COMUNICACIÓ INTERPERSONAL

INTERACCIONSIME SIMBÒLIC (IS)

Què distingeix una comunitat de persones d’una comunitat de micos? Els símbols, la
nostra comunicació pot ser simbòlica = amb símbols

Charles S. Peirce:
Contribucions finals XIX inicis XX.
Considerat el pare de la semiòtica = la ciència dels signes.

Tipus de signes segons C.S.P:

1. Icona: reprodueix la imatge d’allò que representa.
Ex: quadre figuratiu té relació icònica amb el q representa el quadre. Cinema i
fotografia i escultura tmb són icònics. Pintura abstràcta no és icònica.

2. Índex: no reprodueix mimèticament el que representa, si no que el signe de índex

ens permet deduir que és un indici d’una altra cosa. Manté relació amb el que
representa a partir d’una deducció.
Ex: petjada a la neu és index que per allà ha passat algú. Restes foguera són índex
que allà s’hi ha fet foc.

3. Símbols: tipus de signe més complexe. És el resultat d’una convenció entre la

comunitat que acorda que hi ha quelcom que representa una realitat complexa o
diferent a allò que reprodueix.
Ex: bandera, creu, LLENGUATGE VERBAL

Per tant, el que diferencia la interacció entre animals i persones és que pot ser de
naturalesa simbòlica. Símbols son tret distintiu entre la condició animal i humana.

Umberto Eco: autor de referència en món semiòtica

CONTEXT QUE PERMET DESENVOLUPAMENT INTERACCIONSIME SIMBÒLIC

2 grans factors:

1- ESCOLA DE CHICAGO
És on neix l’I.S.

Finals S XIX comencen a arribar molts immigrants del món rural i Europa (a Europa hi ha
context bèl·lic, 1GM) → Es configuren moltes ciutats nord americanes com les coneixem en
l’actualitat: barri Italìa, Polones, Portuguès…Hi ha conglumerat de cultures, religions, formes d
vida… Que resulta difícil de compaginar, tmb des del pnt d vista polític fer polítiques tolerants
amb tota aquesta diversitat. Especialment Chicago estava compost per un mosaic de cultura. Ex:
jueus amb Ghettos.
Tmb apareix una altra classe social: els professionals.

L’escola de chicago neix a inici del S XX (1992 o 1994, profe no ho sap segur) on
s’apleguen molts sociòlegs i antropòlegs preocupats per aquest fenomen.

Es fa Ecologia Urbana, un treball que intenta esbrinar com fer-ho i investiga les diferents formes
de vida que hi ha. I trenca amb la manera de fer treballs fins aleshores: es posen enmig
d’aquestes comunitats per entendre-les des de dintre. Així obtenen visió molt més microscòpica
de la societat, en accions petites entre persones. Per això neix l’Interaccionisme simbòlic,
perquè miren com solucionen problemes, interactuen… I així poden arribar a entendre com es
construeix la societat i com superen els canvis i problemes socials. Ex: marxisme parle
d’estructura. Interaccionisme ignora visions macro i mira acció social concreta situada en temps
i espai. → L’Individu és lliure i aquesta llibertat és el que permet estudiar-lo com
un ésser capaç de triar el mode de vida i de decisions.

L’Escola va fer molt treball sobre el terreny per trobar respostes per fer reformes socials per
evitar conflictes socials en una societat amb tantes cultures i religions → tenida vocació
reformista.

2- PRAGMATISME FILOSÒFIC
Comença una mica abans que l’Escola i és la base sobre la qual es construeix tot això,
perquè són les idees bàsiques que donen peu a l'interaccionisme.
És el corrent filosòfic més important que s’ha generat a USA, i encara hi ha autors del
pragmatisme filosòfic.

Intenta donar resposta als fets de la vida quotidiana, del món real, les coses amb conseqüències
pràctiques Ex: com acabar amb el racisme, trobant respostes que no duren per sempre →
s’allunya de la pretensió que hi ha hagut a la filosofia, sobretot a europa, de trobar veritats
absolutes. Ex: què som, d’on venim… No ho consideren rellevant, el que importa és el que té
conseqüències pràctiques i no cal buscar respostes a preguntes que no resoldrem mai.

Autors (ens interessen menys): William James, John Dewey…

George H. Mead.
Autor més important de l'Interaccionisme simbòlic, el PARE DE L’IS:
“El pas llarg i lent que és el procés d'humanització de l’ésser humà és el procés
d’adquisició d’una comunicació simbòlica”.
“En procés maduració infants hi ha moment on deixen de ser animals (satisfer
necessitats) per ser persones amb totes competències”. Aleshores comencen a jugar
amb aquesta capacitat de comunicació simbòlica. El joc és molt important pels infants
perquè els ajuda a socialitzar, si no no hi hauria un desenvolupament total potser. En
el joc troben la capacitat d’assumir rols per representar papers.
Ell no va parlar mai d’IS si no de Conductisme Social.
El Conductisme Clàssic, que era el d’aquella èpoc, era corrent psicològica que deia
que les persones, com tots els éssers del món actuen segons estímul-resposta,
actuem segons la resposta.
Mead aquí afegeix que cal dir que l’home és racional i pot reflexionar sobre les accions i la
conducta → no és cert que les accions siguin resultat d’un estímul, si no del SIGNIFICAT que
aquella persona percep de l'estímul. Actuem en funció dels significats, que s’originen en el món
social. Per tant el que hem d’estudiar són els significats. Creu que el conductisme s’ha
d’estudiar des de la perspectiva social, que és on s’originen els significats → Conductisme
Social

Ex: experiment Mono. Us monos han après a identificar-se al mirall.

PARTS DE NOSALTRES segons Mead:

Self: mí mismo. El self de l’individu en societat es constitueix per:
- Jo: ésser espontani (i el q penso jo)
- Mi: Allò que imaginem sobre el que opinen els altres de mi
- Self: Sentiment que generem del nostre self
Per tant el que som no és el que volem ser, si no el que negociem amb els altres, pq
els donem una imatge i la imatge que reben es reflecteix i la rebem i, per tant, actuem
d’una manera i ens reconstruïm constantment i creem reaccions.
Actualment tenim nous canals de comunicació que tenen aprox. mateixa funció i
conseqüències a l’hora de crear significat en les nostres actuacions.

