Wuolah Free Antropologia Resum

ANTROPOLOGIA-RESUM.
pdf
denisaelena
Antropología
1º Grado en Nutrición Humana y Dietética
Facultad de Medicina
Universidad de Lleida
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ANTROPOLOGIA: Víctor Bretón
ALIMENTACIO I CULTURA
TEMA 1: INTRODUCCIÓ: CULTURA I SOCIETAT

I
TEMA 2: ANTROPOLOGIA SOCIAL, CULTURA I
ALIMENTACIÓ

En la nostra societat hi ha una obsessió per l’alimentació, tant per aspectes
estètics com de salut.
Els coneixements en nutrició canvien al llarg del temps per una raó
científica i per una raó cultural. I alhora per aquestes raons no es pot
dissenyar una millor manera dàlimentació.
La raó cultural té a veure amb lùnivers cultural dels individus. Els hàbits
alimentaris estan condicionats per: la tradició, la moda, les creences
(religió), la publicitat, l’estatus social i econòmic i les inclinacions personals.
Tot això és en general, la cultura.
Perquè la gent menja el que menja? ¿Porqué comemos lo que

comemos
- El que a unes cultures és comestible, és tabú o està prohibit en altres

cultures, o és incomestible.
- Els aliments es veuen sotmesos a una elecció cultural per escollir que
és bo i que no és bo per menjar.
- La cultura és la que determina el camp d’elecció en les preferències
alimentàries de la gent
Hi ha factors d’ordre cultural i social que incideixen en làlimentació:
1. De petits ens poden inculcar que algun aliment cultural és bo (ex:

caragol)
Funció simbòlica de pertinença en un grup ètnic / lloc.
2. Els aliments són símbols d’estatus (caviar/cigrons). L’estatus, la

classe, el lloc que ocupa cada individu en una societat condiciona el
que consumim.
3. Les preferències són canviants al llarg de la història (exemple: la

truita de patata no representava res simbòlicament fins que no va
arribar la patata d’Amèrica).
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4916105
L’alimentació obeeix i canvia amb el temps i interactua amb el procés
biològic de la nutrició. Interacció biològica i cultural.
El fenomen alimentari ens dóna l’especificitat com a espècie animal. Som
l’única espècie que transforma l’aliment.
Els estudis de nutrició s’encarreguen de la dimensió biològica del fenomen
alimentari, i els estudis d.’antropologia s’encarreguen de la dimensió social i
cultural.
Nosaltres ens dedicarem a estudiar la dimensió social i cultural.

Per explicar el perquè triem un aliment com a bo o dolent per menjar.
Perquè és una qüestió cultural.
Com que les dues dimensions interactuen es poden treure moltes
conclusions de perquè un determinat aliment no es consumeix en un lloc
concret (per exemple: a sud-amèrica no consumeixen llet perquè el 80% de
la població és intolerant a la lactosa).
TEXT 1: “La alimentación en el umbral del siglo XXI: una agenda para la
investigación sociocultural en España”. De .“Somos lo que comemos.”.
Mabel Gracia Arnaiz
Socialitzem constantment al voltant dels aliments (quedar per fer un cafè,

un sopar,...).
La identitat pròpia es va diluint a causa de la globalització.
La reivindicació de lo propi s’expressa amb la cuina.
La cultura és un llenguatge xifrat i descodificant-la podem entendre moltes
de les accions que tenim.
Idees principals del text:*
1. Doble dimensió del fenomen alimentari.

2. Importància de la dimensió biològica i cultural. Importància de la
cuina.
si lees esto me debes un besito

- Cultura alimentària.
3. Identificació i classificació de la gent en funció del que menja.
Segons:
- Edat
- Gènere
- Estatus (classe social)
- Creences (serveixen per reforçar les identitats ètniques)
4. L’antropologia de l’alimentació.
*M
irar el text
Qualsevol menjada és un ritual amb un seguit de normes marcades que

marca les jerarquies i les estructures de poder d’una família (com s’assenta
cadascú, qui serveix els plats, en quin ordre, qui frega,...).
El comportament quotidià està pautat i naturalitzat i ho trobem lògic, per
això quan veiem fer-ho a un altre ens sorprenem, però no deixa de ser el
mateix. S’ha d’intentar objectivar i mirar des de fora, que és el que envolta i
significa un ritual de dinar familiar (per exemple). S’ha de fer un anàlisi de la
publicitat per saber a quin tipus de societat va dirigida i com és aquesta

societat social i cultural. Per transformar la realitat primer s’ha d’entendre.
La naturalització és considerar normal alguna cosa que és habitual en la
nostra vida quotidiana. El procés de naturalització de les diferències socials
depèn del camp biològic i cultural.
Qüestions a resoldre:
- Però què és la cultura?

- És possible obtenir coneixement científic de les varietats culturals? O
estem sotmesos a l’atzar?
- Quines són les característiques de l’antropologia de l’alimentació?
1. Què és la cultura?
1) Som omnívors
2) Però no mengem tot allò que podem menjar
3) Això no s’explica només amb termes biològics
4) Existeix una base cultural per la selecció alimentària de les societats
i individus. La cultura marca un camp cultural, el que queda fora es
considera no comestible i del de dins, cada individu escull que és el
que vol consumir.

Exemple: Existeixen 260 espècies animals comestibles però només en
consumim 60, perquè la resta no?
Tot això ens porta al concepte de cultura:
Cultura: conjunt de pràctiques que són transmeses socialment i que

s’aprenen, que no s’hereten a través dels gens, no depenen de la genètica.
Comportaments adoptats per cada espècie.

1a Lectura obligatòria: HARRIS M. (1987): “La naturaleza de la cultura.”, en
Introducción a la Antropología General. Alianza Editorial, Madrid, pág.
123-136.
- Definicions de cultura i societat

- Endoculturació i relativisme cultural
- Limitacions del concepte d’endoculturació
- La difusió
- Aspectes mentals i de conducta de la cultura
- Aspectes emic i etic de la cultura
- Emics, etics i proporcions entre els dos sexes del ramat
- El patró universal
- Estratègies alternatives d’investigació
Els humans som omnívors i escollim que volem per menjar segons factors
culturals.
Què és l’antropologia social i cultural?
Estudi de l’home

Antropologia física: es dediquen a estudiar les transformacions de la nostra
espècie des del punt de vista biològic.
Antropologia social i cultural: disciplina que estudia els canvis socials i

culturals. Estudi científic de la humanitat des del punt de vista social i
cultural. És l’estudi de nosaltres mateixos a partir d’un altre.
L’antropologia es preocupa per (es dedica a l’estudi de):
1. Orígens, desenvolupament, diversitat i canvis de la cultura: Hi

ha hagut un procés de canvi al llarg de la història. Els hàbits
alimentaris van canviar entre el paleolític i el neolític. Perquè en
relativament poc temps (5000 anys) els humans passen de la

recol·lecció a la producció d’aliments? Hi ha hagut un canvi de les
preferències alimentàries (raons culturals). Els antropòlegs es
pregunten: perquè canvia la cultura?
2. Transmissió: com es transmet la cultura de generació en generació?

Raons per les quals la cultura canvia.
3. Establiment de relacions causa i efecte: perquè uns tenen com a

déu un“pare”i altres un caníbal sanguinari? Perquè costums alienes es
consideren salvatges quan les pròpies realment també ho són? Dir
que són uns bàrbars no és una explicació. La religió és una causa de
les actituds que tenim, però perquè hi ha religions tant diferents
(déus)?
4. Específic/universal: quina part del nostre comportament és el

mateix que els de la resta del món (universal) i quina és típica de
nosaltres, particular (específic)? En totes les cultures es creu que la
seva forma de pensar, actuar,... és la corre cta. Hi ha d’haver
comprensió. És universal la categoria família? Un català del segle XVI
interpreta la família d’una manera diferent a un català del segle XXI.
La comprovació pot donar les respostes a totes aquestes preguntes i
podem saber quina cosa és particular de la nostra cultura
comparant-la amb una altra.
Els antropòlegs quan parlen de cultura es refereixen al:
- Conjunt de la conducta humana que és apresa, és a dir, que no és

transmesa genèticament. I que per tant és un producte social. La
cultura és un producte de la societat.
- Harris: a un nounat, la cultura li dirà com ha de vestir, en què ha de

creure, què ha de fer amb els morts, què menjarà, què està prohibit,
amb qui es casarà,... Dins d’un marc cultural tens un camp d’elecció i
al qual tu també pots triar oposar-t’hi. Aquest marc et marcarà el teu
estil de vida.
- Tylor: la cultura s’aprèn, es transmet socialment. El McDonald’s és un

producte de la globalització, i a Mèxic és símbol de prestigi. Per què?
Característiques de la cultura
1) La cultura és apresa, ningú neix amb ella.
La cultura es transmet socialment i s’aprèn. Quan algú neix, neix en un

marc
cultural i des d’aquell moment, amb diferents mecanismes o mètodes se li
va
inculcant una conducta concreta.
La cultura no deixa de ser simbòlica: si una persona porta un creu

representa
cristianisme, quan un capellà bateja amb aigua sagrada un nadó representa

santedat, quan es fa la comunió el vi representa el cor de déu i el pa la seva
pell,...
2) La cultura és conducta compartida.
La cultura es comparteix, perquè si no es comparteix no hi ha cultura.

