RESUMS HISTORIA

Pag.30,31,32,33,36,37

1- La difusió dels nous ideals propugnats per la il·lustració, el desenvolupament de la

burgesia en el segle XVIII i l’exemple de la revolució americana van estimular els anhels de
canvi a Europa.

Una onda revolucionària, que es va iniciar a França l’any 1789, es va estendre per tota Europa
al llarg de la primera meitat del segle XIX, per a posar fi a l’absolutisme i l’Antic Règim. Van ser
les anomenades revolucions liberals. Els revolucionaris aspiraven a eliminar els privilegis
feudals, a participar en la vida política i a aconseguir que tots els ciutadans foren considerats
lliures e iguals.

a) REVOLUCIÓ AMERICANA : La declaració de independència dels Estats Units d’Amèrica i la

seua constitució(1787) defensaven els drets de la ciutadania, la separació de poders, els
principis d’igualtat i llibertat i el dret a elegir als seus governants. Aquests ideals eren els que la
il·lustració difonia a Europa penetrant en la cultura de la nova burgesia. Amb l’exemple de la
revolució Americana van aportar a la burgesia idees per a derrotar a l’absolutisme i la societat
estamental proposant noves formes de organització i de govern. Tot això va començar un cicle
revolucionari a França l’any 1789.

b) LA CRISI SOCIAL I ECONÒMICA : A finals del segle XVIII el tercer estat integrat per la burgesia
els llauradors i els artesans – aspiraven a grans reformes socials. Els llauradors (el 80% de la
població) no volien les feixugues dels senyors feudals imposades pels senyors. I la burgesia
aspirava a tindre privilegis com la noblesa i el clero. Amb aquest descontent va provocar greus
crisis econòmiques i va provocar una revolució.

º La crisi econòmica : Va ser conseqüència per les males collites des del 1760. També la puja
dels preus dels aliments sobretot del pa va provocar un gran descontent de la població que va
fer mes gran un esperit de rebel·lia entre la població.

º La crisi financera : Va tindre l’origen en la manca de diners de la monarquia francesa. Per a

resoldre-ho els ministres de Lluís XVI van proposar que els privilegiats pagaren impostos , però,
clarament es negaren.

c) 1789: L’ESCLAT REVOLUCIONARI : La gent no aguantava mes eixa discriminació de poders i el

tercer estat va iniciar una revolta revolucionaria. En un tipus de congres es reunien la noblesa
el clero i el tercer estat, clarament els privilegiats no volien al tercer estat en els estats
generals. Reunits a la Assemblea nacional els representants del tercer estat es van
comprometre a elaborar una constitució per a els francesos. Lluís XVI atemorit per la situació
va acceptar en convertir a França en una monarquia constitucional i deixar enrere l’antic
regim.

d) ETAPES DE LA REVOLUCIÓ :
2- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
a) LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789 – 1792): La burgesia va intentar arribar a un acord
amb el rei i amb els privilegiats per intentar convertir a França en una monarquia
constitucional i parlamentaria. I van abolir els pilars de l’antic regim:

º Va decretar la abolició del feudalisme i varen promulgar la declaració de drets de l’ home i

del ciutadà (agost de 1789)

º Van fer una constitució (1791)basada en la separació de poders , la sobirania nacional i la

igualtat legal.

Després de l’aprovació de la constitució es va formar una assemblea legislativa, que va

elaborar noves lleis per a implantar el liberalisme, van obligar a la noblesa a pagar impostos i a
abolir l’organització gremial.

Per solucionar la crisi financera es van expropiar els béns de la església i es van vendre a
particulars.

A mitjan de 1791 semblava que la monarquia constitucional estava consolidada, la família reial
i els privilegiats no van acceptar els canvis i van buscar el suport de les monarquies absolutes
d’Europa per a restablir el absolutisme.

Àustria va organitzar un exèrcit per enviar a França i Lluis XVI va fugir de Paris per unir-se als
Austríacs. Malgrat que el rei fou detingut l’exercit austríac va entrar a França i va avançar fins
les portes de Paris(setembre del 1792).

b) LA REPUBLICA SOCIAL (1792-1793) : La traïció del rei i la invasió militar van provocar la
revolta de les classes populars. El 10 d’agost de 1792 es va produir l’assalt al palau reial, es va
empresonar a la família reial i es va proclamar la república (1792). Amb això se va iniciar la fase
radical de la revolució francesa.
c) LA CONVENCIÓ GIRONDINA (1792-1793) : La república es va quedar a mans dels girondins,
representants més moderat de la burgesia. La nova assemblea es va anomenar convenció
nacional i va ser elegida per sufragi universal masculí (dret a vot independentment de la
riquesa).

