TEMA 1: FONAMENTS DEL DRET PENAL DE MENORS

1. INTRODUCCIÓ: MENORS, PROTECCIÓ I REFORMA

Art. 12 CE: “Els espanyols son majors d’edat als 18 anys”

Art. 19 CP: “Els menors de díhuit anys no son responsables criminalment d’acord amb
aquest codi. Quan un menor de l’edat esmentada cometa un fet delictiu pot ser-ne
responsable d’acord amb el que disposa la llei que regule la responsabilitat penal del
menor”

Art. 1 Convenció dels drets dels xiquets: “Pel que fa a questa convenció s’entén per
xiquet tot esser humà menor de 18 anys, llevat el cas que en virtut de la llei que li sigui
aplicable haja aplegat a la majoria d’edat abans”

Art. 240 CC: “La major edat enceta als 18 anys complits”

Art. 154 CC: “Els fills i filles no emancipats estan baix la pàtria potestat dels progenitors.
La pàtria potestat, com responsabilitat parental s’exercirà sempre en interès dels fills i
filles, segons la seua personalitat i amb respecte als seus drets, la seua integritat física i
mental... si els fills o filles tenen prou maduresa, han de ser sentits sempre abans d’adoptar
decisions que els afecten”

1.1. Responsabilitat penal de menors

LO 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors LORPM (mesures socio-

educatives que poden imposar-se als menors, instrucció procediment en mans del fiscal,
audiència, sentencia, recursos, execució mesures i responsabilitat civil).

Art. 1 LORPM: aquesta llei s’aplicarà per a exigir la responsabilitat de les persones
majors de 14 anys i menors de 18 per la comissió de fets tipificats com a delictes o faltes
en el CP o les lleis penals especials.

RD 1774/2004 (Reglament de la LO 5/2000) (sobre actuació en aquest àmbit de l’equip

tècnic, la policia judicial, regles d’execució de mesures i règim disciplinari del centre de
menors). La legislació penal i processal es competència exclusiva de l’estat, però les
CCAA tenen competències exclusives (art. 148.1 CE) en assistència social. Per tant,
l’execució de les mesures adoptades pel jutge de menors en les seues sentències, es
competència de les CCAA (art. 45 LORPM), aleshores, nosaltres hem de tindre en compte
la llei 26/2018 Comunitat Valenciana, Drets Infància i adolescència, en particular el títol
IV “Atenció socioeducativa a menors en conflicte amb la llei”.

1.2. La protecció de menors (no confondre, no mateix però lligat)

Art. 39 CE: 1. “Els poders públics garantiran la protecció social, econòmica i jurídica de
la família”. 2. “Els poder públics asseguraran la protecció integral dels fills”. 3. “Els pares
han de prestar assistència de tot ordre als fills dins o fora del matrimoni, durant la seua
minoria d’edat i en la resta de casos en que legalment procedisca”. 4. “els infants gaudiran
de la protecció previst ales acords internacionals que vetlen pels seus drets”

1
 LO 1/ 1996, de protecció jurídica del menor (LOPJM)

- Va suposar un canvi en l’estatus social del xiquet: de “subjecte passiu” (model

tutelar) a “titular de drets” amb una capacitat progressiva per a exercir-los i per a
participar en la presa de decisions que li afecten
- Les limitacions que els xiquets tenen en l’exercici dels seus drets (derivades de
l’edat), han d’interpretat-se de manera restrictiva.
- Atendre les seues necessitats: superior interès del menor es clau alhora de prendre
qualsevol decisió, es tracta d’aplegar a un desenvolupament harmònic ple, la seua
integració familiar i social, adquisició d’autonomia...

Art. 3 LOPJM: “Els menors gaudiran dels drets que reconeixen la CE i els Tractats
Internacionals dels quals espanya siga part, especialment la Convenció de Drets del
Xiquet de Nacions Unides i la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat, i
dels altres drets garantits en l’OJ, sense cap discriminació per raó de naixement,
nacionalitat, raça, sexem discapacitat o malaltia, religió, llengua, cultura...

