Teatre i interpretació 4t ESO

Obres de
teatre

1
Teatre i interpretació 4t ESO

FERNANDO DE ROJAS, La Celestina (1499)

Temes
L’obra tracta l’amor, la mort, l'avarícia i la bruixeria.

Argument
La Celestina va a casa de Melibea amb un cabdell de fil (que ha embruixat prèviament) amb la falsa
intenció de vendre el fil a una familia noble. Quan arriba a aquesta casa, Melibea reb a la vella amb
amabilitat però, quan ella li parla de Calisto, Melibea s’enfada quan veu que les seves intencions no
son de venedora sinó alcahueta. Melibea se'n penedeix d’haver tractat malament a la pobra vella i
guanya l’astúcia de alcahueta.
Quan Melibea toca el cabdell de fil, comencen a canviar els seus sentiments cap a Calisto i, llavors,
parla amb l’alcaueta per a aconseguir una cita amb el jove enamorat. Aquella mateixa nit, a les 12, es
podran veure a través de la valla del jardí de la noia.
La Celestina va a casa de Calisto per a explicar-li la notícia i ell, molt agraït, li regala la seva cadena
d’or, una joia que té molt de valor material i que mai es treu del coll. Els dos criats es posen contents
perquè van quedar que es repartirien els diners amb la Celestina.
El primer trobament dels amants és curt però amb molts sentiments, volen veure’s la nit següent per
a passar més estona junts. En la segona nit, Calisto escala el mur del jardí de Melibea, passen la nit
junts (ella està embruixada i no l’estima realment).
Els dos criats van a la Celestina per a repartir-se els diners però com ella es nega, la maten. La justícia
els castiga i els decapita.
calisto i Melibea tornen a passar la nit junts i Calisto es queda adormit. pel matí ha de marxar ràpid
per a que els pares de Melibea no l’enxampin i quan escapa pel mur, rellisca, cau i mor en l'acte.
Quan Melibea s’entera, decideix suïcidar-se quan els hi explica tot als seus pares.

Personatges
PRINCIPALS
- Melibea:Joven de alta cuna que representa el ideal de mujer de la época.
- Calisto: Joven disoluto quien aprovecha su situación social para hacer prácticamente lo que
desea, quien está enamorado de Melibea y su amor no es correspondido.
- Celestina: Casamentera, bruja y antigua prostituta.

2
Teatre i interpretació 4t ESO

SHAKESPEARE, Somni d’una nit d’estiu (1596)

Temes

Els temes que tracten aquesta obra són l’amor i l’humor. També es juga amb els somnis i la realitat.

Argument

L'obra explica la història de quatre amants que s'enreden en un bosc màgic habitat per fades. Els
personatges principals són Hermia, Lysander, Demetrius i Helena, tots implicats en un quadrangle
amorós. Hermia estima a Lisandre, però el seu pare vol que es casi amb Demetri, a qui Helena també
estima.

Mentrestant, al bosc, el rei i la reina de les fades, Oberon i Titania, tenen una disputa sobre un jove
príncep indi. Oberon envia el seu entremaliat criat, Puck, perquè utilitzi una flor màgica per
enamorar Titania de la primera criatura que veu quan es desperta. Puck utilitza erròniament la flor a
les persones equivocades, fent que la confusió dels amants augmenti.

Al final, els amants es retroben i el rei i la reina de les fades es reconcilien. L'obra conclou amb una
actuació humorística d'un grup d'actors aficionats que també s'enreden en la màgia de les fades.

Personatges

Fades i follets

● Puck: follet que serveix a Oberón.

● Oberón: el rei de les fades. Marit de Titania.
● Titania: reina de les fades. Dona d’Oberón.

Humans

● Hipólita: reina de les amazonas, i princesa d’Atenes, dona de Teseo.

● Teseo: duc d’Atenes, durant la boda és el jutje del problema romàntic.
● Hermia: Filla d’Egeo
● Lisandre: enamorat d’Hermia que per la magia de Puck s’enamora temporalment
d’Helena.
● Demetri: al principi enamorat d’Hermia. Després s’enamora d’Helena.
● Helena: enamorada de Demetri i amiga d’Hermia

3
Teatre i interpretació 4t ESO

CALDERÓN DE LA BARCA, La vida es sueño (1635)

Temes

L'obra tracta temes filosòfics i existencials com la llibertat, el destí, la realitat i el poder.

