Fecha:

Data: 21/01/2022 Audiencia:

Audiència: 323.099 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 10.188 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió: 92.314
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.: 48,01%
Pág: 19
Pàg.:
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 769 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 20.085 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 3,83%
Pág: 22
Pàg.:

Josep Gonzàlez-Cambray
CONSELLER D’EDUCACIÓ

u L’esforç de flexibilitzar els protocols

per aconseguir que les escoles conti-
nuïn obertes és lloable, però porta
una casuística complexa que des-
borda el professorat i desconcerta
les famílies. P. 2

N

Les escoles obertes
“no perillen” tot i el
caos pels contagis
Educació permetrà que els professors d’ESO cobreixin les baixes
de primària als centres concertats i de titularitat municipal
LAIA VICENS
BARCELONA
Sense treva en els contagis ni els
confinaments en l’entorn escolar.
Ahir hi havia a Catalunya 120.277
professors i alumnes confinats –són
a casa quasi el 8% d’alumnes–, uns
20.000 més que dimecres, i també
més de 20.000 positius més. També
creix sense aturador el nombre de
centres tancats (són set, la majoria
rurals o llars d’infants) i, sobretot,
de grups tancats –ja n’hi ha 181, 23
més que ahir–. Als despatxos s’acu-
mulen les baixes laborals per trami-
tar –hi ha hagut més de 1.000 posi-
tius entre docents en les últimes 24
hores–. Tot plegat està desbordant
com mai els centres escolars.
Tant el curs passat com el primer
trimestre d’aquest, i tot i les dificul-
tats que suposa haver de gestionar
la pandèmia, els centres escolars
s’havien adaptat prou bé a la nova
normalitat. Però la variant òmicron,
malgrat que és menys perillosa, ha
posat contra les cordes el dia a dia
dels centres i, en particular, de les
direccions, que des de fa 10 dies vi-
uen exclusivament pendents dels
positius i les baixes que han de tra-
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
PANDÈMIA
mitar. En només 10 dies hi ha hagut
més positius que en tot el curs pas-
sat. Però, malgrat que són dies “di-
fícils i complexos”, el conseller
d’Educació, Josep Gonzàlez-Cam-
bray, va afirmar a RAC1 que “no
perilla” mantenir les escoles ober-
tes tot i el “vertiginós creixement
dels contagis” a la societat, que “es
reflecteixen” a l’escola.
D’ençà que es va reprendre el curs
després de Nadal, el departament
Confusió
Famílies i professorat critiquen
el desconcert pel protocol
d’aïllaments als centres
d’Educació ha fet 8.000 nomena-
ments de substituts a l’escola públi-
ca, 2.759 dels quals aquesta matei-
xa setmana. De manera excepcional,
la conselleria està nomenant substi-
tuts cada dia, i no cada dos dies com
abans. En canvi, les escoles concer-
tades, que no tenen accés a la borsa
d’interins, s’estan trobant amb mol-
tes dificultats per trobar mestres i
professors que puguin anar als cen-
tres a treballar per un parell de set-
manes, mentre durin les baixes la-
21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 51.124 Sección:
Secció: SOCIEDAD
2.121 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
4.030 € Difusión:
Difusió: 14.607
1.500 € Ocupación:
Espai pàg.: 52,62%
Pág: 12
Pàg.:
borals, i per això han demanat a la
Generalitat que els deixi contractar
estudiants d’últim curs de magiste-
ri, com han fet al sector sanitari. La
directora general de Professorat,
Dolors Collell, va explicar a TV3
que no és possible autoritzar-ho i
va recordar que Salut ho va poder
fer perquè tenia la base jurídica per
fer-ho. El que sí que es permetrà és
que els professors d’ESO facin clas-
se a primària als centres concertats
i de titularitat municipal.
També “de manera excepcional”,
i davant l’enorme dificultat que te-
nen molts instituts per trobar pro-
fessors de formació professional,
per a places de difícil cobertura s’es-
tan contractant professors tècnics
d’informàtica que tenen un graduat Alumnes de d’Educació”. “La majoria de direc-
de FP, que no cal que tinguin el com- l’Escola Sadako cions estan desbordades, treballen
promís de treure’s una carrera i que de Barcelona set dies la setmana, només es poden
no estan inclosos dins la borsa. ahir en una dedicar a la gestió sanitària i han ha-
classe. gut de deixar de banda la resta de
Desgavell als centres FRANCESC MELCION responsabilitats que els perto-
En aquest context, el sindicat Inter- quen”, afirmen. Diuen que és “into-
sindical va enviar un comunicat per lerable” que des del 9 de gener el Go-
denunciar la “situació límit” de les vern hagi canviat tres cops el proto-
direccions d’escoles i instituts, del col i es queixen que la improvisació
tot afectades pels “constants canvis i les modificacions constants: “Els
de protocols, les errades en els pro- equips directius són els que n’han
grames de gestió i la delegació de patit les conseqüències, en forma de
responsabilitats del departament trucades regulars de les famílies,

Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
Vpe portada:
també de les que no entenen o no
accepten els vaivens i que, de vega-
des, arriben al punt d’amenaçar de
denunciar la direcció”.
Una bona prova del desconcert
general es va evidenciar amb l’en-
trevista a RAC1 al mateix conseller
d’Educació, a qui van fer respondre
dubtes dels oients. El conseller va
generar confusió al respondre a una
treballadora de l’atenció primària
que volia saber si un alumne que
conviu amb un familiar contagiat de
covid sí que podia anar a l’escola.
Fecha:
21/01/2022 Audiencia:
Audiència:
1.579 € Tirada:
pág: 4.450 € Difusión:
Difusió:
1.500 € Ocupación:
Espai pàg.:
Cambray va contestar amb contun-
dència que amb els nous protocols
sí, però poc després des del departa-
ment d’Educació van matisar que
no era així i que només poden anar
a classe els alumnes convivents amb
positius si estan vacunats. Si no es-
tan immunitzats, s’han de confinar.
En aquest sentit, hi ha famílies de
primària que han decidit tirar pel
dret i portar els nens a l’escola sen-
se fer-los un test d’antígens quan
surt un positiu a l’aula. Conscients
que el grup s’haurà de confinar si
51.124 Sección:
Secció: SOCIEDAD
23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
14.607
35,49%
Pág: 13
Pàg.:
Pròrroga a l’ús del
passaport covid i la
limitació de grups
El TSJC va avalar ahir la peti-
ció de la Generalitat de man-
tenir una setmana més –fins
al 28 de gener– les restricci-
ons que afecten els drets fo-
namentals atenent a l’alta in-
cidència que provoca l’òmi-
cron en aquesta sisena onada.
De fet, els jutges ratifiquen
que com que la situació epi-
demiològica no ha millorat,
les restriccions serviran per
protegir el bé comú que és la
salut. Així, ja no hi haurà con-
finament nocturn, però con-
tinuen vigents la limitació de
les reunions a 10 persones,
l’ús del passaport covid per
entrar als interiors de bars i
restaurants i l’aforament del
70% en cerimònies religioses
i civils, protegides per la
Constitució. També es man-
tenen el tancament de l’oci
nocturn i les restriccions so-
bre els aforaments a l’interi-
or de la restauració, el co-
merç, les instal·lacions espor-
tives i la cultura, que va apro-
var la Generalitat i no han de
passar per la justícia.
apareixen 5 o més positius, i sabe-
dors que al protocol hi diu que el
TAR és simplement voluntari, han
apostat per no fer el test i, si el seu
fill o filla no té símptomes, enviar-lo
a classe i prou. Amb l’anterior pro-
tocol, cada vegada que sortia un po-
sitiu es feia una PCR a tot el grup i
se’l posava en quarantena, però
amb la generalització de la vacuna-
ció s’ha decidit flexibilitzar els aï-
llaments. Malgrat això, només un
terç dels alumnes de primària estan
vacunats actualment.e

