3r SEGLE XIX

Arnau Dkaidek Torres Història de l’art del s.
XIX 2021-2022
HISTÒRIA DE L’ART DEL SEGLE XIX

Comencem amb el neoclassicisme  primer moviment del mon contemporani  comença a finals
del s.XVIII
Hi ha uns 30 anys del s.xviii que entren en esta assignatura
El modernisme arreplega els historicismes del s.XIX i se li considera de eixe segle però ocupa també
10 anys del segle XX hasta que arriben les vanguardies
Els moviments tradicionals havien durat segles i ara això LITERALMENT s’ha acabat  la revolució
industrial, el dinamisme de la societat del món contemporani  fa que l’art rode de manera més
intensita
Goya és com un monstruo que desborda i no podem catalogar-lo en només un puesto  las
emosiones me desbordan
El neoclassicisme és una recuperació del món clàssic i al llarg del s.XIX es recupera el gòtic  es
considerarà la forma d’expressió més espiritual sobretot de cara als edificis eclesiàstics
- Junt amb este neogòtic ix un neobarroc, neorenaixement, neomanierisme...

neotaputamare
Poasr en contacte el món occidental amb el món oriental
- Comencen contactes comercials amb Xina, Japó, India...  i arribaran influències a

Occident
Es troba la impronta de l’art africà
L’art s’alimenta de tot l’entramat cultural i participa
“Les obres d’art són les nostres deeses”
“Les obres d’art són el punt de partida i el punt d’arribada”
L’art produix un procés de laització  va fent-se LAIC  mucho arte poca religión
- L’art religiós va perdent la seua gran influència  les grans obres d’art que sempre havien
sigut esglésies, monasteris, elements relacionats amb la Passió de Crist
o Tot açò s’ha acabat  NOOooOoOoOo EM DEIXE LA CARRERA
Altres gèneres artístics com  el PAISATGE
- Havia existit però era un element simplement de merda
Es mirarà al món clàssic i a la mitologia clàssica  la mitologia que sempre s’havia considerat
immoral  el neoclassicisme ho recupera
La pintura d’història apareix en este moment
- Temes  món del paisatge, de la mitologia i recuperació del món clàssic
Goya va tindre problemes amb la Inquisició per pintar la maja vestida i la maja desnuda
“Els problemes que tingues amb la Inquisició són mil vegaes pitjors que les visites de l’inspector
d’Hisenda”  XD
Les campanyes de Napoleó van posar en contacte el món occidental amb el món musulmà
1
Arnau Dkaidek Torres Història de l’art del s. XIX 2021-2022
Artistes que posen el vaixell i el ferrocarril en les seues obres  en eixa època es preguntaven si les
persones podrien aguantar eixes velocitats i estaven rallaíssims  i en l’art es veen estes cosetes
noves que anaven inventant-se
TREBALLS
PART TEÒRICA
Tema que es desenvolupa en 1 hora
PART PRÀCTICA
2 imatges a comentar
PASOS
Localització  situar l’obra en el seu context
- Època
- Autor
- Moviment al que pertany
- Situació de l’evolució de l’artista  en quina etapa està
Comentari formal
- Perspectiva
- Distribució de les masses
- La llum
- La composició
Comentari iconogràfic
- Circumstàncies històriques
o Procés de laització
23 DE DESEMBRE  DIA PER A ENTREGAR ELS TREBALLS
Arte del siglo XIX (1760-1910). Rafael Gil, Pascual Patuel
La torre Eiffel es va fer en motiu de la exposició universal de Paris que representava un segle de la
Revolució Francesa
- Es va dir de tot sobre la torre Eiffel
El mamaguevo de Violet Le Duc va restaurar varies cosetes
TREBALLS  40% DE LA NOTA
Correu  pascual.patuel@uv.es
2
TEMA 1. ARQUITECTURA NEOCLÀSSICA
La recuperació del món clàssic
El neoclassicisme  s’extén uns 70 anys en el temps
Primer moviment que experimenta el moviment de laització  el primer moviment que té canvis
FONAMENTALS en la seua forma d’entendre l’art
- Sobretot en les TEMÀTIQUES que els artistes faran  i en la presència d’EDIFICIS CIVILS 
se acabaron las iglesias solo queda laicismo niño
Cronologia  1760-1830
Els artistes innovadors tenen que lluitar per a anar renovant  perquè sino no existiria la Història
de l’Art i seguiriem pintant bous i ninots en les coves
- Els artistes innovadors van ser hatejats
Enfrontament entre arquitectes i enginyers  els arquitectes es consideraven sers superiors i els
ingeniers eren tècnics però no artistes
Neoclassicisme  nova recuperació del món clàssic
- Des del punt de vista formal  és POC RENOVADOR

- Des del punt de vista de CONTINGUT  RENOVADOR
o Els canvis són en els TEMES  en les formes NO
El barroc  era l’època de les monarquies absolutes, super exhuberant...
- I ara el neoclassicisme torna al món de l’AUSTERITAT i el LLENGUATGE CLÀSSIC
Circumstàncies que van afavorir el desenvolupament del Neoclassicisme
1 El barroc va començar a ser QÜESTIONAT  NOoOo BARROC DONDE TE SENTASTE
El qüestionaven per la LITERATURA
- Apareixen ARQUITECTES que comencen a OBRIR NOUS CAMINS  i a dir que el barroc és
un art de l’antic règim
o En la Revolució Francesa el clergat i la noblesa s’han menjat una merda  i la
burgesia és PODEROSA  s’encsarrega del comerç, de la indústria, de la banca... 
tenien el poder econòmic però no el polític  i ara SÍ
Tallar-li el cap a la monarquia absoluta i clavar un NOU RÈGIM amb la BURGESIA com a BASE
SOCIAL  i pareixia bovoo quan el vam comprar xD
Ledouc i Boulee  arquitectes que qüestionen les formes barroques  mals fillsdeputa
2  ARQUEOLOGIA  també influix
- Apareix en esta època
La pedra rosetta la va desxifrar Champollion  i va anar a Egipte en una de les campanyes de

Napoleó
Excavacions d’Herculà  1719
Excavació de Pompeia també per esta època

3
Roma es va posar de moda gràcies a estes excavacions  i Egipte també
- Influències de l’art egipci en el s.XIX porque si porque es la moda tio
També es va posar de moda l’art grec amb excavacions en Grècia
LA IL·LUSTRACIÓ
Pensament filosòfic d’esta època  és fonamental per al neoclassicisme
La RAÓ  tot lo que puga ser entés per al raó és SUPERVÁLIDO
- Tot lo que siga irracional està CANCELADISIMO
“El enemigo no era la mitologia, el enemigo era el cristianismo”
Es pretén substituir un MÓN DE BASE CRISTIANA  per un MÓN DE BASE RACIONAL
- El món grec era l’últim que es basava en la RAÓ  ja sabien que la Terra no era plana
No lis interessa la mitologia per la fàbula o la historieta  lis interessa la BELLESA FORMAL
- Los “cuerpos Danone” és lo que interessava als artistes
El nu  en l’Edat Mitjana era idòlatra (pq no era cristià) i immoral
- Després es recupera
ENCICLOPÈDIA (“ENCYCLOPEDIE ou dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers”)
obra que elimina el coneixement religiós i el substituix per la RAÓ
- Enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis
En esta època apareixen els observatoris astronòmics, comencen a plantejar-se els primers
projectes urbanístics, apareixen els cementeris FORA de les ciutats
“Enciclopèdia” significa un compendi de tots els sabers del món
WINCKELMANN
1764  publica Història de l’art Antic
- Es convertix en el fundador de la Història de l’Art
És el primer que concebix la Història de l’Art com un procés històric
- Primer etapa de juventut, després va creixent i al final entra en la decadència

- Aplica un poc les teories de la natura animal i vegetal  naixes, creixes i mors
o L’art fa lo mateix per a Winckelmann  dilo tete
Estudia el món clàssic NO com una cosa monolítica sinó com una EVOLUCIÓ  ARCAIC, CLÀSSIC I
HEL·LENÍSTIC
- Juventut, maduresa i decadència
15/9/2021
4
El caràcter innovador del neoclassicisme no és el llenguatge que utilitza, perquè es basa en

l’estètica clàssica
- Lo innovador és el fet de portar a la pràctica una de les idees bàsiques del moviment
ilustrat  la IDEA DE PROGRÉS
El neoclassicisme és possiblement el primer moviment de la Història de l’Art que es preocupa per la

societat en general
- L’art sempre ha sigut cosa de les putes minories privilegiades  madrilenyosxdddd
Ara hi ha un desig de SATISFER les NECESSITATS GENERALS de la SOCIETAT
- L’Estat al servei de la societat  si bueno pedro sanxes eso pa cuando

o Per a millorar les seues condicions de vida
Molts edificis tenen una finalitat social  NO privada
- Tampoc arribava a tota la societat, no et flipes bro  gent de baix de tot no s’enterava de
res
o Però altres sectors  sobretot esta NOVA CLASSE SOCIAL  la BURGESIA
 Es BENEFICIA de tot açò  money money everywhere
Creació d’edificis públics com els MUSEUS  antes d’això existien col·leccions privades but NOT
ANYMORE oleee a mamar quadros
- Museu del Prado  del 1785
Museus de ciències naturals també es fa
I BIBLIOTEKES PÚBLIQUES  vamos a la biblioteca nocturna
- Antes d’això havia biblioteques privades
TEATRES PÚBLICS  antes eren privats la majoria
OBSERVATORIS ASTRONÒMICS
L’URBANISME  comencen a ADOQUINAR-SE els primers carrers en esta època
Es creen també ESPAIS VERDS  ole oleee oxigeno para todos
Els cementeris estaven al costat de l’Església tradicionalment  i ARA van FORA DE LA CIUTAT
- Era poc estètic i donava asco

- Era poc higiènic perquè alguns morien de còlera i coses d’eixes  com més lluny millor
En resum  L’ARQUITECTURA ES DEMOCRATITZA
Apareixeran les PRIMERES OBRES PÚBLIQUES QUE BUSQUEN MILLORAR LA SITUACIÓ DELS
CIUTADANS
Aparició de les ACADÈMIES
- Institucions que es creen sobre el s.XVII però ara comencen a estar mamadissimes  i les
Acadèmies de Belles Arts es convertixen en les GRANS PROMOTORES DE L’ART NEOCLÀSSIC
Les acadèmies promocionaven les característiques de l’art clàssic (grec i romà)  eixe era el seu
ideari estètic
5
- Des d’estes institucions es produix un canvi radical en l’ensenyament de les Belles Arts
o En els segles anteriors  l’art s’ensenyava als tallers
Alguns dels grans mestres que anem a estudiar van passar pel sistema gremial dels tallers
Obra mestra  tenies que fer-la per a passar d’oficial a mestre (sempre els fills del mestre
guanayaven xDDD)
- Però en esta època açò s’acaba i venen les acadèmies
Apareixen les ESCOLES DE BELLES ARTS
- Els estudiants de Belles Arts estudiaven anatomia  per a saber representar el cos humà
La Nueva Guardia, 1816  estructura pròpia de l’art clàssic
- Crepidoma, columna amb capitell, arquitrau, fris, cornissa, frontó amb timpà
L’art neoclàssic és un art que RECICLA I RECUPERA el LLENGUATGE propi del món clàssic (grec i
romà)
Característiques de l’arquitectura clàssica que s’agarren ara
- Simplicitat
- Volums i superfícies geomètriques pures
- Solidesa
- Rigidesa
- Solemnitat
França prenia la capdavantera de la promoció de l’art  i li la llevava a Roma, que des del
quattrocento era Dios  naanananana ilegalisimoooo putos gabaxos
- París asumirà esta nova capitalitat de l’art
Uniformitat imposada per França i Napoleó  que va intentar convertir Europa en una unitat
Revolució industrial
Revolució nosek
Revolució agrària  fems artificials fets en laboratori  va incrementar la quantitat d’aliments
Revolució demogràfica  mai la població havia CRESCUT TANT
- I va haver una gran emigració americana  la major activitat migratòria de la història de la

humanitat va ser en esta època
Revolució dels transports  gràcies al VAPOR  la MÀQUINA DE VAPOR es descobrix en el s.XVII

però comença a aplicar-se al VAIXELL i al FERROCARRIL en el segle XVIII i XIX
París, Berlín i Londres  tres capitals que estaran mamadíssimes ara
- Roma cancelada ☹
Arquitectura utòpica francesa  comença a aplicar els principis del neoclassicisme
6
Ledoux i Boullée  faran les primeres obres neoclàssiques  ja no seguixen els patrons de
l’arquitectura barroca i rococó
- Són utòpics perquè les seues obres moltes voltes es quedaven en el PAPER  NO es feien
realitat
Cenotafi de Newton, 1784
- Monument commemoratiu a la memòria d’un mort  no té el cos dins però messirve

- Simplicitat, austeritat...
- Arquitectura parlant  figura esfèrica que simbolitza l’eternitat  l’esfera no té principi ni
final
Barrière de la Villete, 1784-1789, París, Ledoux
- Duana  per a entrar a la ciutat tenies que aflojar la panoja  money money money
o TortillaLand vibes
- Pronaos  part de davant
o Ordre toscà
o Aparell encoixinat
o Part de darrere  com un Tholos
Estos senyors van ser DESMONTADORS del món anterior vinculat a l’antic règim, a la monarquia
absoluta, als privilegis...  i van començar a crear una nova forma artística
20/9/2021
EEUU funda Washington com una ciutat nova i planejada
Nova York va ser fundada pels holandesos
Wall Street (Carrer del Mur)  havia un mur que separava la colònia holandesa de les terres del
nord (on havia tribus amerindies)
França és un dels països bàsics i fonamentals on es va desenvolupar este art neoclàssic
DIFERENTS PERÍODES DEL NEOCLASSICISME
Primer període  vinculat al món del rococó (última efervescència del Barroc)
- El període de Lluís XV  rei de França entre 1715-1774
Període de Lluís XVI  Estil Lluís XVI (1774-1792)
- És rei hasta que li tallen el cap per filldeputa
Soufflot  predomina la seua figura
- L’arquitecte de Santa Genoveva (1754)
Soufflot és considerat l’ARQUITECTE FRANCÉS MÉS IMPORTANT del SEGLE XVIII
Va conéixer l’art clàssic de primera mà  va viatjar per Itàlia en el Grand Tour
- Va conéixer la Roma clàssica i l’arquitectura barroca de Bernini  açò li aportarà molta

informació per a fer després les seues cosetes
7
Va estar també en Paestum  i només podia prendre apunts
Estil Imperi  època de Napoleó I (1799-1814)
- Etapa on es fan els projectes més ambiciosos

- Apareixen les formes més severes, més macisses i més austeres en la decoració
- Inspiració en el món clàssic
Gràcies a les publicacions que es feen sobre l’art romà i grec  els arquitectes podien voreu i dir:
“se vienen cositas”
En esta època es produixen les CAMPANYES DE NAPOLEÓ
- Incorpora Egipte
- Època en la que es descobrix la pedra rosetta  ojo cuidao
Pel descobriment i l’estudi del MÓN EGIPCI
- Anaven literats, gent que sabia de història de l’art, i arqueòlegs

- Este descobriment del món egipci va fer que l’arquitectura egipcia també influira en este
estil
No només es translladen estructures  també espais i idees
- S’agarren idees que configuren l’espai  la MONUMENTALITAT

o Com la que trobem en les PIRÀMIDES o els TEMPLES EGIPCIS (Karnak, Luxor...)
El neoclassicisme NO és una còpia literal del món clàssic romà i grec  és una INTERPRETACIÓ i
també hi ha APORTACIONS (com del món egipci)
Esta època coincidix amb la renovació urbanística de París  grans obres d’urbanització de París
Destruix el París medieval per a fer uno nou  en les caricatures de l’època apareix (Napoleó crec)
destruint amb una piqueta el París medieval  El Mundo Today de l’època xD
S’aferren a un CLASSICISME  art majestuós, solemne, sense decoració...  però

GRANDILOQÜENT
Napoleó volia POTENCIAR PROPAGANDÍSTICAMENT EL SEU PODER  i va usar eixe llenguatge

potent i solemne per a fer-ho
- Ja havia servit com a PROPAGANDA dels grans EMPERADORS ROMANS  i diu pos nem a
reciclar no?  Greta Thumberg agree
Quarta etapa  Estil Lluís XVIII
- En el 1815, amb la caiguda de Napoleó i la recuperació de les monarquies absolutes en

França  es RESTAURA LA MONARQUIA en Lluís XVIII
- En 1815, després del Congrés de Vienna i la restauració de les monarquies absolutes
o Napoleó havia anat conquerint territoris i col·locant familiars en estos territoris
 En Espanya va col·locar al seu germà Josep I Bonaparte (José Bonaparte)
 En Itàlia també va llevar els monarques
Després de la restauració tornen les cases reals que estaven regnant antes de Napoleó
- En Espanya entra Ferran VII  tremenda tularda guuurda
8
En esta època ja NO es construixen grans obres  com a molt, s’acaben les que ja estaven
començades de antes
Santa Genoveva es diu també el PANTEÓ perquè estan enterrats els personatges IL·LUSTRES de
França
Santa Genoveva, 1754-1790
Soufflot  arquitecte
- Va morir en 1780 i no va poder acabar el projecte
Planta de CREU GREGA  poc habitual  és més habitual en orient com en l’art bizantí
- Va projectar 1 cúpula central to guurda i 4 cupuletes laterals

- Recorda a la Basílica de Sant Pere del Vaticà  de Miquel Àngel
Les plantes de creu grega estan vinculades als sepulcres (martyria)
- Sant Pere del Vaticà és un martyria  està enterrat el primer papa de Roma
- Miquel Àngel va gastar esta planta per a vincular-se als martyria
Pòrtic d’ordre corinti i hexàstil  evoca les pronaos dels temples clàssics
- Paral·lelisme amb el Panteó de Roma  tenim un pòrtic i després una part central coberta
per una cúpula de locos
Ruptura clara amb l’estètica del rococó
En el 1791  s’inicia la REMODELACIÓ
- Soufflot la va projectar, va iniciar la construcció, va morir i els seus col·laboradors la van

acabar
- I en el 1791 s’inicia la RECONVERSIÓ / REMODELACIÓ  ja ha passat la revolució francesa
o Este arquitecte convertix una església en el TEMPLE DE LA VICTÒRIA i PANTEÓ DELS
FILLS IL·LUSTRES DE FRANÇA
Panteó significa edifici dedicat a tots els Déus  però el terme ha anat evolucionant i s’ha convertit
en un lloc de soterrament col·lectiu  en este cas estan els fills il·lustres de França
Diferències amb els pòrtics clàssics  les columnes dels racons estan sobreixint en compte d’estar
rectes junt amb les d’enfront
- Sona raro però en la foto es nota de locos
La cúpula  la font original és Miquel Àngel
- Però no és una inspiració directa  en este cas s’inspira en la Catedral de Sant Pau
o Té columnes corinties, tambor, casquet i la llinterna de dalt
Per a la construcció  té un entramat d’estructures metàl·liques de locos
- Construir en pedra era inabarcable econòmicament  es recurrix al formigó

o I el formigó necessita estructures metàl·liques interiors per a donar-li consistència
SANTA MAGDALENA (1813-1842), Alexandre-Pierre Vignon, París
Havia sigut concebuda com una església tradicional de planta basilical (creu llatina)
9
- Cúpula en el creuer que beu de la catedral de Sant Pau i de Sant Pere del Vaticà
- Però en temps de Napoléo rebrà l’estructura de temple clàssic  1813 correspon a la
REMODELACIÓ FINAL
Entra dins dels inicis de l’Estil Lluís XVIII (però va ser dissenyada en època imperial)
- Entra en Estil Imperi
Lo que importa en un edifici és QUAN ES DISSENYA  perquè això és lo que vorem després
Napoléo demana que es modifique este edifici per a conseguir un edifici de caràcter civil  perquè
els il·lustrats eren haters de les esglésies
- Napoleó té poder absolut però assumix els postulats de la Il·lustració (la raó i la laització)
- Fa lo mateix que s’havia fet amb Santa Genoveva
Este edifici ara està DEDICAT A L’EXÈRCIT FRANCÉS  el que ha aconseguit ampliar l’Estat de
França i convertir-lo en un IMPERI
Vignon va alçar sobre la cimentació anterior un  Temple corinti octàstil perípter
Recorda a La casa quadrada de Nimes (Maison Carée)  temple romà en Nimes
En l’interior  està inspirat en les TERMES ROMANES
COLUMNA DE LA PLAZA VENDOME , Jacques Gondoin, 1810, París
Els arcs de triomf i les columnes commemoratives  per a rememorar esdeveniments de caràcter
militar
- Roma va ser lo que va ser gràcies a les LEGIONS ROMANES  va començar sent una ciutat i
van montar un Imperi gràcies a l’exèrcit
Recorda a la columna de Trajà
Dissenyada per a GLORIFICAR a NAPOLEÓ i les seues fites militars
- Es commemora la batalla de Austerlitz (1805)  batalla contra les forces de l’Antic Règim
o Les potències extrangeres estaven acollonaes en els moments de la revolució
francesa per si podia passar també en els seus territoris  i va sorgir la guerra
 L’Imperi Austriac es va estacar i també l’Imperi Rus  es van aliar contra
Napoleó
La columna Trajana es va fer per a commemorar la batalla contra els dacis i per a a soterrar-lo baix
 en el forat que té baix segurament estaven les cendres de Trajà
- I esta columna està inspirada en la columna de Trajà

- Esta columna substituix una estàtua eqüestre de Lluís XIV  s’elimina un símbol de la
monarquia i damunt es commemora una batalla important  2 pájaros de un tiro ole
ARC DE TRIOMF DEL CARROUSEL, 1801-1806, Percier i Fontaine, París
Està en l’entrada dels antics jardins del Palau de Versalles
Inspirat en l’antiguitat clàssica
Té 3 vans
10
Els arcs de triomf romans estan inspirats en les portes monumentals de l’època de les monarquies
hel·lenístiques  i estaven pensats per a que l’exèrcit victoriós desfilara pel seu interior
Novetat respecte a la tradició clàssica  DINAMISME
- El color i els entrants i ixints de les columnes
Dalt hi ha una figura femenina amb 4 cavalls  les AL·LEGORIES es solen representar amb figures
femenines
- S’està al·ludint a la RESTAURACIÓ
ARC DE TRIOMF DE L’ESTRELA, 1805-1806, París, Jean Chalgrin
Commemorar la batalla de Austerlitz  importantíssima  Napoleó volia que sempre es recordara
La batalla es va fer en 1805 i justamentet es va fer esta obra
Estan gravats els noms dels grans revolucionaris
Es subratllen els noms de les persones que van morir
NATIONAL GALLERY, 1833, Londres, William Wilkins
En Anglaterra el neoclassicisme va arribar mamadíssim perquè:
- Ja el Barroc havia sigut vist amb mals ulls per als anglesos  perquè el barroc havia sigut
un art italià més que res  i tot lo que venia de Roma i del Vaticà no lis fea molta gràcia
I els anglesos van perpetuar l’estètica del Renaixement i li la va bufar l’estètica del barroc
En Anglaterra es mantindrà més viva el neohel·lenisme  la tradició grega
- Es diferencia del neoclassicisme inspirat en el món romà
Pòrtic corinti octàstil
Cúpula xikita  recorda la influència de les cúpules bizantines
El neoclassicisme no és un estil pur  incorpora elements de la tradició medieval
- Bizantina en este cas

- I també a voltes elements del món egipci
MUSEU BRITÀNIC (el PUTO BRITISH), 1824-1847, Robert Smirke, Londres
Putos mangantes britànics fillsdeputa
Edifici neohel·lenístic
Ordre jònic  en Roma no es gastava pràcticament i en França tampoc haviem vist encara cap
Pronaos enfonsada cap a dins  i li sobreixen les parts pels costats
Tot plena de ferros per dins  van usar estructures metàl·liques per a fer-la
PORTA DE BRANDEBURGO, 1788-1791, Carl Gotthard Langhans, Berlín
Alemania va experimentar una transformació a partir de 1786  va morir l’emperador de l’Imperi

Austro-hongarés
11
- Era un emperador de gustos clàssics i havia promocionat des del poder una arquitectura
arrelada a la TRADICIÓ BARROCA I ROCOCÓ
- Quan mor  canvien les coses
o Des del poder es dirigix MOLT L’ASPECTE ARTÍSTIC de les ciutats
Va anar eliminant-se el rococó i va anar apareguent una arquitectura més neoclàssica en Alemania
Schinkel  altre arquitecte vinculat a esta renovació neoclàssica
Leo Von Klenze  treballa en Munich  El Lewandowski de l’arquitectura
22/9/2021
Carl Gotthard Langhans
Símbol de la reunificació de les 2 alemanies  la Porta de Brandeburg
Porta de Brandeburg  dissenyada entre 1788-1791
Els propileus són l’accés a l’Acropolis d’Atenes  i esta obra s’inspira en els propileus
Però a estos propileus se lis ha donat una nova orientació  s’han usat a lo ARC DE TRIOMF
- Assimilació de la tradició clàssica d’una font concreta (els propileus)

- Evocació del món romà (arc de triomf)
- I s’ajunta això i es convertix en una porta monumental
La única porta que es conserva de l’època neoclàssica  i mostra la situació de l’època
- Havia muralles amb grans portes en les ciutats
Langhans va visitar diverses ciutats europees 
Es conserva l’estructura clàssica de  basa, fust, capitell, arquitrau, fris i cornissa
Porta molt SIMBÒLICA
- Socialment és un lloc de reunió on es fan les protestes i es reunix la gent

- Quan la passes  comences una gran avinguda ampla
o Esta avinguda és la que concentra la major part d’edificis neoclàssics
 Esta porta dona accés al BERLÍN NEOCLÀSSIC  al BERLÍN IL·LUSTRAT
 El que assumix els principis de la Il·lustració en la seua vessant
artística  arquitectura neoclàssica
Igual que els propileus donen accés a la Grècia clàssica de l’acròpolis (ideada per Pericles)
- Esta evocació dels propileus és la porta al NOU BERLÍN NEOCLÀSSIC  que vol deixar
arrere tota la tradició rococó de l’Antic Règim
La porta té dalt una QUÀDRIGA
- De 5,5 m d’alçada  nananana de locos

- Té un sentit simbòlic  representa la persona que governa
o La deesa Victòria que reflexa el triomf de la porta
TEATRE REAL DE LA OPERA, 1818-1821, Berlín, Schinkel
Schinkel  arquitecte més important de l’Alemania neoclàssica
12
- Un dels més importants del segle XIX germànic
Va ser pintor i escenògraf també
El seu coneixement ampli d’altres edificis neoclàssics i neogòtics  va fer que poguera estar
mamadíssim i fer obres de locos
Primer que practica un tipus d’arquitectura de tradició neoclàssica PERÒ que INCORPORA altres
elements de caràcter historicista medieval  inspirats en cosetes del Gòtic  diiloo mi rey
Influències de la monumentalitat egípcia també i elements del gòtic  este arquitecte és dios
Serenitat  gran estabilitat
Senzillesa  casi ausents de decoració
Solemnitat  grandiositat
Bellesa racional  NO està pensada per als sentits
- Una bellesa austera i solemne  està basada en l’harmonia i la concepció unitària de tot el
bloc  però no és una bellesa de dir “ou mama”
El Teatre Real de la Opera va ser REEDIFICAT després d’un incendi :0
Façana  estructurada al voltant d’eixos cartesians (concatenació entre la verticalitat i

horitzontalitat)
- Van entrecreuant-se elements verticals i horitzontals  això és lo més racionalista que hi

ha
S’usen finestres rectangulars  finestres PROTO-RACIONALISTES
- L’arquitectura racionalista comença en 1914 i arriba hasta els anys 60 del s.XX
o Però aquí són PROTO ojo eh cuidao
Ordre jònic  INFLUÈNCIA del MÓN GREC
- Perquè els romans preferien el dòric (i la seua variant: el toscà)

- Grècia comença a notar-se  tiene cositas
MUSEU ALTES, 1823-1829, Berlín, Schinkel

Obra seua més destacada
Concebut seguint una tipologia grega  STOA
Aquí té 18 columnes  caràcter monumental naaaa incredibile
Per dins té una zona circular amb cúpula que EVOCA AL PANTEÓ DE ROMA
- Cúpula amb casetons

- La estructura està inspirada en el Panteó  ole ole tu si que sabes
Edifici TOTALMENT SIMÈTRIC  a vegetta le gusta esto
Té 2 altures  planta superior dedicada a la pintura
- 2 patis oberts que il·luminen l’interior
13
ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU, 1826, Postdam, Schinkel

4 torres  inusual
- Recorden al context medieval  quan apareixen les muralles i les torres incorporades en
elles
Pronaos hexàstila d’ordre corinti
Cúpula influenciada per Miquel Àngel
Estructura que recorda a les MURALLES MEDIEVALS  i usen TORRES que fan de campanari
- Inclús pareixen també minarets  influència islàmica? Who knows
Per l’interior es nota la influència bizantina
Concepció de l’espai CENTRALITZADA i EXACTA
- Eixos de simetria, 4 torres en els 4 costats...  CONCEPCIÓ PERFECTA DE L’ESPAI
Neoclassicisme romàntic  per les INFLUÈNCIES DEL MÓN MEDIEVAL
- A partir de 1815/1820/1830  igual que els il·lustrats i neoclàssics van borrar l’essència de
la arquitectura barroca
o Ara volen borrar la història de la il·lustració que tant de mal li ha fet a la monarquia
absoluta i a l’església
o I miraran al MÓN MEDIEVAL
LA GLIPTOTECA, 1816-1830, Munich, LEO VON KLENZE

Correspon amb la època de Lluís I de Baviera
- Era un gran AMANT DEL NEOCLASSICISME  friki

- Va convertir Munich en una CAPITAL NEOCLÀSSICA
- Va concentrar els edificis  amb una miraeta es podia vore casi tots els edificis més
importants que va fer Von Klenze per al Lluís I
Leo Von Klenze pensava que la tradició clàssica era la millor
Este tio va tindre una formació de locos  va estudiar en París, va viatjar a Itàlia i va estar en
Grècia
- Les 2 fonts de l’art clàssic (Grècia i Roma)  les VA VORE EN PERSONA  mal
FILLDEPUTAAA
SEVERITAT CLÀSSICA i MONUMENTALITAT EGÍPCIA
- 2 elements BÀSICS i FONAMENTALS de l’ARQUITECTURA DE VON KLENZE
De tots els arquitectes neoclàssics  Von Klenze és el que més s’escapa del neoclassicisme
romàntic
- A ell li la sua lo medieval
Conjunt tancat amb 1 entrada que funciona com un propileus  entres i hi ha una plaça, i ahi estan
els edificis
- Paregut a l’Acròpolis d’Atenes  la qual VA VISITAR!!!!!!!! Mal cabrooooo desgraciat

14
Lakonix plaç (????)  esta és la placeta que hi ha ahi dins
En la Gliptoteca estan les troballes que es van trobar excavant en Grècia
Pronaos octàstila d’ordre jònic
Elements classicistes de Grècia
- O del Renaixement  fornícules cobertes amb frontons de caràcter decoratiu
ELS PROPILEUS, 1847-1853, Munich, LEO VON KLENZE

Combina 2 tradicions arquitectòniques diferents
Les 2 torres guurdes podrien ser una evocació del món egipci  els pilonos dedicats a Isis i a Neftis
- Encara que més probablement siga una EVOCACIÓ DEL MÓN MEDIEVAL
Pronaos lleugerament OBERTA en el centre  per a que es puga passar
- Però és hexàstila
- Esta entrada està inspirada en el temple de Egina
27/9/2021
CASA BLANCA, 1762-1831, Washington, JAMES HOBAN
El neoclassicisme anglés influirà  perquè els colons d’EEUU tenen el seu origen en el Regne Unit
de Gran Bretanya
- Influirà el PALLADIANISME
Este neoclassicisme està moltes voltes inspirat en el neohel·lenisme
Neoclassicisme nordamericà  però també pots dir ARQUITECTURA VICTORIANA
- La reina Victoria va regnar tants anys  des de principis del s.XIX hasta principis del s.XX
o Que a tot eixe període se li diu ÈPOCA VICTORIANA
Gran defensor de l’arquitectura neoclàssica als EEUU  Thomas Jefferson
- Coneixia i havia llegit a Rousseau, Montesquieu i Voltaire

- Va concebre ideològicament el nou Estat  i va passar a ser la primera constitució del món
contemporani és la dels EEUU
o La primera constitució liberal de la història
Es crea un nou estat liberal  basat en els principis de la soberania nacional (ideada per Rousseau)
i el concepte de separació de poders (de Montesquieu)
Thomas Jefferson va ser intel·lectual, polític i ARQUITECTE
- Convertirà el neoclassicisme i l’arquitectura victoriana en l’ARQUITECTURA OFICIAL dels

EEUU
o L’arquitectura del NOU ESTAT
Cort Suprema (com el TSJ) , Capitoli (Parlament) i Casa Blanca (Residència del president) 
arquitectura victoriana
La Casa Blanca és on viu el president dels EEUU  és la seua sede
15
James Hoban  irlandés que va dissenyar una arquitectura classicista basada en la influència
palladiana
- Influència neohel·lenística que busca les arrels gregues més que les romanes
Pòrtic jònic tetràstil
Finestres rectangulars
No hi ha cap engany  lo que veus en l’exterior és lo que hi ha en l’interior
- Si veus 2 pisos hi ha 2 pisos  no nia flipaes ni coses inesperaes
EL CAPITOLI, 1793-1800, Washington, THOMAS WALTER
Cúpula influenciada de Miquel Àngel  però indirectament per part de la Catedral de Sant Pau de
Londres (la de Christopher Wren)
Cúpula de doble tambor, casquet i llanterna
- Estes són les parts d’una cúpula clàssica
Walter va dissenyar la CÚPULA de 100m d’alçària
- Montada sobre tambor i està plena d’estructures metàl·liques a l’interior que li donen
cohesió
Algunes columnes geminades en el pòrtic  2 columnes juntes
Atenea en la part de dalt de la cúpula  un detall més d’hel·lenisme i vinculació al món clàssic
TEMA 2. PINTURA NEOCLÀSSICA

La volta al classicisme en pintura
El paper de les Acadèmies de Belles Arts i els Salons
Jacques-Louis noseke
EL JURAMENT DELS HORACIS, 1784, Louvre, JACQUES-LOUIS DAVID
Pintura anterior a la Revolució Francesa  pintada en l’època de la monarquia absoluta
- Les pintures posteriors seran diferents  perquè s’iniciara el procés de laització

- Per això és important la data de les pintures en estos moments
Quedaven edificis per ahi i l’arqueologia va excavar i va trobar edificis antics  la recuperació de la
cultura neoclàssica va ser fàcil
Però en pintura?????
- Pintura grega no quedava res

- Pintura romana
o La casa de Neró
o Vila dels misteris
o Poc més
Gran PROBLEMA de la pintura neoclàssica  NO tenia per on començar
16
D’on vindran les fonts principals de la pintura neoclàssica??
- De Pompeia i Herculà  que havien sigut soterrades pel Vesubi

- L’arqueologia rescata estes ciutats romanes  va ixir la pintura conservada
- Van poder prendre un model de pintura clàssic
Les pintures d’estes ciutats van tardar en ser publicades i estudiades  els primers pintors que
volien imitar l’estil clàssic no podien disposar d’elles
- I es van fixar en els RELLEUS  l’escultura seria el model per a la pintura

o Els relleus és l’escultura que més es pareix a la pintura
Esta pintura va eliminant les ombres  poc a poc
- El caravaggisme comença a desaparéixer i es busca una major claredat  es vol fugir del
contrast exagerat de llums i ombres característic del Barroc
- Tendència a la verticalitat i horitzontalitat
Les Acadèmies no van ser fundades en esta època  però ara és quan tenen un gran protagonisme
en l’ensenyament i producció de les arts
- És l’època daurada de les Acadèmies
Estes Acadèmies defensaran l’art neoclàssic en contra de la tradició barroca basada en l’estructura
obliqua, en els contrastos de llums i ombres, en els colors exagerats i enèrgics
- La nova pintura PROMOCIONADA DES DE LES ACADÈMIES  serà HATER del barroc i voldrà
tornar a la pintura clàssica
- Per això a la pintura neoclàssica també se li diu PINTURA ACADÈMICA
Es basa en la concepció de que la ment és superior als sentits
- L’art neoclàssic considera açò  diu que la percepció mental és superior a la sensorial
- És un art tan auster, tan racionalment concebut  està pensat per a que es disfrute a nivell
mental
La bellesa en este art és l’austeritat, l’ordre, la racionalitat  és una bellesa racional, i no sensorial
- Igual que en l’arquitectura neoclàssica
Preponderància del dibuix sobre el color
Les Acadèmies de Belles Arts contractaven humans (homes i dones)  perquè no existix res més
complicat de pintar en la pintura acadèmica que el COS HUMÀ
El pintor neoclàssic  DIBUIXA PRIMER
- I després ja li posa el pigment  però el pigment és secundari

