EXAMEN TAO 🙂

EXODÒNCIA I CIRUGIA

Les exodòncies poden ser:

● Simples: sindesmotoms, fòrceps, elevadors o botadors.

● Quirúrgiques: tot l’anterior, més instrumental per a incisió, despegament,
ostectomia, odontosecció i sutura.

—------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1. Sindesmotoms

• Alliberen el lligament periodontal com a pas previ a la prensió de la dent per evitar
esquinçaments (desgarros).

2. Fòrceps

Fòrceps maxil·lar/ Fòrceps mandibular

● Maxil·lar: els tres components dels fòrceps estan en línia recta.

● Mandibular: els tres components formen un angle de 90°

Fòrceps de l’arcada superior

• Fòrceps del grup incisiu-caní: Els tres components estan en línia recta.

• Fòrceps de premolars: Angulació en la part activa i en el mànec,forma de S y no

presenten puntes.
• Fòrceps de molars dret i esquerre: Una de les dos valves presenta punat i l’altra
no (la punta va sempre en vestibular= la part de fora) també te forma de S

• Fòrceps de cordals o tercers molars: Els més angulats de tots els fòrceps
superiors

• Fòrceps d’arrels superiors o en baioneta: Per a exodòncia de restes radiculars,

valves forma triangular

Fòrceps de l’arcada inferior

Fòrceps del grup incisiu: completament recte pero 90º
Fòrceps del grup caní i premolars: més llarg i més gran que el d’incisius, 110º

Fòrceps de molars o cuerno de vaca: valves en forma de cuerno, fines y acaven

en punta

Fòrceps de molars o pico de loro: ataquen lateralment, en forma de pico de loro,

les dos valves en punta , es situa en vestibular i lingual

Fòrceps de cordals inferiors o tercers molars : atac frontal, les dos valves en
punta i un poc llargues, també es poden utilitzar en 1r i 2n molar inferior
Fòrceps per a arrels inferios:

3. Botadors o elevadors

S'usen per a luxar la dent prèviament a la tracció amb fòrceps. Actuen com una
palanca.

Botadors rectes:

● Els tres components estan en línia recta.

● Mànec voluminós.
● Les fulles poden ser amples o estretes (arrels amples o fines).

Botadors corbo o en S:

● Presenten una corbatura a l’extrem.

● Per a zones de difícil accés.

Botadors en T o de Winter:

● El mànec es situa de forma perpendicular.

● Diferent segons el costat en que es treballe.
● S’exerceix una força molt potent.
● Sobre tot per arcada inferior, molars.
 4. Altres instruments:

Bisturí + fulla de bisturí:

● Mànec: per a subjectar el bisturí i acoblar la fulla. S’esterilitza.

● Fulla de bisturí: Desmontable i d’un sol ús.
● La del no 15 la més utilitzada en odontologia.

Sutura:

● Agulla: corba. Secció: triangular o cilíndrica.

● Fils:
​ - Absorbibles: natural(catgut), sintètic
​ - No absorbibles: metàl·liques, sintètiques, naturals (seda)
● En sobre tancat i estèril.
● Les més utilitzades: 3/0, 4/0, 5/0

Portaagulles:

• Part activa estriada i parte passiva amb tancament en cremallera.

Tisores: Les fulles poden ser: rectes, corbes, amples, estretes, curtes,
llargues, de punta arredonida etc. Segons l'ús: tall de sutura, fragments
de geniva...

Gases: Per a neteja de superfícies, taques de sang i per a fer

compressió sobre l'alvèol (hemostàsia): el pacient ha de mossegar la
gasa.

Periostotom:

● Per a separar el periosti de l'os i enlairar el penjall sense danyar els teixits
adjacents.
● La part roma serveix per a enlairar teixit i l'aguda, si existeix, per a fer
sindesmotomia.

Pinça gúbia:

• Per a llevar puntes òssies i regularitzar la cresta alveolar.

Pinça mosquit:

● Pinça corba o recta, amb o sense dents. Te tancament en cremallera.

