[Escriba aquí]

D FET PER GABRIEL RABASÓ

QUÍMICA 3r ESO

ELS ELEMENTS QUÍMICS I LES ESTRELLES

Les estrelles es formen per agregació de pols interestel·lar, principalment hidrogen. A
mesura que el núvol de pols es contrau a causa de l’atracció gravitatòria, la seva
densitat s’incrementa fins a assolir els 100 g/cm 3 i la temperatura augmenta fins als
1,5·107 K, formant un plasma dens de nuclis d’hidrogen ionitzats. En aquest moment
comencen a produir-se reaccions nuclears sostingudes, l’estrella «s’encén» i crea un
estel groc com el nostre Sol.

En la seva primera etapa de vida, l’estrella està alimentada per una sèrie de reaccions
nuclears de fusió que converteixen l’hidrogen en heli. Aquestes reaccions són
responsables de la major part de l’enorme quantitat d’energia que s’allibera en forma
de llum i calor. Un cop s’han format grans quantitats de 4He, aquest element es
concentra al centre de l’estel, que a poc a poc es torna més dens i més calent.

Els nuclis de 4He es comencen a fusionar a una temperatura d’aproximadament

2·108K, i formen nuclis de 8Be. El Be és molt inestable, de manera que triga només
entre 10 i 16 segons a descompondre’s. Tanmateix, és prou temps perquè reaccioni
amb un tercer nucli d’He-4 i formi C-12, els àtoms del qual són molt estables. Les
següents reaccions de fusió amb He-4 produeixen O-16, Ne-20 i Mg-24, de manera
seqüencial. Aquestes reaccions alliberen tanta energia que fan que l’estrella
s’expandeixi i es converteixi en un gegant vermell unes 100 vegades més gran.

A mesura que l’estrella s’expandeix, els nuclis més pesats s’acumulen al seu centre,
que es contrau fins a assolir una densitat de 50.000 g/cm 3 i s’escalfa en extrem. A una
temperatura d’uns 7·108K, els nuclis de carboni i oxigen experimenten reaccions de
fusió i produeixen nuclis de Si-28. A aquestes temperatures, entre altres reaccions
nuclears, el silici es fon i forma molts altres elements, com per exemple el Fe-56.
Arribats a aquest punt, l’estrella és una bomba de rellotgeria.

UC Davis Chemwiki. Nucleosynthesis: The Origin of the Elements. (Text adaptat)

Qüestions entorn el text:

 A partir dels teus coneixements, digues quins són els dos elements més
abundants a l’Univers? Coincideix amb els elements de la nostra
atmosfera? (Pots consultar la pàgina 88 del llibre)

Els dos elements més abundants a l’Univers són l’hidrogen (H) i l’heli (He). No
coincideixen amb els elements de la nostra atmosfera ja que aquests són el
nitrogen (N) i l’oxigen (O)
[Escriba aquí]
D FET PER GABRIEL RABASÓ
QUÍMICA 3r ESO

 Segons el text, en quin ordre se sintetitzen els elements químics d’un

supergegant vermell?

L’ordre en que se sintetitzen els elements químics d’un supergegant vermell és

aquest: primer, O-16, després, Ne-20 i per últim Mg-24 , aquests es fusionen amb
He-4.

 El text parla d’heli 4, beril·li 8 i carboni 12. A què es refereix el nombre que
segueix el nom de l’element? Què ens indica?

El nombre que segueix a l’element químic es refereix al nombre màssic (A). Ens
indica que aquest element és un isòtop.

 En base al contingut del text, quin és l’element més pesat que pot produir
un estel viu?

L’element més pesat que pot produir un estel viu és el Fe-56 (Ferro). Degut a que
té més partícules que els altres elements. (56)

5- Classifica els elements que es produeixen en les reaccions nuclears dels estels
en la següent taula (consulta la pàgina 87 del llibre):

NOM GAS METALL NO-METALL SEMI-METALL

ELEMENT NOBLE
HIDROGEN X
HELI X
MAGNESI X
SILICI X
OXIGEN X
BERIL·LI X
CARBONI X
NEÓ X
NITROGEN X
[Escriba aquí]
D FET PER GABRIEL RABASÓ
QUÍMICA 3r ESO