Personatges

- SEGISMUNDO: aquest és el principal protagonista, s'expressa d’una forma molt pessimista.

És el fill del rei Basili. La seva mare va morir. Es troba tancat pel seu pare i ell busca la seva
identitat, va canviant durant l’obra.
- ROSAURA: ella és la coprotagonista, representa la recuperació de la honra.
- REI BASILI: Es el rei, el pare d’en Segismundo. Va llegir a les estrelles que Segismundo seria
un mal rei i, per això, va decidir tancar al seu fill. Representa la passió pel poder i pell
benestar del seu poble.

Argument

L'argument es centra en el personatge de Segismundo, un príncep empresonat pel seu propi pare, el
rei Basili, a causa d'una profecia que prediu que Segismundo governaria amb crueltat i opressió. No
obstant això, el rei decideix posar a prova la profecia permetent que Segismundo governi durant un
dia. A través d'aquest experiment, Segismundo aprèn sobre la vida, l'amor i la llibertat. L’altre trama
és el compromís entre la Rosaura i Astolf (nebot del rei que heredarà el tro).

MOLIÈRE, L’avar (1668)

Temes
L’obra està inspirada en “La olla”, una obra de teatre creada a l'època de l’antiga Grècia escrita per
Plató. El tema principal de L’avar és el pecat de l'avarícia extrema que té el protagonista de la trama.

Personatges
Harpagon: L'avar, és pare de Cleant i d'Elisa, i pretendent de Marianna (la veïna). Home sense
escrúpols, encegat per la seva avarícia, incapaç d'estimar res més que la seva fortuna, la qual oculta
als altres obsessivament. Té els seus fills vivint en la precarietat, i sotmesos a continus sacrificis.
Cleant: Fill d'Harpagon, enamorat de Mariana. Cleant és un jove que, per viure i vestir mitjanament
bé, li cal omplir-se de deutes. Aliat amb la seva germana, Cleant prova d’evitar que el seu pare es casi
amb la jove Marianna, i els faci infeliços a ells dos.
Elisa: Filla d'Harpagon, que estima Valeri, que fa d'intendent del seu pare. Harpagon la vol fer casar
amb el vell vidu ric Anselm, i ella i Valeri volen tractar d'impedir-ho.
Valeri: Fill d'Anselm i enamorat d'Elisa. Treballa d'intendent d'Harpagon, afalagant-lo sempre per
guanyar-se'l. Fa anys, en un naufragi (en el que va conèixer i salvar Elisa), va creure perdre els seus

4
Teatre i interpretació 4t ESO

pares, però se sap hereu d'una fortuna. Amb Elisa, maquinen com evitar la boda que l'hi ha imposat
Arpagon.
Marianna: filla d'Anselm, enamorada de Cleant i sol·licitada per Harpagon. És una bella jove que viu
en la pobresa amb la seva mare. Descobreix que ha estat sol·licitada pel pare del seu enamorat i, en
descobrir que Cleant també l'estima, maquinen junts com evitar el casament amb Harpagon i fugir
junts. Després descobreix ser filla d'Anselm i germana de Valeri.

Argument
La història comença amb el Valeri i l’Elisa parlant sobre com poden obtenir el consentiment
d'Arpagon per casar-se. Valeri es converteix en el nou servent de la casa per poder estar més a prop
d'Elisa. Cleant també té els seus propis problemes amorosos, està enamorat de Marianna – Tots dos
fills volen comunicar els seus plans matrimonials as pares. Cleant s'emporta una sorpresa inesperada
quan Harpagon (El seu pare) anuncia que té pensat casar-se amb la mateixa jove.

GUIMERÀ, Mar i Cel (1894)

Temes
L’amor impossible: Un amor entre dues persones no correspostes degut a les seves religions.

Personatges
Saïd: capità del vaixell musulmà.

Blanca: És la protagonista de l’obra juntament amb en Saïd.

Malek: al principi de l’obra és el segon més important de la tripulació, però en Saïd li treu aquest
càrrec perquè veu que li podria prendre la capitania.

Carles: és el pare de la Blanca i el capità del vaixell cristià.

Ferran: és el cosí de la Blanca. La seva família el volia fer casar amb ella.