Lènculturació unifica les persones mitjançant les experiències comunes.
No tots els elements es comparteixen per igual per tots els individus que
pertanyen a una cultura. Molt té a veure:
- El gènere: el sexe s’hereta, el gènere es construeix. El que significa

ser home o dona és una construcció cultural.
- L’estatus: totes les societats estan jerarquitzades (classes socials). No

tots els individus tenen el mateix accés a les coses ni la mateixa
capacitat de decisió.
- L’edat: l’adolescència no existeix en altres cultures.
No tots els elements de la nostra cultura es comparteixen per igual en

funció de: gènere, estatus i edat. Tot això condiciona què comparteix
cadascú.

3) La cultura constitueix la principal eina adaptativa amb que
compta la nostra espècie.
Els processos d’adaptació biològica va relacionat amb un procés

dàdaptació
cultural al medi (ex: els Andes estan a una alçada de 4000m i tenen una
capacitat toràcica adaptada, i tenen 1000 classes de patates diferents).
4) La cultura consta de normes ideals i de normes de conducta.
Una cosa és el que una persona diu que fa i l’altra és perquè la fa (perquè
diu que actua i perquè actua com actua).
Dues perspectives:
- Emic: visió de les coses i explicacions del comportament des de dins

de la mateixa cultura. Perspectiva que es té des de dins de l’univers
cultural. Com els individus expliquen el seu comportament.

- Etic: actitud d’un observador i investigador des de fora. Argumentar
d’una manera lògica des d’un punt de vista d’una altra cultura.
Intentar explicar el perquè d’uns determinats valors en un context.
Pretén buscar raons objectives i objectivables que expliquin el perquè
de les pràctiques culturals (tabús,...).

TEXT 2: “La cultura como un sistema adaptativo”
1. Dimensió social evident del fenomen alimentari. Vivim en societat per

necessitat, per garantir la nostra reproducció i continuïtat.
2. Tots reaccionem de manera similar davant d’estímuls similars del
medi ambient.
Davant de respostes culturals similars, ens trobarem davant de
comportaments similars i agrupacions similars.
3. Que la cultura sigui el producte de l’adaptació, no vol dir que d’aquí
un temps sigui eficient.
No existeix el terme irracionalitat en termes de cultura. El
desafiament és saber quina és la racionalitat oculta. El que és
racional i lògic per un, no ho és per un altre.
*M
irar el text

Com es pot investigar i analitzar la cultura?
S’ha de tenir en compte que la cultura és holística: tot té relació amb tot
(és un tot integrat). Per exemple en el nostre comportament alimentari
influeixen les preferències individuals, la religió, elements de caràcter social,
de caràcter econòmic,...
Dins d’una societat podem distingir diferents àmbits:
- Infraestructures: base material (i econòmica) de la societat a la que

ens estem referint. Nivell del desenvolupament tecnològic d’una
societat, capacitat de treure energia del medi on està situada la
societat,...
- Estructures: polítiques i socials. Totes les societats estan

estratificades d’alguna manera.
- Superestructures: sistemes de creences, de valors, els valors

estètics. Com cada individu està immers en un univers de valors,
sempre segons estructures socials i infraestructures.
Tot està relacionat amb tot. Tots els nivells influeixen en els altres i estan
relacionats amb ells. La superestructura està relacionada, depèn de
l’estructura, i aquesta de la infraestructura; i la infraestructura influeix en
l’estructura i la superestructura.

Perquè canvien les cultures? Dues grans estratègies d’investigació:
1. Idealista: és aquella que pensa que les relacions de causalitat s’han
d’establir des de les superestructures fins a les estructures i les
infraestructures. Són les creences, els sistemes de valors (la
superestructura) les que expliquen l’actuació d’un individu (actuació
cultural). Segons Weber, un canvi en les mentalitats generaria un
canvi social i econòmic.
2. Materialista: les relacions de causalitat s’han d’establir des de les

infraestructures. Són les infraestructures econòmiques les que
determinen el sistema social.

- Si utilitzem el sistema idealista no només resolem un problema sinó
que en plantegem un de nou.
- Les infraestructures ens brinden unes variables mesurables, per això
és millor estudiar des del punt de vista materialista. Les
superestructures són invalidables.
- La perspectiva a adoptar en aquest curs és la materialista.
Tot això està relacionat amb els punts de vista emic i etic.
L’univers cultural propi ens diu què és correcte i què no (emic). Segons les
superestructures.
Conceptes clau:
o Etnocentrisme: creença o pensar que la nostra forma d’actuar, de

veure el món,... és la forma. Pensar que el nostre és el millor.
Totes les cultures i societats són etnocèntriques. Cada tribu té un nom
que al·ludeix que ells i només ells són l’autèntica humanitat, encara
que una altra societat (que creuen ser humans) els anomeni
salvatges.
Ex: en la nostra civilització (pensament occidental) als altres se’ls
anomenaven: bàrbars, pagans, salvatges (s.XVIII), primitius (s.XIX),
subdesenvolupats (actualment).
Occident ha convertit l’etnocentrisme en etnocidi, perquè el
desenvolupament tecnològic i militar (capitalisme) d’occident, permet
imposar-se i inculcar en altres cultures la seva pròpia.
Etnocidi: mort cultural d’una societat per imposició d’una altra

cultura per part d’una societat aliena (etnocèntrica).
La cultura alimentària té un component adaptatiu molt gran. I també
és víctima de l’etnocidi, ja que es considera la cultura alimentària
occidental millor que les altres.
o Relativisme cultural: actitud intel·lectual davant el comportament

aliè, l’alteritat, el que està més enllà dels propis patrons culturals.
Actitud intel·lectual que consisteix en pressuposar la racionalitat de
tots els comportaments culturals (fins i tot els que ens semblen més
exòtics). L’irracional no existeix en la cultura, el desafiament (la
gràcia) està en trobar la racionalitat oculta.
Així doncs, el relativisme cultural està relacionat amb la racionalitat.

Es tracta d’intentar entendre la racionalitat que hi ha darrera de tots
els comportaments culturals.
La racionalitat pot ser:
Intencional: sé perfectament el què vull.

No-intencional: els individus no són conscients de la funció
objectiva que té el seu comportament en el manteniment de la seva
societat.
Per transformar la realitat primer s’ha de conèixer. Saber el perquè dels

comportaments i el sentit del què vols transformar. O intentem entendre-ho
o no podrem canviar-ho, per moltes lleis que posem, és molt difícil lluitar
contra això (ex: violència de gènere).
En què s’assemblen i es diferencien les cultures alimentàries? Per

entendre-ho s’han d’aplicar tots aquests conceptes (etnocentrisme,
etnocidi, relativisme cultural, racionalitat intencional i racionalitat no
intencional).
TEXT 3: “La cultura alimentaria”
10

1. La cultura alimentària com a part de la cultura: .“L’alimentació és el
primer aprenentatge social de l’ésser humà.”
2. Definició de cultura alimentària:“Conjunt de representacions, de
creences, coneixements i pràctiques heretades i/o apreses que estan
associades a l’alimentació i que són compartides pels individus d’una
cultura donada o d’un grup social determinat dins d’una cultura.
3. “No s’ha de confondre un fàstic local amb una repugnància
universal..”
*M
irar el text

La cultura alimentària té a veure en com produïm i distribuïm els aliments.
- La infraestructura és la dimensió adaptativa de la cultura alimentària,

el procés d’adaptació amb el medi.
- La cultura alimentària té a veure amb les estructures socials: no
tothom menja el mateix en funció de la classe. L’aliment és un
marcador de classe i ètnic. Per tant, l’alimentació té a veure amb
l’estructura social.
- L’alimentació també té a veure amb les creences, perquè els
sistemes de valors són els que ens diuen que és bo per menjar i què
no, molt més enllà de les propietats nutritives (components
superestructurals).
- La cultura és un tot integrat. No puc entendre els aspectes
superestructurals d’una cultura alimentària sense entendre els
aspectes infraestructurals i sense entendre l’estructura social i sense
entendre les relacions entre totes i sense entendre les relacions de
causalitat existents. Aquest desafiament és molt complex.
Sociabilitzem al voltant dels aliments. Totes les festes, celebracions i

esdeveniments importants en una cultura estan relacionades amb el menjar.
La cultura és un llenguatge xifrat. El que em sembla estrany ha de tenir una

raó cultural i això no em dóna dret a criticar-ho.
11

- El dramatisme sense pal·liatius del món cultural : el món està molt
malament, contradiccions entre el desenvolupament i el
subdesenvolupament.
- Emergència d’allò ètnic: reivindicació al dret de la diferència. La

globalització genera reivindicacions de lo propi homogeneïtzant
cultures.
- Pròpia tradició, història de l’antropologia : aplicació dels estudis
materialistes.
o Aculturació: procés a través del qual un poble perd elements de la

seva cultura i adopta o importa elements d’una altra cultura. Oculta
un procés d’etnocidi, ja que existeix una cultura que imposa i una de
subordinada.
També es pot parlar d’aculturació alimentària (pel que fa als patrons
alimentaris, què mengem, com cuinem,...).
Aculturació implica etnocidi (domini i desaparició cultural).
Amb la globalització es donen molts processos d’aculturació. La
globalització implica una homogeneïtzació de pautes de consum.

o Hibridació: d’uns determinats patrons culturals que venen de dalt i
s’intenten imposar i d’uns determinats patrons propis que es
resisteixen i ens neguem a que desapareguin, sorgeix la hibridació.
No és ni una cosa ni l’altra, és algo nou (molts tenen a veure amb
l’imposat i altres amb el passat més propi de la cultura). Barreja de
diferents tradicions i costums culturals que donen com a resultat una
cultura nova.
TEXT 4: “¿Bueno para pensar o bueno para comer?”
1. Som omnívors, podem menjar de tot però ho limitem.
2. El que és bo per menjar es decideix en base de paràmetres culturals.
3. El relativisme cultural i raó pràctica: el no consumir algo que no

m’agrada no ho he de considerar irracional.
4. Perspectiva materialista .– Perspectiva idealista.
5. Estrets i foscos vincles entre alimentació i cultura.
- El lloc i el context també condicionen la cultura alimentària.

