Professional Documents
Culture Documents
Recull Prensa 19-11-2021
Recull Prensa 19-11-2021
Recull Prensa 19-11-2021
EDUCACIÓ
LAIA VICENS
BARCELONA
3,0%
Tinc un excés de feina per preparar les classes 32,1% 26,5% 38,4%
Qualitat de les formacions
Tinc un excés de tasques per corregir 38,8% 13,7% 15,6% 31,8% al centre o al claustre
Elena Ferran
BARCELONA La frase
————————————————————————————————— Tinc un excés de feina administrativa 32,4% 12,1% 23,8% 31,6% Qualitat de les formacions
en serveis educatius - PFZ
El professorat va acabar el “No tot és un 10 i
1,1%
Em sento responsable del rendiment escolar de l’alumnat 8,6% 56,5% 33,8% Qualitat de les formacions
curs massa atrafegat. Així tenim àmbits a individuals rebudes dins la
5,4%
1,1%
es desprèn dels resultats millorar, com la gestió Tinc dificultats per mantenir la disciplina a l’aula 37,0% 56,5%
formació del Departament
de l’enquesta que el Depar- administrativa i la Tinc dificultats per estar al dia de canvis en polítiques d’Educació
5,9%
tament d’Educació va en- educatives 49,1% 25,0% 20,0%
comunicació interna”
viar el juny per conèixer Tinc dificultats per donar resposta a les preocupacions de 47,0% Qualitat de les formacions
6,6%
1,1%
Patrícia Gomà famílies 45,2%
l’opinió dels docents i els SECRETÀRIA DEL DEPARTAMENT individuals rebudes en
6,7%
equips directius. Un 65% D’EDUCACIÓ Tinc dificultats per adaptar la docència a l’alumnat NESE 50,4% 23,1% 19,8% entitats o associacions
dels professors coincidei- externes al Departament
xen que sovint o gairebé d’Educació
sempre es veuen amb un La xifra
—————————————————————————————————
ENQUESTA A L’EQUIP DIRECTIU. JUNY 2021 Grau de transferència de la
excés de feina per prepa- Càrrec que ocupes en l’equip directiu actualment Durant quant temps més voldries continuar formació al centre
rar les classes, i el 55% es
troben superats per les
tasques administratives.
Gairebé el 70% admeten
41.435
Els docents van respondre
Un altre
2,4%
en el càrrec que ocupes:
Cap d'estudis
Un mandat
més
Dos
28,3%
6,1%
mandats
més
Grau de transferència de la
formació a la zona
Grau de transferència de la
21,8% 26,7%
que tenen dificultats per l’enquesta que Educació va 16,3% formació individual rebuda
atendre alumnes amb ne- fer entre el 18 de juny i el 2 de Secretari/ària dins el marc del
cessitats especials, i prop juliol també a 5.052 directius. Departament
de la meitat reconeixen 6,8%
Grau de transferència de la
que els costa estar al dia Fins a El màxim formació individual rebuda
Director/a 42,3% Coordinador/a
dels canvis en polítiques cents és la formació, així acabar el 49,3% de temps per associacions externes
educatives. com donar resposta al pedagògic/a mandat possible
Amb l’enquesta, que es manteniment a nivell tèc-
va enviar a final de juny, es nic i tecnològic dels cen-
volia detectar les necessi- tres. “Manifesten la neces- nar-hi resposta.
tats i els àmbits de millora sitat de formar-se per do- No és el moment de treure mascaretes al pati Les direccions recla-
en els recursos i serveis nar la millor resposta edu- ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
men també menys buro-
educatius. La secretària cativa”, assenyala la secre- La situació epidemiològica protecció perquè la pandè- ments en què comunitària- cratització per la gestió de
general d’Educació, Patrí- tària de Transformació ha empitjorat amb la trans- mia no està superada. Tot i ment hi ha un increment del les altes, les baixes o les
cia Gomà, destacava ahir Educativa, Núria Mora, missió del virus i no és mo- l’informe que havien plante- nombre de contagis no apli- substitucions. Per reduir
en roda de premsa “l’alt que indicava que des dels ment de plantejar-se la retira- jat els experts, Gomà va re- carem cap mesura que no si- aquesta càrrega es treba-
grau de compromís i res- serveis d’inspecció es farà da de la mascareta als patis cordar que la mascareta, obli- gui prudent als centres edu- lla per “simplificar” els dis-
ponsabilitat” dels docents, un acompanyament als de les escoles. La secretària gatòria a partir dels sis anys, catius”, va dir. Gomà va recor- positius i la comunicació
que en una valoració de l’1 centres. Educació treballa general d’Educació, Patrícia depèn d’una normativa esta- dar que s’ha fet arribar una interna entre el departa-
al 4, puntuen amb un 3,3 en l’impuls de la figura dels Gomà, va considerar que si tal. La secretària va indicar recomanació a tots els cen- ment i els centres. Els di-
la satisfacció amb la seva mentors, com s’està fent bé en un primer moment que “no està sobre la taula” tres perquè de cara a les acti- rectius valoren amb un
feina i els directius amb la en l’àmbit digital, per aju- s’havia valorat aquesta opció, procedir a la retirada de les vitats i celebracions vincula- 3,2 la qualitat de les for-
seva feina. “No tot és un 10 dar les direccions i els do- ara es demana “prudència” i mascaretes entre els més jo- des amb el Nadal es facin macions que reben en el
i tenim àmbits a millorar cents a fer els canvis de que es mantinguin “estricta- ves quan són la població no amb mascareta i, si pot ser, centre o el claustre. Entre
en la gestió administrativa currículum previstos per ment” les mesures d’auto- vacunada. “En aquests mo- en espais a l’aire lliure. les àrees que més valoren
i en la comunicació inter- als propers cursos. hi ha un 43,6% que creuen
na del departament amb Pel que fa a les direc- que s’ha de promoure la in-
els centres”, assumia Go- cions es reclama més co- que la inspecció empren- educativa, que és una de consulten com s’ha d’ac- novació i un 44,5% la ges-
mà, que destacava l’esforç neixement de la normati- drà canvis perquè tothom les qüestions que més pre- tuar. La conselleria confia tió d’atenció a la diversitat
dins els claustres per inno- va i formació. Un 43% dels que accedeixi a la direcció ocupen. La secretària que el pla per potenciar el als centres.