La comunidad hace una de cada cuatro pruebas diagnósticas que se realizan en
España y levanta algunas restricciones por la alta transmisibilidad de la ómicron
Tests masivos y medidas ineficaces:
por qué la curva no baja en Cataluña
BERNAT COLL, Barcelona
Si la pandemia del coronavirus
fuera una fábula, el pico de la
sexta ola sería una zanahoria y
Cataluña el asno que la persigue
incansable. La cima de la curva
epidemiológica no acaba de lle-
gar en la comunidad a pesar de
que los expertos y el Govern anti-
ciparon la semana pasada que
se alcanzaría “en los próximos
días”. El tiempo pasa, la inciden-
cia se estabiliza en el conjunto
de España, pero el pico no se
distingue con claridad en la co-
munidad, que ayer levantó el to-
que de queda en pleno récord de
contagios. El gran número de
pruebas diagnósticas realizadas
y la sospecha de que las medidas
no han tenido el mismo efecto
con ómicron que con otras va-
riantes se anuncian como las
principales causas del actual
quiero y no puedo que vive Cata-
luña.
“Esperaba que alcanzáramos
el pico la semana pasada”, admi-
te Jaume Sellarès, vicepresiden-
te del Colegio de Médicos de Bar-
celona (Comb). “Quizás la canti-
dad de test de antígenos (TAR)
efectuados últimamemnte ha au-
mentado la cifra de positivos”.
Una de cada cuatro pruebas efec-
tuadas en España entre el 10 y el
16 de enero se realizó en Catalu-
ña, que hizo un total de 9.151
diagnósticos por cada 100.000
habitantes, casi el doble que la
media nacional (5.001). “Esta
búsqueda activa hace que se de-
tecten casos asintomáticos que
seguramente escaparán en
otros territorios”, entiende Sella-
rès. De las más de 702.000 PCR
o TAR realizadas por el Departa-
mento de Salut, un 35% fueron
positivos, un porcentaje inferior
a la media (39%) y muy por deba-
jo que Castilla La Mancha (46%)
y la Comunidad Valenciana
(43%), por ejemplo, comunida-
des con una búsqueda menor.
Los casos diarios se doblan en
una semana en las escuelas
Se disparan los contagios en
las escuelas. Según los últimos
datos del portal Traçacovid
—correspondientes al miérco-
les— en un solo día se registra-
ron 22.970 positivos más que
el día anterior (20.843 alum-
nos y el resto, profesorado),
cifra que duplica los de la
semana pasada, cuando se
detectaban entre 11.000 y
13.000 contagios diarios. Asi-
mismo, actualmente hay
120.277 personas confinadas,
de las cuales 111.786 son alum-
nos (un 7,76% del total) y 8.491
son docentes, administrativos
y personal externo (5,15%).
Fecha:
Data: 21/01/2022
Vpe: 5.411 €
Vpe pàg.:
pág: 11.800 €
Vpe portada: 11.800 €
La incidencia en los últimos
siete días, un registro que se ba-
sa en el número de casos detec-
tados, en cambio, es mayor en
Cataluña (2.043) que en la Co-
munidad Valenciana (1.428) y ca-
si el doble que en Castilla La
Mancha (1.215). “La compara-
ción entre territorios es comple-
ja porque cada uno tiene sus pro-
pias políticas de detección y noti-
ficación”, considera Sellarès. Ca-
taluña, además, habilitó las far-
macias para comunicar directa-
El consejero Cambray reco-
noció que el crecimiento de
contagios es “vertiginoso”, que
el virus “está arrasando en la
sociedad, y también en las
escuelas” y ello provoca “ten-
sión en el sistema educativo”,
pero declinó cerrar las escue-
las. “La escuela hay que hacer-
la desde la escuela. Si confiná-
semos grupos, la gestión sería
más fácil, pero que los niños
puedan ir a escuela es un
valor añadido”, aseguró. Y
agregó: “Aguantaremos tanto
como sea necesario. Pasarán
unos días, pero esto bajará”.
El alto volumen de bajas
Audiencia:
Audiència: 40.159 Sección:
Secció:
Tirada: 17.682 Frecuencia:
Freqüència:
Difusión:
Difusió: 11.474
Ocupación:
Espai pàg.: 45,86%
mente los contagios sin necesi-
dad de ir a los ambulatorios, lo
que ha podido aflorar aquellos
casos leves que en otras circuns-
tancias no habrían contactado
con el sistema. Salud notifica los
positivos de las farmacias al Mi-
nisterio.
Los diferentes ritmos en la
búsqueda de positivos pueden
llevar a la errónea conclusión de
que el impacto de la covid es
más severo en un territorio u
otro: según los datos del Ministe-
entre el profesorado está
siendo un quebradero de
cabeza para las direcciones.
Cambray admitió que los
sustitutos actuales de la bolsa
“no son suficientes” y que
algunas bajas “no se cubren”.
Para afrontar esta situación,
el Departamento ha nombra-
do 8.020 sustitutos desde el 7
de enero. Además, se ha abier-
to la bolsa para inscribir nue-
vos candidatos (ya hay un
millar). Y de cara a la concer-
tada, que está teniendo más
problemas para contratar
sustitutos (no los nombra
Educación, sino que cada
escuela gestiona los contra-
tos), el Departamento les
autorizará para que los profe-
sores de secundaria puedan
hacer clases en primaria. / I.
VALLESPÍN
PORTADA
DIARIO
Pág: 1
Pàg.:
rio, Cataluña registra 79 casos
positivos por cada hospitaliza-
do, mientras que la cifra se redu-
ce hasta los 43 positivos en Ma-
drid. “El virus no actúa de forma
diferente según la zona”, simpli-
fica la secretaria de salud Públi-
ca de la Generalitat, Carmen Ca-
bezas, “pero sí pueden cambiar
los criterios clínicos o la prácti-
ca sanitaria a la hora de hospita-
lizar a un paciente”. El Departa-
mento de Salud, recuerda la res-
ponsable, incorpora en sus da-
tos a los casos semi-críticos,
“mientras que en otras comuni-
dades no se hace”. Las cifras de
la Generalitat y del Ministerio
de Sanidad, en todo caso, siguen
mostrando ciertas diferencias,
una dinámica que se ha repetido
a lo largo de toda la pandemia y
que destaca especialment en las
hospitalizaciones. Salud contabi-
liza 2.705 ingresados y el Minis-
terio, 4.275 . “Existen algunos da-
tos que proceden del entorno so-
cio-sanitario, que en la primera
ola atendieron a personas que
requerían un ingreso, y sospe-
chamos que ahora el Ministerio
incluye a aquellas personas del
entorno residencial que tienen
una PCR positiva”.
Niños y jóvenes
El aumento de la incidencia en
Cataluña tiene un denominador
común: los niños. La Generalitat
incluyó en su protocolo escolar
para el segundo trimestre que
todos los alumnos de una clase
tendrían derecho a realizarse
un TAR cuando un estudiante se
contagie. “Esta medida no está
entre las recomendaciones del
documento , pero para la autori-
dad sanitaria se considera im-
portante para favorecer el con-
trol de la pandemia”, defiende
Salud. El resultado es que los ca-
sos entre los colectivos escola-
res se ha disparado.
PASA A LA PÁGINA 2
Parques y

