6.

Naturalesa i cultura en l’ésser humà

1. Reflexió filosòfica sobre l’ésser humà

Preguntes com què som, en què consisteix la nostra condició, quin es el nostre origen com a
espècie o com s’ha desenvolupat la nostra cultura formen part dels interrogants de l’ésser humà
des de l’Antiguitat.

1.1 L’antropologia

- Estudi de l’ésser humà en totes les seves facetes, recerca l’evolució biològica de la
nostra espècie, els diferents tipus de societats humanes i les seves particularitats. Pretén
respondre les anteriors preguntes formulades.
- Grècia antiga → precedents com Hipòcrates, Galè (estudis medico-anatòmics) o
Heròdot d’Halicarnàs (descriu els costums i l’organització dels diferents pobles)
- Impuls a partir del descobriment d’Amèrica a causa del gran contrast entre les diferents
maneres de viure
- 1749, George Louis Leclerc (comte de Buffon) → Història natural de l’home
- s. XIX l’antropologia es converteix en disciplina científica a causa de la classificació
que fa Linné de l’home com a espècia natural (homo sapiens) i de la teoria de les
espècies de Darwin

1.2 Divisió de l’antropologia

- Antropologia filosòfica
o Explicació global de la nostra identitat
o Defineix els trets essencials de l’ésser humà
o Reflexiona a partir de les dades facilitades per les ciències socials i les idees
generades pel propi pensament filosòfic
- Antropologia científica
o Teories formulades a partir de dades observades
o S’ocupa de la dimensió biològica i dimensió cultural de l’espècie humana:
antropologia física i cultural
 Antropologia física
o Estudia l’ésser humà com a producte de l’evolució biològica
o Descriu les diferències físiques observables entre els éssers humans i la resta
d’homínids
o Distingeix entre les varietats físiques observables entre els diferents grups
ètnics humans actuals
 Antropologia cultural
o Estudia les característiques de la cultura humana (passat i actual)
o Estudia les estructures polítiques, socials i econòmiques, relacions de parentiu,
mites i rituals religiosos

2. La naturalesa humana i el procés d’hominització

El procés d’hominització és l’objecte d’estudi de l’antropologia física per a explicar la

naturalesa humana a partir del seu origen
2.1 Explicacions preevolucionistes

 Creacionisme fixista: creença que les espècies no han canviat al llarg del temps (espècie
perdura eternament)
 Compartit per filòsofs grecs com Plató i Aristòtil que creien que les espècies es
mantenien constants i sense canvi, sempre les matèixes i també Carl von Linné i
Georges Cuvier en s. XVII, els treballs dels quals van ser decisius en la història natural
ja que consideraven que l’adaptabilitat dels individus al medi és resultat o producte d’un
disseny intel·ligent
 La tradició bíblica explicava l’origen de l’ésser humà acudint a la teoria creacionista,
del llibre Gènesi (La creació de totes les espècies vives i de l’ésser humà per Déu)

2.2 Explicacions evolucionistes

 Les teories fixistes qüestionades per Lamark queden descartades a partir de L’origen de
les espècies, de Charles Darwin (1859)
 A L’origen de les espècies Darwin defensa:
 Totes les espècies provenen d’unes altres anteriors
 La selecció natural explica l’evolució
 L’ésser humà prové d’antics primats
- Postulats T.E. de Darwin:
 Tots els éssers vius han evolucionat a partir d'éssers més o menys
simples
 Totes les espècies provenen d'espècies preexistents.
 Les noves espècies apareixen gradualment i triguen a generar-se.
 L'extinció dels éssers vius és conseqüència de la competència entre les
espècies.
 El registre fòssil de les espècies és incomplet. Hi ha d'haver espècies
transicionals extraviades
- Teoria de la selecció natural
 El nombre d’individus d’una població determinada augmenta de
manera geomètrica
 Nombre estable, ja que els recursos són limitats
 La probabilitat de sobreviure i reproduir-se determinarà quines
variacions hereditàries es transmetran
 La selecció natural determina l’acumulació de caràcters positius
 Gregor Mendel, va formular una teoria de l’herència on assegurava que els caràcters
hereditaris venen determinats per mutacions genètiques
- La genètica mendeliana estudia les probabilitats d’aparició dels diferents factors
hereditaris (gens)
- Gens d’un organisme: conjunt complet del qual constitueix el genotip, i una
altra cosa seria la seva expressió, fenotip
- Locus: lloc determinat que ocupa un gen al cromosoma, i cadascun pot estar
ocupat per distintes informacions d’una mateix gen → al·lels genètics
 Subjecte homozigòtic: Individu que per a un determinat caràcter
posseeix els al·lels iguals
 Subjecte heterozigòtic: Individu que per a un determinat caràcter
posseeix els al·lels diferents. Això implica almenys dos gens diferents
 per a un mateix caràcter, pot ser que es manifestin tots dos o que un
impedeixi l'expressió de l'altre
- Tipus d’herències:
 Herència dominant: Transmet un al·lel que no deixa manifestar-se a un
altre. A aquests al·lels els anomenem dominants i n'hi ha prou que un
dels progenitors presenti l'al·lel dominant perquè aquest pugui
aparèixer al seu descendència (Corea de Huntington, cabell llanós, floc
de cabell blanc, braquidactilia (dits curts), ceguesa nocturna, nanisme
dominant)
 Herència recessiva: És el caràcter que transmet un al·lel recessiu, i que
no es manifestarà fenotípicament tret (a no ser) que l'altre al·lel del
cromosoma igual també sigui recessiu. Només en el cas que els dos
al·lels siguin recessius i iguals apareixerà el caràcter al fenotip de
l'individu. (Al·lel H aa. + Al·lel H. aa = Manifestació fenotípica)
(albinisme generalitzat, ceguesa total per als colors...)
 Herència codominant: tipus d'herència on dos al·lels del mateix gen
s'expressen per separat i produeixen diferents trets en una persona. És a
dir, en lloc que un tret sigui dominant sobre l'altre, apareixen tots dos
trets alhora. (planta amb pigment vermell i blanc a la vegada)
- Herència X i Y
 Herència lligada al cromosoma Y: els caràcters d'aquesta herència
només els presenten els homes. Tota la seva descendència masculina
presentarà el caràcter.
 Herència lligada al cromosoma X: Poden donar-se diversos casos:
 Els gens recessius dels cromosomes X es manifestaran per si
sols als barons que presentin aquest al·lel en el seu únic
cromosoma X.
 Els gens recessius dels cromosomes X es manifestaran a la
femella només si l'al·lel recessiu és present en ambdós
cromosomes X.
 Els al·lels dominants es manifestaran sempre que hi siguin
presents, tant a barons com en femelles.
 La combinació de la Teoria de Darwin i Mendel dóna lloc a teories sintètiques o
neodarwinistes, intenten aprofundir en els mecanismes a través dels quals evolucionen
les espècies.
 1972: Niles Eldredge i Stephen Jay Gould → Teoria de l’equilibri puntuat que diu que
l’evolució avança a salts i no amb un ritme uniforme.
Classificació espècies de Carl Von Linné

