Professional Documents
Culture Documents
Música Rap - Filo
Música Rap - Filo
1-
Els anys durant dècades s'han mostrat com a sers superiors dient que el seu país és
el més important no sol del continent, sinó del món, invisibilitzant la resta de països
d'Amèrica tractant-los de inferiors, sobre tot Mèxic per la certa rivalitat que tenen
amb el cas de les inmigracions.
Això pot ser per culpa dels polítics ja que probablement son la major esfera
d'influència en la societat nord-americana.
Sol bastar amb escoltar frases com: “Welcome to America” o “This is America” cada
vegada que algú arriba als Estats Units, frases majorment dites per polítics,
persones d'importància nord-americana o els principals mitjans de comunicació
d'aquell país.
En comptes d’ells dir: “Yo soy estadounidense” diuen, “Soy americano”, però ho
diuen amb doble sentit, referint-se no sol al seu país sinó que també al continent
mateix pel domini que el seu país té en ell i en el món.
El relat comença amb una referència al tema "This is Amèrica" de Childish Gambino,
que en el seu vídeo mostra la violència policial i racisme als Estats Units.
(Tot va començar amb Lolita Lebrón, la dona que va assaltar el congrés
estatunidenc en 1954 per a exigir la independència de Puerto Rico.)
En el primer minut diu 2Pac es diu 2Pac, per Túpac Amaru del Perú
fent referència a Tupac Amaru, que eren dos líders indígenes que es van rebel·lar
contra el domini espanyol en el Perú colonial. El seu somni de restaurar l'imperi inca
i alliberar el Perú del jou espanyol es va frustrar per la traïció d'alguns dels seus
aliats i la repressió de les tropes colonials, que ho van capturar i ho van torturar fins
a la mort en 1781.
Per a torturar-ho li van lligar les quatre extremitats a uns cavalls que van tirar del fins
a matar-ho.
En el videoclip es veu com tiren d'un indi però en aquest cas el fan quatre policies.
La cançó fa referència a tots els morts i desapareguts durant el pla Còndor que va
anar una campanya de repressió política i terrorisme d'estat recolzada per estats
units que incloïa operacions d'intel·ligència i assassinats d'opositors en gairebé tota
América.
Aquest pla va ser implementat oficialment al novembre de 1975.
El fusilament de Víctor Jara va ser un músic, cantautor, professor, escriptor i director
de teatre xilè. Jara va ser massacrat pels agents de l'exèrcit nacional que
secundaven el cop militar d'Augusto Pinochet. Jara era un "perill" per a l'Estat que
pretenien instaurar, una de les fitxes claus del Partit Comunista. A més, les seves
lletres incomodaven als que no eren del seu bàndol.
Va anar afusellat a Santiago, Xile,(1977) va ser torturat tallant els seus dits i la seva
llengua perquè no pogués tocar la seva guitarra o cantar mentre li propiciaven
insults.Després de quatre dies, va ser assassinat amb més de quaranta trets en
l'antic Estadi Xile, que amb el retorn de la democràcia va ser canviat de nom «Estadi
Víctor Jara».
"Cinc presidents en onze dies", aquest moment parla sobre la crisi econòmica del
2001 a l'Argentina, que va derivar en alts índexs de pobresa.“5 presidents en 11
dies”, mentre una parella balla tango enmig d'una manifestació. En referència a la
crisi econòmica que en el 2001 va portar a l'Argentina al 62% de pobresa, part de la
crisi actual té la seva base en aquells dies.
Es fa una paròdia clara en el video del president del Brasil, Jair Bolsonaro. A més
de mostrar les protestes del poble d'aquest durant el Mundial 2014 i els Jocs
Olímpics de 2016.
També, Resident crítica l'agressió d'algunes autoritats als indígenes del continent.
L'escena en la qual una dona alleta al seu fill a través d'una reixa, la qual cosa és
una representació de les "davanteres gàbies" presents a Texas. (Les imatges
d’aquesta escena van impactar molt al públic).
Els grups indígenes d'aquest país van denunciar a Jair Bolsonaro, (president del
Brasil) davant la cort de la Haia per crims de lesa humanitat i incitació al genocidi,
per alliberar hàbitat protegida per a l'explotació ramadera e minera.
Aquesta cançó, "This is not America" recrea l'assassinat a l'artista xilè, Victor Jara,
en 1973 durant la dictadura de Pinochet.
Resident lamenta la gran censura a les protestes a Veneçuela amb una imatge d'un
home cremant-se.
