Oposicions Educació Física

Tema 2

TEMA 2 – L’EDUCACIÓ FÍSICA EN EL SISTEMA EDUCATIU: OBJECTIUS I

CONTINGUTS.

EVOLUCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS ATRIBUÏDES AL

MOVIMENT COM A ELEMENT FORMATIU

1.L’educació física en el sistema educatiu: objectius i continguts.

1.1. Síntesi històrica i legislativa
1.2. L’educació física en l’educació primària.
1.3. El currículum de l’àrea d’EF.
1.3.1. Competències d’àrea
1.3.2. Continguts

2. Evolució i desenvolupament de les funcions atribuïdes al moviment com a element formatiu

2.1. Funcions de l’educació física
2.1.1. Funcions des de diferents concepcions
2.2. Evolució de les funcions de l’EF
3. Conclusió
4. Bibliografia

INTRODUCCIÓ

Al llarg dels anys l’àrea d’EF s’ha igualat en importància a la resta d’àrees des
de la implantació de la LOGSE, convertint-se en vehicle important i
indispensable per assolir el desenvolupament integral de l’individu. Utilitzant el
cos i el moviment com eixos centrals.

1. L’EDUCACIÓ FÍSICA EN EL SISTEMA EDUCATIU: OBJECTIUS I

CONTINGUTS.
1.1. SÍNTESI HISTÒRICA I LEGISLATIVA

-1879: s’oficialitza per primera vegada l’Educació Física a Espanya, amb la

inclusió en el currículum d’una assignatura obligatòria: “Gimnàstica
higiènica”.
-1940: La llei del 6 octubre que va atorgar al Frente de Juventudes
l’organització dels “Juegos adicionales escolares”. Aquesta llei especificava
la formació per al professorat d’Educació Física.
-1961: el 23 desembre sorgeix la “Llei Elola”. Obligatorietat de l’Educació
Física en el sistema educatiu no universitari.
-1967: es crea INEF de Madrid, que unificarà diverses escoles d’Educació
Física.
 Oposicions Educació Física
Tema 2

-1976: es crea INEF de Barcelona. Més tard la LGE (Llei General

d’Educació) aprofundeix en la implantació de l’educació física a l’EGB.
-1985: amb la democràcia arriba la LODE de la qual va sorgir la LOGSE. A
partir d’aquí es considera l’Educació Física com una àrea més i ha de ser
impartida exclusivament per professorat especialista. Aquesta llei li seguirà
la LOCE.
-2006: el 3 de maig es va crear LOE 2/2006 Llei Orgànica d’Educació, que
deroga les dues anteriors. El reial decret 1513/2006 de 7 desembre va
establir els ensenyaments mínims per Educació Primària.
-L’ordre ECI 2211/2007 estableix el currículum i regula l’ordenació d’aquests
ensenyaments sense prejudici de la normativa curricular de Catalunya.
-2013: el 9 de Desembre es va crear la LOMCE 8/2013 Lei orgànica para la
mejora de la calidad educativa, que modificava alguns aspectes de la LOE.

1.2. L’EDUCACIÓ FÍSICA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

En l’actual LEC, l’EF continua sent considerada una àrea més. La seva
justificació i inclusió és a través de l’educació en el cos i el moviment, afavorint
el desenvolupament integral de la persona. Actualment, les propostes
didàctiques busquen situacions expressives, comunicatives, exploratòries,
d’autoconeixement, etc. Per tant, podem dir que l’EF té un caràcter
multifuncional perquè atén a les necessitats de la societat actual, i també es
valora el caràcter pràctic que pot tenir en la vida real de l’individu: vivenciar el
seu propi cos, conèixer les seves possibilitats, millorar i fomentar hàbits de
salut, desenvolupar capacitats i habilitats motrius, etc. Entenem el gran valor
educatiu de l’Educació Física com àrea d’experiència curricular.