En ppi: pares, (154 i 110 CC) que com titulars de la pàtria potestat han de vetlar per ells,
tindre’ls en la seua companyia, alimentar-los, educar-los... Quan no es possible l’art. 199
CC preveu la tutela del menor no emancipat (ordre tutors) i l’art. 222 CC i 18 LO 1/96
diu que la tutela de menors en situació desempar correspon per llei a la entitat pública a
la que el respectiu territori tinga encomanada la protecció de menors. 1º família 2º
administració

LOPJ DISTINGUEIX
Menors en situació de risc: art. 17: falta d’atenció física o psíquica amb lleu prejudici: negligència,
Risc castic habitual i desproporcionat, practiques discriminatòries...
Intervenció administració: projecte d’intervenció social i educatiu dins de l’entorn del menor
Menors en situació de desempar: art. 18: abandó, risc vida o salut, risc integritat moral, maltracte,
Desempar inducció mendicitat o delinqüència...
Intervenció administració autonòmica assumeix tutela del menor (i després delega l’exercici de la
“guàrdia”: acolliment familiar o residencial (Art. 21))
L’acolliment residencial es fa en un centre de protecció de menors i si els menors desemparats, sotmesos a la tutela
de l’administració i diagnosticats amb problemes de conducta: “Centres de protecció per a menors amb problemes
de conducta” (últim recurs, caràcter educatiu i prèvia autorització judicial)

ART. 21 TER LOPJM: “MESURES PER A GARANTIR CONVIVENCIA I SEGURETAT DELS

CENTRES”
Mesures de des escalada tècniques verbals i de gestió d’emocions per a reduir l’hostilitat i nerviosisme
del menor
interposició entre el menor i l’altra persona, restitució física d’espais i
Mesures de contenció física moviments i, en última instancia immobilització física del menor per personal
especialitzat i, fins i tot, emmanillant-la pel canell (llevat que siga - 14, dona
embarassada...)
Mesures d’aïllament provisional prevenció d’actes violents, autolesions i no coma. Castic, màxim 3 h seguides
Escorcoll personal i material (introducció/eixida substancies, objectes perillosos...)
Règim disciplinari exclou la possibilitat d’aplicar restriccions iguals o majors que les establides
per la llei de responsabilitat de menors

2
 Hui dia, hi ha menors no delinqüents (no àmbit LO 5/2000 LRPM), però la conducta
disruptiva dels quals o la incapacitat dels pares per a reconduir-los, fa que les seues
famílies demanen el seu ingrés en un centre de protecció.

Reforma i protecció de menors no son antagònica. No son el mateix però aquestes dos
vessants son les eines mes rellevants per a la prevenció de la delinqüència.

La comissió d’un delicte per un menor no suposa sempre que haja un dèficit de protecció,
ni suposa sempre que el menor estiga en una situació de risc o desempar.

El sistema de protecció de menors no està específicament dissenyat per donar resposta als
menors delinqüents, però, cas dels menors de 14 anys delinqüents, que queden al marge
de la LORPM i son objecte d’aquestes mesures de protecció (Art. 3 LORPM diu que el
fiscal remetrà copia de les diligencies que s’arxiven a la Entitat de Protecció de Menors
per avaluar la situació i determinar si cal aplicar mesures de protecció).

2. APROXIMACIÓ CRIMINOLÒGICA I POLÍTIC CRIMINAL

CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES
Ubiqüitat Hi ha delinqüència juvenil en tots els nivells socials, no nomes als àmbits marginals, sobre tot quant
a la violència intrafamiliar
Normalitat Els canvis biològics propis de l’etapa adolescent, el canvi de xiquet a adult, suposa una ruptura i
rebel·lia, son relativament freqüents conductes delictives puntuals
Freqüentment son delictes puntuals i bagatel·la (furt). No obstant, això es veu una judicialització
Accidentalitat excessiva de conductes irrellevants (el menor no es un adult). El problema està quan les instàncies
de control social informal (família, escola...) son insuficients o no fan la seua tasca
Caràcter Fets que freqüentment son una provocació, un crit d’atenció, un tipus d’autoafirmació d’identitat i
simbòlic on el xiquet tracta de trencar amb les imposicions familiars i socials
Actuació En aquesta etapa vital el grup es fonamental per l’adolescent. Es clau la identificació amb els iguals
grupal i la contraposició al grup d’adults al que no pertanyen. Per això delinquir en grup es prou habitual
en l’àmbit de menors

