TEMA 2.

RELACIONS LABORALS COL·LECTIVES

- Quants treballadors aniran a la vaga?

- Tota la fàbrica. Uns 3000.
- Que els afusellen a tots. No vull que
hi haja obrers insatisfets".

Charles Chaplin, El gran dictador (1940)

CFPA Carcaixent

2019-2020
1. La llibertat sindical i el dret de reunió

1.1. El dret de llibertat sindical.

La Constitució Espanyola arreplega en l'article 28 el dret de llibertat sindical que
comprèn el dret a fundar sindicats, al fet que un treballador s'afilie o no a un sindicat i al
fet que el sindicat es dedique a la defensa dels seus interessos així com a crear
federacions i confederacions. És, per tant, un dret fonamental.

Alguns col·lectius, no obstant açò, tenen limitat o exceptuat el dret de llibertat sindical:

- Forces Armades i Instituts armats de caràcter militar són una excepció del
dret de lliure sindicació.
- Cossos i Forces de seguretat que no tenen caràcter militar tenen una
normativa específica.
- Jutges, Magistrats i Fiscals no poden pertànyer a cap sindicat mentre es
troben en actiu. D'aquesta manera, són les associacions professionals les que
s'encarreguen de la defensa dels seus drets i condicions laborals (per exemple, el
trasllat forçós després d'un ascens).

Activitats

a) Explica el significat de les imatges següents:

b) Com poden els guàrdies civils defensar els

seus interessos?
c) Defineix: Sindicat – Sindicat clandestí.
d) Com poden defensar els seus interessos els
Jutges, Magistrats i fiscals?

e) Visita la web i contesta les preguntes:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Associacions_professionals_de_jutges_espanyols

1. Enumera les cinc associacions professionals de jutges espanyols.

2
 2. Fes un resum amb les característiques principals de la més important associació de
jutges espanyols: l ´Associació Professional de la Magistratura (objectiu, integrants,
línies d´actuació…

1.2. El dret de reunió.

El dret de reunió apareix recollit en l'Estatut de Treballadors (article 4), i més en
concret, el dret a reunir-se en assemblees (article 77).

Les assemblees permeten tractar assumptes d'interés per als treballadors, a voltes
informant, a voltes adoptant acords. Una assemblea pot ser convocada pel Comité
d'empresa, pels Delegats de Personal i per un nombre major a un terç de treballadors
d'una empresa.

En l'assemblea solament es tracten els temes inclosos en l'ordre del dia que han de ser
comunicats a l'empresari amb 48 hores d'antelació. Són reunions que se celebren en el
propi centre de treball, excepte impediment justificat, i fora de l'horari laboral, llevat
que l'empresari permeta realitzar-les dins de l'horari laboral.

El vot en l'assemblea és lliure, secret, personal i directe (es permet el vot per correu).

L'empresa ha d'intentar facilitar un local per a realitzar les seues activitats al Comitè
d'empresa o Delegats de personal així com un tauler d'anuncis com a mínim.

El tauler d´anuncis és un dret exigible i

ha d´estar ubicat dins del centre de
treball i situat en un lloc on els
treballadors puguen accedir amb
facilitat. L´empresa no pot retirar un
comunicat o impedir la seua
col·locació en el tauler.

Activitats

1. Redacta la convocatòria d´una assemblea general per a tractar la situació de crisi de la

teua empresa i els possibles acomiadaments de treballadors (ordre del dia, data, horari,
lloc…).

2. Com és el vot en l´assemblea de treballadors?

3. Explica per què creus que el tauler d´anuncis és un dret dels treballadors.

3
2. Sindicats i representació dels treballadores
El sindicat és una associació permanent de
treballadors que persegueix la millora i la
defensa de les seues condicions de treball. A
Espanya, el sindicat pioner va ser la UGT,
sindicat creat en 1888 (Pablo Iglesias).

Els sindicats legalment constituïts, en funció

del seu major o menor representativitat
(aconseguida a través de les eleccions
sindicals), tindran un major reconeixement a
l'efecte de participació en l'acció col·lectiva.

