Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia

INS Vilatzara

Exercici 1.- Piscifactories

En diverses zones costaneres poc profundes del Mediterrani s'han instal·lat petits corrals  limitats per
xarxes, on s'engreixen, amb pinso, alevins de peixos d'interès comercial (daurades principalment). Just
sota d'aquestes zones s'han observat notables canvis en la comunitat del fons marí.

a)  Expliqueu perquè  la proposició que segueix no és acceptable:  "El pinsos probablement no són
consumits en la seva totalitat pels peixos i això suposa una aportació de matèria orgànica que aprofiten
sobretot les algues per desenvolupar comunitats frondoses just sota el corral."

La proposició no és acceptable ja que les algues són organismes autòtrofs fotosintètics i no

"s'alimenten a partir de matèria orgànica". Poden acceptar-se respostes que justifiquin que la
matèria orgànica serà mineralitzada per l'acció dels descomponedors i que els nutrients
inorgànics serien utilitzats posteriorment per les plantes.

 b) Expliqueu en què es pot fonamentar l'impacte negatiu al qual fa referència la frase de sota:
"L'aportament de matèria orgànica (del pinso) i d'excrements (dels peixos) canvien les condicions a prop
del fons i produeix un impacte negatiu sobre la comunitat just sota el corral."

Els aports de matèria orgànica i excrements afavoriran els processos de descomposició i

putrefacció per part dels bacteris, els metabòlits i resultants dels processos tendiran a
augmentar
la seva concentració localment i probablement la concentració d'oxigen tendirà a disminuir.
També serien acceptables altres respostes apuntant a que l'aport extern de matèria orgànica és
un canvi que modifica les condicions naturals i que el medi es tornarà més tèrbol, predominaran
els organimes detritívors i la diversitat tendirà a disminuir.

c) Suposem que la biomassa d'alevins de daurades en un corral en un moment determinat sigui de 10 kg

/m3  (pes fresc). Al cap de dues setmanes la biomassa és de 24 kg /m 3  (pes fresc). Calculeu, en aquest
cas, la producció neta en g/ m3/dia en pes sec, assumint que un 70% de la massa dels peixos és aigua.

En dues setmanes (14 dies) l'augment de la biomasa ha estat de 14  kg /m3 (24-10). Per tant la
producció neta mitjana diària és de 1  kg /m3 . Com ens demanen el resultat en pes sec caldrà fer
la conversió (70%) i el canvi d'unitats a g: 300 g  /m3 i dia.
Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

Exercici 2.- Basses

El dibuix de sota representa dues basses (A i B) força diferents. A cada bassa hi habita una comunitat. El
gràfic, mostra la variació de la temperatura amb la fondària  a cada bassa, en un dia d'estiu.

a) Què és una comunitat? Raoneu per què la comunitat que habita la bassa A pot ser força diferent de la
de la bassa B.

Una comunitat és el conjunt d'organismes que viuen en un ecosistema determinat.  N'hi hauria
prou amb que l'alumne justifiqués les diferències en basse als elements abiòtics propis de cada
bassa que determinarà la composició de la comunitat en cada cas: es troben sobre roques
diferents; la composició de la seva aigua pot ser diferent; una bassa és més fonda que l'altra; hi
ha diferències en la temperatura, etc.

b) Quina línia (1 ó 2) del gràfic correspon a cada bassa? S'ha trobat una espècie del zooplàncton que
només pot viure entre 15 i 18 graus centígrads. Justifiqueu a quina bassa viu.