- Lo IMPORTANT és la SOLIDESA I PERFECCIÓ DEL DIBUIX
Un artista que ixia de l’Acadèmia podia resoldre qualsevol tema de caràcter realista
- Ixien preparaíssims per a dibuixar  eren MOLT BONS DIBUIXANTS
La pintura a partir de les vanguardies ha agarrat altres camins
La vertical serà la línia predominant
Encara hi ha residus de l’època barroca  amb línies diagonals i estructures corbes

17
- Com les dones de la dreta de la pintura “El jurament dels Horacis”
Recuperació de la temàtica mitològica
- El procés de laicisme, recerca de la bellesa ideal i l’interés pel món clàssic fa que es
recupere
- No és que interessara per si mateixa  interessa més com a sustrat de la representació de
la bellesa del cos humà
o No pel tema en sí  sino per la bellesa que pot incorporar de l’estudi del cos humà
Es recupera la història de la Roma monàrquica  les fonts històriques d’esta època que es
recuperen i es convertixen en punt de referència per a la pintura
Retrat  tema que ja estava vinculat a la burgesia, monarquia i noblesa  volien viure eternament
amb el retrat
- Però ara serà d’un idealisme sublim
Els nus  elements casi indispensables en els artistes neoclàssics
- El nu ve en el món clàssic starter pack

- En el nu  l’artista pot expressar la seua valia  és per a treure’s la tula
o Diuen: “mira filldeputa a que tu no fas açò?” i et pinten un nu
- Aristòtil ja dia que no existix res més bell que el cos humà [masculí] nu
Els pintors intentaran representar els “cuerpos Danone”  el nostre cànon de bellesa actual està
basat en el cànon del món clàssic
- I els pintors neoclàssics recuperaran eixe cànon clàssic
Colors simples  colors racionals
- L’artista no copia la realitat, la idealitza

- El color ara és SECUNDARI
- Lo que conta és la LÍNIA, EL DIBUIX  el color lis bufa l’ou dret i l’ou esquerre
ELS SALONS
Nom genèric per a designar EXPOSICIONS
Són una creació ESTATAL  apareixen en França
El govern francés organitzava exposicions  i en elles es fea una selecció
- Els membres de l’Acadèmia feen la selecció

- L’artista que no presentara obres que estigueren d’acord amb els gustos del món
neoclàssic es menjava una merda i no el triaven
- Després de la selecció otorgaven medalles  or, plata i bronze  average JJOO enjoyer
I totes estes obres han anat a acabar en el Louvre  LOUVRE NETEJA LA MONA LISA TERCER AVISO
La primera exposició dels salons es va fer en època de Lluís XIV  es va fer en el Palau del Louvre
- Allí hi ha una sala que es diu el SALÓ D’APOL·LO

o Per això ve el nom de salons
18
El primer saló es va inaugurar en Abril de 1667  per a commemorar la fundació de l’Acadèmia

francesa
- Es va celebrar en el Saló d’Apol·lo del Louvre baix el mandat de Lluís XIV i a instàncies del
seu ministre Colbert
o Colbert el que va montar el cotarro
En esta època apareix la crítica d’art
- En aquella època estava en mans dels literats

- Es publicava en els periòdics  com en l’actualitat
o Es fea una roda de premsa cada volta que havia exposició
El desenvolupament i protagonisme dels salons  serà en el segle XVIII i XIX (encara que ja
existixen des del s.XVII)
En el 1751 adquiriran una periodicitat biannual  s’organitzaran cada 2 anys
- Es celebraven habitualment en els anys imparells  ilegalisimo

- Es feen en Agost  perquè Sant Lluís és en agost
A partir del 1751 hi ha més rigor  es seleccionen els artistes més pel seu talent
Inicis de la crítica d’art
- Diderot  gran impulsor de l’enciclopèdia

- Eren persones que sabien escriure  encara que no tingueren gran formació artística, era
lo que havia
La crítica EMITIA JUÍS  dia “açò és bo i açò és roïn”  putos nazis
La crítica d’art es convertirà en un gènere literari que aconseguirà un desenvolupament

considerable en el segle XIX
JACQUES-LOUIS DAVID, AUTORRETRAT, Louvre, 1794
David va nàixer a París en 1745 i va morir en 1825
És el vertader PROMOTOR DEL NEOCLASSICISME EN FRANÇA
- Per la influència que va tindre

- Es va implicar en la Revolució Francesa i va tindre una notorietat més enllà de la seua
dimensió com a pintor
Va ser deixeble de Vien
- Este s’enorgullia d’animar als seus alumnes a que estudiaren el món antic i que l’imitaren
En 1774 va guanyar el Premi de Roma  un premi molt cotitzat perquè et permitia viure en Roma i
poder viatjar pels voltants des d’ahi
- Va poder conéixer el món clàssic de primera mà

- Este contacte es va afiançar quan va visitar Pompeia i Herculà
En el 1780 torna a París i ja sabia què collons volia fer  ja tenia clar on anava a dirigir la seua
pintura
- La falta de models de pintura grecorromans va fer que s’inspirara en els relleus clàssics
19
o Va agarrar la SIMETRIA
o FALTA DE PROFUNDITAT
o ORDENACIÓ DE FIGURES EN FILES PARAL·LELES
o INTERÉS PEL NU
 Quan apareixen animals en les seues obres  no lis posava ni les corretges
ni res
 Els deixava NUS també per a que combinaren amb els nus humans
o Cossos moldejats  perfectes, cuerpos Danone
Però s’ha format dins dels paràmetres del Barroc  i en les seues primeres obres manté eixe
contrast de llum que ve amb Caravaggio i el tenebrisme
- Anirà perdent-se poc a poc  però no acabarà mai de trencar totalment amb açò perquè
es va formar aixina
El seu art va assolir els principis de la Revolució Francesa
El seu art es va identificar amb este ideal revolucionari  les seues obres tenen una lectura en clau
revolucionària
- Algunes obres fetes antes de la revolució han sigut reinterpretades  obres de l’època de
la monarquia absoluta es reinterpreten
o La reinterpretació està relacionada amb la Revolució Francesa
Napoleó el va cridar per a que siga el seu pintor
Va tallar amb els residus del rococó (que estaven a la base de la seua froamció)  i es va convertir
en el PRINCIPAL REPRESENTANT DEL NEOCLASSICISME I PRINCIPAL PROMOTOR
- Va ser un Déu en l’àmbit de la pintura  mamadíssim

- La influència que va tindre durant molt de temps és el DAVIDISME
Era com el Fidias de l’època neoclàssica
29/9/2021
PATROCLE, 1780, Jacques-Louis David
1780 és quan torna d’Itàlia a Paris  ací es van assimilant els elements propis del neoclassicisme
Tema mitològic  Patrocle era un heroi de la guerra de Troia i era amic de Aquiles (castro xd)
Es busca casi l’angle recte
Moviment helicoidal del cos  que encara no és molt neoclàssic
Es produix una xicoteta evolució  però encara no s’abandona del tot el barroquisme
- I anirà evolucionant poc a poc i aniran configurant-se les noves formes del neoclassicisme
Composició evoluciona
Tenim també un tractament del nu  mitiquíssim neoclàssic això
Cosetes de Caravaggio que té:
- Peus bruts  propis del naturalisme de Caravaggio

o Al neoclassicisme no se li ocurriria en la vida pintar uns peus bruts
20
- Joc de llums i ombres de contrastos  tractament de la llum un poc caravaggista

- Manta roja
- Colors tan intensos són propis del barroc
- Captar la instantànea i el moment  cosa molt del barroc
o Aquí passa amb el monyo que està menejant-se
Però el contrast ja no té la força i energia que tenien els contrastos de Caravaggio
Quan parlem del romanticisme  es recuperaran valors plàstics del barroc (el color)
Cos idealitzat  en el barroc els cossos són normals
En La Mort de la Verge de Caravaggio  hi ha signes de decrepitud i de mort
- I mai en la vida un neoclàssic haguera fet això
David va vindre de Roma amb molts apunts
- A partir de 1780 vindrà la seua ETAPA MÉS BRILLANT  perquè es consolidaran els
elements
David era un home il·lustrat  ja coneixia tots els principis de la Il·lustració als 40 anys
- Es va convertir en l’orientador de l’estètica de la Revolució francesa

o Ell és el que fixa, orienta i perfila la nova estètica neoclàssica
Es va dedicar també a la política  va ser membre de la Convenció (com el congrés de diputats, del
poder legislatiu)
- Va presidir 2 voltes la Convenció

- Va votar l’ajusticiament de Lluís XVI i Maria Antonieta en la guillotina  dilo davidinho
Va ser empresonat perquè estava vinculat a la revolució  i quan va quedar lliure va obrir un
estudi i es va dedicar a pintar
- Els últims anys de la seua vida els va passar en Bèlgica després de que es restaurara la
monarquia absoluta en Lluís XVIII
o David va morir en l’exili
David NO trencarà MAI definitivament amb el barroc  però sí que evoluciona cap al
neoclassicisme
EL JURAMENT DELS HORACIS, 1784, JACQUES-LOUIS DAVID, Louvre
Encàrrec del rei Lluís XVI
El rei volia representar HEROIS de l’ÈPOCA CLÀSSICA
- Personatges trets de la història  sobretot de l’època de la monarquia (romana)

- Recuperar eixos herois de l’antiguitat i convertir-los en models d’ell mateix
o Vincular-se a ells
En estes obres es prediquen virtuts  i el rei s’apropia i s’assimila a elles
En esta obra David es va inspirar en una representació teatral de Cornei (autor dramàtic del
s.XVII/XVIII)
21
- Obra de teatre “Horaci”  David va anar a vore-la i va treure el bloc de notes

o Va prendre notetes de lo que va vore
Ab urbe condita  “Des de la fundació de la ciutat”  no sé a q ve açò
Esta obra és una cridada enèrgica a la VIRTUT CÍVICA I AL PATRIOTISME
Va tindre que buscar un moment concret de l’obra per a representar
- Mostra una escena que té el seu origen en els enfrontaments entre la ciutat de Roma i la
de Alba Longa
Roma naix com una ciutat  i a partir d’ahi s’inicia un procés d’expansió
- Primer controlarà la Península itàlica

- Després el mediterrani oriental de les monarquies hel·lenístiques
- Després contra els cartaginesos en les guerres púniques
En este procés de crear un gran imperi hi ha una guerra entre Roma vs Alba Longa
- Segle VII a.C  es disputava el control de la Itàlia central
Es creu que van pensar que en compte de produir una sangria  pos que s’enfronten els caps de
les famílies que controlen el poder en Roma i Alba Longa?  aixina morirà menos gent
- Les 2 families estaven emparentades entre elles  havia hagut matrimonis entre familia
Estava la familia dels Horacis  controlava Roma
I la familia dels Curiacis  controlava Alba Longa
- El rei s’identifica aixina com a herois que es sacrifiquen per la pàtria
David plasma el moment en que el pare Horaci (el barbut del centre)
Només va sobreviure 1 Horaci
Al tornar es va trobar amb el dol de la seua germana  que estava compromesa o casada amb un
Curaci que havia mort en l’enfrontament de 3 vs 3
- Este supervivent Horaci va considerar que la seua germana era una traidora perquè plorava
per un enemic  i la va matar per traidora  MAL FILLDEPUTA
- Va ser acusat d’assassinat i va ser condemnat a mort  tots al pou
David capta el moment concret  en que les VIRTUTS d’una entrega incondicional per la PÀTRIA
- La pàtria és un concepte propi del romanticisme  és un sentiment d’estima cap al

territori, les seues costums i persones
- El moment en que els 3 germans Horacis juren defensar la PÀTRIA (Roma) encara que la
seua vida estiga en perill  per a evitar una sangria de 2 exèrcits
o L’obra és una exaltació al valor i l’heroisme masculí
Per a accentuar encara el pathos (la tragèdia)  hi ha una dona amb 2 fills modo triste
- Està amb 2 fills que NO tenen pare  és una premonició de lo que passarà
El rei es presenta com a HEREU de TOTES ESTES VIRTUTS  HEROISME PER LA PÀTRIA
- Nazionalista!
22
Composició
Influència dels baixos relleus
Fuig de l’espai més escorçat i genera en el centre un eix de simetria
- Esta composició s’està gestant poc a poc

- L’eix de simetria evoca i compensa les 2 parts de la composició
En la part de les dones  és on més es vincula al barroc
- Escorços, línies inclinades...

- Però la resta de la composició va PERFILANT una ESTRUCTURA SIMÈTRICA
o Amb 1 eix de simetria i 2 parts que juguen amb equilibri entre elles
Al fondo  arquitectura clàssica
- Fust, capitell amb l’equí i l’àbac, i dalt arc de mig punt
Número màgic  3
- 3 dones, 3 personatges, 3 espases, 3 braços, 3 arcs  número repetit en la composició
Va vindre la Revolució i el quadre va tornar a ser exposat en 1791
- En una exposició en la que apareixien altres obres de David

- En este moment se li va donar un nou contingut  es fa una nova lectura del quadre
o Es va dir que representava un enfrontament actual
 Forces de l’Antic Règim (monarquia absoluta, societat estamental...) vs la
nova societat (nou règim polític liberal que sorgirà de la Revolució)
4/10/2021
LA MORT DE MARAT, 1793, JACQUES-LOUIS DAVID
Representa un ASSASSINAT del polític Marat
Va viure entre 1743-1793
Va ser pintada en el mateix any de l’assassinat
- Els esdeveniments estaven molt frescs en la ment de l’artista i dels contemporanis
Anne Marie Charlot Corday  dona que el va assassinar
- Va ser una comissionada pagada per a cometre l’assassinat

o S’intenta matar a un contrincant polític i la van fitxar en plan sicaria
Això va tindre tanta importància en l’època que es van fer varies obres  va ser objecte no només
de pintures  també d’ESTAMPES (GRAVATS)
- Els que gastarà Goya seran gravats de coure (calcografia)

o Si es sobre fusta serà xilografia i si és sobre pedra serà litografia
 Sobre seda seria serigrafia
L’ESTAMPA / GRAVAT  té més importància que les pintures
- Perquè és més FÀCIL DE TRASLLADAR
23
Goya va ser més conegut pels seus gravats  capritxos, tauromaquia, els desastres de la guerra...
que pels quadres  que hui en dia són coneguts però en aquella època guanyaven els gravats
- Els gravats viatjaven en la cartera fàcilment i els quadres normalment se’ls quedava algú en
mans privaes
Normalment la representació d’este assassinat es mostrava en el MOMENT FULMINANT
- En el moment en que Corday li clavava el ganivet baix del coll  el moment de més pathos,
el moment més dramàtic
- Però David mostra a Marat en el moment de dsps de l’assassinat
o Mosatros tenim que reconstruir el procés gràcies als elements que mos deixa en el
quadre
Marat patia una malaltia que l’obligava a guardar repòs i a clavar-se en la banyera amb aigua, i sals
minerals que aliviaven el seu dolor
- Mos el representa en el seu MOMENT DE CURACIÓ

- La malaltia era de la pell i era molt desagradable  estes malalties eren molt habituals en
esta època perquè la gent no es banyava, no prenia el Sol...
Talasoteràpia es va posar de moda en el segle XIX  la teràpia de la mar
Anècdota:
L’avinguda del port de València estava plena de carros que portaven mercaderies del port a la
ciutat i viceversa
- Van intentar crear una avinguda alternativa  Blasco Ibáñez

o Que primer es dia Passeig València al Mar
Es buscava que el camí del port fora per a les mercaderies i que este es gastara per a que els
carruatges i la gent pugueren anar a estiuejar a la Malvarrosa per la talasoteràpia
Tornem a lo que anavem:
David prescindix de tots els elements que no facen falta  no hi ha ni fondo
- Res distrau l’atenció de l’espectador  només lo que fa falta
Amb això i amb l’ajuda de la llum  el caravaggisme encara no ha desaparegut perquè està en la
formació de David
- I això fa que l’espectador es centre en lo que li pega la llum
No hi ha elements anecdòtics  tots els elements estan clavats apostes per a que els llisgam en
clau simbòlica  tots tenen significat
Este quadre no només narra lo que va passar sinó que també és un homenatge que li fa David al
seu conegut i (segurament) amic
Elements:
La BANYERA:
- És una ajuda per a combatre la malaltia de la pell i les molèsties que li causava
o Encara que està en esta situació física  Marat continua treballant
 Representa el COMPROMÍS POLÍTIC DE MARAT amb la revolució
24
 Està reconvertida en un lloc de treball  però David té interés en que

sapigam que això és una banyera
 Posa com un escriptori de fusta tapat per un mantell  però dobla
el mantell en una part per a que vegam que és un escriptori de
fusta
El deure polític va davant de les limitacions que té per la seua malaltia
La CAIXA:
- Una caixa més cutre que la verga

- Està més bruta i amb més forats que la taula del piset
- Simbolitza l’AUSTERITAT  símbol de la Revolució Francesa
o Volia imposar el principi d’austeritat en un món de despilfarrament en el que vivien
la cort de Versalles i tota la noblesa  mentre el poble passava fam
- Dedicatòria amb TIPOGRAFIA ROMANA  forma part de la recuperació del món clàssic
- La taula recorda a una LÀPIDA  aludix a la MORT
o Evoca la mort del propi Marat  símbol funerari i al mateix temps es predica
l’austeritat de Marat
 Que podria tindre una mesita caríssima amb adornos de bronze com els
mobles neoclàssics  usa una caixa de merda
2 TEXTOS:
- Es poden llegir els 2

- En uno posa la data, el nom de la assassina i liu envia a Marat
o L’assassina havia demanat audiència amb Marat per a demanar-li un favor
o Símbol de la TRAÏCIÓ  usa l’ENGANY
 Demanar-li un favor a Marat i aprofita la confiança i benevolencia de Marat
per a acostar-se a ell i matar-lo  mala nazi filladeputa
Està demanant-li ajuda econòmica perquè l’home de l’assassina està en la guerra i li va demanar
ajuda per a comprar pà als seus fills  ves al forn de Benimaclet bro està tremendo
Que Marat atenga la solicitud d’esta persona  senyala la virtud de la GENEROSITAT
- No és com tots els polítics del món  justament Marat és un bonachon claro que si jeje
- Les virtuds cristianes han passat una laització  i s’han convertit en VIRTUTS HUMANES
La resposta de Marat és una ordre  d’entregar un cheque a esta dona
El tenebrisme mos ha anat destacant aspectes concrets  la llum mostra exactament lo que David
vol que vegam
Té una pluma en mans  instrument del bé
- L’instrument que es gasta per a firmar el xec i intentar resoldre els problemes de una
ciutadana
Ganivet enterra  després de clavar-li’l ha caigut enterra
- Instrument del mal  causa de la seua mort
La postura de Marat
25
Quadre d’inspiració neoclàssica  austeritat i domini de les línies verticals i horitzontals
- No hi ha punt de fuga
- No hi ha profunditat
- Falta de moviment
Però hi ha una certa inclinació  és conscient per a donar-li protagonisme a Marat
- Destaca la seua figura trencant les línies verticals i horitzontals  creant una diagonalitat
- Açò són restes del caravaggisme i de l’època barroca
El braç de Marat recorda al de la Pietà
Si tinguerem que assimilar-la a un tipus iconogràfic del cristianisme  seria la Mort de Jesús
- Estem davant d’una Pietat LAICA  NO RELIGIOSA  s’ha fet una RECONVERSIÓ
o La religió en esta època queda enfosquida per la llum de la raó dels il·lustrats
o Si no hi ha llum de la raó  és la foscor
De la mateixa manera que Jesucrist va morir víctima de les seues conviccions  Marat mor víctima
de les seues conviccions polítiques
Predomina el dibuix sobre el color
Marat està idealitzat  cuerpo Danone
En la segona part de El Padrino s’inspiren en la mort de Marat per a fer una escena
- Tens q voret les putes pelis ja filldeputa malparit
Marat es mostra com un HEROI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA  com un màrtir de la revolució
El nu està justificat perquè estem dins del neoclassicisme  li interessa el tractament i l’estudi
exquisit de la seua anatomia
- David està dient-mos que és un pintor mamadíssim capaç de pintar el cos humà  lo més
complicat de pintar ell teu fa en un bot
David no descriu la violència  no li interessa el tema del assassinat en sí i la violència
- La seua lectura és més ampla  vol glorificar a Marat, no li importa mostrar com la
filladeputa eixa l’assassina, això faltava donar-li protagonisme tira vaa pa tu casa
subnormal
- Vol mostrar-lo com a amo de totes les virtuts que pugues imaginar-te
o Encarna les virtuts d’un ciutadà exemplar i mor víctima del seu compromís
Goya farà lo mateix en Els fusilaments del 2 de Maig  no li interessa tant la violència en sí
EL RAPTE DE LES SABINES, 1799, JACQUES-LOUIS DAVID, Louvre
Personatges que en bona mesura estan NUS  en conill XDD
Un soldat que mos està fent un calvo el filldeputa
- Amb un escut de la Lloba capitolina i Ròmul i Rem
Aparentment  la imatge és molt moguda  podriem pensar que és una composició barroca
26
- Però realment PREDOMINEN les LÍNIES VERTICALS I HORITZONTALS

- I es produix un moviment HIERÀTIC, CONGELAT
o Pareix que els acaben de treure del congelaor i estan petrificats
o Realment no hi ha dinamisme  és prou estable
També dominen els eixos de simetria  com la tia que està oberta de cames i de braços
- La ha potenciat enfocant-la amb la LLUM
L’obra s’ambienta en el món romà de l’època de la monarquia
Època de la fundació de Roma  els neoclàssics fugiran dels temes religiosos i buscaran les fonts
d’inspiració en el món clàssic
- En la mitologia i en la història
o En la història més antiga, com en el jurament dels horacis
En esta època havia molts samarros  major part de la població era masculina
- Segons la llegenda, per a resoldre este problema  Ròmul se li va ocurrir organitzar proves
esportives en honor del déu Neptú
- A estos jocs van acudir els pobles veïns  igual que en les Olimpiades gregues
- Van acudir els sabins  un poble veí
La idea era raptar totes les dones que pugueren i endur-se-les  cada romà va agarrar la sabina
que va poder i se la va endur
- Als sabins açò lis va sentar com una patà als ous
- Van començar a preparar la vengança
- Anys més tard  els sabins ja s’han preparat la vendetta i van atacar als romans i els van
acorralar en un dels 7 turons de Roma  en el turó capitolí (el centre religiós, on estava el
temple de la Tríada Capitolina)
Este és el moment en que els 2 exèrcits s’enfronten  i les dones van impedir l’enfrontament
- Perquè en un costat estaven els seus pares i els seus germans sabins
- I en l’altre costat els seus homes i els seus fills que havien tingut amb els romans
o Morga qui morga les dones perdran  igual que en el Jurament dels Horacis
 Com sempre, maxirulos liant-la i les dones pagant les conseqüències
Els rostres de les ties no són de una gran tristor interior  perquè estem en el neoclassicisme
- Si ho haguera pintat un pintor romàntic seria molt diferent  però en el neoclassicisme no

interessa el pathos (la part emocional i dramàtica)
o Simpàtic significa que connectes amb el seu pathos
o Antipàtic significa que no connectes amb el seu pathos
BONAPARTE FRANQUEANDO LOS ALPES, 1800, JACQUES-LOUIS DAVID, Museu de Versalles
David no només va pintar al servei de la Revolució sinó que va participar  va formar part de la
Convenció Nacional, la va arribar a presidir i va votar la mort de Lluís XVI i Maria Antonieta
- Va ser detingut i va ser empresonat en la presó de Luxemburg durant un temps
Però en el 1795 va ser alliberat i diu: “la meua etapa política ja s’ha acabat, ja eu tenim bé”
Arribem a la època de Napoleó  primer va ser cònsul i després emperador de França

27
- I entrem en l’època del primer imperi francés
Napoleó és partidari de les idees de la Revolució Francesa, de la Il·lustració, d’abolir el sistema

feudal, d’abolir els privilegis de la noblesa  però continua sent un GRAN DICTADOR, és un
MONARCA ABSOLUT
- I té que presentar-se d’una manera molt digna i solemne davant dels seus súbdits  i
necessita artistes que capten les seues glòries i el mostren mamadíssim
- I evidentemente agarra a DAVID i es posa al servei de Napoleó  es convertix en un perro
del estado
En esta obra  el cavall està encabritat
Ha sabut captar l’INSTANT  es nota que fa vent
- El pèl del cavall i la capa de Bonaparte

- La postura del cavall
- Postures heretades del barroc  clau per a entendre el romanticisme que vindrà
o El cavall està apoyat amb les cames de darrere
Està senyalant en plan “yeee samarros, nem cap allà”  perquè van a conquistar el nord d’Itàlia
- I allí col·locarà a la seua familia
Idea de incorporar la naturalesa  es veu la montanya
- El fondo del quadre és molt del romanticisme

- David està entrant en el pre-romanticisme
El romanticisme mirarà al món medieval  AAAAAAAA SI PERFA
- El color tornarà al tenebrisme del barroc, les composicions obliqües, els escorços forçats...
La forma de representar l’heroisme i el poder de Napoleó  és usar recursos que venen del barroc
- Recursos que es van usar en el seu moment per a ressaltar la dignitat i el poder dels
monarques o de Déu
o En l’Antic Règim la religió i la monarquia són de lo més poderós que hi ha
 El duo dinámico  estan mamadíssims
És un quadre d’història  narra la campanya de Napoleó cap a Itàlia
- Està creuant els Alps

- Annibal i Carlemany també van creuar els Alps  s’està equiparant a Napoleó amb eixos
samarros
LA CORONACIÓ DE L’EMPERADOR, 1806-1807, JACQUES-LOUIS DAVID, Louvre
La fa al servei de l’emperador també
Va ser coronat en 1804  primer cònsul i després emperador
Estem davant d’una de les primeres obres de pintura d’història
- També entroncaria amb el romanticisme
En el neoclassicisme es prenen temes de història antiga  i este és un tema de història

contemporànea
28
- Gran diferència entre la pintura d’història neoclàssica i la romàntica és eixa

o En el romanticisme Ròmul i Rem lis bufen l’ou dret i l’ou esquerre  només lis
interessen elements contemporanis
 Entonces esta obra s’acosta més al romanticisme en eixe sentit
La coronació de Napoléo va ser en la catedral de Notre-Dame
- David va fer esboços  va prendre apunts d’esta cerimònia

- Es va plantejar l’obra
- Per a donar-li un sentit més laic no la va situar en Notre-Dame  pareix que estiga en una
gran capella
Va fer una maqueta, va fer figurins per a estudiar detalladament els vestits i les robes
Per a donar-li energia  capta el moment en que ja està coronat
Composició neoclàssica  inspirada en els relleus romans
- Tot és vertical i horitzontal  els ciris, els personatges, el bàcul, la creu, el hieratisme dels
personatges que pareix que els hagen trets del Ara Pacis o del Fris de les Panatenees
David va ser el gran difusor d’este tipo de pintura que marcarà tota una època
JEAN-DOMINIQUE INGRES
Vol mostrar la psicologia dels personatges
Pintor neoclàssic que ja apunta a les formes romàntiques
Tractament de les superfícies és de locos  exquisit
EL BAÑO TURCO, JEAN-DOMINIQUE INGRES, 1863, Louvre
Per la creació dels grans imperis colonials  Occident i Orient entraran més en contacte
Fer-se tota la ruta de la Seda li costava 3 anys a un xino  joder loco no renta sas
6/10/2021
ESCULTURA NEOCLÀSSICA
En la escultura barroca  fer que el fidel experimente sentiments religiosos
Tota esta espiritualitat religiosa va desapareixent
- Primer pels efectes de la Il·lustració  que busca un art laic

- Per la recuperació del món clàssic  es recupera l’idealisme i l’ausència d’emocions
o L’idealisme de Fidies, Policlet, Miró...
Buscaran la idea de BELLESA FORMAL  més que un contingut de caràcter religiós com passava en
el barroc
El tema NO lis importa
- En el barroc era molt important  la temàtica vinculada al sentiment religiós

- El tema ara serà accessori, moltes voltes serà intrascendent  no interessa què és, sinó
COM és
29
o Importa la manera en que es representa un tema concret
Temes que gasten ara:
- Mitologia  dona igual quin tema mitològic es mostre, això és secundari

o Lo interessant és  el tema és un pretext per a crear bellesa formal
- Tractament del nu
o Mitologia i tractament del nu van junts  perquè ja en l’art clàssic havia nus
Es torna als materials nobles del món clàssic  marbre i bronze
En les guerres mèdiques (grecs vs perses)  els perses van arrassar l’Acròpolis d’Atenes
- I els grecs la van reedificar després

- L’arqueologia ha tret a la llum mogolló materials (escultures incluides) de la primera
Acròpolis d’Atenes
o L’arqueologia és super important pa tot lo que estem veent
Les escultures romàntiques no es quedaran en la bellesa formal  ja evocaran continguts

emocionals  seran emotives
ANTONIO CANOVA
Va elevar Itàlia a l’altura que fea molt de temps que no tenia  perquè París havia anat guanyant
protagonisme poc a poc  putos gabaxos
Gràcies a Canova l’escultura neoclàssica té un lloc preminent en el món italià  i això no ho tenia
ni en la pintura ni en l’arquitectura
Els artistes italians tenien davant un vertader panorama escultòric que podien imitar
- Les fonts presents que tenien i la destresa de Canovas s’ajunten i es crea un art exquisit
Va ser considerat pels seus contemporanis com el millor escultor de tots els temps
Fidies, Policlet, Donatello, Miquel Àngel, Bernini, Canova, Roden...  els grans representants del nu
a la manera clàssica
Fa una síntesi del món grec i del romà  i a partir d’ahi elabora un estil molt elegant
Es va educar en Venècia
El papat es convertirà en un gran protector de les arts
Va entrar en contacte amb el cercle de Winckelmann i va anar empapant-se del concepte de

bellesa propi del món clàssic i que contrastaria amb l’escultura barroca anterior
Canovas intenta PLASMAR una SUPREMA BELLESA IDEAL
Es preocupa per una textura enormement suau de les superfícies
DÉDALO E ÍCARO (DÉDAL I ICARUS), 1778, CANOVA
Les seues escultures no transmeten continguts emocionals  transmeten una gran serenitat
- Ausència de continguts del món del pathos

- Hi ha que buscar BELLESA FORMAL, no emocional
30
o ETHOS  la forma exterior perfecta i idealitzada

 Esta és la que es busca ara, el pathos li la bufa
o PATHOS  contingut emocional de l’obra
Esta escultura en concret té coses del passat i del present
Parla del mite del Minotaure
En esta obra ja veem MITOLOGIA i TRACTAMENT DEL NU  els 2 temes van junts
El minotaure era fill de Parsifae  la dona del rei de Creta, Minos
- Era fill d’ella i d’un bou  ho va fer per a venjar-se del seu home
Van decidir tancar al minotaure en un laberint  l’arquitecte era Dédal
- És el home major de l’escultura
Cada cert temps se li entregaven 7 joves i 7 doncelles pa que se’ls menge
Dédal al final va revelar el secret del laberint a un heroi  Tesseu
- I es va carregar al puto minotaure (el fill de la reina)
El rei de Creta va tancar a Dédal i al seu fill Icarus
- L’obra és el MOMENT en que DÉDAL I ICARUS intenten FUGIR

o Però Creta és una illa  i van intentar FUGIR VOLANT
o El moment és en el que Dédal li nuga al seu fill unes ales de cera per a que puguen
volar i fugir
o Van volar molt alt i el Sol va derretir les seues ales  i van caure a la mar ☹
Té cosetes del barroc i també apuntarà a coses noves
- La torsió del cos és barroca  torsió helicoidal

- El MOVIMENT també
- L’expressivitat  es nota l’esforç físic que està fent
- REALISME del barroc  és un retrat, no és una cara idealitzada  és una persona que
podria existir en la vida real
o El cos del pare NO està idealitzat  és un home vell, no té un cuerpo danone
- La idea de l’INSTANT  la CAPTACIÓ D’UN MOMENT
o Els artistes del barroc sempre intentaven captar el moment de major intensitat
emocional
Cosetes noves:
- El nu  és herència del món clàssic i té que fer-ho

o I també per a DEMOSTRAR QUE TÉ UNA TREMENDA TULA
o Estudi del nu  el cos de l’adolescent és un cos andrògin
 Praxíteles i Donatello treballen estos cossos
- El contrapposto  si avances la cama esquerra, el braç dret cap arrere, i viceversa
o Moviment contraposat i compensat entre braços i cames
- Austeritat, solemnitat...
MONUMENT FUNERARI DE CLEMENT XIV, 1787, CANOVA
31
Escultura funerària era una font d’ingressos considerable
Recorda a Bernini
Tipologia de tomba monumental  la crea Canova i tindrà èxit en la posteritat
- Seguix de propet els models de Bernini
Austeritat
Estructura piramidal  com les de Bernini
Eix de simetria
El papa pareix que estiga fent el saludo nazi però nooo  significa protecció espiritual a tota la
cristiandat
Figures femenines  al·legories de virtuts
- Són virtuts que es diu que tenia el papa Clement XIV

o La Templança  inclinant-se sobre el sarcòfag
o La Mansuetut  mansedumbre, la calma
El papa està representat amb una GRAN ENERGIA i CARÀCTER
- Va ser el que va dissoldre l’orde dels jesuites  es va atrevir a fer-ho, cuidao que eixos no
anaven an bovaes
Part de baix  xicoteta capelleta per a fer misa o lo que siga
El trempà és per a treballar el marbre i fer-li detallets  com a conseqüència d’esta obra, Canova
va desenvolupar una deformació dels músculs del cos per l’esforç que va tindre que fer
11/10/2021
Eros y Psique (1787-1793) de Antonio Canova
En muchas ocasiones, las fuentes literarias nos hablan de historias de amor, como es el caso de
Eros y Psique. Cabe mencionar que este tema está inspirado en una fábula de Las Metamorfosis de
Apuleyo –también conocidas como El asno de oro de Apuleyo por Agustín de Hipona–. En este caso
se trata de una fábula de amor entre Eros –hijo de Afrodita– y Psique. Eros se enamora de una
mortal, la cual era muy bella y era hija de un rey griego. Los dioses se diferenciaban de los humanos
por la inmortalidad y por el poder que poseían, pero por el resto se comportaban igual. De este
modo, al ser una mortal, Eros tuvo que pedirle permiso a Zeus para poder desposarse con una
mortal –la cual tenía una belleza extrema– y este le dijo que sí.
Afrodita envidiaba a Psique, una joven bellísima, por lo cual envió a su hijo Eros para que le lanzara
una flecha y se enamorara del hombre más repugnante del reino. Los planes de Afrodita salieron
mal, ya que su hijo se enamoró de Psique y desechó la flecha. Eros, conocedor del carácter de su
madre, decide ocultar a su querida en la oscuridad y esta, a pesar de no poder ver su rostro, se
enamora de él. Un día, la joven no pudo aguantar más las ganas de ver el aspecto de Eros, por lo
que encendió una lámpara, cayendo de esta una gota de aceite que quemó el rostro de su amado.
Eros, guiado por el enfado, decide abandonar a Psique e irse lejos. La joven no estaba dispuesta a
perderlo y lo busca desesperadamente hasta acabar en el infierno, donde abre un cofre con ''sueño
estigio'' (un vapor que sume en la amnesia a los muertos cuando llegan al Hades) y queda en coma.
Eros, aún enamorado, voló en busca de su amada y al encontrarla, con un beso logró ''limpiar dicho
32
sueño de sus ojos''. Ambos prometieron no alejarse jamás el uno del otro y fueron felices para
siempre.
Una fábula tiene diferentes etapas, por lo que los artistas debían escoger una de ellas para poder
representarla. Es por ello por lo que Eros es representado como un adolescente que se inclina
sobre su estimada Psique en esta composición compleja y algo estereotipada. Por otro lado, psique
envuelve con sus brazos la cabeza de Eros y lo aproxima hacia su cuerpo para besarlo, aunque
realmente la escena se queda en tensión.
Si prescindimos un poco de los elementos anecdóticos, la estructura formal de toda la composición

se representa en aspa, mientras que en el centro se produciría esta aproximación que no llegaría a
consumarse entre los dos jóvenes amantes. Para ser una obra puramente neoclásica, debería
vincularse a las líneas verticales y oblicuas, y no a las diagonales. Por tanto, hay una pervivencia del
rococó, donde los temas son más sensuales y poco rígidos y organizados en función de las nuevas
dependencias que buscan la verticalidad y la horizontalidad. De hecho, estamos frente a un
sentimentalismo erótico propio del rococó, tanto en la escena como en el tratamiento.
Respecto al centro del aspa, se trata de un centro geométrico en el que los brazos de Psique
generan esta forma circular que capta muy bien nuestra atención al mismo tiempo que en el centro
aparece el entrecruce de miradas de ternura que corresponde a la de dos enamorados. Hay un
punto vacío de máxima tensión entre ellos –concretamente entre sus rostros– debido a ese beso
que no se ha podido consumar. También encontramos a Eros tirando de Psique hacia arriba, al
mismo tiempo que Psique tira a Eros hacia abajo: esto se da con el objetivo de conseguir esta
compenetración perfecta.
También se debe destacar la transparencia del material, la cual hace que todo el conjunto sea
visualmente ligero y, de nuevo, es un elemento que añade sensualidad. Por otro lado, es exquisito
el tratamiento de la superficie que Canova ha logrado, convirtiendo este material complejo de
trabajar en algo “suave” mediante el uso del trépano –este resultado lo observamos con los paños
que envuelven el cuerpo de Psique–. El resultado conseguido es el de un gran genio, donde la obra
está exquisitamente pulida y los cuerpos están modelados de una manera muy sensual.
En definitiva, estaríamos delante de un juego amoroso que juega entre aquello divino y aquello
humano, y que le daría un cierto sentido romántico al conjunto: es un sentido que no procede del
romanticismo, aunque su sensualismo se inspiraría en las raíces rococós. De este modo, la obra se
convierte en una anécdota –idea muy propia del rococó–, elevándola a una categoría simbólica
universal del amor y el deseo carnal que evoca los sentimientos, el pathos.
Monumento funerario de Cristina de Austria (1798-1805) de Antonio Canova, Iglesia de los