- L’obesitat també pot ser considerada com un problema de subnutrició
(en països del Tercer Món). Possibles explicacions:
12

• Importació de patrons nord-americans (fast-food:“la caloria és
barata.”)
• Com que la caloria és barata afecta a classes socials baixes
(poder adquisitiu baix).
*M
irar el text

Quan vas a un lloc llunyà el primer que t.’ofereixen és menjar, per molt
fàstic que et faci l’has d’acceptar, perquè al voltant del menjar es
sociabilitza. Darrera de l’elaboració d’aquest menjar hi ha feina, un recurs
social de que et convida, té una dimensió econòmica (reciprocitat
equiparada) i té un component afectiu (sentiments).
TEMA 3: CONDICIONANTS BIOLÒGICS DE

L’ALIMENTACIÓ
13
IDEES d.’aquest tema:
1. Característiques de l’omnívor humà:

a) Dents
b) Sistema digestiu
c) Capacitat d.’adaptació a les diferents condicions
d) Gran ventall de productes consumibles.
2. Ens trobem amb limitacions a l’hora de seleccionar els aliments:
a) Limitacions externes: determinades pel medi on viu la societat.

Escenari sobre el que construïm la nostra cultura alimentària.
b) Límits interns: tenen a veure amb els límits culturals i socials que,
en definitiva, són producte de la història.
- Culturals: llistat de productes prohibits, religió...
- Socials: accés als recursos, jerarquització i estratificació social.
-
3. L’omnívor humà a partir d’aquestes limitacions disposa d’unes eines
(cinc) a priori (és a dir, tenen a veure amb la genètica) a partir de les
quals podem construir la nostra cultura alimentària:

a) Relació nàusea-aversió: capacitat de recordar-se d’allò que li
produeix nàusea i rebutjar-ho, oposar-s’hi.
b) Preferència innata cap al sabor dolç
c) Aversió i rebuig innat cap al sabor amarg
d) Capacitat d’establir relacions de causalitat: capacitat de relacionar
la ingestió de no sé què i que després per la nit et trobis malament.
e) Preferència pels aliments d’origen animal (carn i grassa).
- Sociobiologia: escola que emfatitzava el pes de la biologia en el

comportament cultural i social dels éssers humans. Els sociobiòlegs
diuen que estem genèticament programats a consumir carn perquè
des de la prehistòria cacem animals per menjar-nos-els (procés
d.’hominització). Els antropòlegs creuen al revés, què és la cultura qui
ho condiciona.
4. En la consolidació dels hàbits alimentaris, l’adaptació biològica i la

cultural han anat juntes i, per tant, en la constitució de les cultures
alimentàries. En la construcció del que és bo i el que no ho és per
menjar han intervingut processos biològics i culturals.
Estudiarem 3 casos/exemples:
- Consum de llet
- Consum de sucre
- Preferència pel consum d’aliments d’origen animal.
Consum de la llet:
14

Per què consumim llet? Perquè és bona, qui no en beu és perquè és
intolerant.
A Europa, Amèrica i Àfrica, la majoria de la població és tolerant a la lactosa,
només hi ha entre un 2% i un 20% d’intolerants a la lactosa.
Arreu del món hi ha molts intolerants a la lactosa: amerindis (85-90%),
xinesos
(85%), Sud-àfrica (80-90%), esquimals (88-98%) i afroamericans (80-90%).
Els que són tolerants a la lactosa normalment procedeixen d’una cultura
ramadera, en canvi, la majoria dels intolerants procedeixen de societats que
mai van desenvolupar costums lleteres ni societats ramaderes.
Tot això implica una classificació ètnica.
L’evolució biològica ve marcada per una causa genètica (presència de
lactasa).
TEXT 5: “Bueno para comer”
1. Desprès de la segona Guerra Mundial els EEUU senten la necessitat

d’ajudar els pobres regalant els seus excedents per acabar amb la
fam mundial.
2. Hi ha pobles intolerants a la llet perquè els adults perden la lactasa i
són intolerants a la lactosa. Això genera un rebuig al consum de llet
(la majoria és intolerant). Aversió cultural a la llet. Brasil no ho va
desenvolupar perquè són descendents de la cultura europea i és la
que promociona el consum de llet.
3. Els EEUU investiguen la intolerància quan el problema recau sobre
ells mateixos, tot i que ja feia temps que el Brasil ho havia dit.
*M
irar el text
• Al món existeixen cultius humans tolerants a la lactosa 2-20%

d’intolerància a la lactosa.
• També existeixen els majoritàriament intolerants a la lactosa.
Resulta que els col·lectius que són tolerants a la lactosa antigament
vivien en poblacions productores de llet. És a dir, procedeixen de
poblacions les quals treballaven per produir ramaderia i llet. D’altra
banda, els intolerants a la lactosa no produïen en quantitat la llet i
subsistien d’altres parts alimentàries.
Deduïm doncs que cal anar al passat per saber el perquè d’aquests
estímuls, diferents reaccions, sobre la llet.
Misteri lactòfils / lactòfogs
1. S’ha establert sempre entre adaptacions culturals i biològiques una

mena de relació (no perdent de vista la perspectiva cronològica).
15

2. Abans de la revolució neolítica, un 90% de la població es dedicava a
la ramaderia (caçadors i recol·lectors). En aquell moment es comença
a domesticar animals i la llet es converteix en un producte
susceptible de passar a ser aliment. Apareixen explicacions sobre
tolerància i intolerància a la lactosa. Abans era des d’un punt de vista
diferent, ja que no existia el comerç de la llet.
3. Són les pressions ambientals les que determinen les característiques
dels tolerants sobre els no tolerants.
Cal un procés d’adaptació per part de la població en tot tipus de medi en el

qual es trobi, així es desenvolupen els dos grups socials:
• Lactòfils: tolerants a la llet

• Lactòfogs: intolerants a la llet
Des del punt de vista materialista:
a) Paleolític: En aquests temps érem negres.

• Pell fosca (protegint del càncer de pell): efectes radiació solar.
• Intolerants a la lactosa (perquè ser tolerant a alguna cosa que no
consumeixes?)
b) Neolític: disminueixen les malalties i augmenta l’aparició de noves
(ha calgut un procés d’adaptació al nou medi).
• Pell clara (efectes radiació solar)
• Tolerants (augmenta la utilització de llet)
Procés de colonització, d’adaptació. Moviment migratori (5000 anys).

Adaptació de la població segons el medi que envolta l’individu, sofrint així
una
transformació física i biològica. De la mateixa manera la llet es pren o no, si
es
pot, si es vol, si s.’hi està a l’abast,...
Consum de sucre:
Font d’energia de gran magnitud. La dolçor és deguda a la sacarosa.
16

Amb termes simbòlics “els dolços” es relaciona a l’agradable. Obsessió per
la
reproducció, producció artificial del sabor dolç.
Què hi ha darrera de l’obsessió pel sabor dolç?
• Explotació de treballadors per tal d’engegar el motor de la

comercialització i producció de la canya de sucre.
TEXT 6: “Biología y cultura: azúcar y capitalismo”