Els sindicats es financen fonamentalment

amb l'aportació dels seus afiliats. També
reben ajudes i subvencions de l'Estat.
Sabies que…

La paraula sindicat procedeix dels termes

Activitats grecs “sin” (junt) i “dike” (justícia) i fa
al·lusió a la unió com a forma de lluitar
a) Visita la web dels sindicats CC.OO. per la justicia.
i UGT i fes un resum de la història i
any de fundació de cadascun dels sindicats.
b) On es troben CC.OO i UGT en la teua ciutat? Quins serveis ofereixen?
c) Quins avantatges té afiliar-se a un sindicat? Creus que pot tenir alguna conseqüència
negativa afiliar-se a un sindicat? Raona la teua resposta.
d) Visita la web dels sindicats CGT i CNT. Anota les diferències que trobes entre
aquests sindicats i altres com CC.OO. i UGT.

e) Indica què signifiquen les següents abreviatures:

 CC.OO
 UGT
 CGT
 CNT
__________________

D'altra banda, tots els treballadors d'una empresa, afiliats o no, estan representats pel
Comitè d'empresa o pels delegats de personal. Són triats directament pels treballadors
cada 4 anys mitjançant votació directa, lliure i secreta sent únics requisits ser major de
18 anys i portar, com a mínim, 6 mesos en l'empresa:

 Comitè d'empresa: Òrgan col·legiat del conjunt de treballadors en empreses o

centres de treball amb 50 o més treballadors:
o Empreses o centres de treball de 50-100 treballadors: 5 representants.

4
 o Empreses o centres de treball entre 101 i 250 treballadors: 9
representants.
 Delegats de personal:
o Empreses amb menys de 5 treballadors: No hi ha representació.
o Empreses de 6-10 treballadors: 1 delegat (voluntari) si ho decideixen per
majoria.
o Empreses d'11-30 treballadors: 1 delegat.
o Empreses de 31-49 treballadors: 3 delegats.

Els representants dels treballadors tenen com a funcions:

 Rebre informació relativa a l'empresa i el seu sector.

 Vigilar el compliment de les normes laborals i de les condicions de
seguretat i higiene.
 Emetre informes sobre els canvis en la plantilla i condicions de treball.
 Negociar i acordar sobre les qüestions que afecten als treballadors.

Per a açò, els representants dels treballadors o alliberats sindicals disposen d'un
determinat nombre d'hores mensuals retribuïdes per a l'exercici de la funció sindical,
arribant en ocasions a alliberar-los de la seua jornada laboral.

Els representants dels treballadors estan protegits per la seua activitat amb garanties:

- Seran els últims que l'empresa acomiade per raons tècniques o

administratives.
- No poden ser acomiadats o sancionats per accions dins de les seues funcions
sindicals.

D'igual manera, existeixen òrgans de representació col·lectiva:

 secció sindical: conjunt de treballadors afiliats a un sindicat dins d'una

empresa.
 delegat sindical: representant d'una secció sindical amb representació en el
Comitè d'empresa d'un centre de treball amb més de 250 treballadors.

3. Les associacions empresarials

La Constitució defensa el dret a constituir associacions empresarials:

“Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la

defensa dels interessos econòmics i socials que li són propis”
(Article 7, Constitució Espanyola)

Les associacions empresarials poden agrupar-se en federacions i confederacions igual

que els sindicats. D'igual manera, les associacions empresarials també distingeixen a les

5
més representatives en funció dels empresaris als quals representen i del nombre de
treballadors als quals donen ocupació:

• En l'àmbit estatal són associacions empresarials més representatives les que

expliquen almenys amb el 10% de les empreses sempre que donen ocupació al
mateix percentatge de treballadors en tot el país.

• En l'àmbit autonòmic les associacions empresarials més representatives són

les que compten amb el 15% de les empreses, sempre que aquestes donen
ocupació a idèntic percentatge de treballadors.

Les associacions empresarials més representatives són:

 Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE)

 Confederació Empresarial de la Xicoteta i Mitjana Empresa (CEPYME)
 A València, la Confederació Empresarial de la Xicoteta i Mitjana
Empresa Valenciana (CEPYMEVAL).

Reunió dels agents socials i la patronal: El president de Govern (Mariano Rajoy), la Ministra de Treball
(Fátima Báñez) la patronal (CEOE – Juan Rosell- i CEPYME- Antonio Garamendi) i els sindicats
(CC.OO- Fernández Toxo- i UGT- Cándido Méndez). 2016.