2.3 L’evolució de l’ésser humà

La ciència ha explicat com arribar a l’ésser humà a partir dels primers organismes
multicel·lulars, permetent enumerar les espècies d’homínids que formen part de l’evolució fins
a la nostra espècie, des del més antic (Ardipithecus ramidus, fa 4,4 milions d’anys)

- Teoria del canelobre: Origen multiregional de l’ésser humà

- Teoria de l’arca de Noè: Situa l’origen al continent africà

2.4 El procés d’hominització

Característiques del gènere homo:

- Posició erecta del cos: Com a conseqüència comporta diversos canvis anatòmics
- Alliberament de les extremitats superiors: Permet utilitzar les mans per a fer servir
instruments i inventar-ne nous
- Desenvolupament cerebral: Implica el desenvolupament de capacitats tècniques i
simbòliques

L’evolució humana:

1. Extinció dels Dinosaures fa 65 m.a. i protoprimats: semblants a esquirols, tamany i

aparença. 55 m.a.
2. Primers primats (semblants a Lemurs): s’extingeixen a l’Elocè pel refredament climàtic
i competència en altres espècies.
3. Monos antropoides evolucionen dels Prosimis fa 40 m.a. (Sudamèrica, Àsia i Àfrica).
4. Gran diferenciació entre monos del Nou Mon (grup Platyrrhini que és arbori), mentre al
vell mon Catarrhini (que inclou aroboris i terrestres) degut a la separació d’Àfrica i Àsia
i l’aïllament.
5. Catharrins evolucionen cap a Goril·les, Ximpanzé, Bonobos.
6. Convivència entre Platirrins i Catarrins. 6 m.a (alimentació vegetals, famílies 10-12mb)
7. Apareix la tribu Homini fa entre 6 i 4 milions d’anys. Inclou: Australopithecus, Homo
habilis y Homo erectus, així com Neardentals. (Bipedestació, dimorfisme sexual, cervell
 petit, dit polze oponible, estructura familiar més petita, visió frontal contra depredadors,
distàncies més llargues per buscar aliments)
8. Australopithecus: Àfrica Oriental, entre 4 i 2 milions d’anys, amb un ancestre comú
amb Homo probablement A.Orrorin o A. Sediba
- A. Anamnesis: el més famós de tots els nostres avantpassats, que va viure fa
aproximadament uns 4,2 milions d'anys;
- A. Afarensis: va viure entre 3.9 i 2.9 milions d'anys, aquesta espècie mostra una
tendència que trobem a la nostra evolució
9. A. Africanus entre fa 2 i 3 milions d'anys. Més esvelt i bípede, passava encara bon
temps als arbres. S'han trobat un parell d’espècies més: A. bahrelghazali i A. garhi.
10. Existeix el Paranthropus (est d’Àfrica i Sudàfrica): entre 2.5 m.a- 1 m.a. (aparell
mastegador especialitzat, grans mandíbules i molars, músculs facials poderosos amb
cervell de 400cm3)
11. El Gènere Homo va aparèixer fa uns 2.5 o 3 milions d'anys
- Homo habilis: Àfrica fa 2,5 m.a.(van desenvolupar la parla, fabricar eines i construir
refugis transitoris, mandíbula menys i cervell més gran, braços proporcionalment grans)
12. H. Erectus fa aproximadament 1.8 milions d’anys. Es creu que va sorgir a l’Àfrica
oriental i va ser el primer homínid a migrar fora d’Àfrica (fòssils trobats a Índia,
Xina, Java i Europa) (dimorfisme sexual menys marcat, cervell més gran, fosses nasals
cap a sota, adaptació a climes freds)
13. H. Sapiens evoluciona d’H. Erectus fa 500 mil anys fora d’Àfrica, donant lloc a
subespècies arcaiques: l’H. neardenthalensis, l’H. rhodesiensis, l’H. heidelbergensis i l’
H. Antecessor (CARACTERÍSTIQUES)
14. H. Sapiens Sapiens, evoluciona a Àfrica de poblacions d’ H. Erectus, donant lloca a una
2na migració fa uns 200 mil anys que s’expandeix per tot el Planeta.

