- HISTÒRIA D ESPANYA -

Tema:8 – el catalanisme

(1833-1901)

1. Els fonaments culturals: La Renaixença

La Renaixença: moviment cultural i literari que volia recuperar l’ús de la llengua i dels trets
característics de Catalunya.

Va ser important per recuperar la llengua i la cultura catalana.

1.1 La societat civil, bressol del catalanisme

Durant el segle XIX va haver dificultats en el sentiment de pertinença catalans, però s’hi
mantenia, fora del món oficial. No es feia res oficial (ensenyança, actes oficials, admin.
Pública) en català, sempre en català, l’única llengua oficial, però la gent a casa en parlava.

Catalans van crear entitats culturals i cíviques, revistes i publicacions en defensa de la

llengua i a favor de recuperar història i folklore catalans.

Dins del nou règim liberal, la societat civil catalana es va plantejar reivindicar el català i
l’afirmació de la identitat catalana.

1.2 La renaixença literària i cultural

Renaixença per reivindicar la llengua i el folklore català.

El començament d’aquest moviment va ser la publicació de l’oda a la pàtria, de

BONAVENTURA CARLES ARIBAU à (1833), obra publicada en català i les propostes de
recuperar el català de JOAQUIM RUBIÓ I ORS (Lo gaiter del Llobregat à (1841).
Es van agrupar gent culta per buscar arrels del català, per saber com recuperar-lo i
reivindicar-lo, principalment rastrejant per la literatura, la història, el dret i el folklore
catalans.

Manuel Milà Fontanals, impulsor de l’estudi del passat medieval, i PRÒSPER DE BOFARULL
QUE va reconèixer la importància de la corona d’Aragó i del paper dels comptes de
Barcelona, entre altres accions que es van fer per recuperar-ho.

El 1859 comencen Jocs Florals per promoure i difondre la llengua i per estimular a artistes a
usar la llengua catalana. Així molts artistes van començar a escriure en llengua literària culta,
que feia 3 segles que estava estancat.

Es van popularitzar molt i van crear bona difusió del català. Gràcies a això escriptors com
JACINT VERDAGUER (poeta i prosista, llengua viva), ÀNGEL GUIMERÀ i NARCÍS OLLER van
destacar com a escriptors que volien fixar la llengua.

Renaixença també afectà a València i Mallorca.

2. Els primers moviments anticentralistes

Construcció de l’Estat Liberal va aixecar crítiques que proposaven fórmules

descentralitzadores i que van culminar en idees federalistes i autonomistes.

2.1 El progressisme radical i l’anticentralisme

Constitucions del estat liberal definien a Espanya com una nació única, amb les corts com a
dispositàries úniques de sobirania nacional i amb model d’organització estatal de
centralització.

Es va haver d’enfrontar això a les crítiques dels progressistes que no els agradava aquesta
centralització.

(1835-43) à hi ha revoltes i manifestacions, les bullangues, de caràcter polític i social (polític

per estar en contra del govern de l’època i social per la falta de recursos dels civils), no es
podia distingir bé si només era polític o social.

Les anomenades Bullangues eren les revoltes populars entre el 35 i el 43 van demostrar el
descontentament i va ser la primera mostra contra el centralisme. Tant en la insurrecció de
Bcn, el 1942, com a la Jamància, el 1943 (revolta + important) s’hi van fer projectes de
reforma anticentralista, federal i popular.

Durant la dècada moderada (1844-1854) augmenta el centralisme amb una política que va
declarar Cat com a estat de guerra. Això provocà à moderats catalans i espanyols distanciats
per descontent amb uniformisme cultural i així van reivindicar el particularisme català.

Polítics com:

● JAUME BALMES
● JOAN MAÑÉ I FLAQUER
● MANUEL DURAN I BAS

2.3 El federalisme

El federalisme comença de la mà del republicanisme, ABDÓ TERRADAS com a 1r referent.