var i introduir canvis me- directius asseguren que tingui la formació inicial, i d’Educació posava com a català presentat fa unes L’enquesta mostra al-
todològics i tecnològics. no han participat mai en s’habilitaran càpsules in- exemple el “neguit” dels setmanes, amb un reforç i guns resultats sobre la va-
Un dels àmbits de millora cursos o seminaris sobre formatives en temes rela- equips directius quan de- l’acompanyament des loració que es fa sobre la
que assenyalen els do- lideratge. Mora va indicar cionats amb la normativa tecten el poc ús del català i d’inspecció permetrà do- gestió de la pandèmia. Els
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 767 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.903 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 15,65%
Pág: 5
Pàg.:
gats
41.435 docents (39,8%)
5.052 directius (53,2%)
3,2
3,0
2,9
3,0
2,9
2,6
2,6
GRÀFIC: EL PUNT AVUI
2,6
Terceres dosis a Alcarràs ■ El departament de Salut va habilitar ahir un punt de vacunació temporal al Centre Major d’Alcarràs per
administrar la tercera dosi a treballadors agroalimentaris del Baix Segre i altres municipis del Segrià que s’havien vacunat contra la
Covid amb Janssen. Se’ls administra mitja dosi de Moderna o Pfizer. A Lleida, la van rebre unes 18.000 persones.
Un grupo de
estudiantes a la
salida del instituto.
FOTO: PERE FERRÉ
Educación
ZBFTFYDFQDJPOBM
conseguían el 69% de la puntua-
ción, los repetidores lograban el
51%. En inglés los primeros logra-
ban el 73% y los repetidores, el
TPMPMPIBDFFM
52%.
«No es justo»
Consultamos a varios grupos de
alumnos de cuarto de ESO y de
bachillerato sobre la conveniencia
de evitar repetir curso y las reac-
ciones son variadas. En uno de los
grupos, cuando leemos la noticia
En Tarragona el número de repetidores en la educación obligatoria del Consejo de Ministros, la pri-
se ha reducido a menos de la mitad en los últimos cinco cursos mera reacción de un chico es ex-
clamar: «¡Bien! ¿no?». Una com-
pañera interviene: «De bien nada,
es injusto. ¿Van a tener igual la
NORIÁN MUÑOZ aprovechar como una segunda más, a medida que avanzan los ESO los que se esfuerzan y los que
TARRAGONA oportunidad. La tendencia, con el cursos hay más posibilidades de no? A mí me parece un mal ejem-
resto de alumnos, es a tratar de repetir. Cuarto de la ESO es, de plo», le interpela.
Blanca es profesora de la ESO en pasarles de curso. hecho, el curso que acumula más En lo que sí encontramos con-
un instituto público y reconoce Su percepción respecto a que la alumnos repetidores. senso es en su percepción de que
que aunque la reforma del Decre- repetición es excepcional la corro- la situación de los alumnos que
to de evaluación, promoción y ti- boran los números. En el Camp «Es difícil de gestionar» repiten solo empeora: «Si ya iban
tulación aprobada esta semana de Tarragona el curso pasado, el Blanca apunta que una de las di- mal, cuando repiten es peor», dice
por el Consejo de Ministros ha 2020-21 (el último dato publica- ficultades que plantea el sistema una joven que cree que «repetir
causado mucho revuelo porque do por el Departament d’Educa- es que los alumnos van superando solo sería útil si fuera voluntario».