1.3. EL CURRÍCULUM DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA

El currículum té dues funcions: fer explícites les intencions del sistema educatiu
i servir com a guia per orientar la pràctica educativa.
L’alumnat a primària ha de desenvolupar les competències bàsiques que són 8:
1. Competència en comunicació lingüística.
2. Competència matemàtica.
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
4. Competència cultural i artística.
 Oposicions Educació Física
Tema 2

5. Competència digital.
6. Competència social i ciutadana.
7. Competència per aprendre a aprendre.
8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

El currículum d’EF va més enllà de l’adquisició i perfeccionament de conductes

motrius, pretén donar resposta a les necessitats individuals i col·lectives que
condueixen al benestar personal i promoure una vida saludable. També hi
juguen un paper molt important les relacions interpersonals que permeten
incidir en l’assumpció de valors com el respecte, acceptació, cooperació,... per
encaminar a l’alumnat a establir relacions constructives amb les altres persones
en situacions d’igualtat.

1.3.1. Competències d’àrea

El temari de CenOposiciones.com parla d’objectius, però actualment no parlem
d’objectius sinó de competències pròpies de l’àrea. Aquestes competències
s’especifiquen al Decret 119/2015, de 23 de juny. A continuació, presento les
competències que s’han d’assolir al finalitzar l’etapa de primària dins l’àmbit
d’EF.
DIMENSIÓ D’ACTIVITAT FÍSICA
C1. Resoldre situacions motrius de forma eficaç en la pràctica d’activitats físiques.
C2. Prendre consciència dels límits i les possibilitats del propi cos en la realització d’activitats
físiques.
DIMENSIÓ D’HÀBITS SALUDABLES
C3. Mostrar hàbits saludables en la pràctica d’activitats físiques i en la vida quotidiana
C4. Valorar la pràctica habitual de l’activitat física com a factor beneficiós per a la salut.
DIMENSIÓ D’EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ CORPORAL
C5. Comunicar vivències, emocions i idees utilitzant els recursos expressius del propi cos
C6. Prendre part en activitats col·lectives d’expressió i comunicació corporal per afavorir la relació
amb els altres.
DIMENSIÓ DE JOC MOTOR I TEMPS DE LLEURE
C7. Participar en el joc col·lectiu de manera activa mostrant-se respectuós amb les normes i els
companys.
C8. Practicar activitat física vinculada a l’entorn com una forma d’ocupació del temps de lleure.
 Oposicions Educació Física
Tema 2

Per cada competència, es detallen uns continguts clau, que són aquells
continguts que ens ajudaran a assolir-les en gran mesura.

Continguts clau Competències E.F

1-2 3-4 5-6 7-8
1. Consciència i control del cos
2. Lateralitat
3. Equilibri
4. Orientació espaciotemporal
5. Resolució de situacions motrius
6. Habilitats motrius bàsiques
7. Coordinació motriu
8. Hàbits higiènics, posturals, corporals, alimentaris saludab.
9. Mesures de seguretat en la pràctica d’activitat física
10. Elements i tècniques de l’expressió i la comunicació
11. Joc motor
corporal
12. Esforç i superació
13. Cooperació i respecte

1.3.2. Continguts
L’estructuració dels continguts reflecteix cada un dels eixos que donen sentit a
l’educació física en l’educació primària: el desenvolupament de les capacitats
cognitives, físiques, emocionals i relacionals vinculades a la motricitat,
l’adquisició de formes socials i culturals de la motricitat, l’educació en valors i
l’educació per a la salut.
Els continguts s’organitzen en 5 blocs:

- Bloc 1: El cos: imatge i percepció: L’EF ha de facilitar el coneixement del

propi cos i de les seves possibilitats de moviment, així com també limitacions.
Aquests continguts ajuden a que els alumnes construeixin el seu propi
esquema corporal en interacció amb el temps, l’espai, el propi moviment i el
moviment dels altres. En definitiva, seria adquirir un bon desenvolupament de
les capacitats perceptives i motrius.

- Bloc 2: Habilitats motrius: Son aquells continguts on l’alumnat experimenta

la gran diversitat de moviments per poder desenvolupar les diferents habilitats
bàsiques. L’objectiu principal és ampliar el repertori motriu dels alumnes tot
aconseguint un desenvolupament integral de les seves qualitats físiques
 Oposicions Educació Física
Tema 2

- Bloc 3: Activitat física i salut: La salut i l’EF són dos conceptes

inseparables. Es basen fonamentalment en el desenvolupament d’hàbits
higiènics, posturals, alimentaris, d’escalfament i de seguretat. És molt important
que l’alumnat valori els efectes d’un estil de vida saludable vinculats en la
practica esportiva.