Salut Els efectes del coronavirus
Mans i
mànigues
amb les
baixes
FLEXIBILITAT · Els professors de secundària podran suplir
baixes de primària a la concertada PRESENCIAL · Educació
es referma en la necessitat de mantenir les escoles obertes
Rosa M. Bravo
BARCELONA
Continua, imparable, l’ex-
plosió de contagis a les es-
coles, on ahir es van haver
de confinar 19.000 perso-
nes més que el dia ante-
rior. Estan confinats
111.786 alumnes i 8.445
professionals, i el Departa-
ment d’Educació ha flexi-
bilitzat la gestió per reduir
l’impacte de les baixes dels
docents. De forma extra-
ordinària està cobrint les
baixes iguals o superiors a
cinc dies –no pas set– amb
nomenaments de substi-
tuts diaris –l’habitual és
tres dies a la setmana–. Ai-
xò ha permès que s’hagin
contractat 8.020 docents
de la borsa de treball des
del 10 de gener, un miler
diari. Segons el sindicat
Ustec, però, han quedat
sense cobrir 5.711 baixes.
Només l’escola pública
pot accedir a aquesta bor-
sa. La concertada es troba
amb el mateix problema:
els centres han hagut de
contractar 2.000 docents
en una setmana, el triple
que en condicions actuals,
de forma directa i sense
poder recórrer a la borsa
d’Educació. El departa-
ment paga el sou dels subs-
tituts des del primer dia,
igual que a la pública.
Per facilitar les coses als
centres concertats i les del
món local el conseller
d’Educació, Josep Gonzà-
lez-Cambray, va anunciar
ahir que els professors de
secundària podran cobrir
les baixes de primària –no
pas a la inversa–. La reso-
lució per fer-ho possible
podria estar preparada de-
mà. La secretària general
de la Fundació Escola Cris-
tiana de Catalunya, Merit-
xell Ruiz, va valorar positi-
vament la flexibilització
del criteri perquè ajudarà
les escoles, però va insistir
en la necessitat que hi hagi
més mesures per si costa
trobar candidats. La pa-
tronal demana a Educació
que es puguin contractar
estudiants de l’últim curs
de magisteri, de forma ex-
cepcional i per cobrir les
baixes curtes, però no ha
tingut èxit fins ara.
Malgrat l’explosió de
contagis als centres edu-
catius, amb gairebé
100.000 positius en deu
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
dies, Gonzàlez-Cambray
es va refermar en l’aposta
per mantenir les escoles
obertes. L’escola “es fa des
de l’escola”, va dir, i va re-
cordar la importància de
la presencialitat també
“per preservar l’educació
emocional”. Va defensar
l’actual protocol de gestió
de contagis i va insistir en
l’efecte protector de la va-
cunació per minimitzar
els efectes de la malaltia.
Gestionar el caos
Gonzàlez-Cambray va re-
conèixer que als centres
educatius hi ha “disfun-
cions” per l’alt nombre de
contagis, però no pas des-
control. És una visió dife-
rent de la que té la Inter-
sindical, que va denunciar
ahir que els equips direc-
tius viuen una “situació lí-
mit”. Ho va atribuir al
“constant canvi de proto-
cols, les errades en els pro-
grames de gestió i la dele-
gació de responsabilitats
d’Educació” en la gestió
dels casos, amb la sobre-
càrrega de feina conse-
qüent, fins i tot els dies fes-
tius de Nadal. Unes afir-
macions que corroboren
21/01/2022 Audiencia:
Audiència:
7.084 € Tirada:
9.095 € Difusión:
Difusió:
2.631 € Ocupación:
Espai pàg.:
Una classe híbrida a l’Escola Pia Nostra
Senyora ■ JUANMA RAMOS
Les frases
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
“L’escola es fa des
de l’escola, i també
per preservar
l’educació emocional
de l’alumnat”
Josep Gonzàlez-Cambray
CONSELLER D’EDUCACIÓ
des de diversos centres i
nombrosos docents a tra-
vés de les xarxes socials,
que qualifiquen de despro-
pòsit la política del depar-
tament i asseguren que el
curs està sent caòtic.
Aina Surroca és profes-
sora de secundària a l’Es-
cola Pia Nostra Senyora
de Barcelona i s’encarrega
de la gestió dels casos de
covid. “La situació és la-
mentable, és molt dur”,
diu. Des que van tornar a
classe el dia 10 ha canviat
68.859 Sección:
Secció:
27.691 Frecuencia:
Freqüència:
19.674
77,89%
“La meva feina és
ser professora, no una
administrativa de
Salut. No és just
aquest desconcert”
Aina Surroca
PROFESSORA DE L’ESCOLA PIA
NOSTRA SENYORA
el protocol tres cops, i la
imprevisió complica molt
la gestió, afirma. Una de
les qüestions que més han
desconcertat les famílies
ha estat la relativa als
alumnes que havien rebut
una dosi de la vacuna i ha-
vien passat la covid feia
més de tres mesos. No te-
nien dret a la segona dosi
encara però tampoc a ser
considerats immunitzats.
Aquest temps s’ha reduït
després de la publicació
del nou algoritme de vacu-
NACIONAL
DIARIO
Pág: 4
Pàg.:
La xifra
—————————————————————————————————
120.277
persones, sumant alumnes,
docents i personal adminis-
tratiu, es van haver de
confinar ahir per la covid.
nació, que estableix que
els menors de 65 anys que
han passat la covid es po-
den vacunar quatre set-
manes després de superar
la malaltia.
Les direccions poden
comunicar ara a les famí-
lies si cal confinar un grup,
una decisió que ha de
prendre el referent covid
de Salut. Si les direccions
saben que hi ha casos posi-
tius han d’enviar a les fa-
mílies cartes amb indica-
cions diferents segons si
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 68.859 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 2.676 € Tirada: 27.691 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 10.914 € Difusión:
Difusió: 19.674
Vpe portada: 2.631 € Ocupación:
Espai pàg.: 24,52%
Pág: 5
Pàg.:

La covid no afluix
el pic de la sisena
a Alguns experts admeten que “potser a vegade
baixada a finals de mes o principis de febrer
Virtudes Pérez
BARCELONA

El conseller de Salut, Jo-

els alumnes estan immu-
nitzats o no. És una situa-
ció que obliga a consultar,
cas per cas, l’estat de va-
cunació de cada alumne.
Quan apareix el cinquè
sep Maria Argimon, va dir
dilluns que aquesta set-
mana era “clau” per con-
firmar o no la desaccelera-
ció dels contagis per la co-
vid-19. Tot feia pensar que
el pic de la sisena onada es-
tava a tocar i que decau-
rien les restriccions. Però
lluny de complir-se
aquests bons pronòstics, i
a diferència del que passa
a altres punts de l’Estat,
ahir la pandèmia conti-
nuava desbocada a Catalu-
nya. El Departament de
Salut va declarar 52.237
casos nous, un nou rècord
des del començament de
la pandèmia, i en els úl-
tims set dies s’han regis-
trat més de 215.000 con-
tagis. La corba, doncs,
continua creixent, tot i
que aquesta altíssima inci-
dència no es reflecteix en
la pressió hospitalària.
Ahir hi havia 2.703 perso-
nes ingressades, però el
nombre de pacients a les Les farmàcies
UCI (502) va baixar per
segon dia consecutiu.
Tot i admetre que “a ve- La xifra
—————————————————————————————————

positiu a l’aula, el protocol gades pequem d’optimis-

diu a les direccions que
“cal indicar quarantena
als infants no immunit-
zats” i lliurar a les famílies
la carta corresponent, se-
gons la revisió del proto-
col del dia 19. Aquest can-
vi ha estat interpretat
pels centres com una dele-
gació de les funcions del
referent covid de Salut.
“Això genera alarma i des-
concert a les famílies i
més feina a nosaltres, que
hem d’atendre els dubtes
d’un protocol que no ente-
nem”, lamenta. “La meva
feina és ser professora, no
una administrativa de Sa-
lut. No és just aquest des-
concert”, conclou. ■
tes”, el metge i investiga-
dor Salvador Macip acla-
reix que “no és fàcil fer càl-
culs perquè hi ha massa
variables”. Des del seu
punt de vista, encara fal-
ten uns dies per arribar al
pic de la sisena onada, pe-
rò “fa una setmana, quan
encara s’estava veient
com anaven les escoles, es
podria haver esperat que
anés més ràpid, basant-
nos per exemple en el que
ha passat al Regne Unit”.
Tot i això, Macip creu que
“el més probable és que
com a molt tard comen-
cem a veure baixades al fe-
brer”, però deixa un espai
per a la prudència “perquè
52.237
contagis
van ser notificats ahir pel De-
partament de Salut. Hi havia
2.703 persones ingressades.
hi ha molts factors que po-
den complicar el pronòstic
i encara hem de veure cap
a on anirà la corba els pro-
pers dies”.
El cap de la unitat de
malalties infeccioses del
Parc Taulí de Sabadell,
Manel Cervantes, tampoc
s’atreveix a fer vaticinis.
“Anem 10 dies al darrere
del Regne Unit i tocaria co-