El gràfic 1 correspon a la bassa B, el 2 a l'A. Com pot observar-se al gràfic, l'espècie només pot
correspondre a la bassa B, ja que només a partir d'una determinada fondària s'arriba al rang de
temperatura compatible amb la vida d'aquesta espècie.

 c) Suposeu que es tallessin tots els arbres que rodegen la bassa B. Creieu que això comportaria, després
d'un temps, algun canvi en la comunitat d'organismes aquàtics de la bassa? Per què?
 Cal que la resposta apunti alguns dels possibles canvis derivats del fet de tallar els arbres:
variacions en la incidència del vent, en la insolació (per les ombres) i per tant en la quantitat de
llum i temperatura, en els aports per fulles caigudes (que ja no hi seran), en l'aport dels materials
que ara seran més erosionables, etc.
Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

Exercici 3.- Transectes

En l'estudi dels ecosistemes els transectes (inventaris d'un conjunt d'àrees del terreny)  s'utilitzen
comunament per mostrejar les comunitats vegetals. En aquests estudis se solen mesurar diverses
variables ambientals. La taula mostra algunes dades d'un transecte al llarg d'un sistema de dunes
litorals.
 

 Localitat  I II III IV

 Distància al mar (m)    50   100    150    200 

 Contingut salí del sòl (g de clorurs/dm3)  13 7 3 1

 % de recobriment vegetal 5 30 65 97

 Nombre d'espècies (plantes) 8 15 18 22

 % de matèria orgànica al sòl 0,4 2 5,8 8,2

a) Justifiqueu quina localitat probablement tindrà més riquesa d'espècies animals.

Probablement la localitat IV serà la que contindrà més animals, ja que és la que té relativament
un major recobriment de vegetació (97%) i conté més espècies de plantes (22). La diversitat i
l'abundància dels productors primaris farà possible que s'estableixin més poblacions d'animals
que s'alimentin de les plantes amb més possibilitats de relacions alimentàries.

b) Les localitats de la taula presenten diferències pel que fa a la riquesa d'espècies, les característiques
del sòl i a la cobertura vegetal a mesura que ens allunyem de la línia de costa. Raoneu-ho en termes de
successió ecològica.

Les localitats més properes a la línia de costa representen els primers estadis de la successió, amb
poques espècies (probablement oportunistes o pioneres), amb una escassa cobertura vegetal i
amb un sòl poc madur (amb poca matèria orgànica). A mesura que ens allunyem de la costa ens
trobem amb comunitats més madures i amb estadis més avançats de la successió amb major
diversitat d'espècies, major % de cobertura vegetal i sòls més madurs i rics amb matèria orgànica.

c) Una adaptació comuna de les plantes que viuen en sòls amb altes concentracions salines és acumular
moltes sals als seus teixits, arribant a tenir fins i tot concentracions majors que les del sòl. Expliqueu
perquè aquest fet facilita que puguin absorbir aigua del sòl.

El contingut salí del sòl provoca que l'aigua disponible per a les plantes tingui una alta
concentració de sals, de manera que fàcilment arriba a ser major (hipertònica) que la
concentració salina de l'interior de les cèl·lules (aquest fet provoca que la planta, per osmosi,
tendeixi a perdre aigua per exosmosi en lloc d'absorbir-la). Per això una adaptació comuna de les
plantes que viuen en sòls molt salins es acumular sals als seus teixits tornant el seu meri
intracel·lular hipertònic o si més no isotònic i poder absorbir més fàcilment l'aigua mitjançant
l'osmosi.
Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

Exercici 4.- Xarxes tròfiques

El diagrama mostra algunes relacions tròfiques en un estany d'aigua dolça (les fletxes indiquen la
direcció del flux d'energia).

a) L'aplicació d'un insecticida provoca la disminució dràstica de les poblacions d'insectes. Digueu, segons
la xarxa, en quins nivells tròfics es troben les poblacions d'insectes de l'estany i expliqueu de quina
manera l'aplicació de l'insecticida pot afectar la població de colobres aquàtiques.