recoge que repetir curso en la ció) un 2,52% de los alumnos cursos sin lograr un nivel mínimo Hablamos con una técnica que
ESO ya no depende del número matriculados, 773, estaban repi- de conocimientos y habilidades «y trabaja con jóvenes en riesgo de
de suspensos y dice expresamente tiendo curso. El porcentaje, ade- eso es muy difícil de gestionar». exclusión y nos explica que los jó-
que deberá ser «excepcional», lo más, se ha reducido en más de la La otra alternativa, la de repetir, venes con quienes trabaja, que
cierto es que, en su experiencia, mitad en cinco cursos, ya que en no obstante, tampoco ayuda a están en un nuevo intento por sa-
el número de alumnos que repite el 2016-17 eran el 6,46%. Los da- mejorar las cosas, señala. carse la ESO, piensan exactamen-
cada curso ya es anecdótico. tos evidencian también los efectos Las pruebas que se hacen en te lo mismo: «Se echa por tierra la
Y es que, señala, más allá de las de la pandemia de Covid-19, cuarto de la ESO ya dan algunos cultura del esfuerzo». Además,
normas generales, cada equipo cuando las autoridades educati- indicios respecto a que repetir no cree que es solo una forma de es-
directivo tiene «criterios intangi- vas dieron instrucciones de limi- mejora el rendimiento académico. currir el bulto. «Para acceder a los
bles que no están publicados en tar al mínimo la repetición. Las que se han aplicado este año estudios de FP de grado medio
ninguna parte» donde se estable- Por sexos, igual que en años an- han demostrado claras diferencias también necesitas unas notas. Y,
ce quién repite y quién no. En su teriores, los chicos son casi el do- de resultados entre los alumnos una vez estás dentro, si no traes
centro el criterio es que repetir se ble que las chicas. Ellos represen- repetidores y los que no lo son. un nivel mínimo no vas a poder
reserva solo a quien lo puede tan el 64% y ellas, el 36%. Ade- Los repetidores, pese a estar ha- salir adelante».
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: LOCAL
Vpe: 930 € ţ
Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
ţ
Vpe portada: 3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 35,37%
Pág: 11
Pàg.:
Los cambios
límites. El título de secundaria
Lo que dice el nuevo obligatoria será único y no
decreto de evaluación contendrá caliţcación ţnal
alguna. Habrá una segunda
A partir de este curso obtener o oportunidad para los alumnos
no el título en ESO ya no depen- que por su edad (18 o más) no
derá del número de suspensos puedan seguir cursando ESO y
que se tengan al término del no hayan logrado el título. En los
cuarto y último curso. El decreto dos cursos siguientes podrán
ya no ţja una cifra concreta de intentar conseguirlo haciendo
materias no superadas que pruebas o actividades personali-
impide graduarse. Es una zadas extraordinarias de las
decisión que deja en manos del materias que no hayan superado.
equipo de profesores. Hasta La repetición tiene que ser
ahora un alumno solo podía algo «excepcional». Solo se
graduarse en ESO si lo aprobaba permite una repetición en
todo o si suspendía un máximo Primaria y un tope de dos hasta
de dos asignaturas, siempre que el final de ESO. Si el estudiante
no fueran Matemáticas y Lengua debe repetir recibirá un plan de
al mismo tiempo. Ahora no hay apoyo personalizado.
El
2,52%
El gran problema, apunta, es
que el sistema «no está preparado
para atender la diversidad de ver- GERARD C
dad» ni para trabajar en la moti- TARRAGONA
vación de los jóvenes. Y es más ● de los alumnos que repiten
fácil hacer pasar de curso «que curso en la ESO son chicos El Institut Municipal d’Educació
realizar una atención individuali- frente al 36% de las chicas. El de Tarragona (IMET) ha organi-
zada». curso que más se repite es zado para este mes de noviem-
Blanca comparte su preocupa- cuarto. bre varios talleres y actividades
ción. En su caso, parte del proble- con el objetivo de reivindicar el
ma radica en que no hay medios papel de la infancia y de la ado-
para atender a los alumnos con lescencia en la sociedad, bajo el
necesidades educativas especia- nombre de Novembre Educatiu.
les. En una de sus clases, relata, Y lo hace en unas fechas señala-
hay siete alumnos (de 27) con un das en el ámbito educativo. Por
plan individualizado por distintos ● de los catalanes de entre 18 y un lado, está previsto que duran-
problemas de desarrollo o del 24 años abandonó prematura- te la mañana de hoy el pleno or-
aprendizaje. «Pero yo sigo estan- mente los estudios. El porcen- dinario municipal apruebe el
do sola para atender a los 27 y sin taje entre los hombres es del nuevo Pla Local de la Infància i
una formación específica». 23% y el de mujeres, el 11%. la Adolescència de Tarragona,
que identifica y concreta los pro- -PT1SFNJT*.