1. Com la selecció natural ha pressionat favorablement cap a aquelles
característiques positives des de l’òptica d’incrementar l’adaptació de
les societats.
Pautes més adaptatives que altres.
2. Perdre l’oremus per la dolçor.
3. Conversió del sucre en una espècie, pel seu valor culinari i medicinal.
4. Sucre/capitalisme (2 elements indisocials)
Expansió alimentària: portar tot producte alimentici a tot el món.
• Importància de la busca de les espècies, i en el cas del sucre, a gran
escala.
• Gràcies al poder ser extret per la remolatxa es trivialitza (deixa de ser
un producte d’èlit podent arribar així a l’abast de tothom) la seva
producció i per tant de consum, de manera que arriba a tots els
estatus socials. D’aquesta manera passa a ser un producte estès i no
tant valuós, per tant disminueix el seu valor (preu).
5. Hi ha una contradicció genètica i el ritme que es segueix en aquesta
vida motoritzada (industrialitzada) rellevada pel funcionament de les
màquines.
Donant valor a la grassa (gran valorització). És com un“manjar.”.
*M
irar el text
TEXT 7: “El comportamiento animal del hombre”
Idea principal del text:*
Contradicció de la genètica i del mode de vida, és a dir, en aquest text

explica la manera de viure de fa uns anys i al que l’individu s’ha establert.
(El text desenvolupa la idea número 5 del Text 6 donant a conèixer-ho com a
exemple).
*M
irar el text
17
Revolució verda: mecanització de l’agricultura i utilització de productes
químics industrials en els cultius agropecuaris. Va dur molts efectes en el
camp de la contaminació alimentària. També va tenir molts efectes en
països del Tercer Món, on hi ha mà d’obra i no hi ha capital, degut que la
revolució verda, estalvia mà d’obra i implica inversió de capital.
Preferència pel consum de carn i aliments d’origen animal:
L’1% de la població mundial s’absté de menjar carn.
No hi ha cap religió que hagi prohibit menjar carn.
Perquè aquesta preferència pels aliments d’origen animal?
1. Els aliments d’origen animal constitueixen una font millor de proteïnes

per porció cuinada que la majoria d’aliments d’origen vegetal.
2. Constitueixen una font concentrada de vitamines (A, E i B)
3. Constitueixen fonts concentrades de minerals essencials.
I més encara perquè l’economia provenia de la caça i la recol·lecció.
• El consum de carn, per les seves característiques, està en base per
l’augment de l’esperança de vida.
• Tot això arranca en el procés d’hominització (programació genètica de

la nostra espècie).
• La gent que es torna vegetariana és per revelar-se contra la
industrialització de la carn. No perquè els aliments vegetals siguin
més bons i complets.
Paradoxes en l’alimentació contemporània
• A la gent que ha viscut la postguerra (avis) els costa entendre els

nostres costums alimentaris (menjar pa negre enlloc de blanc, quan
ells menjaven negre perquè no en tenien de l’altre; o ells mengen ara
carn migdia i nit i pa a totes hores, perquè han viscut una etapa de
carència).
• Boom del vegetarianisme en la societat amb preferència càrnia on la
carn té unes característiques molt favorables (proteïnes, vitamines i
minerals), augmenta l’esperança de vida i l’economia, el poder
adquisitiu...
• 3a lectura obligatòria, p.234: arguments que justifiquen el
vegetarianisme: econòmics, ecològics, de salut (mèdics) i morals.
18

• La sedentarització ha implicat una reducció generalitzada de la força
física de treball, fet que ha suposat una reducció dels gasts
energètics i una menor atracció per les carns saciants.
TEMA 4: NUTRICIÓ, CULTURA I ADAPTACIÓ
• Dimensió adaptativa de l’alimentació (termes històrics).
• L’alimentació com a estratègia cultural adaptativa.
Cultures alimentàries
• La cultura alimentària respon en els seus orígens a unes raons

pràctiques (conjunt de processos adaptatius), i en última instància
obeeix a cost/benefici.
• Els sistemes de valors (tabús), les relacions socials i les
infraestructures materials són els que marquen què menjar.
Infraestructures materials:

Les dietes responen a balanços costos/beneficis: tota cultura seleccionarà
pel
seu consum i, en conseqüència, farà bo per a menjar aquells productes que
maximitzin la taxa de rendiment calòric amb respecte als costos de
producció.
Economitzar és distribuir els béns escassos entre finalitats alternatives i

il·limitades.
Exemple: “El temps és or perquè és escàs.”
Ara no hi ha una motivació calòrica (a partir de la industrialització) sinó en

base a conveniències econòmiques.
• Costos d’oportunitat: plaer d’optar per un i deixar de fer l’altre.

• Volem maximitzar el rendiment dels béns escassos, per això fem tot
això.
Tot això pot explicar molts tabús. 3 exemples:
• La teoria de la caça i la recol·lecció òptimes.

• Perquè no mengem insectes?
• L’origen de l’agricultura. Perquè la revolució neolítica? (pas
transcendental cap a la domesticació).
1. TEORIA DE LA CAÇA I RECOL·LECCIÓ ÒPTIMA
19

“Societat primitiva”: quan diem que una societat és primitiva té a veure
amb
l’etnocentrisme. Els europeus veuen aquestes societats com les que van
haver abans d’ells, els avantpassats. Cal tenir en compte:
1. Simplement tenen formes de vida diferent i hem d’intentar entendre el

perquè.
2. El grau de desenvolupament tecnològic dels avantpassats és similar al
de les societats “primitives” actuals (de caçadors i recol·lectors),estem
adequats a fer una extrapolació i per tant, podem estudiar aquestes
societats com les del paleolític. Ens pot permetre especular sobre les
condicions de vida i pautes alimentàries del paleolític a partir
d’aquestes.
TEXT 8: Antropologia Cultural
Societats que han pogut constatar i estudiar els antropòlegs:

Les formes complexes de l’estructura social provenen de més simples. Això
comporta ordenar les societats d’una manera evolutiva. Això porta a una
hipòtesi de caràcter evolutiu.
Característiques de les societats:
CAÇA / RECOL·LECCIÓ
- Baixa densitat de població: poca gent per unitat de superfície, poca

economia.
- Tipus de societat no totalment igualitària: totes les societats tenen
algun tipus d’estratificació social. Ex: el gènere/sexe és un factor de
desigualtat (dones recol·lectores; homes caçadors). Tot i això és la
més igualitària (tipus d’igualtat més estable que es coneix), no hi ha
reis, ni autoritat,...
- Cultura oral. Les persones grans influeixen a la societat.
- El model de societat és de bandes.
- No hi ha fronteres.
- El lideratge és situacional.
20

- Forma d’organització social flexible (quasi igualitària).
- Hi ha una divisió sexual del treball. El gènere i l’edat prenen
decisions.
HORTICULTORS
- Predecessors de les societats agricultores actuals.

- Major densitat de població (tenen una capacitat major de mantenir la
població).
- Estructura social més complexa i menys igualitària.
- Tipus d’estratificació social: tribus, que en alguns casos deriven a
jefatures (on la presa de poder queda més centralitzada).
- El grau de centralització política diferencia tribu de jefatura. En una
jefatura hi ha algú que organitza la societat, s’ocupa que hi hagi un
excedent per tal de fer una festa. El que sigui convidat tindrà

l’obligació moral de retornar-la quan tingui prou capacitat. L’objectiu
és obtenir un prestigi, sempre sense abusar per tal de no trobar-se sol
després en cas de no poder tornar-ho.
- La institucionalització definitiva d’aquesta central de poder és l’estat
(forma més centrada d’organització política).
CAMPEROLS
- Aquesta societat sorgeix dels estats. La centralització del poder arriba

a tal punt que el que mana és Déu. Té el monopoli.
- Permet encara una major densitat de població.
- Societat clarament estratificada. Molts treballen perquè pocs visquin
sense treballar. Que produeixen els excedents necessaris per tal que
aquests puguin fer el que vulguin.
Existeixen societats intermèdies, com els pastors.
Perquè no ha existit un matriarcat? divisió sexual del treball
21
- Divisió sexual del treball: les dones són les que es reprodueixen i per
tant, tindran una feina en la societat que impliqui una activitat de
menys risc (recol·lecció). Els homes seran els que cacen.
- Ànsia per la carn: en horticultors no n’hi ha perquè determina uns
patrons culturals cap a la supremacia masculina, reforça els valors de
la masculinitat, donat que els homes són els caçadors (caçadors,
carn). En totes les societats hi ha una supremacia masculina.
- L’infanticidi infantil femení té a veure amb això, perquè els homes són
capaços de fer més coses (caçadors i guerrers). Les dones es limiten
a la reproducció per garantir el creixement i la continuïtat de la
població.

**** Tot això, no està als gens, està en la història de la nostra espècie
biològica, cultural i social.
- Caçadors i recol·lectors: tot ****
- Horticultors: predilecció per la carn
- Els caçadors i recol·lectors (abans de la revolució neolítica) van
seleccionar per a consumir aquelles espècies que maximitzaven la
taxa de rendiment calòric respecte al temps de caça/recol·lecció.
Sempre hi haurà com a mínim una espècie que es caçarà o
recol·lectarà quan es trobi, la que tingui una taxa de rendiment
calòric més elevada.
Només agafaran (caça i recol·lecció) una segona, tercera o quarta
espècie si amb aquesta augmenten la taxa de rendiment calòric del
seu esforç total.
Raons pràctiques mesurades en calories que expliquen la conformació

històrica de la dieta abans de la revolució neolítica:
- Maximitzar la taxa d’energia que obtens a partir de l’energia

invertida.
- Una espècie no s’inclourà a la dieta per molt pes nutricional que
tingui si no optimitza la taxa de rendiment calòric.
Els caçadors recol·lectors actuals no són un reflex perfecte dels primitius:
- Els hàbitats eren els més rics del planeta i no els marginats actuals.
- Ara no hi ha un creixement demogràfic a deferència que al passat, on
hi va haver un creixement vegetatiu de la població per una qüestió
d’espai.
22

** El cas del tapir i els pobles amazònics.
(Aquest és un exemple d’aplicació de les raons pràctiques. Mirar 5a lectura

obligatòria (Eric Ross), pàg.261, on parla de les regions neotropicals.)
- Baixar la taxa de rendiment calòric en conjunt de la cultura

alimentaria. Temps i eficiència (optimització) del conjunt de la cultura.
D’escollir un aliment o un altre.
- Un poble amb la pesca com a recurs serà sedentari. Deixarà de ser
caçador per ser sedentari. Prescindirà del tapir per una qüestió
d’optimització de recursos.
- Tot depèn de la disponibilitat de recursos alternatius. Per exemple: al
costat de la conca Amazònica (tapir).
- No existeix la irracionalitat en el comportament dels humans. Tot el
que ens podria semblar irracional té un fonament cultural d’adaptació
(amb la disponibilitat de recursos del medi).
- Eficiència de la cultura alimentària: el que és bo / dolent per menjar
(tabú) depèn de la seva eficiència de costos i beneficis.
- Si un poble deixa de ser nòmada i passa a ser sedentari, deixarà de
ser caçador i passarà a ser horticultor.

