Compartim la nostra cultura Mho aprenc en un moment Parle i escric Mostres de cultura popular oral Una endevinalla és un joc en qué es descriu una cosa sense anomenar-la i que sha de descobrir. Els refranys formen part de la cul- tura oral tradicional i recullen els coneixements dels pobles. Les cangons populars solen acom- panyar algun joc o representen al- guna data especial: Pasqua, Nadal, ete, Els embarbussaments sén frases dificils de pronunciar que s’usen com ajoc pera fer que alg s'equi- voque. Conec la meua lengua Subjecte i predicat Una oracié esta formada per sub- jecte i predicat. ~ Subjecte: és de qui parlem, qui fa l'accié del verb. - Predicat: és allé que fa o que diem del subjecte. La esse sonora Pera representar el so de la esse sonora escrivim siz. - s entre vocals (tisores, rabosa). -Z a principi de paraula (zero) i darrere de consonant (colze). En unes poques paraules s'escriu Z entre vocals: trapezi, amazona Ens preparem! Quins jocs de paraules coneixes?ease Descric amb endevinalles 1. Resol aquestes endevinalles. Fixa’t que ten donem les solucions. Es menut com una nou, porta banyes ino és bou, No té peUs perd es mou, - Luna fa cloe-cloe raitre fa quiquiriaulc, ja mi, que soc el caganiv \ sols em deixen fer pit pil. a Ben cobert a tothora amb un ric vestit de pell, caga rates dins i fora Hi agraden la llet i el peix Descobrise paraules 1 Fixa’t en els dibuixos i completa cada refrany amb el nom del mes corresponent. GENER JULIOL NOVEMBRE -Neude________ omptiiel graner. -At________ cada gota val per mil -Pel beure, suar ila fresca buscar. -Aprimers de __ _—__—— €l foc ja pots encenare, yy Endevinalles Una endevinalla és un joc en qué es descriu una cosa sense ano- menar-la i que s'ha de descobrir. ye: Refranys Elsrefranys forrmen part de la cultura oral tradi- cional i recullen els co- neixements dels pobles.1M Conec I"tis de les cancons populars 1 Escolta aquestes cancons. y Canons populars Les cancons populars solen acompanyar algun joc 0 representen alguna data especial: Pasqua, + Explica en quina época de l'any es canta cada una Nadal, ete. Lacastanyera Quan ve el temps de menjar castanyes Escolta les cangons la castanyera, la castanyera, populars proposades. du castanyes de la muntanya ala placa de la ciutat. La camisa li esta menuda, —E Ia faldeta li fa campana, les sabates li fan toc-toc _ Undiade Pasqua — rr i en dansar sempre gira aixi, | Undia de Pasqua, un xiquet plorava perqué el catxerulo jj no se li envolava. ] | la tararasi,latararano, | Ja tarara, mare, que la balle jo Pastoret, d’on vens? —Pastoret, d’on vens? —De la muntanya, de la muntanya. —Pastoret, d’on vens? —De la muntanya de veure el temps. —Quin temps hi fa? —Plou i neva, plou i neva. —1 quin temps hi fa? —Plou i neva i nevar’a — —CONEC LA MEUA LLENGUA Subjecte i predicat 1 Llig les oracions i respon les preguntes per @ descobrir el sub- jecte de cada oracié. - Valumnat de 3r va anar d'excursié. ~El conductor de l'eutobiis va frenar bruscarnent = Maria i jo toquem la dolgaina. + Qui se'n va d'excursié? + Qui va frenar bruscament? + Qui toca le doleaina? 2 Relaciona cada subjecte amb el predicat corresponent. Les xiquetes O Oanirem a Mallorca, Pau, Anna ijoO esta molt brut. El galliner © O tine son. wo © juguen al parxis. Laia itu ©) O portes una bicicleta nova. JoO us comporteu molt bé, 3 Copia les oracions en el quadern i subratlla'n els subjectes. - Les meues amigues vindran dissabte a la festa de pijames. ~ Toni va trobar ahir una medusa a la platia. ~ Cada dia els meus pares i jo mengem fruita | verdura. = Loreto no sap nader. ~Eliaio i jo juguem al tres en ratlla 4 Inventa un subjecte per a cada oracié. -.. volem visitar les covetes dels moros de Bocairent. ~ No coneix encara els seus cosins alemanys, =... sabeu com preparar una macedidnia? ~..lladra cada vegada que veu un gat =... aniran a la piscina dema. =... est molt contenta amb les notes que ha tret, ~ «ha restaurat aquest moble de la iaia. yy: Subjecte I predicat Una oracié est’ forma- da per subjecte i pre- dicat. - Subjecte: és de qui parler, qui fe accié del verb, - Predicat: és alld que fa.o que diem del sub- jecte.La esse sonora 1 (@ Escolta aquestes paraules i fixa’t que les lletres destacades recorden el brunzit de les abelles. P_e/Qq rosa tisores pinzell zero 2 (@ Escolta i identifica quina paraula de cada parella conté el so de esse sonora salze / molsa tassa / cosa zeta / ceba 3 Posa't suaument els dits ala gola mentre lliges aquestes paraules en veu alta. Procura sentir que les cordes vocals vibren quan dius les lletres destacades. aizinacamisa. ZONA museu—srabosa_—colze. 4 Aplica la norma ortografica per a completar aquestes paraules. ca.a ebra re.um, pole ooldgic anal. ximpan..6 co..ina 5 Escriu en iletres el resultat de cacia suma del marge 6 Ordena les lletres i forma el nom del que representa cada foto. ea TRESRO PELZO DNOSAURIE — ESMZAROR a Escolta els audios de les activitats 112. 0 La esse sonora Per a representar el so de la esse sonora escri- vim siz, -s entre vocals (tiso- res, rabosa) - Za principi de parau- la (zero) i derrere de consonant (colze). Enunes poques parau- les s'escriu z entre vo- cals: trapezi, amazona.gens posem en accid Els jocs de paraules, com els embarbussaments, s6n una mostra de la nostra cultura. Ens divertim amb un concurs d’embariussaments. Llig en veu alta aquests embarbussaments. Després. comenteu a classe les ailestions. + Quin sons es repetixen en cada embarbussament? + Quin us ha resultat més dificil de dir? Expliqueu per qué. Organitzeu un concurs d'embarbussaments a l'aula + Per a aconseguir la puntuacid indicada en cada embarbussament, I'heu de dir en veu alta i sense parar-vos. + Les puntuacions obtingudes sumen. + Podeu triar els emoarbussaments que vulgueu dels que us proposem. + Guanya qui més punts aconseguix. Que te creus Pare, una haca I'he treta; Ami si que res em fa que te crec? Fraltra haca, la trac? sifa solo sino en fa Duc pa sec al sac, La perdiu diu a la garsa: Cards secs piquen, miassec on soc —Que fas aci tu, garsa? verds taquen jel suque amb suc. =I tu, perdiu? Ia garsa li diu siies toquen, a= 2a cm