● Ús: subjectar teixits, clampar vasos sagnants (hemostàsia).

Separador Farabeuf: Separador Langebeck:

• Retraure els llavis del camp operatori • Retraure penjalls

Separador Minnesota:

• Protegir i retraure penjalls.

Esponges hemostàtiques:

• Fetes de col·lagen, ajuden a l'hemostàsia. Són reabsorbibles i es col·loquen en

l'alvèol després de l'exodòncia.

Llima d’os:

• Presenta un mànec i una llima en la part activa. Per a polir les vores d’ossos
irregulars.

Aspirador quirúrgic:

• La seua llum és de major diàmetre que l'ejector de saliva.

Cullereta de legrar o “Cullereta de Lucas”:

• Per a eliminar restes de teixits patològics que queden en l'alvèol després de

l'extracció.

Freses d’os(Ostectomia)
• S'usen en la peça de mà per a eliminar o tallar os.

Freses d’odontosecció:

• Per a tallar les arrels facilitant l'extracció quan aquestes són molt divergents.

Seqüència de tractament exodòncia simple

● Preparació del camp operatori

● Sindesmotomia
● Luxació
● Prensió
● Tracció
● Legrat i compressió

Preparació del camp operatori

● Instrumental estèril
● Preparar l'anestèsia segons la tècnica a realitzar i el tipus de pacient.
● Muntar l'instrumental en l'ordre a seguir

Sindesmotomia

● Separar la dent del LPO.

● Objectiu: evitar lesions als teixits adjacents.
● Instrumental: sindesmotom, botador, fòrceps, periostotom.

Luxació

● Moviments per a elevar la peça dental: moviments de palanca controlats.

● Material: botador

Prensió

● Material: fòrceps
● Esfapresaenelcolldeladentinoenlacorona
 ● L'eix de la part activa del fòrceps ha d'estar paral·lel a l'eix de la dent.

Tracció

● Material: fòrceps
● Moviments: Vb-Pt Vb-Lg i moviments rotatoris per als uniradiculars.

Legrat i compressió

● Material: cullereta de raspat

● Objectiu: eliminació de teixit patològic o restes de dent de l'interior de l'alvèol.

Indicaciones postquirúrgiques

● Evitar exercicis bruscos en les següents 48h.

● Mantindre la gasa 30 min. Si en retirar la gasa segueix el sagnat,
repetir el procés.
● Aplicar gel durant 10 min cada 30 min, en les 2-3h posteriors a la cirurgia.
● No escopir ni esbandir-se en 24h.
● Iniciar el raspallat en la zona intervinguda a les 24h.
● Dieta blana i freda el dia de la intervenció.
● Dormir incorporat (2-3 coixins) el dia de la intervenció.
● No beure ni fumar en els dies posteriors

Exodòncia de dents retingudes

● Dents més sovint afectades: tercers molars inferiors, canins superiors.

● Causes: falta d'espai, obstacles mecànics, factors embriològics.
● Signes i símptomes: inflamació, dolor, halitosis, pericoronaritis, dificultat per a
obrir la boca, inflamació dels ganglis, evolució de quistes, migració de peces.
● Tractament: exodòncia o reposicionament mitjançant ortodòncia.

Exodòncia de tercers molars retinguts

• Tècnica quirúrgica:

1. Anestesia troncular
2. Incisió amb bisturí
3. Despegament del penjall
4. Ostectomia
5. Odontosecció
6. Extracció del cordal amb fòrceps i botadors
7. Regularització d’os
8. Legrat
9. Sutura
Exodòncia de canins retinguts

● El caní superior el que queda retingut amb més freqüència.

● Es considera retingut si no ha arribat al seu lloc en l'arcada als 14 anys.
● La posició més freqüent és en el paladar.
● 80% casos són asimptomàtics
● En la majoria de casos s'opta per tractament combinat d'ortodòncia per a
portar- los al seu lloc.
● Les fases i l'instrumental són les mateixes que en el cas anterior.