A partir dels 40-50 à segueix havent persones que reclamen la descentralització, fins i tot
conservadors com Durán i Bas.

Moment culminant de les reivindicacions a la primera república.

1868 → liderat per PI I MARGALL (teòric del federalisme), va crear el partit democràtic
federal Partit à escampar idees federals x Catalunya. Rep suport de petita burgesia i gran
difusió al proletariat industrial.

Partit democràtic federal: el primer que defensa república com a forma de govern i a la
vegada també una estructura federal à Gran implantació a Cat.

PI I MARGALL defensa que l’estat federal espanyol havia de ser resultat de la unió voluntària
dels pobles de la península.

VALENTÍ ALMIRALL:

➔ considerat creador del catalanisme polític

➔ Periodista al diari català
➔ Defensava les seves idees de com havia de estar tot organitzat

El 1869 → VALENTI ALMIRALL I JOSEP ANSELM CLAVÉ (creador de corals clavé) à pacte
federal de Tortosa à document que volia impulsar la creació d’un estat federal que reunís
territoris de l’antiga corona d’ Aragó: Catalunya, País Valencià i Aragó. No va arribar a ser
realitat.

1873 → Construcció de la 1ra república en la que es deia que Espanya seria un estat federal i
s’explicava com seria.

1881 → PI I MARGALL i VALENTI ALMIRALL es separen perquè no coincideixen en els

plantejaments polítics pertinents : PI I MARGALL à creació partit republicà d’ambit estatal
federal. ALMIRALL à creació partit republicà només català

1880 → ALMIRALL convoca el 1r congrés catalanista. (seguia amb PI)

3. El començament del catalanisme polític

Moviment català va anar més enllà de reivindicacions culturals i va adoptar caràcter polític.
Reivindicava particularisme català i demanava dret a l’autogovern.

3.1 La Jove Catalunya i el Centre Català

1880 → 1r congrés catalanista x ALMIRALL, promotor del catalanisme polític (que estava
encara a l’altre partit).

En aquest congrés s’intenta unir totes les forces catalanistes del moment.

Per 1870 → havia fundat la primera associació catalanista, La Jove Catalunya, al voltant de la
publicació de La Renaixensa, revista cultural fundada durant el sexenni per un grup de
periodistes, escriptors i poetes. (apolítica i conservadora).

Un cop PI I MARGALL I ALMIRALL trenquen la seva unió en el partit republicà federal,

ALMIRALL decideix impulsar una acció política catalana al marge dels partits estatals.

Diu que s’havia de superar el catalanisme simplement cultural i s’havia d’introduir també en
els interessos materials, en la política. S’havien de crear partits catalanistes per tal de lluitar
contra els partits dinàstics.

1882 → Centre català -> 1r partit catalanista existent.

1883 → 2n congrés catalanista x Centre català

Es va denunciar caràcter sucursalista de partits dinàstics envers Catalunya i es va cridar
polítics catalans pq abandonessin i s’impliquessin en el catalanisme.

Congrés inacabat x causes polítiques i discrepàncies entre els dif sectors.

L’any 1885, el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de BCN amb participació d’org
econòmiques de la burgesia, institucions culturals... es va redactar el ‘’Memorial de
Greuges’’ que va ser presentat per Alfons XII i que va constituir el primer manifest polític
unitari del catalanisme. Demostrant el centralisme i demanant el proteccionisme i el dret
civil català i defensant la llengua catalana. La mort del rei anys més tard va limitar l’eficàcia
del document.

3.2 El fracàs d’ampliar les bases del catalanisme

Projecte Almirall, a Lo Catalanisme, de fer una organització interclassista que unís tots
corrents catalanistes i fos una força política a les eleccions va ser inviable.

Catalanisme d’Almirall era massa republicà per atraure burgesia, que volien partits
monàrquics i a més, per no ser remarcable socialment, destacava per tenir més caràcter
federal republicà, cosa que no atreia tampoc les bases socials.