Activitats
1. Recorda què és un sindicat? Anomena alguns d'ells.

2. El sindicat més representatiu és el sindicat amb major nombre d'afiliats?

3. Es pot obligar a un treballador a estar afiliat al sindicat majoritari d'una empresa? Per
què?

4. Què es coneix com la “patronal”? Cita les dues més rellevants.

5. Què és CEPYMEVAL? Quina és la seua finalitat?

6. Explica què és la reunió dels agents socials i la patronal, qui forma part i quin és
l´objectiu d´aquestes reunions.

6
4. La negociació col·lectiva: El Conveni Col·lectiu
“La llei garantirà el dret a la negociació col·lectiva laboral entre els representants dels
treballadors i empresaris, així com la força vinculant dels convenis.”
Article 37, Constitució Espanyola

a) Definició

Pacte o acord entre els representants dels

empresaris i els representants dels treballadors,
mitjançant el qual es regulen les condicions de
treball i els drets i obligacions de cada part
signatària del conveni i que resultara aplicable
per a tots els treballadors i empresaris inclosos en
el seu àmbit d'aplicació. La llei exigeix que es
realitze per escrit.

Mitjançant els convenis col·lectius es millora

l'establit per la Llei o es regulen condicions i
aspectes no contemplats en elles.

b) Contingut d´ un conveni

En els convenis col·lectius hi ha dos tipus de continguts:

• La part normativa. Està formada per disposicions que regulen les condicions
de treball i la productivitat. El seu incompliment pot donar lloc a sancions
administratives per a l'empresari o sancions disciplinàries per al treballador.

• La part obligacional. Constituïda per les clàusules que regulen les relacions
entre les parts, i que té per finalitat garantir el compliment del conveni, la pau
laboral. El seu incompliment origina una responsabilitat entre els treballadors i
els empresaris.

Tots els convenis col·lectius han de tenir un contingut mínim que especificarà les
parts, àmbits d'aplicació, formes i procediments de denúncia, designació d'una comissió
paritària, condicions i procediment per a la no aplicació del règim salarial, taula
salarial…

La forma escrita és requisit de validesa i obliga a tots els empresaris i treballadors

inclosos en el seu àmbit d'aplicació.

7
c) Àmbit d´ aplicació

Nivells en els quals és aplicable el conveni col·lectiu. Podemos distingir:

• Àmbit geogràfic o territorial. Territori en què s'aplicarà el conveni: estatal,

Comunitat Autònoma, interprovincial, provincial, comarcal o local.

• Àmbit funcional. Indica la branca o el sector d'activitat als quals s'aplicarà el

conveni, o a l'empresa o centre de treball si es tracta de convenis d'àmbit
empresarial. Per exemple, Conveni Col·lectiu de Grans Magatzems.

• Àmbit personal. Designa als treballadors afectats. Normalment, el conveni

estableix l'aplicació general, independentment de les categories i grups
professionals dels treballadors, però poden celebrar-se els denominats convenis
de franja per a determinats sectors professionals com a directius, tècnics, pilots
de vol…

• Àmbit temporal. Assenyala la durada o període de vigència del conveni, i que

serà fixada per les parts.

d) Vigència i denúncia d'un conveni

Un conveni està vigent durant el període marcat com de vigència en el seu àmbit
temporal, és a dir fins que acaba la negociació del següent conveni. Els convenis
posteriors deroguen en la seua integritat als anteriors, excepte aquells aspectes que les
parts acorden que es mantinguen en vigor. El conveni col·lectiu s'extingeix per la seua
denúncia. Si no existeix denúncia, es prorroga per terminis anuals.

e) Procés de negociació dels convenis col·lectius.

Quan un conveni es trobe pròxim a la finalització del seu període de vigència i alguna
de les parts no estiga d'acord amb el mateix haurà de denunciar el conveni. En aqueix
moment, s'obri el procés de negociació d'un nou conveni col·lectiu:

1. Proposta de negociació. La part legitimada que la propose ha de comunicar-

ho per escrit a l'altra part, i enviar-se una còpia a l'Autoritat laboral.