Les poblacions d'insectes representades a la xarxa són els escarabats i les larves de mosquit.
Segons la xarxa les larves de mosquit són consumidors primaris (herbívors) i els escarabats
són consumidors secundaris (carnívors). Les colobres aquàtiques s'alimenten de gambúsies i de
granotes (adults i larves), i ambdues poblacions s'alimenten, en part, d'insectes. Per tant és
d'esperar que es redueixin les poblacions de gambúsies i granotes, en disposar de menys aliment,
i per tant també es redueixi la població de colobres. Aquí també es podria respondre que
l'insecticida es va acumulant successivament a cada nivell tròfic, i per tant els nivells tròfics
superiors la concetració d'insecticida a l'organisme podria arribar a ser important.

b) Les larves de mosquit també s'alimenten de bacteris i de matèria orgànica en partícules molt petites
que hi ha a l'aigua. Justifiqueu la importància de la població de larves de mosquit en el cicle de la
matèria.

EL fet que els mosquits s’alimentin de matèria orgànica en partícules molt petites els converteix
en organismes detritívors, la qual cosa facilita la descomposició posterior de la matèria orgànica
per part dels bacteris. A més, segons el diagrama les larves són menjades per les granotes i les
gambúsies, que són preses alhora d'altres organismes de l'ecosistema.
Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

c) Només una petita fracció de l'energia transformada per les algues verdes és incorporada pels teixits
del lluç. Raoneu perquè.

De cada nivell tròfic només la producció neta podrà ser aprofitada per al nivell tròfic següent
(només aproximadament el 10% de cada nivell podrà ser aprofitat per al següent nivell tròfic). Els
llucis ocupen els graons més alts de les cadenes d'alimentació de la xarxa, dos o tres nivells
tròfics per damunt de les algues, per tant només una fracció molt petita de la producció (energia)
de les algues serà incorporada als seus teixits.

Exercici 5.- Malaltia del punt blanc

Determinats peixos d'aquari d'aigua dolça sovint pateixen l'anomenada malaltia del punt blanc,
caracteritzada per la presència de petites taques blanques a les escates i les aletes. Una anàlisi
microscòpica de les taques evidencia la presència d'un protozou paràsit. Submergint durant uns minuts
els peixos en aigua amb una concentració salina superior a la de l'aquari els paràsits desapareixen en la
major part dels casos.

1) Quin fenomen fa possible que el paràsit desaparegui? Expliqueu les transformacions que experimenta
l'organisme paràsit.

Las desaparició del paràsit és possible gràcies al fenomen de l'osmosi. Al submergir l'animal (i el
paràsit extern) en un medi més concentrat, hipertònic respecte al medi intracel·lular del paràsit,
els protozous perden aigua, morint el protozous i curant-se la malaltia.

2) La taula següent mostra els resultats d'un experiment fet amb peixos d'aigua dolça d'una mateixa
espècie que patien la malaltia del punt blanc i eren submergits durant un minut en solucions salines a
diverses concentracions.

Concentració salina (g ·l-1)  2.5  5.0  7.5 10.0 12.5 15.0 17.5 20.0 22.5 25.0 27.5 30.0

Nombre de paràsits en un peix 150 150 150 150 140 100 45 10 8 5 0 0

NOTA IMPORTANT: Quan es submergien els peixos a una concentració superior a 20 g ·l -1  la major part
d'ells morien.

Feu un gràfic dels resultats i raoneu a quina concentració és més eficaç el tractament.

 
Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

3) La mort dels peixos durant l'experiment és un exemple que evidencia que cada espècie té el seus
propis marges de tolerància per a una determinada variable ambiental. Expliqueu què vol dir això i
il·lustreu-ho amb un altre exemple.

Per damunt o per sota de determinats valors d'una variable ambiental (llum, temperatura,
humitat, salinitat, pH…), hi ha espècies que no sobreviuen (o viuen amb menys eficàcia).
Aquests marges o rangs de tolerància són propis dels organismes d'una espècie i determinen la
seva distribució. Poden explicar-se multitud d'exemples:
            - pH i determinats organismes aquàtics;
            - la temperatura i les aus migratòries;
            - la llum i el desenvolupament de determinades espècies del sotabosc;
            - la humitat i els fongs;
            - peixos d'aigua marina en aigües més dolces, etc.