Seguir en el sistema, ¿para qué? yectos a desarrollar en cinco de DVNQMFOBÑ
Mercè Gisbert es doctora en Cien- cultades, pero también podemos los ámbitos de los objetivos ge-
cias de la Educación y especialista ser excelentes en algo». nerales que marca la Convención IBSÂVOBHBMB
en Tecnologías aplicadas a la edu- Cree que se debería ir hacia sis- de los Derechos de la Infancia. FOFM5FBUSF5B
cación y considera que el dilema temas en los que las personas Paralelamente, mañana, 20 de
entre hacer repetir o no a un puedan avanzar a medida que noviembre, se conmemora el Día
alumno es complejo, pero de lo aprenden y no necesariamente Universal del Niño. Por ello, la
que realmente se trata es de ver basados en lo cronológico. Rambla Lluís Companys de Ta-
para qué se repite. «Si lo que ha- Considera, además, que una de rragona acogerá un taller de cir-
cemos es tener al alumno un año las patas de las que cojea el siste- co, juegos gigantes y un consejó-
más en el sistema y no actuamos, ma es no contar con un buen sis- metro, entre otras actividades
no solucionamos el problema, si- tema de orientación académica y relacionadas con la educación y
no que se agudiza». personal como sí existe, por ejem- el rol de los niños y niñas en la
Una de las claves del problema plo, en el munido anglosajón. Re- sociedad actual. Asimismo, se
es que el sistema es muy cuadri- cuerda que la ESO coincide con leerá el manifiesto del Consell
culado «y cada vez tiene que aten- un momento evolutivo complejo d’Infants y a las 19 horas, la To-
der a personas más diversas». Se de las personas, la adolescencia, rre dels Vents y la fachada del
trata, señala, de poner al alumno «y a muchos los perdemos por esa Ayuntamiento de Tarragona se
en el centro. «Todos tenemos difi- parte afectiva y emocional». iluminaran con el color azul, el
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 5.043 Sección:
Secció: SALUD
Vpe: 756 € Tirada: 1.884 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.400 € Difusión:
Difusió: 1.441
Vpe portada: 2.400 € Ocupación:
Espai pàg.: 31,52%
Pág: 19
Pàg.:
KZKEs
L’EM
Les escoles de Lleida tenen 1.794 la te
“tar
confinats, com a finals d’abril s’ha
pos
Educació es fa enrere i no es planteja aquest informe la situació de la
ƉĂŶĚğŵŝĂ ĞƌĂ ŵĠƐ ƉŽƐŝƟǀĂ͕ ƚĂŶƚ
a la societat com als centres, i per
L’Agènci
ment (E
ůdƌŝďƵ
ůƐƉĂŢƐŽƐĞƵƌŽƉĞƵƐƚŽƌŶĞŶĂĞŶ ǀĞƐƉƌĞ ŝ ůĞƐ ďŽƟŐƵĞƐ ŶŽ ĞƐƐĞŶ
Ă ĂǀĂůĂ
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 15.690 Sección:
Secció: LOCAL
Vpe: 1.216 € Tirada: 6.237 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.357 € Difusión:
Difusió: 4.483
Vpe portada: 4.242 € Ocupación:
Espai pàg.: 51,61%
Pág: 8
Pàg.:
°Ì
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 15.690 Sección:
Secció: LOCAL
Vpe: 1.300 € Tirada: 6.237 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.357 € Difusión:
Difusió: 4.483
Vpe portada: 4.242 € Ocupación:
Espai pàg.: 55,16%
Pág: 10
Pàg.:
Fan un cribratge
a dues escoles
del Ripollès per
l’augment de
casos Covid
u L’escola Pirineu de Camprodon té 118
confinats i la Vedruna de Ripoll en té 105 més
Infants en una classe, amb mascaretes, en una imatge d’arxiu. MANU MITRU
AGÈNCIES/DDG. BARCELONA més.
°Ì El departament de Salut farà, L’augment de casos a les esco-
avui divendres, un cribratge mas- les, tanmateix, no és exclusiu del
siu a alumnes i professors de l’Es- Ripollès, sinó que a tot Catalunya
Al Ripollès hi havia ahir
cola Pirineu de Campdevànol i la també s’estan elevant els alum- 399 alumnes confinats,
Vedruna de Ripoll. Segons han nes confinats pel coronavirus.
Girona confirma 231 nou casos i hi el que significava 164
explicat fonts de Salut, els testos Ahir, la xifra s’elevava a un total de
més dels que hi havia
són conseqüència de l’auge de
casos detectats en els darrers
13.350 afectats, que assisteixen a
classes de 62 centres de tot Cata-
ha cinc ingressats més en 24 hores dimarts
dies. En aquests moments, l’esco- lunya, segons les dades del de- u La incidència de la pandèmia de rebrot continua pujant fins a
la Pirineu de Camprodon té 118 partament d’Educació. També segueix a l’alça a les comar- situar-se a 186, més de vint
alumnes confinats i la Vedruna de seguien tancats dos centres edu- ques gironines. Segons les últi- punts per sobre de la mitjana l’Ebre.
Ripoll en té 105 més. Segons les catius a causa de la pandèmia: la mes dades del departament de que es va detectar durant la
dades d’ahir, al Ripollès hi ha 399 guarderia El Cargol, d’Avinyonet Salut, a la regió sanitària de Gi- setmana de l’1 al 7 de novem- 10.000 positius aquest curs
alumnes confinats, el que signifi- del Penedès (Alt Pendès), amb rona s’han confirmat 231 nous bre. Mentrestant, l’Rt puja Des de que el departament
ca164 més dels que hi havia di- tretze persones confinades per casos de coronavirus en 24 ho- dues centèsimes, fins a 1,30, d’Educació va començar a comp-
marts. un positiu en Covid, i Els Putxi- res, mentre que s’han comuni- per sota de l’1,42 de l’interval tabilitzar els casos de Covid, a fi-
Altres centres de la comarca nel·lis, una altra guarderia situa- cat dues morts més de Covid- anterior. La incidència a set nals d’agost, s’han acumulat
que tenen una elevada xifra da a Montesquiu (Osona), amb 19, i el nombre de pacients in- dies, en aquests moments, és 10.687 positius en el sistema edu-
d’alumnes confinats són l’escola set positius detectats durant els gressats a la Regió sanitària de 86. A més, el 4,47% de les catiu català, entre alumnes
Tomàs Raguer de Ripoll, amb una últims deu dies i disset persones s’incrementa en cinc persones, proves que es fan surten positi- (9.396), docents i personal d’ad-
setantena; l’escola Joan Maragall confinades. tot arribant fins a les 51. El risc ves. ACN/DDG GIRONA ministració (1.275) i personal ex-
de Ripoll, amb 26; i l’escola Doc- Segons les mateixes dades tern (16), segons les dades notifi-
tor Robert de Camprodon, amb d’Educació, els centres escolars cades ahir dijous.