Agustinos de Viena (Austria)
El Monumento funerario de Cristina de Austria es un cenotafio, es decir, no contiene el cadáver del

personaje a quien se dedica. Cristina es una princesa de la casa imperial austríaca, hija predilecta
de la emperatriz que en aquel momento dirige los destinos del imperio: María Teresa de Austria.
Por tanto, a la muerte de la princesa, su esposo Alberto de Sajonia-Teschen encargó este
monumento funerario a Antonio Canova.
En este caso no se ve herencia del periodo anterior, tratándose el tema con serenidad. Destaca su
forma triangular, aludiendo a una pirámide como monumento funerario: permanece la tradición de
la pirámide vinculada a la muerte y a la eternidad, en la que el faraón vivirá eternamente durante
toda la eternidad, convirtiéndose en un Dios que reinará en la segunda vida. De hecho, el tema
33
egipcio se convirtió en un tema de actualidad, por lo que el escultor utilizó esta forma tradicional
que evocaba también las tumbas monumentales que elaboró Bernini.
Encontramos sobre la estructura triangular una puerta fingida pintada de negro que contrasta con
el blanco de toda la composición: significa el paso de la vida terrenal a la vida celestial. Por tanto,
no solo marcaría la entrada física a un sepulcro. Es una obra que debe entenderse dentro de un
contexto cristiano, en el que la visión cristiana de la muerte implica que esta no es el final, sino el
principio. Además, a Viena no llegó la contrarreforma, por lo que las imágenes no fueron
destruidas.
Uno de los detalles que prima es la inscripción en latín: VXORI OPTIMAE ALBERTVS. Esta se traduce
como «Alberto a su excelente esposa», refiriéndose a la dedicatoria a Cristina y a quien lo dedica,
Alberto. En la parte superior se observa cómo los ángeles tenientes sostienen un camafeo con el
retrato de María Cristina que aparece envuelto por un ouróboros –serpiente que se muerde la
cola–, el cual predica la eternidad de la difunta.
En la parte inferior hay diferentes grupos de figuras. Por un lado, en la parte derecha se observa a
un león y a un genio funerario que se está durmiendo encima del león. Se trata precisamente de un
símbolo de la muerte, como el final de la conciencia; mientras que el león hace referencia al poder
y la fuerza. Esta virtud pagana se traslada al mundo cristiano, donde la fuerza es aplicada a la
conducta humana regida por principios cristianos.
En el centro y en la izquierda se observan diferentes grupos que están adornados por guirnaldas y
cada uno de ellos está conformado por tres figuras –habiendo equilibrio o simetría–. Es un seguido
de personas que, enlazadas físicamente en cierta manera por estas guirnaldas, se dirigen hacia el
cenotafio. Entre estos grupos encontramos elementos simbólicos, como es el caso de las ánforas
que portan y que contienen las cenizas: esto evoca al mundo clásico, donde se incineraba. Por
tanto, se trata de una nueva cita al mundo clásico.
En estas figuras se enmarca un estudio de las distintas etapas de la vida que se dirigen hacia el
cenotafio. Encontramos, en primer lugar, una mujer representada de forma jerárquica que significa
la virtud desde el sentido de fuerza moral, la cual está transportando las cenizas al monumento
mientras es acompañada de dos mujeres jóvenes. En el grupo de la izquierda destaca una mujer
que porta a una persona mayor y a un niño, predicando la virtud de la caridad –porta los grupos
mas débiles de la sociedad–. De esta manera, la obra en general está concebida como un seguido
funerario hacia la supuesta tumba de María Cristina para depositar en el interior sus cenizas y
dichas figuras evocan virtudes que se predican de la propia difunta.
En definitiva, Antonio Canova juega con este contraste entre el blanco que afecta a todas las figuras
del conjunto y el negro de la puerta –el cual indica el tránsito de una vida a otra–. Respecto a los
paños que portan los personajes, han sido difíciles de modelar, pero aun más lo ha sido la
exquisitez de la alfombra: Canova ha conseguido que la alfombra se adapte a los escalones al
mismo tiempo que mantiene el grosor del propio material, además la ha colocado de una manera
oblicua para que el espectador la admire.
Por otro lado, las figuras están trabajadas con una gran libertad e individualidad que se consigue,
sobre todo, dándoles una autonomía respecto al conjunto. Del mismo modo, el triángulo y el
sentido de tristeza –aunque los rostros no muestren tanto ese sentimiento melancólico– también
consiguen darle este sentido funerario a todo el conjunto.
34
Napoleón heroizado o Napoleón como Marte pacificador (Palacio Apsley House de Londrés, 1806 /
Copia en el Palacio de Brera en Milán, 1809-1811)
Fue en el año 1802 cuando Napoleón solicitó a Canova que fuera a París para cantar sus glorias en
tridimensionalidad. El escultor dudó al principio, pero al final aceptó –los historiadores creen que
aceptó por la oportunidad que esto le suponía, más que por gusto propio–. De este modo, estuvo
en París unos cuatro años, desde 1802 a 1806.
En este caso retrató a Napoleón heroizado. El emperador, como corresponde a los parámetros del
mundo clásico, aparece desnudo, heroizado y divinizado. Se representa como Marte, el cual porta
sus atributos: la lanza y la Atenea Niké –victoria sobre el globo terráqueo–, haciendo referencia a
que Napoleón había ganado muchas batallas. En la mano izquierda aparece la lanza, un símbolo
militar, y porta sobre el brazo el manto consular: este representa el poder de los cónsules, los
cuales dirigían el ejercito.
La obra no le gustó mucho a Napoleón, pero Canova se muestra exquisito en el tratamiento del
cuerpo humano, el cual aparece idealizado y utiliza el contraposto. Además, se rompe la simetría
del mundo arcaico que había sido heredada del mundo egipcio.
Paulina Bonaporte (1808) de Antonio Canova, Galería Borghese de Roma
Antonio Canova también representó a Paulina, hermana de Napoleón. Se muestra como Afrodita o
Venus, apariencia que se sabe por la manzana que porta en su mano –símbolo del Juicio de Paris–.
En este caso, Canova aprovechó para hacer una exquisita representación del cuerpo femenino:
como Paulina está representada como Venus, la diosa de la belleza, no pasaba nada por mostrarse
desnuda ya que lo justificaba.
Se trata de una obra clásica que recuerda al triclinio, lugar en el que comían: nada más comer, se
acostaban. Se muestra que hay un estudio de la presión del cuerpo sobre el colchón: sobre todo el
peso del pie es el que mejor permite estudiar cómo este peso ha deformado la estructura
inicialmente recta del colchón y ha generado unas arrugas exquisitas realizadas con mármol
(conseguir que el mármol cobre vida es muy complejo).
Venus y Marte (1816) de Antonio Canova, Museo Nacional del Prado
Para su elaboración se hizo el traspaso de puntos desde el conjunto realizado con yeso para hacer
el original en mármol. Los oficiales son los que trasladan los puntos y a partir de ahí entra la
genialidad del artista. En este caso desarrolla un tema mitológico, el cual trata del amor entre
Marte y Venus. Fue Homero quien trabajó este tema y lo recogió Lucrecio en De Re Natura (de la
Naturaleza).
Cabe mencionar que encontramos el desnudo porque se está recuperando la belleza formal de la
antigüedad. Además, la túnica de Venus cae tanto que insinúa la parte del pubis, pero no llega a
mostrarlo. De este modo, Marte aparece como una figura modelada que utiliza todas las formas
del mundo clásico –representado con el casco y la lanza–, mientras que Venus sigue una tradición
de erotismo del periodo griego helenístico (las conocidas como Venus helenísticas).
Las tres Gracias (1816) de Antonio Canova, Museo del Hermitage de San Petersburgo
Se trata de un tema mitológico que representa tres divinidades de la belleza, que en su origen
estaban vinculadas al mundo de la vegetación. Estas diosas esparcían la alegría en la naturaleza y
en el cuerpo de los humanos, haciendo brotarla sobre todo en la primavera. Habitaban en el
Olimpo y formaban parte del séquito de Apolo. En esta escultura se mantiene la iconografía
35
tradicional: tres hermanas desnudas que se vinculan por los brazos, los cuales crean una armonía
exquisita y refuerza la unión física. Tenían el nombre de Eufrósine, Talia y Aglaya.
Por tanto, Canova las sitúa dentro de este parámetro neoclásico y a estas alturas de su evolución
encontramos el cliché de prototipo de belleza femenina: se trata de una belleza formal dotada de
sensualidad. Consigue una estructura armoniosa, pero el punto de vista óptimo es el frontal, donde
el cuerpo y la sensualidad de las tres diosas se observa con claridad. Estas tres hermanas también
insinúan sus partes, pero no muestran.
13/10/2021
BERTEL THORVALDSEN
Danés que va estar en Roma
Neoclassicisme racional  la fredor més pròpia dels països nòrdics
Va fugir de la expressivitat que trobem en Canova i altres artistes
Gran elegància formal però també una gran serenitat i sobrietat
- Elegància sòbria, racional i molt poc emotiva
Jasón (Jàson), 1803, Thorvaldsen
En el museu Thorvaldsen de Copenhague
Canova no va voler ser neoclàssic tan hardcore
- Va intentar conciliar les noves directrius que venien del neoclassicisme

- Va voler mantindre eixe sentimentalisme  les formes tan austeres no li apetien
El Jàson és l’obra que va catapultar a la fama al filldeputa de Thorvaldsen
Heroi nu amb atributs de militar
- L’helm que porta al cap, la llança... i a la mà esquerra té el velló d’or (el vellocino de oro)
El mite conta que Jàson va fer una expedició per mar per a aconseguir el velló d’or
- El velló el guardava un dragó

- Este viatge és el VIATGE DELS ARGONAUTES
- El velló tenia propietats màgiques i aquella ciutat o poble que el tenia li produia efectes
benèfics i positius  era com un talismà
o En Grècia eren ciutats-estat
Segurament la seua font clàssica era el DORÍFOR (el portador de llança)
Idea de sublimitat, estabilitat, claritat en la forma, monumentalitat  estan en la composició
Contrapposto
Gira de costat el cap per a trencar l’eix de simetria
L’obra NO té PATHOS  ni en el rostre ni en ningun puesto
- Tota l’obra està dedicada a l’estudi del nu i de la bellesa formal  no li interessa ni a través
de l’expressió del rostre ni del cos entrar en aspectes de caràcter emotiu
36
- És una visió de l’antiguitat clàssica vista amb ulls freds i racionalistes  li la bufa el
sentiment
Venus de la poma
Els seus models venen de les Venus hel·lenístiques
Tractament molt racionalitzat
No té excessivament erotisme  el nu apareix simplement com a element d’estudi de proporcions,

de bellesa formal, d’anàlisi de les superfícies...
- Sense buscar una comunicació de caràcter emocional
Adonis, 1808, Thorvaldsen
No parava de repetir els esquemes sobris, magestuosos i exquisits que caracteritzaven les seues
obres  era com el seu estil i no para no para no para
Té uns rulos de locos
Cos adolescent
Adonis és com un prototipus de bellesa ideal  es diu encara “este és un Adonis”
Adonis era fill de Mirra
- Mirra el va tindre amb son pare, rei de Síria  el pare va estar amb la filla durant al nit, i
quan es va donar conter de que havia estat amb la seua filla, va dir ostia terrible NOOO
o Era incesto  estava mal vist en l’època clàssica i es va quedar loco pq de nit no
sabia ni on estava
o Va intentar perseguir a la seua filla per a matar-la i borrar lo que havia comés al
filldeputa eixe malparit
o Mirra va invocar la protecció dels Déus  i la van convertir en l’arbre de la mirra
 I aixina la van protegir  va evitar que la matara son pare
 Quan va arribar el moment  va nàixer de la corfa de l’arbre el Adonis
Mirada a l’infinit que invoca melancolia  mirada ausent
- Molt característica de Thorvaldsen
Té la corba praxitèlica  referensias al mundo clasico noseke otro rollo
Hebe, 1816, Thorvaldsen
Hebe és la deesa de la joventut
Era la copera del Olimp  la que escanciava el menjar dels Déus
- Menjaven néctar i ambrosia
Està amb els seus atributs a les mans  un platet i una jarra
- El platet és on es posava la ambrosia
Absoluta serenitat  pareix que estigam davant d’una obra de fidias
- No trobem CAP emoció  NO hi ha pathos
37
Tema mitològic que és un pretext per a treballar l’harmonia, la bellesa ideal, la proporció...
- Per a treballar tots els elements heredats del món clàssic i que el neoclassicisme tornarà a
fer seus
Ganímedes i l’àguila, 1817, Thorvaldsen
Zeus es va enamorar del Ganímedes
Era un jove heroi que venia de la estirpe de Troia  es dedicava a guardar els ramats de son pare
en les muntanyes que rodejaven Troia
El va raptar i se’l va endur al Olimp  i allí li van tindre que assignar una funció
- Per la seua bellesa se’l considerava el mortal més bell de la Terra

- Tema de bellesa suprema  per a Thorvaldsen el seu objectiu era mostrar la bellesa ideal
o I damunt té un tema mitològic vinculat a esta bellesa suprema  li ve como anillo
al dedo sas
Zeus li va otorgar la immortalitat (cosa que només tenen els Déus)  el Zeus estava putopillat
- “Liu va enxufar ben enxufat... no en eixe sentit, que m’imagine que també”
o Tremenda tula olímpica
En l’obra està donant-li de beure a Zeus  que és l’àguila
- El cristianisme va adaptar a la fe cristiana tota una sèrie de tradicions paganes romanes

o Qui sap si Sant Joan és un àguila per Zeus
Contrast entre la suavitat del cos mig xiquet que comença a ser adolescent  i el cos més rugós i
aspre visualment, de les plomes de l’àguila
Treball del trepà es nota de locos
Recorda a Lisip en el tractament de la pell tan suau
- Obres de Lisip important  el Apoxiomenos i el Hermes
Mirada a l’infinit de Ganímedes
- També característica d’altres períodes  en la dama d’Elx també està

o Mirada més cap a l’interior que cap a l’exterior
-----------------------------------------------
Un antes i després en el fet de ser nomenat pintor de cambra del rei
Tenia la vida solucionà  al ser pintor de cambra li van donar una pensió vitalicia
Un dels fenòmens més sorprenents de la pintura espanyola de la segona mitat del s.XVIII i primer
quart del s.XIX
- Per la quantitat de TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES que domina

o Algunes són molt poc usuals en el context de l’època
- Gran quantitat de TEMES que domina
38
- Gran quantitat d’ESTILS (llenguatges artístics, formes de pintar)
Lluix com una llum immensa en un context mediocre
- La pintura espanyola del segle XVIII no té res que vore amb la del s.XVII (quan estava
Murillo, Velázquez...)  pues la segona mitat del segle XVIII és molt MEDIOCRE, no hi ha
grans figures
o Ell és el Messi del segle XVIII
Goya va nàixer en 1746 i va fer estudis de pintura en Saragossa  en el taller de José Luzán
- El seu aprenentatge va ser el típic que tenia qualseovl artista des d’època medievla 
entrar en un taller de pintura (va entrar als 14 anys) i entrar en contacte amb el mestre, els
oficials del taller...
- En aquella època els artistes pinten encàrrecs  no pinten i fan una exposició després com
Las 9 musas
o El pintor era com un ferrer al que se li encarrega algo  es fa un contrat on posa el
preu, materials, dimensions, tema... i es pinta i avant
Una de les seues metes era anar a Roma  i va anar en 1771
- Viatge molt important per a qualsevol artista

- Les Acadèmies donaven beques per als artistes (es dien pensions)  per a que puguen
anar a viure a Roma
o Viure en Roma era entrar en contacte amb la cuna de l’art
Goya ho va intentar 2 voltes  presentar-se a estes pensions i intentar guanyar-la
- Això era com una oposició  havia un tribunal i havia varies proves
- Ho va intentar en el 1763 i 1766  i es va menjar una merda
o Perquè el llenguatge que triomfava en estes acadèmies era el davinisme i ell de
davinista tenia lo que jo de calvo
o L’obra de Goya era molt poc perfilada, no tenia casi dibuix  era molt esboçada
 I va presentar això i li van dir: “ye, això està inacabat, tontoooo”
Al final en el 1771 va dir: “mira jo mecaguen saputamare, me’n vaig jo”  i es va pagar ell mateixa
el viatge a Roma
- Va entrar en contacte amb el neoclassicisme  però mai abandonaria el CARÀCTER

ESBOÇAT de la seua obra
La seua vida va ser un continuo ascencs
Als 29 anys (en 1775) es casa amb Josefa Bayeu  matrimoni de conveniència
- Germana de Francisco Bayeu  el pintor de cambra del rei Carles III

o Goya intenta buscar-se les peles i es busca este matrimoni
o Va tindre 7 fills i només va sobreviure 1  important perquè en les seues obres té
un especial interés quan representa xiquets
 Es pensa que pot ser per esta paternitat frustrada
 Els mostra amb una naturalitat i una dolçor exquisita
El matrimoni li va facilitar el seu primer treball oficial important
- Va començar a treballar com a cartonista en els tallers reals
39
- Els tapissos procedixen, en gran mesura, dels Països Baixos i tenien una importància de
lokos per a decorar parets i calfar un poc les habitacions gelaes
- Els reis van crear les FÀBRIQUES REIALS DE TAPISSOS (i de porcellana, i de moltes coses...)
o Van ser un desastre econòmic total i en el segle XIX van desaparéixer
o Estes fàbriques reials estaven destinades a abastir els palaus de la noblesa i de la
monarquia
La noblesa es va fer cortesana  encara que tinguera les seues possesions en Andalusia
En els palaus es feen festes  matrimonis, transaccions econòmiques, conspiracions...
Fàbrica reial de cartons per a tapissos  l’artista pintava els cartons i els artesans ho passaven a
tapís seguint el model de l’artista
- Passaven la pintura a l’obra teixida  el treball important és el de cartonista perquè l’altra

ja és artesanal
El seu ascens continua (The rise of Skywalker)  i als 4 anys va entrar en l’Acadèmia de San
Fernando de Madrid
1788  mor Carles III
1789  Carles IV nomena a Goya pintor de cambra del rei
- Cal esperar a 1799 per a que siga PRIMER pintor de cambra  ahi ja seria el més important
- A partir d’ahi tindria una pensió vitalícia
- La seua obligació seria pintar la familia reial  però seguiria fent retrats
o Tots volien tindre retrats del pintor del rei
o I descobrirem al rial Goya  no havia pogut ser-ho perquè es devia als encàrrecs
que li permitien viure
 Però a partir d’ara es veu alliberat de la gran càrrega que és el puto diners i
ja té més llibertat
Entre finals dels 80 i finals dels 90  vorem un Goya prou diferent a lo que havia sigut antes de ser
pintor de cambra
- Ja no cal que li la mame als clients  s’obri una etapa nova
Goya quan era primer pintor de cambra comença a rebre una pensió anual de 50.000 reals pels
serveis a la corona
- Però quan ja va entrar de pintor de cambra normal en 1789 ja tenia la vida apanyà
o Mentre a França estaven els gabaxos de revolució, en Espanya continuava l’Antic
Règim i Goya es convertia en pintor de cambra de la monarquia espanyola
 Els gabaxos l’hagueren enganxat a osties
La seua obra transcurrix en la cort  la freqüenta molt, està en totes les cerimònies de la cort
Goya és un home il·lustrat i té amics il·lustrats com Moratín  han anat assumint la ideologia
francesa de la il·lustració
- El culte a la raó, el moviment il·lustrat...
Algunes obres estaran vinculaes al món de la il·lustració
Goya és també un home senzill  els seus avantpassats vivien del camp
40
Home de costums i aficions populars
Goya viu com a pintor de cambra esdeveniments toxos que es produixen en la història d’Espanya
- La invaixen les tropes napoleòniques el 1808

- També es produix la guerra de la independència (la guerra contra el francés)
- Godoy mantenia relacions amb França i Napoleó va demanar permís per a creuar Espanya i
atacar Portugal (Portugal era aliat amb Anglaterra, i els anglesos eren enemics de França)
o S’estava diluint l’equilibri de nacions que s’havia conseguit en la Pau de Westfalia
del segle XVII
o Degut a les bones relacions  la monarquia espanyola li va deixar passar
De 1808 a 1814
Des del 2 de Maig de 1808 (inicia la reacció del poble de Madrid contra els putos gabaxos) hasta
1814 dura esta guerra de la independència
Després es produix la Restauració  durant eixa època Napoleó va nomenar al seu fill Josep I (Pepe
Botella) com a rei d’Espanya
- Va ser un rei que va incorporar els principis de la Il·lustració  molt més progressistes que
la corrupta monarquia espanyola dels Borbons
Goya va ser testic de tot açò i va ser un CRONISTA GRÀFIC
- Té una sèrie de gravats a l’aiguafort i a l’aiguaquinta anomenats LOS DESASTRES DE LA

GUERRA  que conten la massacre i les barbaritats de la guerra
En els últims anys de la seua vida, quan estava en Burdeus  va començar a experimentar en la
nova tècnica del gravat  la LITOGRAFIA (la que usa la PEDRA)
Ell va VORE tots estos esdeveniments  va passar tota la guerra de la independència en Madrid
- Osiga que no li ho han contat, ell ho ha vist
Se li va demanar a Goya que fera un llistat d’obres pa endur-se-les però va ser un zorro i va posar
obres secundàries pa salvar el patrimoni nacional conforme puga  però els putos francesos van
furtar tot lo que van poder
En 1790  Goya patix una greu enfermetat (era lo normal en l’època)
- El va tindre a la vora de la mort

- Van derivar 2 seqüeles:
o Va quedar sordo  anava amb una trompeteta i se la posava en l’orella per a
entendre millor  i va aprendre el llenguatge de signes
o Molt de mal de cap (migraña)
o Tot açò va anar influint en el seu temperament
- En el 1792 té una recaiguda de la mateixa malaltia  i dura hasta el 1793
Les persones sordes es creen el seu propi món, sempre sospiten que parlen mal d’ells... i es creen
un món turbulento i fotut
- La sordera, tot lo que va viure i els problemes de la Inquisició van fer que estiguera prou
atormentat  i d’ahi ixirien les PINTURES NEGRES
En 1796  va ser convidat per la duquesa d’Alba a una finca que tenia en San Lucas de Barrameda
41
- Va estar putopillat per la duquesa d’Alba  era la dona més important d’Espanya dsps de
la reina
o La reina era més major que ella, molt poc afavorida  i li tenia molta enveja a la
Albeta
 Alba era vidua, molt distinguida, guaparda i molt rica
 Unint la casa de Medina Sidonia i la de Alba i va acumular 53 títols
nobiliaris
 Va morir sense fills i quan va morir  els títols que eren de cada
casa se’n van anar a cada casa i avant
Alba l’admirava molt com a artista però no estava pillà per ell  amigo date cuenta
En San Lucas de Barrameda  va fer uns quaderns al dibuix
- L’àlbum A i l’àlbum B  apareixen uns temes que contenen dibuixos que dsps es
convertiran en obres
o Seran temàtiques que passaran a obres a l’oli més avant
o Com el seu quadernillo  seria un punt de partida per a la confecció de la serie de
Los Caprichos
o Màscares, bruixes, caricatures...
Goya va ser més conegut en l’estranger gràcies a les obres gravades que a les pintades
- Les gravaes eren les que rulaven pel món  i les pintaes estaven en cases privaes
El decliu de Goya comença cap al 1815 (tenia uns 70 anys)
- Havia tingut molts problemes  entre ells estava el tema de las majas
Maja vestida i Maja desnuda
- Li va crear problemes amb la Inquisició  la consideraven una obra immoral

- El nu estava ben considerat quan era una obra mitològica  però si no, era obsceno
- Les Majes van ser encarregaes per Godoy
o Godoy montava festetes eròtiques en sa casa  el menos calent de la contornà
En les festetes tenia les dos majes  havia un sistema de polees que quan començava la festeta
posaven la maja desnuda  i quan no, posaven l’altra pa que ningú s’asuste
La Inquisició li va dir que per què collons va pintar això  no li van fer res més però ja li van donar
un poquet pel cul
Goya va començar a estar fart de tot lo que l’envoltava  fart de la guerra, de tot lo que va vore
allí, de l’ambient insoportable de la cort on tot eren conspiracions...  va voler canviar d’aires
- Va fugir de la cort
En 1815 comença el seu decliu
- Molts dels seus amics han mort o estan en l’exili  en 1814 es restaura la monarquia,
Josep I Bonaparte desapareix i tornen els borbons (torna el fill dels carapolles que estaven
antes, el borbó Ferran VII)
o Va tornar l’ANTIC RÈGIM
42
 Restauració de la Inquisició, de tots els privilegis, de l’Antic Règim, de la

societat estamental, de la monarquia absoluta...  s’iniciava el primer
període absolutista de Ferran VII
 Gran repressió per a contrarrestar a tots els que s’havien passat al
liberalisme
També Goya començava a estar passat de moda i havia un altre artista que ja brillava i el
substituiria com a pintor de cambra
- Vicente López  neoclàssic 100%  davinisme perfecte

o Este mamó ja li fea sombra
En 1819 va passar també una nova enfermetat que casi el mata  va ser el doctor Arrieta
- Li va pintar un quadro en 1820 pa reconéixer l’ajuda que li va donar

- “Goya agradecido a su amigo Arrieta por el acierto y esmero con el que le salvó la vida”
Després de la Guerra de la Independència i del primer període absolutista de Ferran VII (que va des
del 1814-1820)
- Goya va rebre amb molt optimisme el Trienni Liberal

o Període de 1820-1823 on el liberalisme va dominar en Espanya  el rei no va
tindre més remei que aprovar la constitució  el poble li cantava “Tragala, tragala,
tragala”
o Els borbons de França van enviar un exèrcit  els 100.000 fills de Sant Lluís  i es
van carregar el liberalisme
Dècada ominosa (terrible)  dsps del trienni va haver una repressió terrible
- Tots els liberals van ser empresonats, alguns van fugir...
Degut a tot açò Goya estava en un estat emocional terrible  sordo, decepcionat de la vida de la
cort...
- I en 1824 va demanar llicència a Ferran VII per a nar a un balneari i aliviar problemes de
salut  i li va dir: “si home si”
Se’n va anar a Burdeus i es va retrobar amb alguns ex-companys
Esta última etapa de la seua vida és plàcida  de trankileo
Les pintures negres són una forma de psicoanàlisis, de teràpia  són fruit de l’estat anímic de
l’artista
Morirà en l’exili en 1828 als 82 anys
Goya va ser molt inquiet  a nivell de temàtiques, tècniques, llenguatges... la seua obra és molt
diversa
Té algunes obres de tall rococó, algunes neoclàssiques, que acaricien el romanticisme i anuncia
manifestacions artístiques que podriem dir precursores de l’expressionisme i de l’impressionisme
- Va viure tants anys que li va donar temps a fer massa coses xdd
PINTURA MITOLÒGICA I RELIGIOSA
43
Primeres pintures de Goya per a poder guanyar-se la vida
Té unes poquetes obretes menudes  estan xikites
S’han pogut localitzar alguns quadrets que va pintar quan va estar en Roma
Sacrifici a Vesta, 1771, Goya
Després de menjar-se una merda amb les pensions, se’n va anar a Roma el 1771 pel seu conter i
esta obra és d’eixe mateix any en Roma
Va fraguant el llenguatge i l’estil que Goya usarà al llarg de la seua vida
Obres de gust neoclàssic  pinta com un pintor neoclàssic perquè era la moda i li interessava
vendre
- Porque si porque mola porque es la moda tio
Hi ha una piràmide al fondo
Vesta és una deesa romana  deesa de la llar que presidix el foc domèstic
- Les vestals tenien obligació de mantindre’s verges tota la vida
El seu culte depenia directament del pontífex maximus  es veu com el món cristià s’apodera de
les institucions romanes i les agarra
- Pontifex maximus era una autoritat religiosa en el món romà i ara és el Papa
Verticalitat, corones de llorer, decoració de garnaldes i bucranis, la roba i els plecs, la naturalesa del
fondo
- La naturalesa esta la tornarem a trobar en els cartons per a tapissos  eixes formes tan
exhuberants recorden a Lató, Fragonard (El columpi)  al rococó
És un revolucionari  pintava d’una manera ESBOÇADA
- Es considerava que les seues obres estaven inacabades  el fondo està fet a base de grans
taques
La Verge Reina dels Màrtirs, 1781, Goya
Se li va encarregar en 1776 per a la Basílica del Pilar de Zaragoza
Francisco Bayeu eu va proposar  va dir “jo conec un xaval que tiene cositas”
Audàcies cromàtiques de locos  llums, lluentors, qualitats...
És una concepció pictòrica que està experimentant en els cartons  ell no tenia experiència
pintant cúpules
Cúpula prou barroca
Va tardar 5 anys en fer-la  va estar plena de problemes
- Els frescos no van agradar ni al consell de fàbrica ni al públic  perquè Goya no era un
pintor davinista
o Ell agarra els esquemes de la pintura barroca (presència dels temes de la verge,
màrtirs, àngels...), però continua sent un ARTISTA ESBOÇAT
44
Pinta amb el color, no amb el dibuix  acte de rebeldia antiacadèmica
Francisco Bayeu va conseguir que la rectificara i arreglara les parts poc esboçaes de l’obra
En Goya és el color el que marca el dibuix  però no hi ha un dibuix sòlid ni les línies marcaes ni res
20/10/2021
Crist en la creu, 1780, Goya
Període més clàssic de Goya
L’Església era un client mamadíssim (encara estem en l’Antic Règim) i tenia que treure diners d’ahi
Quan començarà a ser pintor de cambra deixarà la pintura religiosa perquè ja no cal que intente
guanyar-se la vida conforme puga per a mamar-li-la a l’Església i que li paguen
Esta obra seguix la tradició dels Crists barrocs com els de Gregorio Fernández i la resta d’artistes
que representen la humanitat de Crist  la figura de Crist com home que patix
- Açò deriva del Concili de Trento i va fraguant-se en el segle XVI  la potenciació de la

dimensió humana de Jesucrist
o Volien que es potenciara la devoció particular
o Eixa manera era mostrar escenes que no només arribaren al cervell, sinó que
també arribaren a la part emotiva de l’individu
Aquí es desposseix a Jesucrist d’eixe dramatisme tan fort que tenia en el segle XVII
El rostre de Crist recorda als del Greco
Se’n va el dramatisme del s.XVII per la influència del rococó i també per la influència del
neoclassicisme
- Cos molt sensual i atractiu

- Es manté la tradició però es produix una evolució des del punt de vista formal  obra més
dolça i mística
Caràcter esboçat de Goya es nota en la cara
Postura sossegada i vertical  influències del món clàssic
És un cos que ha superat el patiment físic  la dimensió divina i espiritual ha pogut sobre la pròpia
dimensió humana
Amb una espècie de sfumatto [a lo Leonardo] va perfilar les irregularitats del cos humà
- Convida al sensualisme i l’atractiu físic que pot tindre el cos humà

- No hi ha cap huella de martiri ni de sang
La única expressivitat està en la cara  un gemec que fa amb la boca
Sant Francesc de Borja assistint a un moribund, 1788, Goya, Catedral de València
Forma part d’una sèrie de llenços al·lusius a la vida del tio eixe
45
Encarregat pels ducs de Osuna per a la catedral de València
Sant Francesc de Borja és de la familia de Calixte III i Alexandre VI (els dos papes)
- Pertany a la orde dels jesuites (creada en el s. XVI)
El sant està de peu lleugerament inclinat sobre el moribund
El moribund és un motiu (excusa) per al tractament del nu
- Pit molt tensat muscularment i figura desgarradora del rostre  està evocant l’interior a
través de l’exterior
o És un tio endimoniat
o Els monstruos representen les forces del mal
o Però ahi està Sant Francesc que l’ajudarà a morir i aliviar tot el patiment físic i
psicològic que li produix el dimoni
És un tema moral  fa referència a la redempció
- Home que no ha tingut una vida molt correcta però que en l’últim període de la seua vida
conseguix véncer al mal
o Com en el ars moriendi
Posa l’escena en un món de ombres  de la foscor de la nit
- Esta idea està apareixent en este moment  i en obres posteriors anirà a més
o El món de la nit li agrà a Goya  també posarà les pintures negres ahi
o L’aparició dels éssers de l’infern també li interessa i també apareixeran en obres
posteriors
El món del malson apareix i s’evoca d’una manera profunda i visual
Una vida poc honesta i poc d’acord amb els principis de l’Església té les seues conseqüències
- Però sempre està l’esperança de la redempció  en el moment de la mort, per la

intervenció de Sant Francesc de Borja el moribund pot reorientar la seua vida i aconseguir
anar al cel
Goya està emmascarant un tema religiós de les seues conviccions clàssiques
- Està intentant aprofitar un encàrrec per a ser ell mateixa
CARTONS PER A TAPISSOS
Es va casar amb la Bayeur però mai la va voler massa ni ella va ser molt feliç  matrimoni de
conveniència
Merienda a orillas del Manzanares, 1776, Goya, Museo del Prado
La familia dels Bayeur li va fer este encàrrec oficial
Va ser designat com a pintor de cartrons per a la Fàbrica reial de tapissos de Santa Bàrbara
Entre el 1775 i 1792 va fer 63 cartons per a tapissos
- Estaven tots destinats al monasteri de Sant Llorenç de l’Escorial i al Palau del Pardo
o Destinats a decorar les parets d’estos edificis
46
Goya no tenia ni pajolera idea de com es pintaven els cartons  i Francisco Bayeur el va ajudar i el
va iniciar en esta tècnica
- Goya des de que el nomenen pintor de cartons tenia que dedicar-se a temes religiosos,
algun tema històric i algun mitològic  però no tenia experiència en fer cartons
Els tapissos van tindre la seua època floreciente en el segle XVII en els Països Baixos  però aquí
mos interessa el CARTÓ
- El tapís és artesanal  però en el cartó l’artista plasma una IDEA, li posa els COLORS i crea
l’obra d’art  després l’artesà “només” té que passar el cartó a tapís
Els cartons per a tapissos de Goya s’inspiren en la VIDA POPULAR CONTEMPORÀNEA
- Una visió idílica de la vida popular del moment  en la que apareixen els típics
personatges populars de l’època
o Los majos i las majas
Recorda a l’estètica del rococó  Fragonard, Watteau...  l’obra “Merienda a orillas del
Manzanares” encara vinculada al món del rococó
- Tot és harmonia, tot és bellesa, tot és felicitat
Des del punt de vista plàstic:
- Interés pel cromatisme per a crear un ambient agradable