Exercici 6.- Bosc mediterrani

En el seu treball de recerca una estudiant de batxillerat està investigant l’ecologia d’un bosc mediterrani.
A la tardor ha recollit mostres de la virosta (restes vegetals, sobretot fulles, que s’acumulen als primers
centímetres del sòl) del vessant orientat al sud (solana) i del vessant orientat al nord (obaga). Les taules
mostren les dades:
 

  biomassa     biomassa 
-2
(g m pes fresc) (g m-2pes fresc)

Localitat 1 1360   Localitat 4 1580

(solana) (obaga)

Localitat 2 1120   Localitat 5 1720

(solana) (obaga)

Localitat 3 1270   Localitat 6 1830

(solana) (obaga)

1) L’estudiant va trobar que la virosta contenia un 40% d’aigua per terme mig. A partir de les dades
trobeu la quantitat de biomassa mitjana en pes sec de la solana i de la obaga. Expresseu-ho en tones per
hectàrea (1 ha = 10.000 m2 )

 (1360 + 1120 + 1270)/3 = 1250 g m-2pes fresc

    1250 g m-2pes fresc · 0,60 = 750 g m-2pes sec
    750 g m-2pes sec · 1 kg/1000 g · 1 t/1000 kg · 10000 m2 / 1 ha = 7,5 t ha-1

    (1580 + 1720 + 1830)/3 = 1710 g m-2pes fresc

    1710 g m-2pes fresc · 0,60 = 1026 g m-2pes sec
    1026 g m-2pes sec · 1 kg/1000 g · 1 t/1000 kg · 10000 m2 / 1 ha = 10,26 t ha-1
2)

a) Esmenteu quins organismes són especialment abundants en aquests primers centímetres del sòl i
justifiqueu la seva importància per a l’ecosistema.
Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

Al sòl són especialment abundants els microorganismes descomponedors, fongs i bacteris, però

també habiten nombrosos petits animals (insectes, anèlids, àcars) que participen en el procés de
fragmentació i descomposició de les restes orgàniques. Tots aquests organismes són molt importants
perquè permeten el reciclatge dels nutrients (cicle de matèria), de manera que aquests podran
tornar a ser utilitzats pels productors primaris.

b) Als boscos mediterranis, generalment, a les obagues (més ombrívoles) hi ha més arbres caducifolis
que a les solanes (més assolellades). Justifiqueu aquesta afirmació a partir dels resultats de la taula.

Els arbres caducifolis es trobaran en més abundància a la part de solana com a adaptació a
aquestes condicions d’insolació. El fet de no tenir llum directa durant tot l’any fa que aquests
arbres perdin les seves fulles, ja que els baixos nivells de producció durant l’hivern no
compensaran les despeses de manteniment de les fulles.

La major presència d’arbres caducifolis al vessant d’obaga queda visible a les dades de la taula, ja
que és d’esperar que la virosta sigui superior a la obaga, amb arbres caducifolis que perden les
fulles, que no pas al vessant de solana, on els arbres perennifolis són els predominants, i aquests
mantenen les fulles durant tot l’any.

Exercici 7.- Meduses

Al maig de 2018 National  Geographic va

publicar un article sobre unes meduses que
viuen al  Jellyfish Lake, a les
illes Palao (Micronèsia).

Fa molts anys aquest llac comunicava amb

l’oceà, però la sortida va quedar tapada. Com
a conseqüència d’això, un grup de
meduses (del gènere  Mastigias) van quedar
aïllades en el llac. Mancades d’altres https://www.nationalgeographic.es/ animales/medusa-
aliments, van començar a consumir algues dorada
unicel·lulars fotosintètiques del fitoplàncton.
Algunes d’aquestes algues,
anomenades zooxantel·les, un cop ingerides
no van morir, sinó que van aconseguir viure
i  reproduir-se als teixits de les meduses,
cosa que els va acanar conferint una
coloració daurada. Actualment aquestes
meduses no poden sobreviure sense les
zooxantel·les, ja que els proporcionen
nutrients.