2.1. Etiologia de la delinqüència juvenil. Les bandes.

2.1.1. Factors ambientals

FAMILIA
Primer agent socialitzador. Directriu de Riad, nº 12: família es la unitat central encarregada de la integració social
del xiquet
Família que no controla ni educa ni aporta valors, famílies des estructurades en un sentit mes enllà del tòpic sinó
com estructura amb alta conflictivitat, carències afectives, amb violència...
Delinqüència juvenil en ambients normalitzats amb pares absents, pèrdua d’autoritat, sense interacció familiar
Supòsits on la família es un factor clau perquè els pares es dediquen a activitats delictives i els fills aprenen dels
seus majors. Estudis de “famílies criminals”
Hi ha menors amb conductes desviades en famílies normalitzades i el contrari, menors adaptats en famílies amb
trajectòria delictiva

ESCOLA
El fracàs escolar es molt habitual en els menors delinqüents. A esta edat l’escola te un menor fluix. Episodis de
pèrdua de respecte al professor en l’aula, agressions, fins i tot emparades pels pares
3
 GRUP IGUALS
Del grup d’amics i els joc de xiquets a les bandes juvenils. El mecanisme es la imitació de conductes desviades o
realització de les mateixes per sentir-se integrar en el grup

ENTORN URBÀ
Si recordeu el model sociològic d’explicació al crim, l’element ambiental i l’escola de Chicago i els autors que la
van desenvolupar, altre factor son ambient urbà i barris deprimits, inexistència d’infraestructures i/o institucions
que faciliten un oci o activitats saludables, interessants... no obstant, l’ús de les TICS fa que el perill de delinqüent
ja no es centre a les ciutats tant, i siga mes “ubicu”.

VIOLÈNCIA AMBIENTAL
L’exposició i normalització de la violència que es veu per internet, videojocs o televisió suposa una constant
exposició a la visió d’escenes violentes que son normalitzades

FACTORS SOCIOECONÒMICS
Societat comunista on hi ha una exhibició d’altres expectatives
Baixos recursos econòmics
Pocs camins institucionals per a que una persona puga complir eixe somni de forma licita, molt atur... = situació de
frustració, estrès, depressió i drogues -> conductes desviades delictives

SEXE
Les estadístiques indiquen que també als menors son molts mes els barons que les dones

PÈRDUA DE VALORS
Lligat als factors socioeconòmics, identificació d’èxit personal amb èxit econòmic, pèrdua de valors com la
solidaritat i l’esforç

2.1.2. Factors individuals

MENORS AMB TRETS D’ANORMALITAT PATOLÒGICA

Pertorbació mental sobrevinguda (frustració, fracàs...), que es manifesta amb alteracions de la
Neurosi conducta. El subjecte tracta de pal·liar l’angoixa i el complexe de culpa fent delictes perquè
considera mereix un castic
Psicosi Suposa una greu afectació de la personalitat, desestructuració, desconnexió amb la realitat.
Esquizofrènia. El subjecte aplega a no controlar coneixements i voluntat
Psicopatia Subjecte sense empatia, no pot sentir afecte en les relacions, manipulen a les persones per al seu
propi interès. El menor psicòpata realitza actes antisocials amb crueltat

MENORS AMB TRETS D’ANORMALITAT NO PATOLÒGICA

Menors amb No socialitzats sense sentiments de culpa, irritables, insensibles, baixa tolerància. Ala frustració-
personalitat absentisme escolar, fugides del domicili, baralles... conductes que son persistents en l’edat
antisocial adulta
Menors amb Molt agressius, violents de forma irracional, es potencia amb l’abús de drogues. Han patit i vist
reacció agressiva en la infància episodis brutals dels pares entre ells o contra ell
Menors amb Sentiment de rebuig patern, sentiment de feblesa, de ser perdedor, amb sentiments de venjança
reacció de fugida

4
 MENORS AMB TRETS NORMALS (la majoria)
Actes de vandalisme per la pròpia alteració patològica de l’adolescencia
Robatoris o furts, no pel profit, sinó com autoafirmació
Delictes contra la propietat per hedonisme, per satisfer els seus desitjos, sense pensar en les conseqüències
Conductes delictives per fracàs instancies de control
Molts menors maltractadors o agressors sexual son xiquets maltractats o abusats
Imitació de les conductes dels seus majors Noves tecnologies
Consumisme Víctimes/victimaris (1º víctimes 2º autors)

2.1.3. Bandes juvenils

La tendència a agrupar-se es molt fort als menors adolescents: pertànyer a un grup

diferents dels adults, on es poden identificar amb altres com ells.

