Professional Documents
Culture Documents
Recull Premsa 4-2-22
Recull Premsa 4-2-22
Recull Premsa 4-2-22
Aprenentatge
de llengües
segons l’entorn
ent’ dels centres
■ El decret preveu que
els centres determinin
els criteris per organitzar
l’aprenentatge de llengües
segons la composició lin-
güística del seu alumnat
i de l’entorn, “en el marc
de l’autonomia dels cen-
tres”, cedint-los la gestió
d’un percentatge d’hores.
La portaveu del Govern,
Patrícia Plaja, desvincula
aquest decret del compli-
ment de la sentència del
25%.
En aquest sentit, va
mostrar la satisfacció del
Govern per l’arxiu de la
Fiscalia de les denúncies
interposades per entitats
a favor de l’educació bi-
lingüe contra el president
Pere Aragonès, i el con-
seller d’Educació, Josep
Gonzàlez-Cambray.
L’“emancipació
nacional” a
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 56.000 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 466 € Tirada: 23.500 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.375 € Difusión:
Difusió: 16.000
Vpe portada: 4.375 € Ocupación:
Espai pàg.: 10,64%
Pág: 4
Pàg.:
Fact-checking La información
EDUCACIÓ
Els professors podran seguir enviant informes a les famílies per detallar l’evolució de
l’alumne. Desapareixerà el ‘no assoliment’ i se substituirà per ‘en procés d’assoliment’.
M. B.
Barcelona
ENSENYAMENT AVALUACIÓ
TALLERS EDUCACIÓ
conceptes i fenòmens jugant, la sessió, nens i nenes i docents A més, durant la presentació, gia en l’educació dels nens i ne- les quals ja s’han completat les
i després puguin continuar tre- comparteixen les idees i experi- la degana de la FEPTS, Maria nes amb activitats extraescolars reserves, i en les mateixes dates
ballant-los a l’aula. ències que han sorgit durant la Pau Cornadó, va demanar al de- i col·laborant amb Technovation també hi haurà un Lab sobre ro-
seua experimentació al Lab, una partament d’Educació que obri Girls Catalunya. Amb aquesta des, una proposta pensada per
Visita i futur iniciativa que “les escoles que un perfil professional STEM (ci- nova aposta per a nens i l’arriba- a nens i nenes de fins a 3 anys.
La visita dels nens s’inicia han passat fins ara l’han qualifi- ència, tecnologia, enginyeria i da del projecte FabLab a finals El Lab 0_6 ja va arribar a
amb una breu presentació a cat com a molt positiva i neces- matemàtiques) per als mestres d’aquest any, la ciutat tindrà Lleida l’11 de gener passat de
càrrec de la professora Laura sària”, va explicar Sanz. i futurs mestres. un projecte de futur perquè els la mà de la facultat d’Educació,
Sanz del Lab 0_6 de la Univer- En aquest sentit, la FEPTS Per la seua part, la regidora nens i nenes puguin tenir accés Psicologia i Treball Social de la
sitat de Manresa i continua amb està fent gestions amb la resta d’Educació, Sandra Castro, va a la ciència i la tecnologia”. UdL, l’ajuntament, la Diputació
una hora d’interacció amb els d’institucions perquè la ciutat explicar que “des de l’ajunta- El Lab 0_6 estarà obert per i el Centre de Recursos Pedagò-
diferents materials i recursos disposi d’un espai de ciència in- ment estem treballant per im- a famílies els dissabtes vinents gics del Segrià de la conselleria
ludicocientífics. Al finalitzar fantil permanent. plementar la ciència i la tecnolo- 5 i 12 de febrer, jornades per a d’Educació.
HUAV
SALUT FORMACIÓ
e un modelo de ciudad
ebido, donde el peso de
UP se impone al de Junts
agona». Esta formación
Los representantes justo después de presentar sus quejas a los Serveis Territorials . FOTO: PERE FERRÉ
ad y del conjunto del te-
y, al respecto, uno de los
es la capacidad hotelera, Educación
ere incrementarse. «No-
no queremos un modelo
ad como algunos munici-
inos, pero sí que si hace-
-BTPCSFDBSHBEFUSBCBKPZ
MBQPDBQSPUFDDJÒOBOUFMB
congreso o determinados
necesitamos las plazas
tes para alojar a los hués-
DPWJEIBSUBOBMPTNBFTUSPT
que no tengan que irse»,
ba Puig. Y esto pasa tam-
r ampliar la gama y las
es, con establecimientos
ran todas las categorías.