Dylan va començar la seva carrera cantant sobre les injustícies socials dels
seixanta. Així va teixir amb les teles més fines aquests versos i les seves pròpies
lletres.
La segona estrofa comença amb les referències explícites. La majoria són a obres
sorgides poc després de l'assassinat, com "Estan venint els Beatles i et donaran la
mà." Esmenta a Woodstock (pel festival o per on va viure ell) i al concert de
Altamont on un fan va ser assassinat a la vista de tots pels guàrdies de seguretat (el
que recorda a una teoria conspirativa de l'assassinat de Kennedy que culpa als seus
guardaespatlles). Després parla sobra una altra conspiració famosa: la dels tres
rodamons. Usa frases polítiques del mateix Kennedy en un discurs ("No preguntis
què pot fer el teu país per vós"), i de la primera dama de Texas després de
l'assassinat ("No digui que Dallas no el vol, Sr. President"). Fa esment al carrer en la
qual va passar tot, Elm Street, i la relaciona amb el malson de la pel·lícula. Després
cita un vers de Jerry García que parla sobre Dallas, repeteix un altre vers de Robert
Johnson sobre una cruïlla i el diable, i demana que es dispari a l'Home Invisible.
"Francament, senyoreta Scarlett, m'importa un comí," canta, com en El que el vent
es va emportar. I acaba esmentant dos sospitosos de l'assassinat i a una “sàvia
òliba” que ordena callar-se la boca. Canta, entre aquestes referències, sobre Grassy
Knoll i Dealey Plaza, llocs pels quals va passar la caravana de Kennedy. Si se
segueix l'estrofa, vers per vers, es nota com el recorregut del president assassinat
és descripto per totes aquestes referències.
Després hi ha una estrofa, la tercera que comença amb una perífrasis de l’òpera del
rock de The Who, Tommy: "Tommy, em escuchás? Soc la Reina de l'Àcid," sembla
dir-li Jackie Kennedy al seu espòs.
La quarta estrofa pren la veu el mateix Kennedy, però ja no narra el recorregut sinó
que se centra en les referències artístiques. El primer vers està compost per dos
noms de cançons: “What's New, Pussycat?” i “What'd I Say?”. Des de la ràdio, sona
la veu de Wolfman Jack, a qui li comença a demanar cançons i que no canviïn la
transmissió. Aquí és quan la cançó comença a prendre el sentit final. A partir d'ara,
gairebé tots els dotze versos que queden d'aquesta estrofa i els cinquanta-cinc de
l'última, comencen amb les paraules "play em" i esmenten més obres d'art. Potser, o
potser no, tenen alguna relació amb l'assassinat de Kennedy. L'última cançó que
esmenta, de fet, és “Murder Most Foul”.
En aquesta cançó he trobat unes quantes figures retòriques, com ara anàfores,
hipèrbatons, metàfores, al·literacions, asíndetons, polisíndetons, metonimies,
comparacions. Aquestes són les que jo he trobat, probablement hi hagin més però jo
no he trobat més que estes.
A “Micròfons i fogons” trobem una pegadiza melodia de saxo interpretada per Quim
Siva, i una secció de vents interpretada per Oriol Escolano (trompeta) i Sergi Aragó
(trombó), que dona alegria i dinamisme al tema, mentre les ja conegudes guitarres
de Rama Lama i el baix de Ricard Cots acaben de completar la producció de Acid
Lemon.
Ell está totalment fascinat i encantat amb ella i vol fer de tot amb ella i també provar
coses noves.
La explora de dalt a baix disfrutant d’ella.
I uneixen les seves dos meitats està es la referència de la cançò mitad i mitad que
ell i ella s’uneixen i tenen sexe.
Al principi ell no sabia què era el que l'atreia d'ella però ara ja ho sap, l'atreu ja que
és molt bonica i vol complaure-la en tot. Ella és totalment el seu prototip.
Es comparen amb animals. En acabar estan en la glòria, cauen rendits i ell torna a
somiar amb ella.
Es dediquen a menysprear a les dones les utilitzen només pel interés i per a una
estona i després ja res.
Aquesta cançó és una crítica per a tots aquells que només se centren en si
mateixos, a anar al gimnàs i tenir músculs, només pensen en futbol i a estar amb
qualsevol noia que puguin.
La de Common People i la de Gent normal van de que una noia que és rica està
amb un noi normal i ella li diu a ell que vol ser com la gent comú i fer las coses que
fan ells i dormir amb ell com ho fa ell.