Anys 30 (S XX), un deixeble de George H. Mead, Herbert Blunter, fa una redefinició:

el Self és la capacitat que tenim de veure’ns a nosaltres mateixos com a objectes, per
tant, ens podem formar i deformar o guarnir com si fóssim un objecte però ho fem en
relació als altres, està molt condicionada per l’entorn.
Herbert Blunter és qui posa el nom de Interaccionsime simbòlic.

(escri per lucia: Un deixeble del Jorge es el Herbert Blumer el qual simplifica el
concepte de self definint-al com a la capacitat que nosaltres tenim de veure’ns a
nosaltres mateixos com a objectes si ens podem veure com a objectes ens podem
formar o deformar en relació als altres. Ell posa el nom de Interaccionsime simbòlic als
anys 30.)
Diu que el interaccionsime:
- s’aha de dedicar a descriure i identificar el sentits que nose que.
- S’a de dedicar a estudiar com els individus creen aquests sentits.
- S’ha d’analitzar com els individus tenen expectatives sobre el comportament
dels altres que condiciona les seves accions socials.
Aquest concepte encara té vigència.

Altre generalitzat: imatge que s’instal·la en nosaltres sobre les normes socials i les
convencions d la nostra comunitat. És la que ens permet actuar en societat: podem fer
una cosa però no unes altres i formen part de les nostres accions socials. Ex: ningú
anirà en banyador a un judici.
Veblen: parla del consumo extensible, que és forma de consum per representar o fer
veure que ets alguna cosa o que tens una condició social determinada.
Ex: la gent compra iPhone, tot i que funciona igual que els altres, pq diu coses de tu.

CRÍTIQUES A L’IS:
- No tenen en compte que les accions puguin arrencar de la psicologia profunda
dels individus, o del subconscient.
- Tenen una visió de les interaccions una mica descontextualitzada: el fet que hi
hagi assimetries entre individus (empresari/treballador, mare/filla) condiciona
molt l’interacció. Aquesta jerarquia, relació de poder, estan condicionats. No
tots actuem lliurement amb els altres éssers socials.
- Crítica a l’Escola de Chicago: són molt moderats vist des d’una perspectiva
marxista. El que fan és intentar reformar les coses que funcionen malament
però no plantegen canvis revolucionaris pq les desigualtats en capitalisme són
flagrants. Intenten posar parxes.

ERUING GOFFMAN
Desenvolupa el Model Dramatúrgic d’Interacció Social (MDIS)

IS: explica com les persones actuem lliurement donant significat a les nostres accions.
MDIS: explica com les persones actuen per IMPOSICIONS socials, PRESSIONATS
per la societat.

Llibre: la presentación de la persona en la vida quotidiana. Posa molts exemples de

casos d'interacció social.

Model Dramatúrgic d’Interacció Social

Vida és escenari i nosaltres representem un paper SEMPRE.
Normalment fem les actuacions i intentem que siguin VERSEMBLANTS i que no
s’enfonsin. Si ens passés això tindrem un problema psicològic important pq qui som es
vindria avall.

Objectiu actuació: gestionar les impressions que els altres es creen sobre mi.
A l’inici sempre mirem d’encaixar pq les persones s’emportin l’impressió que volem
que s’emportin. Més endavant, quan ja has mig entrat, actuem de manera més natural.
En societat actuem de manera GAIREBÉ instintiva

Elements MDIS:
● Equips: les interaccions no poden ser individualment, si no hi ha públic no hi ha
interacció social i no saps què has de fer.
Els equips són els que actuen (tenen paper més actiu) i el públic (més passiu) .
S’intercanvien els papers; quan un fa d públic no actua.
 ● Regions:
➢ Anterior
És on se solen donar les situacions més formals, l’ESCENARI del
teatre.
Ex: en restaurant la regió anterior és la Sala del restaurant. Allà s’hi
representa l’obra.

➢ Posterior
Solen ser actuacions menys formals, més desinivides.
Son les bambolines, el que hi ha darrere de l’escenari.
Ex: cuina bar, vestidors camp futbol.

➢ Exterior
És el que hi ha fora de l’anterior i la posterior. Situen gràficament la
interacció.
Ex: el carrer davant del restaurant.
No té paper clau en la interacció

La regió Ant. i Post. poden no ser llocs si no situacions. Ex: hi ha reunió i 2 persones s’allunyen
i parlen soles → es crea una regió posterior.

CONCEPTES DE GOFFMAN
FAÇANA: posada en escena d'una interacció
- MITJÀ: estableix unes condicions de interacció determinades. El contacte
ambiental en el qual es produeix la interacció (en xarxes socials ™ b existeix)
- FAÇANA PERSONAL: recursos q l’individu usa en relació a l’altra en una
interacció
+ Apariència: caràcter estructural. Atributos de los cuales nos hemos
dotado y q utilizamos para representar el papel qa nos toca. Es
NUESTRA IMAGEN.
+ Modals: és més dinàmic - estructural. És el que anem canviant al llarg
de la interacció (manera de parlar, gestos…) o “posada en escena”

(alguns) TIPUS D'ACTUACIONS que ajuden a construir la façana personal:

● Ocultament: algunes reaccions, modals i aparences son diferents a la realitat.
Ex:photoshop a insta o quan et maquilles durant 3h però fent veure que ho has
fet ràpid.
● Idealitzacions: fer aquelles coses que donin una imatge idealitzada, una impressió
molt positiva de nosaltres als altres → Amagar algunes coses i destacar-ne d’altres.
● Mistificacions: forma d’actuació en un estat social determinat.
Es tracta d’actuar de certa manera per donar als seguidors una imatge casi
mística. Actuen per mantenir la distància social, el secret (sobre conducta i
forma d fer les coses…)...
Ex: cel·lebritats
Ningú fa el mateix paper sempre. En alguns casos les actuacions estan molt
ritualitzades. Ex: cert treballador en certa empresa. En cada lloc i cada situació
d’interacció realitzem actuacions diferenciades.
A vegades utilitzem recursos d’altres papers (en altres situacions d’interacció) que
sabem que poden ser útils en un altre paper i a que vam veure que van funcionar en
un altre moment per donar certa imatge. Ex: amb els amics veig que fer x fa q sembli més
intel·ligent → ho dic tmb a classe

SEMPRE que estic amb algú faig un PAPER. L’únic moment en que no faig un paper
és quan estic SOL, pq no haig d projectar cap paper (però no concreta si som
nosaltres mateixos quan estem sols, no és interessant a nivell d’estudis socials). Fer
papaer és diferent a mentir.