untamiento aún plantea
s sesiones con los grupos
s para seguir debatiendo
ncipales ejes del nuevo Representantes sindicales del personal docente trasladaron sus
Estas serán el 22 de fe-
el 1 de marzo y se prevé
quejas ayer a los Serveis Territorials d’Ensenyament de Catalunya
estas empiece a hablarse
crecimiento futuro de la
la vivienda y la energía, GERARD CAÑELLAS clase y del que está confinado, te de la Junta de Personal Do-
ros temas. Puig defendió TARRAGONA es decir, hacer clases presencia- cent, que ponía el ejemplo de
modelo permite «sociali- les y en línea con el mismo nú- un profesor de infantil, con ni-
ropuesta que comparti- Los profesores de los centros de mero de horas, el mismo sueldo ños de 3 y 4 años, «que no solo
n el resto de formaciones, educación públicos de Catalun- y la misma asignación». Por otro no cumplen las distancias de se-
ndo los objetivos y crite- ya ya no pueden más. Así lo ma- lado, denunció también los tra- guridad sino que cogen al pro-
n debate que el responsa- nifestaron ayer los representan- bajos burocráticos, de gestión fesor de la mano y se suben al
rbanismo valoró muy po- tes sindicales del personal do- de la covid en el aula, que re- cuello». Todo ello, según Auber-
ente ya que «hace mejor cente ante los Serveis caen sobre los profesores y que set, ha provocado que haya una
uesta del Gobierno» a par- Territorials d’Ensenyament de creen que deberían hacerlos el incidencia mucho mas alta de
s enmiendas y aportacio- Tarragona y del resto de Cata- personal sanitario. «Esto se tra- contagios en los profesores que
os partidos. Pese a ello, lunya, a los cuales trasladaron duce en una sobrecarga emocio- en la población general: «Esta-
nsidera que esta fase no un documento con sus quejas en mos hablando de entre un 50 y
rolongarse ya que «tene- relación a la sobrecarga de tra- un 80% más». Desde los sindi-
es años para hacer un bajo debido a las pocas sustitucio- $SJUJDBORVFNVDIBT catos, que piden que estos pro-
no trece». Es el tiempo en nes del personal que está de ba- CBKBTEFQFSTPOBM tocolos se trabajen conjunta-
estarán en vigor las nor- ja, la poca protección ante la co- mente con los profesores, de-
sidiarias urbanísticas que vid-19 al no disponer de EPDFOUFIBORVFEBEP nuncian también que «el
transitoriamente la Gene- mascarillas FFP2 y al tener que TJOTFSTVTUJUVJEBT problema endémico de las ratios
Por este motivo, la admi- hacer faenas burocráticas sobre también provoca que en clases
ón local defiende que «no la gestión de la covid en las au- con 30 o 35 alumnos no se pue-
s tiempo a perder para las, entre otras reclamaciones. nal importante, por el hecho de dan mantener las distancias».
Alexis Auderset, de US- estar atendiendo a las familias, de Con todo, Auberset asegura-
etivo es que estas líneas TEC·STE y presidente de la Jun- intentar justificarles porque un ba que, pese que está mejoran-
es se concreten en la pro- ta de Personal Docent, en repre- niño puede venir a clase o no, do, en Tarragona la semana pa-
que harán los técnicos y sentación a los diferentes sindi- etc.». sada se llegó al 50% de las subs-
ecogerán en el antepro- catos de profesores, explicó que A todo esto, Auberset lamen- tituciones sin cubrir. Por ello, se
el POUM, un documento «hoy estamos aquí para expre- taba también la falta de equipos preguntaba que «como puede
á previsto que vea la luz sar nuestro malestar por los dife- de protección individual para ser que se contraten substitutos
mer semestre para que rentes protocolos de trabajo res- todo el personal docente. «Los a un tercio de jornada, se debe-
activarse la fase de parti- pecto a la covid-19 en los cen- profesores actualmente están rían contratar a jornada comple-
n ciudadana, a la que se tros educativos». En primer trabajando con mascarillas qui- ta porque falta personal en las
e dar una gran importan- lugar, criticó que «estos impli- rúrgicas y no con FFP2, que son aulas». En el acto de protesta
quí los grupos municipa- can una doble carga de trabajo las únicas que pueden proteger también acudieron Marta Min-
bién tendrán su espacio, para el profesorado, que mu- al personal en una aula duran- guella, de CGT, y Miquel Sán-
de los expertos», con- chas veces se tiene que hacer te 5 o 6 horas al día con 30 0 35 chez, de aspepc·sps Sindicat de
cargo del alumnado que está en alumnos», señalaba el presiden- Professors de Secundària.