- Es pot prescindir del tapir perquè hi ha altres opcions molt més
econòmiques (en relació costos / beneficis).
2. TABÚ PEL CONSUM D’INSECTES
Cita de Harris: “No és que no mengem insectes perquè són repugnants, sinó
que són repugnants perquè no els mengem”.
TEXT 9
- L’existència o no d’un tabú cap als insectes depèn no de les qualitats
organolèptica i nutricional dels insectes, sinó que depèn de la seva
contribució a l’optimització de l’eficiència energètica de la cultura
alimentària.
- La disponibilitat alternativa més econòmica en termes de proteïna
animal està en els insectes, per això són insectívors i nosaltres no
(tenim una gran disponibilitat de vertebrats).
23

Canibalisme: consum de carn humana.
TEXT 10
Sempre hi ha un procés de selecció orientada a construir una cultura

alimentària amb l’objectiu d’aconseguir la combinació òptima en termes de
costos i beneficis.
Tabú dels insectes: exemple de Mèxic
- Des d’un punt de vista nutricional no hi ha cap problema per

consumir insectes.

Nosaltres som una excepció històrica.
 Cultura rural (formes part dels sectors populars)

 Cultura urbana (aversió als insectes) Producte d’alt standing
Per què a Mèxic?
- Caça-recol·lecció òptima.
 El tabú dels insectes no depèn de la seva nutricionalitat sinó de la
seva eficiència energètica i alimentària, contribueix a la cultura
alimentària segons cost-benefici.
- Cultura alimentària insecticida / canibalisme

 Obtenció de proteïnes animals
 Disponibilitat de proteïnes, buscar alternatives més econòmiques.
Ross: + insectes / - carn : insectívors

- insectes / + carn : exclusió dels insectes
Les conseqüències del canvi climàtic no van ser iguals a tot el món. Al nou
món es van matar tots els vertebrats. Al vell no (Roda, no tenien animals de
càrrega). Desaparició de la majoria de la fauna, i per tant, hi havia una falta
de proteïnes de fauna animal.
Europa: disponibilitat de vertebrats, pocs insectes. Individus de gran

tamany.
24

Amèrica del Sud (nou món): sense vertebrats, disponibilitat d’insectes, no
existia
un recurs de proteïnes animals.
3. APARICIÓ DE L’AGRICULTURA
Revolució neolítica: pas que va conduir les societats humanes cap a la

civilització. El fet que una població sigui nòmada o sedentària depèn dels
recursos i la disponibilitat.
Per què aquesta revolució?
- Creixement de la població (densitat baixa de població). Encara que es

coneixen societats caçadores-recol·lectores grans.

- Depèn de la disponibilitat de recursos.
- La vida prehistòrica sempre s’ha entès com una vida difícil i sempre
dedicada a la supervivència de l’espècie. Necessitat de la revolució
neolítica, aquesta teoria es desmorona.
TEORIA DIFUSIONISTA (tesis del canvi climàtic)
Alguns autors (V. Gondon Childe) creuen que va aparèixer com a

conseqüència del canvi climàtic (desertització del nord d’Àfrica, del Sàhara).
Aquest canvi obliga a les societats humanes a domesticar plantes i animals.
Va haver un procés de difusió de l’agricultura i es va anar estenent
ràpidament (migració al territori fèrtil, Mesopotàmia).
Problemes d’aquesta teoria:
- Es fonamenta en un prejudici: l’agricultura constitueix una forma de

subsistència qualitativament superior a la caça / recol·lecció, però no
necessàriament ha de ser així. En termes de qualitat de vida es diu
que era millor la del paleolític.
- La difusió no explica res, descriu un procés. No ens explica perquè es
difon la innovació (la forma de vida no és necessàriament superior,
fet que ho corroboren les dades arqueològiques).
- Els efectes del canvi climàtic no van ser igual a tot arreu. A més a
més, un sol element (canvi climàtic) no pot explicar perquè
l’agricultura es desenvolupa en focus independents sense contacte
entre ells i en un temps relativament curt. S’han trobat 6 focus
diferents.
TEORIA NATHAN COHEN
Les societats humanes es van fer agricultors perquè ho van necessitar. La

pressió demogràfica va ser la que va fer perdre la caça i la recol·lecció.
25
- Pas paulatí: a mesura que la caça i la recol·lecció van perdent
eficiència es van domesticant plantes i animals fins que al cap de
segles només hi ha agricultura (procés molt lent). Va durar centenars
d’anys.
- És un desequilibri entre població i recursos a un determinat nivell de
desenvolupament tecnològic. Si no hi ha una adaptació de la
tecnologia es produeix el desequilibri. Això pot passar per un
augment de població o bé una disminució de recursos, o bé
combinació d’ambdós; en aquest moment l’alternativa era innovar
tecnològicament (augmentar la producció). S’hi poden incloure altres
factors: el canvi climàtic, el creixement demogràfic (demografia). En
conclusió: va arribar un moment que la caça i la recol·lecció no eren
viables.
ORIGENS DE L.’AGRICULTURA:
- Revolució neolítica
- Pressió demogràfica
PER QUÈ LA REVOLUCIÓ NEOLÍTICA?

(domesticació plantes/animals) (transició 5000 anys)

Primera teoria, típica i tòpica (En busca del foc). “El mite del pobre
caçador.”
No explica res, només són un conjunt de prejudicis.
TESI DEL CANVI CLIMÀTIC: (principis dels 80) en el creixent fèrtil després
de l’últim canvi climàtic (primera glaçada). Els efectes no van ser iguals a
tot arreu.
DIFUSIONISME: explicació pseudocientífica que explica la difusió de la

innovació per una expansió de les innovacions tecnològiques. Es van donar
les condicions òptimes per la domesticació de plantes i animals.
No és una explicació. Descriu un procés però no explica com i perquè es
dóna.
No hi ha evidències que la vida era pitjor. Què passaria si fos millor? El
progrés no existeix, és una percepció social, construcció ideològica.
MATHAN COHEN
Es va relacionar el creixement demogràfic (variable dependent) amb el
26

desenvolupament tecnològic i la capacitat de produir aliment (variable
independent).
E. Boserup (1967) va descobrir el contrari (canvi de variables).
1977:
TESI DE LA PRESSIÓ DEMOGRÀFICA (es van fer agricultors perquè van
ser més)
NOCIÓ DE PRESSIÓ DEMOGRÀFICA: quadre de desequilibri entre població i

recursos a un nivell de desenvolupament tecnològic determinat (capacitat
de
producció / obtenció d’aliments).
CAUSES:
- Disminució de la disponibilitat de recursos

- Augment de la població
SOLUCIONS:
- Feed-back negatiu
- Feed-back positiu
Les societats humanes han de viure en equilibri pels recursos que aquests
poden arribar a posseir.
En el canvi climàtic van canviar la disponibilitat de recursos i la població de
diferent manera en diferents llocs del planeta.
AVANTATGE DE L’AGRICULTURA VS CAÇA / RECOL·LECCIÓ:
- Aprofiten més quantitat d.’energia. Només perquè hi ha més persones

que inverteixen la seva per la producció. Més temps més energia.
L’aprofitament òptim és menor.
- Menor oci per càpita (menys temps lliure)
- Proporciona aliments menys volguts que en la caça-recol·lecció.
El grau de sedentarisme no depèn de si s’és caçador-recol·lector o
agricultor, sinó de la pressió demogràfica i dels recursos de la zona.
Ex: no s’han trobat escombriaires, pots constatar els canvis

alimentaris en les societats.
De més carn a menys carn
- Alimentació suficient des del punt de vista energètic i nutricional.
27

ACCEPTACIÓ DE L’AGRICULTURA:
- Falta de recursos per pressió demogràfica. Es van veure obligats quan

ho van necessitar
Creixement demogràfic petit quan hi ha canvi climàtic: RESSIÓ

DEMOGRÀFICA
Que el creixement demogràfic sigui petit no implica que fos així en el

passat.

