COACHING PER A DOCENTS

Formació Psicopedagògica Conte: El Buda d’or

EL BUDA D’OR
En la tardor de 1988, la meva dona Georgia i jo estàvem convidats a parlar sobre
autoestima i màxim rendiment en una conferència a Hong Kong. Ja que mai havíem
estat a l’Orient Llunyà, vam decidir prolongar el nostre viatge i visitar Tailàndia.
Quan vam arribar a Bangkok, vam fer una ruta per visitar els temples budistes més
famosos de la ciutat. Juntament amb el nostre intèrpret i xofer, na Georgia i jo vam
visitar molts temples budistes aquell dia, però passat un temps es van esborrar
de la nostra memòria. No obstant això, hi va haver un temple que va deixar una
empremta inesborrable en les nostres ments i cors. Se l’anomenava el Temple del
Buda d’or. El temple en si és molt petit, probablement no fa més de deu metres
quadrats, però quan vam entrar ens va sorprendre la presència d’un sòlid Buda d’or
de tres metres d’alçada. El seu pes era de dues tones i mitja, i estava valorat en
cent noranta-sis milions de dòlars! Impressionava veure’l... L’amable, gentil, i tot i
això imponent Buda d’or sòlid ens somreia. Mentre ens dedicàvem a les tasques
normals del turisme (fer fotografies mentre llençàvem exclamacions d’admiració
davant de l’estàtua) vaig ensopegar amb una caixa de vidre que contenia un gran
tros d’argila de vint centímetres de gruix per trenta centímetres d’amplada. Al
costat de l’urna de vidre hi havia un full escrit que descrivia la història d’aquesta
magnífica obra d’art: el 1957, un grup de monjos d’un monestir va haver de moure
un Buda d’argila del seu temple fins a un local nou. El monestir anava a canviar de
lloc per deixar pas a la construcció d’una supercarretera que travessava Bangkok.
Quan la grua va començar a aixecar l’ídol gegantesc, el pes era tan gran que es va
començar a esquerdar. Per empitjorar les coses, va començar a ploure. El cap dels
monjos, que era conscient del dany que podia sofrir el Buda sagrat, va decidir baixar
l’estàtua a terra i cobrir-la amb una gran lona per protegir-la de la pluja. Aquella nit,
el monjo va anar a examinar el Buda. Va introduir una llanterna per sota la lona per
veure si l’estàtua estava seca. Quan la llum va arribar a les esquerdes de l’argila, va
notar que en sortia un petit resplendor, i va pensar que era estrany. Mirant més de
prop, es demanava si hi havia alguna cosa davall de l’argila. Va anar al monestir a
cercar un cisell i una maça i va començar a trencar la capa de ceràmica. A mesura que
en treia fragments, el petit resplendor es feia cada vegada més gran i més brillant.
Van passar moltes hores de feina abans que el monjo es trobés cara a cara amb

1
 COACHING PER A DOCENTS
Conte: El Buda d’or

l’extraordinari Buda d’or sòlid. Els historiadors creuen que diversos centenars d’anys
abans del descobriment del monjo, quan l’exèrcit de Burma anava a envair Tailàndia
(en aquella època anomenada Siam), els monjos siamesos, adonant-se que el seu
país seria atacat aviat, van cobrir el seu preciós buda d’or amb una capa exterior
d’argila per impedir que els soldats de Burma prenguessin el seu tresor com a botí.
Desgraciadament, sembla ser que els soldats van sacrificar tots els monjos siamesos,
i el ben guardat secret del Buda d’or va seguir intacte fins aquell dia predestinat de
1957. Quan volàvem de tornada a casa en la línia aèria, vaig pensar: “tots som com
aquest Buda d’argila, coberts amb una closca de duresa fabricada pel nostre temor
i, tot i això, a dins de cadascú de nosaltres hi ha un ‘Buda d’or’, un ‘Crist d’or’ o ‘una
essència d’or’ que és el nostre vertader jo. En algun lloc del camí, entre els dos i els
nou anys, comencem a tapar la nostra ‘essència d’or’, el nostre jo natural. Com va fer
el monjo amb el martell i el cisell, la nostra tasca actual és descobrir altra vegada la
nostra ‘vertadera essència’”.

Jack Canfield