RITUALS
Actuacions q li donen sentit a la nostra conducta.
Hi ha rituals establerts que fan que sigui més fàcil complir un paper.
Ex: metge va amb bata.
Si haguéssim de construir un paper des de 0 cada vegada seria molt més difícil, amb
aquestes PAUTES DE CONDUCTA estructurades és molt més fàcil.
Dsps cadascú realitzarà el paper d’una manera, però hi ha una manera d’actuar i fer
establerta.

INTERACCIONS FOCALITZADES I NO FOCALITZADES

Focalitzades
Hi ha cooperació entre els actors per a assolir un objectiu.
Ex: conversa, objectiu: entendre’ns.
No focalitzades
Pot semblar q no són interaccions, però sí que hi ha algu d’interacció i no hi ha una
cooperació tan clara.
Ex: al metro no podem estar mirant algú fixament durant 10 min. Pacte/regla no escrit:
no mirarem fixament a la gent desconeguda durant massa estona.
Ex: anem caminant pel carrer i hi ha molta gent → mirem de no xocar amb els altres

ESTIGMA
Trets que condicionen les interaccions (tant per la persona que té el tret com per la
que hi interactua).
Inicialment estudiats els estigmes FÍSICS però també n’hi ha de MORALS.
Ex: tens cara deformada afecta en com interaccionen amb tu
Ex: fa dècades deies que tenies VIH → marca moral q condiciona la relació amb aquesta
persona
Ex: Has estat a la presó

FRAME (o marc)
Concepte no original d’ell
Imaginem q la nostra vida diària es pot ordenar en seqûències que es van succeïn i
dintre hi ha frames o marcs (escenes): escenes en què es donen situacions
d'interacció
Ex: vaig a comprar
Frame: dispositiu cognitiu i pràctic d’atribució de sentit = mecanisme que usem per fer
intel·ligibles les actuacions que tenen lloc en la nostra vida (les nostres i les dels
altres).
És el que permet dir què passa en cada situació.
Ex: Frame: s’està venent un llibre → es determinen els personatges, el tipus d’interacció…
Ex: càmara oculta: situació on hi ha dos frames.
- 1r frame: persona no sap que és càmara oculta. Persona s’emprenya, hi ha
algu q no li agrada…
- 2n frame: li diuen que és càmera oculta. Frame canvia totalment i passa a ser
borma, fet sense importància.

ESCOLA DE PALO ALTO

Està dins la comunicació interpersonal

Tenen perspectiva més psicològica

Varis, sobretot Watzlawick i Jackson van treballar a l’Institut de recerca mental. per
això molts descubriments parlen o són sobre transtorns o malalties.

Alguns autors:

Gregoy Bateson: autor del concepte Frame

Edward T. Hall: no era amb ells a l’escola de Palo Alto però tmb va fer descobirment
molt importants sobre la comunicació no verbal.

Shannon i Weaver creen la teoria matemàtica, i diuen q és aplicable a la comunicació

entre persones.
Els de l’Escola de Palo Alto fan una crítica frontal del model de la Teoria matemàtica:
- És manera de simplificar i manera reduciconista d parlar sobre comunicació. En
comunicació hi ha moltes més coses en joc que uns bites. hi ha SIGNES I
SIGNIFICATS
- És model unidireccional i no contempla la resposta, que sí que hi ha en la
comunicació
+ Aleshores Shannon i Weaver van posar fletza d receptor a emissor q hi
es deia Feedback, però no es tant facil, és modle pensant
unidireccionalment
- No es té en compte el context de la comunicació: DESCONTEXTUALITZAT.
Ni la posada en escena, gestos, distàncies…

“TEORÍA DE LA COMUNICACIÓN HUMANA”. Llibre Escola de Palo Alto

Parla dels axiomes (bases) de la comunicació:
- No es pot no comunicar→ comunicació pot ser no deliberada, fins i tot NO
CONSCIENT. Comunicació és voluntària i involuntària
- Comunicació de contingut relacional: hi ha el canal del contingut i el canal de la
relació. Quan ens comuniquem trasladem informació però tmb fem proposta de
relació
- Els participants regulen les seqüències de comunicació. Els participants
elaboren les regles de la comunicació mentre es duu a terme.
- La comunicació és alhora digital (simbòlica) i analògica (icònica)= no verbal.
Digital: els signes amb els que es parla no són reproducció mimètica de la
realitat.
Ex: paraules. No estan pel carrer, són codi que representa de manera
INDIRECTA (és convenció).
Analògica: intenta reproduir la realitat tal i com es dona.
Ex: pintura figurativa, cinema, fotografia
- Les interaccions poden ser simètriques o complementàries.
A les relacions poden donar-se situacions on els participants estan en igualtat
de condicions O NO, pot ser que hi hagi jerarquies o relacions de poder.
Ex: dos alumnes (a prior) és situació simpetrica. Alumne i professor: assimètric.

DOBLE VINCLE
 - Aplicació de fenòmens de la comunicació a l’estudi d’esquizofrènia (Bateson).
Es va veure que en molts pacients (quan eren a lloc d’estudis mentals) amb
esquizofrènia, el que deien i el que feien no coincidia.
Hi ha contingut (el missatge) i relació (el q es fa).
Quan hi ha contradicció es dona el fenomen de doble vincle.
Ex: anunci: no facis cas d’aquest missatge.
Ex: mare diu a fill q no hagi les coses pq li diu ella.