- Dimensió adaptativa : PRESENT: Augment PD
PASSAT: Disminucio PD (moltes terres per
cultivar)
CONTROL DEMOGRÀFIC
Es van fer agricultors perquè es van veure obligats ja que es va arribar a un

límit. No podien subsistir amb la caça-recol·lecció. L.’agricultura rendia més
per menor superfície. És l’únic avantatge que a priori existeix. Més població
per unitat de superfície.
INSTITUCIÓ ECONÒMICA: obligacions i drets (donar i rebre)
28

Explica com es van redistribuir les pressions demogràfiques en àmplies
zones i la ràpida transició i propagació de l’agricultura
La transició neolítica no té perquè voler dir una millor qualitat de vida, al

contrari, era pitjor. La vida al neolític va ser més dura que al paleolític.
- Disminucio de la qualitat de vida
- Augment de l` autoexplotació en el treball
Totes les societats tenen mecanismes d’autocontrol demogràfic. Van passar

al neolític perquè no tenien més remei, l ’agricultura permet mantenir més
població que la caça-recol·lecció; també es va veure influït pel canvi
climàtic.

TEXT 11 : Mecanismes culturals per controlar la població
- El matrimoni és una institució política, ideològica i econòmica.

- Reciprocitat: negativa: reps menys del que has regalat
Equilibrada: igual per igual
- Parentesc i exogàmia: mecanisme per redistribuir els recursos en una
societat. En cas de necessitat sempre pots recórrer a la societat del
parentesc.
TEMA 5: RELACIONS SOCIALS I ALIMENTACIÓ
29
Funcions socioculturals de l’alimentació:

- Satisfer la gana i nodrir el cos.
- Significar riquesa.
30

Condicionants socials, ideologies, creences,...
Imposats pel MEDI: ECONÒMIC / ECOLÒGIC (pel medi físic)

SOCIAL (tot el món està immers en l’economia
mundial)
Raons pràctiques: no existeixen el capricis. Tot té una funció.
L’alimentació serveix per regular les relacions socials entre els individus que
componen una societat:
- Indicador econòmic (poder)

- Recurs social (estatus)
L’alimentació com a recurs social:
- L’afecte i la confiança es pot demostrar mitjançant l’alimentació.

Socialitzem al voltant dels aliments (prenent un cafè, fent un sopar
d’amics...). La sociabilitat com a acció de compartir aliment.

- L’alimentació és un indicador de classe i estatus social. Alimentació,
jerarquia i poder (quantitat de menjar, què menja cadascú...)
- L’alimentació, i concretament el mode en què es distribueixen els
aliments, és un clar reflex de l’estructura de la societat.
Nivells:
1. Escala microsocial: interior dels grups domèstics, famílies. “Dime

qué comes, cómo comes y con quién comes y te diré quién eres.”
El ritual quotidià de l’alimentació dins d’una casa marca les jerarquies
(qui para la taula, qui fa el dinar, a qui es serveix primer, qui menja
les sobres del dia abans, qui frega plats...).
2. Escala macrosocial: alimentació com a marcador de classe, estatus
i prestigi en el context de les societats contemporànies (clero,
pobre, ric). “El noble come cuando quiere, el monje cuando le toca y
el pobre cuando puede” Esteban Sarasa.
La quantitat i la qualitat dels aliments marquen la classe social.

Construeixen i
classifiquen la classe de qui els compra.
BORDIEU: Classe obrera: quantitat d’aliment

Comerciants / industrials: abundant i que en sobri (símbol de
poder)
Classes altes: delicadesa / primesa, BONES FORMES DE L’ÈLIT.
L’acte de menjar ens fa a tots iguals però a través del refinament encasellen
i diferencien les diferències socials
Ex: Ús de biberons enlloc de lactància: imitar als alts estatus.
31

Hàbits tradicionals deixats per l’adaptació del consum de dietes que estan
de moda.
3. Escala planetària: la del sistema món; l’alimentació, o el flux dels

productes alimentaris en el mercat mundial marca les jerarquies i
determina qui és qui en la geopolítica del desenvolupament.
El 75% del comerç mundial està relacionat amb aliments, té a veure
amb les interrelacions del Primer Món (entre països industrialitzats
importacionsexportacions).
En l’Amèrica llatina i el Carib s’exporta molt més del què s’importa:
paradoxa. No és un problema de producció, sinó del sistema-món.
L’alimentació com indicador ètnic:
- Identificador social.
- Maneres d’integrar-se en un grup.
TEMA 6: DESENVOLUPAMENT DESIGUAL DE LES

PAUTES ALIMENTÀRIES ENTRE EL PRIMER I EL

TERCER MÓN
1. Introducció.
2. L’era del desenvolupament o la gran era de la gana?
- L’era del desenvolupament i la problematització de la gana mundial.
- Quants són els afamats i on estan?
- Les estadístiques com a sistema de representació.
3. Els estigmes del tercer món.
- El pes de la tradició: arcaisme versus modernització.
- El problema del creixement demogràfic.
4. Ajuda al desenvolupament o desenvolupament de l.’ajuda?
- (Mesures per pal·liar la fam al món).
- La panacea de la Revolució Verda.
- El tènue vernís de les mesures reformistes.
- Cooperació al desenvolupament i ajuda alimentària.
- Les avantatges comparatives o la mà invisible del mercat.
- Entre la impotència i el possibilisme: reflexions finals.
1. INTRODUCCIÓ
L’anorèxia i ja bulímia ja existien. La societat capitalista ha determinat

aquesta malaltia.
Abans l’anorèxia era un camí cap a la santedat, actualment és una malaltia
producte de la societat capitalista. Això desenvolupa la gran paradoxa del
món contemporani:
32

PARADOXA DE L’ALIMENTACIÓ:
- Milions de persones que volen menjar i no poden (Tercer Món), i
milions de persones que poden menjar i no volen (anorèxia i bulímia).
- Malalties en països desenvolupats enlloc de subdesenvolupats.
Desenvolupament de les pautes alimentàries: desigualtat

- 1r Món: nosaltres
- 2n Món: Unió Soviètica (enemics). Ara no existeix.
- 3r Món: del Sud, emergents.
- 4t Món: pobres del 1r Món.
Món desenvolupat (Primer Món): producte del subdesenvolupament.

Món subdesenvolupat (Tercer Món): conseqüència del desenvolupament.
Continuaran morint de gana milions de persones al S.XXI?

MÓN SUBDESENVOLUPAT
Des del final de la Segona Guerra Mundial, les institucions a favor del
desenvolupament (FAO, Unicef,...) en països subdesenvolupats i dels
governs, lluiten contra la pobresa extrema, la gana i la subnutrició.
Això explica el naixement de l’economia del desenvolupament
(estratègies per dur el desenvolupament a les parts més
subdesenvolupades del món).
Aparell del desenvolupament (creats per acabar amb la gana al món):
- 1944 Breton Woods: creació de les institucions que giren al voltant de

les nacions unides: FAO, Unicef, Unesco, ONU.
Es crea també el Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional
(FMI), per promoure el desenvolupament (en teoria).
- Governs.
- Organitzacions de caràcter privat sense ànim de lucre (ONG)
60 anys desprès: es pot alimentar a més dels que som. Hi ha un problema

que no és de producció ni tecnològic en l’aparell del desenvolupament.
Ha empitjorat encara més.
Des de la dècada dels 40 es lluita per eradicar la pobresa al món (aparell de
desenvolupament).
FAO: “En aquest moment podem alimentar més persones de les que som,
per tant, on és la clau per entendre per què continuen morint de gana
persones en ple S.XXI, o el què és el mateix, per què l’aparell del
desenvolupament en 60 anys no ha funcionat?.”
2. L.’ERA DEL DESENVOLUPAMENT O LA GRAN ERA DE LA GANA?
Abans de la Segona Guerra Mundial les diferències entre pobles i nacions no

es parlava de desenvolupament i subdesenvolupament sinó de
civilitzacions, s’explicava en termes de progrés.
33
DESENVOLUPAMENT (augment de la renta per càpita, anar a millor)
El desenvolupament neix després de la 2a GM. Es considera el
desenvolupament com alguna cosa possible, positiva, necessària i
planificable. Per parlar de desenvolupament hem de parlar de progrés
(abans de la 2GM).
Era del desenvolupament: 1940. Actualitat
Molts analistes situen l’inici del desenvolupament el gener de 1949 als
Estats Units quan Truman (el president) diu que cal reconstruir part de
l’Europa occidental, consolidar una aliança militar per combatre contra la
OTAN, la consolidació de les nacions unides i el punt IV.
**En el punt IV del president Truman va llançar la via cap al

desenvolupament. La gana es converteix en un tema prioritari, no pot ser
que la meitat de la població del món passi gana, perquè això és un risc per
ells i per les regions més properes.
La cooperació al desenvolupament i l’ajuda alimentària es converteix en un
imperatiu moral. Els desenvolupats hem d’ajudar als subdesenvolupats

perquè per ells sols no poden fer-ho.
Tot això s’ha d’entendre en el context de la Guerra Freda (enfrontaments i

lluita entre occident i orient).
Els colonitzats només poden alliberar-se mitjançant una lluita ja que estan
sota les ordres dels colonitzadors.
La idea colonitzador / colonitzat és substitueix pels termes

subdesenvolupament desenvolupament.
El subdesenvolupament pot desenvolupar-se amb l’ajuda del desenvolupat,
però el colonitzat no es descolonitzarà amb l’ajuda del colonitzador,
òbviament. No es tracta de colonialisme, es tracta de cooperació. És un
problema tècnictecnològic, no social.
Subdesenvolupat. Desenvolupat
Als anys 50 és quan s’inventa la noció de Tercer Món en front el Primer Món.
Desenvolupament / subdesenvolupament és tracta de la mateixa divisió
(colonitzador / colonitzat).
La visió del món separat en dos (subdesenvolupat / desenvolupat) des de fa
60 anys justifica el naixement de l’aparell del desenvolupament.
Dades oficials publicades per la FAO:
Persones subnutrides entre 2000-2002 (en milions)