1) Les meduses es desplacen seguint la trajectòria del Sol. Aquest moviment permet que les
zooxantel·les pugin fer la fotosíntesi i així les meduses també eviten ser menjades per  les
anemones Entacmea  medusivora  , que es troben a la zona més ombrívola del llac. Quina relació
interespecífica hi ha entre les meduses i  les zooxantel·les que tenen als teixits? I entre les meduses i les
anemones? Justifiqueu la resposta.
 Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

Relació entre les meduses i zooxantel·les:      simbiosi o endosimbiosi (0,2 punts)

O bé mutualisme (llavors 0,1 punts)
Justificació:
Les zooxantel·les viuen dins les meduses que les ajuden a captar la llum (0,1 punts)  i les
zooxantel·les són indispensables a les meduses per a sobreviure (0,1 punts) ja que les
zooxantel·les  proporcionen  nutrients a les meduses (0,1 punts).
O bé en cas    de mutualisme, les dues espècies en surten beneficiades  ja que les
algues  proporcionen  nutrients a les meduses i aquestes les ajuden a captar la llum. (0,3
punts)

Relació entre les meduses i les anemones: Depredació (0,2 punts)

Justificació: Les anemones (depredadors) s’alimenten de les meduses (preses) a les quals
capturen (o maten). (0,3 punts)
Nota:  no cal que esmentin els termes: depredador i/o presa.

2) A la nit les meduses baixen a uns 15-20 metres de fondària on hi ha sulfur d’hidrogen (H 2S). A aquesta
profunditat s’han trobat bacteris porpres del sofre del gènere Chromatium, els quals tenen pigments
fotosintètics i capten CO2. Anomeneu el  tipus metabòlic dels organismes d’aquest llac en funció de la
font d’energia i la font de carboni que tenen. Justifiqueu la resposta.

Tipus metabòlic de les meduses:

 Quimioorganòtrofs heteròtrofs  o  Quimioheteròtrofs o bé Quimiòtrof  heteròtrofs.
Justificació:
Perquè obtenen l’energia a partir de l’oxidació de matèria orgànica (quimiòtrofs o quimioorganòtrofs)   i la font
de carboni també és matèria orgànica (heteròtrofs).

Tipus metabòlic de les zooxantel·les:

Fotoautòtrofs o Fotòtrof  autòtrofs o bé Fotolitotrofs  autòtrof
Justificació:
Perquè obtenen l’energia a partir de la llum (fotòtrofs) i  la font de  carboni és el CO2 que és inorgànic (autòtrof).

Tipus metabòlic de les anemones:

Quimioorganòtrofs heteròtrofs o Quimiòtrofs heteròtrofs o bé Quimioheteròtrofs
Justificació:
Perquè obtenen l’energia a partir de l’oxidació de matèria orgànica (quimiòtrofs o quimioorganòtrofs) i la font de
carboni és matèria orgànica (heteròtrofs).

Tipus metabòlic dels bacteris  Chromatium:

Fotoautòtrofs o Fotòtrof  autòtrofs  o bé Fotolitotrofs autòtrof
Justificació:
Perquè obtenen l’energia a partir de la llum (fotòtrofs) i la font de carboni és el CO2  que és inorgànic (autòtrof).
 Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

 Exercici 8.- Meduses II

A l'estiu, les platges catalanes sovint es veuen afectades per la presència de meduses. Aquests animals
poden picar els banyistes i causar coïssor i inflamació. Les meduses s'alimenten principalment de
zooplàncton, que al seu torn s'alimenta de fitoplàncton (petites algues fotosintètiques). El zooplàncton
també serveix d'aliment a peixos petits. Per altra banda, les meduses són l'aliment de les tortugues
babaues i de grans peixos, com ara les tonyines. Les tonyines també poden menjar peixos petits.