2. Resposta. Ha de respondre's per escrit en el termini d'un mes.

3. Constitució de la comissió negociadora. Ha de constituir-se en el termini

d'un mes des de la proposta. A continuació s'establirà el calendari o pla de
negociació.

8
 4. Acords. Els acords s'adoptaran per majoria de cadascuna de les parts. S'estén
acta de cada sessió. En aquesta fase poden produir-se mesures de pressió
permeses per la llei com a manifestacions, vagues, etc.

5. Registre i publicació. Aconseguit l'acord i formalitzat per escrit, ha de ser

signat per les parts i presentat a l'Autoritat laboral per al seu registre en el
termini de 15 dies des de la seua signatura. L'Administració laboral, en el termini
de 10 dies, procedirà a la seua publicació en el Diari Oficial corresponent segons
l'àmbit territorial del conveni (B.O.E., B.O. de la Comunitat o B.O.P.).

f) La clàusula de “despenjament” salarial (o inaplicació salarial)

Mesura que permet a l'empresari, “complint una sèrie de requisits específics”, modificar
les condicions de treball que vénen recollits en el Conveni Col·lectiu.

Quines condicions de treball són susceptibles de canviar al marge del Conveni

Col·lectiu?

L'art. 82.3 del ET estableix que

“quan concórreguen causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, per

acord entre l'empresa i els representants dels treballadors legitimats per a negociar un
conveni, es podrà procedir, previ desenvolupament d'un procés de consultes i relatives
a:
1. Jornada de treball.
2. Horari i la distribució del temps de treball.
3. Règim de treball a torns.
4. Sistema de remuneració i quantia salarial.
5. Sistema de treball i rendiment.
6. Funcions, quan excedisquen dels límits previstos per a la mobilitat funcional.
7. Millores voluntàries de l'acció protectora de la Seguretat Social.

Causes motivadores del despenjament:

• Causes econòmiques: quan dels resultats de l'empresa es desprenga una situació

econòmica negativa. S'entendrà que la disminució és persistent si es produeix durant dos
trimestres consecutius. (RD 3/2012).

• Causes tècniques: quan es produïsquen canvis, entre uns altres, en l'àmbit dels mitjans
o instruments de producción.

• Causes organitzatives: quan es produïsquen canvis, entre uns altres, en l'àmbit dels
sistemes i mètodes de treball.

•Causes productives: quan es produïsquen canvis, entre uns altres, en la demanda dels
productes o serveis.

9
Activitats

1. Defineix:

 Conveni Col·lectiu

 Denuncia d´ un Conveni

 Despenjament salarial

2. Quins aspectes ha d'incloure un Conveni Col·lectiu?

3. Qui són els titulars de dret d'un Conveni Col·lectiu?

4. Explica les fases per les quals travessa el procés de negociació d'un conveni.

5. Mentre s'està negociant un Conveni Col·lectiu és legal fer vaga?

6. Quan es pot aplicar la clàusula de despenjament salarial? A qui beneficia aquesta

clàusula?

10
7. Una vegada aprovat un Conveni Col·lectiu on es publicarà? En quin termini?

9. Analitza el Conveni Col·lectiu de Mercadona i indica:

CONVENI COL·LECTIU MERCADONA

QUI SUSCRIU EL
CONVENI? (titulars)
ÀMBIT D´APLICACIÓ

PERÍODE DE VIGENCIA

DENUNCIA DEL
CONVENI
PERÍODE DE PROVA

GRUPS
PROFESSIONALS O
CATEGORIES

PROMOCIÓ

RETRIBUCIONS

JORNADA LABORAL

VACANCES

RÈGIM DISCIPLINARI

TAULA SALARIAL
PAGUES
EXTRAORDINÀRIES
MESURES DE
CONCIL·LIACIÓ

11
10. Investiga. Tria un conveni i busca en el seu contingut la següent informació:

a) Grup professionals

b) Salari base que li correspondria a cadascun dels grups professionals

c) Complements salarials que preveu el conveni i quantia que s'abona

d) Permisos retribuïts que preveu el Conveni

e) Vacances i forma de disfrutar-les que preveu el Conveni.

5. El conflicte col·lectiu
Entre treballadors i empresaris poden sorgir diferències que, en l'àmbit del Dret laboral,
es denominen conflictes.