• Països en desenvolupament (subdesenvolupats): 815
34

• Món: 852
• Països industrialitzats (4t món): 9
• Índia: 221
• Xina: 142
• Àsia i el Pacífic (excepte Xina i Índia): 156
• Països en transició: 28
• Àfrica...
També existeix un mapamundi de subnutrició.
Una taula de percentatges de població subnutrida en països desenvolupats
mostra estimacions optimistes i irreals:
• El percentatge no té en compte les persones en creixement, així com

si que ho té en compte una taula del nombre de persones subnutrides
(en milions) en països no desenvolupats.
• La major part del descens en afamats recau a Àsia: Xina i la
reducció de la subnutrició a Àsia: El 97.’3% (244.’5 de 251.’3
milions) dels subnutrits menys comptabilitzats pertanyen a la Xina,
país que ha reduït estadísticament aquesta categoria.
Incloent Xina a l’est d’Àsia en les taules de dades dóna una medalla a
la FAO i sembla que funciona la lluita, però no sabem si aquesta
disminució de subnutrits és deguda a la FAO o a la política comunista
de la Xina. Ja que si observem altres països (ex: Amèrica llatina) la
disminució és molt poca en 40 anys: passen de 55.’4 milions a 53.’1.
Est d’Àsia: de 392.’8 a 151.’7 milions. A l’Àfrica subsahariana
augmenta: de 93.’9 a 204.’6 milions. Fracàs de l’aparell de
desenvolupament.
**Fins quin punt aquestes estadístiques són certes? Com es quantifica la

subnutrició? (per Kcal / persona / dia). Què és considera subdesenvolupat?
Els criteris de classificació han anat canviant:
- El 1980 es deia que una persona que no consumeix 2300 kcal/dia,

independentment del lloc, era subnutrida. Actualment es considera
subnutrit un individu que no consumeix 1750-1900 kcal/dia, depenent
35

del lloc, perquè al Primer món es considera subnutrit per sota de
2400 kcal. El tercer món no és homogeni.
- Per què aquesta diferència entre 1r i 3r Món? Perquè si

apliquem les 2400 kcal al 3r Món, enlloc de 800 milions de subnutrits
al món, en sortirien 2000 milions i això significaria un fracàs per la
FAO (polítiques de desenvolupament per eradicar la gana i la
pobresa), i com que són ells els que fan les estadístiques hi ha una
intencionalitat política a darrera per justificar i demostrar que anem
pel bon camí, i no hi anem.
Les estadístiques no tenen en compte l’estatus social de cada país, ni les

ideologies ni la metodologia. Per això les dades no són fiables.
Problemes:
- Ideològics :volen justificar el seu treball.

- Metodològics: no fan servir sempre els mateixos criteris.

3. ELS ESTIGMES DEL TERCER MÓN
Com l’economia del desenvolupament ha explicat la persistència de la fam

al Tercer Món? Per què la gana al món?
36

FAO: “La gana i la malnutrició condueix a la pobresa i a la capacitat
reduïda d’accés als mercats, la mortalitat infantil,...”
Per aturar-ho cal mantenir polítiques modernes que frenin aquest

creixement
demogràfic per sortir de la pobresa. La culpa del subdesenvolupament és
dels
subdesenvolupats.
- La gana impossibilita el desenvolupament. La gana és causa de la
tradició i el fort creixement demogràfic.
- No es desenvolupen els països, es desenvolupa el sistema. Per tant el
problema és del sistema-món, de l’estructura mundial.
Hi ha dues maneres de veure el desenvolupament i el subdesenvolupament:
1. Teoria del centre-perifèria: el país desenvolupat (capitalisme) xucla

la sang als del voltant (subdesenvolupats). Aquesta és una dinàmica
perversa irrompible. Aquesta estructura també funciona en cada
perifèria de cada centre.
37
2. Teoria de l.’aparell del desenvolupament :com si fos una carrera
cap al desenvolupament (els grans han d’ajudar als petits).

Els factors sobre els quals es pot actuar per augmentar els ingressos són:
TERRA,
TREBALL i CAPITAL.
Els fills són una inversió econòmica. L’única alternativa per augmentar els
ingressos és maximitzar el treball, perquè és un factor que un mateix pot
controlar. Ja que la terra és la que té i el capital també. Però l ’augment del
creixement demogràfic fa que la següent generació sigui més pobra perquè
la terra continua sent la mateixa.
El problema del creixement demogràfic:
+ Tòpic: una de les principals raons de la persistència de la pobresa és el

creixement demogràfic incontrolat i la conseqüent incapacitat dels països
subdesenvolupats per satisfer la seva demanda interna.
38

+ Mesures: campanyes de planificació familiar. Aquest plantejament no és
una solució vàlida.
Transició demogràfica al Tercer Món:
- Durant la dècada dels 50-80 es dóna una reducció de la fecunditat

(naixement de nens vius).
- Va precedit d’una reducció de la mortalitat infantil.
Canvis geodemogràfics a mig termini: el pes de la població dels països
desenvolupats disminuirà. El d’Europa també, i ho farà més ràpid. Però la
població africana augmentarà.
4. AJUDA AL DESENVOLUPAMENT O DESENVOLUPAMENT DE L’AJUDA?
“L’ajuda al desenvolupament és un negoci..”
Principals receptes impulsades des de l.’aparell del

desenvolupament per
eradicar la gana:
a) La Revolució Verda: Continuïtat actual amb la Revolució dels

Transgènics?
b) Les reformes estructurals: Continuïtat actual amb el Post-Consens de
Washington?
c) La cooperació al desenvolupament i l’Ajuda alimentària: Qui les
qüestiona avui en dia?
d) El bàlsam del Mercat: Les oportunitats brindades pels escenaris de la
globalització.
39

A. LA REVOLUCIÓ VERDA
Es tracta de la generalització de l’agricultura al Tercer Món substituint

l’agricultura tradicional. Es planteja com multiplicar la producció agrària en
una terra amb l’extrapolació al Tercer Món d’un paquet tecnològic aplicat a
l’agricultura, inventat i experimentat amb èxit al Primer Món.
Aquest paquet tecnològic comporta:
Difusió de maquinària (tractors) substitutiva de mà d’obra.
Difusió de fertilitzants, adobs químics i llavors híbrides de gran
creixement.
- S’experimenta per primer cop a Mèxic i a l’Índia.

- Finals S.XX: el 75% de terrenys arrossers d’Àsia estan sembrats de
llavors híbrides de la revolució verda. El 60% dels agricultors utilitzen
llavors de la RV.
- Es dóna un increment de la producció, però a quin cost? ecològics i
socials.
 La Revolució Verda comporta:

- Els grans productors (agricultors, no els camperols) van ser els primers.
Eren els més rics del Tercer Món, podien pagar-ho.
- Ús massiu d’energies fòssils no renovables (depèn del petroli). Un cop
t’hi has posat no en pots sortir.
- Grup molt reduït de productes: Atemptat contra la biodiversitat
camperola.
 La Revolució Verda porta llavors híbrides de cereals de gran

rendiment, i per tant, hi ha una conversió al monocultiu. El camperol
dependrà només del mercat, ja no hi haurà intercanvi entre ells
(productes) i la qualitat de la seva dieta baixarà molt, només
s’alimentarà d’una cosa, del que podrà adquirir al mercat.
 Conseqüències de la Revolució Verda:
- Pèrdua de varietats amb un alt valor nutritiu (com la quinoa) que ha

hagut de ser després reintroduïda en el lloc on es va “criar”.
- És insostenible a llarg termini, ja que utilitza energies no renovables
(petroli) que cada cop és més car i s’esgota.
- És car: manteniment de la maquinària, fertilitzants,...
Model:
Intensiu: ús de capital
Extensiu: ús del treball
- Al Primer Món hi ha més capital que treballadors (han marxat del camp
a la ciutat), i al Tercer Món és a l’inrevés, hi ha escassetat de capital i
40

excés de treballadors, per tant, la revolució verda (tractors com a
substitució de la mà d’obra,...) tindrà els efectes contraris.
Boom dels transgènics a Argentina
- La introducció dels cultius de soja transgènica està destruint bona part

dels ecosistemes originaris i avui en dia la majoria de les explotacions
de soja estan directament en mans de grans transnacionals, que deixen
un marge de benefici molt baix a les empreses locals.
- El desviament de recursos cap a la producció per l’exportació de soja
hamarginat a l’agricultura i a la ramaderia tradicionals, bases de
l’alimentació argentina.
- Es calcula que els argentins mengen avui deu quilos de carn vacuna
menys que el 2002 i la mateixa disminució afecta als altres productes

amb base de proteïnes que estan intentant substituir amb aliments
derivats de la soja, amb un valor nutricional molt més pobre.
Les grans nacionals s’han desplaçat a Argentina on hi ha grans hectàrees

per cultivar la soja transgènica, on hi ha una gran producció. No hi ha llocs
de treball perquè tot està maquinitzat i els beneficis són per l’empresa. A
més a més les llavors de soja també les porten de fora. Els de fora aprofiten
la pobresa dels argentins, els hi compren el terreny i s’hi instal·len.
L’Argentina va ser un país del Primer Món i ha anat a parar al Tercer Món.
Els transgènics, des del punt de vista de desenvolupament local, són un
drama.
** La Revolució verda i les reformes estructurals van juntes.
B. LES REFORMES AGRÀRIES
Es tracta de la introducció al Tercer Món reformes agràries per tal que la

gent d’allí tingui accés a uns recursos per lluitar contra la fam.
Durant la dècada dels 50 fins al 80 els models de desenvolupament són
estatalistes.
Per garantir un desenvolupament s’ha de desenvolupar un model endogen.