Trasher, “The Gang” al 1929: la banda es un grup intersticial que en origen s’ha format
espontàniament i després s’ha integrat a traves del conflicte. Esta caracteritzat pels
següents tipus de comportaments: baralles cara a cara, batalles, moviment a través de
l’espai com si fora una unitat, conflictes... El resultat d’aquest comportament col·lectiu
es el desenvolupament d’una tradició, solidaritat moral, consciencia de grup amb vincle
a un territori local.

Tº subculturals: consideren que la banda es un grup on integrar-se i destacat, una

subcultura de persones no adaptades als valors socials dominants, i les Tº psicosocials
giren entorn de la idea del grup d’iguals on aprendre patrons delinqüencials.

Vázquez Gonzalez diu que banda juvenil es un grup de joves units de forma permanent
per mutu interès amb certes característiques: nom i simbologia identificativa, líder,
territori geogràfic de control i lloc de reunió, i implicació en activitats delictives.

CÈSAR HERRERO DISTINGEIX 3 TIPUS DE BANDES JUVENILS

Criminals jerarquia, repartiment tasques delictives, delictes contra patrimoni...
Marginals ideologitzades, consum de drogues, absència de recursos econòmics que condueix a activitat delictives
Conflictives fan defensa d’idees que xoquen amb la societat: xenofòbia, racisme, nacionalisme exclusivista,
utilitzen codis de vestimenta i empren mètodes violents

2.2. Tipologies. Prevenció

2.2.1. Delictes contra la propietat

Robatoris amb violència i intimidació, robatoris amb força en les coes, furts, danys,
robatori-furt d’ús de vehicle a motor i ciclomotor.

2.2.2. Delictes contra la integritat física

Freqüentment lesions (molt menys homicidi o assassinat)

2.2.3. Delictes contra la llibertat sexual

No son el tipus més freqüent. La LORPM esmenta determinades agressions sexuals

qualificades dels art. 179 i 180 com fets que, junt als homicidis, delictes de terrorisme i
5
delictes molt greus amb pena de presó de 15 o + anys, donen lloc a la mesura
d’internament en regim tancat i altres mesures. És a dir, en el tractament d’aquest tipus
de delictes protagonitzats per menors, la vessant “retributiva-repressiva” i “preventiu-
general” es molt forta, i relega eixe interès superior del menor que es fonamental.

Es nota un augment de les condemnes de menors per aquests tipus penals, i així ho
assenyala la memòria FGE de 2020.

També es constata un augment de les denuncies molt significatiu, que no es correlatiu a

tal augment percentual de condemnes. El motiu es que moltes son denuncies dels pares
de la xica -16 anys i vertaderament son una parella, per la qual cosa es molt freqüent
aplicar l’art. 183 bis al ser una conducta consentida i ser els 2 xics d’edats molts pròximes.

També es constata:

- Greus mancances de formació sexual, quan a conductes, i mes enllà de la mera

reproducció i auto concepció
- Cada vegada hi ha mes menors de 14 anys involucrats en delictes contra la
llibertat sexual, pel prematur consum de pornografia per xarxes socials i que
implica una temprana sexualització dels xiquets amb imitació de conductes
“agressives” en aquest àmbit
- Com els menors son grupals, també es constaten freqüents actuacions en grup en
aquest tipus de delictes, com si l’acció individual tinguera menys gravetat dins
d’un col·lectiu

Existeixen 2 grups de conductes: agressions sexuals sense consentiment, amb intimidació

o violència i violació i comportaments sexuals amb - 16 anys, no constitutiu dels supòsits
anteriors. Les conseqüències més gravoses son per als delictes del primer grup.

Les condemnes de justícies de menors queden en el Registre de Condemnes de

responsabilitat penal de menors, no costen com antecedents penals. Ara bé, com que
també hi ha un registre de delinqüents sexuals, una condemna de la justícia de menors per
delicte contra la llibertat sexual si serà inscrita a eixe registre, i apareixerà molt de temps
desprès, fins a que el xic aplegue als 28 anys i la mesura s’haja complit o haja prescrit.
(no apareixerà al “certificat d’antecedents” general, però si precisa un “certificat del
registre de delictes sexuals” si apareixerà).

2.2.4. Delictes contra la integritat moral (Bullying i maltracte familiar)

L’assetjament escolar o Bullying (173 CP... però no nomes, de vegades va amb altres com
danys a la propietat, lesions, inducció al suïcidi...). Té unes característiques:

- Victimització entre iguals

- Habitualitat de la conducta d’assetjament
- Unitat de propòsit: humiliació o sotmetre a la víctima
- Identitat de subjecte actiu/passiu
- Context escolar

Cal recordar el ppi d’intervenció mínima del dret penal, nomes es delicte de l’acte greu i
intolerable, on es precís el control social formal.