Elements de la comunicació no verbal (Mark L. Knapp)

- Moviments del cos (quinestèsia: Ray Birdwhistell)
Com movem el cap, les mans…
- Carac físiques dels actors
L’alçada, el color dels ulls, les olors, com és el rostre (que en la nostra cultura
té molta importància comunicativa)…
- Conducta tàctil
Ex: què ens toquem, quins objectes, si toquem a les persones com i on…
- Parallenguatge (entonació, velocitat…)
L’entonació, velocitat, tonalitat, com fem servir la parla…
Ex: Quan diem secret és en veu baixa.
- Proxèmica (Edward T. Hall)
Significat de l’espai i la gestió de els distàncies. Està molt determinat
socialment. Ex: distància nòrdics no són les mateixes que les nostres.
Ex: la distància
- Artefactes
Ex: boli o telèfon pot formar part de la interacció
- Factors de l’entorn
Elements ambientals que influeixen en la comunicació entre persones.
Ex: llum, colors, temps

Tot això es dona durant la comunicació, és impossible no comunicar no verbalment.

Tot això ho tenen en compte l’Escola de Palo Alto.

Funcions dels elements

- Funció comunicacional
a) Quasi-lingüística
Casi no fan falta paraules
Ex: saludar amb la ma fa q la persones ja es senti saludad, no cal dir res
b) D’acompanyament
Acompanyen el que diem
Ex: senyalar direcció o contar amb els dits
c) Expressiva
 Ho fem per expressar millor els sentiments i emocions
Ex: murmurar per dir secret
d) Impressiva
Ho fem per crear impressió

- Funció relacional: complemente la sintaxi de les interaccions

a) Manteniment de la comunicació
Ex: assentir amb el cap quan t’expliquen algu per donar a entendre que el
missatge t’està arribant
b) Regulació dels intercanvis de persones
A través d recursos nv es pot demanar q altres participin.

QUINÈSICA
Ray Birdwhistell va estudiar la gestualitat de moltes cultures per trobar lingüística en
els elements no verbals
El seu propòsit era analitzar les unitats mínimes dels gestos per analitzar la globalitat
de gestos i trobar un LLENGUATGE UNIVERSAL DE LA GESTUALITAT, de la
QUINÈSICA

- Gestualitat (tipus)
a) Complementaris del discurs
Ex: dius algu i ho senyales
b) Emotius
Mostren les emocions de l’interlocutor
Ex: aixecar els celles - que és el més habitual - dona info concreta en la
comunicació
c) Convencionals
Són signes amb significat acordat en comunitat cultural determinada
Ex: fer la porra o saludar aixecant la ma i moventla d costat a costat
d) Particulars
Són propis i exclusius de cada persones
e) Ritualitzars
???
Suposo q en cada ritual nhi ha uns estipulats

La gestualitat sol fer-se amb mans i braços.

Condicionants de les postures

a) Factors físics
La gestualitat està molt condicionada físicament, hi ha condicions que poden
influir en les postures que adoptem i els gestos que fem. Alguns d’ells són de
naturalesa antropomòrfica (alt, fort, dona, home…)
b) Factors socioculturals
Com q gestos depenen d la societat, el lloc on ens criem condiciona molt la
nostra gestualitat
c) Factors emocionals
 Ex: tristesa, alegria…A través de la forma de caminar

PROXÈMICA

Tipologies de territoris (l’espai té significat, està semantitzat)

a) Públic
Tothom hi pot accedir i s’hi pot fer pràcticament de tot
b) Habitual
Els recintes amb certa limitació (com paret o sostre) on s’hi pot accedir
lliurement i s’hi poden fer coses molt diverses, casi tot el q es vulgui.
Ex: bars, centres comercials, casa teva (pq fas qualsevol cosa)
c) D’interacció
Recintes en els quals hi ha una activitat bastant codificada on els usuaris tenen
una funció determinada
Ex: pati escola
d) Corporal
És la mena de bombolla que tots tenim i que regula la nostre relació amb
nosaltres. Només deixem que algunes persones traspassin el nostre espai
cultural.
Aquest espai depèn de la cultura.
Les distàncies tmb depenen de la quantitat de gent, per ex.

Distàncies:
- Pròxima: més o menys, d’on tenim el colze quan estirem el braç fins a nosaltres
només poden entrar certes persones molt íntimes
- Persona
- Social
- Pública: no podem identificar la persona.
Ex: meetings

T. Hall divideix les cultures entre de contacte i no contacte. La cultura xinesa és d no

contacte i s’ha d tenir en compte això.

COMUNICACIÓ MEDIÀTICA
Comunicació mediada tecnològicament

Civerpragmatica: estudia la pragmatica en els mc (emoticinos…)

Inicis de la recerca en comunicació mediàtica

Desenvolupament de la societat de masses (societat qes dona sobretot a occident i es

molt diferent a l'anterior):
- Dissolució formes socials comunitàries: típic dels pobles: tp¡tothom sap qui és
el mossèn, el profe…
 - Anonimat dels individus: vivim en compartiments estanc. Ex: no sabem qui són
els veïns
- Burocratització del món social
- Producció en massa
- Cultura de masses en detriment de cultura popular
Ex: es van creant coses d la cultura d masses q va substituint la cultura popular
(info notícies tenen més espai q els castellers i els gegants)
- Nova consciència col·lectiva
- Augment dels índex d’alfabetització

Teories sobre la societat de masses

Gustav LeBon
- Psicologia de les MAsses 1895
- Irracionalitat
- Poder d les masses en el contagi mental col·lectiu
Gabriel Tarde:
- El público y l amultitud 1901
- Evolució de la multitud publica
Diu q les persones són més lliures x decidir pq tenen més instrucció

Els mitjans en la nova societat de masses

- Generalització del consum de premsa sensacionalista
+ Reducció de l’analfabetisme
+ Abaratiment dels diaris gràcies a la publicitat
- Desenvolupament de les emissions raidiofoniques
- Desenvolupament indústri sinemàtogràfica (aquestes dues són clau en la craci
´osocietat masses)