Franceses hacen cola para comprar
ía, los sindicatos… todos están
aseguró. «La hospitalidad estará
n horrorizados, así de simple»,
cia a la versión del Gobierno de
todo es parte de su plan para que
oblación aprenda a convivir con
dicen, y, de hecho, tendremos que
que aprender a morir con Covid»,
dada por la evidencia científica.
es en toda Inglaterra». Según la
casos de Covid-19, y más del 97%
a población tiene anticuerpos, de
erdo con los últimos datos de la
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
Los colegios catalanes,
desbordados: más
de cien mil alumnos
contagiados en 10 días
ANNA CABEZA
BARCELONA
La alta incidencia del Covid en los co-
legios tras el parón navideño y ante
el ‘boom’ de casos por Ómicron era
previsible pero los datos, que día tras
día crecen, están llevando a los cen-
tros a un punto crítico. La falta de
personal sumado a los cambios cons-
tantes de protocolos dificultan toda-
vía más la gestión de los positivos. El
consejero catalán de Educación, Jo-
sep Gonzàlez-Cambray, con todo, ga-
rantizó que las escuelas no cerrarán
a pesar del momento complicado.
Los datos no dejan duda. En las úl-
timas 24 horas se contabilizan 22.970
infectados en la educación y 17.000
menores están confinados. Desde que
arrancaron las clases, tras la Navi-
dad, van más de 101.000 los alumnos
y 11.500 los profesores positivos. En
total, hay 120.277 personas de la co-
munidad educativa guardando cua-
rentena y 181 grupos estables confi-
nados, 78 más que miércoles.
En la práctica, estos casos derivan
en situaciones de tensión en los cen-
tros. Por un lado, para gestionar la
falta de personal, que está siendo uno
de los mayores problemas. En los diez
días de clase de este año, el departa-
mento de Educación ha tenido que
sustituir a 8.000 docentes: los nom-
bramientos diarios siguen activos
para intentar resolver el alud de ba-
jas y esta semana, hasta el miérco-
les, se formalizaron más de 2.750 sus-
tituciones.
«La situación va a peor. Están cre-
ciendo los positivos de manera exa-
gerada. Era previsible, al no haber
Un profesor de Barcelona // REUTERS
21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció: SOCIEDAD
1.710 € Tirada: 4.283 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
3.819 € Difusión:
Difusió: 2.013
3.819 € Ocupación:
Espai pàg.: 44,77%
Pág: 35
Pàg.:
evitado la entrada de los positivos
después de las fiestas», lamentó Io-
landa Segura, portavoz del sindica-
to Ustec, en una entrevista para TV3.
El sector denuncia que faltan medi-
das preventivas y cribajes previos.
La saturación en los ambulatorios
también está complicando las cosas.
Al conocerse un positivo en clase se
suele activar la realización de prue-
bas para toda el aula pero los CAP es-
tán desbordados y se están dando si-
tuaciones dispares. Algunos ejem-
plos, recogidos por ABC. Hay centros
que han tenido ‘la suerte’ de que los
profesionales sanitarios se despla-
cen allí para realizar un test de antí-
genos (con presencia de padres en el
caso de los más pequeños) y algunos
grupos han tenido que acudir direc-
tamente a los ambulatorios. Hay
alumnos a los que les hacen un test
de antígenos y a otros, pruebas con
saliva. Hay clases a las que les reali-
zan pruebas 24 horas después de un
primer positivo (aunque la infección
se detecta pasado un tiempo) y a otras
tardan 3 o 4 días para una prueba.
A esto se suma que los antígenos
no siempre detectan positivos, con
lo que niños que dan negativo y que
pueden estar incubando el virus si-
guen acudiendo a clase. De hecho, es
lo que ya pasaba hasta ahora, con la
diferencia de que la variante Ómi-
cron es altamente contagiosa y espe-
cialmente asintomática. Además, ten-
gan Covid o no, muchos alumnos tie-
nen mocos y tos, típico en esta época
y más con la presente ola de frío, lo
supone un problema más para todos.
Nuevos protocolos
Ante esta situación, Cambray expli-
có ayer que el departamento flexibi-
lizará más los protocolos para inten-
tar cubrir el alud de bajas. En breve
y de forma extraordinaria, los profe-
sores de Secundaria podrán impar-
tir clases también en Primaria.
Además, el consejero negó que la
situación en las clases esté descon-
trolada, y sí admitió que está tensio-
nada y existen desajustes con la apli-
cación de los protocolos. Dio por he-
cho, en una entrevista para Rac1, que
a pesar de la situación actual las es-
cuelas seguirán como hasta ahora y
«no están en peligro de cerrar».
En este sentido, dejó claro que su
departamento intentará «garantizar
al máximo la presencialidad» y que
la situación sería más fácil si se con-
finaran más grupos, aunque se prio-
riza la asistencia a las clases porque
es mucho más beneficioso.
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 17.153 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 20.085 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 85,4%
Pág: 4
Pàg.:

L’evolució de la pandèmia

Les famílies d’alumnes confinats sat: professors de reforç i grups

reduïts. «S’han flexibilitzat els
criteris per confinar classes. Ara

reclamen mesures per a la conciliació

Ê «Tot s’està basant en l’autocura, l’autodiagnòstic i l’autogestió»,
> emprendre i que Salut Pública
denuncia la confederació d’ampes Ceapa
Aula de l’escola pública Diputació, a Barcelona, ahir al matí.
OLGA PEREDA
Madrid
«El virus es comporta de mane-
ra impredictible, però després de
dos anys de pandèmia, hauríem
d’haver après alguna cosa». Els
sindicats d’ensenyament i les
famílies –principals víctimes
d’una sisena onada que s’ha en-
cebat a les escoles– demanen al
Govern central i a les autono-
mies una «profunda reflexió»
sobre el que està passant a les
aules. El seu crit de guerra con-
tinua sent el de sempre: Pre-
sencialitat, sí, però presenciali-
tat segura.
«Hi ha excessius problemes
burocràtics per contractar pro-
fessors substituts. Els mesura-
dors de diòxid de carboni no es-
tan prou implementats, no tots
els docents tenen a la seva dis-
posició mascaretes FFP2. A
molts centres tampoc tenim
mampares ni podem garantir la
separació d’espais», diu Paco
Venzalá, president del sindicat
independent de professors Anpe.
La Federació d’Ensenyament de
CCOO i la Confederació Espa-
nyola d’Associacions de Pares i
Mares d’Alumnes (Ceapa) tam-
bé exigeixen mesures per frenar
l’impacte de la covid a les clas-
ses: test als contactes estrets,
«Els protocols no
s’adapten a la situació i
s’ha d’anar a treballar
quan t’envien el fill
a casa», diuen
protocols ràpids per contractar
professors substituts i mesures
de conciliació laboral per als
progenitors de nens i nenes en
quarantena.
La setmana passada hi havia a
tot Espanya un centenar d’aules
confinades, segons les últimes
dades del ministeri, però les xi-
fres s’han disparat des de di-
lluns, com mostra el fet que no-
Manu Mitru
més a Catalunya n’hi ha ara 181.
El tancament afecta bàsicament
infantil (no vacunats) i primària.
«No sabem si la corba de
l’epidèmia es doblegarà demà o
la setmana que ve. El que sí que
sabem és que els centres educa-
tius estan vivint una tensió bru-
tal. Les direccions de les escoles
estan suportant a pulmó aques-
ta situació», afirma Francisco
García, secretari general de la
Federació d’Ensenyament de
CCOO. Segons la seva opinió,
malgrat la vacunació, aquest
curs escolar les autoritats esta-
tals i autonòmiques haurien
d’haver mantingut les mateixes
mesures anticovid de l’any pas-
es fan amb cinc casos, i això im-
plica que el virus es dispara. No
pot ser que els directors es posin
en contacte amb Salut Pública
per veure quin protocol sanitari
trigui tres dies a contestar», diu.
El canvi de protocol, a dos dies
de començar les classes després
de les vacances de Nadal, «no ha
ajudat gaire a aclarir dubtes so-
bre com actuar», insisteix el res-
ponsable del sindicat de docents
Anpe, que critica «l’excessiva
burocràcia» que s’ha de fer per
substituir professors que esti-
guin de baixa per covid. «Sempre
hem defensat la presencialitat.
Però s’han de donar les condi-
cions. A qualsevol oficina de
l’Administració tens mampares,
mascaretes d’alta protecció i es-
pais separats. És una cosa que no
passa a les escoles. ¿Per què la
resta dels treballadors públics sí
que tenen mesures que nosaltres
no tenim?».
La gimcana familiar
Que el teu fill es contagiï o que
posin en quarantena tota la seva
classe és un veritable maldecap
per a les famílies, que segueixen
sense mesures de conciliació. El
teletreball –si es pot i l’empresa
l’aprova– és una opció, però els
protocols diuen que una persona
vacunada pot continuar fent vi-
da normal (inclòs anar a la feina)
malgrat ser contacte estret. «No
hi ha polítiques familiars. Tot es
basa en l’autocura, l’autodia-
gnòstic i l’autogestió. Els proto-
cols no s’adapten a la situació
actual. S’ha d’anar a treballar
malgrat que el teu fill estigui
confinat. ¿Per què no es compta
amb nosaltres per establir els
protocols?», afirma Mari Car-
men Morillas, vicepresidenta de
Ceapa. Morillas demana test
gratuïts per als contactes estrets
i augmentar l’atenció socioe-
mocional dels alumnes. N

píndoles

Eliminades les quarantenes
en algunes d’extraescolars
La Conselleria de Salut ha eliminat les quarantenes per
covid-19 en les activitats extraescolars, per a nens i ado-
lescents d’entre 3 i 18 anys, a qui considera de mig i baix
risc, és a dir, aquelles on es produeixi un «contacte estret
de manera esporàdica» o on directament no n’hi hagi. No
s’hauran de confinar els estudiants que practiquin per
exemple futbol, hoquei herba, voleibol, llenguatge musi-
cal, teatre, natació sincronitzada, dansa, idiomes o clas-
ses de repàs, entre altres.
Professors d’ESO cobriran
primària a la concertada
La Conselleria d’Educació facilitarà que els professors de
secundària puguin atendre alumnat de primària en els
centres concertats. Aquestes escoles tenen problemes
per cobrir les baixes laborals causades per la covid-19, ja
que no compten amb la borsa de treball dels centres pú-
blics, sinó que tenen borses pròpies, més reduïdes. La
Generalitat publicarà en les pròximes 48 hores una re-
solució que disposi aquesta possibilitat, en resposta a la
petició de les escoles concertades.
Un nen demana ser vacunat
tot i que el seu pare s’hi nega
El menor, que té 7 anys i resideixi amb el seu progenitor a
la localitat valenciana d’Alberic, ha reclamat que li admi-
nistrin la dosi, com a la resta dels seus companys, i així
poder anar a les excursions de l’escola o jugar a futbol, va
explicar ahir la seva mare. La dona reclama que la justícia
li retiri al pare la pàtria potestat per immunitzar el menor,
que pateix problemes respiratoris des de fa diversos anys
que l’han obligat a ser hospitalitzat en diferents ocasions,
va relatar la dona.
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 68.859 Sección:
Secció: PORTADA
Vpe: 2.399 € Tirada: 27.691 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.631 € Difusión:
Difusió: 19.674
Vpe portada: 2.631 € Ocupación:
Espai pàg.: 91,19%
Pág: 1
Pàg.:

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Protagonistes Jaime Ferrer Consultor
NACIONAL. Planes 16 i 17
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1,20€

DIVENDRES · 21 de gener del 2022. Any XLVII. Núm. 15971 - AVUI / Any XLIV. Núm. 14841 - EL PUNT

NACIONAL P4-6

L’escola no es tanca
Aposta per mantenir les escoles obertes malgrat que estan a prop del col·lapse
Educació ha de fer mans i mànigues per cobrir les baixes del professorat
Un nou rècord de contagis ajorna el pic de la sisena onada
Sense toc de queda, continuen les restriccions

El Barça cau
a San Mamés
i queda
eliminat
El campió de copa perd en
la pròrroga contra
l’Athletic (3-2) i no serà avui
en el sorteig de quarts
L’Atlético de Madrid guanya
el Llevant (2-3) i serà el
rival del Barça en la final
de la supercopa femenina Ferran Torres pressionant un rival de l’Athletic de Bilbao en el partit d’ahir ■ MIQUEL LISO

NACIONAL. Planes 8-11

El Suprem tomba tots

els recursos als indults
Considera que Vox, Cs, polítics La JEC ordena al
els recurrents del PP entre els Parlament que
no estan quals Millo, retiri l’escó a
legitimats en no
834024-1253971Q

poden anar al Juvillà i insta a

ser perjudicats Constitucional cobrir la vacant
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 18.370 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 20.085 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 91,46%
Pág: 2
Pàg.:

Tema del dia :

L’evolució de la pandèmia

Les escoles catalanes demanen

auxili després de 12 dies al límit
Els centres estan desbordats per les baixes, els contagis i les quarantenesnReclamen a Educació un suport que els
alliberi de la gestió dels casos de covid, a la qual aquests dies dediquen «totes les hores els set dies de la setmana»

MONTSE BARAZA
Barcelona
A les portes d’acabar la segona
setmana d’escola, i amb la sisena
onada encara a l’alça empesa per
la variant òmicron, les escoles ca-
talanes estan al límit. Fa 10 dies (12
dies si comptem el cap de setma-
na, en què, donada la situació
d’excepcionalitat, les direccions
dels centres han estat operatives
per gestionar casos de coronavi-
rus) que tenen una sobrecàrrega
ingent de feina. En aquests 12 dies
han hagut d’assumir les baixes de
docents, la reorganització per ofe-
rir classes híbrides, amb part de
l’alumnat confinat i l’altre, a l’au-
la. I, el més costós, aplicar el nou
protocol de gestió de casos de
covid-19, que ha flexibilitzat les
quarantenes i que està provocant
dubtes i confusió.
Els professors estan «sobre-
passats», «desbordats» i «ex-
haustos», en les seves pròpies pa-
raules. I reclamen a Educació su-
port per gestionar aquesta càrre-
ga de treball extra aliena a la seva
activitat educativa. Si en la pri-
mera onada de la pandèmia els
herois van ser metges i inferme-
res, en aquesta sisena onada els
profes-sors comparteixen també
aquest mèrit. Com apuntava un
mestre, «això aguanta per la vo-
luntat de la gent».
Confien que es compleixin les
previsions de Salut que a finals de
la setmana vinent s’assolirà el pic
de la corba i arribarà el descens. De
moment, no obstant, la situació a
les escoles és de màxima tensió:
ahir hi havia 120.277 confinats, i
d’aquests 111.786 són alumnes i
uns 8.445 són professors. Són
19.001 persones més que el dia an-
terior. I en les últimes 24 hores
s’han declarat 22.970 nous posi-
tius. En els últims 10 dies, les es-
coles catalanes han sumat 112.719
positius, dels quals 101.077 són
alumnes, 11.595 són docents i 47
són personal extern.
«Ha sigut una setmana molt
complicada. Som mestres, no sa-
nitaris. Hi ha coses que no domi-
nem», confessa Marta Ortiz, di-
rectora de l’escola Diputació de
Barcelona, amb referència al nou
protocol escolar de casos. Agraeix
l’ajuda dels referents covid que
Salut els ha assignat, però remar-
ca que, com els professors, també
ells van desbordats. «Són molts
alumnes. N’hi ha molts casos. Crec
que ningú pensava que n’hi hauria
tants. Van canviar el protocol
pensant que així no hi hauria
tants casos, però no ha sigut així»,
reflexiona.
En aquest centre d’infantil i
primària hi ha un total de 450
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 24.159 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 25.603 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 94,36%
Pág: 3
Pàg.:

ALUMNES CONFINATS A CATALUNYA AHIR

2-3
110.000
Font: Dades Obertes de la Generalitat
120.277
Divendres, 21 de gener del 2022
100.000
90.000
80.000 23 DES 17 GEN
71.687 74.052
70.000
60.000
50.000 13 DES 13 DES
40.000 24.764 27.742
30.000 11 GEN
20.000 22.572
10.000
0 Vacances de Nadal
1 4 7 9 10 13 18 20 23 11 15 17 20
DESEMBRE 2021 GENER 2022