- Gran lluminositat
- Escenes plàcides, refinades, molt del gust de les classes altes  evoca l’estètica pròpia de
finals del s.XVIII, que encara està arrelada amb el rococó
A Goya l’obliguen a fer una obra que no li interessa per a res  per això hi ha un antes i un después
des de que el nomenen pintor de cambra
Concepció paisatgística amb espais molt amplis i relleus al fondo
- Goya evoca l’ambient de les afores de Madrid
Tractament de les superfícies i les qualitats està de locos
- Qualitats de la roba, lluentors de les vaixelles...  després ho traslladarà als retrats i serà
un puto crack
o Exquisitesa de Goya en el tractament de superfícies i qualitats dels objectes
El quitasol, 1778
Inspirat en el rococó francés
Tot és calma i felicitat
Pinzellada esboçada  li encarregaren lo que li encarregaren  nunca olvides de donde vienes
Detalls molt rococós  com el gosset
- Pervivència del món rococó en el que apareixen detallets com este
La nevada de l’hivern, 1786-1787, Goya, El Prado
Un dels dissenys que va fer per al menjador del príncep del Palau del Pardo
47
- En este menjador es va voler fer una EVOCACIÓ DE LES ESTACIONS

o Neu, fred, vent  al·legoria de l’hivern
En la mula han carregat un porc mort  en l’hivern és quan es feia la matança del porc
I per què es posen quadres amb gent del poble en el menjador d’un príncep? Pos perquè:
- La noblesa procedix del camp  la seua font de riquesa és l’agricultura

o Els grans latifundis que van heretant-se de familia en familia
o I la moda eren els quadres populars (de gent del poble)
L’obrer ferit, 1786-1787, Goya, El Prado
Obres com esta han donat peu a parlar d’una dimensió social de Goya
Es representa una visió més dura de la vida  la vida dura dels obrers i les conseqüències del seu
treball arriscat  els accidents laborals
Esta consciència social no es veu massa en l’obra de Goya
- Açò és un tema un poc aïllat  caldrà esperar a la segona mitat del s.XIX per a que el
realisme francés comence a contemplar la vida de la classe treballadora
o Apareixeran personatges de poca categoria social
25/10/2021
La tècnica del cartó usa una pasta de paper que s’extén en superfícies grans  però porta fils
- Els fils li donen consistència  és com una tela acartonada  és una cosa com entre el
paper i el llenç
ELS RETRATS DE GOYA
Es convertirà en pintor de cambra i després en primer pintor de cambra
El primer pintor de cambra era el pintor més FAMÓS i IMPORTANT d’Espanya
- Tota la noblesa, la monarquia...  volia tindre retrats de Goya

o Era un prestigi ser pintats pel primer pintor de cambra de Carles IV
La retratística de Goya podria entrar en el neoclassicisme  la etiqueta que més li quadra
Goya té ara una posició de preponderància en el context artístic de l’època i brillarà amb llum
pròpia dins d’un context que no té grans personatges en el món de l’art
Assumix els principis del neoclassicisme però amb la llibertat característica de Goya
- No serà un davinista pur i dur  Goya tiene cositas
Quan mos acostem al quadre  pareix que estigam mirant un quadre abstracte
- Són tot taques i brotxades  Goya flying free
La marquesa de Pontejos, 1787, Goya
Encara conserva elements del rococó  paisatges, naturaleses exhuberants i plenes de vida
- Encara estem un poket lluny del paisatge com a gènere artístic per se, per si mateix
On Goya és realment un gran mestre és en l’ESTUDI DE LES SUPERFÍCIES I LES QUALITATS

48
- Està a l’altura de David en això

- Exquisit de lokos
Goya treballa molt bé la ELEGÀNCIA  sobretot dels vestits de les dones
Paràmetres d’estil neoclàssic:
- Gran rigidesa  en el sentit d’una composició molt basada en la verticalitat

- Certa idealització  té que juar amb que el retrat puga reconéixer-se i també amb donar-li
cert aire d’elegància i d’idealització
Goya coneixia el temperament de les persones importants perquè nava a festes amb ella
- I igual que fea Velázquez  Goya va ser admirador de Velázquez i les seues obres estaven
en les col·leccions de la monarquia, coneixia les obres
o Intenta bucejar un poc en el temperament
 Entonces Goya intenta tot açò  que el personatge siga identificat,
idealitzar-lo i millorar-lo un poc, i que l’espectador puga fer-se una idea
del seu temperament i personalitat
La marquesa de Pontejos mos mira amb aire de superioritat  idea de destacar la superioritat
social d’una persona que té títol nobiliari
Hieratisme i rigidesa  ajuda a donar el caràcter de superioritat i dignitat
- No és una persona col·loquial que està jugant amb el gosset  està suant del seu gos, està
amb cara de pocs amics  si t’acostes a ella t’arrea dos guantaes ben donaes
Tractament del vestit  luxe de cromatismes de la gama dels grisos
- La llum quan toca la seda li dona una lluminositat especial  i té una gran possibilitat de
gradacions cromàtiques de lokos
Ducs de Osuna amb els seus fills, 1790, Goya, Museu del Prado
Els mateixos que van encarregar el quadre de la catedral  en el que Sant Francesc està expulsant
els endimoniats
Duc ve de dux, ducis  volia dir general
- Esta noblesa tenia comandament militar inicialment  era una categoria important
En esta obra tenim un sfumatto molt delicat  permet recrear-se en el vestit de la duquesa i de la
filla que està a la dreta del tot
Estan en un interior  fondo més o menos abstracte  que no distraga la nostra atenció
- Que concentre la nostra mirada en els personatges
Només 1 fill de Goya va sobreviure de 7  esta paternitat frustrada és la que s’usa per a explicar la
manera de tractar als xiquets amb eixa DOLÇOR I INGENUITAT
- Tenia una gran predilecció pels xiquets  segurament degut a la paternitat frustrada
Treball exquisit de les lluentors i les gradacions cromàtiques
Estudi de les transparències, superfícies, qualitats dels vestits...  no es moco de pavo
- Un artista que fuig de l’estudi del nu i de l’estudi de les qualitats  és que li té por
49
o I si li té por és que és un merdes  quien saca las cualidades y no las usa es un

parguela
La Tirana, 1791, Goya
No era de la noblesa  era una actriu protegida per la duquesa d’Alba (la noble més important
d’estos moments)
Goya coneixia molt bé a la duquesa  diuen que va estar inclús enamorat d’ella
Maria del Rosario Fernández  però tots la coneixien com la Tirana
- Estava casada amb un actor de teatre  i fea papers de TIRANO

o I com era la dona del tirà  li dien la Tirana xdd
Per la seua cara  es veu que està segura d’ella mateixa i inclús és sobèrbia
- Pareix que et mira per damunt del muscle  i això que no ve de la noblesa!
Tenia un caràcter ferm i era una dona lluitadora
Això es reflexa en el rostre i també en la postura  “aparta perroflauta que voy con prisas”
- RETRAT PSICOLÒGIC  Velázquez ja ho feia i Goya també  dilo mi niñe
El personatge té que ser identificat
Tractament del vestit és exquisit de locos
- Tonalitats diferents de roig

- Reflexe com si la llum anara rebotant per damunt del vestit  nanana de lokos
o Alguns pensen que estos elements ANUNCIEN lo que serà la pintura impressionista
La Tirana va morir de tuberculosi  terrible
- En 1794 es va tindre que retirar dels escenaris
La marquesa de Solana, 1794-1795, Goya, Louvre
La duquesa de Alba, 1797, Goya, Hispanic Society de Nueva York
Personatge molt significatiu en l’Espanya de l’època
La 13ava duquesa d’Alba  Maria Teresa Cayetana de Silva
- Va ser retratada varies voltes per Goya

- Tenien una amistat i la duquesa d’Alba era gran admiradora seua
Després de la reina, era la persona més important en l’Espanya de l’època  i li feia ombra a la
pròpia reina
Va quedar vídua als 40 anys sense fills
Tenia una vida social molt ampla
Es va casar amb un altre noble i va incorporar molts més títols  entre els títols de la Casa d’Alba i
els de la Casa de Medina Sidonia  va acumular en vida 53 títols nobiliaris
- En eixa època  el títol fea que no calia que pagares impostos i et donava molts privilegis
o Hui en dia sí que tens que pagar impostos sí tens el títol
50
Es pensa que va morir envenenada però no es van trobar restes de veneno en les seues restes
Goya li tenia un apreci especial a este quadre  probablement per l’apreci que li tenia a la
duquesa d’Alba
- El va conservar de la seua propietat  osiga se’l va guardar ell  el menos pajero del segle
XVIII
Inscripció on posa Goya baix dels seus peus  i ella apareix senyalant la inscripció en plan: “ye, açò
ho ha pintat el tito Goya”
El dit que assenyala té una doble funció:
- Assenyalar la firma
- Mostrarmos els anells que té
o Porta 2 anells  en ells escriu el nom de la duquesa i el seu propi
 Detall que parla de lo calent que estava per ella
o Damunt destaca sobre el vestit negre i s’aprecia encara més
Era molt atractiva, jove i un caràcter molt agradable  no era ni sobèrbia
- Es codejava amb les persones senzilles, era una persona estimada
La cinta roja que porta en la cintura  manera de marcar més la sensualitat del cos i mostrar-lo
més esbelt
- Segurament era una moda de l’època
El retrat continua la tradició iniciada per la Marquesa de Solana  tipus de vestimenta que fuig de
la del neoclassicisme
- Van apareguent formes de vestir molt més arrelades en la tradició espanyola

- Puja la cintura a l’altura dels pits
Apareix la duquesa interpelantmos amb la mirada  en plan: “esta soy yo”
- Era tot lo que no era la reina  guapa, simpàtica, gran èxit social, es diu que els criats la
apreciaven molt perquè els tractava amb una gran humanitat  i la reina li tenia molta
enveja
El fondo  fondo paisatgístic que té arrels en el món del rococó
- Es veu una neblina que recorda al sfumatto de Leonardo i també Fragonard i Watteau
incorporaven als seus paisatges
- El fondo té que quedar POC PROTAGONISTA  els paisatges en Goya són com
coreografies, no són paisatges per sí mateixa  estan acompanyant en un segon plano
o Cal esperar al romanticisme per a que el paisatge siga molt més important
Rostre, mà i part del coll  molt potenciats amb eixe color blanc tan intens
- La noblesa buscava eixe color  antes els que estaven morenos eren els que treballaven al
camp
o I als mamons de classe alta no volien que se’ls veguera morenos perquè són uns
putos incels
La Condesa de Chinchón, 1800, Goya
51
Maria Teresa de Borbón  filla de Lluís de Borbó (germà del rei)
- Mucha monarquia, poca diversión
Estava casada amb Manuel Godoy  matrimoni de conveniència
- Com Godoy no venia de la noblesa  tenien que enxufar-lo de alguna manera

o Havia arribat a ser primer ministre (hui en dia seria president del govern) menjant-
li la figa a la reina i després es va casar amb esta tia pa ennoblir-se
Rostre que mira cap a l’interior  rostre ensimistat
- Certa melancolia
- Mirada ausent
- Està més pendent de l’interior que de l’exterior
Mos indica que Goya està assumint algun element que serà característic del romanticisme  no es
dona una idea del caràcter de la persona, sinó del MOMENT EMOCIONAL DE LA PERSONA
- Moment emocional de melancolia, ausència, mirada cap a l’interior
Apareix embaraçada  tenia uns 16 anys
Fondo neutre i oscur  per a potenciar més la lluminositat de la comptessa
Tractament del vestit
- Vestit blanc que va passant per diferents colors hasta arribar casi al negre
o Joc de ombres, llums, transparències, lluentors...  gran protagonisme del vestit
LA MAJA DESNUDA I LA MAJA VESTIDA, Goya, Prado
No sabem a qui representa
És el mateix personatge en les dos  vestida i en conill
Van ser encarregats per Manuel Godoy  mal pajero
Al ser el primer ministre tenia un gran poder  podia tindre lo que en eixa època podia considerar-
se pintura pornogràfica
La maja desnuda era una pintura obscena:
- No era un personatge mitològic  si haguera sigut Venus, Atenea... estaria justificat

o Però era una persona de l’època
- Per la posició de la dona  està mostrant-se  no és un nu amagaet, està mostrant-se
totalment a l’espectaor
o Està un poquet de costat pa que pugam vore bé les seues parts
o Insinua la part del pibus amb pèl  li dona encara més obscenitat
Va ser declarada obscena per part de la Inquisició  i Goya va tindre que comparéixer davant del
tribunal de la Inquisició
- Segurament ser el primer pintor de cambra el va salvar  però poc més i l’anganxen
o “Una visita de la Inquisició era mil voltes pitjor que una visita de l’inspector
d’Hisenda en l’actualitat”
Estes obres eren encarregaes per Godoy per al seu ús personal

52
- Les tenia en les seues estances personals i quan organitzava festetes

o Les dos estaven una darrere de l’altra  la Maja Vestida estava davant
 I quan havia festeta  havia un sistema que les intercanviava i mostrava la
Maja Desnuda
 Era com una ambientació  “per no posar un video porno,
posaven una imatge que es considerava pornogràfica”
No es sap quina dona va ser la modelo  però el rostre no és un retrat, no representa a ningú
- A voltes s’ha dit que el cos podria ser de la duquesa d’Alba  però eixa teoria hui en dia no
es manté massa bé
o Els especialistes pensen que podria ser Pepita Tudó  que va ser el gran amor de
Godoy
 La condesa va ser un matrimoni de conveniència, però mai la va voler 
Godoy simpejava a la Pepita  es va casar amb ella després de quedar-se
vídu (viudo)  però de moment no ho sabem
Recorda a la Venus de l’Espill de Velázquez  l’únic nu que tenia simplement vocació de nu, que va
pintar Velázquez en la seua vida
- No tenim documentació de si es va inspirar en esta obra  però ho sabem per comparació

que han fet els historiaors de l’Art
La mirada que té la Maja li dona encara més obscenitat a l’obra  pensada per als membres de les
festetes aka pajeros
- Mirada insinuant en plan “vine wapo”
En la Maja Vestida  té una jaqueteta que continua la tradició de Goya de representar als seus
personatges amb vestimentes típiques de l’època
- Sobretot els majos i majas  que eren personatges populars que estan en els cartons i
trobem amb esta roba
LA FAMILIA DE CARLES IV, Goya, 1800, El Prado
El quadre més important de Goya  pues ya me jodería xddd
Va ser nomenat pintor de cambra per Carles IV  li devia la vida al filldeputa este ajsjsjsj
Quadre familiar enorme  me la suda soy manolo
Retrat col·lectiu de tota la familia reial espanyola amb 14 personatges  obra mamadíssima
Pintat en el Palau de Aranjuez  la familia reial passava l’hivern en el Palau Reial de Madrid i en
estiu se n’anava a la Granja de Sanildefonso de Segovia
- Però en primavera se n’anaven a Aranjuez
Goya va tindre que anar a Aranjuez a fer-la  perquè era una obra de gran envergadura
- Un dels primers trajectes en tren en Espanya era Madrid-Aranjuez  per a que la puta
familia reial poguera anar ben cómoda  mengeumela
Va tindre que fer 4 viatges per a portar tots els bàrtuls que necessitava Goya pa fer esta obra de
merda
53
Va anar traent apunts de cada personatge de la familia reial  per a poder pintar-los després
- Per a no tindre’ls posant vint hores seguides

- En els apunts intentava combinar paregut, idealisme i temperament
o Fer un retrat psicològic dels personatges, que es pareguen a ells en la vida real i un
poc idealitzats
Els estudis sí que els va fer en directe  allí els dibuixava i pintava un poc i després liu ensenyava
pa que donaren el vistiplau  no siga cas que l’enganxaren després
Va fer 10 estudis sobre tela dels principals membres de la familia reial  estos estudis es
conserven en el Museu del Prado
Carlos Maria Isidre  personatge important
- Conspirarà contra Ferran VII i protagonitzarà les guerres carlines
Goya va intentar afavorir-los tot lo possible en els esboços  sense que es perguera la identitat del
personatge  tenien que ser reconeixibles
Una volta tenia tots els esboços  calia distribuir-los en la gran obra final
La reina està en mig i marca l’eix de simetria  es deduix que ELLA ÉS LA QUE MANAVA
- Ell era un bonachón que es dedicava a la carpinteria i no paraven de posar-li els cuernos
o La reina era la que conspirava, la que manava i fea les coses
o Estava molt vinculada a Godoy i va ser amant seua  i Godoy era el primer
ministre
 La reina movia los hilos, vamos
Obra de gran dimensió, harmonia de tonalitats, color castany, rojos, grocs, daurats
Obra modèlica dins dels paràmetres del neoclassicisme  la verticalitat és de lokos
Estudi psicològic dels personatges  aspecte de bonachón del rei Carles IV i caràcter de seguretat i
mandamás de la reina
- Era la reina consorte però la que manava realment era ella
Goya està mostrat pintant  com Velázquez en Las Meninas
El blanc era molt intens i la classe alta quan ixia a passejar anava ben vestida i amb un parasol per a
no posar-se morenos
- Es dia que tenien “sangre azul”  perquè tenien la pell blanca i se lis veen molt les venes
blaves  perquè no treballaven al Sol
Font de la que va partir  Las Meninas de Velázquez
- Posa la familia reial sencera (Velázquez no la va posar sencera però bueno)

- Es posa a ell com a pintor en el fondo
Distribució dels personatges:
La reina Maria Luisa de Parma  l’eix fonamental
- Il·luminació més intensa que la del rei
54
- Els espais buits al seu voltant  ha posat als infants per a que eixos espais buits facen que
la reina es dilate i es faça gran
- Eix de simetria  ella el marca  a dreta i esquerra hi ha 2 masses més o menos
equilibrades i ella està en mig
Ferran, príncep d’Astúries  el futur Ferran VII
- L’hereu de la corona, se li dona importància

- Darrere d’ell està Carles Maria Isidre  el seu germà xikito
- Acabaran pegant-se en les guerres carlines
o Carles conspirarà contra el seu germà i quan muiga li disputarà el govern a la seua
neboda Isabel II
La reina és la única que està de front  els demés estan de costaet
- Són com els querubins i serafins que acompanyen sempre a Jesucrist  com si foren un
acompanyament i avant
El rei Carles IV  es destaca el seu caràcter bonachón i que no s’enterava de molt
És un RETRAT SOCIOLÒGIC
Futura dona de Ferran  el príncep no estava compromés i no sabien qui collons anava a ser
- Entonces la mostren mirant de costat i amb la cara oscura
Carlota Joaquina, filla del rei  estava casà amb el rei de Portugal
- Aliances entre monarquies  Isabel la Catòlica va ser la primera que va començar a fer
aliances d’estes
- La pinta de costaillo  perquè no va estar present i no va poder fer un esboç de la seua
cara
o Va pintar un rostre difús i au  clar, no podia enviar-li un selfie pel wasap sas
El quadre de Velázquez és d’una gran profunditat  i en el de Goya NO
- Es creu que Goya volia dir que la monarquia espanyola tenia uns horitzons poc amplis 
però no es creu que açò siga veritat perquè treballava per a ells i li pagaven el sueldo
- Goya es mostra al fondo, pintant i amb la cara enfosquida  està destacant la dignitat dels
reis
o “Si Velázquez ho ha fet, pq no puc fer-ho jo que sóc el pintor de cambra?”
Composició:
- Un bloc enmig de la REINA amb els dos infants  es destaca el caràcter maternal de bona
mare de la reina
- I al costat  2 blocs circulars de 5 persones  es volia compensar
o Al introduir eixos espais buits al voltant de la reina  li dona a la reina el paper del
pal major de la nau  yo si quiero montar en tu velero
La reina va vestida a la moda parisina  trages neoclàssics ben cenyits a l’altura del pit
Si mos acostem al vestit  pareix una obra abstracta
El dibuix surgix del color  no existix un dibuix previ al que se li aplica el color
- El color és el que ho crea tot  tot són brotxades guurdes amb la brotxa
55
Ferran VII, Goya
Va continuar sent pintor de cambra després de la Restauració del 1814
Una de les primeres obres oficials que va fer del rei en 1814
Fons neutre per a potenciar la figura del rei
Li va arreglar el nas  la gent popular li dia “narizotas” perquè tenia una nàpia de por
27/10/2021
La lletera de Burdeus, Goya, 1827, El Prado
Obra tardana  en el seu exili voluntari en Burdeos
En esta obra Goya crea algunes solucions que després agarrarà l’impressionsime
Va tindre una època daurada en Burdeus  va disfrutar de la familia
Les obres d’esta època són TRANQUILES  mostren una gran estabilitat emocional interior
Va estar entre 1824-1827 a Burdeus  i en el 1827 la va palmar  virgin goya
El fondo  Atmosferes evanescents  anuncia lo que serà la pintura impressionista posterior
En les tabernes de l’època feen tertúlies, comentaven les noticies que venien d’Espanya...
En La lletera de Burdeus:
- Obra xikita de tamany

- Una de les últimes pintada antes de morir
- Representa una xica jove montada en un burro  que diàriament li portava la llet a casa a
Goya
o “Açò de nar a comprar bricks del mercadona és algo molt recent”
És una renovació dins de la seua trajectòria  destaca la frescura, la fluidesa, el tractament dels
colors primaris, pinzellaes molt curtetes  propostes que agarrarà l’impressionisme
Des del punt de vista tècnic  implica una renovació respecte a la pintura tradicional
- Obra pintada a l’oli  Goya pintava aixina perquè era la tècnica habitual de l’època
- Incorpora materials extrapictòrics  els que en este cas es fonen amb l’oli
o Densifica la matèria per a fer-la més corpórea i afegir-li sensacions tàctils
 Convida a que la toquem  però si la toques els segurates tanganxen
o Almidó i l’arena  es mesclen amb l’oli i s’aconseguix una certa densitat dels
materials  són els materials extrapictòrics estos de polla
El mocador que du en el cap  ahi és on s’aprecia millor eixa densitat
- Ell la ha destacat amb eixa densitat i damunt posant-li LLUM
Usa colors molt agradables, molt atractius a la vista
- Domina molt un verd intens que casi té un efecte visual  treballat d’una manera que
pareix esmalt  lluentor, energia...
Cert naturalisme  pintura més personal, més arrelada a la realitat  i no tan estereotipada
56
- No té res que vore amb els retrats que pintava per a la noblesa i la monarquia
Tenim 3 Goyes:
- Goya cortesà  pintor de cambra i tot el rollo

- Goya popular  temes del poble
- Goya crític  més il·lustrat i visionari
Moratín critica els matrimonis de conveniència en “El si de las niñas”  i Goya en els seus gravats
també farà al·lusió al tema dels matrimonis de conveniència
- Ell es va casar amb Josefa Bayeur per matrimoni de conveniència  en fin la hipotenusa
- Però hi ha una gran convergència entra la literatura, filosofia il·lustrada i Goya
Goya en els capritxos (vista ràpida)
Critica a l’església i la luxuria dels retorets follaxikets (els mostra menjant menjar calent i posa
“Están calientes”, molt ben colà bro), envia missatges de l’Il·lustració
Qué sacrificio, Goya
Critica als matrimonis de conveniència  el novio apareix modo pederasta i la xiqueta està en plan:
“pffff puto pollavieja deixam estar”
També criticava als professors  el professor burro
Els metges també són burros per a ell
El tema de les bruixes era molt famós en l’època  molta gent estava interessada en ell
El cabró (macho cabrio) sempre és la personificació del dimoni  apareixia en les nits de pleniluni
quan es reunien les bruixes i bruixots
Linda maestra, Goya
Bruixa vella que li mostra les arts de la bruixeria a la jove
- Contrast entre un cos vell que li cau la pell i la grassa  i un cos jove
Para eso habéis nacido, Goya  mostra morts en la guerra de la Independència  RELACIONAR
AMB LO DE FOTOGRAFIA
En els últims anys de la seua vida experimentarà amb la litografia però va fer poca cosa  la seua
obra bàsica està feta amb planxes de coure (calcografia)
Tots els desastres de la guerra els va vore  és un cronista gràfic de tot lo que va passar entre
1808-1814
Tauromàquia també li interessava  i mostra les faenes relacionaes amb això que es practicaven
en l’època
57
Sèrie de DISPARATES també  la més complexa i hermètica, no sabem molt
- Escenes surrealistes
Se’l pot considerar amb estes obres un precursor del surrealisme
Disparate del miedo
Disparate ridículo
Disparate matrimonial  figures desfigurades
Els gravats els va fer per plaer, per gust expressiu  algunes es van vendre però les va fer perquè li
donava la gana
GOYA CRÍTIC I VISIONARI

Mira la societat des dels ulls de la raó  com a il·lustrat
Goya visionari  escapa de la realitat immediata i mos sumergix en mons complexes, subjectius,
plens de misteri... i anuncia moltes voltes la pintura expressionista del segle XX
Ja està un poc dins de la corrent prerromàntica  coincidix cronològicament amb els últims anys
del neoclassicisme
- Corrent que està investigant la profunditat interior de l’esperit humà  ja no es limita a la

bellesa formal, al tractament de l’estructura equilibrada (com feien els davinistes)
o És un viatge cap a l’interior  i en algunes obres Goya entra en esta línia
També té un interés enorme pel color  element fonamental dins del romanticisme
- Com a EXPRESSIÓ d’EMOCIONS  expressar elements emocionals amb el color

o Una altra coseta que té que el clava dins del moviment prerromàntic
No intenten representar la realitat objectiva  volen la subjectiva
O el tractament romàntic del color
- Estes 2 coses són les que faran que estes obres estiguen relacionades amb el
prerromanticisme
Les Pintures Negres les pintarà per a decorar la seua casa de la Quinta del Sordo  era per a
conviure amb elles
- Per això podem suposar que eren la expressió del seu sentiment interior i la seua vivència
interior
El prerromanticisme convida a que l’artista expresse les turbulències i emocions interiors
Va tindre una malaltia que el va tindre apunt de palmar-la  i va quedar sord i amb molts mals de
cap
- No podia comunicar-se bé i això li va crear un món un poc interior  no tenia fluidesa en

les relacions humanes
- I els mals de cap et posen de una mala hostia que no veas
Tot açò unit als moviments polítics  amb Ferran VII ve la dècada ominosa...
58
- Tot açò crea una situació turbulenta en el seu interior
En 1819 torna a posar-se malalt i casi es mor al filldeputa atravolta
Darrere d’esta malaltia vindran les pintures negres  cal captar-les a la llum d’una situació de salut
precària  va escapar de la mort por los pelos
Persona sorda, amb malalties, amb mal de cap continu, que contempla el panorama d’opressió de
la monarquia contra els liberals  va creant-se-li un ambient molt desagradable i per això acabarà
anant-se’n a l’exili voluntari a Burdeus
- Amb tot açò es genera un ambient emocional interior que mos explicarà totes les obres de
Goya d’esta etapa
Frescos de San Antonio de la Florida, Goya, Madrid
Aquí està enterrat Goya, en les afores de Madrid
Encàrrec de 1798  ell tenia 52 anys, tenia una salut prou tocaeta ja
Cal entendre un poc les particularitats d’esta església
- No és una parròquia, ni un convent  NO té una funció litúrgica, monàstica ni conventual

- Va ser construida pel rei Carles III  és neoclàssica
o Faltava la decoració interior  i en època de Carles IV el rei i els seus assessors van
pensar que podria ser una zona de relax per a la societat de Madrid
o Van intentar potenciar i millorar tot això  dins d’este procés de millora
 Calia PINTAR PER DINS L’EDIFICI  amb pintura al fresc
L’edifici no depenia de l’arquebisbat, ni de cap orde religiosa...  era un edifici de PROPIETAT

ESTATAL  era propietat del puto rei
Esta església estava sota l’autoritat d’una persona eclesiàstica  era amiguet de Goya
- El primer capellà de los Ejércitos i Sacerdote de palacio

o Màxima autoritat religiosa dins dels que atenien a l’exèrcit, i tenia la seua capella
en el palau reial  confessava, casava, fea comunions... i lo que la familia real li
manara  puto simp
A Goya se li encarrega la seua decoració interior
- No depenia de ningun comité que mirava lo que pintava o no, ningú anava a jutjar-lo
o Va fer lo que li va donar la gana  ningú li va dir: “aixina no”
Esta segurament és la primera obra en la que se mos mostra el Goya més autèntic
- Damunt està mamadíssima, no és un quadre xikito  és la decoració interior de l’edifici, la

cúpula, les petxines... està de lokos
Pintura de la cúpula:
- San Antoni de Pàdua era realment de Lisboa

o Es conserva la pila baptismal en la que va ser batejat en el s. XIII
o És un sant franciscà  és un dels primers sants importants d’esta orde
Es representa un MIRACLE que es suposa que va fer en la Lisboa del s.XIII
59
- El pare de Sant Antoni de Pàdua va ser acusat d’assassinat però no havia proves de que no
havia sigut ell i tenia que fer algo pa apanyar això
o I el listo va ressucitar al mort per a que atestiguara a favor de son pare ´
 I pareixia bovoooo quan el vam comprar!!!
Goya crea un món totalment irreal  res de lo que apareix representat té que vore amb el s.XIII
- Ni la vestimenta ni res
- Crea un univers extrany  on mogolló personatges assistixen atònits i flipant-la al miracle
de la ressurrecció del mort
- Trenca amb la tradició dels grans pintors de cúpula
o Tiepolo i companyia solien mostrar APOTEOSIS
o Goya invertix la tradició  va fer lo que va voler
 Col·loca el miracle aquí i no en la part inferior de l’edifici que és on solien
posar-ho
03/11/2021
- Els quadres de gènere:
Quadre de gènere menor, temes costumistes, locals, que no tenien gran interès. Els grans gèneres
eren la pintura religiosa, mitològica.. són també interessants per marcar el Goya autèntic. No són
encàrrecs oficials. Aquestes “obretes” són les que casualment el van donar a conèixer fora
d’Espanya, igual que amb els gravats. Pel seu tamany, eren més fàcils de difondre. En aquestes
obres s’està evocant al Goya il·lustrat. Ell influït pels cercles de malalts, està en la línia les seues
obres son com a crítica de la irracionalitat que veu al seu voltant. El quadre de l’Aquelarre, és un
quadre de sis pintures que va adquirir el Duc d’Osuna. Són obres realitzades de manera espontània
sense ser un encàrrec. Cal dir que les bruixes estaven de moda en aquesta època, era un tema que
apareixia en la literatura, i moltes vegades influenciaven a la pintura. Les classes cultes i altes
tenien gran curiositat per aquest món. Bruixes i bruixots envoltaven al cabró i durant la cerimònia
se li demanaven coses, amb les carns dels xiquets es feien pomades, etc... els xiquets estan sent
oferits al cabró (dimoni) i pareix que el dimoni posseïa sexualment a les bruixes. Porta en el cap
fulles de parra, que es vincula amb el Vi i Baco. La mirada perversa del cabró, rodejat de les bruixes
que li ofereixen fetos, xiquets...
Sobre les festes en el Entierro de la Sardina, l’origen artístic procedeix del propi Goya. És una obra
en la Acadèmia de San Fernando de Madrid, on s’observen un volum significatiu d’obres de Goya.
És possiblement una de les imatges costumistes més significatives del moment. És una escena
costumista i gènere, i mostra costums populars (després Solana i Enshor?). Aquest quadre mostra
el conjunt de persones que estan gaudint ja que l’època de Quaresma, preparació per al drama de
la Setmana Santa. L’escena és espontània, el costumista serà gènere artístic-pictòric en el segle XIX,
però Goya des de ací desborda els paràmetres artístics de l’època: ací tot és ritme, moviment i
aconsegueix l’expressivitat dels rostres que li donen la vinculació amb el món del costumista.
En el Tribunal de la Inquisició, de 1815-19, és una sàtira a la institució i la manera satiritzar

aquestes tipus de pràctiques vinculades al juís de la Inquisició és expressar la realitat d’aquests
temes vinculats al tema. Goya és un gran amic de la nit, i totes passen en llocs foscos, obscurs o
sembla que la realitat i ficció es donen de la mà. És un saló on el Sant Ofici està celebrant un juí
vinculat a la seua tasca de persecució de l’Heretgia. És un tema tractat en els capritxos i sobretot on
s’evoca el destí i la rutina que constituïa el funcionamen t habitual d’aquests juís. On el personatge
60
condemnat, és un personatge jutjat que li aborda la soletat i l’angoixa. En la part posterior es

distingeixen una sèrie de personatges i també es troba el corregidor, que seria la presència del rei
en la ciutat amb el que el govern controlava el poder de la ciutat, representat amb un avorriment
total. El frare i l’inquisidor que era el que portava el tema del juí i dirigia tot fins arribar a la lectura
de la sentència. Els demes sentenciats, mostren una punta del barret diferent, i estan enceses, vol
dir que aquests personatges estan condemnats a la foguera.
La processó dels disciplinants, 1815-1819. Representa aspectes de la tradició religiosa, estan fent la
penitència, i a més es troben molt bé il·luminats per a destacar-los de tota la massa difusa que
constitueix la processó. És una mirada il·lustrada cap a aquest tipus de pràctica religiosa, a ulls
actuals, masoquista. Disciplina que castiga el seu cos per a aproximar-se físicament als patiments
de Jesucrist. Mostren el seus sacrifici per la fe cristiana.
Totes aquestes obres encapçalen la mirada racionalista cap a formes irracionals del moment.
Les obres relacionades amb la Guerra de la Independència, ell va vorer tots els abusos, entre 1808-
1814. Quan s’acaba la guerra de la Independència torna la dinastia dels Borbons. La restauració no
es produirà amb Carles IV sinó amb Ferran VII. Quan torna és acollit pel poble, i es torna a
l’absolutisme...les millores de la Rev.Francesa es van anar a piqué i s’inicia el primer període
absolutista (1814- 1820) fins al Trienni Lliberal. Entre els actes que es van preparar es va alçar un
Arc de Triomf, de fusta efímer. Els quadres que decoraven l’arc de triomf, a Goya, pintor de
càmera, (considerat antiquat, i López anava comprenent més protagonisme dins d’aquest context),
va pintar 7 quadres, conservats 2. Dos de Maig o la càrrega dels Mamèlucs, i l’Afusellament del 3
de Maig en la Moncloa. Es veu un Goya que està preludiant la pintura romàntica posterior
8/11/2021
Les obres prerromàntiques de Goya estan vinculaes a la guerra de la independència (1808-1814)
- Espanya va ser governada per Napoleó i el seu germà Josep I Bonaparte
La restauració de la monarquia dels Borbons es produirà en la figura del seu fill  Ferran VII
Per a rebre al rei, el poble de Madrid li va preparar un ARC DE TRIOMF
- Era un arc EFÍMER  arquitectura feta de materials poc duraders i que es fa per a algun
esdeveniment concret  i es desmonta després
- Es va colocar en Madrid, en el carrer de Alcalà
- S’evocava a les antigues autoritats militars romanes  que quan tornaven victoriosos
d’una guerra o conquesta desfilaven per baix del arc de triomf en una entrada triomfal
- Alguns historiadors parlen de que va pintar 7 quadres per a decorar l’arc, però només han
quedat 2
Dos de Maig o la càrrega dels mamelucs, 1814, Goya, El Prado
Caràcter romàntic d’esta obra  la diferencia de les que ja haviem vist antes
Composició  ni verticalitat ni horitzontalitat, pa tu casa
- El romanticisme buscarà les seues fonts expressives en el barroc:

61
o Tornarà a estos ESCORÇOS violents i exagerats

o Tornarà a eixe DINAMISME
o Incorporarà la FORÇA DEL COLOR
En el barroc açò s’aplica a temes religiosos i el romanticisme els usarà com a VIA D’EXPRESSIÓ
D’EMOCIONS (no cal que siguen religioses)
Sempre estudiarem el romanticisme en comparació amb la pintura neoclàssica (el davinisme)
Una de les idees del romanticisme és el concepte de PÀTRIA  lloc comú que unix a un poble i
presenta característiques similars
Esta obra data del 1814  any en que s’acaba la guerra, Josep Bonaparte torna a França
Evoca un fet històric  l’alçament del poble de Madrid en la Porta del Sol el 2 de Maig de 1808
- Mostra el patriotisme del poble de Madrid, el primer que es va alçar contra els francesos
Els mamelucs eren membres de l’exèrcit francés  era un cos de l’exèrcit que procedia d’Egipte
- Egipte va ser incorporat al territori francés durant les campanyes napoleòniques
El poble de Madrid es va alçar quan va saber que la familia reial havia sigut segrestada en França
- I napoleó els va obligar a abdicar  i els madrileños estaven cabrejaíssims per la ocupació
francesa i per vacilar a la familia reial
Goya genera una instantànea plena d’energia  plena de PATHOS (càrrega emocional)
Enfrontament entre els habitants de Madrid i les tropes invasores on estan els mamelucs
És una obra super violenta
Mirades de IRA  venen a ocupar-lis la seua pàtria i volen anganxar-los a osties
Les postures i els gestos... també super violents
La perspectiva de tot el conjunt  queda subordinada a l’acció
- No hi ha eix de simetria, no hi ha tractament de l’espai en profunditat...  és la mateixa

acció la que crea espai
Pinzellada esbossada de Goya li dona indefinició i reforça encara més el caràcter d’expressió del
pathos
Goya volia que es recordara un fet recent  obra que està mirant cap a l’estètica del romanticisme
Els afussellaments del 3 de Maig en la Moncloa, 1814, Goya, El Prado
S’evoca un fet històric  el dia 2 va ser l’alçament i al san demà va vindre la repressió
Una de les obres cimeres de la pintura mundial
Expressa la idea de la VIOLÈNCIA i de la REPRESSIÓ cap a la ciutadania, cap al poble
- Cap als habitants que lluiten per uns ideals  PÀTRIA I LLIBERTAT
o 2 idees bàsiques del món del romanticisme
Goya tria l’HEROISME POPULAR
62
D’este tema s’havien fet gravats i obres de teatre  havia una gran divulgació per Madrid d’estos
fets tan terribles que havien passat
En este moment estan EXECUTANT ALS PATRIOTES que es van amotinar per a DEFENSAR la PÀTRIA
i la MONARQUIA [que havia sigut obligada a abdicar en l’exili]
Moment més CRUEL i INTENS
Els pintors romàntics quan representen una cosa  sempre mostren el moment MÉS ÀLGID
- La instantànea de major energia  de MAJOR PATHOS  la càrrega emocional desborda
A l’esquerra tenim personatges que ja han sigut fusilats
En el centre tenim als patriotes que van a ser fusilats
- Tenen rostres de terror  són persones que han vist lo que ha passat i saben que ells són
els pròxims  horror de la mort imminent
Personatge de blanc destaca  els demés van vestits amb colors foscos i ell va amb una camisa de
llum intensa i uns pantalons clarets
- I li ha fet la cara menos fosca