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 325 € Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
Vpe portada: 3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 12,36%
Pág: 24
Pàg.:
DAVID MUDARRA
dejará decidir
reza el texto.
El borrador también concluye
que «el objetivo fundamental del
proyecto lingüístico es conseguir
ĞůƐ ĂĚǀĞƌƟŵĞŶƚƐ ĚĞ ů͛ĞƋƵŝƉ ũƵƌş ĚĞWŽůşƟƋƵĞƐĚĞ:ŽǀĞŶƚƵƚ͛͘ĂůƚƌĂ ůĞƐ ůůĞŝƐ͘͟ ^ĂŶƟ ZŽĚƌşŐƵĞnj ǀĂ
ďĂŶĚĂ͕ ůĂ hWͲE' ǀĂ ƉƌŽƉŽƐĂƌ ĐƌŝƟĐĂƌ ƋƵĞ ͞Śŝ ŚĂŐŝ ƵŶĂ ĞƐ
ƉůĂŶƚĞũĂƌĚ͛ĂƚƵƌĂƌů͛ĂĐƟǀŝƚĂƚƉĂƌůĂ ƋƵĞĞůĚŝƉƵƚĂƚĂƌůĞƐZŝĞƌĂƐŝŐƵŝĞů ƉğĐŝĞ ĚĞ ĐůĂƐƐĞ ƉŽůşƟĐĂ ƋƵĞ
ĚŝƉƵƚĂƚƐ͘hŶĂŵĂŶĞƌĂĚ͛ĂƚƵƌĂƌ ƐŝĚŝĚĂƉĞƌŽůŽƌƐ^ĂďĂƚĞƌ;hWͿͲ͕
ĚĂǀĂŶƚ ĚĞů ƋƵĞ ů͛ŝŶĚĞƉĞŶĚĞŶƟƐ- facto el Parlament seria no dur a ůĂŽŵŝƐƐŝſĚĞWŽůşƟƋƵĞƐŝŐŝƚĂůƐ ĞŶƐƵďƐƟƚƵĐŝſĚĞWĂƵ:ƵǀŝůůăƉĞƌ diuen les lleis, decideixin
me considera un atac de la JEC, terme les sessions de les comis- ŝ dĞƌƌŝƚŽƌŝ ͲĂŵď ZĂŵŽŶ dƌĞŵŽƐĂ seguir fent la feina que feia el di- desobeir-les”.
ƉĞƌž ůĂ ŶĞŐĂƟǀĂ ĚĞů W^ͲhŶŝƚƐ ŝ sions parlamentàries previstes. (Junts) de president- i la Comissió putat lleidatà a la Mesa.
ĂŵďĞůƐƌĞŐĂůƐŝŶƐƟƚƵĐŝŽŶĂůƐ͕ƋƵĞ
Vpe portada: 2.400 € Ocupación:
Espai pàg.: ĞƐǀĂƌĞƟƌĂƌů͛ŽĐƚƵďƌĞĚĞů
4,59%
Pág: 10
Pàg.:
ŝŶĐůŽƵ ƚŽƚ Ğů ŵĂƚĞƌŝĂů ƌĞďƵƚ ĚƵ-
rant el 2021.