Per acabar amb la gana al món, l’estat havia de dur a terme estratègies de
desenvolupament agrari. S’havia de generar un estat fort amb capacitat de
jugar el mateix paper que la burgesia industrial al Primer Món.
S’havia de redistribuir la terra, però si no consolidaven la reforma agrària i la
41
revolució verda això no seria possible. Si les transnacionals no entraven no
hauria estat possible ja que ells no podien entrar en contacte amb els
mercats, i els que treien benefici eren les transnacionals.
Però calia que el repartiment de les terres fos correcte, però no va ser així;
els grans terratinents es quedaven la millor zona, la de més qualitat, i els
camperols es quedaven el pitjor. A més a més el terratinent rebia ajuda de
l’estat. Així doncs les terres continuaven en mans de la burgesia.
Es pot considerar la reforma agrària com un procés de colonització.
Aquesta va servir perquè una minoria agrària (grans terratinents) poguessin
convertir les seves terres en empreses agràries modernes obertes a
l.’exterior amb l’ajuda i el recolzament de la revolució verda. Per tant, això
no va ser una lluita contra la fam, va generar més pobresa.
La reforma agrària
- Va haver ocasions en els quals la legislació reformista va tenir un gran

impacte sobre els petits productors rurals: tal va anar en països com
Bolívia, Perú, Equador o Mèxic, on malament que bé va garantir l'accés
a un tros de terra a moltes famílies camperoles.
- Repartir molta terra no vol dir repartir bona terra.

- A Kerala hi va haver una distribució de l’ingrés i llavors va haver-hi
menys mortalitat infantil. Això no succeeix a l’Índia (on augmenta la
mortalitat infantil) ja que no hi havia reforma agrària.
C. L’AJUDA ALIMENTÀRIA
Food for Peace 60-80s

Food for Progress 80s-avui
Als Estats Units a partir de la dècada dels 50 hi ha excedents alimentaris

i volen
ajudar al Tercer Món i s’articula el programa “Food for Peace”, que
consisteix en:
1) EEUU autoritza als països llatinoamericans a la compra dels seus

excedents alimentaris (panís) a preu baix.
2) Oferta de llançament: pots comprar en moneda nacional (no cal
pagar amb dòlars).
3) El compromís que els diners ingressats pels EEUU per venta
d’excedents agroalimentaris serà reinvertit en els països que han
comprat el panís.
Conseqüències: desestructuració absoluta de la lògica dels mercats

nacionals.
Llavors els productors de panís del Tercer Món, o es conformen en guanyar
una
quarta part o deixen de cultivar-ne. Perquè si els hi venen per un preu més
baix que el de producció al país del costat, ells no poden lluitar-hi.
42

“Food for Progress.”: nou programa d’ajuda alimentària adaptat al
neoliberalisme. Consisteix en el mateix.
En definitiva, els EEUU han utilitzat el comerç agroalimentari i la venta

d’excedents per teixir llaços de dependència amb països del Tercer Món
(subordinació).
D. EL BÀLSAM DEL MERCAT
Es creu que l’obertura del mercat és el millor remei per eradicar la gana al
món.
El salari d’un treballador mexicà en un dia equival al d’una hora d’un
nord-americà, fet que fa que el preu del tomàquet sigui diferent, i no per la
seva qualitat.
La solució de la gana al món no és un problema tècnic, sinó un problema
econòmic, polític i social profund, i per tant la introducció de possibles
solucions tècniques.
Ex: la revolució verda) només s’uneixen al problema.
Reflexions finals: DESENVOLUPAMENT?
43

Amb què té a veure el desenvolupament? Amb la millora de la vida de la
població o amb la política i la hegemonia?
Com interpretar el canvi de les pautes alimentàries en el món desenvolupat.
LLEIS DE ENGEL (1857)
1) Donada una classificació de les llars en:
a. De baixos ingressos
b. D.’ingressos mitjos
c. D’alts ingressos
El % de gast alimentari descendeix passant de A a C.
2) Al mateix temps la qualitat dels productes consumits incrementa.
Existeix una relació inversament proporcional entre el nivell de renta i el

percentatge de gast alimentari (ingressos destinats al menjar). I existeix una
relació directa entre el nivell de renta i la qualitat dels productes que es
consumeixen.

Maneres d’interpretar les Lleis de Engel:
- Des d’un punt de vista diacrònic (lectura històrica): la renta per càpita.
- Des d’un punt de vista sincrònic (present): classes (qui va al comerç
just?).
Augmenten els productes d’elasticitat renta (llet, carn,...). Aquests

productes depenen de l’augment de la renta per càpita.
A mesura que una part de la població passa de classes mitges a altes, baixa
el gast alimentari i augmenta la qualitat i la renta.
44


Wuolah Free Antropologia Resum

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Wuolah Free Antropologia Resum

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free Antropologia Resum

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ANTROPOLOGIA-RESUM.

1º Grado en Nutrición Humana y Dietética

Reservados todos los derechos.

TEMA 1: INTRODUCCIÓ: CULTURA I SOCIETAT

Reservados todos los derechos.

Perquè la gent menja el que menja? ¿Porqué comemos lo que

- El que a unes cultures és comestible, és tabú o està prohibit en altres

Hi ha factors d’ordre cultural i social que incideixen en l`alimentació:

1. De petits ens poden inculcar que algun aliment cultural és bo (ex:

2. Els aliments són símbols d’estatus (caviar/cigrons). L’estatus, la

3. Les preferències són canviants al llarg de la història (exemple: la

Nosaltres ens dedicarem a estudiar la dimensió social i cultural.

Reservados todos los derechos.

Socialitzem constantment al voltant dels aliments (quedar per fer un cafè,

Idees principals del text:*

1. Doble dimensió del fenomen alimentari.

si lees esto me debes un besito

Qualsevol menjada és un ritual amb un seguit de normes marcades que

Reservados todos los derechos.

- Però què és la cultura?

si lees esto me debes un besito

Tot això ens porta al concepte de cultura:

Cultura: conjunt de pràctiques que són transmeses socialment i que

Reservados todos los derechos.

- Definicions de cultura i societat

si lees esto me debes un besito

Antropologia social i cultural: disciplina que estudia els canvis socials i

L’antropologia es preocupa per (es dedica a l’estudi de):

1. Orígens, desenvolupament, diversitat i canvis de la cultura: Hi

Reservados todos los derechos.

2. Transmissió: com es transmet la cultura de generació en generació?

3. Establiment de relacions causa i efecte: perquè uns tenen com a

4. Específic/universal: quina part del nostre comportament és el

Els antropòlegs quan parlen de cultura es refereixen al:

- Conjunt de la conducta humana que és apresa, és a dir, que no és

- Harris: a un nounat, la cultura li dirà com ha de vestir, en què ha de

- Tylor: la cultura s’aprèn, es transmet socialment. El McDonald’s és un

La cultura es transmet socialment i s’aprèn. Quan algú neix, neix en un

La cultura no deixa de ser simbòlica: si una persona porta un creu

Reservados todos los derechos.

2) La cultura és conducta compartida.

La cultura es comparteix, perquè si no es comparteix no hi ha cultura.

- El gènere: el sexe s’hereta, el gènere es construeix. El que significa

- L’estatus: totes les societats estan jerarquitzades (classes socials). No

- L’edat: l’adolescència no existeix en altres cultures.

No tots els elements de la nostra cultura es comparteixen per igual en

si lees esto me debes un besito

Els processos d’adaptació biològica va relacionat amb un procés

- Emic: visió de les coses i explicacions del comportament des de dins

Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

Idees principals del text:*

1. Dimensió social evident del fenomen alimentari. Vivim en societat per

Reservados todos los derechos.

Dins d’una societat podem distingir diferents àmbits:

- Infraestructures: base material (i econòmica) de la societat a la que

- Estructures: polítiques i socials. Totes les societats estan

- Superestructures: sistemes de creences, de valors, els valors

si lees esto me debes un besito