BIOLOGIA 2n BAT Nom:

Unitat 6 – BACTERIS O VIRUS? Data:

VIRUS
Activitat 1
En la fotografia següent es mostra un VPH
vist per mitjà d’un microscopi electrònic
de transmissió. [1 punt]
 

a) A quants augments està feta aquesta imatge? Detalleu els càlculs que porten al

 
b) A banda de les proteïnes, com és el cas de la L1 de la vacuna del VPH, quines
altres biomolècules poden integrar l’estructura d’un virus?
Tots els virus tenen una o més d’una molècula d’ ADN o ARN. Alguns virus tenen també
un embolcall membranós fosfolipídic que prenen a la cèl·lula en el moment del seu
alliberament. A més, els retrovirus contenen també la retrotranscriptasa que és una
proteïna.
 

1
Activitat 2
El VIH (virus de la immunodeficiència humana), causant de la sida, va ser aïllat per
primera vegada el 1983 per l’equip de Luc Montagnier a l’Institut Pasteur de París.
2.1. En un text de divulgació sobre el VIH podem llegir la informació següent:
Aquest virus és format per una càpsida, a dins la qual es troba el genoma del virus,
constituït per RNA, i diversos enzims específics, entre els quals hi ha la transcriptasa
inversa.
Expliqueu quina és la funció de la transcriptasa inversa. Es podria reproduir el VIH
sense l’acció d’aquest enzim? Justifiqueu la resposta.
La funció de la transcriptasa inversa és la de poder reproduir-se. La funció de la
transcriptasa inversa és sintetitzar una molècula d’ADN a partir de la informació de
l’ARN. Per tant, sense aquest enzim no es podria reproduir, ja que la cèl·lula hoste no
té cap enzim que pugui copiar una cadena d’ARN en una altre cadena d’ARN. En canvi,
sí té polimerasa d’ARN que transcriu l’ADN en cadenes d’ARN.
 
2.2. En un experiment realitzat in vitro, un equip de recerca va simular la infecció de
limfòcits humans per VIH. Van posar en un tub d’assaig un nombre suficient de
limfòcits humans en un medi nutritiu, al qual van afegir una quantitat adequada de
virions de VIH. Van esperar una estona que es produís la infecció i després van canviar
el medi de cultiu per tal d’eliminar tots els virus que no haguessin penetrat dins de cap
cèl·lula hoste. A partir d’aquest moment, a intervals de temps regulars, van anar
recollint mostres del medi i van quantificar el nombre de virions que hi trobaven. El
resultat que van obtenir es mostra en la taula següent:
 

Temps 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
(en
hores)

Número
de
0 0 0 0 0 1000 2000 300 4000 8000 20.000 40.00 80.000
virions
0 0

2
a) Elaboreu una gràfica que relacioni el nombre de virions amb el temps des de l’inici
de la infecció.

 
 b) Expliqueu els canvis que s’observen en la gràfica i relacioneu-los amb les diferents
fases del cicle de replicació d’aquest virus.
La part que està a zero de la gràfica correspon a la fase de latència, en què el material
genètic del virus, un cop passat a ADN s’integra al genoma de la cèl·lula hoste. En
canvi, la resta de la gràfica correspon a la fase de producció de nous virions, quan a
partir de l’ADN víric se sintetitza ARN víric el qual s’encapsula en la càpsida . Un cop
s’ha produït l’acoblament dels virions, la cèl·lula lisa i s’alliberen les noves partícules
víriques. És a partir d’aquest moment quan es van acumulat ràpidament partícules
víriques al medi de cultiu.

3
Activitat 3

Posem per cas una cèl·lula que mesuri 30 m de diàmetre i un virus d’un diàmetre de
100 nm, i suposem també que tots dos tenen una forma aproximadament esfèrica.
a) Quants virus es podrien alinear un darrera l’altre seguint el diàmetre de la
cèl·lula?

b) Quants milions de vegades és més gran el volum de la cèl·lula que el del virus
en qüestió?

4
Activitat 4
L’any passat hi va haver prop de 80.000 casos de poliomielitis paralítica, segons ha
informat l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Fins ara, 150 països han declarat
que no n’han tingut ni un sol cas, 30 diuen que més de 10, i 27, menys d’una desena.
L’OMS, que l’any 2000 pretén haver erradicat aquesta malaltia vírica infecciosa, que
ataca el sistema nerviós central i provoca una paràlisi dels muscles permanent i que
sovint és causa de mort, ha remarcat que el continent americà ha estat el primer
d’aconseguir eliminar-la. Des de 1991 no s’hi ha registrat ni un sol cas. No passa el
mateix a Europa que, a causa de les xifres tan elevades que se n’han registrat a
Txetxènia, uns 152 casos – des que el 1992 es va interrompre la campanya de
vacunació-, el nombre total de casos de poliomielitis s’ha situat a 205, només un 4%
menys que l’any 1968.
Els països del Caucas i les repúbliques de l’Àsia central no han notificat cap cas de
poliomielitis després de la campanya de vacunació de l’any passat. Aquest any s’espera
que Rússia, Romania i Ucraïna facin el mateix. El sud d’Àsia i sobretot l’Índia, continuen
sent els llocs més afectats per aquesta malaltia.

a) Per què creus que la poliomielitis encara no està del tot erradicada?

b) A l’Índia cada any 10.000 persones sobretot infants contrauen la poliomielitis. A

finals de l’any 1995 es va iniciar en aquest país la campanya de vacunació més
important de la història contra la poliomielitis en que es van vacunar més de
vuitanta milions de nens i nenes. Dona almenys tres arguments que expliquin
perquè els països del tercer món són els més castigats per malalties infeccioses.