Antropologia física i forense

- Identificació de restes humanes actuals i passades
- Investigació en laboratoris per extracció d’ADN (PCR, material biològic, variació
genètica, aplicació protocols seqüencials del Gen i polimorfismes)
- Estadístiques poblacional (biogenètica i ecosistemes) i investigació del passat genètic
- Danys antemortem i postmortem, causes mort i identificació de sospitosos
- Malalties humanes dependents de la genètica
- Osteometria per comparativa, dactiloscòpia, craniometria (index, punts cranials,
plans...), radiologia de densitat de metalls, calci, aigua, greix o aire, dentals (absències,
pròtesi), serologia i ADN

2.5 Aparició del llenguatge articulat

El llenguatge articulat és fruit de la capacitat de l’home per crear, comprendre i utilitzar

símbols. El domini del llenguatge articulat utilitzat com a vehicle de comunicació és la capacitat
simbòlica que diferencia l’Homo sapiens de la resta de primats. Suposa una diferència
qualitativa respecte dels signes amb els quals es comuniquen els animals, ja que permet
expressar realitats complexes. HA derivat del llenguatge gestual.
Possibles orígens (potser complementaris):

- Mutació genètica: procés llarg de canvis en l’organització del cervell, el conducte

vocal i el sistema auditiu.

- L’augment progressiu de la intel·ligència general hauria afavorit l’aparició i el

creixement de la capacitat simbòlica i lingüística.

La generalització de senyals gestuals d’alarma i avís s’hauria anat combinant amb senyals
vocals fins a donar lloc al llenguatge exclusivament vocal

3. Cultura i procés d’humanització

La dimensió cultural és un altre tret que diferència encara més l’ésser humà de la resta de
primats

3.1 La cultura com a factor humanitzador

- La dimensió cultural inclou tot allò adquirit socialment

- Encara que els animals tinguin comportaments socials, només l’home els adquireix a
través del llenguatge
- Cultura humana és el conjunt d’informacions adquirides socialment i transmeses
mitjançant el llenguatge
- Herència social: es transmeten per canals socials (família, escola, llenguatge...)
- Simbolisme: s’expressen a través de símbols compartits per una comunitat
- Domini de la natura: control sobre la natura, donant una segona natura artificial
- Compartit socialment: no pertanyen a un individu, són un fet grupal
- Globalitzador: Donen lloc a regles, conductes o hàbits per a tot el que ens envolta

3.2 Continguts fonamentals de la cultura humana

Jesús Mosterín enumera tres tipus bàsics en la cultura humana:

- Descriptiva
o Explica i representa la realitat
o Permet comprendre el funcionament i les característiques del nostre entorn
o Segons el grau de certesa i objectivitat, una explicació descriptiva por
considerar-se ciència, creença popular, mite, llegenda...
- Pràctica
o Proporciona pautes per a l’acció
o Ensenya a realitzar tasques de manera eficaç
o Capacitat per al desenvolupament de tècniques de modificació de l’entorn
- Valorativa
o Origina sentiments d’atracció o de rebuig cap allò que ens envolta
o Permet valorar el que ens envolta con a béns desitjables o indesitjables
o Possibilita la possessió de normes, prejudicis i valoracions ètiques o polítiques
3.3 Diversitat cultural

A causa de la globalització, avui dia ens envolta una diversitat cultural davant la qual adoptem
diferents posicions:

- Etnocentrisme: Jutja totes les cultures des de la creença pròpia que és la correcta
- Racisme: Considera que existeixen graus de superioritat racial
- Xenofòbia: Manera de rebuig i discriminació cap als estrangers
- Relativisme cultural: Cada cultura només es pot comprendre des d’ella mateixa, i no pot
ser comparada amb les altres
- Universalisme: Busca universalitzar trets culturals com la democràcia, drets
fonamentals, igualtat d’oportunitat... a través del diàleg evitant l’etnocentrisme
- Interculturalisme i diàleg: Reconeix la pluralitat cultural com un fet enriquidor que pot
ajudar a comprendre el món