Podem distingir dues classes de conflictes:

• El conflicte individual. Afecta a la relació d'un treballador amb l'empresa, en

particular. Haurà de resoldre's en els Tribunals socials.

• El conflicte col·lectiu. El conflicte afecta als interessos generals dels

treballadors. S'intenta resoldre pels representants de les dues parts a través de la
negociació, de la mediació d'àrbitres designats per les parts o, en última
instància, pels Tribunals.

En el cas de conflicte col·lectiu, la llei permet a les parts adoptar una sèrie de mesures
de conflicte col·lectiu amb la finalitat de pressionar a l'altra part. Són vàries les mesures
que poden realitzar-se i de diferent intensitat. Les mesures més extremes són la vaga
(per part dels treballadors), i el tancament patronal (per part dels empresaris).

a) Mesures sindicals de conflicte col·lectiu:

- Murals, cartells, distintius com a braçalets o samarretes…

- Declaracions públiques, conferències de premsa.

- Assemblees informatives.

- Silenci o Soroll, concertats i concretats en un breu lapse de temps.

- Assegudes, serps, mini-concentracions internes…

- Piquets externs, fora de la fàbrica (tradicional en els països anglosaxons).

- Boicot (directe si afecta a l'ocupador o indirecte si es tracta que les afectades

primeres siguen les empreses subministradores o compradores).

12
 - Vaga de braços caiguts, “vaga blanca” o treball a desgana. Ralentir o abstenir-
se de realitzar la tasca. Pot arribar a confondre's amb la “ocupació durant la
jornada de treball”.

- Vaga activa o vaga a l'inrevés. Incentivar exageradament el ritme de treball.

- Ocupació dels llocs de treball.

- Vaga llampec. Mini-atur, de escasísima durada, per exemple un minut.

- Vaga indefinida. Cessar el treball per temps indeterminat.

- Vaga per temps determinat (un dia, unes hores…)

- Vaga intermitent (aturs més o menys breus amb lapses de treball).

- Vaga turnante o rotativa. Aturs parcials que no afecten simultàniament a tota

l'empresa ni a tots els treballadors, sinó que es concentren alternativament en
sectors diferents del procés productiu a fi d'obstaculitzar-ho amb menys hores de
vaga. Per exemple, una empresa d'autobusos: paren primer, les taquilles;
després, els conductors; finalment, el personal de neteja i manteniment.

- Vaga neuràlgica o vaga-trombosi, és una vaga parcial concentrada en un

sector estratègic la inactivitat del qual paralitza a uns altres.

- Vaga parcial. Afecta a un sol sector, activitat o tasca. Pot paralitzar una
determinada secció o activitat de l'empresa o només sobre una de les activitats
personals del treballador (per exemple, vaga de bolígrafs dels metges).

a.1.) La vaga
És un dret fonamental dels treballadors que consisteix a deixar de treballar durant un
període de temps com a mitjà de pressió per a defensar els seus interessos. Durant
aquest període de cessació del treball, els contractes queden en suspens, és a dir, els
treballadors no realitzen les seues prestacions laborals i tampoc reben cap tipus de
remuneració. Els empresaris no poden prendre cap tipus de mesura contra els
treballadors en vaga, ni tampoc aquests poden obligar als altres a sumar-se a ella si no
ho desitgen.

La vaga només pot ser acordada per la majoria simple dels treballadors reunits en
assemblea, per decisió majoritària dels seus representants, o per les organitzacions
sindicals implantades en l'àmbit laboral corresponent.

13
Una vaga és considerada legal si compleix el següent procediment:

a. Declaració de vaga. Les persones legitimades per a acordar-la, han de

comunicar la declaració de vaga a l'empresari i a l'Autoritat laboral mitjançant
escrit i amb cinc dies d'antelació, com a mínim, al seu inici.

b. S'ha de constituir un comitè de vaga. Estarà compost com a màxim de 12

treballadors dels centres o empreses afectats, i que hauran de participar en totes
les actuacions que es duguen a terme per a la seua solució. Comitè de vaga i
empresari tenen el deure negociar i els acords que s'adopten tindran idèntica
eficàcia als acords establits en els convenis col·lectius.

c. Manteniment de serveis mínims. Durant les vagues en serveis essencials

(transport, ensenyament, salut...) l'autoritat governativa fixarà uns serveis
mínims que són d'obligat compliment.

a.1.1.) Conseqüències jurídiques de la vaga

 Salari. No es cobra el salari corresponent als diez no treballats (afecta el salari

base, complements, pagues extraordinàries i participació en beneficis). La vaga
provoca la pèrdua proporcional del salari que correspon al descans setmanal.
En tots dos casos (descans setmanal i festius) la vaga només afecta la
retribució, sense repercutir per tant en el període de descans del treballador.

