Remugants

Durada de la conversió:
- Pastures i espais a l’aire lliure usats per espècies herbívores: 2 anys
- Bovins per a carn: 12 m o ¾ parts de la seva vida
- Ovelles i cabres carn: 6 m
- Remugants llet: 3 m

Les unitats equivalents a 170 kg de N/ha/any són:

− Cabres i ovelles: 13,3
− Vaques lleteres, bovins ♂ > 2 anys: 2
− Altres vaques: 2,5
− Vedelles de reposició i engreix: 2,5
− Bovins de 1 a 2 anys: 3,3
− Bovins < 1 any i vedells engreix: 5

Comportament natural remugants

− animals gregaris
− ramats formats per femelles i joves.
− Els mascles són solitaris i només s'uneixen al ramat en època de zel.
− Els ramats són jeràrquics i fan tot en grup, és a dir, pasturen junts, descansen junts i remuguen
junts.
− Comportament diürn (màxima activitat a l’alba i al vespre). Pasturen unes 8-10 h/dia, descansen
unes 14 h/dia i la resta de temps fan altres activitats (p.e. interacció social)
− Les femelles no se separen del ramat res més que per parir i només tornen quan la cria és capaç
de seguir al ramat.

Si volem que el bestiar conservi aquesta estructura:

 proporcionar instal.lacions, abeurador i ombra prou grans com perquè els animals puguin
estar propers i puguin menjar, beure i estirar junts.
 organitzar els edificis i les pastures perquè les mares es quedin separades amb les seves cries
els primers dies després del part.

Alimentació
 Llet natural (preferentment la materna) com a mínim:
• 3 m en bovins
• 45 d en ovelles i cabres
 Farratges comuns, frescos (herba dallada o pastura), secs (fenc, pastura o palla) o ensitjats:
Mínim 60% MS dieta.
 Capacitat de consum de farratge d’una vaca estàndard: uns 70 kg/dia farratge verd (20% MS) o
18-20 kg/dia fenc (80-90% MS). Vaca adulta: 14 a 16 hores/dia pasturant i remugant per ingerir
el volum d’aliment necessari.
 En femelles lleteres al principi de la lactació pot autoritzar-se un mínim del 50% de farratges
durant màx. 3 m
 Si bàsicament pastura: conèixer la composició del prat i calcular les UFC/UFL per a ajustar la
càrrega ramadera
 Anàlisi/Control MS, PB (PDI), FB (FND, FAD, LAD), EB, digestibilitat,… per a ajustar i/o reformular
les racions
 A l'hora de triar els farratges, millor escollir aquells que a més de suportar el pasturatge ens
permetin segar.
 El pastoreig directe de lleguminoses farratgeres pot provocar meteorisme o enterotoxèmia.
Sobre tot quan és el 1r aliment del dia. Possible solució?
 Anàlisi mineral del sol: imp. deficiències de I, Co, Cu, i Se
 Control periòdic qualitat aliments emmagatzemats: evitar micotoxines
 Suplements minerals: prohibits els blocs obtinguts mitjançant reaccions químiques. S'utilitzen
blocs fabricats per simple compressió, que inclouen clorur de magnesi, sofre, sulfat sòdic, sal
marina sense refinar, sal de roca,...
 Poden afegir-se vitamines d’origen natural (p.e. llevat de cervesa com a font de vit. B).
 Vigilar aparició plantes tòxiques

Plantes amb efectes reproductius i abortius

Mesures de maneig preventives en front plantes tòxiques:

 En parcel·les on es pugui preveure un alt consum, sobretot de plantes teratogèniques, restringir,

acotar o modificar el pasturatge (Pastoreig rotacional).

 Evitar les èpoques de l'any on aquestes plantes estiguin més crescudes o en plena època de
floració.

 Evitar començar el pasturatge per aquestes parcel·les, on hem detectat més concentració de
plantes: els animals tenen més gana, ingereixen més i seleccionen menys.

