Índex

1. MC i construcció social de la realidad

2. Estudis culturals. Escola de Birmingham. Estudis de recepció.
3. Economia política de la comunicació
4. Esdeveniment mediàtics
5. Teoria de la mediatització (interaccional)
6. Publicitat i sexualització de la cultura
 T.1. CONSTRUCCIÓ SOCIAL

Què és la realitat?
Tipus de realitats?
Com es pot conèixer?
Formes de coneixement de la realitat

Sociofenomenologia

➢ “La construcció social de la realitat”, de Berger i Luckmann

○ Influència ciències socials
○ No parla de mc però importància en estudi posterior mc

Alfred Schutz:
- Creador fenomenologia
- Inspiració de Berger i Luckmann per crear sociofenomenologia
- Interessat en significats, no ideologies

● Sensibilitat interpretativista (buscar allò que dona sentit a una acció), per això;
● Relacionada amb l’interaccionisme simbòlic
● Interés en la vida quotidiana

● Realitat: allò aliè a la nostra voluntat, independent de nostraltres i que ens

condiciona
● Tipus de realitat social:
○ Objectiva: el que se’ns imposa
○ Simbòlica: significats fruit de la interacció que creen la realitat
immaterial. És on MC tenen més pes. (ajuda a art, literatura…)
○ Subjectiva: resultat de la interiorització q fa casascú de la realitat obj i
la simbòlica
● Procés de construcció social:
○ Externalització: Interaccions rutinàries que crea patrons
○ Objectivització: Rutines que cristalitzen en institucions, lleis o normes.
No es qüestiona. És allò social convertit en material.
○ Internalització: assumim les normes, socialització.
■ Socialització primària
■ Socialització secundària

● Coneixement, epistemologia de la vida quotidiana

○ Ciència: forma de coneixement per excel·lència. Ciència < sentit comú
○ Sentit comú: coneixement + útil en societat.
Estudia processos en què el coneixement del sentit comú es
desenvolupa, transmet i subsisteix.
● Eines del coneixement del sentit comú / parts del sentit comú
○ Tipificacions: llistat de classificació accions per ordenar el món i
facilitar-ne la comprensió (dins la llista coses en comú i diferències)
○ Estructures de significativitat: valors i coneixements per donar sentit.
Això ens permet fer judicis de valors sobre les coses.
○ Esquemes: simplificació d’una realitat complexa en uns quants trets
significatius. Estereotips

● Llenguatge
○ Instrument de representació simbòlica, creació i ordenació (camps
semàntics) de la realitat
○ Dipòsit de significat i experiències
○ Forma més potent d’objectivització i legitimació de la realitat
○ Si no té nom no existeix

● MC i construcció social de la realitat

Funcions
○ Pseudoentorn
○ Defineixen universos simbòlics compartits: difonen significats preferents
(sobre fets) que tothom accepta com a vàlids
○ Legitimen la distribució social del coneixement: mostren com està
distribuït el coneixement i els permet actuar com a experts.

● Periodisme: forma de coneixement per a la construcció social de la realitat

(newsmaking)
Estudis sobre com les notícies són construcció social
○ Noticies no reflecteixen món real.
 ○ Harvey Molotch i Marilyn Lester (1974): “Els mitjans no reflecteixen un
món extern sinó les pràctiques d’aquells que tenen el poder de definir
l’experiència dels altres”
○ Sentit comú en MC:
■ Tipificació: notícies dures, toves i seqüències (s’han d’anar
seguitn)
■ Estructures de significativitat: valors que empren per intentar ser
objectius o que la notícia cridi l’atenció
■ Esquemes: formats i gèneres. Ex: entrevista, crònica…

● Creació mediatica d’identitats: es pot construir identitat a través dels MC

● Mitjans contribueixen a la creació de mites
● Reality: potent constructor social.
Pq:
○ Aprofita la credibilitat de la vida quotidiana
○ Fa q la “hiperrealitat” d la vida quotidiana sigui emocionalment atractiva.
Tothom voldria no haver de cuinar ni tenir examens.
○ Explota la complicitat de l’audiència amb una suposada participació del
públic. Ex: interacció xarxes pq se sentin dins
○ Barreja informació i entreteniment. Aprenem mentre mirem realities

T.2. ESTUDIS CULTURALS.

Escola de Birmingham
❖ Lectura culturalista
❖ Treball de recerca empírica

Economia Política de la Comunicació:

● Es centra en qüestions més materials, lectura materialista de la comunicació.
● Són més ortodoxes sobre la teoria marxista, segueixen fidelment els principis
d’aquesta doctrina.
● L’economia política ja parla sobre economia, perquè per Marx l’economia és
l’estructura, la base i després hi ha la superestructura.
● Són més teòrics.