 Seguretat Social. El treballador esta durant l´exercici del dret de vaga en

situació d´alta especial, és a dir, ni l'empresa ni el treballador tenen l'obligació de
cotitzar.

D´altra banda, el treballador no té dret a cobrar la prestació per incapacitat

temporal si es produeix la baixa mèdica una vegada iniciada la vaga.

 Responsabilitat disciplinària. Ningú pot ser acomiadat ni sancionat per

l'exercici de dret a vaga, sempre que aquesta siga legal i s'hagen respectat els
serveis mínims. El jutge pot considerar nul l'acomiadament d'un treballador
motivat per l'exercici d'aquest dret.

 Substitucions. Està prohibit l´ esquirolatge, és a dir, que l'empresari puga

contractar a altres treballadors per a substituir als treballadors en vaga.

 Reserva del lloc de treball. Durant l'exercici del dret de vaga, es produeix la
suspensió del contracte. Una vegada finalitzada la vaga, el treballador es
reincorpora al seu lloc de treball habitual, no computant-se els dies de vaga com
a absentisme, per la qual cosa no afecta a vacances anuals ni altres descansos
setmanals.

14
a.1.2.) Les vagues il·lícites
Una vaga és il·licita quan:

 És realitza per motius polítics o amb qualsevol altra finalitat aliena a l´interés
profesional dels treballadors afectats.
 Vagues de solidaritat o suport, és a dir, les vagues que no afecten directament
els drets d´un treballador al seu lloc de treball.
 Vagues novatories, és a dir, les vagues que pretenen alterar el que s´ha pactat en
un conveni col·lectiu.
 Vagues que no compleixen amb els requisits exigits en la seua convocatoria.

Les vagues abusives són:

 Vagues de zel o d´aplicació estricta del reglament.

 Vagues rotatòries i les efectuades en sectors estratègics amb la finalitat
d´interrompre el procés productiu.

a.1.3.) Conseqüències jurídiques d´una vaga il·lícita

 El caràcter il·legal de la vaga provoca que ens trobem davant un simple

incompliment del treballador sancionable fins i tot amb l'acomiadament
disciplinari si s'ha produït una participació activa en la vaga. Aquesta mateixa
qualificació mereix, òbviament, l'incompliment dels serveis mínims i/o dels
serveis essencials establits legalment. Les absències per vaga il·legal sí es
computen a l'efecte de l'acomiadament objectiu.

 Les conseqüències salarials són similars a les de la vaga legal -pèrdua de la

retribució i de la part proporcional del descans setmanal i de les pagues
extraordinàries--, si bé en aquest cas, sí pot produir-se una reducció
proporcional en l'adquisició del dret de vacances.

 Pel que fa a la Seguretat Social, a més de no aplicar-se la doctrina del

"parèntesi", el treballador no es troba en alta especial, i pot ser donat de
baixa per l'empresari.

 Finalment és també possible que poguera generar-se una possible

responsabilitat patrimonial dels convocants.

Activitats

1. Una vaga comunicada a l'empresari tres dies abans de la seua realització és una vaga
legal o il·legal?

2. Quines conseqüències jurídiques té per a un treballador exercir el seu dret de vaga?

3. Totes les vagues no són legals. Anota exemples de vagues considerades il·lícites.

15
4. Observa la vinyeta. Són il·legals els piquets en una vaga? Raona la teua resposta.

5. Llig els articles de la pàgina 19 i contesta les preguntes.

a. Per què AENA adverteix en 2010 als

treballadors "de vaga" que podrien estar realitzant
una vaga il·legal?
b. Quines podrien ser les conseqüències d'aquesta
vaga encoberta?
c. Es va produir finalment una sanció als
treballadors vaguistes?
d. En 2015, els treballadors realitzen de nou una
vaga. És legal aquesta vaga? Quina és la resposta ara del Ministeri de Foment?
Estàs d'acord amb les mesures adoptades?

b) Modalidats patronals de conflicte col·lectiu.