Concentració de
la CGT contra la >Ă ƉƌĞƐŝĚĞŶƚĂ ĚĞ ů͛ĞŶƟƚĂƚ ǀĞŢŶĂů͕
segregació escolar i DĂƌŝ ĂƌŵĞŶ 'ƵĞƌƌĞƌŽ͕ ǀĂ Ěŝƌ
>
el protocol Covid
La CGT Ensenyament Lleida ha ĠƐƵŶƌŝƐĐƉĞƌ
ĐŽŶǀŽĐĂƚƉĞƌĂǀƵŝĂůĞƐϭϴŚŽ- ƐŽůƵĐŝſ ŝ͕ ŵĞŶƚƌĞƐƚĂŶƚ͕ ůĂ ƉŝƐƚĂ
res una concentració sorollosa ĞƐƚă ŝŶĨƌĂƵƟůŝƚnjĂĚĂ͕ ƐŽďƌĞƚŽƚ ĂƌĂ 'ƵĞƌƌĞƌŽ
ĚĂǀĂŶƚ ĚĞůƐ ^ĞƌǀĞŝƐ dĞƌƌŝƚŽƌŝĂůƐ
d’Educació a Lleida per dema- ŐĞŶĞƌĂŵďůĂ
nar que s’aturi la segregació ĂĨĞŐŝƌƋƵĞ͞ŶŽŵĠƐĞůƐƉƌĂĐƟĐĂŶƚƐ ůĂŽƌĚĞƚĂ͕D
ĞƐĐŽůĂƌ ŝ Ğů ƉƌŽƚŽĐŽů ŽǀŝĚ ĂůƐ ĚĞů ĨƵƚďŽů ƐĂůĂ ĨĂŶ ƷƐ ĚĞ ůĞƐ ŝŶƐ ǀĂĚŝƌƋƵĞů͛ũ
ĐĞŶƚƌĞƐ ĞĚƵĐĂƟƵƐ ůůĞŝĚĂƚĂŶƐ͘ ƚĂůͼůĂĐŝŽŶƐ͕ƉĞƌžŶŽůĂƉŽĚĞŶƵƟ ƟŐŝĂŵďůĞƐĐŽ
ŵĠƐ͕ů͛ŽƌŐĂŶŝƚnjĂĐŝſƚĂŵďĠĞƐ ůŝƚnjĂƌůĞƐŶŽŝĞƐƋƵĞĨĂŶƉĂƟŶĂƚŐĞ
manifestarà contra discrimi- ǀĂŶŝŶƐƚĂůͼůĂƌ
ŶĂĐŝſŝůĂǀƵůŶĞƌĂĐŝſĚĞůĚƌĞƚĂ ĂĐƟǀŝƚĂƚƐ ĞƐƉŽƌƟǀĞƐ ŝ ĚĞ ůůĞƵƌĞ
l’educació. ƋƵĞƐĞĐĞůĞďƌĂǀĞŶĂďĂŶƐƉĞƌƋƵğ 'ƵĞƌƌĞƌŽǀĂĂ
ĚĞĚĞƐĐŽďƌŝƌĂƌƌĞƵĚĞůŵſŶŝŐĂŝ
ƌĞďĠ ƵŶ ƚĞƌĕ ƐĞƌŝĞŶ ŐƌƵƉƐ ƌĂƌƐ
ƋƵĞ ŚĂďŝƚĞŶ ĞŶ njŽŶĞƐ ƚƌŽƉŝĐĂůƐ
ƌĞŵŽƚĞƐ͘ƋƵĞƐƚĂĠƐů͛ĞƐƟŵĂĐŝſ >ĂWĂĞƌŝĂŽƌŐĂ
ůĞƐϭϴŚŽƌĞƐĂ
ƋƵğ Śŝ ŚĂŶ ƉĂƌƟĐŝƉĂƚ ŝŶǀĞƐƟŐĂ ĚĂĚĞƉĂƌƟĐŝƉ
ƚƌŝĂůŝůŽŐşƐƟĐ
;d&Ϳ ŝ ůĂ hŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚ ĚĞ >ůĞŝĚĂ WŝůĂŶƐ͕ƋƵĞƟ
ƋƵĞ ŚĂŶ ƉĂƌƟĐŝƉĂƚ ĞŶ ůĂ ƌĞĐĞƌ
ͲůŝĚĞƌĂƚ ƉĞƌ ůĞƐ ƵŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚƐ ĚĞ ĐĂ ŝŶƚĞƌŶĂĐŝŽŶĂů ƐſŶ ^ĞƌŐŝŽ ĚĞ ƐĞĐƌĞƚĂƌŝ ĚĞ
DŝŐƵĞů͕ ŝŶǀĞƐƟŐĂĚŽƌ ĚĞů d& ŝ
ƋƵĞůĂƌŝƋƵĞƐĂŐůŽďĂůĚ͛ĞƐƉğĐŝĞƐ ƉƌŽĨĞƐƐŽƌĚĞůĂhĚ>͕ŝůďĞƌƚDŽ
ĂƌďžƌŝĞƐĠƐƵŶϭϰйƐƵƉĞƌŝŽƌĂůĂ ƌĞƌĂ͕ ĚŽĐƚŽƌĂŶĚ ĚĞ ůĂ hĚ>͘ >ĞƐ dĞƌƌŝƚŽƌŝ͕/ƐŝĚƌ
ĐŽŶĞŐƵĚĂ ĂĐƚƵĂůŵĞŶƚ ŝ ĂƌƌŝďĂ ĞƐƟŵĂĐŝŽŶƐ ĚĞƐƚĂƋƵĞŶ Ğů ϰϬй
ƌŝĂĮŶƐĂůĞƐϳϯ͘ϬϬϬ͘Ŷů͛ĞƐƚƵĚŝ ƌŝŝhƌďĂŶŝƐŵ
Śŝ ŚĂŶ ƉĂƌƟĐŝƉĂƚ ϭϰϳ ŝŶǀĞƐƟŐĂ ďƌŝƌĞƐƚĂƌŝĞŶĂ^ƵĚͲŵğƌŝĐĂ͕ƐĞ ƉĂĞƌ ĞŶ ĐĂƉ͕
ĚŽƌƐ ĚĞ ϰϳ ƉĂŢƐŽƐ Ě͛ĂƌƌĞƵ ĚĞů ŐƵŝƚƉĞƌƵƌăƐŝĂ͕ů͛ĨƌŝĐĂ͕ŵğƌŝ ƉƌŝŵĞƌ ƟŶĞŶƚ
ŵſŶ͘ ůƐ ŝŶǀĞƐƟŐĂĚŽƌƐ ĐĂƚĂůĂŶƐ Ě͛hƌďĂŶŝƐŵĞ͕