L’opinió pública
Walter Lippman
- Opinión Pública (1922)
- Capacitat dels mitjans per modelar el coneixement i cultura
En el moment en el que va fer l’estudi Walter no hi havia masses mitjans, i ja
llavors es va fixa en aqusta capacitat.
- Esteriotips
MC: solen donar imatge estereotipada de la societat pq necessiten
esquematitzar o simplificar per a enviar un missathe
No ho diu com a crítica, nosaltres tmb els fem sdrvir com a esquemes mentals
al dia a dia
- Coneixement indirecte de l’entorn social
Tenim experiència mediada del que expliquen els mitjanss
- Pseodoentorn: fals entorn q ens creem les persones amb la informació q rebem
dels mc. Fals no com a dolent si no pq no és la realitat.
Està elaborat amb:
+ Realitat: el q vivim alimenta el pseudoentorn q ens hem construit, la
imatge del món q vivim
 + Imatges mentals: q obtenim d’altres persones i dels mc i q ens fem
sobre el q llegim en forma d info, opinió…
+ Ficció: la manera d’explicar les coses en eks mc està molt dramatitzada

TEORIA EXPERIMENTAL DE LA PERSUASIÓ

- Integrada a la MAss Communication Research
- Vinculada al vessatn
- ?????’’’
- ???
- =??

Principis bàsics
- Modle mecanicista d’estímul-processos psicològics-resposta
- Teoria d l’aprenentatge: aprenem copiant i del context
- Efectivitat persuasiva
- Interès instrumental de recerca
- Capacitat limitada dels mc per persuadir
- No lineats del procés de persuació.
Variables mediadores:
+ Tipus d contingut
+ .

Factors mediador d’audiència

- Exposició selectiva
- Interpretació selectiva
- Memorització selectiva

PRIMERES RECERQUES SOBRE COMUNICACIÓ MEDIÀTICA

Teoria de l’agulla hipodèrmica (bala màgica) → nom q es va anar consolidant com concepte
accpetat per la societat. Es un metafora q els MC poden “injectar” uns estímuls als ciutadans per
tal dd que aquests reaccionin d’una determinada manera.
- El públic - massa (societat masses)
- Model conductista
- Propaganda (partit comunista rusia: això demostra q la teoria és certa)

No hi ha cap autor d'aquesta teoria, ja que mai ha estat escrita, si no que és un

concepte qu ees`ta acceptat per tots els cociòlegs de l’època.

TEcerca aplicada (S XX, comença aqust interès per saber què està passant)

- Estudis sobre els èxits d’audiència de la ràdio

- Comuncicació electoral i opinió pública
- Incidència de la publicitat en el públic
MASS COMMUNICATION RESEARCH (finals 30 als finasl 60/70)
Principal programa de recerca de masses
- Durant aquesta època hi ha le paradigma odmininat d ela recerca comunicativa

Public Opinion Quarterly - 1937 (publicació)

Lazarsfeld diu: a la Mass Communication es fa Recerca administrada:

es fa x estudiar els processos de comunicació. A parts dels acadèmcis i els científics,
qui n’estava interessats eren els grans MC q estaven sorgint, x saber què interessava
al públic.

Demandes de coneixement:
- ..
- --
- -.. Fundacions privades: donen suport a determinats interessos, a vegades
lligats a interessos comercials.
en aquella epoca nhi havia for+a i estaven interessades en desenolupar l
eocnomia nord-americana pq el Crack del 29 fa ser dolentíssima i entenien q
per superarla calia estimular molts àmbits pe`ro sobretot el d la comunicació
mediàtica
- Sistema militar; pentàgon (propaganda d guerra): com MC poden anar a favor
dels seus interessos bèl·lics.
Ex: WW2 van fer servir cine i MC altres d manera estartegica x guanyar la
opinió pública x participar en la 2GM

Línies de la Mass Communication:

1- Relacionades en la teoria en les funcions dels mitjans
2- Estudis empírics, sobre els efectes dels mitjans
3- Teoria experimental sobre la persuasió

Teoria funcionalista
Estructural-funcionalisme de Talcott Parsons
- Última gran teoria omniexplicativa

Societat està composta per subsistemes i aquests tenen relació funcional,d utilitat
entre un sistema i l altre

Teoria Funcionalista dels mitjans

Subsistemes de mitjans

Propostes de les funcions dels MC

a. LAsswell
- Vigilància i control d la situació
- TRansmissió d’informació q ajudi a la gent a actuar dins el sistema
- Transmissió coneixement social: valor, saber…
b. Lazarsfeld i Mertorn
- Atorgar legitimitat i estatus. Poden donar notorietat a persone si institucions i
donarnos entendre que allò és lo important de la nostra societat
 - Transmetre normes socials
- Disfunicoalitat dels MC: Narcotitzar l’audiència: els MC no estimulen les persones. Al
veure MC ja ens sentim realitzats i té efecte vitarial (estas exhonerat d fer res pq ja has
pres consciència i et desmobilitza). Ex: veus q nens africa passen gana → et lamentes
però sents q ja no has d fer res
c. Charles Wright afegeix la funcio d’entreteniment

Tot el funcionalisme ajuda a explicar com actuem x posarnos d’acors però no explica
el caniv social, l’ignora

ELS ESTUDIS EMPÍRICS SOBRE EFECTES

Teoria dels efectes limitats (two step flow of communication) - Paul F. Lazarseld
- Context mediàtic més limitat que l’actual
- Quesitona l'abast dels efectes directes
- Descobreix q no tot el públic és igual i consumeix ifgual els mitjans
- Descobreix existencia mediació social característica consum dels mitjans.
Ex: x compara ordinador o x votar li preguntes a algú a sap més q tu d'informàtica o
política → relativitza el poder dels mitjans
+ Influencia personal
+ Grups primaris
+ Líders d’opinió

TEORIA EXPERIMENTAL DE LA PERSUASIÓ

Principis bàsics
- Model mecanicista d’estímul - processos psicològics - resposta
- Teoria de l’aprenentatge
- Efectivitat persuasiva.
- Interès instrumental de recerca
- Capacitat limitada dels mitjans per persuadir.
- No linealitta del procés de persuasió. Variable smediadores. Per canviar
conducta sha d tenir en compte la motivació d les persones i el contingut, no
tots pensem ni som iguals. No pots dir faré aixo i passara aixo.