Hassen: És l’home de confiança del Saïd i fa tot el que aquest li mana. El defensa sempre.

Joanot: És un cristià que va en el vaixell musulmà.

Argument
L'obra, ens narra el conflicte entre dos personatges, un musulmà i una cristiana que lluiten per un
amor impossible. Aquesta tragèdia està bassada al segle XVII, tot comença amb la expulsió dels
moriscos del Regne de València, on el nostre protagonista (mestís) pateix la mort de sons pares,
causada per culpa dels cristians. Així doncs, 20 anys després, encara ressentit per la seva infantesa, es
troba en un vaixell pirata, on venjarà als seus pares. Dins de la nau, porten capturats a uns cristians,
entre ells Blanca, la nostra tendre protagonista, que s'emociona al saber la veritat de la cruel vida de
Saïd, aquí és on sorgeix l'amor. Lamentablement, té un final inesperat i tràgic, ja que ell pare renega

5
Teatre i interpretació 4t ESO

de la filla que té per estimar a en Saïd. Els cristians es fan amb el vaixell i només queda en Saïd de
morisc, i en Carles vol matar-lo, i al disparar-lo amb la pistola, la Blanca es s’interposar i rep ella la
bala, doncs en Saïd, al veure allò, es tira al mar amb ella i moren els dos que ens omple de
sentiments i emocions.

SAGARRA, El Cafè de la Marina (1933)

Temes
La intenció de Josep Maria de Segarra, era registrar unes formes de vida típiques de la costa catalana,
inspirant-se en el bar de Cèsar a Marsella, del dramaturg Marcel Pagnol.
També tracta el tema sentimental, on apareix un triangle amorós. També és una lectura en clau
sociopolítica, quan la Segona República espanyola i la Generalitat de Catalunya lluitaven per
consolidar-se.
El tema d’aquesta obra és l'avortament secret experimentat pel personatge principal, la Caterina.

Personatges
Caterina: Filla gran d’en Libori, promesa amb en Bernat però s’acaba enamorant d’en Claudi.
Libori: Pare de la Caterina i la Rosa, que busca casar la Caterina amb el millor pretendent possible.

Argument
El Cafè de la Marina es divideix en tres parts : introducció, nus i desenllaç, corresponents a tres actes.
Al primer acte, es presenten els personatges, s'assenyala la situació teatral de la representació i
sorgeix el conflicte al voltant d'un avortament clandestí, que és el resultat de la fallida relació
amorosa de la Caterina amb un home del qual només coneixem que va fugir a França.
Monsieur Bernat apareix al segon acte,donant una mica d'humor a l'obra. I finalment, al tercer acte,
quan la gent descobreix el secret

A un café de mariners de la localitat costanera de l'Empordà, la Caterina, juntament amb el seu pare i
els mariners que freqüenten el cafè, està entusiasmada amb els preparatius del casament de la Rosa i
el Rafel. Aquell mateix dia, gràcies al Salvador, van endevinar que compraria una ampolla de vermut,
i el Claudi es va adonar que la Caterina va abortar amb un home que havia fugit a França. Mentre
celebren el casament, arriba un nou convidat, el Bernat, que s'enamora profundament de la Caterina
i obliga al Libori a que la seva filla es casi amb ell. El dia següent, el Bernat s'assabenta, pel mal parlar
de la Rufina, del secret que s'està estenent pel poble, i per no fe mal a la seva reputació, decideix
parlar amb el Libori i cancelar el casament. Això fa que la Caterina torni a preocupar-se pel Claudi,
que va trencar el seu bitllet d’avió a Amèrica, confessant-li el seu amor amb el permís del seu pare.

6
Teatre i interpretació 4t ESO

GARCIA LORCA, La casa de Bernarda Alba (1936)

Temes
Un dels temes principals de l'obra és l'honor, és un concepte que es pot entendre com la reputació
d’un mateix, però en aquest cas es tracta de la imatge de la família. Així i tot, hi ha una gran quantitat
de temes secundaris com ara el desig de la llibertat que tenen totes les filles, la figura de la dona en
una societat patriarcal, l’autoritarisme i el classisme social.