26. També hi ha una vintena d’es- amb grups confinats s’elevaven Els casos positius dels últims
tudiants confinats a l’institut-es- ahir dijous fins a 62 (quan dime- ritàriament, a les comarques de nedès) i Lleida (Segrià, Pla d’Ur- deu dies ascendeixen a 2.295,
cola de Ribes de Freser, l’institut cres eren només 53) dels 5.108 Barcelona i Girona, tot i que tam- gell, Urgell i Pallars Jussà), men- dels quals 1.922 són alumnes, 364
Abat Oliba de Ripoll en té setze i existents, la qual cosa suposa bé es van ampliant cada cop més tre queden lliures de Covid, de són personal docent i d’adminis-
l’escola Els Pinets-Zer Vall de Ter l’1,21% del total. Aquestes esco- a diverses zones de Tarragona moment, gran part de la zona ració i serveis i nou més corres-
de Sant Pau de Segúries, setze les i instituts estan situats, majo- (Baix Camp, Tarragonès i Baix Pe- nord de Lleida i les Terres de ponen a personal extern.
°Ì
°Ì °Ì
NOTICIES
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 31.503 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 364 € Tirada: 11.190 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 1.678 € Difusión:
Difusió: 9.001
Vpe portada: 1.678 € Ocupación:
Espai pàg.: 21,68%
Pág: 13
Pàg.:
NOTICIES
Vpe portada: 2.400 € Ocupación:
Espai pàg.: 62,58%
Pág: 6
Pàg.:
La Generalitat manté sobre la taula centres de culte o les instal·lacions es- cutiu descarta retirar la mascareta
l’opció de passar a exigir un certificat portives. Tenint en compte l’augment del pati de les escoles. Els centres de
Covid com el que es demana a les dis- generalitzat de positius, que es nota primària s’han convertit en els prin-
coteques també als restaurants, els sobretot al Ripollès, ara per ara l’exe- cipals focus dels brots actuals.
OSONA Pacients ingressats amb Covid-19 RIPOLLÈS Pacients ingressats amb Covid-19
118 116 2020 34
31 30
99 2021 29
93
76
65
17
48 53
45 45
42 40 12
34 9
8 7
24 22 22 21 7
20 5 6
15 15 4 3
11 9 12 10 9 3 3
2 2
18 1
13 17 15 11 1 1 1 0 00 0 0
1
2 2
2 9 16 23 30 7 14 21 28 4 11 18 25 2 9 16 23 30 2 9 16 23 30 0 7 0 140 21 28 4 11 18 25 2 9 16 23 30
NEUS PÁEZ
Setembre Octubre Novembre Desembre Setembre Octubre Novembre Desembre
TOVALLONS
NEGRES
Canvis a l’ESO
E
ls nostres pares
volien que apren-
guéssim, nosal-
tres volem que
vulguin aprendre.
N’hi havia, de pares, que eren
com el de Miguel Bosé i troba-
ven que això de llegir no era
bo. Tinc l’honor de dir que a
mi m’ho van prohibir (amb un
èxit absolut, com es pot com-
provar). Els pares d’abans no
volien –en general– cap mal
als fills, però no passaven
d’aquí. Els d’ara volen –en ge-
neral– que els fills siguin feli-
ços. Els pares d’abans, sobre-
tot, el que no volien era signi-
ficar-se, cridar l’atenció (i ai-
xò incloïa impedir que el nen
fos artista) i els d’ara qui sap si
volem tot el contrari. Abans
els grans no es queixaven de
les cadires incòmodes que te-
nien a l’oficina. I els fills tam-
poc de les de l’escola. Avui, els
grans ens queixem de les cadi-
res incòmodes de l’oficina i
fins i tot del teatre. Els fills,
doncs, també. Els grans no de-
manaven “temps per a ells”,
perquè del que es tractava era
de treballar i prou. I els fills,
esclar, tampoc. Em sembla
que en això hem millorat.
Amb això vull dir que si l’en-
senyament canvia és perquè
la societat canvia també. Lle-
gim que a partir d’ara no hi
haurà exàmens de recupera-
ció a l’ESO, es podrà obtenir el
títol de batxillerat amb una
assignatura suspesa i repetir
curs serà del tot excepcional.
Repetir no hauria de ser un
càstig, sinó un servei a
l’alumne, però ja entenc,
també, que de vegades
l’alumne repetidor no millo-
ra repetint sinó al contrari.
Que es pugui obtenir el títol
amb una assignatura suspe-
sa em fa l’efecte que serà com
si eliminem els dilluns; el nou
dia lleig serà el dimarts. De la
mateixa manera, si amb una
de suspesa tens el títol, amb
dues no. Tothom actuarà en
conseqüència.