Algunes empreses europees, sobretot sueques, estan adoptant mesures de defensa
davant els efectes de les vagues en la seua producció a través d'assegurances patronals o
ajudes mútues.

Existeixen formes de pressió il·legals que la patronal pot dur a terme:

• Llistes negres: suposen la possibilitat d'acomiadament, denegació d'ascensos o

no contractació de determinats treballadors. Són contràries al principi de la no
discriminació.

• Contractes “yellow dog”: A EUA suposen l'obligació d'un treballador

d'afiliar-se (o donar-se de baixa si ja està afiliat) a un sindicat així com
l'abstenció d'adopció de mesures col·lectives.

• Contractació de substituts de vaguistes.

El dret legal de resposta de la patronal davant un cas de conflicte col·lectiu és el

tancament patronal o “lock-out”, és a dir, la clausura temporal del clausura temporal
del centre de treball decidida unilateralment per ell mateix, com una mesura de conflicte
davant els treballadors.

El tancament patronal
Mesura de pressió que pot adoptar l'empresari en cas de vaga o de qualsevol altra
irregularitat en el règim de treball, sempre que concórreguen algunes d'aquestes
circumstàncies:

16
 a) Situació de perill per a la integritat física de les persones o danys greus per a
les coses.

b) Ocupació il·legal del centre de treball o sospita certa que es produïsca.

c) Interrupció greu del procés normal de producció per massiva inassistència

dels treballadors o irregularitats en la prestació laboral.

Durant el tancament patronal, els contractes queden en suspens amb les

conseqüències que ja vam veure anteriorment. Perquè el tancament patronal siga
legal, a part de les circumstàncies assenyalades, l'empresari ha de comunicar el
tancament a l'Autoritat laboral en el termini de 12 hores. D'altra banda, el
tancament ha de fer-se pel temps indispensable per a garantir la represa de
l'activitat de l'empresa).

Activitats
1. Quan és legal un tancament patronal? Quines són les seues conseqüències?
2. Per què el tancament patronal no es protegeix legalment de la mateixa forma
que la vaga?

6. Procediment de conflicte col·lectiu

Els interessats a iniciar un procediment de conflicte col·lectiu han de presentar per escrit
una sol·licitud davant l'autoritat laboral, amb detall de les causes que ho motiven, les
peticions que es formulen, data i signatura. L'autoritat laboral remetrà còpia de l'escrit a
l'altra part, i convocarà a ambdues per a una reunió en el termini de tres dies.

Els conflictes poden resoldre's de forma extrajudicial:

- Negociació directa: les parts arriben a un acord.

- Conciliació: intervé una tercera persona aliena al conflicte que tracta d'afavorir
el diàleg per a aconseguir una solució.

- Mediació: intervé una tercera persona aliena al conflicte que realitzarà

propostes objectives per a tractar d'arribar a un acord.

- Arbitratge: intervé una tercera persona aliena al conflicte amb poders per a
resoldre el conflicte que emetran una decisió o laudo en el termini de cinc dies i
que serà vinculant per a les parts.

Si no s'arriba a un acord, el conflicte serà sotmès al Jutjat social corresponent,

que ho resoldrà mitjançant sentència.

17
Quan són els treballadors els qui inicien el procediment de conflicte col·lectiu, no poden
simultàniament convocar una vaga.

Activitats
1. Explica les vies de solució extrajudicial d´un conflicte col·lectiu.