Personatges
- Bernarda: és una dona de 60 anys que instaura un dol rigorós a totes les seves filles per
culpa de la mort del seu marit.
- Angustias: és la filla gran de la família i té com a objectiu casar-se amb el “Pepe el Romano”
per sortir de la seva casa, on no és feliç.
- Magdalena: és la segona filla de la Bernarda i el seu nom fa referència al fet que sempre està
deprimida, “llorar como una Magdalena”.
- Amelia: és la mitjana de les 5 filles, també vol escapar-se de la seva casa, ja que també pateix
els mals tractes de la seva mare.
- Martirio: és la quarta filla de la Bernarda, com indica el seu nom està turmentada i està
enamorada del promès de l’Anguistias.
- Adela: és la més petita de totes les germanes i esta enamorada del “Pepe el Romano”, i tot i
que ell està promès de l’Angustias, està enamorat d’ella.
Argument
Després de la mort del seu segon marit, Bernarda Alba es reclou i imposa un dol rigorós i asfixiant
per vuit anys, prohibint a les cinc filles que surtin al carrer. Quan l’Angustias, la primogènita i l'única
filla del primer marit, hereta una fortuna, atrau un pretendent, el “Pepe el Romano”. El jove es
compromet amb l’Angustias, però simultàniament enamora Adela, la germana menor, que està
disposada a ser la seva amant. Durant una trobada clandestina dels amants, la Maria Josefa, la mare
de Bernarda que mantenen tancada per la seva bogeria, surt amb una ovella als braços i canta una
cançó absurda però plena de veritats. Quan Bernarda s'assabenta de la relació entre l’Adela i el “Pepe
el Romano”, esclata una forta discussió i Bernarda dispara a en Pepe, però aquest s'escapa. Després
de sentir el tret, Adela creu que el seu amant ha mort i es penja. Al final de l'obra, Bernarda diu que
Adela es va morir verge per guardar aparences, i exigeix ​silenci, com al començament de l'obra.

7
Teatre i interpretació 4t ESO

DARIO FO, Mort accidental d’un anarquista (1970)

Temes

No només és una obra dramàtica ben feta, entretinguda i ingeniosa sinó que també constitueix una
denúncia a la injustícia, la repressió i la falsedat. També a la cobardia.

Personatges

- El Boig
- Bertozzo
- Pisani
- Sargent
- La Periodista
- Bellati

Argument

Un home que és arrestat en una comissaria de Milà per haver-se fet passar per metge, entre altres
coses, es defensa dient que està boig i que pateix d'"histriomania". En un moment en què es troba
sol, fulleja uns papers que hi ha a sobre de la taula i es disfressa d'inspector del Ministeri, que va
ajudar-los a solucionar el problema de l'anarquista. Sembla que els va ser molt fàcil trobar el
terrorista que havia posat una bomba al metro, ja que només hi havia un ferroviari anarquista, i que
en l'interrogatori, just després de confessar, va caure accidentalment per la finestra. Però alguns
detalls no acaben de quadrar... L'inspector, en presència d'una periodista, els ajudarà a construir una
bona història.

BELBEL, Després de la pluja (1993)

Temes
Aquesta obra tracta principalment les addiccions, en aquest cas el tabac i els problemes personals
de la gent, que no s'acaba d'especificar exactament quins són. A més a més, també es poden veure
reflectits els següents temes com ara: dolor existencial, amor, opressió jeràrquica, tensió sexual,
violència i impulsos incontrolats.

Personatges
Els protagonistes d'aquesta història són vuit (quatre secretàries, un programador informàtic, un
missatger, un cap administratiu i una directora executiva) els quals treballen en una multinacional

8
Teatre i interpretació 4t ESO

que són addictes al tabac i sempre coincideixen. Aquests treballadors de mica en mica s'aniran
coneixent i cada cop van descobrint les seves pors, odis...

Els personatges no tenen nom, sinó que simplement se'ls coneix per la seva professió. Respecte els
personatges secundaris no n'hem trobat cap, ja que hi ha molt poca informació d'aquesta obra.

Argument
Principalment no hem trobat un argument gaire extens. Tot ocorre en un edifici d'una multinacional
de quaranta-nou pisos. En la qual els treballadors pugen al terrat per fumar i de mica en mica
s'aniran coneixent millor i aniran tenint més confiança fins al punt de què hi ha una petita història
amorosa entre alguns dels personatges. La història ocorre en un temps d'uns tres dies. El lloc on
passa és en una ciutat bastant gran en la que no acostuma a ploure gaire.