 Evitar el pasturatge als lots de femelles gestants durant el seu primer terç de la gestació (fetus
és més sensible als efectes teratogènics)

Remugants lleters
 Les Normes ecològiques requereixen sistemes amb els animals lliures i jaç o llit adequat i
tendeixen a limitar els nivells de producció/ emmagatzematge en la producció de productes
lactis.
 Generalment, reconversió granja de producció convencional.
 El procés de conversió suposa portar la producció a un límit raonable.
 Sovint < producció de llet per vaca a causa d'un pinso inferior com a conseqüència de les
restriccions en el menjar/ingredients que poden ser utilitzats.
 Ideal: finques amb capacitat de produir farratges, cereals i lleguminoses gra, i que disposin de
pastures

Races Utilitzades

 Generalment vaques Holstein (tendència genètica cap a la producció intensiva) a les que se’ls hi
redueix la productivitat mitjançant el canvi d’alimentació. Selecció cap a una major rusticitat.
 Alternatives: Montbeliarde, Bruna Alpina o Fleickvieh-Simmental?:
• producció mitjana de 4.000 a 6.000 litres per vaca i any
• bona qualitat làctica (3,7 a 4% de matèria grassa)
• alta rusticitat
 Assignatura pendent: recuperar l’aptitud lletera de races tradicionals de doble aptitud que, en el
seu moment, van derivar fortament cap a l’aptitud càrnia (Pirinenca, Asturiana o Rubia Gallega)

Instal·lacions
Generalment s’hereten del sistema convencional i solen ser aprofitables amb unes mínimes
adaptacions

a. Zona coberta i àrees de descans

b. Sala de munyir i zona d’espera
c. Parcs o patis : Haurien de ser zona d’alimentació i de pas cap a les pastures. Les vaques no
s’haurien d’estar la major part del temps
d. Altres zones exteriors: Gestió de les rotacions
e. Instal·lacions relacionades amb l’alimentació Magatzem, Sitges, Instal·lació per a la fabricació del
pinso: molí i mescladora

Alimentació
 maximitzar el consum d’aliments de volum i utilitzar el concentrat realment com un
complement.
 La incorporació d’herba verda pasturada o segada en substitució d’altres ingredients,
provoca canvis en la taxa de greix a la llet, tot augmentant els AG insaturats i reduint-ne els
saturats.
 Introducció dels animals a la pastura: progressiu. Evitar el trepig i els accidents per un
consum excessiu d’algunes plantes. Com a norma general: entrada a la parcel·la herba >20
cm i sortida < 7 cm.

Consideracions pràctiques relacionades amb el pasturatge:

 Per aprofitar millor les pastures, permetre la seva recuperació i fer un treball sanitari
(eliminació dels paràsits i buits sanitaris temporals), fer:
• pasturatge rotacional (en 3 o 4 recintes, amb possibilitat d’intercalar alguna sega)
• pasturatge racional (en bandes). Pot fer-se en una sola parcel·la desplaçant, cada 2-5
dies, el pastor elèctric.

Farratges conservats
Fencs: Els millors són els de cultius mixtos (veça/civada o pastures polifites).
Ensitjats
 Han de ser de bona qualitat, estar ben conservats i s’han d’administrar en una quantitat
limitada al llarg de tot l’any però tenir en compte si llet per a fabricació de formatges
 Molt imp. controlar clostridis i x fongs patògens (micotoxines) a la sitja

Concentrats

 el concentrat és realment una part complementària del total de la ració

 Normalment barreges d’un o dos cereals, una lleguminosa gra i un complement mineral
autoritzat. 80% de cereal i 20% de lleguminosa.

Racionament
 Satisfer necessitats de manteniment i producció amb ús màxim de la pastura, aportació de
farratges conservats i completar la satisfacció dels requeriments alimentaris amb concentrats.
 Per motius de maneig i per garantir una correcta alimentació, aconsellable tenir:
− Lot de vaques en lactació
− lot de vaques seques
− lot de vedelles per cobrir o cobertes (aquests dos lots es poden unificar)
− lot de vedelles en creixement, des del deslletament a la 1ª cobrició.
 Cada un d’aquests lots té la seva ració, amb la mateixa base farratgera, però ajustada a les
necessitats específiques. Suplementar en pic lactació, baixa cc,…

Reproducció

− Ús molt estès de la I.A.