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 15.690 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 601 € Tirada: 6.237 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.357 € Difusión:
Difusió: 4.483
Vpe portada: 4.242 € Ocupación:
Espai pàg.: 25,48%
Pág: 18
Pàg.:
H
a estat esbombar-se que a fer un grau o un altre tipus de formació creant-ne de nous, i sobretot fer que els
partir del 2024 el Departa-
ment d’Educació exigirà als
docents el títol C2 de català
C2: tocats i superior a Catalunya –i en català, òbvia-
ment–, i en acabat, a més, fer un màster
d’aquells que t’obliguen a completar
paguin els de sempre.
I no penseu que al polític de primera
fila, al parlamentari, al que toca poder i
per exercir, i muntar-se un bon sidral. Val
a dir que aquest enrenou no és sobre el
fet de millorar i polir l’ús i el coneixement
emprenyats –també en català, clar–, perquè amb les
programacions d’aquests estudis no en
fan mai prou per encabir tot el saber que
dirigeix el país, se li exigeix res; ni títols,
ni idiomes, ni saber, ni pensar, ni parlar o
escriure amb pulcritud les llengües ofici-
de la llengua, i més de la pròpia, ja que l’alumnat ha de tenir per considerar-lo als. «¿Pa qué?» Si en Puigdemont va ser
aquest hauria de ser sempre un al·licient competent en el seu àmbit, no sumen en president sense carrera i l’Iceta, amb
per a qualsevol docent, de la mateixa ma- termes lingüístics. Tampoc és que sumin menys del mateix, ha arribat a ministre
nera que excel·lir el raonament, el diàleg massa en continguts, que pel que s’hi per riure’s a la cara dels interins. En te-
i reprimir la imbecil·litat ho hauria de ser dona a la majoria, està clar que només nen prou sent escollits en unes eleccions.