T. crítica vs Estudis Culturals

- Teoria crítica: cultura mercantil.
- Estudis culturals: entenen comunicació de masses com a cultura del nostre temps →
Relacionada amb desigualtats socials…

Antecedents: Richard Hoggart i Raymond Williams

- Richard Hoggart: (cultura masses = art)
● Primer director del centre contemporani (Centre for Contemporary Cultural
Studies (CCCS))
● Apropa cultura obrera britànica postguerra (profe escola adults)
● Veu resistència a cultura alta americana com lluita de classe
- Raymond Williams (Williams= nom comú → bàsic i només fa llibre cultura i societat):
 ● “Cultura i societat”
● Concepte “cultura dominant”

Stuart Hall (Hall, hole (forat → és negre), projecció internacional a través del forat)
● Fa Projecció internacional dels Estudis Culturals a partir del 1968
Era jamaicà i negre → perfil ideal per canvi
● Diu funcions mc
● Llibre “Encoding/decoding”

❖ Estudis interdisciplinaris
➢ Estudis: no és teoria, és manera d’abordar la comprensió/estudi
➢ Interdisciplinaris: manera de fer i veure és emprada en moltes altres
disciplines
Cultura:
● Nou concepte de cultura: PRÀCTICA SOCIAL, no res superior
● Com a lluita de classe
● Dignificació cultura popular. Recuperació cultures indígenes.
● Subcultures com a cultures de resistència contra cultura dominant.
● Hegemonia (A. Gramsci)
○ Def: Capacitat d’un grup social d’exercir la direcció intel·lectual i moral
sobre la societat, la seva capacitat per construir un nou sistema
d’aliances socials, un nou bloc històric, una voluntat general. Una forma
de cultura que serveix als grups socials dominants per garantir el seu
lideratge intel·lectual i el control de les masses. La cultura hegemònica
anul·la la identitat de les cultures minoritàries. La cultura hegemònica
esdevé sentit comú.
○ MC gran poder d convertir pràctiques socials en sentit comú

Conceptes:
● Cultura dominant. Raymond Williams
● Ideologia com a “falsa consciència” vs Ideologia com a “relació de la persona
amb el món que l’envolta”.
● Ominipresència de la ideologia: Slavoj Zizek

Mitjans de comunicació
● Aparells ideològics: Louis Althusser. Reproduir, mantenir, transmetre,
perpetuar.
● Funcions: segons Stuart Hall
○ Cognitiva: donar a conèixer
○ Representativa: mostrar pluralitat
○ Hegemonitzadora: mostra cultura dominant i prou, pluralisme fins un
límit. Ex: propietat priv

Producció mediàtica.
● Sorgeix amb “Encoding/decoding” de Hall
● Com es trasllada el significat?
● Naturalesa polisèmica significants (vair significants per fer entendre q vol dir el
1r)
 ● codificar és cercar un significat preferent

Descodificació. Lectures continguts mediàtics (denotació/connotació)

● En codi dominant (acceptes tot)
● Negociada (acceptes denotació)
● D’oposició (no acceptes res)

ESTUDIS DE RECEPCIÓ
● Sorgeixen dels Estudis Culturals
● Estudien:
○ Interpretació que fa el públic
○ Com ens apropiem i el fem part d la nostra vida
○ Usos de la comunicació mediàtica
● Gènere i recepció
○ Janice Radway
■ Reading the romance: Women Patriarchy and Popular Literature.
■ Dones obtenen plaer d novel·les romàntiques tot i q és vehicle d
submissió patriarcal
■ Novela es espacio de protección de las exigencias familiares
○ Ien Ang
■ Watching Dallas: Soap Opera and the Melodramatic Imagination.
London: Routledge.
■ Paper actiu i compromès. Realista, identifiquen la seva propia
vida
○ Violència masclista
■ Tema menor en estudis de gènere i recepció
■ La recepció de les víctimes de violència masclista s’ha estudiat
sobretot en comunicació informativa (periodisme)
■ Estudiat preferentemente en grups de discussió
Conclusions:
● Víctimes fan lectura molt més complexe
● Dones se senten directament l·lades
● Les dones que no ho han patit ho veuen com una part més de la
cultura violenta usual

T.3. ECONOMIA POLÍTICA DE LA COMUNICACIÓ

Lectura materialista i ortodoxa marxista del procés comunicatiu

Autors impulsors de la teoria: Dallas Smythe i Herbert I Schiller:

Dallas Smythe
● Mercaderia d’audiència: negoci dels mitjans, no la publicitata si no l’audiència.
Plusvàlua del temps visionat: pel mc

Herbert I Schiller
 ● Complex militar industrial: empreses comunicació es transformen en empreses
de creació de símbols. Pentagon usa el contingut mediàtic d'USA per
expandirse a tres paísos (tmb perq tenen sobreproduccio).
● Internet molt lligat a associació sector militar i comunicatiu.