Pel que fa a eliminar els
exàmens de recuperació, em
sembla una notícia fantàsti-
ca, per una raó. Ara mateix,
tal com estaven plantejats, no
tenien cap sentit. L’alumne
suspès no estudiava tot l’es-
tiu per fer el tradicional exa-
men de setembre. Suspenia i
feia l’examen una setmana
després. Per tant, aquell nou
examen era una absurditat.
EMPAR MOLINER
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 51.124 Sección:
Secció: CONTRAPORTADA
Vpe: 668 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 1.500 € Difusión:
Difusió: 14.607
Vpe portada: 1.500 € Ocupación:
Espai pàg.: 44,5%
Pág: 48
Pàg.:
“Un niño
para la Transición Digital menores en una fotografía y no
(AETD), nacida en 2020, que ha van a saber la edad de un menor.
organizado unas jornadas sobre Es muy importante conocer el ac-
los derechos del menor en la Red. ceso a determinados contenidos.
Pregunta. Un niño conectado
a internet tiene una oportunidad
que nosotros no tuvimos. Y una
amenaza que tampoco.
debería poder P. ¿El juego del calamar, por
ejemplo?
R. Por ejemplo. Nos preocu-
pa no solo por los contenidos.
Respuesta. Porque la tecnolo-
gía ha aportado y sigue aportando
cosas buenísimas, pero tiene su
desarrollarse No es solo lo que los menores
busquen en internet, sino que
las compañías busquen a nues-
sin algoritmos’
lado oscuro. En un entorno en el tros menores porque saben que
que hay ciberacoso o conductas se les puede manipular con más
autolesivas, Save the Children esti- facilidad que a un adulto.
ma que el 94% de jóvenes de en- P. ¿Internet acorta la infan-
tre 10 y 15 años son usuarios habi- cia?
tuales de internet. R. No sé si los niños se hacen
P. ¿Qué significa eso? mayores antes en internet, pero
R. Que tenemos que darle más sí que el acceso a determinada
importancia a la protección del información les puede hacer que-
menor en el entorno digital. Hay darse sin infancia y acceder a con-
un concepto fundamental: la tenidos impropios de su edad,
mercantilización de los menores. con las consecuencias que pueda
En la AETD hemos leído muchos tener. Niños de ocho y nueve
artículos sobre anorexia, cómo años ya tienen acceso a conteni-
afecta a las adolescentes y las ni-
ñas, el incremento de suicidios e
ingresos hospitalarios. Eso, por “No podemos decir:
un lado. Por otro, escuchamos en que mis hijos no
los círculos de las grandes tecno- entren en internet.
lógicas una posición muy preocu- Tenemos que convivir
pante: “Internet no es un medio con eso y educar”
maduro, no es un mercado madu-
ro. No se debe regular”. Lo que
quieren estas compañías es liber- “Mercantilizar a un
tad para hacer lo que quieran. Y menor es mercantilizar
nos dicen que ellas son únicamen- sus datos. Si un
te el canal de comunicación, y producto es gratuito,
que la responsabilidad de educar el producto eres tú”
a los menores en el uso de la tec-
nología es de los padres y los pro-
fesionales. Es muy hipócrita ese
discurso, dos pornográficos. Los menores
P. ¿A qué se refiere con la no tienen la capacidad de pensa-
mercantilización? miento crítico de los adultos, y
R. Mercantilizar a un menor esa manipulación que les lleva a
es mercantilizar sus datos. Si un las redes sociales les hace no de-
producto es gratuito, el producto sarrollarse como deberían, sino
eres tú. Nos dicen: “Google es un con la injerencia del algoritmo.
buscador, Facebook e Instagram P. Prohibir no es la solución.
son sitios donde los jóvenes com- R. No podemos decir: que mis
parten historias con sus ami- hijos no entren en internet. Tene-
gos...” Pero si quieren que los pa- Ana Caballero, el martes en su domicilio en Madrid. / INMA FLORES mos que convivir con eso y edu-
dres y profesionales podamos edu- car. Como dice Laura Baena, de
car, necesitamos saber cómo es- Malas Madres: ¿quién no le ha da-
tán funcionando las redes y cuál R. Con esos datos utilizan tec- ta imposible verificar la edad de do su móvil a su hijo para poder
es su modelo de negocio. Y ahí es nologías muy persuasivas para un menor? hacer la cena tranquila o darse
donde nos damos cuenta de que que los menores, incluso los adul- R. Es hipócrita que digan que una ducha? A mí me gustaría po-
estas cosas no son gratuitas: pa- tos, nos enganchemos, y lo hacen les resulta imposible. No me lo der estar tranquila, si usan su ta-
gar con datos es pagar. Y nos preo- de una manera que es casi imper- creo. A ver si Google va a saber bleta, sabiendo que están viendo
cupa el uso de esos datos. ceptible. Lo monetizan todo. por las cámaras de eco o mis bús- contenidos propios de su edad,
