SALVATGE COR

I IV

Que en el cant sigui baix el bes Misteriós, un so

i astut el cor en l'abraçada: d'aigua humil que s'esquiva
el cor vol més, vol en excés, trenca la brisa viva
i en el do rebut es degrada. fins a la sal d'un plor.

Abans dels teus ulls, estimada, Riu la més folla flor

¿hi ha un amor que, dolç, me'ls creés, de l'aboluta riba,
que me'n fes uns camins d'onada? la lluna, pensativa
¿Uns ulls per l'amor de després? només si penso jo.

Dóna't perquè tot recomenci ¿De qui seré? ¿Falena

ordit en perills de silenci, del foc sense urc ni pena,
virginal d'un foc absolut; blanc error de la nit?

com, passant de l'illa inaudita, Amb tot, són les figures

qui s'exalta al somni volgut profundes del teu crit,
en la perla ardent que l'imita. terra, les més impures.

Carles Riba