En canvi, la cançó de Gente Rica es tot lo contrari, aquí lo que vol és ser rica i estar
amb gent rica i dormir amb gent rica com ell.
2-
3-
1. La huerta en el tragaluz
2. This is not America
3. Navajeros
4. Renacimiento
5. Macho cowboy
A mi m'han agradat aquestes cançons perquè deixen molt clar el missatge que volen
transmetre.
Les he ordenat així pel ritme que tenen cadascuna de la qual més m'agrada a la que
menys i m'han transmès ganes de donar-lo tot i de viure al màxim.
4-
La cançó de Navajeros
5- Traducció de Murder Most Foul (Bob Dylan):
Era un fosc dia a Dallas, novembre del 63,
un dia que es recordarà amb vergonya
El president Kennedy estava embravit
És un bon dia per a viure i per a morir
sent portat a l'escorxador com un boc expiatori
Ell va dir, “Espereu un minut, nois” Sabeu qui soc?
“Per descomptat que ho sabem. Sabem qui és”
Després li van volar el cap mentre encara estava en el cotxe,
li van abatre com a un gos a plena llum del dia
Era qüestió de temps i el moment era ideal
Té vostè deutes sense pagar; hem vingut a cobrar
Et matarem amb odi; sense gens de respecte
Ens burlarem de tu, et sorprendrem, i el farem a la cara
Ja tenim a algú per a substituir-te.
6-
Aquesta cançó dels Manel està basada en la llegenda de Nadal.
El 25 neix Jesus i venen els reis el dia 5 i li porten regals al xiquet.
L’història comença quan María es queda embarassada de l’Esperit Sant, el que
passava es que María era verge llavors encara no havia tingut relacions amb Josep
el seu home. Josep el seu home la volia deixa al adonar-se de que estaba
embarassada, però va aparèixer un àngel dient que el xuiquet és diria Jesus i seria
capaç de salvar el poble dels pecats. I així va ser el 25 de desembre va néixer a un
estable.
El dia 5 de gener aparèixen el reis i li donen tres regals: or, per la seva condició de
rei, encens per si el nen era Déu i mirra amb que s’embalsama als morts, per si era
home i havia de morir.
La cançó dels Manel explica la tornada dels reis cap a l'Orient i com cada un es
separa i segueix el seu propi camí.
Quan les ovelles es van acabar, van començar a oferir-li els altres animals: les
vaques, els bous, els ocells i fins als petits pollets. Ja quedaven molt poques
reserves, així que el rei va convocar una reunió per a resoldre sobre el destí del
poble. Van decidir que farien un sorteig amb tots els veïns, inclosa la família reial, i
que cada dia li donarien al drac la persona que sortís en el sorteig perquè se la
mengés i deixés en pau a la resta.
Desafortunadament, un dia li va tocar el torn a la filla del rei. El sobirà no sabia què
fer perquè no volia lliurar a la seva filla al drac i, entre llàgrimes, li va demanar al
poble, que si us plau, perdonessin a la seva filla i, a canvi, els donaria tot el seu or i
la meitat del seu regne.
Però el poble es va negar. Van al·legar que era el seu torn i que cada persona havia
de complir amb la seva paraula i sacrificar-se. El rei no va poder fer i, desconsolat,
es va acomiadar de la princesa abans de permetre que aquesta marxés cap al seu
cruel destí.
Sense pensar-ho dues vegades, Sant Jordi va alçar la seva llarga llança i, amb un
sol cop, la va clavar en el centre del pit del drac, ferint-lo de mort. Immediatament va
començar a brollar la sang del cor del drac i per a sorpresa de tots, en aquest lloc va
sorgir un roser amb unes precioses flors. El cavaller Sant Jordi va agafar una
d'aquestes esplèndides roses i la hi va regalar a la princesa com a prova del seu
amor. Com a mostra d'agraïment i afecte, la princesa li va escriure un poema d'amor
al valent cavaller.
Per això, el dia de Sant Jordi els homes li regalen una rosa a la persona estimada i
les dones li donen un llibre a la seva parella.
8- Sent sincera m'ha semblat una cançó molt dolenta, és molt llarga i està els 16min
amb el mateix to.
Aquesta cançó va sobre l'assassinat del president John F. Kennedy.
La veritat és que no em veig capacitada.
S'esmenten senyals de mal auguri precursores del fet fatídic, que dibuixen un mapa
d'imatges tètriques i inquietants.
Una llum que parpelleja en el replanell d'unes escales, des d'on a més prové una
veu. Algú que creua un passadís.