6
 Des de la reforma de la LORPM 2006 tenim una mesura particularment adequada, la
“prohibició d’apropar-se o comunicar-se amb la víctima”, tant com mesura cautelar de
l’art. 28 com definitiva de l’art. 7 i) de la LORPM, sense oblidar que ací es eficaç també
les eines socioeducatives de l’art. 7 i) o el recurs a la conciliació de l’art. 19 impulsada
per l’equip tècnic.

Quant al delicte de maltracte familiar (153 CP) és una modalitat delictiva en augment
constant. La seua causa podria estar en el model d’educació i aprenentatge molt deficient,
la pèrdua de valors i d’autoritat dels pares... Son menors “tirànics” que imposen el terror
dins el domicili i agredeixen als pares, iaios, germans.

Garrido Genovés (2005) va dir patien el síndrome del “Emperador”, sense empatia ni
respecte cap a les seues víctimes, és l’anomenada VFP (violència filio parental).

2.2.5. Delictes relacionats amb les noves tecnologies

L’ ús massiu d’internet en la nostra societat té el seu reflex també com eina delictiva dins
l’àmbit de menors.

Les últimes estadístiques indiquen que els ciberdelictes més freqüents són:

- Ciber amenaces o ciberassetjament

- Sexting, en particular el revenge porn, o difusió d’imatges sexualment explícites
amb la ex parella, inicialment gravades amb consentiment i que després de la
ruptura, són difoses per WhatsApp...
- Injuries
- Pornografia infantil, son menors que produeixen pornografia infantil per a la seua
difusió o també que la posseeixen sense conèixer,.. ex. art. 189.5, menor que
accedeix a una web i descarrega aquest tipus de contingut-
- Descobriment i revelació de secrets i estafes, hacking i ciberfrau. Són menors que
hackejen un ordinador d’altre, o demanar un rescat.. És relativament senzill trobar
un tutorial de com hackejar un ordinador o introduir un troià.
- Childgrooming

PREVENCIÓ
Adreçada a tots els ciutadans per intervenir des de l'arrel del problema i actuar abans que el delicte es
Primària manifeste (programes educatius a l'escola dirigits als xiquets per a oferir habilitats de resolució de
conflictes i programes dirigits als pares i professors, ajudes socials...)
Actua quan el problema ja s’ha manifestat. Opera a curt i mitjà termini i s’orienta selectivament a
Secundària col·lectius particulars, amb conductes anti-socials es plasma a la política legislativa penal i a l'acció
policial (programes dirigits a adolescents en situació de risc dins la família, prevenció policial...)
Adreçada al subjecte Possibilitat del Fiscal instructor de desistir i no incoar l’expedient, en certs
que ja ha delinquit. supòsits de delictes menys greus i sense violència ni intimidació ni antecedents
Programes de des de la mateixa naturalesa, per considerar prou la correcció familiar (art. 18)
judicialització. El desistiment i arxiu de l’expedient de menors per conciliació o reparació, si
Terciària Programes específics. no hi hagué violència ni intimidació grus, i si el menor ha assumit la seua
Dins la nostra responsabilitat i compromís de reparació (art. 19)
legislació és en la O la possibilitat de que la mesura imposada no s’execute, quede sense efecte,
LORPM siga reduïda, suspesa o canviada per altra (art.51) en certes condicions......

7
 3. PERSPECTIVA POLÍTIC CRIMINAL

A ppi del S.XX sorgeix la necessitat de polítiques de protecció i correcció dels menors.

Llei Tribunal Paternalisme: educatiu i tutelar/menor = incapaç, no responsable/ mateix tractament al

Tutelar de Menors menor necessitat de protecció i al menor infractor i sense edat mínima/ carència garanties:
de 1948 (LTTM) el mateix jutge inicia, investiga i pren la decisió, sense MF ni advocat, criteri paternalista

Democràcia Constitució de 1978: cos de drets fonamentals no “compatible” amb la LTTM.

STC 36/1991 Inconstitucionalitat parcial LTTM, per vulneració dels drets de l’art.24 CE

LO 4/1992 Reforma “urgent” de la LTTM. Sistema de Justícia/garantisme: Menor subjecte de drets i

garanties

LO 5/2000 Reguladora de la Responsabilitat Penal del Menor (unes idees...)