qualsevol polític. I aquí estem. La polè- serveixen per mantenir els xiringuitos Visca la democràcia! És més fàcil collar al
mica es focalitza, més aviat, sobre com que hi ha establerts en el sector. Arribats docent perquè fa poc i cobra molt, té set-
fer-ho. El català fa temps que és menys-
Callahan a aquest punt, als dirigents de torn, no ze mesos de vacances l’any, i més coses
tingut pel Departament en l’àmbit do- Ruiz se’ls ha acudit millor manera de revalo- de viure bé que fan ràbia. Malgrat tot, es
cent, i si no que expliquin com és que rar el català que depurar els seus conei- pot entendre l’exigència del C2 al docent,
disposar de l’esmentada titulació en el xements a la docència i, per tant, obligar però amb un pla de veritat, i sobretot
concurs de mèrits d’unes oposicions, El primer que no s’entén –amb el De- el personal a obtenir l’esmentat títol. Per- després dels polítics, a veure si per una
atorga, encara avui, uns tristos 0,2 punts. partament pel mig, és cosa habitual– és què encabir-lo o homologar-lo amb l’ob- vegada tenen el que han de tenir, donen
Però reculem encara més per intentar perquè el títol que acredita el nivell C1 de tenció d’aquests estudis superiors no, exemple i deixen de viure en la indigèn-
entendre aquest nou femer generat per la català, es regala amb la consecució de que no genera prou calé. Ni feina. Ni mal- cia mental en què porten acomodats des
infecta classe política que tenim. l’ESO –com de fet tota l’ESO– i, en canvi, estar. Ser polític és això, solucionar errors de fa temps.
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 15.690 Sección:
Secció: AUTONOMIA
Vpe: 1.533 € Tirada: 6.237 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.828 € Difusión:
Difusió: 4.483
Vpe portada: 4.242 € Ocupación:
Espai pàg.: 54,22%
Pág: 25
Pàg.:
catalanes
de l’ESO. Amb aquesta filosofia, s’escoltaran les reflexions de l’es- na– per decidir quines matèries
l’esborrany del currículum per a tudiant sobre la pròpia avaluació. treballen més en funció de les ne-
l’educació bàsica, que comprèn Educació admet que serà més fei- cessitats de l’alumnat. Aquesta
la primària i l’ESO, contempla en na per al professorat, però supo- pot ser una via per aplicar la sen-
primer lloc nous criteris d’avalu-
ació. A primària, hi haurà una
avaluació al final de cada cicle. És
a dir, al final de 2n, 4t i 6è de pri-
eliminaran les sarà una millora qualitativa. Però
a efectes de superació de compe-
tències curriculars, les avaluaci-
ons es portaran a terme al final
tència del TSJC sobre el 25% del
castellà a les aules.
Pel que fa a les proves d’avalu-
ació externes que tot l’alumnat
mària. En el cas de l’ESO serà al
final de cada curs com ja s’està
produint.
notes trimestrals del cicle.
A les qualificacions, es valora-
rà si l’alumne ha aconseguit assu-
català fa ara a 6è de primària i 4t
de l’ESO per mesurar les seves
competències al final d’etapa,
mir les competències. Com a no- aquestes se sotmetran a una re-
Informe qualitatiu
Així, la norma afavoreix la desa-
parició de les notes trimestrals tal
el proper curs vetat del decret, desapareix el «no
assoliment» tant a primària com
a secundària, que serà substituït
estructuració. L’esborrany preveu
que les proves diagnòstiques si-
guin censals (per a tot l’alumnat)
com les entenem ara. Tot i això, sí per «en procés d’assoliment». i es facin a 4t de primària i 2n
que es preveu un informe sobre u Les avaluacions a primària seran al final de cada Una manera d’acompanyar d’ESO. Les proves a final d’etapa
l’evolució de l’alumne al final de l’alumne en el seu aprenentatge es faran cada dos cursos i no se-
cada trimestre. Aquest informe cicle: a segon, quart i sisè u El «no assoliment» al llarg de l’etapa. Les altres qua- ran per a tots, sinó que només les
no serà només de resultats, sinó se substituirà per «en procés d’assoliment» lificacions seguiran com fins ara: faran una mostra de centres cata-
que haurà de ser qualitatiu de «Assoliment satisfactori», «Asso- lans.