- Bloc 4: Expressió corporal: El cos i el moviment és un gran mitjà de

comunicació i expressió. Gràcies als continguts d’expressió corporal dins l’àrea
d’EF, els alumnes aprenen noves maneres de comunicar-se i expressar-se
mitjançant la comunicació no verbal.

- Bloc 5: E joc: Són els continguts més motivador per a la gran majoria de
l’alumnat ja que els apropa a l’exercici físic de manera natural mitjançant el joc.
A banda de la realització d’exercici físic, el joc també es fonamenta per el
respecte, la solidaritat, la tolerància i l’acceptació de les regles.
2. EVOLUCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS ATRIBUÏDES AL
MOVIMENT COM A ELEMENT FORMATIU.

L’Educació Física reconeix el cos i el moviment com eixos bàsics de la seva

acció educativa. Es tracta de treballar el coneixement corporal viscut i de les
seves possibilitats lúdiques, expressives i comunicatives.

2.1 Les principals funcions de l’Educació Física són:

-Funció anatòmica-funcional: orientada al desenvolupament corporal, el qual

es veurà augmentat en qualitat i quantitat, dins les possibilitats individuals.

-Funció higiènica: fa referència a la conservació i millora de la pròpia salut i

l’estat físic mitjançant la pràctica de l’activitat física.

-Funció estètica i expressiva: manifestacions artístiques que es basen en

l’expressió corporal i en el moviment.

-Funció comunicativa i de relació: l’activitat física és un element de

comunicació amb altres persones.

-Funció agonística: on es demostra la destresa, es competeix i se superen les

dificultats.
 Oposicions Educació Física
Tema 2

-Funció de coneixement: constitueix la principal arma cognitiva de l’individu,

per arribar a un coneixement de si mateix i d’exploració de l’entorn en el qual es
troba.

-Funció catàrtica: L’activitat física, lúdica, recreativa o competitiva és una

manera d’evasió de la realitat i permet alliberar-nos de tensions quotidianes.

-Funció hedonista: la pràctica de l’activitat física ha de propiciar el gaudi del

propi moviment i de la seva eficàcia corporal, com a font de plaer.

-Funció de compensació: necessitat actual d’equilibrar els costums sedentaris

de la societat en la qual vivim.

Una vegada que hem descrit les funcions de l’Educació Física, a continuació
farem referència al moment en què apareix cada una de les funcions descrites i
la seva evolució, partint d’aquelles que més presència han tingut al llarg de
l’esdevenir històric.

2.1.1 Funcions des de diferents concepcions

Destacarem les corrents següents:

- Pragmatisme: l'objectiu és que a través de l’experiència, resolguin els

problemes als que es veuen enfrontats a la vida i es converteixin en individus
millor dotats a la societat.

- Idealisme: La seva finalitat es que s’arribi a les metes i objectius plantejats.

- Realisme: l' objectiu primordial és augmentar la competència de l’alumne a

l’hora de desenvolupar-se al món.

L’Educació Física a l’ensenyança primària porta a terme un treball basat amb el

moviment com a facilitador de l’autonomia i fonamentat amb el coneixement i
acceptació de sí mateix a través de l’enriquiment a les pròpies vivències i
intentant que l’alumne s’ajusti a diverses situacions.

2.2 Evolució de les funcions de l’Educació Física

Depenent del moment històric, l’activitat física ha complert funcions que

estaven subjectes als costums de cada època. A continuació passem a
desenvolupar-les.
 Oposicions Educació Física
Tema 2

Funció anatòmica-funcional: Des de l’antiguitat, ha existit un interès de

preparació per a la casera, la guerra o pels jocs esportius.

Funció higiènica: Fa referència a la conservació i millora de la pròpia salut,

així com a la prevenció de determinades malalties i disfuncions. És una de les
funcions més antigues que s’assigna a l’activitat física:
- Hi ha referències en les societats primitives de l’antic orient (Indià, Xina i
Egipte), com en els quatre llibres vedes de la cultura hindú.
- A la Grècia clàssica comença la influència mèdica d’Hipòcrates.
- Aristòtil li dóna a la gimnàstica una orientació més instrumental.
- Gal·lè, en l'època romana posa les bases d’una gimnàstica mèdica.
- Durant el Renaixement, H.Mercurialis, intenta restaurar la gimnàstica de la
Grècia clàssica.
- En el segle XVIII, hem de destacar a Rousseau amb la seva obra mestra
Emili, o De l’educació. Un punt de vista preventiu.
- Desenvolupament de diferents escoles gimnàstiques entre el segle XVIII i el
XIX destacant la figura de P.H. Ling.
- En l’actualitat, interès per la relació entre activitat física i la salut.