Discrepàncies del Centre català amb idees d’Almirall (progressistes) van portar al líder a
l’escissió del moviment el 1887.

Oposició d’Almirall a expo universal de bcn de 1888 , per considerar-la expressió del pacte de
la burgesia amb la monarquia va aïllar-se del partit i poc després Centre Català va
desaparèixer.

3.3 La Lliga Catalana i el missatge a la reina regent

Escissió de centre català

Lliga de Catalunya (1887)

● NARCÍS VERDAGUER I CALLÍS

● LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
● JOSEP PUIG I CADAFALCH
● ENRIC PRAT DE LA RIBA
● ANGEL GUIMERÀ
Nova organització molt més conservadora que el projecte d’ ALMIRALL, connectà millor
amb burgesia descontenta amb dinàstics.

Van fer reivindicacions de:

● oficialitat del català,

● defensa del dret civil,
● proteccionisme,
● execució d’una política exclusivament catalana i
● al marge dels partits amb implantació a la resta de l’ Estat

Un any després del missatge a la reina regent la lliga de Catalunya va prometre campanya en
defensa del dret civil català i en contra de la reforma. Des de Madrid Govern Central va
accedir a les demandes del Codi Civil català i això va ser presentat com la primera victòria del
catalanisme.

4. Per què es considera Almirall el pioner del catalanisme?

VALENTÍ ALMIRALL considerat primer polític en elaborar teoria catalanista. Procedent del
federalisme, va ser qui va donar raons per les que Catalunya havia de tenir formes
d’autogovern pròpies.

No era només la llengua i la cultura sinó també diferències entre catalunya (industrial i
moderna) amb una Espanya que era agrària, amb domini de classes tradic i sistema molt
centralista

En els escrits deia que amb el sistema polític de la restauració era difícil la reforma de la
política espanyola.

5. El catalanisme conservador

Juntament amb catalanisme procedent de federalisme i de caràcter progressista, es trobava

també (a partir del 1890) el catalanisme conservador que va manifestar diversitat de
formulació

5.1 El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages

Durant els primers anys de la restauració el clero estava a favor del carlisme, molt
absolutista. En un moment la Santa Seu (Vaticà) va reconèixer com a rei Alfons XII, així va
evolucionar cap a el liberalisme MÉS conservador.
A Vic apareix el vigatanisme, (impulsat per institucions eclesiàstiques) que era un moviment
cultural i intel·lectualista que neix a Vic, concretament entre el Bisbat. Es va vincular cada
cop més a l'església catòlica i estava cada cop més integrat dins del sector conservador.

Tenia gran difusió per un setmanari (la Veu de Catalunya) i va fer una campanya ajudant a
restaurar el monestir de Ripoll i a celebrar el mil·lenari de Montserrat.

Clergues importants:

● JOSEP MORGADES

Principal referent del catalanisme conservador:

● JOSEP TORRAS I BAGES: defensà catalanisme d’arrels cristianes

➔ 1892 → Publica La tradició catalana → L’esperit de Catalunya reposava en la
família, la propietat i la religió → Elements clarament conserv. i burgesos.
➔ Església catòlica havia de ser protagonista de la societat.

5.2 La unió Catalanista i L’Assemblea de Manresa

Els que estaven contra el projecte del codi civil va voler millor organització del catalanisme i
per això NARCÍS VERDAGUER I CALLÍS (dirigent Lliga Catalana) va proposar fundar una nova
entitat en la que tots grups cat. coordinats.

1891 -> Unió Catalanista -> no era partit sinó unió de partits a favor del catalanisme.

- Objectiu: federació de tots (associacions, ateneus, publicacions, centres…

catalanistes).
- Finalitat: Propagar idees i fer un programa comú per tots catalanistes. Molt suport a
Catalunya rural no tan a zona urbana
- Militancia escassa però tenia gran amplitud geogràfica afavoria difusió.
- Bases socials:

- Propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals.