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 27.279 Sección:
Secció: LOCAL
Vpe: 1.340 € Tirada: 9.855 Frecuencia:
Freqüència: SEMANAL
Vpe pàg.:
pág: 4.202 € Difusión:
Difusió: 7.794
Vpe portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 31,88%
Pág: 6
Pàg.:
BELLVÍS
Bellvís va rebre la visita del Joan Talarn, i membres del escolar i va agrair la des-
Conseller d’Educació de consistori es van desplaçar tacada gestió que ha fet el
la Generalitat de Catalu- al col·legi de primària Jo- professorat de l’escola en la
nya, Josep Gonzàlez-Cam- aquim Palacín per fer una situació de pandèmia. Final-
bray, dissabte passat. El reunió amb els membres ment, el conseller va visitar
conseller va signar en el de la comunitat educativa l’equipament d’educació
Llibre d’Honor i va visitar del municipi, la direcció infantil en què fa ben poc
la biblioteca del municipi. del col·legi i la presidenta el departament d’Ensenya-
Posteriorment, el conseller, de l’Ampa. El conseller es ment va fer unes importants
acompanyat de l’alcalde, va interessar per l’activitat obres de reforma.
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 323.099 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 16.301 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió: 92.314
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.: 76,82%
Pág: 20
Pàg.:
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 9.315 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 20.085 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 46,38%
Pág: 32
Pàg.:
XABI BARRENA
Barcelona
PANDÈMIA
Catalunya eliminarà
les quarantenes a les escoles
Els pediatres reclamen treure les mascaretes de l’aula i suspendre els tests massius
CORONAVIRUS MESURES
UNIVERSITAT LLENGUA
lingüístiques dels alumnes de les
Pla perquè docents, estudiants facultats d’Educació i de màs-
ter de formació de professorat.
Contempla un pla d’acollida lin-
i investigadors utilitzin més el català güística per al personal investi-
gador internacional i actuacions
de divulgació de la ciència en
❘ LLEIDA ❘ El Consell Executiu de ge d’ús concret i va considerar tesis doctorals. Per augmentar català, així com incrementar
la Generalitat va analitzar ahir evident que ha de ser una llen- els percentatges, el pla preveu els recursos per aconseguir un
el pla d’enfortiment de l’ús del gua vehicular. mesures per garantir la capaci- augment significatiu dels estu-
català a les universitats impulsat L’objectiu del pla #enFORTi- tació lingüística dels docents i diants internacionals amb co-
per la conselleria d’Investigació melCATALÀ té com a objectiu la millora de les competències neixements bàsics de l’idioma.
i Universitats, que “ha situat des consolidar l’ús del català com a Així mateix, vol aconseguir el
del primer moment la política llengua vehicular del sistema COMPETÈNCIES reconeixement del català en el
lingüística com una de les seues universitari i reforçar el seu ús programa Eramus+.
prioritats”. en l’àmbit de la investigació. Mesures per augmentar la També proposa un programa
La portaveu del Govern, Pa- Actualment, un 70,5% de les seua competència en d’intercanvi d’alumnes entre les
trícia Plaja, va afirmar que hi ha assignatures en els graus s’im- universitats de la Xarxa Vives
“molt marge de millora sobre parteixen en aquest idioma, un aquest idioma, també entre per afavorir la relació amb els
l’ús” del català a les universitats, 39,8% en els màsters i s’utilit- estudiants internacionals territoris on es parla en llengua
va descartar fixar un percentat- za en només un 10,3% de les catalana.
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 27.279 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 979 € Tirada: 9.855 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.202 € Difusión:
Difusió: 7.794
Vpe portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 23,31%
Pág: 33
Pàg.:
HUAV
SALUT FORMACIÓ
CORTS PEDERÀSTIA
&NFSHFODJBTBOJUBSJB
[dfehjWZW
-BTFYUBPMBTFTBMEBDPO
SÉDPSEEFOJÑPTJOHSFTBEPT
Más de 40 menores de 10 años han sido hospitalizados en Tarragona desde noviembre. Son
las mayores cifras de la pandemia. La mejoría es rápida pero preocupa la Covid persisente
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
2.630 €
3.072 €
Difusión:
Difusió:
Ocupación:
Espai pàg.:
6.929
35,46% Pág: 3
Pàg.:
Este mes
los protocolos de las escuelas
5BSSBHPOBTVQ
NVFSUFTFOFTU
Catalunya acabará para eliminar las cuarentenas en
con las cuarentenas los centros educativos, vigentes
en los colegios desde septiembre de 2020, en
línea con lo que pidió ayer la So-
El Govern se comprometió ayer cietat Catalana de Pediatria.