P. ¿Por ejemplo? P. ¿A las compañías les resul- quedas si padezco o no una deter- que no los están manipulando.
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 236 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.903 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 4,81%
Pág: 23
Pàg.:
Cribratges
massius en
dues escoles
discapacitats, a Salt del Ripollès
ACN
disminució i es van apro- RIPOLL
piar d’un pis i un aparca-
El Departament de Salut
té previst realitzar avui un
tenia dificultats econòmi- cribratge massiu als alum-
nes i als professors de les
escoles Pirineu de Camp-
agent immobiliari i comis- devànol i Vedruna de Ri-
poll per detectar-hi conta-
deutes que tenien i refi- giats de Covid-19. La deci-
nançar-los. Entre la docu- sió s’ha pres en constatar
un augment de casos els
van signar hi havia la com- últims dies en aquests i al-
pravenda del pis i el pàr- tres centres. En aquests
quing. Els acusats han re- moments, l’escola Pirineu
conegut que es van aprofi- té 118 alumnes confinats i
tar de la “dificultat objecti- la Vedruna, 105. Ahir, al
va” de les víctimes per valo- Ripollès hi havia 399
rar l’abast real del consen- alumnes confinats, 164
més que dimarts. ■
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 852 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.108 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 20,75%
Pág: 24
Pàg.:
Roses renaturalitzarà
Montserrat Vayreda, i
també a les dues llars d’in-
fants municipals, El Cava-
llet de Mar i El Franquet.
els patis de les escoles El procés per arribar
fins a aquesta decisió final
va començar amb la pre-
sentació de fins a 258 pro-
jectes, que van haver de ser
a El projecte és el analitzats pels serveis tèc-
guanyador de la nics, que van fer la garbe-
votació majoritària llada que va acabar amb la
tria d’onze propostes.
dels veïns Les votacions es van
Joan Puntí efectuar en la segona quin-
ROSES zena d’octubre. Es van
emetre fins a 2.143 vots (hi
El projecte Renaturalitza- van participar fins a 939
ció dels patis de les escoles persones), la qual cosa vol
públiques va guanyar la vo- dir que la participació va
tació popular dels pressu- pujar respecte a l’any ante-
postos participatius de Ro- rior d’un 4,02% a un 5,8%.
ses i va ser el projecte més Els patis de les escoles i les llars d’infants de Roses seran La renaturalització dels
votat dels onze que van ar- millorats. ■ EPA patis escolars va rebre un
ribar fins a la fase final. total de 440 vots, seguida
Aquesta actuació, que po- 2022 reservada per al re- característiques de cadas- pel projecte de recondicio-
dria tenir un cost de fins a sultat d’aquest procés par- cun, es realitzaran a totes nament de patis d’infantil i
300.000 euros, és la que es ticipatiu. Les millores, que les escoles de primària del primària (430 vots) i el de
desenvoluparà amb la par- ara s’estudiaran amb els municipi, que són la Jau- fer més accessibles les vo-
tida del pressupost partici- centres per adequar-se al me Vicens Vives, la Narcís reres del municipi (243
pat corresponent a l’any màxim a les necessitats i Monturiol, Els Grecs i la vots). ■
Fecha:
Data: 19/11/2021 Audiencia:
Audiència: 68.859 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 6.463 € Tirada: 27.691 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 10.914 € Difusión:
Difusió: 19.674
Vpe portada: 2.631 € Ocupación:
Espai pàg.: 59,22%
Pág: 5
Pàg.:
INSTITUCIONS INVERSIONS
IGUALTAT ESTUDIS
Alumnos de sexto de primaria de la Escola Alberich i Casas probaron ayer la actividad. FOTO: FABIÁN ACIDRES
03*&/5"34&&/
$6&310:.&/5&
EBNPTDPO
TPTQSPQJPT
9hd_YW
NFEJEBTQBSB Tres escuelas inauguran cuatro circuitos
JUVBDJÒORVF que se siguen con una ‘app’ para promover
YDFQDJPOBMu MÓNICA PÉREZ
el ejercicio e involucrar a las familias
monicap@diaridetarragona.com
V[$BCBMMFSP
QBSFDFNBMUFOFS
"
los estudiantes de sexto cidos en el mapa y marcados tes recorridos están situados dos
de primaria de la Escola mediante estacas. Para ello, cada en la Escola Alberich i Casas y
PMWFSBQBHBS Alberich i Casas no hubo estaca muestra un número y un los otros dos en las Escola Gene-
BSFNPTUSFT que insistirles mucho para que, código QR. Con un smartphone ral Prim y la Misericòrdia, res-
EFUSBCBKPFO ayer a primera hora, probaran o una tableta se pueden leer los pectivamente.
FSBSOPTEFFTUPu los nuevos circuitos permanentes QR que acompañan a las marcas En la definición de las nuevas
S4BMWBU de orientación que Reus acaba del circuito, en puntos caracte- rutas participaron de forma acti-
de poner en marcha. Se trata de rísticos y que resultan de fácil va las comunidades educativas
hasta cuatro itinerarios señaliza- acceso. Los circuitos no tienen de los colegios implicados. Se
dos en diferentes puntos que se un tiempo, pueden hacerse en abrió un proceso de recogida de
FEJEBEFMBT recorren con la ayuda de una cualquier momento, y la finali- propuestas sobre cuáles creían
BT
QPSFKFNQMP
aplicación móvil y que se han dad es que los familiares de los que eran los puntos de interés
HJNOBTJPRVF fijado dos objetivos claros: pro- niños y niñas les acompañen en de la zona donde se podían co-
OEFTPMPIB mover la actividad física y poten- esta singular aventura que les locar los controles. A partir de
ciar la integración de las familias estas propuestas, una empresa
FTUPFVSPTu en la educación de los pequeños. ha desarrollado los trayectos y
"MBCBSU «¿Debe de ser por aquí o es por -PTUSBZFDUPT
EFFOUSF los ha diseñado sobre los mapas
allí? ¿Estará un poco más ade- ZLN
SFDPSSFOMPT correspondientes, además de
lante?», se preguntaban algunos adaptar el aplicativo para poner-
de los alumnos, mapa en mano, BMSFEFEPSFTEFMPT lo al alcance de todo el mundo.