- Aconseguí despertar amplis sectors de la societat Catalana la conciencia del seu

particularisme i la necessitat de que cat tingués autogovern.

- Punt feble: discrepàcies de ideologia entre sectors de la unió. Alguns membres volien
convertir-ho en partit polític i presentar-se a eleccions. Altres completament en contra de
incluir-se a vida política.
Un dels primers actes d’Unió política: Celebració a Manresa (1892) era una assemblea de
delegats per aprovar Bases per a la Constitució Regional Catalana. Document com a Bases de
Manresa.

Demanava:

➔ Plena sobirania de catalunya

➔ Proclamava l’oficialitat de llengua catalana
➔ Defensava restablir antigues institucions del país.

BASES DE MANRESA:

★ Base 1: Referència al poder central (el que s’hauria de reservar pel govern central)
★ Bases 2-17: Poder regional -> (el que s’hauria de reservar pel govern català.

Algunes de les bases:

● Demanaven sobirania catalana.

● Competències de l’estat central molt reduïdes.
● Catalunya tindria + competències plenes en justícia, educació, ordre públic, poder
legislatiu.
● Oficiar llengua catalana.
● Servei militar voluntari
● Càrrecs públic només per catalans
● Vinculació entre Cat i Esp fet per mitjà de la corona

No es va concedir res de part de Catalunya.

6. Dos projectes per a Catalunya

A final de s XIX van sorgir a cat formulacions catalanistes amb alternatives pel país
 ● Federalisme català: Dirigit per: JOSEP MARIA VALLES I RIBOT, que va redactar els seus
principis doctrinaris amb ‘’Projecte de Constitució per a l’Estat Català’’, aprovat el
maig del 1883.
● Catalanisme conservador: Bases per a la Constitució Regional Catalana, per Unió
catalanista, Prat de la Riba.

Coincidien en aspectes bàsics (dret autonomia), molt diferents en ideologia.

7. El catalanisme com a regeneracinisme

Crisi del 1898 afavorí salt del catalanisme polític amb la Lliga regionalista, que va aconseguir
èxits electorals, per primer cop diputats catalans a Corts espanyoles i dominà catalunya fins
1931.

7.1 Desastre del 98

Desastre del 98 va tenir greus conseqüències per espanya i per Catalunya. A catalunya quest
desastre va servir pq catalanisme entrés definitivament a la vida política.

A partir de crisi de 98 es va veure ben clar que partits dinàstics estaven desprestigiats i a mes
a mes aquests eren incapaços de solucionar els problemes que espanya tenia en el moment.
A partir d’aquí, apareix un catalanisme que en aquell moment ja comptava amb polítics molt
considerats com prat de la riba, domenech i montané i amb una gran mobilització social.

A partir d'aquí al catalanisme, apareix una serie d'intel·lectuals que demanen que d'una
vegada es pugui crear un partit que es presenti a les eleccions que pugui guanyar a partits
dinàstics i que per tant pugui lluitar per aconseguir l’autonomia de Catalunya.

7.2 La candidatura dels 4 presidents

1898 -> perden colònies, Canovas mort i Sagasta desprestigiat

1899 -> a espanya es forma nou govern, 1r govern regeneracionista (silvela, general
polavieja i raimundo fernandez villaverde (ministre d’hisenda). Aquest augmenta els
impostos (contribució) A Cat es tanquen les caixes degut a això es neguen a pagar la
contribució. Des de govern central volien embargar i alcalde dimiteix pq no vol que paguin.
No aconsegueix regenerar ni solucionar cap dels problemes, fracasa estrepitosament.

A Catalunya té conseqüència important. Comerciants i industrials es neguen a pagar la

contribució i aquests dirigents del tancament s’agrupen i crearan un grup polític (Unió
regionalista (1899)) A la junta directiva hi havia representants de burgesia agraria i

Aquest nou grup demanava sobretot per cat reformes polítiques i socials, autonomia politica
i econòmica per a Catalunya.