- Està il·luminat per una llanterna  es gastava per a il·luminar zones perquè no havia llum
elèctrica ni de gas
Este personatge té cosetes:
Té els ESTIGMES DE LA PASSIÓ en les mans
Composició en CREU
S’assimila a JESUCRIST  el MARTIRI PER LES IDEES
- Jesucrist va ser martiritzat per les seues idees  i este madrileño també
- És un MÀRTIR LAIC (no religiós)  igual que Marat, víctima de les seues idees
Este personatge encara l’esperit del quadre
Mentre els altres estaven acollonats  ell treu el pit i diu: “vaig a morir per una bona causa,
mateu-me si teniu ous malparits fillsdeputes”
A la seua dreta hi ha personatges esperant el seu torn per a que els fusilen després d’eixos i estan
tapant-se els ulls
A la dreta del tot està el pelotó d’afusellament
- Està representat com una MÀQUINA DE MATAR  una màquina impersonal

o No estan mostrats com a persones, no se lis veu les cares, no porten uniformes
francesos...
o Sense sentiments, sense emocions...  lis diuen que maten i maten
 Màquina automàtica al servei de la repressió
- Açò mos dona a pensar que Goya no només va voler fer una crònica d’un esdeveniment
concret  va voler elevar-se un poc
o Mostra la CRUELTAT i l’HORROR davant de qualsevol conflicte bèl·lic
 Al no mostrar francesos com a tal sinó mostrar un exèrcit random  està
criticant a totes les guerres
63
 Igual que ha fet en la seua sèrie de gravats de “Los desastres de la

guerra”
La idea de màquina de matar es veu en la PRECISIÓ  contrasta el caos de l’esquerra amb

l’ordenació militar dels soldats
El cel tormentós contribuix a generar esta idea de tragèdia
Esta obra té la idea de  El que més força té no té perquè tindre raó  en esta obra hi ha un
vencedor de fet, que és l’exèrcit francés
- Però hi ha un VENCEDOR ÈTIC  el poble de Madrid

- Com va dir Unamuno  “Vencereis pero no convenceréis”  guanyeu perquè teniu la
força, no perquè tingau la raó
Gama cromàtica molt contrastada, colors molt foscos, el roig de la sang...  elements propis d’esta
força romàntica
Lo que fan amb les mans  mostrar el terror amagant-se...  el pathos és el gran protagonista
En el samarro que està mort enterra es veu la pinzellada de lokos de Goya
PINTURES NEGRES
14 obres que no són molt grans
Les va fer per a DECORAR SA CASA  per a CONVIURE AMB EIXES PINTURES
- Per a conviure amb els seus propis fantasmes i dimonis
Litografia de la Quinta del Sordo, 1867
- Quinta és una casa de camp, i el Sordo pos que Goya ja estava sordo
Esta caseta va ser comprada en 1819  i la tornada de Ferran VII era en 1814
- Ferran VII va anular la constitució de 1812, va restaurar el sistema feudal, va restaurar la

Inquisició (va perseguir el moviment il·lustrat, que era contrari a l’Església)
- Esta caseta estava en el marge dret del riu Manzanares
Va passar varios anys de la seua vida allí  fent una vida solitària i apartada
Es creu que si la casa va ser comprada en 1819  les pintures podríen haver-se pintat entre 1820-
1823
En 1819  Goya va estar a punt de morir-se
Amb l’anulació de la constitució va vindre la primera etapa absolutista i es va caracteritzar per la

REPRESSIÓ CONTRA ELS LIBERALS per a borrar qualsevol reste
- I se’n van anar a la presó, a l’exili o al cementeri  i Goya tenia molts amics liberals
o La Inquisició li va fer una visita i li va obrir un expedient
 A partir d’ahi la Inquisició podia interferir continuament en la seua vida
privada  Goya estava hasta la polla de la cort, de la inquisició i de sa puta
mare
64
 I decidix fugir un poc d’eixe ambient  ja majoret busca un puesto on

poder descansar i treballar tranquilament
La Quinta tenia una mestressa  Leocadia Zorrilla
- Tindrà una filla amb ella
Leocadia va ser mestressa, companyia...  va ser una gran ajuda emocional per a Goya i la
representa en estes pintures negres
Dins d’este món de figures infernals  Leocadia manté una visió absolutament idealitzant
- Podríem dir que és la única figura de caràcter “davinista” que trobem en estes pintures
negres
En 1873  un noble belga va adquirir la Quinta  el baró Erlanger
- Perquè li interessaven les pintures de Goya  era un fanboy total seu

- I va arrancar les pintures de la paret i les va montar sobre un llenç
o Gràcies a ell  estes pintures no s’han perdut, sinó podrien haver desaparegut junt
amb la casa
Les va exposar en França esperant que tingueren un èxit de lokos  però al públic francés li la
suava això
- A la gent de París li bufava els ous  i al final les va regalar a l’Estat espanyol
o I gràcies a este regal  les pintures negres de Goya estan en El Prado
o Grazie per la collaborazione putos gabaxos per fi feu una cosa bé
Esta casa ja no existix i hi ha una estació de tren
La romeria de Sant Isidre, 1820-1823, Goya, El Prado
Caràcter tràgic i fantasmagòric
Recorden a les pintures de l’Església de la Florina  personatges flipant-la davant d’un miracle
Estan cantant perquè la romeria de Sant Isidre és una festa
Usa una tècnica rara que no s’ha gastat molt  indica el coneixement que tenia Goya de les
tècniques
- Eixe coneixement el va aprendre quan va estar en Itàlia

- Tècnica d’oli sobre mur (sobre una preparació de guix)  el noble belga este va conseguir
despegar l’oli del guix i montar-lo sobre llenç  wow
Estil d’un gran abossetament
Dona la impressió de que les seues obres estan inconcluses, de que són esbossos
Dramatisme de l’escena
Tractament cromàtic fosc, amb domini del negre
Dominen les tonalitats fredes i marrons  tot el conjunt és tenebrós
Es pot vore el rastre del pèl del pinzell
No sabem exactament què significa perquè hi ha moltes interpretacions

65
Goya fa una mescla de lokos amb les pintures:
Judith i Holofernes
La romeria de Sant Isidre
Els dos ermitanys
Saturn devorant als seus fills  possiblement agarrat d’una obra de Rubens que li podría haver
servit de punt de referència
Aquelarre  amb el cabró que porta una sotana  és una crítica a l’església
La Leocadia  personatge idealitzat perquè era la niña de sus ojos
La romeria de Sant Isidre
- La compares amb La praderia de Sant Isidre que va fer goya a finals del s.XVIII, que tenia
una estètica rococó i mare meua quin canvi
Saturn devorant als seus fills
- Recorda al Saturn de Rubens, de 1636-1637  podria haver-li servit de model o idea
La mirada alucinatòria de Saturn mentre devora als seus propis fills és lo que destaca
El Aquelarre
Reunió de bruixes presidida pel cabró vestit amb la sotana (trage religiós)
Apareix Leocadia com una espectadora, apareix idealitzada
La Leocadia
Recolzada sobre un montícul  podria ser la sepultura de Goya
- Evoca el món de la seua pròpia mort  ja que la ha vist de tan propet
Planta alta de la Quinta del Sordo
Dos dones burlant-se d’un home
Passeig del sant ofici  un dels seus malsons i les seues molèsties
Asmodea
El gos
- Sepultat  el millor amic de l’home condemnat a morir de sed i de fam, però no es sap si
significa això o no
- Formes evanescents que anuncien el moviment impressionista  núvols i masses
d’atmosfera evanescents
Dos vells menjant sopes
66
Homes llegint
Dol a garrotades
- Forma super cruel de morir  enfrontament entre 2 persones que estaven afonaes enterra
hasta els genolls i no es podien menejar  i a vore qui matava a l’altre antes a garrotaes
Atropos o les parques
- Una d’elles talla el fil, que és com el final de la vida

- Les que tenen les tisores podríen marcar el final de la vida
Podem fer una lectura global d’estes pintures
- Tenim que tindre present tota la biografia de Goya per a açò
Si mirem l’estat emocional de Goya  fuig de Madrid i se’n va al camp per a viure una vida més
tranquila
- Apliquem una certa metodologia psicoanalista  alomillor podem concloure que lo que fa
Goya és com una TERÀPIA PERSONAL
o Lo que fa és TREURE DE DINS D’ELL TOTS ELS SEUS DIMONIS  totes les
turbulències emocionals que té dins
Goya anuncia l’expressionisme però també és un pintor romàntic  pinta emocions
- Goya podria estar fent una exègesis interior, una catarsi interior  i treu els seus dimonis
Amb l’edat s’acumulen experiències negatives  i Goya en tenia moltes
- Les persones majors perden la positivitat de la joventut i es guanya en pessimisme

- Un home sord  introvertit  no pot relacionar-se directament amb la gent
- Ha patit la guerra de la independència i la ha viscut molt intensament  va estar en
Madrid
o Los desastres de la Guerra i altres pintures mos mostren eixa visió tràgica
- Ha viscut la primera etapa absolutista i la dècada ominosa
- La inquisició li ha tocat la polla, els seus amics han sigut empresonats, altres a l’exili i altres
han acabat morts
- Els corrents prerromàntics que van obrint-se camí  i Goya incorpora esta nova sensibilitat
En els últims anys de la seua vida va començar a experimentar en la tècnica de la litografia, que
començava a ser la alternativa a la calcografia  era un home molt inquiet  anava picha fuera
Tot este món underground que veiem en la Quinta del Sordo ha anat gestant-se per totes les coses
que li han anat passant a Goya
- Si haguera sigut músic, haguera fet música tràgica  però com és pintor, fa pintura d’este
tipo
10/11/2021
67
EL ROMANTICISME
Moviment que succeïrà al neoclassicisme
Durarà hasta mitjans del segle XIX
La evolució del neoclassicisme al romanticisme es va fer de manera paulatina  en l’art no es

produïxen canvis radicals
- Hi ha períodes de transició en els que van desapareixen unes formes i es van configurant
unes altres
Tenim el prerromanticisme  ja en el s.XVIII
- Es desenvolupa de manera paral·lela al neoclassicisme

- Però haurà un moment en que el romanticisme guanyarà
o En arts plàstiques
o En la música  Beethoven, Maller, Schubert...
o En la literatura també
Piranesi
- Gravador que treballa en plena època neoclàssica però ja apunta elements del
romanticisme
Füssli, William Blake...  en el cas de la pintura són artistes prerromàntics també  i Piranesi en
els gravats
En l’àmbit de l’arquitectura
Arquitectes que estan dins del món del romanticisme aniran abandonant paulatinament el
llenguatge clàssic
- Serà substituit per la recuperació de llenguatges medievals  romànic, bizantí, gòtic i

altres
o El gòtic serà el gran protagonista d’esta arquitectura
o Per això s’utilitza el terme NEO  neobizantí, neogòtic, neomusulmà, neoromànic,
neomudéjar
 Açò permet distingir esta RECUPERACIÓ dels llenguatges medievals en
favor d’una nova arquitectura que va abandonant els ordres clàssics
Este interés per l’època medieval és ABSOLUTAMENT NOVEDÓS
- L’època medieval es diu aixina perquè està “en mig”  és despectiu

o Tot culpa de Vasari  diu que existix un moment de gran plenitud (món clàssic) i
després diu que hi ha un període fosc (edat medieval) que queda superat per un
altre moment de plenitud (renaixement)
68
Ara els romàntics miren al món medieval  primera volta en tota la història que el món medieval
és VALORAT I ESTUDIAT
- I es convertirà en FONT del món de l’arquitectura  s’agarrarà d’exemple
Inicis del romanticisme  circa 1800
- Més o menos dura uns 50 anys  cap a mitat del s.XIX començaran a aparéixer noves
formes arquitectòniques
o L’arquitectura industrial (la del ferro) començarà a substituir la romàntica
 I a finals del segle XIX  cap al 1890 vindrà el modernisme (1890-1960)
L’arquitectura romàntica també es diu historicista  pel seu caràcter historicista
Dsps de les guerres mundials  les ciutats destruides van ser reconstruides amb arquitectura
modernista
- La facultat de Geografia i Història de la UV, la de Psicologia i la de Ciències de l’Educació

han sigut reconstruides en arquitectura modernista
L’arquitectura romàntica s’alimenta d’una sèrie de moviments de caràcter polític i social
- L’art s’alimenta de tot l’entramat cultural, polític i de les inquietuds socials
Moviments nacionalistes
Surgixen en esta època i alimentaran el moviment romàntic i l’arquitectura romàntica
- El nacioanlisme català o basc naixen per esta època
Defensen un art basat en una època en la que es confeccionen els estats actuals
- Els estats actuals europeus

- Els artistes anhelaran (i els arquitectes especialment) evocar un període en el que es
fragüen i desenvolupen les nacions actuals  l’Edat Medieval
- Amb l’arribada dels pobles germànics  l’Imperi romà va desintegrant-se
o Cada poble germànic crea un estat  en la península ibèrica van vindre els visigots,
els suevs, els vàndals (que van anar a àfrica)
o A França van arribar els francs...
El punt de partida de les nacions que tenim en l’actualitat es fragua en l’Edat Mitjana  amb la
descomposició militar i política de l’Imperi Romà  que es substituix per un conjunt de nacions
independents
- Però estan lligades per una cultura i una llengua  el LLATÍ
Els romàntics miraven amb molt d’interés els ORÍGENS DELS SEUS POBLES  il mio paeseeee
La il·lustració era un pensament racionalista que buscava la uniformitat
Napoleó va intentar crear un Imperi baix el seu domini  un imperi culturalment uniforme
- En el que França i el pensament il·lustrat serien el model a seguir

- Amb la desaparició de Napoleó es produix el DESPERTAR DE LES CONSCIÈNCIES NACIONALS
o Els alemans diuen: mosatros no tenim res que vore amb els francesos, tenim una
llengua, cultura i mitologia pròpia
69
 Wagner tira mà de la MITOLOGIA NÒRDICA  wagner és un músic que

recupera les seues tradicions pròpies
Esta idea de que CADA POBLE TÉ LA SEUA HISTÒRIA  és una idea que ALIMENTARÀ primer els
nacionalismes de caràcter cultural
- Començaran a POTENCIAR-SE LES LLENGÜES AUTÒCTONES

- La LITERATURA
- Les TRADICIONS
I després es passarà a un NACIONALISME DE CARÀCTER POLÍTIC
- Unificació d’Alemania i unificació d’Itàlia

o Nacions repartides en distints estats i volen unificar-se
País  concepte geogràfic
- Té uns límits geogràfics, una certa uniformitat econòmica...
Nació  col·lectiu humà que té característiques similars
- La llengua, una història comuna, la cultura (cultura popular també, folklore, gastronomia,
forma de vestir), les tradicions, himne i bandera, la religió
o La religió crea el nacionalisme musulmà i també el món cristià
o La llengua és un dels elements més definitoris d’una nació
Estat  una unitat política
- Espanya no podria dir-se país perquè té coses tan diferents...  però sí que és l’Estat
espanyol
o Espanya seria una nació de nacions / o un estat constituit per distintes nacions
Estat-nació  unitat política i cultural
- Conjunt de persones i territoris que mantenen una unitat política (són un estat) i una unitat
cultural (són una nació)
En el món medieval és on es trenca la unitat cultural del món romà i naixen les diferències que
puguen surgir entre els diferents pobles que antes estaven unificats pels romans
Té un caràcter cultural que afirme la personalitat
En Catalunya  La Renaixença té un objectiu clar  recuperació de la llengua catalana
Moviments polítics disgregatius  quan un Estat inclou distintes nacions
- La descomposició de l’Imperi turc otomà
Moviments polítics agregatius  quan una nació està creada per distints estats
- Unificació d’Alemania i la de Itàlia
En el romanticisme prescindiran del món clàssic (el consideraran d’un món anterior a lo que lis
concernix) i intentaran retrobar les arrels culturals i artístiques
70
ORIENTALISME  Altre element important del romanticisme
- Influència de les grans cultures orientals  sobretot del japonisme

o El món del Japó va ser un dels que es va incorporar al món occidental
o Xina, Japó, l’India també es van obrir
o Açò passa ara per la REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS  per la màquina de vapor
 Sobretot la màquina de vapor aplicada al VAIXELL
 Sense això  les influències orientals no hagueren arribat
En la Ruta de la Seda  a un xino li costava 3 anys arribar a Occident  no rentava
- Però amb els vaixells a vapor  et renta de lokos
En el Mediterrani s’obri el CANAL DE SUEZ a finals del segle XIX
Ruta entre el primer estat que s’industrialitza (Gran Bretanya) i el comerç de l’India
- Comerç del cotó i del té  els anglesos no han tingut té en la vida i es va posar de moda en
el segle XIX
- En Espanya es va posar de moda el xocolate  il cioccolato mi piace moltooooo
La revolució dels transports va enllaçar de forma “ràpida” l’Extrem Orient i Occident
- Intercanvis comercials super abundants
Més avant vindrà el comerç amb Àfrica i la influència de l’art negre africà  és posterior a açò però
vindrà
- I d’ahi, Les Senyoretes d’Avinyó  una de les primeres obres amb influències de l’art africà
o Estes cultures apareixen als ulls del món occidental com algo novedós ple de
possibilitats estètiques
S’inicia la idea del primitivisme  molts artistes com Gauguin se’n van anar a viure la vida primitiva
i a imitar les formes artístiques d’estos pobles
- El món occidental tan carregat de classicisme i tal  li agradava estes formes novedoses i
es quedava loco  mai havien arribat per la dificultat dels intercanvis comercials, però
quan açò passa, és de lokos
Les cúpules bulboses arriben de Pèrsia  i l’art bizantí, l’art rus, l’art de la India... les copiaran
De tots els moviments, el que va tindre més TRASCENDÈNCIA I IMPORTÀNCIA en l’arquitectura va

ser el GÒTIC
- El van preferir antes que el romànic i el bizantí  existixen molts més edificis neogòtics que
neoromànics i neobizantins
Convent dels Dominics de Carrer Colon  església neogòtica  ANAR SÍ O SÍ
Per què van preferir el GÒTIC davant dels altres estils?
Pel seu caràcter espiritual
- Els arcs apuntats, els pinacles...  la idea d’elevació  es va llegir en clau mística
Igual que els edificis s’eleven al cel  la seu de la divinitat
- Estos edificis ajuden també a l’ELEVACIÓ ESPIRITUAL DEL CREIENT

71
Però van haver autors que en les seues obres literàries van POTENCIAR la presència del gòtic
- L’art va tirar mà d’estos autors també  alguns autors van posar de MODA el gòtic
Notre-Dame de París, Victor Hugo
- Tota la novel·la passa en una catedral  hi ha una peli feta per Anthony Quinn
Alexander noseke  les seues novel·les sempre passen en castells i edificis medievals
- Va contribuir a posar de moda el món medieval i el gòtic
Chateaubriand  escriptor romàntic
- Escriu El geni del cristianisme  obra teòrica que es publica en 1802

o Ahi reflexiona sobre la tradició laica clàssica (la que havia imperat en l’època de la
il·lustració) i la tradició cristiana medieval
Esta opció significa no només recuperar la religió cristiana  es REIVINDICA un període
- Cultura, llengua, art, tradició  eixe món medieval tan menyspreat per Vasari i per tot el
renaixement  passa a un PRIMER PLÀNOL
o Es convertirà en FONT DE CULTURA  tot el romanticisme s’alimentarà d’este món
15/11/2021
Quan apareix un moviment [com el Romanticisme]  sempre hi ha intel·lectuals i gent

mamadíssima que es posiciona a favor o en contra
- Hi ha molts artistes, autors... que no volen canvis
Augustus Pugin
Arquitecte i teòric del neogòtic anglés
- En el s.XVI es produix la reforma anglicana de la mà del monarca  i ell es va convertir al

catolicisme en 1835
o Va ser un reforç més gran per a que el neogòtic fora l’art oficial de l’Anglaterra
catòlica de l’època (que era minoritària)
Pugin defensa els ideals del GÒTIC  considera que el gòtic és l’art cristià per antonomasia
Considera que el gòtic té unes característiques que el fan considerablement atractiu i adequat per a
encarnar i evocar els ideals del cristianisme
- Molt més que el romànic, el barroc, el renaixement o qualsevol altre moviment
Pugin  el seu ideal no va simplement al tema arquitectònic
- També vol recuperar tot el món medieval  no només l’art  també els VALORS, la forma
d’organització social, el funcionament de la societat en general
- És partidari de tornar a una societat cristiana, confessional, basada en estos valors del
cristianisme  Pugin considera que en l’època del gòtic (baixa edat mitjana) van estar
totalment vigents
o Fa una crítica als ideals laics de la Il·lustració  a mamar putos racionalistessss
Important per a entendre esta recuperació del món medieval
72
Front a una societat neoclàssica basada en els valors de la Il·lustració, de la Enciclopèdia i de la Raó
com a base de tot  front a una societat laica... Pugin preconitza la recuperació dels valors
cristians que van estar vigents durant l’època de la Baixa Edat Mitjana i el codi que va funcionar en
eixa època: el GÒTIC
Ell es va convertir al catolicisme però també l’església anglicana va adoptar les idees de Pugin
- Els anglicans no són catòlics però seguixen sent CRISTIANS  estos ideals de la recuperació
global del món baixmedieval van ser assumits per la jerarquia de l’església anglicana  per
això el NEOGÒTIC serà l’estil predominant en esta època del romanticisme
A Pugin el succeirà John Ruskin
- Ruskin va publicar 2 obres:

o Les 7 làmpares de l’arquitectura, 1849
o Les pedres de Venecia, 1851
En estes obres, seguint l’exemple de Pugin  diu que l’arquitectura gòtica, la societat i la religió
formen una UNITAT COHESIONADA
- Que no es pot rescatar un aspecte i avant del món medieval  o es rescata tot, o no es fa
Ruskin és partidari d’una recuperació TOTAL  d’un viatge a este món medieval, cristià, artesà i
gòtic  volen recuperar-lo SENCER  enfront d’este esperit laïcista de la Il·lustració que ho basa
tot en la puta raó
Els principis de Ruskin seran ben assumits per l’Església anglicana d’Anglaterra i per l’Església
catòlica
- L’Església començarà a construir mogolló edificis que usaran el GÒTIC com a llenguatge
o No és exactamnet com el gòtic medieval  s’usarà el ciment i el formigó armat
o Arcs apuntats, contraforts, pinacles, arcs de creueria...
El NEOGÒTIC no és l’únic que es gastarà però és l’ESTIL PREDOMINANT
El gòtic és com si intentara arribar al cel, aproximar-se a on està Déu  està elevació física
facilitava la pròpia elevació espiritual “de la criatura a l’encontre del Creador”
- Itinerari de la ment a Déu  en esta obra es relata este procés d’elevació de la criatura al
Creador per a retrobar-se amb ell
Simbologia de la llum  amb els vitralls, el gòtic és super luminós  la LLUM com a SÍMBOL de
JESUCRIST
- Ego sum lux mundi
Estos teòrics van anar substituint poc a poc el món del neoclassicisme i els edificis començaran a
ser construits seguint els principis del gòtic
Abadia de Saint Denis, als voltants de París
El gòtic era un estil “desconegut”  no es sabia molt bé com funcionava la seua estructura
- Perquè havia sigut menyspreat durant la història

- Els edificis originals estaven en una situació menesterosa  la gran joia del gòtic francés,
Notre-Dame de París, havia patit molt en l’època de la Revolució Francesa
73
o Li havien tallat els colls a tots els reis de la façana  el desconeixement d’estes
escultures va fer pensar que eren reis de França (eren reis d’Israel)
Els primers arquitectes que faran funcionar el neogòtic es dedicaran a la RESTAURACIÓ
- Restauració de mogolló d’edificis mig abandonats  molts es començaven a construir des

del s.XII  i del s.XII al s.XIX... hi ha prou anyets
2 elements beneficiosos que van contribuir al neogòtic
- Mantindre i conservar el patrimoni gòtic  al restaurar-los es va interrompre el procés de

decadència dels edificis
- El procés de restauració va permetre el coneixement del funcionament de l’arquitectura
gòtica
o És una arquitectura amb una gran complexitat constructiva  si els murs són
alliberats del pes i poden ser substituits per vitralls, serà per algo
 El mecanisme és el funcionament dels arcs que es creuen, que transmeten
el pes de les voltes cap a l’exterior
 Els arcbotants arrepleguen les empentes laterals i ho transmeten
fora  on estan els contraforts
 Aixina els murs que tan importants eren en el romànic, ara ja li la suen
En el romànic, la religiositat és intimista  es busca la intimitat de l’interior fosc per a que la

criatura es relacione amb el Creador  que ho busque en un ambient fosc i íntim
En el gòtic  a través de la llum, de la naturalesa... a través de la creació  arribar a Déu
- La mística religiosa és diferent
Sant Francesc d’Assís va participar en la creació d’esta nova visió de la religiositat  és l’Ésser
humà com a ésser creat, qui a través de totes les criatures que l’envolten i a través de la llum, té
que arribar a la presència de Déu
Abadia de Saint Denis, Castell de Widnsor, St. Jhons College de Hembridge  es van restaurar
La catedral de Colonia va ser acabada en esta època
La restauració va permetre evitar el deteriorament d’estos edificis  els va convertir en símbols

nacionals  com pedres fonamentals dins de la cultura anglesa i patrimoni arquitectònic
- Va permetre també que els arquitectes saberen com funcionaven estos edificis
o Per a poder fer edificis neogòtics  calia conéixer bé els models gòtics medievals
A partir del 1830  este primer procés de coneixement del Gòtic estava prou avançat
- Aquí començaran a construir-se centenars d’edificis neogòtics

- En València  l’església dels dominics del carrer Colón és neogòtica
o No té casi pedra  s’intenta imitar per a que pareguen carreus, però tot és
formigó armat
Viollet-Le-Duc
Al puto nazi este atravolta
La restauració no es va lliurar de polèmica  no tots els arquitectes pensaven igual
- Entenien el món de la restauració de maneres distintes

74
Les grans teories del món de la restauració estan encapçalades per Ruskin i per Viollet-Le-Duc
Ruskin considerava que l’edifici medieval no tenia que ser restaurat
- Tractava l’edifici com un “organisme viu” que canviava i evolucionava  tenia una vida
o Les teories científiques de la evolució tindran influència en el món de l’art
o Sacralitza la ruina  considera que és com un ésser viu que naix, creix i arriba al
moment de la ruina  diu que NO CAL TOCAR-LA
 Sobretot quan la ruina està invadida per la pròpia vegetació
 Ruskin be like: eutanasia no!
Ruskin consagra la ruina i diu que és el resultat de l’evolució lògica de l’arquitectura
Però Viollet-Le-Duc era super hater d’això
- Pensava que calia FRENAR el DETERIORAMENT dels edificis antics  perquè sinó arribaria
un moment en que no quedaria ni la ruina i DESAPAREIXERIA tot
- Si la restauració no era científica i basada en un estudi previ, es podia falsejar l’original
o Lo que pretenia Le-Duc no era reconstruir l’edifici  sinó RECUPERAR L’ESTAT
ORIGINAL
 Que l’edifici tornara a ser el que havia sigut en el seu inici  això implicava
una tasca prèvia a la restauració  una tasca de INVESTIGACIÓ
Quan un edifici desapareix, desapareix un document  mos parla de la forma de vida, organització,
valors...  el patrimoni és un document també
- Perquè l’edifici s’integra en una època històrica i respon als anhels, desitjos i la forma
d’entendre la vida de cada època
Volia fer una restitució integral per a que l’edifici assolira l’aspecte que tenia en el moment de la
construcció  calia restituir els fragments que estaven destruits
- Però no d’una manera aleatòria a burro barra  calia fer-ho amb estudi científic previ
analitzant la documentació que poguera existir per a que la reconstrucció fora fidel
o No com la reconstrucció del palau de Knossos que va fer Evans  que va fer una
invenció del palau
- Viollet-Le-Duc també la va cagar de lokos  però va sentar les bases de lo que serà la
restauració moderna
o “el que no meneja el cànter, no el trenca”
Des de la segona mitat del s.XVIII hasta principis del s.XX (des de l’aparició del neoclassicisme hasta
l’aparició del moviment modern)
- L’arquitectura es va debatir entre 2 grans corrents:

o HISTORICISME  moviment molt propi del món romàntic i mira al món medieval
com a font d’informació
 Des del final del neoclassicisme hasta l’arribada del moviment modern 
tota l’evolució de l’arquitectura és un seguit d’historicismes  moviments
que miren al món medieval i trauen d’ell les formes per a elaborar la seua
arquitectura
 Es busca la bellesa de l’edifici  i amb este desig de recuperar el
llenguatge del passat entrem en la sèrie dels NEOS  neobarroc,
75
neorenaixement, neomanierisme, neomudéjar, neoròmanic, neobizantí i

SOBRETOT NEOGÒTIC
 La construcció d’edificis quedarà en mans dels arquitectes, que tenien
complexe de superioritat respecte als enginyers  els arquitectes eren els
“hereus” de la història, de la tradició, els que sabien d’estètica... i es
consideraven a sí mateixos uns vertaders creadors de formes
arquitectòniques
 L’historicisme està bàsicament en mans d’arquitectes
o TECNOLOGIA
 En mans dels enginyers  no estudien en les escoles d’arquitectura, sinó
en les de enginyeria
 Es dediquen a resoldre problemes tècnics  ponts, grans estacions de
tren, galeries d’art, etc
 Són els que portaran a la pràctica la utilització del ferro
 Els arquitectes consideren que estos són tècnics que solucionen
problemes, però que no són artistes  consideren que els artistes són ells
Però els 2 es copien  els arquitectes amagen les estructures darrere de formes gòtiques,
romàniques...  però el ferro està present
- Nous materials com el formigó armat  són els que es gasten

- Els càlculs que fan els enginyers, els arquitectes també tenen que fer-los
- I els enginyers per a amagar els seus edificis i que no pareguen tan tecnològics  lis posen
una capa exterior per a que parega un edifici historicista
- Arquitectes i enginyers estan com Tom i Jerry  anganxant-se uns als altres
o Caldrà esperar al s.XX  quan el moviment modern es desenvolupe d’una manera
plena  ahi estes diferències que tenen es resoldran
L’aparició de tots estos NEOS  crea el concepte de “REVIVAL”
- Concepte de la llengua anglosaxona  significa REVITALITZACIÓ

o És una evocació d’estos llenguatges medievals  bàsicament el llenguatge
neogòtic
Realment, el primer historicisme seria el neoclassicisme  historicisme clàssic
- Però en esta època  el classicisme està considerat pagà, anticristià i laic  i serà
despreciat i rebutjat  ole ole
- I tiraran més del historicisme medieval  el neogòtic triunfarà
Royal Pavillion, John Nash, 1815-1823, Brighton
Anglaterra va ser dels països que va ixir del puto classicisme i va començar amb lo medieval
En l’orientalisme s’incorporen les formes artístiques del Extrem Orient, Mitjà Orient i Pròxim Orient
- S’incorporen les cultures de India, Xina, el món musulmà...

- Amb l’aparició del vaixell de vapor es produix un intercanvi econòmic i cultural entre
occident i orient  i aixina arriben les formes pròpies de l’art oriental
A partir de la Restauració en França
- Els Borbons en l’època de la restauració van denigrar l’art clàssic  perquè era l’art de la
Revolució
76
o I els borbons van convertir els historicismes medievals en l’art oficial del nou
sistema polític de la Restauració  per a borrar qualsevol rastre del món de la
Il·lustració  ole a mamar-la putos ilustrats sabelotodo
John Nash és dels primers arquitectes que ho fa  el gran representant de l’arquitectura del
període romàntic anglés
En les primeres dècades del segle XIX  estes noves formes es van aplicar a les vil·les
- Grans mansions rodejades de jardí amb arcs tudor...  i d’ahi van començar a passar a
edificis més importants, com el ROYAL PAVILLION
Este edifici NO és de nova planta  és una REFORMA d’una residència anterior que s’havia
construit seguint els paràmetres de l’historicisme  i ara li fan un canvi de look com en Cambiame
- Pràcticament podríem dir que és transformisme arquitectònic

o Les estructures que té són d’origen ORIENTAL
 Té de origen siri, i les voltes són d’origen persa però van arribar inclús a la
India
 Pels contactes culturals que es tenen amb l’India  a través de la
companyia d’Indies que comerciava amb l’INdia
o Els anglesos són els primers que es llancen a la revolució
industrial i necessiten primeres matèries i MERCATS  i
tenen bon contacte amb la India
o Pareix que entrem en el món fabulós de les 1001 nits
Voltes (cúpules) bulboses no són de la tradició clàssica  són orientals
Arcs angrelats  pareix polilobulat però no té els lòbuls tan grans
- Té ondulacions que al unir-se formen pics

- Al tindre forma de ferradura seria un ARC TÚMID
Panys de sebka  és decoració almohade
Minarets  no és una mesquita i no pinten res ahi  però estan per influència musulmana
Tots estos historicismes fan que el món romàntic siga un món ECLÈCTIC
- No hi ha un estil pur  hi ha diversos elements que formen un ECLECTICISME
Inclús l’arquitectura del ferro incorporarà elements historicistes  voldran innovar i tot el rollo,
però tampoc trencar massa amb la tradició
Gran font d’elements que els arquitectes usen com a punt de partida en la creació d’una
arquitectura eclèctica, historicista, on el gòtic manda i no tu panda  però no és l’únic estil que hi
ha
Parlament britànic, 1840-1852, Charles Barry i Augustus Pugin, Londres
Edifici neogòtic
Fet per Barry i Pugin
Parlamentarisme anglés és dels més antics d’Europa  existia parlament però es va cremar en un
incendi  i el govern anglés va decidir reconstruir-lo
77
Es va iniciar l’encàrrec en 1836, com una obra NEOGÒTICA per 3 raons:
- Perquè el gòtic ja era l’estil predominant i estava influint de lokos en la construcció de nous
edificis
- Perquè el gòtic és el PRIMER ESTIL NACIONAL de Regne Unit  va arribar des de França
però el Regne Unit va idear una VERSIÓ PRÒPIA DEL GÒTIC  GÒTIC PERPENDICULAR
o No té el caràcter tan elevat i ascendent del gòtic francés  és una versió particular
del gòtic francés
A finals de l’Edat Mitjana  Anglaterra comença a valorar l’anglés  era una llengua popular i mal
vista, la gent fina anglesa parlava francés  i les classes altes i la monarquia es casaven amb
francesos
- El món anglés pren consciència de sí mateixa i diu “quina és la nostra senya d’identitat?”
o Pos el gòtic perpendicular
o En esta època en la que l’anglés s’afiança com a llengua nacional i deixa de ser una
“llengua bàrbara” i també el gòtic com a estil nacional  pos ja tenen identitat els
putos guiris
La tercera raó per la que es fa en gòtic és  perquè este edifici representa una institució, el
Parlament
- I eixa institució naix en Anglaterra en el món medieval  es reconstruix un edifici d’una

institució d’origen medieval  hi ha que usar un estil medieval
o Que damunt és un estil nacional, identitari i està “de moda”  osiga que s’està
usant de lokos en eixos moments i funciona sas
Estructura absolutament medieval
- Un seguit de patis interiors, al voltant dels quals va fraguant-se l’estructura
17/11/2021
Gòtic perpendicular  tipus de gòtic que fuig de la línia corba
- També se li pot dir gòtic rectilini
Al afegir-li pinacles i altres elements, assolix un aspecte superficial de gòtic, però si llevarem tota la
parafernàlia d’elements ornamentals voriem que estem en un edifici de característiques clàssiques
- I usa les línies rectes molt més que les formes del gòtic
El gòtic en França tenia una tradició de lokos  perquè és un producte francés  apareix en l’Ille
de France
- I a partir d’ahi va quallant  a partir del s.XI i sobretot en el s.XII  i a partir del s.XIII
s’extendrà de lokos  serà un ESTIL INTERNACIONAL
o Però serà un estil nacional francés  França es considerava la creadora perquè era
el opus francigenum
Es necessitava un gran procés de restauració en alguns llocs  i ho farà Viollet-Le-Duc
VIOLLET-LE-DUC
78
Tenia els coneixements propis d’un arquitecte i una gran sensibilitat i devoció pel patrimoni francés
 i especialment pel patrimoni gòtic i del món medieval
Serà fonamental en la recuperació del gòtic
És més important per als processos de restauració que per als processos de creació de nous edificis
Es critica a Viollet-Le-Duc perquè algunes coses se les inventava  però la documentació era la que
era
- Obri el camí als processos de restauració dels nostres dies