Funció estètica i expressiva:

Quan a la primera, l’estètica corporal, ens hem de remuntar a:
-La Grècia clàssica, on es considera una valoració estètica cap al cos.
-En l’època romana, com a mitja d’entreteniment en el temps de lleure.
-En l’edat mitjana desapareix aquesta tendència.
-Després amb el Renaixement, es comença de nou amb una certa preocupació
per l’estètica corporal.
-En l’actualitat interès de la publicitat per la imatge corporal.
La segona, la funció expressiva: No ha tingut un gran pes en l’educació física
al llarg de la història. En el segle XX, en concret en el moviment expressiu de
l’escola alemanya, on es crea una sèrie de sistemes expressius, destacant
Isadora Duncan o Rodolf Bode, pare de la gimnàstica expressiva.

Funció comunicativa i de relació:

- A la Prehistòria, mitjançant les danses.

 Oposicions Educació Física
Tema 2

- La funció que li donaven els romans a l’activitat física com a vehicle per a la
relació social.

- Avui dia, mitjançant el currículum d’Educació Física es contempla la

possibilitat de contribuir a la formació de valors.

Funció Agonística:

Restauració dels Jocs Olímpics de l’era moderna pel baró Pierre Coubertain
l’any 1896. El concepte agonisme equival a competició o funció competitiva, la
funció es vincula a jocs i esports, malgrat que el currículum s’orienti mes cap al
seu caràcter recreatiu.

Funció de coneixement:

-Rousseau, en el segle XVIII i la seva obra Emili, o De l’Educació.

-Psicologia del coneixement de Piaget.
-La psicoanàlisi de Freud, va establir la identitat entre actituds mentals i el cos.
-L’escola americana de les habilitats motrius, amb Gratty.
-Els psicomotricistes, com Wallon.
-Vayer i Le Boulch.
Funció catàrtica i hedonista

- Permet una evasió i permet l’alliberament de tensions quotidianes.

- Els patricis romans realitzaven exercicis físics i acudien a les termes.
- Les activitats dels nobles en torneigs, justes, caceres.., eren activitats que
cobrien en el temps de lleure.
- l’Escola anglesa de T. Arnold que proposava la pràctica de l’esport per al
temps lliure.
- Avui en dia s’origina la necessitat de moure’ns per alliberar tensions.
Funció de compensació:

Aquesta funció és recent, pròpia del nostre temps i del seu estil de vida. Neix
com a conseqüència de les restriccions de poder realitzar activitat física que
imposen les activitats laborals, acadèmiques, etc, pròpies de la vida moderna.
 Oposicions Educació Física
Tema 2

3. CONCLUSIÓ

L’educació física desenvolupa un paper molt rellevant en l’evolució i la formació

integral dels i de les alumnes. Des d’aquesta àrea, es treballa en tots els àmbits
de la personalitat mitjançant el desenvolupament dels elements psicomotrius
bàsics en els primers nivells, el desenvolupament harmònic i gradual de les
habilitats motius, el treball del coneixement i expressió corporal, els quals en
conjunt i en un ambient planificat i organitzat, ajuden a obtenir al nostre alumnat
uns hàbits i un estil de vida saludables. Així doncs, la finalitat del docent en
aquesta àrea és justament aquesta, transmetre els valors que permetin als
nostres alumnes conviure en la societat actual d’una forma autònoma, adient i
saludable, comprenent quins són els seus límits i les seves possibilitats.

4. BIBLIOGRAFIA

Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació (LEC).

Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació

Primària.

PIAGET, J. (2002): Psicología del niño. Madrid. Morata.

ARRÁEZ, J. M. y ROMERO, C. (2000): Didáctica de la Educación Física. En RICO, L.

y MADRID, D.

CONTRERAS JORDÁN, O. R. (1998): Didáctica de la Educación Física. Un

enfoque constructivista. Barcelona. INDE.