- Menor com subjecte en formació i responsable penal

- Mesures socio educatives, orientades a educar i formar. No penes
- Profundització sistema de garanties: el menor és un subjecte de drets:
reconeixement ple de drets i garanties jurídiques
- Finalitat de prevenció especial de les mesures: al determinar la mesura cal fixar-
se en les concretes circumstàncies del xiquet que l’han fet delinquir
- Un principi clau és el Superior Interès del Menor.

Però un conjunt de reformes posteriors (2002, 2003, 2006, 2012, 2021, 2022):

- Cap a un sistema baix el primat de la seguretat, sistema cada vegada més prop del
model repressiu adult
- Prevenció especial + prevenció general
- Motivades per la sensació d’impunitat en la societat ->enduriment resposta penal
- Reforçament de drets de les víctimes

La modificació LORPM per LO 15/2003 que va introduir l’acusació particular al procés

de menors (inicialment vetada) i que apunta ja a posteriors enduriments de la norma.

De més intensitat va ser la modificació per LO 8/2006: supressió definitiva d’abastar dels
19 al 21 anys (apuntat a la norma original); enduriment de les mesures per als delictes de
més gravetat; enduriment mesures per a delictes en grup; possibilitat de que la mesura
d’internament en règim tancat continue complint-se al Centre Penitenciari ordinari...i tot
amb criteris populistes d’alarma social.

Després hi hagué altres com la LO 8/2012 (art. 2.4), i LO 8/21 dels arts. 4 i 59 (ampliant
els drets de les víctimes i perjudicats, i, relatiu a les mesures de vigilància i seguretat dels
centres) i la L.O.10/2022 que modifica els arts. 7.5 (programes formatius en llibertat
sexual i igualtat), 10.2, 13.1 i limita la possibilitat de conciliació en l’art.19.2 (cas delictes
relatius a VioGen, la conciliació no tindrà efectes excepte que la víctima ho prega
expressament i que el menor haja complit la mesura accessòria de formació en educació
sexual i igualtat).

8
 4. CONCEPTE I NATURALESA DEL DRET PENAL DE MENORS

Dret penal de menors respon a la necessitat d’especial tutela de la infància i joventut (39
i 48 CE): precís tractar de forma desigual les situacions desiguals (adult ≠ menor).

Especialitat derivada de la menor edat del destinatari: subjecte de 14 a 17 anys.

Conjunt de normes jurídic-positives que associen a la comissió d'una infracció penal per
Dret penal de un menor d'edat, una sèrie de mesures caracteritzades pel contingut educatiu, adreçades
menors al superior interès del menor.

Formalment penal i substantivament Sancionador-educatiu; combina elements de dret

penal i elements tuïtius i reeducadors.

4.1. Naturalesa

Dret i dret “penal”: atac bjp x norma penal, no protecció, malgrat que per a determinar la
mesura de reforma s’atén a les circumstàncies del menor personals, socials, edat, interès...
(prevenció especial)

És part de l’ordenament jurídic positiu (procés, jutge..)/obligatori: la mesura es pot

imposar, però té força el ppi d’intervenció mínima per la qual cosa és possible també que
no s’impose la mesura perquè es preveuen alternatives de resolució del conflicte.

És Dret Públic, i el protagonista de l’exercici de l’acció penal és el MF que porta la fase

d’investigació, és l’instructor del procés (a la jurisdicció de majors és el J. Instructor, ací
és el Fiscal)

El dret penal de menors és Autònom quant a la determinació de les conseqüències que

són les mesures de reforma, i és part del sistema penal, si bé dependent del Codi Penal i
normes penals especials quant als delictes tipificats.

No preveu “penes”, sinó mesures de reforma, conté un sistema propi de sancions que
tenen com a singularitat: finalitat educativa, prevenció especial i flexibilitat en la seua
execució (art. 40: és possible la suspensió de l’execució de la sentencia, com a majors
també amb certs requisits, però també per l’art. 51 pot deixar-la sense efecte, pot
substituir-la per altra, és possible la conciliació...)

El legislador no contempla la finalitat de prevenció general i retribució (per això les

critiques a l’evolució de les reformes posteriors )

Integrat en la potestat punitiva de l’Estat i, per tant, sotmès als límits dels principis
constitucionals i garanties penals.