alumnes. En aquests moments hi Micaló reivindica la tasca de l’es-

ha cinc aules amb nens confinats.
La majoria no tenen la pauta com-
pleta, i per tant, són a casa. En al-
gunes aules només queden a clas-
se un o dos alumnes que sí que es-
tan immunitzats.
Setmanes de bogeria
«Han sigut dues setmanes de bo-
geria», resumeix Anna Micaló,
directora de l’escola Fructuós Ge-
labert de Barcelona. Aquest centre
d’infantil i primària té 20 grups,
dels quals 11 estan confinats: «Ca-
da dia n’hi ha nous casos».
Assenyala que la comunitat
educativa al complet està cansada.
Malgrat això, l’ànim és positiu: «Hi
ha cansament, però ens trobem
amb l’ànim de fer-ho tan bé com es
pugui. Això no pot durar gaire
temps més», assenyala Micaló.
Remarca que el professorat
està fent «una feina extraor-
dinària per seguir amb els projec-
tes educatius i amb els aprenen-
tatges dels nens, adaptant-se al
fet de tenir alumnes a casa davant
d’un ordinador i d’altres a l’aula».
cola mentre reclama més recol-
zament: «A les escoles ens toca
sostenir aquesta situació i procu-
rar pel benestar de les nenes i
nens. I ho fem amb tot el desgast
que comporta. Aquesta és la tasca
pedagògica a la qual ens hauríem
de dedicar. Hauríem de tenir re-
colzament personal per a totes les
gestions de la covid que ara ens
ocupen totes les hores», reclama.
També el cap de setmana
Els ocupen totes les hores, caps
de setmana inclosos, tot i que
Educació els insta a no treballar
dissabtes i diumenges. Són hores
no remunerades. Però els pro-
fessors –professionals de vocació
i responsables dels seus alum-
nes– no poden deixar la gestió
dels casos per a dilluns. «Si la dei-
xem per a dilluns, aquell dia ens
trobem una allau de casos. I aquell
mateix dia s’ha d’enviar els nens
a casa i avisar les famílies, amb
l’enrenou que això suposa. Prefe-
rim, pel bé de tots, fer-ho el cap
de setmana», expliquen.
«Hi ha cansament,
però ens trobem
amb l’ànim de fer-ho
tan bé com es pugui»,
explica una directora
«Ningú s’imaginava
que fins i tot amb
el nou protocol hi
hauria tants casos»,
diu una altra docent
D’esquerra a dreta, aula a
l’escola Fructuós Gelabert de
Barcelona amb alumnes ate-
nent les explicacions des de
casa; aula amb només dos
alumnes a l’escola Diputa-
ció, i la directora i el cap
d’estudis del mateix centre
educatiu analitzant les
absències, ahir al matí.
«Volem fer una bona gestió
dels casos de covid. Estem opera-
tius els set dies de la setmana
a qualsevol hora del dia per do-
nar una resposta immediata. És
una situació excepcional i hem
d’atendre les famílies», remarca
Maite Andreu, directora dels Je-
suïtes de Casp.
En aquesta escola concertada
de 650 alumnes hi ha un cente-
nar d’escolars positius. I confi-
nats, dos grups de primària. «La
nostra prioritat és cuidar els
alumnes, ajudar-los a mantenir
el ritme malgrat les circumstàn-
cies i acompanyar els més petits
que són a casa i els que fan classes
online», explica Andreu.
Aquesta directora admet que
«hi ha moments de cansament»,
però afegeix: «Estem fent el que
toca fer. Amb l’esperança que no
duri gaire més». «Que l’escola
funcioni permet a les famílies i a la
societat poder funcionar. Tenim
un paper important», recorda.
El nou protocol, acordat a tot
just dos dies de la tornada a l’es-
cola i explicat a les direccions dels
centres una vegada arrencat el
trimestre, no ha ajudat. Els direc-
tors consultats coincideixen a
apuntar que és «complicat» i ha
afegit confusió. Assenyalen que
les famílies van molt despistades
per les contradiccions entre el
protocol escolar, el de les extra-
escolars i el general.
A les escoles jesuïtes compten
amb una figura que aquests dies
s’ha revelat clau: la infermera es-
colar. Ella els ha ajudat a suportar
la tasca de la gestió de la covid i
l’atenció a les famílies. «La infer-
mera suma molt sempre, i ara
més», confirma Andreu.
L’Affac demana un protocol clar
El protocol «canviant, caòtic i
complicat» ha sigut el «principal
problema», segons Lidón Gasull,
directora de les Associacions Fe-
derades de Famílies d’Alumnes
de Catalunya (Affac). «És el que
ha provocat més inquietud en les
famílies», assegura Gasull. Fa
dies que l’Affac reclama a Educa-
ció que plantegi un protocol «clar
i estable». N
Manu Mitru
 Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
L’evolució de la pandèmia
Vacunació d’escolars a la Maquinista, al desembre.
La incidència del
virus en menors
quadruplica
la dels avis
Ê El Departament de Salut ja parla
>
d’estabilitat en les dades epidemiològiques,
però la situació continua sent preocupant
EL PERIÓDICO
Barcelona
Les persones de fins a 19 anys
són el col·lectiu que registra
més casos confirmats de co-
vid-19 a Catalunya, cosa que
explicaria la situació dels cen-
tres educatius, on hi ha una ex-
plosió d’infeccions per òmi-
cron que està desesperant pro-
fessors i famílies. Segons les
dades oficials de contagis de la
Generalitat, el col·lectiu de 10 a
19 anys va registrar el 16 de ge-
ner una incidència acumulada
de set dies de 4.230 casos, se-
guida dels nens de 0 a 9 anys,
amb 4.225. Aquestes xifres
contrasten amb la incidència
de 1.042 casos en persones de
70 a 79 anys, el col·lectiu
menys afectat per l’onada
d’òmicron, probablement grà-
cies a la vacunació.
Amb tot, el pic de la sisena
onada podria estar arribant per
fi a Catalunya, perquè tot i que
ahir van continuar augmentant
els contagis amb xifres rècord,
alguns indicadors van començar
a remetre lentament, com la
positivitat i l’Rt, i fins i tot la se-
cretària de Salut Pública, Car-
men Cabezas, es va aventurar a
21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: SOCIEDAD
8.697 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
25.603 € Difusión:
Difusió: 54.316
32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 33,97%
Pág: 5
Pàg.:
Jordi Otix
parlar de possible estabilitat.
La xifra d’ahir que més crida
l’atenció van ser els contagis
en una setmana: més de
215.000 en els últims set dies,
prop de 52.000 de notificats
entre dimecres i ahir, tot i que
Salut va advertir que aquesta
dada podia recollir informa-
cions de dies anteriors. Segons
l’actualització d’ahir, un total
de 2.703 persones es man-
tenien ingressades per covid
als hospitals catalans (més que
dimecres, quan n’hi havia
2.618), de les quals 502, dos
menys que el dia anterior, es-
taven greus a l’uci. Fa dies que
les unitats de pacients crítics
tendeixen a l’estabilitat i fins i
tot a la baixa.
Casos confirmats
El total de casos confirmats de
covid amb proves PCR i d’antí-
gens ascendia ahir a Catalunya
a 1.872.022, dels quals 51.993
van ser notificats en les últimes
24 hores, mentre que en els úl-
tims set dies havien sigut
215.564 –nou rècord de tota la
pandèmia–. Oficialment, des
de febrer de 2020 han mort a
Catalunya per covid un total de
25.238 persones, 54 en les últi-
mes hores. N
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 11.585 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 20.085 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 57,68%
Pág: 24
Pàg.:

Salut laboral

Les ‘kellys’ i els llits que pugen

Ens podem preguntar si els mobles ergonòmics que se subvencionaran en hotels alleujaran les cambreres de pis
Pilar Garcés
Necessito que m’expliquin
millor fins a quin punt serà útil
la llei que obligarà els hotels a
posar llits elevables perquè les
cambreres de pis, les kellys, no
s’hagin d’ajupir tant. Un parell
de gràfics i algun estudi que
demostrin que les auxiliars
d’infermeria dels hospitals no
pateixen cap dolor crònic ni
estrès laboral perquè arreglen
llits motoritzats. El dispendi de
canviar 300.000 llits a les Ba-
lears requerirà la inversió dels
fons que Europa ens trasllada
per sortir de la pandèmia.
Amb l’experiència d’altres
diners presumptament trans-
formadors de la societat, com
els recaptats per l’ecotaxa, que
han acabat en finalitats pere-
grines, seria no assegurar-nos
que aquesta iniciativa redeco-
rativa servirà per a alguna cosa
més que per alegrar la vida als
venedors de mobles d’última
generació. I als hotelers, és
clar, destinataris del milionari
pla renove que anirà fluint des
dels cinc fins als quatre estre-
lles en un termini de sis anys.
La meva experiència perso-
nal amb els llits mecànics es
redueix al que vam comprar
quan el meu pare va emmalal-
tir, una baluerna útil però gens
fàcil de vestir i desvestir, i bas-
tant lletja, però què sé jo d’in-
David Arquimbau Sintes / Efe
teriorisme. Ignoro si la nova
llei balear també obligarà els
turistes a deixar les tovalloles
utilitzades doblegades a sobre
d’una cadira, i no tirades a
terra perquè les treballadores
evitin doblegar l’espinada, si
exigirà que el minibar també
es posi amunt, per facilitar-ne
la reposició, o si es col·locarà
sobre un pedestal la tassa
del vàter, en benefici de les
El mal endèmic
del gremi,
l’externalització,
tampoc quedarà
resolt amb
la nova
reforma laboral
impulsada
pel Govern
lumbars de qui l’higienitza.
Una decisió arriscada això dels
llits, quan les grans cadenes
han començat a eliminar la
neteja diària de les habitacions
per abaratir costos i reduir
plantilles.
Pel que he llegit sobre les
reivindicacions del castigat
gremi de les netejadores d’ho-
tel, els paguen molt poc i so-
vint les deixen fora del conveni
d’hostaleria quan són subcon-
tractades, anomalia que se-
gons denuncia el seu sindicat
no resol la nova reforma labo-
Una cambrera de pis treballa en un hotel de Menorca. ral del Govern de Pedro Sán-
chez. Quan el gener del 2019 es
van presentar les línies mes-
tres del macroestudi que va
encarregar el Govern (costa
1,27 milions d’euros, gairebé
900.000 procedents de l’eco-
taxa) sobre les kellys del qual
no s’han conegut conclusions,
es va apuntar que les seves re-
clamacions principals eren
sous més bons i el reconeixe-
ment de les malalties laborals,
una cosa en què no s’ha avan-
çat. Diuen que els últims anys
els han redoblat la càrrega de
feina. No sé si serà una gran
notícia per a elles que en lloc de
vint-i-cinc llits normals en un
dia hagin d’arreglar el mateix
nombre de llits amb comanda-
ment a distància. Reclamen
drets laborals, una cosa que ja
està inventada, però de què no
tothom disfruta: protecció de
la salut, jubilacions anticipa-
des i conciliació familiar. A
veure si per posar-los mata-
lassos elevables els afegiran
un parell d’habitacions a la
ronda diària.
La frontera difusa entre la
iniciativa pionera i l’ocurrèn-
cia per eludir l’arrel de proble-
ma, la injustícia social. Aquí
estem quan els desafiaments
són importants i els proble-
mes, seriosos. Llits que pugen,
sous que no s’apugen, o que
fins i tot baixen, jornades que
pugen sense parar i enquestes
que hem d’ajudar a pujar. N
P Pilar Garcés
és periodista.
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 51.124 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 212 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.450 € Difusión:
Difusió: 14.607
Vpe portada: 1.500 € Ocupación:
Espai pàg.: 4,77%
Pág: 13
Pàg.:

EXTRAESCOLARS Salut ha eliminat les quarantenes de les contínua. Així, en cas d’un positiu, els altres extraescolars amb alt risc de contagi –per
SENSE activitats extraescolars amb risc mitjà o baix participants no hauran de complir cap exemple, bàsquet, handbol o castellers o
QUARANTENA de contagi del covid, és a dir, que no mesura, tant si estan immunitzats com si han instruments de vent i cant coral–, els no
impliquen un contacte físic estret de manera passat la malaltia els últims tres mesos. En les immunitzats sí que hauran de fer quarantena.
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 51.124 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 797 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.030 € Difusión:
Difusió: 14.607
Vpe portada: 1.500 € Ocupación:
Espai pàg.: 19,78%
Pág: 16
Pàg.:

EDUCACIÓ

Un centre de reforç escolar de

Barcelona. MARC ROVIRA

La despesa en
classes de repàs
es triplica
en deu anys
L.V.
BARCELONA

S’anomena “educació a l’ombra”.

Són les classes no formals ni regula-
des que els alumnes fan en horari
extraescolar. Per primer cop un es-
tudi calcula el pes de les classes de
repàs a Espanya: el 24% dels nens
en fan i, esquivant els efectes de les
crisis econòmiques, la inversió de
les famílies s’ha triplicat en una dè-
cada, de 246 milions d’euros el 2006
a 732 el 2017. “Ha passat de ser un
bé de luxe a un bé de primera neces-
sitat”, afirma l’estudi, elaborat per
l’analista d’EsadeEcPol Juan Ma-
nuel Moreno, que estima que cada
família paga 751 euros anuals per les
classes particulars.
En el fons, encara hi ha una enor-
me bretxa social: les famílies riques
hi gasten cinc vegades més que les
més pobres. Ara bé, també és cert
que una de les conclusions que més
ha sorprès l’autor és que, proporci-
onalment, on més creix la inversió
és entre les famílies amb rendes
mitjanes o mitjanes-baixes. Fins i
tot durant la pandèmia, quan en ge-
neral les famílies van estalviar for-
ça, la despesa dels més pobres en les
classes de repàs “es va veure afec-
tada mínimament”. “Té sentit que
la momentània reducció de l’oferta
de l’educació a l’ombra tingui més
impacte sobre qui més gasta, però
sorprèn que la inversió es resistís
entre qui té menys poder adquisi-
tiu”, sosté l’informe.
Hi ha diversos motius que ho ex-
pliquen, com per exemple la consci-
ència generalitzada que invertir en
classes de repàs és una “condició
per assegurar l’accés a les oportuni-
tats de futur dels fills”, la “percepció
creixent” que la qualitat de les esco-
les “ha baixat i cal compensar-ho”,
la competència creixent per entrar
a les universitats, el fet que les fa-
mílies tinguin cada vegada menys
fills i, per tant, més diners per in-
vertir en cadascun d’ells o el poc
temps de les famílies per ajudar
amb els deures escolars.e
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 40.159 Sección:
Secció: CONTRAPORTADA
Vpe: 5.686 € Tirada: 17.682 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 11.800 € Difusión:
Difusió: 11.474
Vpe portada: 11.800 € Ocupación:
Espai pàg.: 48,19%
Pág: 48
Pàg.:

hablan ocurre en el caso del cata-

BORJA HERMOSO, Barcelona
Carme Junyent (Masquefa, Barce-  CONVERSACIONES A LA CONTRA
CARME JUNYENT Lingüista lán, ¿eh? En el caso del castellano,
lona, 66 años) es profesora en la la RAE dejó clara su postura y di-
Universidad de Barcelona, lingüis- jo que no tenía sentido, y lo hizo
ta, africanista y feminista. Ha
coordinado para Eumo Editorial
el libro Som dones, som lingüistes,
“El lenguaje con un informe muy razonado de
Ignacio Bosque, al que le monta-
ron una campaña de descrédito.
som moltes i diem prou, en el que
toman parte 70 autoras. Es un ale-
gato contra el lenguaje inclusivo
o no sexista. Junyent aborrece las
inclusivo es Aquí, el Instituto de Estudios del
Catalán no dice nada. La excusa
suele ser que esto, si se acaba
aceptando por la gente, ellos ten-
fórmulas “señores y señoras”,
“ellos y ellas”, “niños y niñas” y
apuesta por el masculino plural
una imposición drán que aceptarlo. Hay profeso-
res que obligan a sus alumnos a
escribir así. ¿Quién ampara al

como genérico que incluye el fe-
menino. Carme Junyent está
muy enfadada.
Pregunta. “Somos mujeres, so-
mos lingüistas, somos muchas y
decimos basta”. ¿Basta a qué?
Respuesta. Con lo de “decimos
basta” yo estaba pensando en el
Diguem no de Raimon. Todos te-
nemos ganas de decir no a mu-
chas cosas varias veces al día.
P. Ya, pero usted tenía en men-
te un “basta” más concreto.
R. Sí, todo esto del lenguaje in-
clusivo es una imposición desde
arriba, y quería decir que ya está
bien. Y que quien quiera hablar y
escribir así que lo haga, pero que
a los demás nos dejen en paz.
P. ¿Cree que el lenguaje inclu-
sivo ayuda en la lucha de la mujer
por la igualdad o al contrario?
R. Muchas veces, ese lengua-
je ridiculiza la lucha de las muje-
res. Y obstaculiza el mensaje,
porque acabamos hablando de
cómo se dicen las cosas en vez
de qué se dice.
P. Eso ocurre hoy todo el rato
y en muchos ámbitos.
R. Sí, pero en esta cuestión, co-
mo se supone que los que propo-
nen ese tipo de lenguaje son los
buenos y los que tienen la razón,
pues aún son más dogmáticos.
P. ¿Es usted feminista?
R. Soy feminista porque no
puedo ser otra cosa, pero no he
hecho este libro por ser feminis-
ta, sino por ser lingüista. Y sé que
ese lenguaje no solo no aporta na-
da, sino que lo complica todo.
P. Está enfadada porque quie-
nes impulsan el lenguaje inclusi-
vo pasan de los lingüistas, ¿no?
R. Sí. Alguien tiene una ocu-
rrencia y empieza a proponer co-
sas. Cosas que, si sabes cómo
funcionan las lenguas, no tienen
sentido. Pero como nadie escu-
cha a los profesionales… Aun-
y ya está bien”
Carme Junyent, el lunes en la Universidad de Barcelona. / VICENS GIMÉNEZ
que tampoco los profesionales
han hablado.
P. Sí, se le ve molesta con eso.
R. La mayoría no quiere com-
plicarse la vida. Pero estamos per-
diendo tiempo y recursos en algo
que no sirve para nada, porque,
por ejemplo, ya hemos constata-
do que las niñas se autoexcluyen.
Hay niñas que tú les dices “esta
película es para niños” y te contes-
tan: “¿Y para niñas no?”. Eso es
negativo. De todas formas, todo
eso de que los profesionales no
alumno? En la enseñanza hay di-
rectrices claras. Los textos que pu-
blica la Universidad de Barcelona
están todos escritos así. Eso sí, no
han consultado a ningún filólogo.
P. ¿Y la Administración?
R. Igual. La Generalitat no
acepta ningún proyecto que no es-
té escrito en lenguaje inclusivo.
P. ¿Y la comunidad LGTBIQ,
dónde queda con el “ellos y
ellas”?
R. En que todos los que no se
sienten ni hombre ni mujer que-
“Muchas veces, esa
forma de escribir
y de hablar ridiculiza
la lucha de las mujeres
por la igualdad”
“Si alguien conoce un
cambio social debido
a un cambio lingüístico,
me replanteo todo. Pero
no hay ejemplos de eso”
dan excluidos. En los transportes
públicos de Ámsterdam han qui-
tado los desdoblamientos de géne-
ro porque discriminaban al colec-
tivo LGTBIQ. El problema no es la
lengua. El problema es que nos
acepten a todos como somos y
que podamos vivir la vida que
queremos. Si alguien conoce un
cambio social producido como
consecuencia de un cambio lin-
güístico, yo me replanteo todo. Pe-
ro no hay ejemplos de eso.
P. Oiga, ¿por qué en este libro
solo escriben mujeres?
R. Porque no tuve valor para
pedirle a ningún colega que pasa-
se por lo que yo pasé… Seguro que
en su caso sería peor, por el agra-
vante de ser hombre.