(1789 – 1799) La Convenció va començar un judici contra Lluis XVI i la reina Maria Antonieta.
Acusats de traïció, varen ser acusats de mort i varen ser executats a la guillotina.

La mort dels reis va provocar l’aliança de les monarquies europees, que van formar una
coalició absoluta contra França, mentre que al interior del país varen esclatar revolucions
protagonitzades pels antic privilegiats.

d) LA CONVENCIÓ JACOBINA ( 1793-1794)

Jacobins:→ Sector mes revolucionari de la burgesia

Al 1793 els jacobins van fer seues les demandes dels sectors populars, van aconseguir el poder
i la revolució va entrar en la seua fase més extrema. Es va promulgar una nova constitució que
reconeixia la sobirania popular i el dret a la igualtat social. El poder va ser atorgat a
Robespierre un dirigent jacobí. Per a impedir la invasió dels austríacs van decidir que tota la
població anar a lluitar( lleva en massa).Un comitè lleva les llibertats i uns tribunals castigaven
amb la presó i a pena de mort de guillotina als que s’oposaven al govern (llei de sospitosos).El
terror i l’actuació dictatorial del govern van provocar l’oposició de bona part de la població i al
juliol del 1794, un colp d’estat va posar fi al govern jacobí. Robespierre i altres líders van ser
executats amb la guillotina.

e) LA REPÚBLICA CONSERVADORE: el directori (1794-1799)

En un context de crisi i en plena guerra contra les potencies absolutistes, un jove general,
Napoleó Bonaparte, va protagonitzar un colp d’estat que va posar fi al directori.

3- NAPOLEÓ DOMINA EUROPA

a) EL CONSOLAT (1799-1804)

El colp d’estat va tenir el suport de bona part de la burgesia. Napoleó pretenia posar fi a la
inestabilitat política dels anys de la revolució, consolidar alguns del principis revolucionaris i
fomentar la reactivació econòmica, mitjançant un govern que representara els interesso de la
burgesia. Per a reordenar i centralitzar l’administració de l’estat es van crear les prefectures,
que feien complir les ordres del govern en les províncies i es van reformar la hisenda. Amb
l’objectiu de l’administració, es va impulsar l’ensenyament amb la creació de escoles de l’estat.

b) L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1804-1815)

A partir de del 1803 Napoleó va iniciar la conquesta de Europa i el 1804 es va fer coronar
emperador del papa. Amb els seu gran exercit i les seues tàctiques militars li varen permetre
derrotar les monarquies europees. L’any 1808, França va envair Espanya i Josep Bonaparte,
germà de l’emperador va ser coronat rei. El 1811 l’imperi napoleònic es trobava en el seu
zenit.
c) PER QUE VA SER DERROTAT NAPOLEÓ

Les conquistes napoleòniques van generar crispacions als països ocupats per els francesos:

-D’una banda l’abolició de les monarquies absolutes i la suspensió dels drets feudals van
despertar les simpaties dels grups liberals d’Europa.

-D’altra banda la invenció d’un exercit estranger van generar un fort sentiment antifrancès
entre la població dels països ocupats.

º El rebuig a la invasió : Els exercits napoleònics varen ficar a familiars de Napoleó a governar
eixos territoris ocupats per ells i això va provocar el sorgiment de moviments de resistència a
la invasió i va despertar un fort sentiment patriòtic a ESPANYA, Polònia, Alemanya i Itàlia.

º La derrota del emperador : La impossibilitat de conquistar Rússia i de sotmetre ESPANYA va

marcar el declivi de l’imperi napoleònic.

Els exercits imperials van ser derrotats definitivament a Waterloo per la Gran Bretanya i
Prússia (1815).

Després de la derrota, Napoleó va abdicar i fou desterrat a l’illa de Santa Elena, on va morir el
1821.

Andreu Navarro San Antonio – 4ºESOc Tº2