Al mateix temps, mesos més tard, va sorgir altre grup integrat per aquelles persones que
dins de unió catalanista eren partidaris de convertir-se en partit polític.

Els que defensaven que s'havia de convertir en partit polític al 1900 van crear el centre
nacional català. En aquest estava integrat sobretot per gent com Prat de la Riba o com
Francesc Cambó i com a òrgan de difusió tenien la veu de Catalunya.

Unió regionalista tenia bona base social i tmb diners, molt important per partit polític ja que
estava format per gent de diners, burgesia. Però no tenien dirigents, eren els mateixos
empresaris que s'havien unit i tmp tenien programa polític clar

Centre Nacional Català -> Tenien bons dirigents prat de la riba i cambó, programa polític clar
però no tenien base social ni diners.

Va arribar un moment q es van presentar junts. Candidatura conjunta a eleccions

legislatives, generals al maig de 1901. Al mes d'abril van decidir presentar-se junts. I això
s'anomena la candidatura dels quatre presidents.

Davant de sorpresa general van sortir elegits diputats a l’ajuntament de Barcelona els 4
presidents:

- BARTOMEU ROBERT
- ALBERT RUSIÑOL
- LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
- SEBASTIÀ TORRES I PLANAS

7.3 Un partit de nou tipus: La lliga regionalista

Al novembre eleccions municipals (altres) a estiu de 1901 unió regionalista i centre nacional
català acorden unir-se definitivament -> Lliga regionalista (LLIGA) -> PRIMER PARTIT POÍTIC
CATALANISTA COM A TAL -> Tenien com a difusió la veu de Catalunya

LLIGA REGIONALISTA: Dirigents importants -> Prat de la Riba i Francesc Cambó

Aquest nou partit va participar a eleccions municipals de novembre de 1901 i va aconseguir

gran èxit: La lliga va aconseguir 11 regidors a l’ajuntament de Barcelona, 11 també els
republicans i només 4 els partits dinàstics. Malgrat les trampes (tupinades) era la 1ra vegada
q partits dinàstics no guanyaven. A partir d’aquí situació a Cat canvia molta -> Joc polític no
entre conservadors i liberals. Ara enfrontaments entre republicans i catalanistes.

La lliga va ser el partit que va trencar el monopoli que fins aquell moment havien tingut els
conservadors i liberals partits dinàstics. I a més, va aconseguir posar fi a la corrupció
electoral a Catalunya i va ser el primer partit polític modern, amb tots els seus components
de partit polític:

- Líders destacats -> Prat de la Riba i Cambó

- programa polític clar,
- òrgan de difusió,
- oficines electorals,
- afiliats
- Tot el que tenen partits electorals avui dia

Neix a Barcelona i la base d’aquest partit va ser inicialment la burgesia industrial,

comerciants, professionals liberals (adv., metges) de Barcelona, la gent rica d’allà. Poc a poc
la lliga es va anar estenent per tot Catalunya i va agafar força entre propietaris agrícoles. No
era partit d’obrers, estaven afiliats amb el socialisme, anarquisme… La lliga l’hem de
considerar com a conservador. (Experts diuen que seria com un ciu que es capaç de pactar
amb govern central, seria avui dia centre-dreta).

OBJECTIUS:

➔ Aconseguir autonomia política per catalunya dins d’espanya.

➔ Defensar interessos d’industrials català. Defensa proteccionisme econòmic.

La lliga a més de plegar classes benestants, va aplegar a tots els que volien autonomia
catalana i als que volien lluitar contra corrupció electoral.
Política pragmàtica de la lliga combina la sensibilitat nacionalista i la decisió d’intervenir al
govern espanyol. Domina fins 1923 a Catalunya.

tema 9