Conceptes:
Persuasió
- Processual
- Intencional
- No hi ha objectes persuasius. S’ha d fer un missatge, però no hi ha coses
persuasives x elles mateixes.
Actitud:
- És resposta psicològica apresa
- Disposició avaluativa individual
- Dimensions: cognitiva (coneixement), emotiva (sentiments) i conductual.
- Perdurable. Cal saer quins estímuls son més perdurables
- Influeix en la percepció i el pensament (i potser les accions q farem dsps)
TÈCNICA DE LA RECERCA EXPERIMENTAL
Recerca de relacions de causalitat
Planificació d’un aparell d’observació per contrastar hipótesis (deductiu)
Disseny experimental (per fer estudi):
a. Comparació. Selecció aleatòria d’individus, es fa estímul i es compara els
individus sense estímul i els q han tingut estímul.
b. Manipulació. Construcció d’un estímul o causa (variable independent). Fer algu
x mirar si hi ha variacions en l’efecte
c. Control. Mesurar les possibles respostes amb instruments força precisos
(variable dependent). Solen ser escales, sobretot hi ha l’Escala de Licken (ns
com s'escriu)

Els treballs q es van fer van veure q era important:

Factors mediadors d’audiència
- Exposició selectiva
- Interpretació selectiva
- Memorització selectiva
Factors mediadors dels missatges
- Credibilitat social de la font. Si és una font amb credibilitat si fa canviar d'opinió
- Ordre de les argumentacions. Si ordenant d certa manera els arguments
s’aconsegueix més persuasió
- Exhaustivitat argumentativa. Es tracta d presentar un fet d manera exhaustiva,
dient lo bo i lo dolent.
- Explicitació de conclusions. Si al final es dona conclusió hi ha certa
conseqüència (favorable o desfavorable)

Perspectives actuals Model ELM

- Richard E. Petty i John T. cacioppo (1981-86)
- Model d probabilitat d’elaboració (Elaboraiton Likehood Model - ELM)
- Continuum de probabilitat d’elaboració
- Rutes cognitives de processament
+ Ruta central: racional argumentada, raonada… Es fa servir en anuncis bancars
+ Ruta perifèrica: poc argumentada, irracional, emocional
- Variables moderadores
+ Motivació. Lo motivat q està un per rebre aquell missatge o fer tal cosa
+ Capacitat. Habilitat coginitives i coneixement q tnene els receptor sx negociar
amb aquell contingut
ESCOLA DE FRANKFURT - Context
- Clima de frustració i confusió a l’Alemanya d’entreguerres (dsps WWII ho van passar
fatal econpomicament i x ai`xo ara tenen tanta por a l’inflació i les polítiques q fan aon
sobre aquesta). República de Weimar.
- Desenvolupament del nacionalsocialisme
- 1923 es crea el Institut de Recerca social de Frankfurt. És centre d’investigació del
marxisme.
- 1930 direcció de Horkheimer
- Incorporació de T. Adorno, H. Marcuse, E. Fromm.
- Eren tots jueus i a finsl dels 30 van haver d’exiliar-se i van anar a EUA. Als 50
aAdorno i Horkheimer van tornar i es van vingular a escola d frankfurt de marxisme.
Walter Benjamin no es va poder exiliar, acorralat per la GESTAPO es va tirar per
precipici

Racionalitat crítica (teoria critica)

- Crítics amb les formes socials i culturals del s XX.
- Referents: Teoria Social Marxista i psicoanàlisi de Freud
- Materialisme històric- estructura vs superestructura
- Alienació coma condicio psicologica per acceptar les contradiccions de la societat
moderna
- Fracàs del projecte il·lustrat
Es crea societat d masses i no els agrada ni la cultura q es crea, q anomenen
CULTURA DE MASSES. Creuen q es cultura devaluada, pobre, q no enriqueix
l’individu ni emanciparlo. No és només crítica a MC sinó al tot, al projecte de
l’Il·lustració, q era a priori molt positiu i va fracassar, pq la il·lustració tenia dobel acara,
per ells elevaven a ciència l’extermini. El capitalisme tmb és fruit de les societat
il·lustrades pq allò q fa el capitalisme és convertir en mercaderia a tot. D valor d’ús a
valor d canvi.
- Capitalisme com a forma social totalitària. Pq s’ha anat apropiant d tot, ens ha fet
pensar a tots en els diners, guanys, benefici
- Mirada holística sobre els problemes dle món social (rebuig a especialització que
fragmenta el saber)
- Dialèctica com a forma d raonament

TEORIA CRÍTICA COM A TEORIA DE LA COMUNICACIÓ

- Alternativa a la Mass Communicaiton Research (MCR)
- Les relacions entre la Teoria crítica i la MCR
- Diferències:
+ Autocrítica sobre principis i mètodes
+ Idea de mitjans: Existència funcional vs Instruments dominació
+ interès de coneixement: Produir coneixement útil (Mass comunication) vs
desemmascarar contradiccions de la realitat (teoria crítica)

Cultura de masses
Concepte per denominar el que creaven els MC

Indústria cultural - producció

- Escola de Frankfurt va crear el nou concepte
- El concepte inicialment estava carregat d mala intenció, era per fer veure al món q la
cultura s’ha convertit en una indústria, la cultura es fabrica com els cotxes? Manera
industrial d fer la cultura, q és la q tenim actualment gràcies a la irrupció i el
desenvolupament dels MC d masses
- Indústria cultural no és una una cultura q sorgina del poble
- Quan la cultura passa de tenir valor d’ús a tenir valor de canvi
- Refereix a procesos tècnic i orgnaitzatius de producció cultural
- Producció estandaritzada amb aparença diversa. Es produeix una cosa i laresta és el
mateix amb poques varaicions. No s’aposta per la creativitat i la diversitat
- Estereotipació - gèneres (patrons productius i de recepció)
- Oculten missatge de control social. Diuen q als missatges dels MC hi ha diferents
nivells i en el fons hi ha un missatge de control social, busca la conformitat de
l’audiència.

