CATALÀ TASCA 3

TASCA PUNTUABLE 30%

GEMMA SURIÑACH LÓPEZ 2n BATXILLERAT C

INFANTESA

1. Llegeix el fragment següent i busca informació bàsica (data de naixement i mort,

obres més importants, gènere literari conreat...) sobre els autors que se citen:

El meu pare feia de comptable al carrer Ferran, i era allò que anomenem amb aquesta
paraula tan lletja: un lletraferit. Em llegia en veu alta quan jo era petita i m’havia posat la
llengua catalana al cap i al cor. Llegia molta literatura catalana: Guimerà, Víctor Català,
Ruyra, que m’entusiasmaven. Després, i per damunt de tots, Carner.
Montserrat Roig, Retrats i personatges (p. 83
Guimerà:

Víctor Català:

Ruyra:

2. Llegeix el fragment següent.

Tota la vida m’ha sabut greu no haver pogut estudiar. Al costat de casa meva hi havia una
residència per a estudiants, i quan tenia catorze o quinze anys pujava a la terrassa de casa
per veure com llegien o estudiaven mentre passejaven pel jardí. Em feien molta enveja. Jo
era filla única i no tenia cap amic. Només feia que llegir.
Montserrat Roig, Retrats i personatges (p. 86)
El fet de no haver-se escolaritzat regularment va preocupar molt Rodoreda. Aquest fet la va
unir a dues escriptores que la influïren molt en la seva manera d’escriure: Doris Lessing i
Virginia Woolf.
a) Qui van ser aquestes dones, quina mena de formació van rebre i quina importància
tenen dins el panorama literari modern?

3. Hi ha alguns fets molt concrets en la vida de Rodoreda que es poden reconèixer

clarament en la seva obra. D’aquesta etapa en destaquem el següent:

Quan tenia tretze o catorze anys, una vegada, per la festa major de Gràcia, vaig anar amb
el meu pare a seguir carrers. A la plaça del Diamant havien aixecat un envelat. Com a
d’altres places, és clar; però el que sempre més he recordat és aquell. En passar-hi pel
davant, tot ell una capsa de música, jo, a qui els meus pares prohibien de ballar, en tenia
unes ganes desesperades i anava com una ànima en pena pels carrers guarnits. Potser per
culpa d’aquesta frustració, al cap de molts anys, a Ginebra, vaig començar la meva novel·la
amb aquell envelat.
Marta Nadal, De foc i de seda (p. 156)
a) Llegiu el primer capítol de La plaça del Diamant. Transcriviu només els fragments que
descriuen l’ambient i la decoració de la plaça.

JOVENTUT

1. Ordena cronològicament els fets següents:

a) Es casa amb el seu oncle matern Joan Gurguí.

b) Publica la seva primera novel·la Sóc una dona honrada?
c) Publica les seves novel·les Del que hom no pot fugir i Un dia en la vida d’un home.
d) Rep el premi Crexells per Aloma.
e) Publicació de la seva quarta novel·la, Crim.

2. Respon les preguntes següents:

a) Quants gèneres va conrear?

b) Quines novel·les va escriure?

3. Expliqueu què era el Grup de Sabadell, quina influència va tenir en la manera

d’escriure de Rodoreda i quina relació va mantenir l’autora amb els seus components
al llarg dels anys.
4. Quin autor cita Rodoreda a l’encapçalament de La plaça del diamant?

5. Busqueu com va morir el pare de la Mercè Rodoreda. Situeu cronològicament el fet

que provoca la mort.

L’EXILI

1. Llegeix el text següent:

Quatre dies abans de l’entrada dels feixistes a Barcelona, el 22 de gener de 1939, Carles Pi
i Sunyer, aleshores Conseller de Cultura de la Generalitat, ens va encarregar als de la
Institució [de les Lletres Catalanes] de dir als escriptors que venien a preguntar-ho, que tots
els que volguessin sortir, l’endemà a les sis del matí fossin a la Conselleria de Cultura, que
era al capdamunt de tot del Passeig de Gràcia a l’esquerra. (...) L’endemà a les sis del matí
sortíem del capdamunt del Passeig de Gràcia en un camió de càrrega. (...) Vam arribar a
Girona i hi vam passar dos dies. La ciutat estava atapeïda de gent, pel carrer, dormint per
terra, una cosa horrorosa de tanta gent que fugia de Barcelona i de tot arreu. A Girona hi
vaig trobar la Mercè Rodoreda que havia sortit un dia abans de Barcelona amb el Bibliobús
de la Institució — que havia servit per portar llibres al front. De Girona, en un altre camió de
càrrega, vam anar a l’Agullana, on vam estar vuit dies. (...) Des de l’Agullana vam viatjar
amb un autocar i a més a més el Bibliobús. (...) Vam passar pel Portús. (...) Aquell dia vam
pernoctar a El Voló. (...) L’endemà vàrem anar a Perpinyà. (...) Hi vam estar tres dies i
llavors ens van dir que tots nosaltres, tots els intel·lectuals, anéssim a Tolosa, on s’havia
format un comitè universitari d’ajut als intel·lectuals espanyols refugiats (...). I bé, ens vam
estar allà fins a primers d’abril de 1939. Abans, en Francesc Trabal se n’havia anat a París i
es va poder posar en contacte amb el comitè que va organitzar allò de Roissy-en-Brie i,
aleshores, ens va escriure, va fer la llisa de tots els que hi havíem d’anar i va dir, “veniu cap
aquí”.
Mercè Rodoreda, Cartes a l’Anna Murià (p. 15–19)
1. Digues quin és l’itinerari que van seguir els intel·lectuals exiliats de Barcelona a
Roissy-en-Brie. Quant de temps van trigar a fer el camí?
2. Com era la vida a Roissy-en-Brie per als intel·lectuals?