- Senta les bases d’una restauració científica basada en un estudi preeliminar de la
documentació  si han desaparegut elements, o s’han modificat al llarg de la història,
necessitem acudir a les fonts
o Això no s’havia fet mai  és un procés que s’inicia en el s.XIX  quan els
historiadors, influits pel positivisme, intenten buscar les arrels de la Història de l’Art
i d’altres disciplines com la Història
 Per a reconstruir el passat tal i com va ser
Va viatjar per tota França, per Itàlia...  un home de món
Els seus projectes de nova planta són limitaets  és millor en el camp de la restauració
En 1840  comença els grans projectes de restauració  es fan possibles perquè al mateix temps
que els planifica, estudia el funcionament de l’arquitectura gòtica
- Una volta entés  ja pot intentar recuperar l’aspecte original dels edificis
Era molt escrupulós  buscava els mateixos materials
- Si es podia i es sabia, es portava la pedra de la mateixa pedrera de la que s’havia extret en

el moment original
o Igual que en el Palau de la Generalitat, la torre que van fer en el s.XX  Luis Albert
va buscar les pedres de la cantera original del s.XV
 Per a que les tonalitats de la pedra siguen les mateixes
Saint-Sernin de Toulouse, França
Formava part de les rutes dels pelegrins que anaven a Santiago de Compostela  estes rutes
començaven en el sud de França
Recinte amurallat de la ciutat de Carcassonne
Urbanisme medieval de lokos
Diuen que Viollet-Le-Duc es va inventar coses  és veritat  no tenia fonts que parlaren d’això i
seu va inventar el carapolla
Posava les bases per a la conciliació entre l’arquitectura i la tecnologia  la restauració necessita
molta tecnologia
Catedral de Notre-Dame de París
La reconstrucció més ambiciosa i important
És la catedral de la capital de França  ojo cuidao  calia fer la faena ben feta
79
Construida en el s.XIII però va patir canvis al llarg del temps
La revolució francesa li la va liar  li van tallar el coll als reis de la façana
Va treballar Le-Duc amb Lassus  es va adjudicar la restauració amb un concurs públic
- El van guanyar Viollet-Le-Duc i Lassus en 1844
El procés de restauració va durar hasta 1865  21 anys  tota una vida meua
- Lassus ja estava mort i tot quan va acabar xD
El procés va costar 2.650.000 francs
Els arquitectes no s’enfrontaven a un edifici més  era l’edifici religiós més important de França
- Per la seua categoria com a edifici i perquè París és la capital de França
En esta època estem en el govern de Lluís Felip I d’Orleans  monarquia liberal en contra de la
monarquia absoluta de Lluís XVIII
Lluís I d’Orleans va tindre la iniciativa de que començara esta restauració  perquè l’edifici era un
SÍMBOL dins de França
- El calor del romanticisme i el desig de recuperar el món medieval, que és on es fragua la

nacionalitat francesa
Notre-Dame era un SÍMBOL de tota FRANÇA  i el rei tenia molt d’interés en que la restauració es
fera lo més escrupulosament possible
- Utilitzant materials nobles  i si era possible, de les mateixes pedreres de on van treure les
pedres del s.XIII
- El compromís era deixar-la almenos com estava antes de la Revolució  com a mínim això
Quan es va produir la Revolució de 1917 va enviar a l’exèrcit per a evitar que un museu noseke
(l’antic palau dels Romanov) no es tocara  li va servir d’exemple a Lenin lo que va passar en la
revolució francesa
Diari dels treballs  un diari que donava molta informació sobre la restauració
Van buscar documentació i es van basar en un dibuix del s.XVIII sobre Notre-Dame  i en el dibuix
només havia 1 agulla
- Allò era com si fora un govern de coalició entre Lassus i Viollet-Le-Duc  i van discutir
sobre què fer
En la Revolució francesa, els caps dels reis havien sigut decapitats
- Les masses populars que sabien poca història de l’art i poca història  van pensar que
estos eren reis de França  i van pensar “fora la monarquia”  ben pensat però mal fet
broooo no es destruixen les estàtues ☹
CASTELL DE NEUSCHWANSTEIN
Evoca el món del romànic, del bizantí... distints contextes artístics anteriors
En Alemania, el desenvolupament del romanticisme coincidix amb el desenvolupament econòmic

del país
80
Dins del món de la Revolució industrial, el primer país és Anglaterra  és el que comença a crear
eixos grans imperis colonials, perquè és el primer que va tindre la necessitat d’obtindre primeres
materies i mercats on col·locar els productes
- I després va vindre França i Alemania

- Quan Alemania va sentir la necessitat de buscar primeres matèries i mercats, no quedava
res perquè Anglaterra ho tenia casi tot  i va ser de les causes de la I Guerra Mundail
El regne de Prússia encapçalarà la revolució industrial en Alemania i la unificació d’Alemania
- Esta unificació va ser  primer, econòmica i després una unió política

- La Unió Europea seguix el mateix camí que va fer Alemania en el moment  entre països
és més complicat, però anava per ahi
Guillem I, rei de Prússia  impulsarà este procés d’unificació i es convertirà en emperador
- Serà el kaiser Guillem I  i posarà la capital en Berlín
En Baviera  l’antic regne més gran de lo que serà esta unitat  el que era més ric i poderós
- Situat en la falda dels Alps bàvars
Lluís II de Baviera s’ocupava de tot menos de governar  els ministres anaven i alomillor tardava 4
dies en rebre’ls
- I va gastar les arques del seu país dedicant-se a constriur molts palaus
Era un gran admirador de 2 personatges:
- Lluís XIV  es sentia hereu d’ell  hi ha molts palaus per Baviera inspirats en el Palau de
Versalles
- Richard Wagner  era fanboy de les seues òperes
Crea una sèrie d’edificis neorococós / neobarrocs
Imitava el llit en el que Lluís XIV dormia
Edifici molt didàctic perquè recupera la tipologia del CASTELL  tipologia medieval
- I les influències de caràcter romànic, bizantí...  neoromànic, neobizantí i altres estils
22/11/2021
Arquitectura eclèctica  continuació de l’esperit del romanticisme  però queda allunyat del
romanticisme inicial
Manifestació bàsicament francesa però va tindre un resó de lokos
L’edifici de Correus i Telègrafs de València entra dins de l’arquitectura eclèctica
Entra dins d’estos historicismes que estan funcionant i que ho faran hasta principis del s.XX (hasta
que vinga el puto modernisme)
1848-1890  a partir de 1890 el modernisme (art total que afecta a l’arquitectura, escultura,
pintura, arts aplicades, joieria, mobiliari, etc) guanyarà la partida  kasko
81
Extensió en Europa i també en els països d’Amèrica llatina  sobretot per la influència que
exercixen els països europeus en les colònies  que pensaria walter mignolo
Correspon a l’època de Napoleó III quan es fragua i es desenvolupa
Època de gran opulència econòmica i poder polític molt centralitzat i molt fort en la figura de
Napoleó III
- El samarro eixe la va convertir en un estil nacional francés característic del seu règim
o En este segon Imperi, es fa mitiquíssima l’arquitectura eclèctica
L’arquitectura posmoderna ve després del moviment modern  sobre el 1965  estem en ella en
l’actualitat
- La posmodernitat significarà una recuperació dels estils històrics  es fa una mirada cap al
passat històric  no només el gòtic, sinó tots els estils  sobretot l’art clàssic
- L’arquitectura posmoderna NO copia  no és una reedició més o menos fidel com els
historicismes que estem estudiant  l’arquitectura posmoderna prendrà idees i les
aplicarà d’una manera distinta
En l’eclecticisme:
- S’ajunten 3 o més estils  en l’historicisme que hem estudiat no és tan habitual, lo normal
era que el gòtic predominara i tal...  però aquí hi ha barroc, renaixement, manierista,
estils clàssics...
o Mirarà als estils anteriors però de caràcter clàssic  no tant medievals
 Supera un poc la presència i influència tan gran del gòtic i mira altravolta al
món clàssic  en la versió barroca, renaixentista, manierista...
Cal relacionar-lo amb un poder polític molt fort  el de Napoleó III
I amb una força econòmica molt forta  esta burgesia que s’ha llançat al tren de la revolució
industrial i intenta mostrar el seu poder a través d’estos edificis
Esta arquitectura arribarà no només a Amèrica llatina, sinó que també a Nord-Amèrica
El nou Louvre, París, 1852-1857, Louis-Tullius-Joachim VISCONTI i Hector-Martin LEFUEL
La idea va surgir del propi emperador  s’identificava amb este estil  i com França era d’ell, era
l’estil oficial del segon imperi francés
Estil promocionat des de l’emperador en els propis edificis públics  i va ser imitat per les
mansions privades de l’alta burgesia
Es volia unir el Louvre amb els antics jardins
- Obres iniciades per Visconti, però va morir en el 1853 i el va continuar Lefuel
Lefuel li va posar més decoració encara  mogolló elements barrocs, estils classicistes, una
estructura que gastava Brunelleschi (frontó que posa dalt de les finestres)
El classicisme MANA en estos edificis
Façana principal de l’Òpera, 1861-1875, Charles Garnier

82
La joia de tota l’arquitectura eclèctica del segon imperi francés
En el manual està explicat tota la iconografia
Projecte també del propi emperador
Es va tindre que forçar l’urbanisme
Forma part de les reformes urbanístiques que van acabar amb el París medieval (un París ple de
carrers estrets)
L’urbanisme del segon imperi francés procuarava crear elements fonamentals que crearen el propi
urbanisme  eren com els nuclis bàsics que vertebraven l’urbanisme d’este nou París
- Això hui en dia no es faria  l’arquitectura de la post-modernitat va desenvolupar una idea

 qualsevol edifici, a part de ser un lloc per a resguardar-se de les condicions
meteorològiques i per a fer una activitat determinada  és un TESTIMONI HISTÒRIC
o I al enderrocar un edifici, és com anar a un arxiu i cremar un document
o Són DOCUMENTS que generen l’ESSÈNCIA D’UNA SOCIETAT
Oslo, per exemple, no té arquitectura medieval  perquè ho van enderrocar tot ☹  NAZIS
Tornem al edifici:
Renaixement francés i italià, barroc del període més esplendorós (el de Lluís XIV), influències de
l’art egipci...
La decoració interior  colors, escultures, estucs, pintura al fresc...  és una escenografia

grandiloqüent
- Este edifici era un poc l’expressió del poder de la burgesia francesa
Mogolló estils que es reaprofiten i es reelaboren en este edifici  com a escenari de l’alta burgesia
francesa
- Aquí és on vindria esta classe social, sobretot les dones
PIRANESI, WILLIAM BLAKE i noseki
Estarien dins de la línia del romanticisme però conviuen amb el període del neoclassicisme
- Per això se’ls considera pre-romàntics

- En el manual hi ha cosetes sobre ells
Món de les arts plàstiques
Pintura  gran protagonista d’este període
Escultura  està en segona fila ara  li costa més evolucionar, necessita una tecnologia més
complicada
- Pervivència del neoclassicisme, amb certs elements de caràcter més emotiu i tal però no
mucho
Romanticisme
- Caràcter despectiu
83
- Terme d’origen anglés que apareix en el s.XVIII i fa referència a temes poc reals  temes
quimèrics, temes de la imaginació, temes subjectius...  per a contraposar-ho a l’art més
realista, més dedicat al tema de la bellesa exterior...
o Realment sí que té molt de quimèric, il·lusori i subjectiu  però esque va aparéixer
el terme DESPRECIANT estos aspectes i considerant-los poc dignes de ser
representats per l’art
En les arts plàstiques, sobretot en la pintura, el romanticisme va des del  1800-1848
1848 coincidix amb la 3ª revolució liberal
Després de la revolució francesa ve la restauració de les monarquies absolutes  en Espanya torna

Ferran VII i en França Lluís XVIII  borbons tots
- El liberalisme intenta arribar al poder en França  en 1820, 1830 i 1848
L’imperialisme de Napoleó, intentant crear una cultura oficial d’origen francés i basada en el
pensament il·lustrat, en la raó com a mesura de totes les coses  es va intentar extendre per tots
els territoris que França anava ocupant
- França volia una cultura basada en la Il·lustració i la raó que fora homogènia en tots els
territoris  dictador que pensava que lo seu és lo millor i que hi ha que desposseïr als
pobles ocupats de les seues arrels i imposar les seues pròpies  lo que fan sempre...
o Lo mateix que va fer Espanya en Amèrica
Però cada poble té la seua riquesa personal i distinta  i esta és l’arrel dels moviments
nacionalistes
- Les arrels estan en esta visió de que mosatros tenim les nostres arrels culturals formades
per la llengua, les tradicions, les costums...
- Es produix el salt dels nacionalismes culturals als nacionalismes polítics  amb la idea de
crear Estats-nació (un Estat que tinga característiques culturals, religioses comunes)
o La conseqüència és la desintegració dels grans imperis supranacionals (com l’imperi
otomà)
 Imperi amb una llengua (turca) i una religió (l’islam)  englobava Grècia, la
cuna de la democràcia
 Què pintava Grècia dins de l’imperi otomà?
o Els artistes busquen estos elements per a destacar el
nacionalisme
Es poden crear els estats-nació per:
SEPARACIÓ  Grècia es separa de l’imperi otomà (a base de sang)
I per UNIFICACIÓ  Itàlia i Alemania en el s.XIX
ETA volia crear un nou estat-nació  Euskal Herria  que englobara els territoris que ells
consideren de la pàtria basca i del sud de França
I el nacionalisme català també
El romanticisme  en este desig de LLIBERTAT  reaccionarà contra els esquemes artístics

encunyats pel neoclassicisme  DILO TATA
84
- El davinisme  que pareixia que anava a ser etern, no ho serà  ole ole
La idea de llibertat s’aplicarà també als artistes  romanticisme és sinònim de llibertat
- Llibertat front al davinisme anterior  que implicava una gran uniformitat artística, mals
nazis
Els pintors es caracteritzaran per esta LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA
Llibertat front la imposició de la tradició davinista
Els canvis no es produixen en les acadèmies de belles arts, sinó en els ESTUDIS PRIVATS
- Els artistes anaven de matí a l’Acadèmia i allí feen els exercicis de la pintura del moviment,
del nu, l’estudi del guix de les escultures antigues...  feen lo que tocava pa obtindre el
títul
- I per les vespraes anaven als estudis privats i allí és on es produien els CANVIS i les
RENOVACIONS  festa clandestina en el pisito
o Allí és on els artistes es coneixien, es relacionaven amb major llibertat i d’ahi
sorgiran iniciatives de lokos  com els IMPRESSIONISTES
 Eren casi com un grup d’amics que es va decidir promocionar una nova
forma d’expressió artística
EL ROMANTICISME ALEMÀ I BRITÀNIC

LA NOVA SENSIBILITAT ROMÀNTICA
Estos estudis privats seran els verdaders laboratoris on s’anirà fraguant tota la nova concepció de la
pintura romàntica
El viatge de la vida, maduresa, 1840, Thomas Cole, National Gallery o fArt de Washington
Per a definir en que consistix esta nova pintura, podem usar este quadre que arreplega les noves
característiques d’esta nova pintura
Hi ha un canvi de valors  este culte a la Raó propi del neoclassicisme, que ve donat per la
influència de la Il·lustració  serà SUBSTITUIT pel CULTE a una altra dimensió de la persona
humana  el CULTE ALS SENTIMENTS
- Està és l’essència de la pintura romàntica
Es va deixant de banda esta pinntura racional amb l’eix de simetria, amb els contorns tan perfilats,
els colors plans... una pintura feta amb el cap i la raó  i es dona pas, poc a poc, a una pintura que
EVOQUE LA PART EMOTIVA DE L’ÉSSER HUMÀ
- La part passional, la dels sentiments  i sobretot el SENTIMENT AMORÓS
Becker, la música romàntica... tot va de la mateixa maneta  tot són manifestacions d’una mateixa
cultura que es concreten en distints llenguatges
El romanticisme va exaltar la força pulsional  la força de l’ànim humà, la força anímica
- Els sentimens que havien sigut pràcticament eliminats  ara adquirirà una temperatura
emocional considerable  ole ole
Si el neoclassicisme buscava la inspiració en una època on la Raó havia sigut dominant (el món
clàssic)
85
- El romanticisme s’inspirarà en el mon medieval  perquè estarà ple de fantasia, de

llegendes...
o Als romàntics li la suava Roma
o Lis interessava la fantasia, els misteris... la part emocional de la persona humana
 El neoclassicisme havia deixat de costat tot això
El món medieval era fabulós, ple de misteri, ple d’energia, ple d’elements no racionals  per als
romàntics  i per a mi també <3
Els pintors representaran RUINES  l’estat ulterior d’un edifici que ha tingut el seu moment
d’esplendor i pel pas del temps s’ha convertit en ruina
- Que romàntic <<<<333
Hi ha unes característiques comunes, un llenguatge més o menos comú  cada uno interpreta,
matissa, reforça... però ahi està:
- La VIVACITAT DEL COLOR  la poca importància que tenia en el món neoclàssic, en el

davinisme...  el dibuix era lo més important i després es colorejava (com a element
secundari)  sense massa contrastos entre llum i ombra, sense colors massa estridents
o És molt més fàcil EXPRESSAR EMOCIONS amb colors intensos  el color és
portador d’emocions, és expressió d’emocions, és intensitat
o El dibuix ara serà secundari  el pintor ja no dibuixa i després pinta  ara el
dibuix és conseqüència de l’aplicació del color
 Taques cromàtiques  totes estes taques van cobrant una certa
coherència i al final creen el dibuix  però el dibuix no és mai l’objectiu
 El color manda i no tu panda  en resum
o Resultat d’un gran dinamisme  l’ausència d’uns límits clars i ben definits, i esta
llibertat amb la que l’artista usa el color  fa que els resultats siguen d’una gran
energia visual i gran moviment
o Mentre que els neoclàssics (seguidors de David) usaven un tractament vertical i
horitzontal del dibuix (perquè estaven inspirats en els antics relleus clàssics) de
línies contínues, casi seriades  ara apareixerà la LÍNIA OBLIQUA
- Els pintors romàntics es van inspirar en el BARROC pa fer açò  utilitzen un sistema plàstic
que ja es va gastar en el barroc
o En el barroc es va gastar amb una finalitat  exaltar les grans emocions religioses,
les visions...  el barroc ho posa al servei de l’expressió religiosa
o Els romàntics ho usaran dedicat a l’EXALTACIÓ DE LES PASSIONS I SENTIMENTS
HUMANS
 Un mateix sistema expressiu al servei de temàtiques DISTINTES
Gèneres artístics en l’època barroca, neoclàssica, etc:
- Pintura religiosa, pintura d’història, pintura mitològica
En el romanticisme apareixen nous gèneres artístics que ja no tenen este caràcter religiós
- El caràcter laic de la Il·lustració ha deixat marca
Un dels grans temes és el PAISATGE  gran aportació del romanticisme en quant a temàtiques i
gèneres artístics
86
- El paisatge ja existia  en les cases romanes, en el Renaixement... però antes es gastava de

fondo per a ambientat
o I ara es convertix en el protagonista  es convertix en tema per se  per si
mateix, no necessita la presència humana
 I si hi ha presència humana, és l’anècdota  però lo important és el
paisatge
El romanticisme rescata el paisatge de la telonera que havia sigut sempre  i el convertix en l’únic
protagonista
- Quan hi ha personetes, són l’anècdota  per això hi ha poques, i xikites
Estos paisatges són pintats en l’estudi  caldrà esperar als impressionistes pa que se’n vagen a
pintar a l’aire lliure
- Però els esbossos són fonamentals  l’artista pren apunts de dibuix

o S’empapa del paisatge, deixa que el paisatge entre per l’oïda, els ulls, pel nas, pel
tacte  per a que tinga una vivència subjectiva del paisatge
 I entre lo que dibuixa i lo que recorda (vivencialment sobretot)
 D’ahi surgix el paisatge definitiu
Els artistes feen la natura seua  mostraven en l’obra lo que la natura lis evocava
- Vivien eixe lloc  feen el lloc seu

- Unien la realitat objectiva i la seua realitat subjectiva  lo que el pintor pinta no és lo que
ha vist, és lo que ha VISCUT  lo que ha interioritzat
o Esta unió del paisatge objectiu i la seua subjectivitat és lo que es trasllada al quadre
o Es falseja el paisatge objectiu
Expressar el punt més ÀLGID  no li interessa un paisatge tranquil  li interessen els paisatges en
el moment de major energia
- És la natura que imposa les seues lleis a l’home  no és la natura dominada per la ment
humana, com pensaven els putos Il·lustrats i neoclàssics  és la natura salvatge, verge,
plena d’energia, de força, de llum, de vent  la natura que convertix a l’home en una puta
merda, en una formiga que no és ningú
o La natura que venç a l’home i conseguix vencer-lo i dominar-lo  igual que el volcà
de la Palma  la natura mana, per molta raó i tecnologia que tingam, la natura
reina per damunt de la voluntat humana (almenos de moment)
Els pintors impressionistes no hagueren existit sense un avanç tecnològic  la pintura de tubs
- Antes els artistes es feen ells els colors  però els tubs que es fan en la indústria, li donen
la tonalitat que buscaven
Dins del paisatge  als romàntics lis interessa la NATURA
- Una NATURA IMMENSA, SALVATGE  que fa que l’home es senga xikito davant d’ella
- Tempestats...
- Cels que pareix que estiguen a punt de caure i matar a algú
- Núvols que estan en contínua evolució
- Formacions de la natura  roques immenses
87
- La sensació que tenim quan anem a visitar un lloc de la montanya que està poc tocat i no
l’ha canviat ningú  és la natura verge, la immensitat de la natura
- Llocs solitaris i inaccessibles
Quan es representen edificis, es mostren:
- Cementeris, ruines, castells abandonats  elements on l’home ja no està

o La natura s’ha reapropiat de lo que li havien furtat en el seu moment
Davant d’un paisatge romàntic tenim que sentir lo que l’artista va sentir i va voler que sentirem:
- Por
o Per la grandesa que fa que et sengues impotent i xikito, incapaç d’enfrontar-se a
esta grandesa
- Vertígen
- Infinitud
La literatura va ajudar  sobretot amb les descripcions d’estos àmbits
- Sempre la literatura va davant de la pintura, però també és més fàcil escriure que pintar
- Es van publicar manuals de com pintar el paisatge  per a que els estudiants anaren
aprenent
1785  Cozens crea un mètode per a pintar composicions de paisatge  el paisatge apareix com a
protagonista ja a finals del s.XVIII
RETRAT
És un gènere pictòric super antic  els romans ja el gastaven
Aquí es buscava mostrar els SENTIMENTS de la persona retratada
Velázquez pintava l’apariència dels monarques i el temperament de la persona  la psicologia del

personatge
- Si era tranquil, si era extrovertit...  feia un retrat psicològic
Els retrats romàntics expressen sentiments
- Melanconia
- Amor
- Passió
- Voluptuositat
- Tristesa
- Furia
- Felicitat
- Alegria
- Èxtasi
- Esperança
- Agonia
- Decepció
- Desesperació
- Soletat
- Tendresa
88
No només expressen sentiments agradables i positius  també tragèdia, por...
- El món de la nit és molt volgut pels romàntics  la nit és temerosa  la noche es oscura y
alberga horrores
Mosatros mos veem afectats cada dia per coses  els universitaris controlem molt bé les nostres
idees però els sentiments no  les ferides emocionals... si tarden en curar, uuuuh
- Mal de amoreees, amores que mataaaan
S’interessaran per estes coses
- Vorem la visió que l’artista té del personatge  si expressa alegria, tendresa, por...
Els artistes lo més complicat que tenen de pintar són els ULLS  lo més expressiu que tenim en la
cara
- “El que eu té dins eu té fora”  si tens algo dins, es vorà pels ulls
Monjo front la mar, Caspar-Dsvid Friedrich
La soletat de l’home front la immensitat del paisatge
Les brumes que influiran en l’expressionisme  està tot inventat  els artistes van prenent coses i
a partir de lo que ja es sap, es va avançant  açò és el progrés, avançar a partir de coses que ja
existixen
Caspar-David Friedrich, Abadia en un robledal, 1809-1810
Abadia gòtica en la que només queda un troç de paret i una finestra
Els arbres amenaçants que apareixen com monstres que van a tragar-se lo poc que queda
- La natura recuperant lo que l’home li havia furtat  venjança de la natura
Caminante frentre al mar de nubes, Caspar-David Friedrich, 1818
El personatge està d’ESQUENA  interessa poc  no interessa el personatge, interessa lo que està
mirant  la idea d’IMMENSITAT de la natura
Naufragi de l’Esperança o el Mar de gel, 1823-1825, Caspar-David Friedrich
Les restes d’un naufragi, la fragilitat humana  la natura es sent invadida per l’home que navega
per ella i és capaç de destruir el propi home, que està invadint la seua intimitat
- Pareix una prefiguració del Titanic xddd
El triomf de la religió sobre les arts, nosekin autor (Oberleck??)
El romanticisme pensava que els valors medievals tenien que recuperar-se  després d’un periode
laic on la Raó era “Déu”  ara es torna a estos valors i a la pintura religiosa
24/11/2021
89
Primer gran paisatgista que convertirà el paisatge en protagonista
Crítics dien que els paisatges estaven buits, que estava bé com a telonero però que faltaven coses
 jaja tontos no teniu ni idea
Seguirà els passos de paisatgistes anteriors, del món dels Països Baixos, del món flamenc...
- Pintors del s.XVII  es plantegen crear paisatges per sí mateixa i que no siguen fondos
d’altres escenes
Seguint els passos d’estos precedents  Constable farà paisatges propis
El seu paisatgisme està molt vinculat al comtat de Saffolk
- Un dels comtats en els que es dividix el mon britànic  va ser el lloc predilecte per a ell per
a interioritzar temes
- Representa els racons que ell incorpora a la seua sensibilitat
o Els paisatgistes romàntics no fan com els fotògrafs, no disparen i lo que ix ha ixit 
ells viuen el paisatge, el fan seu, i una volta està dins d’ells i mesclat amb la seua
emotivitat  es crea el paisatge  amb la mescla entre objectivitat i subjectivitat
Els col·leccionistes no compraven les seues obres  dien que els quadres estaven inacabats
- Com Goya esboçava molt i fea les obres aixina, es dia que faltaven pinzellaes
- I dien de Constable que els seus paisatges estaven buits, que li faltaven les llonganisses al
bocadillo
El carro de fenc, 1821, John Constable
Una de les obres en les que ja té una tècnica molt madura
Quadre que té totes les característiques de Constable, anem a usar-lo de referència per a analitzar
la seua pintura
És una matèria densa, pastosa...  trenca amb la forma d’entendre la pintura dels neoclàssics
- Per a imitar millor la realitat  li dona un poc de TEXTURA

o Una textura que s’aconseguix fent que el pigment siga més dens, aplicant-li menos
dissolvent, usant no simplement el pinzell sinó que també l’espàtula
Varietat de tonalitats
- Treballa molt els colors en la paleta

90
- Els pintors d’esta època partien dels colors bàsics  i en la paleta els mesclaves per a
aconseguir les tonalitats k et donara la puta gana  tonalitats que buscaven la similitud
amb la realitat i també la vivència plena del paisatge que volies fer
o Que el paisatge adquiria un caràcter subjectiu
Pintura fresca, pròxima a la realitat, busca els colors naturals  és un punt de partida per a l’Escola
de Barbisson (????)
- Estos seran els primers que ixiran a pintar a la naturalesa  igual que faran els
impressionistes més avant  eixos fillsdeputes seran els verdaders precedents del
impressionisme, estan super propet
o Però Constable també se’l considera precedent per mostrar la natura tan rica i
enèrgica i eixes cosetes
L’aigua NO té un color uniforme
- Representa les ombres dels arbres, de la natura, de les poques persones que hi ha
o És un estudi pròxim que permet una riquesa visual de lokos
Treballa de manera MOLT ESBOÇADA  aixina pot reproduir tota la riquesa de la naturalesa
- La natura no és un element exacte de límits ben clars  per a representar-la bé tens que
mesclar les coses
o Es mescla el vent, els núvols, la llum que va obrint-se camí...
 La llum s’incorpora al quadre  i en el neoclassicisme, la llum no tenia cap
protagonisme
o Per això no es centra en el dibuix com fea el carapolla de David
Utilització dels colors betuminosos  colors FOSCOS
- Vinculats a un marró fosc o al negre inclús

- Tradicionalment les ombres es pinten amb el negre o colors molt foscos
- Però aixina es MATA EL COLOR  al pintar damunt d’un color càlid (ple de llum) el matem
o Aconseguim l’efecte de l’ombra però matem el color i això és ilegalisimo
o I la idea és proscriure els colors betuminosos  ni els de l’escola de Barbisson ni
els impressionismes usaran els colors betuminosos
 En època de David s’usaven  però a partir d’este moment s’envien a fer
la mà estos colors
 Millor enfosquir-ho un poc però amb el mateix color però amb
tonalitat menos clara  però NO amb colors betuminosos!!!!
La idea d’ara és ENFOSQUIR SENSE MATAR EL COLOR  li donarà molta més vitalitat als quadres,
molta més aproximació a la realitat dels quadres, i li donarà mogolló matissos
Estos paisatges són pintats a l’interior de l’estudi  no tenen eixa visió directa i immediata de la
natura
- Però estan basats en esboços i apunts

- I també en la vivència i experiència del paisatge  no estan pintats de memòria ni de
manera imaginativa  és una mescla entre lo que va vore i lo que li va fer sentir
Esta obra en concret transmet:
91
- Tranquilitat, nostàlgia, soledat, estabilitat, captació del moment (moment efímer perquè
demà alomillor fa un Sol de lokos, o plou mogolló...)
Monet farà 40 versions de la façana d’una catedral  en l’impressionisme, buscant el moment

efímer
- I aquí ja comencem a vore la captació d’eixos moments efímers  ojo cuidao que se vienen
cositas  s’estan posant les bases de la que serà la vertadera “revolució impressionista”
o En resum  si esque ja està tot inventat
 Sempre es partix d’algunes troballes que ja s’han produit i a partir d’ahi es
construix
A partir de tots estos procediments, és possible captar i expressar (pintar) una sèrie de matissos
que el paisatgisme mai havia representat hasta el moment:
- La unitat de l’ambient
o Els expressionistes ho portaran encara més lluny  però estos no apareixen hasta
1870
- El daurat dels trigals  apareix el blat en sí, tota la riquesa de les ombres
o Implica una observació profunda d’esta zona
Al realisme li interessarà pintar les relacions humanes, i sobretot les relacions d’opressió
- Mai en la vida el proletariat ni el camperolat havien sigut protagonistes  i en esta època

les classes baixes eren el 90% de la població
o Mai ho havien fet hasta que els artistes realistes van començar a mostrar-los
- Capta la realitat, però no la realitat del paisatge, sinó la realitat social, les relacions sociasl
 i sobretot aboga per les capes socials més menesteroses
- És un realisme diferent  serà un realisme social
o I el que estem veent ara és un realisme paisatgístic
Els romàntics no fan un realisme pur i dur  ells assimilen, interioritzen, modifiquen segons el seu
interés i la seua subjectivitat  i el quadre és el resultat entre la fusió de la objectivitat i la
subjectivitat pròpia
La natura sobredimensionada, la IMMENSITAT del paisatge  idea romàntica
- Per això usen ENQUADRES ENORMES  en els que poden clavar moltes coses
o Aixina es capta la immensitat de la natura  és una natura que domina a l’home,
desborda les possibilitats d’acció de l’home  IMPOSA LES SEUES LLEIS
En resum, en esta obra de Constable tenim  una pintura fresca, immediata, plena de detalls, que
busca amb la densitat de la matèria pictòrica acostar-se més a la realitat, fuig dels colors foscos
perquè maten la vitalitat del color, i comença a fer que la llum tinga protagonisme
Estudi de núvols, John Constable, 1822
Fea estudis al natural  sobre tabletes de cartró
- Usaria oli o aquarel·la  aquí pareix que és oli
Eren els estudis que li permetien després usar eixe material produit de manera immediata en la
natura  ell no pintava al natural, però usava estudis que sí que havia pintat al natural
92
Els cels són FONAMENTALS en el món romàntic  és molt fàcil traslladar al cel l’estat d’ànim
- Si el cel està tranquil, agitat pel vent, tormentós...
La catedral de Salisbury des dels prats, 1831, Constable
El paisatge, la riquesa, el reflexe de l’aigua, el arc de sant martí...
Altre element romàntic  la presència del gòtic està ahi amb la catedral
Turner va ser un dels primers que va ser capaç de traslladar les seues emocions al paisatge  i fer
que el paisatge assolira estes emocions pròpies
- I que evocara l’estat d’ànim, la sensibilitat pròpia de l’autor en el moment de pintar-la
WILLIAM TURNER
Monet va estar en Londres i va vore obres de Constable i Turner  no el va iluminar Déu, sinó que
va conéixer les obres d’estos samarros i a partir d’estes obres va elaborar una pintura que anava
encara més lluny
- Una pintura que convertia la llum en la gran protagonista de les seues obres
- Claude Monet  gran creador de la pintura impressionista, va partir d’estos autors
El naufragi, 1805, Turner
Tema molt romàntic  la fúria de la mar imposa les seues condicions a l’home, que es veu com una
formigueta
Sense perdre la connexió directa amb el paisatge  va aconseguir convertir la natura en un

element fantàstic
- El pintor romàntic crea noves realitats que venen de la seua imaginació, fantasia, del seu
món interior  i aquí trasllada a una tempesta este món exhuberant interior de caràcter
fantàstic
Tormenta de neu i vapor a l’entrada d’un port, 1842
No és un quadre abstracte però cuidao  món exhuberant de gran creativitat
L’acollida en l’època d’estes pintures va ser TERRIBLE  un fracàs comercial
- Els joves van entendre millor la seua pintura  els boomers no

- La joventut va vore eixa immediatesa i espontaneitat que no trobaven en pintures
anteriors
El protagonista d’este quadre és el moviment
- Provocat per l’aigua, el vent, els núvols, el vapor que ix del vaixell
Diriem que està format per masses evanescents  que és lo que faran també els pintors
impressionistes i músics impressionistes
- La música també té la seua vessant impressionista  Maurice Ravel i Claud Derisí (????)
o Busca els noms per a assegurar-te que no sé com es diu
o Creen masses musicals que van apareixent i desapareixent  capten l’atmosfera i
la immediatesa
93
o Tenen influències del món impressionista estos músics
Les formes es dissolen com si estiguerem en un somni  és una tempesta que ell ha imaginat
- Està basada en experiències  ell va fer que el nugaren en el pal d’un vaixell per a poder
viure en directe una tempesta en la mar
o I la representa, la evoca, amb una gran fantasia i misteri  que fa que un fet
meteorològic objectiu siga assumit, reverberat interiorment i representat
 NANANA DE LOKOS
Protagonisme del paisatge
Tot taques, no hi ha dibuix
Representa el moment més àlgid, el més terrible  el moment en que s’acaba el món
- Mitiquíssim del romanticisme

- El vaixell està a punt de ser tragat “per la boca de Neptú”
No és un dibuix realista ni figuratiu  és una imatge CASI ABSTRACTA
- Mitiquíssim de William Turner

- L’atmosfera, el vent, l’aigua, el fum que ix del vaixell...  és el protagonista
o Tot açò fa que estigam dins d’un món de taques, de pinzellades tan enèrgiques que
trenca completament el dibuix exacte, escrupulós... propi dels putos davinistes
 És un element més que camina cap a la pintura impressionista
29/11/2021
POSAR COSES DEL MOVIL
Turner  el primer que injecta esta frescura i espontaneitat i convertix als paisatges en lo que es
va arribar a cridar “paisatges buits” de manera despectiva
El naufragi, 1805, Tate Gallery
Una de les característiques bàsiques  captura el moment de gran efervescència i energia, i està
captada en el moment culminant
En el fondo és un tema d’origen mitològic  expressa la furia de Poseidó
Turner senta les bases d’una temàtica que serà habitual en el romanticisme  l’aparició de les
catàstrofes marines
Època en la que la navegació s’intensifica de lokos perquè apareix el vaixell de vapor  ja es poden
fer grans viatges i ràpids, ja no depenen del vent, tenen la màquina de vapor
Tormenta de neu: Aníbal i el seu exèrcit creuant els Alps, 1812
Pintura de història  William Turner intenta partir d’un tema convencional però és un pretext per
a fer un paisatge
- Lo de Aníbal i l’exèrcit és el subtítol  però el títol clau és Tormenta de neu
94
- En la II Guerra Púnica, va creuar els Alps i va estar apunt d’entrar a Roma  té un context
esta obra, però no és lo fonamental en ella, ho gasta pa fer un paisatge
Baix estan els cartaginesos creuant els Alps  i són sorpresos per una tormenta terriiiible
- De les 7 parts en les que podriem dividir un quadre amb la mà, només 1 està dedicada al
tema  tot lo demés és el paisatge
Els artistes tenen por de tallar la tradició perquè està tan defensada per les institucions, acadèmies
de Belles Arts, persones de prestigi...  que és perillós
- I continua usant el tema vinculat a la tradició de pintura històrica  però lo que realment li
importa és el paisatge
Altravolta és la NATURA QUE SOTMET A L’HOME  no com els il·lustrats i neoclàssics

consideraven, que pensaven que l’home amb la Raó podia controlar-ho tot
- Els romàntics lis donen una lección de humildad i demostren que la natura manda y no tu
panda
Els romàntics són molt apassionats  i ho claven en les seues obres  tot està elevat al seu punt
màxim d’energia
El vòrtex  molt característic de William Turner
- Com un remolí més claret
Va visitar els Alps  per a poder conéixer l’ambient geogràfic en el que es tenia que ambientar
l’obra
Turner va experimentar una tormenta molt intensa en 1810, en Anglaterra  i des de la visita que
va fer als Alps i la tormenta que va viure  li van ajudar a fer l’obra
Torbellins, masses evanescents (que estan en continu moviment)  seran masses que els
impressionistes faran seues
- Els impressionistes van conéixer la pintura de Turner i de Constable  alguns d’ells van
estar en Anglaterra
- I d’ahi vindrà un poc la idea d’iniciar una nova etapa pictòrica on la llum era la real
protagonista  i estos serien uns precedents
Tormenta de neu i vapor a l’entrada d’un port, 1842, Tate Gallery, William Turner
Torna la idea del torbellí  de les masses en continua evolució
Es capta el moment més intens
Es veu el màstil i una de les rodes que els antics vaixells de vapor utilitzaven
Turner està casi dins de l’abstracció en esta obra  1 segle antes de l’aparició de l’informalisme
Pluja, vapor i velocitat. El gran Vapor del Oest, 1844
En els seus quadres incorporen els invents de l’època  el vaixell de vapor i, en este cas, el
ferrocarril a vapor
- Monet també ho farà
Eren elements fonamentals perquè havien revolucionat el món

95
- La revolució dels transports va ser de lokos

- En els periòdics anglesos, quan apareixen els primers ferrocarils, els periodistes es
preguntaven si la naturalesa humana estaria preparada per a aguantar estes velocitats xD
o En un moment es va passar de 20 i pico a casi 50km/h  es va doblar la velocitat
de anar als puestos  un canvi radical de lokos
Tindre títul i subtitul és algo característic de Turner
Masses evanescents
Estem en un clima oceànic
Apareix el fum de la màquina de vapor  té una ximeneia que tira el fum negre
- En el cine mudo també apareixen escenes de la màquina de vapor perquè el ferrocarril

estava d’actualitat  porque si porque es la moda tio
Es mescla un clima oceànic, plujós, fosc i ple de boira, amb els fums que tira la màquina de vapor
(el de vapor d’aigua i el del carbó)
Traten de mostrar la LINIA DE L’HORITZÓ  element bàsic i fonamental del paisatgisme
- Partix l’obra en 2 parts

o Part de dalt  cel amb la pluja
o Part de baix  riu amb un pont amagat, i una barqueta a l’esquerra
 A la dreta el ferrocarril
La composició té com un triangle que ix del centre (el pont per on va el tren)
EL ROMANTICISME FRANCÉS
Théodore Géricault i la crònica romàntica d’un drama
Eugène Delacroix i la revolució del color  treballarà el color d’una manera més intensa i més
pròxima
- Durà a terme algunes experiències més de caràcter intuitiu que conscient  i es convertirà
també en un precedent de l’impressionisme
François Rude i l’escultura romàntica
- L’escultura és més conservadora, precisa d’un substrat tecnològic més complexe que la
pintura, i és més cara... i sempre ha sigut més immovilista
o Per això no hi ha molta escultura romàntica, però este samarro sí 😊
THÉODORE GÉRICAULT, 1791-1824
Se’l considera el gran iniciador del romanticisme francés
Va nàixer en una familia burgesa
- Els artistes generalment en el s.XIX pertanyen a families acomodades (però no tots)

- Moltes voltes es dediquen a l’art amb l’oposició dels seus pares, que volien “que fera algo
de profit”  els típics de “eso no te va a dar de comer”
La seua experiència personal és romàntica  en el sentit de TRÀGICA  el DRAMA
La seua infancia va quedar marcada per la mort de sa mare  era l’època de la tuberculosi
96
- Se la crida l’enfermetat romàntica  molts artistes i escriptors romàntics la van patir i

alguns van morir i tot
La mort de sa mare i tots els esdeveniments de la Revolució Francesa que va patir de xikito  el
van convertir en una personalitat hipersensible i turbulenta
- Persona plena de tensions interiors  i açò s’exterioritza en les seues obres
Va tindre 2 grans aficions  la pintura i els cavalls
Son pare el va animar a que continuara els negocis familiars  però la seua vocació artística va
guanyar  va ingressar en l’Escola de Belles Arts i va començar els seus estudis
Dins de l’àmbit francés  és el primer artista que trenca d’una manera clara amb tota la tradició
davinista
- Opta pel color front a la línia i el dibuix  per a conseguir obres de gran dinamisme
o En les seues obres hi ha dibuix  però el color té el protagonisme
Oficial de caçadors de la guardia a cavall, 1812, Gericault, Louvre
El color és el gran protagonista  el protagonisme del color farà que les seues composicions siguen
molt dinàmiques
- El dinamisme ajuda a l’expressió de sensacions, de vivències, d’emocions...  entonces

això és super romàntic
o El dinamisme és una expressió enèrgica
Veiem una sintonia i feeling amb pintors d’època barroca  sobretot amb Rubens
- Rubens fea composicions grandiloqüents, abigarrades, plenes d’energia...