Indústria cultural - recepció

- Recepció com a consum compulsiu en la cerca de l’entreteniment/diversió. Es busca
evasió.
- La diversió només és possible deixant-se portar pels productors → ens tracten com a subjecte
infantil, ens diuen què hem de sentir o pensar. Ex: series on posen riures enllaunats dientnos
quan hem d riure o mposne música q ens diu quan hem d plorar
- La recepció està guiada per la recepció
- La producció cultural industrial en es converteix en “natural” i tenca les resistencies
dels receptors. Els prodcutors ja conten q en un moment ens deixarem portar, pq per
no ferho has d estar atenc i ser crític tot el rato, i no es pot tota l’estona pensar en què
opinem.
- La indústria controla/prescriu les reaccions del públic. Música lleugera (”pegadiza”) vs
Música clàssica (imprevisible)
- Pèrdua d’expressivitat. No busquen expressivitat (en art per ex), si no q en la
indústria cultural es busca captar públic x guanyar diners.

Indústria cultural és el concepte més important de la Teoria crítrica

Espiral del silenci - V

tots tenim una espècie d sociòleg dinter q ens dona la idea del clima d’opinió: quines
idees té la gent, quantes persones pensen una cosa o l’altra…

- La publicació de sondejos participa en les espirals

+ .

- Formes d’observació empírica de l’espiral del silenci (metodologia d’estudi)

+ Enquestes sobre climes d’opinió. És el mètode que s’ha emprat per
observar i mesurar les dinàmiques d’opinió. Algunes enquestes eren
quasiexperiments (experiments on algunes variables no es poden
controlar). Les preguntes ella les col·locava en un qüestionari x conèixer
les dinàmiques d’opinió.
+ Reconstruir casos de la vida quotidiana per posar en situació de calibrar
el clima d’opinió en les enquestes
+ Un d’ells és el Test del tren.
Se’ls posa en situació en vagó de tren amb una persona que creu q no
passa res x picar els nens de tant en tant. Se’ls pregunta si estarien
durant al viatge intentant convèncer a la persona de no és bo picar-los.
Normalment deien q segurament no perdrien el temps en intentarho, i
això ratifica la teoria, la gent q diu q no perdra el temps en intentar
canviar el q pensa una pers q pensa diferent q jo.

- Mitjans de comunicació i espiral del silenci

+ Qüestiona la percepció selectiva del públic.
+ Els MC neutralitzen la percepció selectiva per la sev oferta limitada de
cvontinguts
Diu q els MC tenen idees i funcionaments semblants i q, per tant, no hi
ha tanta pluralitat i no rebem tantes idees diferenciades. Els MC en el q
si q tenen molta importancia seogns la teoria és en influir en la idea de
clima d’opinió que ens formem (la imatge q ens del q pensa la gent).
+ Mecnaismes per crear clima d’opinió:
 - Visibilitat: MC donen referències favorables pel desplaçament de
l’opinió cap a posicions majoritàries.
- Acumulació. Repetiment. Si es repeteix una opinió varis cops
sembla q hi hagi més gent q ho pensi.
- Consonància. Sancionant les opinions com a majoritàries.
+ Doble clima d’opinió: es dona quan les persones pensen una cosa i els
MC una altra.
Ex: MC d’una zona fan crítica a maltracte animal i estan contra les
granjes tradicionals mentre que els habitants de la zona estan d’acord
amb la ramaderia tradicional i la duien a terme.

- Objeccions a la teoria:
+ La percepció del clima d’opinió pot ser errònia. Podem pensar que hi ha
més gent q defensa una idea q la q n’està en contra. Elisabeth
(creadora teoria) va respondre dient q això no posa en cubre les bases
de la teoria, pot ser errònia però ja t’has format la idea de clima d'opinió.
+ Objeccions a la interpretació de l’actitud del silenci. Es pot silenciar
l’opinió sobre el tema, per exemple, pq no sabem prou sobre el tema, o
pq no tenim arguments o capacitat per donar opinió sobre un tema
controvertit o pq ets proper a algú d’opinió contrària amb qui no vols
discutir-hi.
+ Objeccions als experiments d’Asch per descontextualitzats i la limitació
de l’objecte mesurat. Són experiments sobre fets empírics, no fets
morals nin amb tanta càrrega moral ni controvèrcia pública. No són prou
concluents x demostrar aquesta por a l’aïllament per justificar la por en
les respostes de la gent.
+ Minimització dels grups primaris. Es dona imatge de l’individu vs opinió
púnblica d manera aïllada, i no té en compte els grups primars (fa´mília,
amics…)
+ Pressupòsit de monolitisme en en sistema de mitjans. La idea q es desprèn en la
Teoria de l’espital del silenci a partir del llibre és q els MC són un bloc
monolític (fet d’1 sola pedra) q informa, comunica continguts sense casi
distinció entre ells → sistema no plural. Això potser no és del tot així.

Està molt orgullosa d’haver descobert una de les funcions latents, pq és un

funcionament invisible, innat de la societat.

Agenda Setting
Teoria funcionalista moderna, com espiral del silenci moderna.

Parla sobre els efectes dels MC en l'opinió pública.

- Contextualització
+ Maxwell McCombs i Donald Shaw 1972 (eleccions 1968)
+ Es fa anàlisis de campanyes polítiques i candidats a premsa i TV durant
24 dies.
 + Enquestes a 100 votants indecisos. Van preguntar quins temes eren els
més importants i aquests coincidien amb els q més destacaven o més
importància li donaven els MC.
+ Anàlisis comparada de temes en campanys electoral i els temes del
públic durant la campanya electoral.
+ Correlació entre temes dels MC i temes del públic.