Una pedra a la sabata d’Emmanu-
el Macron quan falten menys de
tres mesos per a les presidencials.
El mandatari francès encara un
incipient front social davant el
malestar persistent del sector
educatiu. Després de la vaga mul-
titudinària del 13 de gener, els
professors van tornar a mobilit-
zar-se ahir amb una nova jornada
de protestes i en van anunciar una
altra per a la setmana que ve.
Malgrat un seguiment clara-
ment inferior respecte a la de la
setmana passada –llavors van fer
vaga entre un 75% dels mestres,
segons els sindicats, i el 38,5%,
segons el Ministeri d’Educació–,
la continuïtat de les mobilitza-
cions reflexa que les concessions
del Govern no han calmat la in-
dignació per la gestió de la covid a
les aules.
La situació «caòtica» després
de la rentrée del 3 de gener «ha si-
gut la gota d’aigua que ha fet ves-
sar el vas», assegura a EL PE-
RIÓDICO Nelson Niermann, un
professor d’alemany en un insti-
tut a prop de Nancy que recolza les
protestes. La multiplicació de ca-
sos a causa de la variant òmicron
–dimecres hi va haver 465.000
positius a França– ha convertit en
gairebé una epopeia fer una classe
en unes condicions normals.
Polèmiques vacances a Eivissa
La manera com el ministre Jean-
Michel Blanquer va anunciar els
nous protocols en una entrevista
publicada diumenge en un mitjà
privat, poques hores abans de la
tornada a les escoles, ja va indig-
nar els treballadors del sector. Les
mesures, a més, van resultar kaf-
kianes i difícils de complir. Van
canviar tres vegades en una set-
mana. I a això se li va sumar la
polèmica recent de les vacances de
Blanquer a Eivissa, on va preparar
aquests protocols erràtics.
Aquest viatge «ha resultat xo-
cant per a l’opinió pública pel que
simbolitza estar a Eivissa en un
moment que a pares i professors
se’ls demanava grans esforços per
mantenir els centres oberts»,
afirma Rodrigo Arenas, membre
de la FCPE, principal associació de
pares. Un grup d’activistes va fer
dimecres a la nit una performance
Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: INTERNACIONAL
Vpe: 16.368 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 25.603 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 63,93%
Pág: 13
Pàg.:
Protesta en precampanya ballant en banyador davant del
Ministeri d’Educació, en una
imatge que recorda les accions
Després d’una vaga multitudinària la setmana passada, el sector educatiu burlesques de la setmana passat
davant de Downing Street. Tot i
francès es va tornar a mobilitzar ahir. La gestió de la covid-19, la precarietat que el viatge de Blanquer no resul-
de la professió i l’actitud del ministre Blanquer alimenten la indignació. ta comparable amb la festa del
primer ministre britànic, Boris
Johnson, l’Executiu francès hau-
Els professors, en peu ria preferit evitar aquesta polèmi-
ca en un moment en què es degra-
da la seva imatge per la gestió de la
de guerra contra Macron pandèmia.
«Entre els més mal pagats»
Després de la massiva aturada de
la setmana passada, el Govern va
anunciar la distribució de cinc mi-
ENRIC BONET lions de mascaretes FFP2 en els
París
centres i la contractació de 3.300
Ian Langsdon / Efe professors substituts. «Estem or-
ganitzant millor les coses», va de-
fensar Blanquer dimarts a l’As-
semblea Nacional. «El primer mi-
nistre, Jean Castex, ens va prome-
tre més mascaretes, però no hem
rebut res», lamenta Niermann,
que es mostra escèptic sobre la vo-
luntat de l’Executiu de reclutar es-
tudiants o docents jubilats com a
reemplaçants. «La situació amb
prou feines ha millorat. Els centres
estan oberts, però les aules, mig
buides», critica Frederic Bezanilla,
professor de secundària a Bordeus.
A més de la difícil situació a les
aules a causa de la pandèmia
–França és un dels països euro-
peus que més temps ha mantingut
les escoles obertes–, el malestar
dels professors també es deu a la
precarietat de la professió. «Som
entre els més mal pagats d’Euro-
pa. Fa 25 anys, el salari d’un do-
cent equivalia a 2,4 vegades el sa-
lari mínim, ara és només 1,3 vega-
des», explica Bezanilla.
Tampoc van agradar en aquest
sector les reformes impulsades
per Blanquer, entre les quals una
profunda reorganització del bat-
xillerat molt difícil d’aplicar en els
últims anys. «Es tracta d’un sen-
timent de menyspreu general. No
és nou, però s’ha vist accentuat
per la manera que el ministre in-
tenta introduir nous mètodes pe-
dagògics sense tenir en compte
l’experiència i les competències
dels docents», destaca André D.
Robert, professor emèrit a la Uni-
Manifestació de professors d’escola pels carrers de París, ahir. versitat Lyon-II. N
N
 Fecha:
Data: 21/01/2022 Audiencia:
Audiència: 299.698 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 10.385 € Tirada: 119.662 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 43.800 € Difusión:
Difusió: 85.628
Vpe portada: 146.730 € Ocupación:
Espai pàg.: 23,71%
Pág: 20
Pàg.:

THAT’S ME
IN THE CORNER
FERNANDO
PALMERO

La disolución
de la Historia
PIEZA menor de la potente estructura
populista gubernamental, Pilar Alegría
debe estar aún intentando desentrañar las
alegaciones a la nueva ley de Educación
que la Real Academia de la Historia envió
el miércoles a su ministerio. En unas pocas
líneas, escritas con valentía y precisión, la
institución que preside Carmen Iglesias
advierte de los peligros que supone para la
formación de una «ciudadanía crítica y
reflexiva» relegar en los nuevos planes de
estudio la enseñanza de la Historia a un
papel secundario. Y no sólo eso, cuyo
ejemplo más evidente es la disminución
sustancial del número de horas lectivas
dedicadas a la asignatura. Como parte de un
anunciado programa político que persigue
la fragmentación nacional de España, el
proyecto de ley pretende eliminar el
carácter científico que desde finales del
siglo XIX tiene la labor de los historiadores.
Por eso, el borrador elaborado por el
Gobierno sustituye deliberadamente los
contenidos de la disciplina por otros de
naturaleza política, sociológica e incluso
ética. Prioriza, denuncia la RAH, «la historia
contemporánea sobre la historia de épocas
anteriores»; adolece de un obsceno «sesgo
presentista», que «produce planteamientos
explicativos que privan a los estudiantes de
la visión diacrónica que caracteriza la
perspectiva histórica integrada», y ofrece un

El demoledor informe de la
Academia de la Historia
denuncia cómo el Gobierno
pretende convertir las aulas
en centros de propaganda

«tratamiento indiferenciado entre Historia y

Memoria». Nunca antes, habían quedado
expuestas de manera tan demoledora las
intenciones de PSOE y Unidas Podemos de
convertir las aulas en centros de difusión de
propaganda política, siguiendo el modelo
implantado por los separatistas catalanes.
Ha escrito Enrique Moradiellos que «la
posibilidad de desconocer u olvidar» el
pasado «constituye un claro riesgo para el
equilibrio dinámico de la colectividad social
y para su capacidad de preservación y
continuidad». Esto es, que no hay Estado
que aspire a una estabilidad duradera en
el tiempo que no cuente con una historia
colectiva. Y cita, en El oficio de historiador.
Estudiar, enseñar, investigar (Akal), a
Cicerón: «Desconocer qué es lo que ha
ocurrido antes de nuestro nacimiento es ser
siempre un niño. ¿Qué es, en efecto, la vida de
un hombre, si no se une a la vida de sus
antepasados mediante el recuerdo de los
hechos antiguos»? A eso, a la amnesia
colectiva, aspira un Gobierno que trata a los
ciudadanos como si fueran menores de edad
y pretende diluir la Historia nacional para
romper cualquier vínculo entre el pasado
y el presente. Y construir, sobre sus ruinas, un
nuevo Estado libre ya de toda memoria.
Un Estado que no sea ya España.