Característiques:
● MC = empreses lògica capitalista. Comunicació no és neutral i independent, influència
factors econòmics. Regulació i infançament → formes de controlar mc
● Audiència no té cap protagonisme ni res a ser. (molt diferent a cas estudis
culturals)

T.4. ESDEVENIMENT MEDIÀTICS

Termes semiòtics/semiòlegs ha servit per explicar els esdeveniments mediàtics.

● Roland Barthes: usa semiòtica i semiologia.

● Charles S. Peirce: pare semiòtica. Distingeix entre índex, icona i símbol.

Mc: converteixen esdeveniments → mites

Perspectiva culturològica de la comunicació mediàtica:

Diu que la comunicació mediàtica ha de ser vista com quelcom cultura (intentar
comprendre), no des de perspectiva sociològica (com fan els americans de mesurant
audiència, preferències…).
- Diu que mc són sincrètics (busquen la mitjana del que li pot interessar a
tothom, ja que públic massiu és molt diferent entre sí)

Daniel Dayan // Elihu Katz (1995): Estudien la diferència entre el que diu la TV i el que
veia la gent al carrer sobre un fet mediàtic.

“Un nou gènere narratiu que usa el potencial únic dels mitjans electrònics per imposar
una atenció universal i simultània amb l’objectiu d’explicar una història primordial sobre
els temes del dia” (Dayan/Katz, 1995)

Vinculació teòrica:
● Antropologia dels mitjans
● Semiòtica estructural (diu que cada missatge proposa una forma de
descodificació (descodificació preferent)

Objecte d'estudi: rituals, ceremonies, jocs i performances

Tipus esdeveniments:
● Competències (ex: esports)
○ Agonístiques (missatge normatiu)
■ (COM(petències) AG(onístic)AFA = Com agafa (competència)
 ● Conquestes
○ Excepcionals: projecten herois
■ CONNEXIÓ
● Coronacions
○ Cerimoniosos (reprodueixen tradició)
■ CORO ser (cerimoniosos) petit
ComConCor
Ag Ex Ce

Esdeveniment mediàtic:
● Interrupció rutina
● En directe
● No organitzats pels mc. Els mc s’organitzen x retransmetre i fins i tot poden
cooperar entre mitjans
● Programats
● Acrítics. Presentats amb reverència i cerimònia.
● Celebren reconciliació
● Audiències massives i globals

Contres
● Atacs terroristes com a media events: Daniel Dayan (2004)
● MC generadors d’esdeveniments
● Pseudo-esdeveniments

Esdeveniment agonistic: sinònim d’EM disruptiu, no planificat. Terme més ampli

d’”esdeveniment mediàtic” que inclou esdeveniments com l’11S.

Pseudo-esdeveniments - Daniel Boorstin (1961)

Naturalesa excepcional de fets però diferents que els esdeveniments mediàtics de
tradició alemanya o anglosaxona.
● Des de la comunicació mediàtica és possible construir fets per captar l'atenció
dels mitjans, els quals faran ressò a través dels seus canals i que arribaran al
públic
● Esdeveniment NO-espontani ni improvisat
● Ha de tenir un interès social i periodístic. No és un format publicitari però sí que
és una manera de persuadir de manera indirecta
Ex. Pseudo-esdeveniments—> Presentació, roda de premsa, una marató... En
altres paraules, aquells actes construïts per capitalitzar l'atenció social.
 T.5. TEORIA DE LA MEDIATITZACIÓ INTERNACIONAL
Sinònim: teoria interaccional dels mitjans

John B. Thomson:
● Creador teoria
● Llibre “Los medios y la modernidad”

Teoria interpretativista sobre la realitat social simbólica

- Mira com la comunicació mediatitzada ha transformat les formes de producció i
intercanvi de la realitat social simbòlica i quin ha sigut l’impacte
- Comunicació mediàtica ha transformat la comunicació i el sentit de l’espai i el
temps

Model per a l’anàlisi de la interacció social complexa

● Interacció cara a cara
○ Co-presència. Deíctics…
○ Comunicació dialògica (ininterrompuda, de diàleg)
○ Comunicació no verbal és molt emprada
○ Afavoreix tradició i cultura
● Interacció mediàtica
○ No necessitat co-presència
○ Dialògica
○ No CNV (comunicació no verbal)
○ Mediada tecnològicament: supera limitacions espai i temps
○ Forma d'interacció instrumental: pràctica i pensada per a objectius molt
concrets. Tot i q ja no.
● Quasi-interacció mediàtica (MCMasses)
○ Monològica (no dialògica). Interacció + aviat testimonial.
○ Mediació tecnològica: Supera limitacións espai i temps
○ Emisor (mc) té molts potencials receptors (receptor de masses)

Estructura interacció mediàtica. De Thomson, aplicant teoria Erving Goffman)

● Estructura complexa de múltiples regions: es poden donar la cara a cara,
mediàtica i quasi-mediàtica alhora)
● Separació de regions anterior i posteriors en la comunicació mediàtica
○ Producció
■ Regió posterior
■ Regió anterior (plató)
○ Recepció
■ Regió de recepció primària: regió anterior
■ Regió perifèrica: regió posterior

Estructura interacció mediàtica.