- Si els pintors neoclàssics havien mirat en el passat clàssic, sobretot en el relleu com a font
d’inspiració
o Els romàntics miraran al barroc i usaran formes, composicions, contrappostos,
escorços...  elements molt vinculats al món del barroc
 Com la obliqüitat d’esta obra
El cavall es convertix en una de les formes simbòliques de les seues obres  expressa la força i
l’energia salvatge
- Géricault va morir en 33 anys per una caiguda del cavall  pa que veges la passió que tenia
pels cavalls  murió haciendo lo que más quería
Obra pensada per a competir en el Saló, va ser presentada per a intentar que fora seleccionada
- Anuncia ja el trencament amb el neoclassicisme i l’apertura a la nova sensibilitat romàntica
El biògraf de Géricault diu que este quadre en concret  està inspirat en una experiència real
- En el camí de Sant Claut  un cavall que tirava d’un carruatge es va encabritar i es va

excitar massa  degut a que un Sol molt fort el va encegar i el cavall es va estressar
o I Géricault va captar la idea  i després la concretarà amb un jove oficial de
l’exèrcit de Napoleó
 Vincula l’encabritament a este puto oficial francés  que veu com el seu
cavall s’encabrita per les circumstàncies d’una de les batalles de Napoleó
 en concret, la batalla de Austerlitzch
97
La cara del oficial és de que està atònit  ai mare què collons està passant?
El cavall també està amb una pose molt barroca  trenca amb les posicions horitzontals i verticals i
substituir-les per una línia obliqua d’un gran dinamisme
- Trenca amb els sistemes compositius propis del neoclassicisme  i introduix la obliqüitat
Línia obliqua que va des de la pata del cavall hasta dalt a la dreta  inclús amb les tonalitats del cel
crea una línia
La figura del oficial  la part de dalt gira cap a un sentit, i les cames cap a l’altre
El color encés  els blancs, el roig...  super romàntic
- El color és portador de passions  és una forma d’expressar o contribuir a l’expressió de

passions
En 1816, Géricault se’n va anar a Itàlia  era com una visita obligada si eres artista, era la font del
Renaixement, del Barroc, del món clàssic  la tradició és anar a Itàlia perquè està tot
- Allí va conéixer les obres de Miquel Àngel i Rafael, també les de Caravaggio...
El tenebrisme de Caravaggio va influir en les seues obres
A partir d’este moment  Les seues obres assumiran un caràcter més convuls i a voltes abstracte i
tot
La mort de Hipòlit, 1816-1817, Géricault
Cavall  element fonamental que servix d’expressió
Tema clàssic  de la mitologia clàssica  s’usa com a pretext, igual que lo que va fer Turner amb
Aníbal
- És un pretext per a dir: “no no, si jo faig quadres d’història tu no patisques”
Hipòlit va ser acusat per Cedra, la segona esposa de Teseu, d’haver intentat violar-la perquè ella no
el volia
- I Teseu li va demanar ajuda a Poseidó  i ell va enviar un monstre marí que va asustar als
cavalls i va conduir al carro de Hipòlit a la mort
És un tema tractat amb un dramatisme romàntic de lokos
És un pretext per a convertir un quadre d’història ambientat en la mitologia clàssica  en una

simfonia cromàtica
- És com una mescla de formes, escorços, color...
Els escorços del cos de baix a la dreta estan molt inspirats en el Judici Final de Miquel Àngel
Simfonia de rojos entre la que destaca el cavall central  que està de color negre
Carrera de cavalls
Carrera de cavalls era un tema habitual en el món romàntic

98
Capta el moment en que els cavalls volen ixir però encara estan retinguts
El nu  totalment inspirat en la corpulència física que trobem en les obres de Miquel Àngel
El rai de la Medusa / La balsa de la Medusa, 1819, Géricault, Louvre
Obra CLAU i MÉS IMPORTANT de Géricault (examen? Who knows)
Després de la seua estada en Roma, torna a París
Començarà a fer oposició al règim de la restauració de Lluís XVIII  el romanticisme té esta vessant
liberal i en contra de les monarquies absolutes  defensa una recuperació de les llibertats
perdudes amb la restauració i dels ideals liberals de la revolució francesa
Esta obra està emmarcada en la crítica a la monarquia absoluta restaurada en 1814
- En 1819, la monarquia de Lluís XVIII ja està ben assentada i s’ha tornat a la societat
estamental, als privilegis... i a tot lo típic de l’Antic Règim
És una pintura d’història i es fa una crítica política  si es fa una crítica política significa que els fets
que es critiquen són ACTUALS
- Es fa pintura d’història però de la història recent  no se’n van a la monarquia romana,

són coses d’ara (contemporànies)
Va ser presentada al Saló en 1819  van haver crítiques molt toxes i també molts elogis
- Els més conservadors van vore que es trencaven els esquemes tradicionals de la pintura
francesa “tan ben assentats per David”
- I la gent més jove amb ganes de renovació veien en esta obra un intent de renovació
No és una obra al·legòrica  és històrica i està basada en un fet real
- Fet real pròxim i conegut  es va difondre a través de la premsa i va ser objecte de gravats
i tal  ja havia sigut portat a l’àmbit de l’art
o Tenia molta difusió perquè el gravat és xikito i molt econòmic  osiga que este
tema no era algo que havia inventat Géricault
És un NAUFRAGI  tornem a vore la MAR
- La mar forta, tempestuosa, incontrolable, que sotmet a l’home

- L’home insignificant davant de la grandesa de la força de Poseidó
S’aludix al naufragi de la Medusa  era una fragata que navegava cap a Senegal per al comerç
- Es va enfonsar en Juliol de 1816  front a les costes d’Àfrica de l’Atlàntic

- Estem davant d’un naufragi molt pròxim temporalment  havia deixat una gran commoció
en la societat francesa
Este naufragi es va fer tan conegut i va haver tant de escandalo  perquè es va saber que el
comandant que dirigia la fragata era un incompetent
- No tenia la preparació ni la experiència suficient per a dirigir un vaixell que s’adentrara en

aigües africanes
- S’atribuia el naufragi a la seua incompetència  dien que era provocat perquè el filldeputa
eixe no tenia ni idea ni estava preparat per a poder afrontar una situació inesperada
Entonces no era algo fortuit, era una NEGLIGÈNCIA

99
- Els supervivents també eu van xivar tot

- Es va saber que este comandant havia arribat a ser comandant per influència de la
monarquia  estava enxufat
o Damunt de que era un incompetent i no tenia preparació  es veu que el propi rei
o el seu entorn havia influit per a que nomenaren al fillldeputa este com a
comandant
El tema afectava a la pròpia dinastia borbònica de Lluís XVIII
El comandant, en compte de preocupar-se per la tripulació del vaixell mercant  va ser dels
primers en abandonar la fragata
- Com no havia barques salvavides per a tots  va pujar ell i tots els seus immediats i se’n
van anar  LA MALA RATA NO ES VA QUEDAR HASTA EL FINAL
o Els demés que s’apanyen  mal mamó esto con el capitan Kirk no pasaba
Va estar a la deriva 13 dies  de les 150 persones que es calcula que van deixar allí  només van
arribar vives 15
- Gràcies a que van trobar un vaixell que passava per allí per casualitat  el Argos
o Es capta el moment en que veuen al Argos i tenen la esperança de la salvació
13 dies sense aigua ni menjar  TERRIBLE
2 dels supervivents van publicar el relat  van contar lo que havia passat allí
- Esta publicació va ser prohibida pel govern  però quan vols tapar una cosa, és quan millor
es coneix
Hi ha que pensar que els liberals continuen intentant tornar al liberalisme  revolucions del 1820,
1830 i 1848 (la final serà la que enviarà a fer la mà la monarquia absoluta)  lis interessa destapar
això
Els supervivents van practicar el canibalisme, van beure la sang dels demés, es van alimentar dels
cossos dels morts
És un fet que va produir un impacte mental i emocional  era un relat tenebrós, ple de drama i
horrors
Géricault es va informar bé
- Va fer estudis al natural per a poder representar la mort  que apareix en la part més
baixa de la fragata
o Va acudir a les morgues (depòsits de cadàvers)  per a poder estudiar i prendre
apunts per a poder estudiar el rigor mortis, la forma dels ulls enfonsats, els trets de
la cara que es fan rígids...  tot lo que tinguen els cossos morts
o Volia mirar la mort cara a cara per a poder-la representar
o Va fer estudis també sobre persones que havien sigut ajusticiades  que havien
mort d’una manera dramàtica  que és lo que havia passat en esta fragata
Estan representats també els supervivents
Géricault va viatjar a Normandia  zona de platja, un mar més obert
- Per a observar el moviment de l’aigua i poder ambientar-ho tot bé

- Estudiant la mar, podia entendre els vaivens que el rai (la fragata) podia tindre
100
Volia pintar la tragèdia d’una manera directa i nua  de manera IMPACTANT
L’obra es convertia en un ATAC DIRECTE A LA MONARQUIA ABSOLUTA
- Estem dins d’esta vessant liberal dels pintors  que participaran de les idees liberals i
participaran en els moviments nacionalistes  com a pintors, no amb fusils i pistoles
Era un esdeveniment poc gloriós per a la marina nacional francesa  i era una oportunitat de lokos
per a poder atacar al sistema de la restauració
La història és llarga i Géricault té que triar un moment  tria el moment cúlmen
- En que la força emocional està desbordant-se  el moment de L’ESPERANÇA, de la

LLIBERACIÓ
o Moment en que veuen al Argos, que podrà arreplegar-los
Capta en la línia de l’horitzó el Argos  i els que estan vius estan super eufòrics cridant-los
- Han fet una piràmide humana per a ser més visibles i fent-li senyes al Argos per a que vinga
a per ells
La desesperació terrible d’estos 13 dies  es convertix en ESPERANÇA
- Esta idea de l’esperança en la salvació de les seues vides és la que capta
En el fons sempre existix un desig de composició clàssica  estos artistes han passat per l’Escola de
Belles Arts i allí lis han ensenyat pintura neoclàssica o davinista
- Entonces sempre lis queden cosetes assimilaes

- La forma de crear l’espai és de fer 2 formes piramidals
o Una culmina en el mocador que meneja el nàufrag
o L’altra culmina en el màstil de la fragata
Juga molt amb els blancs, colors molt intensos, cel molt tempestuós  estem davant d’un sistema
on veem una gran convulsió, un gran predomini dels escorços violents
- Tot açò ve del barroc, de Rubens...

- La forma de representar els cossos dels morts recorda a Miquel Àngel
o Nus molt enèrgics i dinàmics  recorden a la terribilità de Miquel Àngel
També té cosetes de Caravaggio
Tota la composició està plena d’elements romàntics
- La versió impactant i immediata de la tragèdia  posar de manifest un tema turbulent i

dramàtic que és esta TRAGÈDIA
o David en La mort de Marat, fuig de la tragèdia i convertix l’obra en un homenatge a
les virtuts de Marat
o Però aquí estem davant d’un pintor romàntic  que vol que l’espectador
s’enfronte d’una manera violenta i immediata a la tragèdia
Va graduant des de baix cap a dalt va des de la mort a l’esperança
- La mort tràgica baix de tot  i l’esperança dalt de tot
El negre que està amb el mocador dalt de tot  és per a distingir-lo de la massa piramidal de
cossos que s’amontonen per a alçar-lo
101
- Està com independitzat dels demés  aglutina la IDEA DE LA SALVACIÓ

o Açò també passa en altres obres com la Llibertat guiant al poble, de Delacroix
En el romanticisme també haurà influències de Shakespeare  amb els seus drames també
treballava el tema de la tragèdia
- I els escriptors romàntics usaran estos temes inspirats en ell
Tot açò capta un dels moments culminants  també podria haver representat a les persones
menjant-se entre elles  però busca un moment més positiu  el de l’ESPERANÇA i la LLIBERTAT
Escena Londinense: “Piedad para las desdichas de un pobre viejo” / “Pietat per als dissorts d’un
pobre vell”, Géricault, 1821
Va viatjar a Londres i allí estaven sentint-se totes les conseqüències de la revolució industrial
La industrialització va ser terrible per a la nova massa social  el proletariat
Es va traslladar a les ciutats perquè en el camp es morien de fam, perquè es mecanitza i perd mà
d’obra
- I les condicions de vida dels slams (cases del costat de les fàbriques)  era terrible
Les lacres socials que es deriven d’esta nova situació urbana de les ciutats  són la mendicitat,
l’alcoholisme i la prostitució
Jornades de treball de 14 hores
Els xiquets netejaven les màquines de teixir i tal  perdien braços, dits... havien accidents continus
- David Copperfield parla d’això  la literatura mos dona una lección de humildad
Amb un gran realisme impactant retrata la vida de les classes populars en les ciutats
- Engels també descriu com era la vida quotidiana de les classes populars
Açò recorda als gravats de Hogarth criticant l’alcoholisme de la ginebra
En el s.XIX apareixen moltes ordes dedicades a cuidar malalts, a la redempció de les prostitutes...
- Sempre intentaven des de l’esperit de solidaritat evangèlic  paliar un poc les

conseqüències de la revolució industrial
o Hasta fa molts pocs anys eren les ordes religioses les que es dedicaven a açò, hui
en dia és l’Estat (si bueno això diuen perro sanches filldeputa deshauciaor)
Géricault usa una tècnica nova que substituirà la calcografia  amb la LITOGRAFIA
- Tots els gravats i cartells modernistes que farà Tolouse-Lautrec i esta gent, estaran fets ja
amb la litografia
Mostra la indiferència dels personatges que estan en una situació bona dins de sa casa  que li la
sua el vell que està al carrer
- Ha aconseguit interposar el vidre de la finestra entre ells i els espectadors  es nota que
està el vidre de la finestra sas
Retrat d’una loca, 1822-1823, Géricault, Louvre
102
Quan va tornar de Londres, antes de morir va tindre temps de pintar una sèrie que representa
retrats de bojos i de boges  de boojooosss
La bogeria és un element romàntic  tots els estats que se n’ixen de lo normal lis encantaven als
romàntics
- És un estat en el que l’expressió interior prima sobre la raó  i açò és algo super romàntic
o Qualsevol element que es col·loca per damunt de la raó, és super romàntic
 Per això estan plens d’emocions, vivències, sensacions...
Sèrie d’un gran patetisme  queden 5 quadres
Els historiaors pensen que no va ser una sèrie espontània  sinó que va començar a col·laborar
amb un metge psiquiatra (Georgé) que estudiava les malalties psicològiques, estes patologies, a
partir del rostre  posava en relació els rostres amb les patologies que tenien
- Es creu que estos quadres van ser fets captant moments d’esta intensitat psicològica
Tindriem precedents d’açò en el món de l’art  els bufons que pintava Velázquez
També Goya va pintar alguns interiors de psiquiàtrics  sobretot durant la guerra de la

independència va estar per Saragossa i va pintar alguns quadres d’estes temàtiques
Géricault intenta penetrar en la psicologia desequilibrada dels seus models  i intentar captar els
trets de la cara per a que el metge puga, suposadament, treure conclusions
- El metge coneix les patologies dels pacients i intenta establir relacions entre la fisionomia
del rostre i la patologia concreta que patix
La mirada destaca  amb això pots conéixer a una persona
Boig assassí, 1822-1823, Géricault
Vol vore com mira una persona que ha matat
Estes obres poden ser considerades precedents  es tanca este món neoclàssic idealitzat que
pinta que tot és perfecte, i es va entrant en la realitat poc a poc
- Els romàntics no entraran en la realitat social, sinó en la realitat PERSONAL, en els

sentiments
- Caldrà esperar al realisme per a vore temes de caràcter social  però estos es consideren
precedents
o La revolució liberal del 1848 marcarà un antes i un després en l’art  perquè
triunfen les idees revolucionàries i estes animen als artistes a tractar temes de
caràcter molt diferent
1/12/2021
Delacroix és un dels personatges que van aplicar en la seua pintura  estos principis de defensar
el liberalisme que havia sigut subjugat per la pròpia restauració dels borbons en França i també va
defensar els processos de creació d’Estats-Nació
Delacroix és un personatge que venia d’una classe mitjana-alta
Les families burgeses contemplaven 3 ixides per als homes
- Per a les dones, estudiar piano i a casar-se, cuidar dels criats, portar la casa...
103
- Però els homes  continuar el negoci familiar, o estudiar lleis o medicina

o Per a poder vendre els seus serveis com a advocats o metges de les classes altes
 Les classes altes ja no és la noblesa  és la burgesia, que té el control dels
bancs, del comerç i de la indústria (les 3 grans fonts de riquesa d’esta
època)
 Viuran en mansions que moltes són neogòtiques  i es dedicaran als
negocis o a exercir professions liberals (s’exercixen de manera autònoma)
Delacroix va seguir la seua vocació, va estudiar Belles Arts, va conéixer a Géricault (era 7 anys major
que ell)
- Géricault és el gran creador del moviment romàntic pictòric en França, i Delacroix va ser
gran admirador del tito Géricault
En 1832  va ser nomenat pintor documentalista per a acompanyar al Marroc al comte de Mornay
- Este comte es va desplaçar al Marroc per a negociar un tractat de colaboració entre França
i el Marroc
Va estar al Marroc, en Argèlia i al sud d’Espanya  el sud d’Espanya estava de moda en l’època
del romanticisime  perquè manté algunes arrels del món musulmà
- I era contemplat pels romàntics com un món medieval, fabulós, ple de misteri, ple de
sorolls
o Estava l’Alhambra, la mesquita de Córdova... monuments plens de misteri, de
màgia oriental, elements sensuals, el color, les formes...  nana k romantico
Va tornar de Marroc ple d’experiències, de vivències i d’apunts (dibuixos)  va vindre fascinat,

sobretot de la llum i el color
- Este viatge va contribuir de manera decissiva al seu ús del color  perquè en París no hi ha
tanta llum i color
o Li va passar algo paregut a lo que li passava a Sorolla quan se n’anava a la
Malvarrosa, que dia que s’emborratxava de llum i color
A partir de 1833  es va dedicar fonamentalment a encàrrecs per a decorar sostres d’edificis
- Pintura mural, vamos

- Esta part és fonamental  és lo que el va esgotar completament
o La pintura mural és molta faena i molt incòmoda
Si Géricault és el pare del romanticisme francés  Delacroix serà el que portarà el romanticisme a
l’explosió cromàtica i lumínica més intensa
Va tractar pràcticamernt tots els temes característics de l’època
- Temes medievals  sobretot pq va fer un viatge a Anglaterra i allí va poder conéixer el

Teatre de Shakespeare, que està ple de tragèdia, misteri, energia...  els romàntics van
valorar molt la figura de Shakespeare i es van influenciar molt
o Els artistes s’inspiren en la literatura  lección de humildad
També es va influenciar per el liberalisme revolucionari  liberalisme en la clandestinitat que ha

sigut ofegat per la Restauració (de la monarquia i de l’Antic Règim amb la societat estamental i tota
la parafernàlia)
104
- Va participar en les revolucions liberals i va ser actiu en tots els fenòmens dels
nacionalismes  va recolzar a les minories subjugades per les grans potències
Li van encantar poetes apassionats  Lord Bairon (poeta romàntic francés)  d’ahi treurà temes i
formes expressives
Li va encantar el món oriental  civilitzacions de l’Extrem Orient (India, Xina...), el món musulmà
La gran difusió d’este món musulmà
En Delacroix trobem una mescla de temes literaris i una grandíssima imaginació que crea mons
fabulosos (algo molt propi del romanticisme)  fugir d’esta realitat racionalista del món neoclàssic
i navegar un poc pel món de la imaginació
Venia d’una familia burgesa que tenia panoja per a pagar-li una formació  va ser un home de
gran cultura
- Normalment els artistes i músics no tenien formació intel·lectual, només del seu ofici 
però Delacroix, junt amb Manet, tenien gran cultura, podien escriure i expressar idees, i
açò va influir de lokos en les seues obres
La figura de Dante va tindre una gran influència també en Delacroix  algunes obres estan
inspirades en La Divina Comedia
La seua obra és EMOCIONAL
EXPRESSA estes EMOCIONS  gràcies al COLOR i a la LLUM
En el món de Delacroix  el color i la llum són PORTADORS D’EMOCIONS
- Canvi radical des del neoclassicisme  on el color era un element secundari, que venia
després, era un complement al dibuix  ara el color manda i no tu panda
o No només és un element d’expressió sinó que és PORTADOR D’EMOCIONS
En les classes baixes, els xiquets alomillor als 7 anys ja estaven treballant, no tenien temps ni diners
per a dedicar-se a la pintura  per això la majoria de artistes que veem són de classe alta
- Hi ha algun de classe baixa però que no tenia temps ni de pintar perquè tenai que treballar
 i es dedicaven a fer caricatures i tal  però Delacroix va sobraíssim pq és ric al filldeputa
La barca de Dante, 1822, Delacroix, Louvre
Un poc inspirat en Miquel Àngel
Composicions abigarrades, plenes d’escorços
Rubens era l’artista barroc que va portar la forma exagerada a les últimes conseqüències
- Els romàntics són capaços de reciclar pintors que han treballat en un ambient religiós o
mitològic  i treure la forma però no el contingut
o Tot el procés de laicisme que s’ha introduit a partir de la Revolució francesa,
continua i l’art s’allibera un poc de la tutela de l’Església  encara que continuaran
fent obres per a l’Església, sobretot decoracions murals
Estos colors exhuberants venen de la mateixa font que de la que venen els colors del Greco  de
Tiziano
105
- De l’escola veneciana, vamos  escola que desenvoluparà el món del manierisme amb
Tintoretto, Veronés i Tiziano
o Tiziano estava mamadíssim  va arribar a pintar a l’emperador Carles V i a
l’emperatriu Isabel de Portugal
Influències de Miqule Àngel, Rubens i l’escola veneciana (amb el seu món cromàtic intens)
- Aniran creant un món molt convuls on la línia sempre és sinuosa

- On el color i la llum predominen de manera clara sobre el dibuix
Baudelaire va fer també crítica d’art perquè els Salons eren super importants  venia gent d’EEUU
per a comprar obres i vendre-la allí  i la crítica d’art orientava les compres, i pujava uns artistes al
cel i als altres els enviava a mamar-la
- Baudelaire va dir de Delacroix  que era apassionadament enamorat de la passió

o Que en la seua obra tot és passió, sentiment, força, emoció, PATHOS
Delacroix fa investigacions al voltant del color
- Més que investigacions sistemàtics i racionals  són INTUITIVES

o Va experimentar amb el color de manera intuitiva  però sentarà les bases d’un
cromatisme que influirà en els impressionismes
o És un precedent (un poc llunyà) de l’impressionisme
Va limitar molt l’ús del negre i els colors betuminosos (els que mataven el color)  Delacroix és
dels primers que tendix a evitar-los  perquè enfosquixen el color  si vols que lluisca i brille amb
tota la seua energia, per ahi no vas a treure res de profit
Usava els colors complementaris de manera inconscient
- Els impressionistes sí que ho usaran conscientment
Els impressionistes llegiran literatura científica que pertany al camp de la física, i en estes teories
s’estudia el comportament dels colors complementaris
En 1839  es publica una obra d’Eugene Chevreul  La llei del contrat simultani
- En la que s’analitza des del punt de vista científic  el funcionament del color en la
sensibilitat humana
o Els impressionistes van poder llegir estes obres, que eren conegudes ja  perquè
eixe moviment apareix sobre els anys 1870
 Van poder aplicar de manera conscient i no intuitvva (com farà Delacroix)
totes estes lleis qeu influiran en el impressionisme i el post-impressionisme
El color és el gran protagonista de l’obra de Delacroix
Era portador d’emocions  ell expressava les seues emocions internes a través del color
Esta experiència en el viatge de 1832 a Marroc va aconseguir reforçar les seues vivències al voltant
del color
Diari de Marroc, Delacroix
106
És un diari que tenia Delacroix on apareixen coses sobre Marroc, els menjars...  és com aquell
que descobrix un món nou i fa una crònica diària
TORNEM A La barca de Dante, 1822, Louvre
Anterior al viatge a Marroc  però ell ja està interessat en el color, lo que passa que després del
viatge això es va reforçar encara més
Presentada al Saló de 1822
Obra inspirada en El rai de la Medusa de Géricault
El tema està inspirat en el cant VIII de l’Infern de la Divina Comedia
- El descens a l’infern és un dels episodis més dramàtics i convulsos de la Divina Comedia

o L’experiència de descendir a l’infern
Al voltant del 1800  la Divina Comedia va ser objecte de moltes representacions
- És una obra que va ser molt apreciada pels pre-romàntics i romàntics  i és normal que
haja sigut molt usada d’inspiració per a obres de caràcter clàssic
Representa el recorregut de Dante per la llacuna que rodeja la ciutat infernal  i està guiat per
Virgili, el poeta romà
Es veuen els condemnats agarrant-se a la barca  intentant pujar i fugir de l’Infern
La terribilità de Miquel Àngel  els cossos, inclús els femenins pareixen cossos masculins
- Perquè Miquel Àngel tenia una concepció masculina del cos  recorda a la Capella Sixtina
El color de l’escola veneciana  especialment de Tintoretto  segurament el que més el va influir,

però també Tiziano i Veronés
I les formes abigarrades i pròpies de Rubens
Cavall espantat per la tempesta, 1824, Delacroix
Aquarel·la
Mos mostra les forces de la naturalesa dominadores del món
Els cavalls també li molaven molt a Géricault
Les matances de Quíos, 1824, Delacroix, Louvre
Va ser presentada al Saló de 1824
Pintura d’història  on el paisatge té un prtagonisme fonamental
Ell envia esta obra a un saló  els salons es caracteritzaven per ser consagradors
Fa una obra romàntica vinculada a la seua ideologia liberal i en defensa dels moviments
nacionalistes
- però també és un quadre d'història que enllaçaria amb la tradició
La diferència amb els quadres d’història neoclàssics és que esta història és una HISTÒRIA RECENT
- Igual que va fer Géricault
107
Este quadre evoca l’ASSASSINAT de 10.000 grecs per els turcs en 1821
- Era algo molt recent que havia impactat en l’opinió pública  en esta època la premsa ja
va de lokos i la gent s’enterava de les cosetes
És un quadre de temàtica NACIONALISTA
- Lluita dels grecs per la independència de l’imperi turc otomà

o Este imperi ocuparà pràcticament tots els territoris de l’Imperi bizantí
 Va incorporar Grècia també  i els grecs què tenen que vore amb els
turcs?  ni llengua, ni religió, ni saputamare
En els moments de creació de tots els Estats-nació  este és un dles primers moviments que es
produix en el món europeu per a conseguir esta identitat d’Estat-Nació
- Grècia era una nació dins d’un Estat (de l’imperi otomà)  i comença un procés de
independència que va ser castigat pels turcs amb moltes morts  putos nazis
És un tema d’ACTUALITAT
Va ser molt publicitat  la premsa va xarrar de les carnisseries que van fer els putos otomans
Mescla de VIOLÈNCIA però també de VOLUPTUOSITAT
- Eros i Thanatos  estos contraris estan en esta obra
APUNTS DE CARMEN DURANT EL VIATGE  CONTINUA AMB LA MATEIXA OBRA (comença de 0)
Fue presentada en el Salón de este mismo año.