corriendo por la calle Vilafortuny DPMFHJPTZMPTDPOFDUBO Ayer, los alumnos se familiariza-
y directos hacia el barranco del ron enseguida con el sistema y
Roquís. pudieron disfrutarlo a pocos me-
Tres de los circuitos están vin- ayudará a moverse y relacionar- tros de donde habitualmente
culados a los colegios implicados se con otros. estudian, ilusionados preguntán-
en la iniciativa, que son, más El camino más largo, el que dose «¿qué encontraremos en el
allá del Alberich i Casas, tam- enlaza las tres escuelas, se ha siguiente punto?» y compitiendo
bién la Escola General Prim y la equipado con un total de 24 a la carrera por llegar antes que
Escola Misericordia. El cuarto puntos, mientras que los tres el otro.
relaciona entre sí los centros de restantes tienen ocho. Se extien- El concejal de Esports, Pep
enseñanza. den en distancias de entre dos y Cuerba, destacaba ayer que «la
Los recorridos presentan con- ocho kilómetros y ofrecen desde orientación es un deporte inte-
troles que siguen la distribución nivel de iniciación para peque- gral, total, de cuerpo y mente»; y
de un trazado prefijado. La acti- ños y adultos que lo intentan Daniel Recasens, concejal de Cul-
vidad consiste en completar los por primera vez hasta propues- tura, detallaba que la propuesta
trayectos pasando por cada uno tas para los más expertos. Los «conecta muchas de nuestras po-
de los puntos de control estable- puntos de partida de los diferen- líticas de trabajo».
Y_kjWji Fecha:
Data:
Vpe:
19/11/2021
1.730 €
Audiencia:
Audiència:
Tirada:
24.251
8.447
Sección:
Secció:
Frecuencia:
Freqüència:
PROVINCIA
DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
-PTFTUVEJBOUFT
cimos nada por la pandemia. Este
proyecto está abierto, también, a
la ciudadanía que quiera coope-
rar», explica la profesora respon-
FOWVFMWFOFMBVMB
sable del proyecto, Noelia Pan.
Una vez a la semana los alum-
nos del ciclo de comercio van a
recoger los diferentes artículos
que tienen preparados escuelas e
EFTPMJEBSJEBE
institutos colaboradores y reali-
zan todas las tareas de la recogida
en sus horas de práctica. De esta
manera, continua, «estamos más
cerca de las escuelas, incluso nos 1BSBBTJTUJ
planteamos pedir una furgoneta JOTDSJCJSTF
para cargar todos los regalos».
FOMBDFFTU
Rigor en la clasificación EFSFVTSFG
Pan destaca, también, que los
C. VALLS alumnos van difundiendo el pro-
REUS yecto allà a donde van, incluso en
el propio instituto. En la zona de
El ciclo de comercio adaptado pa- la entrada, de hecho, han dispues-
ra jóvenes con discapacidad inte- to una mesa con regalos, «para
lectual del Institut Lluís divulgar lo que están haciendo y
Domènech i Montaner de Reus que más gente lo sepa», añade
tiene en marcha, por segundo Pan. Uno de los aspectos que tie-
año, una recogida solidaria de ju- nen más en cuenta los alumnos
guetes, que se alargará hasta el del ciclo es el rigor en la clasifica-
10 de diciembre. Otros centros ción. Alberto y Candela les está
educativos de la ciudad colaboran pareciendo muy entretenido. «Re-
con los hasta 12 alumnos que cur- cibimos una gran cantidad de re-
san dicho ciclo, ofreciendo tanto galos, de muchos tipos, abundan
juguetes nuevos como de segunda los muñecos y los peluches. El
mano. Una vez recogidos, los es- proyecto es una manera fácil de
tudiantes los limpian, desinfectan ayudar», concreta Alberto. Por su
y clasifican por tipología y franja parte, Candela sostiene que «hay
de edad. Una vez hecho esto, los que tener muy en cuenta la selec-
envuelven en papel de regalo y, ción de los juguetes, no pueden
según las necesidades de las enti- estar rotos. Estamos muy intere-
dades benéficas sumadas a la ini- sados en el proyecto».
ciativa, los van repartiendo. Pan complementa a ambos jó-
«El ciclo es un IFE, es decir, un venes diciendo que «más allá de
Itinerari Formatiu Específic y nos ponernos en contacto con las es-
organizamos con tiempo para la cuelas, vemos que el proyecto se
temporada navideña. El proyecto conoce por el boca a boca». En
se llama ‘Súper joguines’ y se creó Los alumnos clasifican y envuelven los regalos antes de entregarlos cuestión de dos semanas, han re-
hará tres años. El segundo no hi- a las entidades benéficas. FOTO: FABIÁN ACIDRES unido un total de 280 juguetes.