− La munta natural:
• Semental en llibertat: incertesa en relació a les dates de part i d’assecatge
• Semental en reclusió: maneig perillós
• redueix les opcions de millora genètica del ramat.
− Programes i controls de reproducció han de portar-se a terme sense massa pressió o obsessió
per l’exactitud dels índexs, els dies oberts,…
− planificar els zels mitjançant:
• controls reproductius veterinaris: diagnòstic de gestació, control postpart,…
• l’ús d’estimulants naturals, homeopatia i, en certs casos, l’efecte mascle.
− Important fer una bona detecció de zels

Cria

 Encalostrat els primers 2 dies de vida, si és possible, directament de la mare

 Primers dies (< 1 setm) recomanable boxes individuals. Després en grup per edats
 Alimentació mitjançant:
− biberó o galleda, amb llet de la mare o del tanc de munyida
− vaques dides:
• aprofitar vaques que:
 han perdut algun quarteró
 són de munyida difícil
• evitar indigestions o rebuig d’algun vedell
 Deslletar (> 3 m vedells i >45d xais i cabrits) de forma acurada i progressiva, amb animals ben
acostumats a l’alimentació sòlid a fibrosa.

Munyida

 indispensable munyir correctament per a prevenir mamitis: si es fa bé no són més freqüents

que en convencional
 Control ecològic d’ insectes a la sala de munyir: utilitzar mosquiteres, trampes i/o tires
adhesives atrapainsectes, cortines especials per als accessos o ventiladors que creïn corrents
d’aire.
 Seguir estrictament el Protocol de neteja i munyida adaptat a una granja ecològica
 Evitar que les vaques es tombin la ½ h següent a la munyida
Gestió Lactació/Munyida

 Alguns productors ecològics allarguen les lactacions per homogeneïtzar el ritme productiu de les
vaques i obtenir cicles de lactació més igualats
 Altres productors realitzen una única munyida diària i prioritzen el pasturatge natural. Això
suposa:
− menor producció ( ↓ 20 - 30 % ),
− millor aprofitament de recursos
− disminució de despeses laborals i de maquinària.
− Vigilar:
• problemes d’adaptació
• incidència de mamitis.

Assecatge

 Normalment als 7 m de gestació

 Prohibit ús d’antibiòtics preventius!!!
 Assecatge :
− progressiu (segons la producció de la vaca al final del cicle)
− ajudant-se del maneig de l’alimentació (retirar concentrats i restringir ració)
− evitar estímuls reflexos:
• separar les vaques seques del grup de producció
• mantenir-les lluny de la sala de munyir.
 Essencial fer un lot de vaques seques

Sanitat
Malalties més freqüents en boví de llet ecològic:
 Mamitis
 Malalties de potes i unglots:
• Laminitis
• Infeccions a les peülles: dermatitis, abscessos i úlceres
• Artritis
 Infeccions genitals
• Metritis
• Retenció placentària

Mamitis

 Malaltia molt relacionada amb factors zootècnics, tant de selecció genètica (debilitat
constitucional del braguer) com del maneig de la munyida (agressió continuada)
 Problemes de maneig zootècnic, d’higiene i d’alimentació també poden provocar o afavorir la
mamitis.
 Prevenció:
- Maneig adequat, higiènic, atent i acurat de la munyida.
- Els temps d’espera i de munyida han de ser ajustats
- S’ha d’impedir que les vaques s’ajeguin després de munyir-les.
- Les vaques malaltes s’han de munyir al final i s’ha de desinfectar bé l’equip.
 Important detectar el problema de forma precoç i tractar-lo ràpidament.
 Tractaments
 Massatge amb pomades antiinflamatòries fitoterapèutiques (amb àrnica o calèndula).
 Tractaments amb argila.
 Aplicació de calor o fred.
 Homeopatia: Aconitum, Belladona, Apis, Phytolacca, Nux vomica
 Propoli, aloe vera, curcuma longa via intramamària.
 Munyir més vegades al dia ( 3 o 4).
 Antibiòtics: valorar la seva administració en casos greus (mamitis sèptiques o endotòxiques).