 1) Pel que fa a les espècies anomenades en el paràgraf anterior 

a) Completeu la taula següent, indicant a quin nivell tròfic pertanyen les diferents espècies. 

Nivell tròfic Espècies

Productors Fitoplàncton
Consumidors primaris Zooplàncton
Consumidors secundaris Meduses, peixos petits
Consumidors terciaris Tortugues babaues, grans peixos / tonyines
 NOTA: També es considerarà correcte si utilitzen el significat ampli de consumidor secundari
(consumidor que s'alimenta d'altres consumidors), o sigui: si no parlen de consumidors terciaris i
inclouen les tortugues babaues i els grans peixos/tonyines com a consumidors secundaris.
b) Dibuixeu la xarxa tròfica corresponent.  

TORTUGUES TONYINES

MEDUSES PEIXOS PETITS

ZOOPLÀNCTON

FITOPLÀNCTON

2) Les diferents espècies d'aquest ecosistema estableixen entre elles diverses relacions
interespecífiques. 

a) Quina relació interespecífica s'estableix entre les meduses i les tortugues babaues? I entre les
tortugues babaues i les tonyines? Justifiqueu les respostes.

Meduses i tortugues babaues Tortugues babaues i tonyines

Relació: Depredació Relació: Competència
 

Justificació: Les tortugues babaues Justificació:

(depredadors) capturen i maten les
meduses (preses) i s'alimenten d'elles. Qualsevol de les següents (amb una n'hi
ha prou):
Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

    -Tant tortugues babaues com tonyines

s'alimenten de meduses, i per tant
  competeixen per aquest recurs alimentari.
  -Ocupen el mateix nínxol ecològic.

b) Els darrers anys ha augmentat notablement el nombre de meduses. S'ha proposat la hipòtesi que
això podria ser degut a la sobrepesca de tonyines. Us sembla raonable aquesta hipòtesi? Justifiqueu
la resposta.

Sí que sembla raonable, ja que les tonyines s'alimenten de meduses / són depredadores de meduses.
Per tant, una disminució del depredador (tonyina) s'espera que produeixi un increment en les preses
(meduses).
Puntuació:

Per dir que sí que sembla raonable, amb una justificació mínimament coherent 0,1
Per dir que les tonyines són depredadors de meduses, o que les meduses són 0,2
les preses de les tonyines:
Per dir que una disminució dels depredadors provocarà un increment en les 0,2
preses
 
NOTA1: Per obtenir la puntuació esmentada cal que utilitzin correctament les paraules en negreta
(depredador i presa).

Exercici 9.- Antàrtida

L’esquema següent mostra la xarxa tròfica amb les espècies principals dels ecosistemes marins de l’oceà 
Antàrtic.

9.1. Recentment, diverses organitzacions ecologistes han donat la veu d’alarma davant la pesca

industrial i massiva de krill l’oceà Antàrtic. Una bona part de les captures d’aquests petits crustacis es
duen a terme amb la finalitat de fabricar píndoles amb àcids grassos omega-3 que són consumits als
països desenvolupats coma complement alimentari, tot i ser innecessari si es pren una dieta equilibrada.
Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

a) En un pamflet d’una organització ecologista es podia llegir la frase següent:

“Extreure el krill del mar és com prendre el “pa” a les balenes.

Digueu si és correcta aquesta afirmació basant-vos en les relacions tròfiques de la xarxa anterior i

justifiqueu la resposta.

És correcta (0,1 punts), ja que el krill constitueix l’únic aliment de les balenes i, per tant, la seva
explotació massiva redueix directament la seva disponibilitat de recursos tròfics (0,4 punts).

b) A banda de l’efecte sobre la població de balenes, quines conseqüències pot tenir per als cetacis
carnívors l’extracció de grans quantitats de krill?