● Estructura interactiva de producció (noves formes d’actuació)
○ Orientació al receptor: se dirigen a la audiencia
 ○ Activirar mediàtica quotidiana: mostra quotidaneitat pq prota no
sap que és gravat
○ Esdeveniments mediàtics: formes d’actuació que han afectat els
esdeveniment mediàtics. Són els esdeveniments no creats per
ser mediàtics però q ho son??? representacions que es
representen a través dels continguts del mitjans però no són
tertúlies.
○ L’acció fictícia: ficció. Ex: first dates, pelis…
● Estructura interactiva recepció
LECTURES

1. Agenda Setting
Boynton, G.R. i Richardson Jr, G. W. (2016).
Twitter set the agenda

Mainstream media: mc dominantes. Por lo general reflejan la corriente de pensamiento

dominante.

Mecanismos establimiento agenda xarxes socials: s’estableix segons l’impacte de

certes notícies dels mc;
❖ Trencar silenci a través xarxes
❖ Protestes i manis que es fan més grans a través de les xarxes
❖ Hashtags y retuits

2. Estudis culturals
Andrejevic, M. (2009). Critical Media Studies

Estudia efectes dels mc en la societat, no només tecnològics si no socials.

Diu q relacions d poder segueixen igual

● Disseminació de la incertesa, dissolució de la realitat”, interactivitat, empoderament

(aparent), actitud postdeferent (- confiança en mc → - us)

Quina ha de ser la finalitat estudis crítics: estudiar com s'estructuren les relacions de
poder en la societat a partir del paper que exerceixen els nous mitjans. Recalcar com
el que sembla democratització (la nova interactivitat dels mc) és realment pq no siguin
derrumbados (que la gent senti que té poder i poder seguir controlant-la).

3. Esdeveniments mediàtics
Towards a historical understanding of the media event.
Ytreberg, E. (2017). Media, Culture & Society, 39(3), 309-324.

● Esdeveniment mediàtic (segons Dayan i Katz): fets o successos proclamats

com a històrics que s’han retransmès en viu.
● Esdeveniment agonistic: terme més ampli que “Esdeveniment mediàtic” que
inclou fets com l’11S. Sinònim d’EM disruptiu, no planificat.
● Esdeveniment mediàtic segons la tradició d’història dels mc en llengua
Alemanya: Esdeveniments que es van basar en estructures mediàtiques
específiques i que generen percepcions i emocions col·lectives compartides.
● Narratives segons la tradició d’història dels mc en llengua alemanya: en
esdeveniment hi ha narratives casi omnipresents a la cultura. Les narratives les
fan els mc i fan intel·ligibles els esdeveniments.
 ● Mediació: els mc fan de mediadors entre els esdeveniments i l’audiència
● Esdeveniments: només poden ser narrats. Estructures: no més poden ser
descrites

Acceleració temporal (simultaneïtat notícies i recepció notícies) ha modificat els

esdeveniments mediàtics.

Segons l’autor, els esdeveniments mediàtics són integradors i cohesionadors? Sí.

Segons l'autor, 3 termes per entendre l’estudi “històricament informat” dels EM:
- Acceleració temporal
- Pseudoesdeveniment
- Comunicació interpersonal i comunicació mediàtica

4 caract bàsiques plataformes digitals intruiduides a partir del 1980:

- Individualitzats: som + individualista
- Socials: experiencia plural
- Mòbils: permeten mobilitat
- Localitzats

4. Mediatització internacional
John B Thomson
The New Visibility. Theory, Culture & Society

● Poder simbòlic: la capacitat d’influir a través dels mc és simbòlica. el poder de

la poli no és simbòlic, si no fas cas entre rejas que vas.

La comunicació mediàtica ha transformat les formes de producció i intercanvi de la

realitat social simbòlica
La comunicació mediàtica ha transformat la manera que tenim d’entendre l’espai i el
temps.

Foucaud: panòptic, vinculació entre visibilitat i control i poder.

Thomson discrepa.

La visibilitat mediada no és només un vehicle a través del qual aspectes de la vida

política o social es porten a ser el centre d’atenció: s’ha convertit en un mètode a
través del qual s’articulen i es porten a la llum les dificultats social i polítiques.

5.