- Motius de la transferència d’agenda (pq passa això?). No es podien explicar del

tot però es van intentar donar explicacions
+ Q les persones mirem totes les notícies q hi ha i decidim quins són els
més importants
+ Credibilitat dels mitjans: el public té confiança en els mitjans
+ Impacte afectiu dels MC: saben quins són els temes més parlats,
prioritaris… Saben sobre quins temes s’han de pronunciar i tenen la
capacitat de sensibilitzar
- Va inaugurar una d les d les línies de recerca més explotades de la recerca en
comunicació mediàtica
- Retorna la idea dels efecte poderosos: MC tenen influència i poder
- Dels efectes limitats als efectes acumulats.
- Efecte temporal dels mitjans cap al públic.
Es plantegen q potser no s’han de fixar en q els efectes immediats dels MC, si
no en els acumulats. Els efectes mediàtics no són immediats, si no que es
donen a través d’una acumulació.
La teoria del cultiu: MC van conreant idees i actituds q van creixent
- Dels efectes en les actituds i els efectes cognitius. MC tenen gran capacitat per
transmetre coneixement i imatges del món. Efectes q es poden constatar facilment:
cognitius. → Agenda Setting és una teoria q estudia els efectes cognitius a
llarg termini.
- Observació de correlació de variables i de direcció en la correlació (estudis
longitudinals). Tenen en compte la varibale temporal a l’hora d fer estudis, fan
estudis d’analisis d contingut en cert moment i 3 mesos dsps van fer estudis
d’opinió i van veure direccionalitat d MC cap al públic, i q la correlació no es
produia a l’inversa. Això dona peu a q els estudis es fessin amb caràcter
longitudinal, a llarg termini, no amb en quests d 1 setmana. Mesos més tard.

- Formulació
+ Priorització informativa
+ Similar priorització en l’opinió pública: els MC fan q l’agenda mediàtica
sigui l’agenda de l’opinió pública
+ Influència en allò sobre el què pensar i no en què i com pensar. No ens
diuen què opinar, si no sobre què pensar i sobre el que coneixem. No
influència l’actitud però pot apuntar en afectar a la nostra actitud.
+ El mecanisme d’influència varia am bel tema (en funció de l’implicació
del públic). La influència de la jerarquia de temes dels mitjans no
semple influeix, una de les variables q determina si es fa és l’interès i la
implicació. No influeixen en el q vivim directament com la inflació, però
si en el q no coneixem. Ex: guerra d’ucraïna, el q passa a korea…
 - Diverses agendes
+ Les agendes varien en funció d les estructures d rellevància individuals.
+ Agenda intrapersonal, interpersonal (comunitaria), pública (elq propritza
la societat). CIS (centr estudis opinió) fan estudis d’agenda. EGM
(Estudi General de Medis) tm b ho estiudia.

- Diversitat de poders d’agenda segons els mitjans

+ Poder d’agenda diferenciat entre mitjans. No tots els mc tenen el mateix
poder, ni en quantitat ni en tipus d’influpencia.
+ Elsi diaris organitzen l’agenda (posen els temes sobre la taula) i la TV
emfatitza en la importància dels temes (diu quins són més rellevants)
- Paràmetre temporal
+ Recerca sobre la durada de l’efecte i sobre la fomra de mesurar l’efecte
d’agenda
- Inlfuències metodològiques
+ Mesurar continguts. insuficiència terminològica per definir “tema”.
+ Reduccionisme quantitativista. Quan el CIS ens diu quin és el major
problema del país i posa “problemas económicos, delincuéncia, etc.”, no
tots entenem el mateix x aquestes conceptes. Quan al CIS posen “El
procés” no tots entenem el mateix. El CIS no pregunta mai sobre la
monarquia.

Segon nivell d’estudis d’agenda

Agenda Setting es va anar diversificant. Parlarem de 3 tipus:
- Agenda building
- Framing
- Priming

Agenda Building
La construcció de l’agenda és un procés col·lectiu. En aquest moment el sMC són més
complexes i diversos q com eren quan va sortir l’Agenda Setting.

Procés de construcció:
1. Focalització. Èmfasi mediàtic en un fet, persona o grup. MC es focalitzen en
algu.
Ex: home a agredeix a la seva parella és deixat en llibertat i torna a agradirla
2. Emmarcament. Interpretació del problema, no només presenten el problema,
l’interpreten en termes.
Ex: el fet anterior és violència de gènere
3. Relació. Connexió del fet amb un sistema simbòlic - tema.
Ex: és culpa del sistema patriarcal
4. Estructuració social. Personificació del tema amb intervenció d’actors socials,
polítics… El tema és parlat i la gent en parla, gent famosa, polítics…
Construcció de l’agenda (gatekeepers, …) NO HO HA EXPLICAT

Priming
Capacitat per donar prioritat a uns temes per part del sistema polític.
Estudia l’agenda temàtica en la disputa política. Estudia l’ús de temes d’opinió púbica
en el sistema polític. Ex: Sánchez parla sobre drets de les dones, etc. pq la gent s’hi
fixi i guanyat el vot. Per això hi ha assessors en comunicació política per prioritzar i
triar els temes.

Framing
És un marc. Context de sentit en el qual s’inscriuen els fets noticiosos.
El marc interpretatiu governa el significat en una situació concreta. En l’àmbit mediàtic el
framing és el q governa el contingut mediàtic. Ex: fas assaig d incendi i la gent ho sap → la gent
no s’espanta

El marc és el fil conductor de significat que estructura el discurs informatiu i organitza

els seus elements.

L’anàlisis de marcs (frame analysis) pot ser inductiu (de lo concret a lo general) q és
analitzar continguts i extreure els marcs q comparteixen diversos continguts o deductiu
(de lo concret a lo general), q és primer construir els marcs, me’ls invento els q crec q
poden ser acceptable i vaig a comprovar si encaixen amb el q apareix al contingut dels
mitjans. Deductivament no és tan complicat pq has d crear indicadors q permetin
comprovar la seva existència. Els marcs són hipòtesis i d la realitat mira el q hi ha d
veritat en les hipòtesis.

Diferència industria cultural i

- Indus. cultural: Terme q escola frankfurt denomina els mc q va convertir la
cultura en un fábrica, cultura entesa com a fabrica
- Circuits culturals: pas més en la indústria, es produeixen circuits entre els
continguts x subministrar a sectors d la societat reacis o als q no arriba la
indústria a l’engròs. La industria tradicional ja va ferho fa temps, ja no hi ha
magatzems plens dun tipus d roba si no q es crea la roba en funció d la
demanda.

LECTURA AGENDA SETTING NO ENTRA

EXAMEN: 34 preg tipus test amb 5 opcions d resposta.

La meitat serpan de lectures.

TEoria no pertany a l'àmbit comunicació interpersonal : genda setting

Elements caracteristics del
Walter Benjamin era de l’Escola de Frankfurt