18
Una vaga encoberta de controladors aeris
bloqueja l'espai aeri en ple pont de la Puríssima.
Abandonament en cascada dels llocs de treball arran del malestar generat per l'aprovació del
decret que modifica les condicions de treball dels tècnics de trànsit aeri. El sindicat assegura
que és un moviment espontani. No surt cap vol de Barajas, Bilbao, les Balears, les Canàries i
Galícia. La majoria de vols tampoc no poden aterrar-hi.
Quim Torrent 03/12/2010
Prat, de manera que no podran recollir
Els controladors aeris han tornat a la els passatgers que els esperen. Tot
vaga encoberta. Després que el consell plegat té lloc enmig de l'operació sortida
de ministres d'aquest matí haja aprovat del pont de la Puríssima, un dels que
noves mesures que regulen els horaris, major trànsit genera.
els responsables de la navegació aèria
dels aeroports espanyols tornen a la AENA ja ha advertit, en un comunicat,
vaga. Es tracta d'un nou episodi del pols que els controladors podrien estar
que mantenen amb el govern espanyol. cometent un delicte per abandonament
d'un lloc de treball en un servei públic.
La vaga encoberta –oficialment els Els recorda que podrien estar infringint
controladors al·leguen cansament físic i l'article 409 del Codi Penal, que preveu
tenen la baixa– ha obligat durant la una suspensió del lloc de treball d'entre
tarda a tancar els aeroports de Barajas, 6 mesos i 2 anys, i multes d'entre 8 i 12
Bilbao, Galícia, les illes Balears i les mesos (amb una quota diària que hauria
Canàries. De moment, l'aeroport de de fixar el jutge).
Barcelona opera amb alguns retards.
Les dificultats aniran augmentant
perquè molts avions no podran arribar al

La vaga de controladors pot afectar 5.300 vols al

llarg de la setmana
El Ministeri de Foment ha fixat uns serveis mínims del 70% per a l'aturada que
comença aquest dilluns i es repetirà el 10, 12 i 14 de juny.
EFE Madrid 08/06/2015
Els controladors aeris d'Enaire, (USCA) com a mesura de rebuig a la
l'empresa que gestiona la navegació decisió d'Enaire de sancionar (amb
aèria a Espanya, comencen aquest suspensió de feina i sou un mes) a 61
dilluns la primera de les quatre jornades professionals del centre de control de
d'aturades parcials, que podrien afectar Barcelona pel tancament de l'espai aeri
uns 5.500 vols, gairebé una quarta part el desembre de 2010.
del total previst en l'espai aeri a l'Estat.
Les aturades es durant a terme els dies Per a aquest dilluns, es preveu que un
8, 10, 12 i 14 de juny, i tindran un total de 1.300 vols es vegin afectats. Al
període de dues hores, en torns de matí i llarg de la setmana, les aturades podrien
tarda, de 10 hores a 12 hores i de 18 afectar fins a 5.300 vols. USCA va
hores a 20 hores. confirmar divendres la convocatòria, a
l'haver conclòs sense acord les
La protesta ha estat convocada per la negociacions amb Enaire.
Unió Sindical de Controladors Aeris

19
Des de demà, tancament patronal en el
transport de València
Segons els empresaris, per a evitar incidents provocats per piquets
La Federació Empresarial de Transports
Públics per Carretera de la província de
València ha convocat un tancament
patronal del sector a partir del pròxim
dilluns, dia 14, que tindrà caràcter indefinit,
com a resposta a l'actitud de vaga que
mantenen els treballadors en convocatòria
de les centrals sindicals CCOO, UGT i
CNT.
Des de dilluns passat es manté la vaga de
treballadors i s'han produït nombrosos
incidents protagonitzats per piquets
informatius, sent els danys quantiosos,
segons va informar a Efe la Federació
d'Empresaris, la qual cosa porta al
tancament patronal, en evitació de majors
mals. El dijous va haver-hi reunió de les
parts en la Delegació de Treball, represes
Activitats
1. És legal el tancament patronal en aquest cas? Quin és el seu motiu?
2. Quan és legal un tancament patronal?
El País, 13/05/1979 (Traducció)
ahir, i anunciades les negociacions de nou
per al dilluns, a les cinc de la vesprada.
Fins al moment s'han practicat 64
detencions de treballadors, passant bastants
d'ells a disposició judicial, com a
presumptes integrants de piquets. Ahir
mateix, efectius de la Policia Nacional van
dissoldre un piquet, integrat per unes
cinquanta persones, en l'embull número tres
del port de València.
Segons les centrals sindicals, l'atur és
pràcticament total en la província de
València i la patronal es nega a negociar el
conveni.
Segons els empresaris, l'atur només afecta a
45 empreses, 540 camions i 890 productors,
aproximadament.
20