Estaríamos delante de un cuadro de historia,
donde el paisaje tiene un protagonismo
fundamental, esta es una obra que manda a un
Salón, que se caracterizaban por ser
conservadores. La diferencia con los cuadros de
historia neoclásicos es que esta es una historia
mucho más reciente: no está representando
hechos que sucedieron hace mucho tiempo,
sino que evoca unos recientes. Está
representando el asesinato de 10.000 griegos
por parte de los turcos; hecho reciente que
había impactado mucho a la opinión pública, y
que además es de temática nacionalista, pues
hace referencia a la lucha por parte de los
griegos contra los turcos con tal de conseguir la
independencia de su imperio. Este es uno de los primeros movimientos producidos en el
mundo europeo para conseguir la identidad de estado y nación: Gracia era un estado dentro
del Imperio Otomano, que empieza un proceso de independencia que fue terriblemente
castigado por los turcos, aunque finalmente consiguieron lo que buscaban.
Es un tema de actualidad, de la misma forma que Géricault hace la Balsa de la Medusa, y que
fue muy publicitado. Es una obra interesante, sobre todo por la gran modernidad que
comporta.
108
El vacío que se observa en el centro de la obra es en sí una novedad, siendo algo contrario a la
tradición, ya que en el centro aparecía el tema. Coincidían siempre un punto de fuga y el tema
iconográfico, pero en este caso no se da, siendo un cambio realmente significativo. Lo normal
eran las estructuras piramidales que se situaban en el centro de la composición, decreciendo
hasta llegar a una punta, pero evidentemente aquí se da un cambio en la manera de entender
toda la composición. Este espacio vacío nos permite asomarnos a un paisaje devastado, que da
información para entender el contexto en el que se desarrolla la pintura. De este modo, se da
la traslación de la tragedia al paisaje: el paisaje hace eco de lo que pasa en la acción principal.
Grecia no tenía mucho que ver con los turcos, el cual hereda por conquista el territorio.
En la parte izquierda encontramos los testigos pasivos y víctimas de la violencia. Se han visto
unas figuras simbólicas, como es el caso de la mujer vieja (reflejaría la esperanza de la
libertad). El artista no pierde la ilusión por trabajar el desnudo, como es en el caso de la figura
masculina (es un estudio exquisito). Estaríamos delante de los conceptos eros y tanathos: la
belleza de la sensualidad y la tragedia. Por otro lado, en la parte derecha de la obra, se observa
la violencia ejercida por los turcos, los cuales aparecen perfilados y con bigote (un símbolo que
alude a la masculinidad en los turcos). Por tanto, se observa la crueldad y el sufrimiento,
haciendo testigo a los espectadores de esta crueldad que se está ejerciendo.
Delacroix toma partido por los griegos, los cuales intentan huir de esa opresión de la
infraestructura del imperio turco otomano (este desaparece después de la Primera Guerra
Mundial).
LA LIBERTAD GUIANDO AL PUEBLO, 1830
Aquí se observa como también el artista se engloba dentro de los movimientos nacionalistas.
Esta obra es una de las obras maestras del pintor, siendo de gran abasto ya que fue presentada
al gran salón del mismo año. Está inspirada en la revolución, siendo un cuadro de historia. Esta
revolución del 1830 se
produce contra Carlos X,
monarca de la dinastía
borbónica que continua
este proceso de la
restauración de la
dinastía, pero acabó con
que el monarca se fuera;
igualmente, esta
monarquía fue sustituida
por una monarquía mas
liberal en la figura de Luis
Felipe de Orleans hasta
mas tarde llegar a la
republica.
El artista deja entrever la Catedral de Nôtre Dame, por lo que se llevó a cabo en París (sin
embargo, también se llevó a cabo en otras ciudades del país). El artista especifica en una de
sus
109
cartas que él se convierte en un artista revolucionario, ya que se hace eco a través de sus
obras. Además, se tiene constancia de que Delacroix estuvo en París.
En esta obra sí que ha utilizado una estructura más tradicional, un triángulo. Preside el cuadro
una figura femenina que alude a la figura de la libertad, la cual se inspira en una escultura de
época helenística: la Victoria alada de Samotracia. Esta encarna la idea de libertad, alzándose
como una idea de liberación y que, finalmente, vence. El personaje que se encuentra a los pies
de la figura femenina alude a la idea de que está muriendo por sus ideales. Además, todos los
personajes ubicados en la parte inferior también se basan en la Balsa de la Medusa, pasando
de la muerte a la vida en la parte superior. Del mismo modo, la figura masculina distinguida
retrata a Delacroix.
También se aprecia la vitalidad cromática inspirada del viaje que realizó a Inglaterra y la
energía de la luz que procede de Caravaggio. La composición, de nuevo, se inspira en las obras
de Rubens, donde se encuentran escorzos de manera oblicua. En definitiva, la obra asume un
aspecto de gran intensidad, de gran pathos, con la finalidad de expresar la libertad y la muerte.
LAS MUJERES DE ARGEL, 1834
Como se ha mencionado
anteriormente, el artista
acompañó a Luis Felipe de
Orleans a Marruecos con motivo
de hacer una crónica de este
viaje. Cuando llegó a Marruecos
quedó boquiabierto por el tema
de la luz, así como por el tema de
los ambientes. Es mas, nos ha
dejado algunas de las obras
inspiradas en estos aspectos.
Pintó algunas obras inspiradas en

el contexto marroquí, como es el
caso de Las mujeres de Argel. Esta obra fue realizada después de su retorno de África, pero fue
realizada a partir de elementos informativos que pudo tomar en contacto con estos ambientes.
Estamos dentro de un contexto que estaba vedado a la gente habitual y que forma parte de los
ambientes de clases altas: él, por ser quien era, pudo acceder a estos ambientes. Pudo
representar esos ambientes de monotonía donde se vive esa felicidad apacible (los hombres
musulmanes podían tener hasta cuatro mujeres). De este modo, a través de esta obra
Delacroix relata sus experiencias. Precisamente, estos temas estaban de absoluta actualidad,
dando pie a interesarse por los ambientes marroquíes y dando pie a la existencia de la pintura
costumbrista (bucea en las costumbres, tradiciones, etc.).
También se muestra la representación de la pipa, uno de los elementos de placer a los que
recurren estas mujeres representadas: fuman opio. El placer sensual de estas mujeres, que
aparecen de manera atractiva, se conjuga con los placeres prohibidos del consumo del opio.
Capta, al mismo tiempo, el ensimismamiento de los personajes y las deleitaciones y las
110
sensaciones producidas por estos narcóticos, los cuales producen una enorme felicidad. A un
lado también se observa una criada negra.
Se observa una obra doblemente romántica por dos motivos: por un lado, por los ambientes
exóticos y, por otro lado, por el placer efímero. Además, el exotismo oriental constituye un
elemento fundamental.
La última etapa de Delacroix está vinculada a grandes frescos. Algunos historiadores piensan
que este trabajo provocó su muerte, por los esfuerzos que este suponía.
8.3. FRANÇOIS RUDE Y LA ESCULTURA ROMÁNTICA
TEMA 9
LA ARQUITECTURA DEL HIERRO
9.1. LA ARQUITECTURA DEL HIERRO Y LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL EN EUROPA
La arquitectura del hierro se utiliza como elemento de sustentación de los edificios, por lo que
la aparición del hormigón armado ya existía en el siglo XVIII. La forma de construir
anteriormente era la piedra, pero era un material carísimo. De este modo, el hierro armado
fue sustituyendo a la piedra. Será precisamente en la segunda mitad del siglo XIX cuando la
arquitectura del hierro tendrá su gran protagonismo.
La revolución industrial creo las posibilidades tecnológicas para el desarrollo de la arquitectura

del hierro, pero también desarrolló las necesidades. Las ciudades que habían mantenido una
población estable, de repente se convertirán en grandes megalópolis que necesitan cambios
urbanísticos y arquitectónicos. Por tanto, si estas ciudades aumentan, hacen falta mercados,
puentes, pabellones de exposiciones, viviendas familiares, hospitales, escuelas, etc. Del mismo
modo, también se necesitan planificaciones urbanísticas que desbordan los limites
establecidos por las murallas medievales.
Para conseguir todas estas necesidades era esencial construir de manera rápida y económica
para que fuera asequible y se pudiera asumir económicamente. Por lo que, de este modo,
surgió la arquitectura del hierro protagonizada por los ingenieros, quienes sabían como
funcionaba este material. Esta arquitectura del hierro será la que resolverá todos estos
problemas que se han comentado, y hasta la llegada del modernismo será la que impondrá sus
normas en los países europeos y en el mundo norteamericano. Esta arquitectura constituye un
gran avance, además que el arquitecto pasó a un segundo plano, siendo el ingeniero formado
en las escuelas politécnicas el que destacará.
9.2. LOS AVANCES TÉCNICOS
111
En primer lugar, la utilización del hierro hundido o colado era la base para poder entender la
arquitectura del hierro. No es un material novedoso, sino que es una tecnología artesanal que
dio el poder a muchos pueblos: es más, se conoce desde la prehistoria. El uso del hierro es
muy antiguo, pero tiene problemas, ya que se conseguía sobre todo a base de la fuerza. La
forja era complicada y cara, y se debía licuar el hierro, por lo que se inventó un horno para ello.
Para ello también se necesitaba mucho carbón. Se utilizaba sobre todo el carbón de Coque, a
través del cual se podía obtener grandes cantidades de hierro mediante los altos hornos.
De este modo, las antiguas vigas de madera fueron eliminadas porque no permitían máquinas
textiles por la altura y, por otro lado, porque se incendiaban mucho porque se utilizaban
112
lámparas de aceite. Estas fueron sustituidas finalmente por vigas de hierro, conseguidas a
través de la tecnología de la lámina universal. En 1880 aparece también el acero.
Otro avance fue el hormigón, donde el hormigón y el cimiento armado permitieron

construcciones a grande escala. El hormigón tiene una composición de cemento, arena, agua y
si se le añaden composiciones de hierro aun tiene más fuerza, apareciendo el hormigón
armado. En el faro de Eddystone (Inglaterra) fue donde se aplicó por primera vez este
hormigón armado. Con este material se pudieron construir grandes espacios.
Otra aportación es el vidrio, el cual era un producto muy frágil que ya se venía usando desde
los fenicios. Sin embargo, la verdadera aportación fue el aumento de la dureza de estos vidrios.
Por ejemplo, en el caso de los invernaderos se utilizaba hierro, pero sus vacíos se completaban
con la utilización del vidrio.
También se utilizaron nuevos sistemas de unión en la arquitectura del hierro, como lo eran los
remaches y la soldadura.
9.3. ARQUITECTURA E INGENIERÍA
PUENTE SOBRE EL RÍO SEVERN EN COALBROOKDALE (1777 – 1779), JOHN WIKILSON
Una de las primeras

tipologías que se verá
beneficiada por la
arquitectura del hierro
será la de los puentes.
Este era un puente que
continuamente se
derruía debido a las
riadas, hasta que se
restauró mediante la
arquitectura del hierro.
Nos encontramos ante un puente que tiene 30 metros de luz; la parte horizontal, que ‘’marca
la cantidad de luz que puede pasar’’. De flecha, es decir, de altura, tiene 13 metros y medio;
todo esto sin ningún apoyo en el centro. Las diferentes piezas que conforman el puente están
separadas, pero se van juntando, imitando la idea de la clave. Este puente tiene ciertas
ventajas, como que el agua puede pasar si crece porque está calado; de este modo, aguanta
mucho mejor, porque no es un tope continuo, sino que el agua puede fluir a través de todas las
zonas cuidadas y enganchadas siguiendo los procedimientos de la reglada o de la soldadura.
VIADUCTO DE GARABIT (1882), GUSTAVE EIFFEL
Es una obra maestra francesa, que culmina toda la ingeniería dedicada a la tipología de los
puentes. Aquí tenemos una fotografía histórica que nos muestra cómo se montaban todo este
tipo de puentes: contamos con una serie de grúas y cables que sostienen las diferentes piezas
hasta que se une toda la escultura. El resultado es el que vemos aquí, un puente de 165 metros
de luz y 122 metros de flecha; sin duda, es uno de los puentes más atrevidos e importantes
113
construidos por Eiffel. Para hacernos una idea de sus dimensiones, la Catedral de Nôtre Dame
cabría bajo el puente. No es necesario emplear demasiado peso porque gracias a todos los
espacios calados, el puente no lo requiere.
LA BIBLIOTECA DE SANTA GENOVEVA (1843 – 1850), HENRI LABROUSTE
Los ingenieros, por un lado,

intentaban envolver sus
edificios con una piel más
historicista, y por otro, los
arquitectos utilizaban la
tecnología del hierro; aquí
tenemos un ejemplo de
arquitectura del hierro, lo
que pasa es que
exteriormente estaríamos
ante una especie de palacio
del Quattrocento italiano.
En el interior vemos una
estructura de hierro,
exteriormente recubierta por mampostería, pero una vez entramos al interior vemos una
bóveda de cañón de malla de hierro que está recubierta de yeso. Aquí tenemos una de las
grandes protagonistas de la arquitectura de hierro: la columna de hierro colado. Todo es
hierro, pero se le da un aspecto historicista, con una bóveda de cañón formada gracias a los
arcos de medio punto. Se han añadido capiteles historicistas, de orden compuesto.
BIBLIOTECA NACIONAL DE FRANCIA (1792)
Usa el mismo sistema de las columnas de hierro colado, casi imperceptibles. Vemos que los
arcos sostienen bóvedas vaídas, que son una especie de media cúpula cortada por cuatro
planos paralelos dos a dos. Aquí se añade otro elemento historicista: un óculo. La biblioteca
cuenta con una iluminación cenital, que viene recta desde arriba y es la más adecuada para
poder manejar bien la documentación.
CRYSTAL PALACE, JOHN PAXTON
Otro elemento fundamental de este

tipo de arquitectura son los pabellones
para hacer exposiciones universales.
Estas exposiciones nacieron con la idea
de mostrar las ‘’grandes conquistas’’ en
el mundo de las artes, el comercio, la
economía… tuvieron un alcance
internacional y se institucionalizaron,
funcionando desde entonces hasta la
actualidad. Aquí vemos una que se
114
celebró en época de la reina Victoria: fue su marido, el príncipe Alberto, el que realmente
estuvo al frente del tema. Esta exposición necesitaba un gran espacio para poder alojar la
enorme cantidad de maquinaria y elementos novedosos que se querían mostrar; era una
especie de mostrador de los progresos que se estaban produciendo. John Paxton fue el
arquitecto/ingeniero que diseñó este gran contenedor: se alzó en Hyde Park y ya no se
conserva porque se quemó, aunque hoy día se habría mantenido y restaurado. De este modo,
solamente conservamos pinturas, grabados… que nos lo muestran. Es cierto que después de
esta primera exposición, se trasladó a otro lugar. 124 metros de anchura, y en la parte más
alta, 34 metros de altura. Por dentro estaba riquísimamente engalanado, con elementos de
todo tipo, sobre todo de madera, que fueron causa de su ruina -pues eran los que se
prendieron fuego-. La planta es basilical. Se mantuvieron dentro del edificio unos árboles que
fueron respetados en lugar de talados, alzándose el techo lo suficiente como para albergarlos.
Se mantienen imágenes del edificio en pleno incendio.
GALERÍA DE MÁQUINAS (PARÍS) LOUIS DUTERT Y VICTOR CONTAMIN, 1889
Conmemoraba el aniversario de
la Revolución Francesa. Hablamos
de una construcción menor que
el Crystal Palace, con una
longitud de 420 metros y una
anchura de 115 metros. La parte
más ancha de la bóveda llegaba a
los 48 metros. Estamos ante una
planta basilical, con una nave
central y dos laterales, como si
estuviéramos en la de una iglesia:
de nuevo, se presta atención a los lenguajes historicistas. La cubierta emplea un arco gótico,
un arco Tudor, porque lo empleó mucho dicha dinastía, aunque es de origen árabe. La parte de
arriba se sustituye por elementos transparentes que permiten iluminar todo el interior, gracias
a los huecos que dejan las piezas de hierro ensambladas entre sí.
TORRE EIFFEL (PARÍS), ALEXANDRE GUSTAVE EIFFEL, 1889
Fue construida en el – y se le adjudicó el proyecto a Eiffel como consecuencia de un concurso.

Se ensamblaron más de 18.000 piezas. La torre pesaba 10.100 toneladas, y contaba con 125
metros de anchura. En realidad, el ancoraje de la torre Eiffel son cuatro puentes: no son
puentes como tal porque no pasa agua por ellos, pero si nos fijamos, tienen esa misma
tipología. Están bien enganchados al suelo. Emplea un sistema de ancoraje mediante una
prensa hidráulica, que ya fue empleada por Eiffel en otras construcciones anteriores.
La obra es muy esbelta, a pesar de su altura: no resulta pesada porque va disminuyendo de

una manera exquisita mediante sus grandes curvaturas, y tiene toda la parte superior calada
de manera que pueda aguantar bien sobre todo los vientos intensos, propios del clima
oceánico. Hay varias posibilidades para subir.
115
En su día, la torre fue verdaderamente

denostada, y se escribieron múltiples artículos
criticándolas: ‘’Venimos a protestar con todas
nuestras fuerzas y con toda nuestra indignación
en nombre del gusto francés despreciado y en
nombre del arte y la historia francesa
amenazados, en contra de la erección en pleno
corazón de nuestra capital de la inútil y
monstruosa torre Eiffel. ¿Hasta cuando la ciudad
de París se asociará a las barrocas y mercantiles
imaginaciones de un constructor de máquinas
(…)?’’.
20/12/2021
IMPRESSIONISME
Claude Monet  pare de l’impressionisme
ORÍGENS I APORTACIONS DE L’IMPRESSIONISME
Impresió. Ixida del Sol, 1872, Monet
Ja en esta obra veem el concepte de impressió  que donarà nom a tot el moviment
El moviment impressionista és una estètica que va a dominar entre 1870-1886
- Cada volta els moviments duren menos  i venen altres moviments que els van
substituint
o Açò no passava en altres períodes històrics  el romànic, el gòtic... el
neoclassicisme van durar prou
o Però ara amb els canvis que acceleren molt el funcionament de la societat, per
la revolució industrial...  ara tot canvia més ràpid
El fauvisme, el cubisme, el dadaisme, el surrealisme...  en el segle XX aniran “matant” a

l’anterior i obrint nous camins  i açò està passant ara amb l’impressionisme
L’impressionisme coincidix amb el desenvolupament del gran capitalisme i de la societat

industrial
Moviment que es desenvolupa en esta època  este dinamisme que observarem i fugacitat és
un element que
116
- Amb l’augment de la velocitat (màquina de vapor, ferrocarril, vaixell de vapor)  açò

trastoca els esquemes mentals de la societat i l’art també es veu afectat per este gran
dinamisme
Naix cap a 1870  però tampoc podem dir “este és el primer quadre impressionista de la
història de l’art”
- Però van produint-se canvis i es creu que en 1870 és l’any més o menos on
apareixerien les primeres obres impressionistes
En 1874  es fa una exposició en la galeria Nadar
- Nadar (fotògraf) estava molt vinculat al impressionisme i va cedir les instal·lacions del
seu estudi de fotografia
- Es van penjar 165 llenços de varios artistes  un d’ells era esta obra de Monet
(Impresió. Ixida de sol, 1872)
Esta obra és un PAISATGE  temàtica habitual dels impressionistes (temàtica dominant però
no només faran això)
- Paisatge porturari d’una ciutat del nord de França  Le Haure
Monet capta l’INSTANT EFÍMER  el moment de ixida del Sol només dura un ratet, és efímer
La paraula Impressió va cridar l’atenció dels crítics de premsa  Loui Lervuà???? Va fer
caxondeo
- Va publicar un article Le Sari Parí????

o En l’article “Exposició dels impressionistes”  “Ya decía yo que puesto que
estoy tan impresionado es que debe haber por ahí una impresión”  ho va
usar de caxondeo i se lis va quedar eixe nom
Uns 4 anys antes de que esta obra siga exposada és quan els historiaors posen els inicis de
l’impressionisme
John Constable i William Turner  precedents de l’impressionisme
- Van deixar an la boca oberta als artistes impressionistes  van ser la primera pedra i
arranc de la nova estètica
- Claude Monet i Camile Pisarró (?)  van conéixer les obres d’estos dos fillsdeputes 
en 1870 van estar en Londres  i van vore les obres d’estos artistes romàntics
L’interés per les masses evanescents, per pintar l’atmosfera...
- Quan la llum li afecta a l’atmosfera es produixen totes eixes taques  captava el

reflexes, les ombres, les boires matinals...  tot açò també té PRECEDENTS:
o La pintura dels grans artistes manieristes de l’escola veneciana  Tiziano,
Tintoretto i Veronese
 Estos artistes ja incorporen en les seues obres unes certes masses
evanescents
o Velázquez també  quan va anar a itàlia va descobrir les obres de Miquel
Àngel, Rafael i esta penya  i va elaborar la perspectiva aèria
Monet i noseki més van visitar la Galeria espanyola de Lluís Felip I d’Orleans
117
Monet va estar en Madrid en 1865  va conéixer obres de Velázquez
- Va dir “Velázquez es decididamente el pintor de los pintores”

- Napoleó III estava casat en Eugenia de Montijos  Eugenia (d’origen espanyol) va
promocionar molt la cultura i l’art espanyol en França  açò va donar peu a l’interés
per l’art espanyol
o Monet en el 1865 va vore obres de les col·leccions reials aspanyoles
L’impressionisme consistix en:
- L’intent de representar sobre el llenç l’experiència visual / sensual immediata

o Sensual referint-se als sentits, no a res eròtic
Fugacitat  captació de les impressions canviants
- L’artista viu i experimenta i capta a través de la vista, un moment d’eixe canvi continu
de l’apariència de les coses
o Moment que d’ací un rato serà un altre  perquè el Sol es mou, i el Sol que és
la font de llum ho canvia tot
Mosatros veem la llum  és la font de la percepció  si la llum canvia, l’aspecte de les coses
canvia
Antes es pintava en l’estudi, de memòria, i d’una manera un poc conceptual  però a mesura
que ixen al aire lliure (allí es dia al principi plenairisme – del pleno aire)  estos elements
sensuals comencen a vore’s de lokos
La font de la pintura impressionista serà la impressió visual  no pinten lo que imaginen o lo

que senten  és una pintura basada en la PERCEPCIÓ VISUAL
- Busca captar el moment efímer i canviant i transitori  un moment que d’ací un ratet
serà diferent
- Com intenta captar el moment  si pinta el mateix quadre a una hora diferent  serà
un altre quadre
El primo este va fer 40 versions de la façana de la catedral de Rouen
No haguera existit l’impressionisme sense els tubs d’estany que apareixen a mitat del s.XIX
- Els tubs de pintura que tenen material pictòric

- Eren d’estany per a mantindre el pigment en estat pastós i que no es secara
- Estos tubs d’estany li oferien al pintor una gra quantitat de variacions cromàtiques
o El pintor no cal que es fera el color, com feien Goya o Velázquez, a partir d’uns
quants colors bàsics  si hagueren tingut que parar-se a fer-ho, els colors del
cel i de tot hagueren canviat durant el procés i no haguera pogut existir
l’impressionisme
Renoir, un dels grans representats de l’impressonisme va dir:
- “Los tubos de colores al óleo, fácilmente transportables, nos permitieron pintar del
natural (plenairisme). Sin tubos no hubiese habido impresionismo”
2ª conseqüència de la fugacitat  Interés per la representació del paisatge (també a voltes els
interiors)
118
3ª conseqüència  Tipus de pinzellada ràpida, esboçada i àgil
- Pinzellada que FUIG DEL DIBUIX  si comencen a pintar a l’estil de David, quan van
per la mitat ja se lis ha fet de nit xD
o Este moment efímer és irrepetible i tenen que captar-lo YA DE YA
La FOTOGRAFIA va influir en açò
- La mateixa fotografia influix en els enquadraments

o Monet aquí talla en l’esquerra un troç de vaixell  a David no se li haguera
ocorregut en la vida  en l’obra de Monet és com si enfocarem i apretarem el
botó
 Nadar tenia molta relació amb els impressionistes... i la fotografia va
tindre molta influència en ells
Temes que gastaven els impressionistes:
El tema és un element SECUNDARI  és un PRETEXT  a l’impressionista no li interessa

captar açò o allò  li interessa captar algo en EIXE MOMENT  EL MOMENT CONCRET
Bàsicament pinten PAISATGES  perquè té més llum, està a l’aire lliure
Però també pintaran INTERIORS  que tenen llum elèctrica
Ballarines  les transparències dels vestits...
El COLOR
Fonamental i bàsic
Color i llum van junts  el color sempre està reforçat o disminuit per la presència de la llum
Els romàntics no van poder tindre una base teòrica i científica sobre el comportament del color
en la nostra sensibilitat  els impressionistes SÍ van poder
- Gràcies a les investigacions i publicacions de Michel Eugène Chevreul

- Al filldeputa este va publicar 2 obres:
o La llei del contrast simultani dels colors, 1839
o La llei de colors complementaris, 1864
En estes obres apareixen investigacions científiques que analitzen el comportament del color
- Osiga la CAPTACIÓ DEL COLOR PER PART DE LA SENSIBILITAT HUMANA
Les coses no existixen per sí mateixes  les coses existixen en la mesura que l’ésser humà les
capta
- La nostra sensibilitat és la que capta els colors, les atmosferes, els ambients...
o Esta experiència sensorial és la que els artistes traslladen al quadre  perquè
és la que ells veuen i capten
Els artistes van poder llegir això i entendre millor el funcionament del color i de la llum en la
sensibilitat humana
1ª conseqüència d’estes lleis:
119
- Principi de la divisió del to (tono cromàtic)  consistix en que l’impressionista no

mescla els colors en la paleta
o Lo que fan és aproximar colors usant la pinzellada ràpida, nerviosa i sincopada
o Les pinzellades es fonen si estàs lluny o si li fas una foto i no ho veus bé
 Només acostant-te a l’obra  és quan veus esta aproximació de
colors, que al allunyar-te es fonen en la retina i creen l’obra en conjunt
Els colors complementaris
Ja van ser usats pels romàntics  especialment per Delacroix
- De manera intuitiva  els artistes treballen molt per intuicions
Tots els colors secundaris ixen del Roig, Groc i Blau (amb l’ajuda del blanc i el negre)
- De mesclar 2 colors primaris ix 1 color secundari

o Roig + Groc  Taronja
o Roig + Blau  Morat
o Blau + groc  Verd
I els colors complementaris:
- Un color secundari és complementari d’aquell primari que no intervé en la seua

formació
o Quan ajuntem 2 colors complementaris  són més potents  el roig és més
roig i el verd és més verd  s’INTENFISIQUEN  SÓN MÉS INTENSITOS
Color càlid  els que es pareixen al foc
Colors freds  que es pareixen a l’aigua
Quan veiem un color càlid
Color fred pareix que retrocedix
Lo que interessa és la nostra percepció del color  la única experiència que mosatros tenim
del color és la nostra percepció del color
Si vols agredir la retina del espectador  color càlid
Si vols un ambient neutre menos agressiu  color fred
El fauvisme  els colors són tan agressius que són com les feres (fauvisme ve de fau, que
significa fera)  ahi usaran els colors càlids
El neoexpressionsime alemany tornarà a insistir en els colors complementaris
I en l’expressionisme abstracte i l’expressionisme històric també
El color va prendre un PROTAGONISME DE LOKOS  en l’època del neoclassicisme li la suava

el color, i ara mira quantes coses BRO
Proscripció dels betuns i del negre
Els romàntics ja eren poc aficionats a fer ombres usant els colors betuminosos i el negre  els
impressionistes NO ELS GASTEN TAMPOC
120
Els romàntics consideraven el color com a portador d’emocions, vivències...  i els

impressionistes el consideren portador de sensacions òptiques  no de sensacions interiors ni
emocionals
- Com són sensacions òptiques són OBJECTIVES

- En el romanticisme és portador d’emocions
- En el neoclassicisme el color és portador de... RES  XD
o Lis bufava l’ou dret i l’ou esquerre
El color mental i el color real
Color mental seria el contrari que color real
Cezanne pintava pomes morades
- La llum és modificadora de l’aspecte dels objectes  ahi està la diferència entre el

color mental i el color real
- Mosatros funcionem per colors mentals  color mental és la visió que mosatros
tenim d’un color
o Això és una assimilació cultural  perquè els xiquets quan naixen no saben lo
que és el groc o el verd, hasta que liu expliquen en el cole
o El color no existix  és una abstracció mental
 Mosatros veiem els plàtans dins de casa i els veiem grocs
 Nia colors que tenen el nom d’objectes  la taronja
El color real és el color instantani, momentani, efímer, canviant...  Cezanne pintava pomes
moraes
- Pot arribar un moment en que el Sol que està ponent-se tinga eixes tonalitats i faça
que una poma siga morada
El color real és el que usen els impressionistes
- Si les pomes es veuen moraes en la llum  les pinten moraes i a fer la mà
Monet en Impresión. Ixida del Sol  usa el negre perquè veu negre el vaixell  no perquè
vullga matar el color
- És el color real del moment  està a contrallum
Text en el que Pisarró intenta concentrar l’essència de l’impressionisme i parla de lo que entén
ell per impressionisme:
- Diu que nia que buscar el raconet, l’aspecte de la natura en el que sentisques un
feeling
- Contemplar el tema més per al forma i pel color que pel dibuix  no interessa el tema
en sí  interessa la representació del tema a partir de la forma i del color
o El dibuix és una simple conseqüència d’aplicar taques i pinzellades sincopades
- Diu que el dibuix concís resulta sec i destruix les sensacions  beef a David
- Diu que no hi ha que frenar el contorn de les coses  NO volem dibuix
- Diu que no interessa el perfil que marca el dibuix, sinó el contingut  la fusió del
color, de la llum  i diu que fer això és més difícil que lo que feien els davinistes
- Treballar a xicotetes pinzellades i FIXAR LES PROPIES PERCEPCIONS IMMEDIATAMENT
121
o INSTANTENEITAT, MOMENT EFÍMER, CANVIANT

- Hi ha que pintar-ho TOT A LA VOLTA  no anar part per part
- Cobrir la tela durant la primera sessió  osiga acabar l’obra al moment, no deixar-te-la
pa un altre dia
- Fixar-se bé en la PERSPECTIVA AÈRIA  Tiziano, Veronese, Tintoretto, Leonardo,
Velázquez...  tots precedents
- No procedir segons regles i principis  està degollant a l’Acadèmia jajsjsjs  diu que
tot això trenca l’espontaneitat, la vitalitat, la immediatesa de l’artista  diu que nia
que PINTAR LO QUE S’OBSERVA i no seguir regles ni saputamare
- No destruir la primera impressió sentida  captar el moment efímer
- Només es pot tindre un mestre: la Natura
o Açò és veritat a mitges  també hi ha impressionistes que pinten interiors
Precedents de l’impressionisme
Théodore Rousseau
La ixida del bosc en Fontainebleau, 1848, Rousseau
De l’escola de Barbizon
- Pintaven en les immediacions del bosc de Fontainebleau  bosc que estava propet a
la zona de París
o Allí havia un poblet  el de Barbizon
o A este poblet anaven alguns pintors  la gran ventaja d’estos artistes, que els
diferencia dels romàntics  és que són PLENAIRISTES
 Agarren tot lo necessari i pinten en l’aire lliure, en la natura
El plenairisme dels impressionistes ja té els seus precedents en l’escola de Barbizon  quan

pintes al natural es capten molts més detalls que els que pots captar en l’estudi
Els romàntics no pitnaven al natural però feien esboços de lo que veien en la natura  i els
esboços i la vivència interior del paisatge els permitia unificar realitat i subjectivitat
- Als impressionistes no lis interessa la subjectivitat per a res  passem d’un art
subjectivista que capta les emocions a través del paisatge, hasta un art objectiu que
tracta de representar lo que es veu (i no lo que es sent)
L’escola de Barbizon  capta el paisatge, la llum, els núvols, l’atmosfera...  tot açò en
l’estudi tindries que fer-ho de memòria, a través d’esboços... i mai serien tan directes com
quan estàs en contacte immediat amb la natura
Paisatge, Narciso Díaz de la Peña, Museu Fitzwilliam de Harvard
París era com el Nova York actual, era la polla  i anaven els artistes, este era aspanyol
Era la meca de l’art  hasta la II Guerra Mundial, París ho serà
- I a partir d’ahi, els EEUU estaran més mamadíssims
Barques sobre el Oise, 1865, Charles-François Daubigny, Louvre
Permitia molta capacitat d’expressió  IMPRESSIONANT xD
122
Escola de Sant Simeón
Muelle de Deauville, 1869, Eugène Boudin
Després de l’escola de Barbizon  els precedents de l’impressionisme van trascorrer propet

del Sena
- En una zona de Normandia  en Honfleur

o Es va formar l’escola de Sant Simeón
Sant Simeón era com un hostal on s’hospedaven els artistes  allí vivien i ixien a pintar del
natural
- Es diu Sant Simeón perquè era una antiga leproseria que estava dirigida per frares
capuccins (una reforma dels franciscans)
o Havia una capella dedicada a Sant Simeó en eixa leproseria  i se li va quedar
el nom
Són artistes que treballen a l’aire lliure (plenairisme)  no tenen encara una tècnica molt
desenvolupada de l’impressionisme  però són un PRECEDENT pròxim i immediat
- L’escola de Barbizon és més precedent que esta, però aquí també trobem trets i
cosetes que aplicaran els impressionistes
- Colors vius, interés per les percepcions immediates, interés per l’atmosfera
o Sempre entre l’objecte i mosatros hi ha una ATMOSFERA que desdibuixa, que
diluix les formes un poc i els colors  capten l’atmosfera
 Si pugem a la terrassa vorem les muntanyes del fondo blaves  això
és un color real perquè l’atmosfera les trastoca i lis canvia el color per
a la nostra percepció
En les obres que es pinten al natural hi ha molta RIQUESA PICTÒRICA  si ho pintes de

memòria, segurament no posaries tants colors diferents i matissos
CLAUDE MONET
Va nàixer en 1840 i va morir en 1926  va viure 86 anys al filldeputa eixe
Es considera el pare de l’impressionisme, el pintor per excel·lència de l’impressionisme
Tota la seua obra és una glorificació de la llum i del color
- L’aigua i el cel són PROTAGONISTES FONAMENTALS en totes les seues obres
L’aigua i els núvols són els que més donen de sí  els més canviants, dinàmics... els que
permeten un estudi del moment més intens
Com tots els impressionistes, procedia d’una familia burgesa
- Si no venies d’una familia amb possibilitats, no podies ser pintor (havia algunes
excepcions però normalment era aixina)
Venia d’una familia de comerciants
Va estar en contacte amb un artista de l’Escola de Sant Simeó  i eixe ja li va aconsellar que
pintara a l’aire lliure i que se n’anara a París
123
- Que allí entraria en un ambient en el que podria desenvolupar millor les seues
experiències
- Als 8 anys se’n va anar a París, va estudiar en l’Acadèmia...  però també en
l’Acadèmia privada de Suisse (?)
o Acadèmia molt famosa on els artistes es coneixien i experimentaven  cosa
que en les acadèmies formals (de les que es van crear en el s.XVII en l’època de
Lluís XIV) no podies fer
En el 1862 acaba el servei militar, i comença a pintar  la seua pintura va fent-se cada volta
més nerviosa, més vibrant, més lluminosa...
En París va establir una gran amistat amb pintors com Ceasley (??), un anglés
Zona del Sena, especialment d’un paratge que és la Granoillare (a uns 10km de París)
- Ahi la gent passava les vacances, els caps de setmana...  la gent buscava eixos llocs
en contacte amb la naturalesa
Embarcadero
Restaurant on posa el nom de la zona
Va captar tot tal i com estava
És de les seues primeres obres
Ací veiem tots els principis de l’impressionisme
- Protagonisme de la llum i de l’aigua  llum reflexant-se en l’aigua

o Diferent a com pintaven l’aigua en el romànic, que era blava i uniforme, era
color mental  ara és COLOR REAL
Monet diu “Yo no he tenido otro mérito que pintar directamente frente a la naturaleza,
procurando plasmar mis intenciones ante los efectos más fugaces”
- Tenia una alumna que es dia Cabot  a la que li donava consells: “Cuando salga a
pintar, intente olvidar los objetos que tenga ante sus ojos, piense simplemente he aquí
un pequeño rectangulo azul, una ralla amarilla... y pinte lo que vea, el color y la forma
exactos... hasta tener la sensación de que contempla por primera vez la escena que
tiene delante de sí”
La estació Saint Lazare, 1877, Monet
Capta una de les novetats de l’època  el tren
Fums blancs de la màquina de vapor, fums negres de la combustió del carbó, i l’atmosfera
- Confluència de tonalitats és molt rica  i les persones són casi inidentificables

o Lo que interessa és l’ATMOSFERA, no els objectes
La catedral de Rouen, Monet
124
Va passar un temps en Rouen i va pintar esta façana d’esta catedral gòtica del s.XIV moltes
voltes
Va fer 40 quadres sobre la catedral de Rouen entre 1893 i 1894  no buscava l’essència
mental de la façana
- Buscava l’aspecte concret de la catedral en distints moments del dia i de les estacions
de l’any  que també fan canvis importants
Monet diu que “en esta pintura tot es transforma, hasta la pedra”
Si t’acostes es noten les pinzellaes juntes  i quan t’allunyes és quan es crea tot el conjunt
Treballaven en formats mitjans (1 metro, 1’5m...) els grans formats vindran després de la II
Guerra Mundial
Parlament britànic, Monet, 1904
Va estar en Londres en 1904  i fa una obra del parlament britànic
Càrrega impressionista mesclada amb l’atmosfera britànica
Veiem la captació momentània del parlament
Últimes obres seues
Les pinta a partir d’un jardí aquàtic que estava en una casa que es va comprar en Giverny
- Aquí va passar els últims anys de la seua vida  es va dedicar a pintar el jardí
La sèrie que realitza és la Sèrie de les nimfees (o flors aquàtiques), 1916-1920
125

3r SEGLE XIX

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3r SEGLE XIX

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Arnau Dkaidek Torres Història de l’art del s.

HISTÒRIA DE L’ART DEL SEGLE XIX

Hi ha uns 30 anys del s.xviii que entren en esta assignatura

- Junt amb este neogòtic ix un neobarroc, neorenaixement, neomanierisme...

Poasr en contacte el món occidental amb el món oriental

- Comencen contactes comercials amb Xina, Japó, India...  i arribaran influències a

Es troba la impronta de l’art africà

L’art s’alimenta de tot l’entramat cultural i participa

“Les obres d’art són les nostres deeses”

“Les obres d’art són el punt de partida i el punt d’arribada”

Altres gèneres artístics com  el PAISATGE

- Havia existit però era un element simplement de merda

La pintura d’història apareix en este moment

- Temes  món del paisatge, de la mitologia i recuperació del món clàssic

Tema que es desenvolupa en 1 hora

Localització  situar l’obra en el seu context

23 DE DESEMBRE  DIA PER A ENTREGAR ELS TREBALLS

Arte del siglo XIX (1760-1910). Rafael Gil, Pascual Patuel

- Es va dir de tot sobre la torre Eiffel

El mamaguevo de Violet Le Duc va restaurar varies cosetes

TREBALLS  40% DE LA NOTA

TEMA 1. ARQUITECTURA NEOCLÀSSICA

La recuperació del món clàssic

El neoclassicisme  s’extén uns 70 anys en el temps

- Els artistes innovadors van ser hatejats

Neoclassicisme  nova recuperació del món clàssic

- Des del punt de vista formal  és POC RENOVADOR

El barroc  era l’època de les monarquies absolutes, super exhuberant...

- I ara el neoclassicisme torna al món de l’AUSTERITAT i el LLENGUATGE CLÀSSIC

Circumstàncies que van afavorir el desenvolupament del Neoclassicisme

1 El barroc va començar a ser QÜESTIONAT  NOoOo BARROC DONDE TE SENTASTE

El qüestionaven per la LITERATURA

2  ARQUEOLOGIA  també influix

- Apareix en esta època

La pedra rosetta la va desxifrar Champollion  i va anar a Egipte en una de les campanyes de

Excavacions d’Herculà  1719

Excavació de Pompeia també per esta època

Roma es va posar de moda gràcies a estes excavacions  i Egipte també

- Influències de l’art egipci en el s.XIX porque si porque es la moda tio

També es va posar de moda l’art grec amb excavacions en Grècia

Pensament filosòfic d’esta època  és fonamental per al neoclassicisme

La RAÓ  tot lo que puga ser entés per al raó és SUPERVÁLIDO

- Tot lo que siga irracional està CANCELADISIMO

“El enemigo no era la mitologia, el enemigo era el cristianismo”

Es pretén substituir un MÓN DE BASE CRISTIANA  per un MÓN DE BASE RACIONAL

- Los “cuerpos Danone” és lo que interessava als artistes

El nu  en l’Edat Mitjana era idòlatra (pq no era cristià) i immoral

- Enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis

“Enciclopèdia” significa un compendi de tots els sabers del món

1764  publica Història de l’art Antic

- Es convertix en el fundador de la Història de l’Art

És el primer que concebix la Història de l’Art com un procés històric

- Primer etapa de juventut, després va creixent i al final entra en la decadència

- Juventut, maduresa i decadència

El caràcter innovador del neoclassicisme no és el llenguatge que utilitza, perquè es basa en

El neoclassicisme és possiblement el primer moviment de la Història de l’Art que es preocupa per la

- L’art sempre ha sigut cosa de les putes minories privilegiades  madrilenyosxdddd

Ara hi ha un desig de SATISFER les NECESSITATS GENERALS de la SOCIETAT

- L’Estat al servei de la societat  si bueno pedro sanxes eso pa cuando

Molts edificis tenen una finalitat social  NO privada

- Museu del Prado  del 1785

Museus de ciències naturals també es fa

I BIBLIOTEKES PÚBLIQUES  vamos a la biblioteca nocturna

- Antes d’això havia biblioteques privades