 L’extracció massiva de krill pot tenir greus conseqüències també per als cetacis carnívors ja que

totes les espècies de les quals s’alimenten (peixos, calamars, pingüins i foques) es nodreixen de
krill. Totes les poblacions d’aquestes espècies es veuran reduïdes [0,3 punts]. Per tant,
les poblacions de cetacis carnívors es veuran també disminuïdes per la manca de
recursos alimentaris [0,2 punts].

9.2. L’any 2009 Un equip de científics va estimar que la producció neta del krill a l’oceà Antàrtic era de

439 milions de tones de biomassa. Tenint en compte les regles generals de funcionament dels
ecosistemes, quina quantitat aproximada de biomassa de krill s’incorpora a la biomassa dels
organismes del nivell tròfic següent? Especifica quins càlculs cal dur a terme per obtenir el resultat i
raona la resposta.

 [0,6 punts]
Habitualment, la quantitat d’energia que passa d’un nivell tròfic al següent es troba al voltant del
10% de la seva producció neta (regla del 10%). Aquesta energia l’obtenen a partir de
la biomassa que ingereixen del nivell tròfic depredat i, per tant, podem també
aplicar aquesta regla en el cas de la biomassa que s’incorpora en un any al nivell tròfic següent.
 
[0,4 punts]
439.000.000 t de biomassa de krill · 10 / 100 = 43.900.000 t de biomassa de krill
incorporada als organismes del següent nivell tròfic.
                
NOTA PER ALS CORRECTORS:
- Si no s’indiquen els càlculs, no es considerarà correcte
- Si no s’indiquen les unitats, es descomptaran 0.2 punts

Exercici 10.- Flux d’energia

Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

Observeu la següent figura, que mostra el flux d'energia en un ecosistema terrestre (energia expressada
en kcal.m-2.dia)

10.1.- Compareu els valors de la producció primària  neta amb els de la producció secundària neta.
Justifica la diferència entre aquests valors.

L'alumnat ha  d'observar i comentar  que  al llarg dels diferents nivells tròfics d'un ecosistema es
produeixen pèrdues d'energia per respiració i  també pèrdues  en forma de  biomassa  no
assimilada o no utilitzada. Aquestes pèrdues es produeixen sempre en qualsevol ecosistema i
determinen que hagi una important diferència  entre els valors de producció neta  primària i els
de secundària. L'alumnat ha de reconèixer que aquesta diferència entre un i altre nivell és d'un 10%.
Segons la  regla del 10%  l'energia que passa d'un nivell tròfic a un altre és aproximadament un 10% de
l'energia acumulada en ell.

10.2.-  Justifiqueu, amb l'ajut de la informació de l'esquema, el fet que el nombre de  nivells tròfics de
qualsevol  ecosistema sigui limitat.

 L'alumnat ha de fer referència al fet que les importants  pèrdues que es produeix en el trànsit d'energia
d'un nivell a un altre en forma de processos respiratoris, matèria no utilitzada i matèria no assimilada,
impedeixen  que hi hagi un número il·limitat de nivells tròfics, donat que s'arriba a una situació  en 
què l'energia  emmagatzemada  en forma de producció neta no és  suficient per mantenir  individus de
nivells tròfics superiors.
Biologia 1r Batxillerat Exercicis ecologia
INS Vilatzara

10.3.- Comenteu quin camí seguirà a l'ecosistema  la  biomassa vegetal i la matèria continguda als
excrements dels herbívors. Quins organismes hi participen?

L'alumnat ha de raonar que  aquesta  matèria orgànica  serà transformada en diversos compostos
inorgànics per l'acció dels organismes descomponedors (principalment bacteris i fongs) de forma que
podran ser aprofitats pels productors i retornar a les xarxes tròfiques.
(Es valorarà positivament el fet que l'alumne/a parli d'organismes copròfags, necròfags, detritívors, però
no serà exigible)

Cal que l'alumnat remarqui la important funció que desenvolupen aquests organismes a l'ecosistema.