Laminitis

 Factors que predisposen a les coixeres:

• alimentació inadequada: l’acidosi ruminal és el principal factor de risc
• els problemes d’higiene i la humitat en els allotjaments i parcs
• paviments relliscosos
• elements traumàtics
• l’estrès.
Prevenció: evitar i/o corregir aquests factors.
Tractaments homeopàtics: Nux vomica, Aconitum, Belladona, Arnica, Calcarea fluorica

Infeccions a les peülles: dermatitis, abscessos i úlceres

Amb freqüència són complicacions secundàries d’una laminitis i s’agreugen per falta d’higiene.
Mesures:
• Higiene i cura de les lesions: desinfecció amb tintura de calèndula, embenats.
• Retall funcional dels unglots.
• Banys de peülles amb formol o sulfat de coure.
• Homeopatia i fitoteràpia
Isabel Casasús, Margarita Joy, Albina Sanz, Miquel Boix, Pino de Delàs. 2008. Producció Bovina Ecològica. Unió de pagesos i
Caixa Girona

Remugants càrnics
− Races autòctones adaptades a la zona d’explotació
− Normalment explotacions força extensives.
− Conèixer la vegetació de la zona de pastura: possibles plantes tòxiques
− Ajustar la carga ramadera per a no utilitzar suplements: no màxim potencial productiu
− Munta contínua o controlada? Disponibilitat alimentària, organització i mercat. Avantatges 2
èpoques de cobriment/any
− Normalment munta natural. Relació 1:20-1:30. Anar introduint nous ♂ per evitar consanguinitat
− Fer diagnòstic de gestacions i apropar-les a l’explotació abans del part (braves fins al 5% de parts
distòcics)
− Planificació de la rotació de prats/pastures: control parasitosis. Reservar 1r any per animals
joves
− Engreix en pastures o en instal·lacions amb accés a pastures
− Màx 40% pinso. Allargament cicle productiu. Castració?

Gestió de la Reproducció dels bovins

− 1ª cobrició > 18-20 mesos (75% PV)

− Edat al 1r part: 2,5 – 3 anys
− Utilitzar ♂ adequats per a evitar distòcies, sobre tot en les primípares.
− cobrició abans dels 90 d postpart
− L’anestre postpart (APP) perllongat és un dels majors limitants de la rendibilitat en les
explotacions de vaques:
• Nivell d’alimentació abans del part: CC ↓ al part → APP més llargs
• Si CC ↓ al part: molt imp. alimentació postpart, sobre tot en femelles joves
• Permanència continua del vedell amb la mare
• Poc efecte de l’estacionalitat: sembla ser que l’època del part si té importància és per les ≠
nutricionals, de maneig i no pel fotoperíode (Sanz et al, 2003)

Durada de l’anestre postpart en funció de la CC al part, el nivell d’alimentació rebut durant la

lactació i el maneig del vedell (accés lliure o restringit). Sanz et al. 2003. Albéitar 67: 34-36.

Recomanacions Pràctiques
 Parts al final dels períodes en què les vaques són capaces d'aconseguir una major acumulació
de reserves corporals.
 En els sistemes que comporten l‘estada continuada del vedell amb la mare, concentrar la
despesa alimentària abans del part per a que arribin amb una CC mínima de 2,5-2,7
 En els sistemes que permetin la separació del vedell, serà factible reduir l’ alimentació prepart
(màxim 10-20%) sempre que la pèrdua de pes en l'alletament no sigui acusada.

 Si no és possible assegurar una bona CC al part: essencial aport de nivells d’alimentació elevats
durant la lactació i permanència restringida del vedell, per aconseguir que les vaques estiguin
cícliques en el període de cobricions i assegurar el següent cicle de producció.

 en el cas de les vedelles: molt important aportar alimentació adequada tant abans com després
del part i, sempre que es pugui, mantenir als vedells en accés restringit

Petits remugants

 A l’hora d’escollir les races ovines, a més de la rusticitat, s’ha de tenir en compte:
 Prolificitat: interessen els parts dobles?
 Número de parts/any (1 part/any , 3 parts/ 2 anys). Depèn de l’explotació, el maneig,…
 Estacionalitat reproductiva
 Edat a la 1ª cobrició: > 10 mesos
 No és adequat mantenir tot l'any els mascles amb les femelles (paridera contínua)
 Ideal parts que no coincideixin amb èpoques on hi hagi mancances d'aliment o condicions no
adequades: ideal parts al final de l'hivern i inici de la primavera (època de més recursos
alimentaris)
 Parideres fora de l'estació natural requereixen cobricions en moment desfavorable. De vegades
prima més el preu de venda dels cabrits i bens o de la llet
 Evitar femelles massa primes o engreixades: ↓ fertilitat
 Ús d’efecte mascle i flushing alimentari per a garantir CC al part de 3
 Més adequat: organització del ramat en lots