a levantar las cuarentenas en los Plaja recalcó que el ejecutivo
colegios cuando haya algún ca- tiene la voluntad de que el fin de
so antes de que finalice el mes las cuarentenas en las escuelas
de febrero, independientemente sea una decisión «colegiada» y
de si logra el consenso con el «coordinada» que se aplique en
resto de comunidades autóno- todo el territorio español porque
mas y el Gobierno. En la rueda afecta a un colectivo «delicado»,
de prensa posterior a la reunión pero ha avanzado que, en el caso
del ejecutivo, la portavoz del de no lograr un consenso, el
Govern, Patrícia Plaja, aseguró Govern «tiene capacidad para
que hoy propondrían al Consejo modificar los protocolos» y «se-
Interterritorial que se adapten guirá adelante» con la medida.
El primer ciclo
de Infantil, de 0
a 3 años, ahora
tendrá carácter
educativo
R. S. MADRID
Nueva plazas
Igualmente, este real decreto está
inmerso en la «voluntad» del Go-
bierno, según Rodríguez, de avan-
zar en la democratización y la
igualdad en el acceso a la educa-
ción de los niños de 0 a 3 años.
Según recordó la portavoz, el Go-
bierno ya está avanzando para que
la gratuidad en el ciclo 0-3 años sea
una realidad en los dos próximos
años, con una inversión de más de
170 millones de euros para la crea-
ción de 65.000 plazas públicas
nuevas.
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 69.275 Sección:
Secció: ECONOMIA
Vpe: 4.066 € Tirada: 27.909 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 13.500 € Difusión:
Difusió: 19.793
Vpe portada: 47.650 € Ocupación:
Espai pàg.: 30,12%
Pág: 28
Pàg.:
esta declaración dependen zona tensionada depende año fiscal. Cabe recordar que vacías, el blindaje del par- división de competencias
medidas como la limitación la polémica limitación de los los caseros que tengan una que público para evitar su con las comunidades”.
alumnes sense símptomes o que són negatius ƐƵĮĐŝĞŶƚ ƉƌĞǀŝƐŝſ͟ ƉĞƌƋƵğ ͞ƚŽƚƐ
ĞůƐ ĂĐƚŽƌƐ͟ ƟŶŐƵŝŶ ůĂ ŝŶĨŽƌŵĂĐŝſ
concreta i detallada. Sobre mesu-
ů'ŽǀĞƌŶǀĂĂŶƵŶĐŝĂƌĂŚŝƌůĂǀŽ- ƌĞƐĐŽŵůĂĮĚĞůĞƐŵăƐĐĂƌĞƐĂůĞƐ
ůƵŶƚĂƚ Ě͛ĞůŝŵŝŶĂƌ ůĞƐ ƋƵĂƌĂŶƚĞ- ĂƵůĞƐ͕WůĂũĂǀĂĚŝƌƋƵĞĞŶĐĂƌĂŶŽ
ŶĞƐĂůĞƐĞƐĐŽůĞƐĂďĂŶƐƋƵĞĂĐĂďŝ Ho traslladarà ĠƐĞůŵŽŵĞŶƚƉĞƌƌĞƟƌĂƌͲůĞƐ͘
ĂƋƵĞƐƚ ŵĞƐ ĚĞ ĨĞďƌĞƌ͘ ,Ž ǀĂ Ěŝƌ Ăů ƌĞĐŽƌĚĂƌ ƋƵĞ ůĂ :ƵŶƚĂ ĚĞ
ůĂ ƐĞǀĂ ƉŽƌƚĂǀĞƵ͕ WĂƚƌşĐŝĂ WůĂũĂ͕ avui a Sanitat ŝƌĞĐƚŽƌƐĚĞĞŶƚƌĞƐWƷďůŝĐƐũĂǀĂ
ƋƵĞǀĂĞdžƉůŝĐĂƌƋƵĞůĂƐĞĐƌĞƚăƌŝĂ ĚĞŵĂŶĂƌĚŝƐƐĂďƚĞĂĚƵĐĂĐŝſůĂĮ
ĚĞ ^ĂůƵƚ WƷďůŝĐĂ͕ ĂƌŵĞŶ ĂďĞ- per canviar-ho ĚĞůĞƐƋƵĂƌĂŶƚĞŶĞƐĚĞůƐĂůƵŵŶĞƐ
njĂƐ͕ƚƌĂƐůůĂĚĂƌăĂǀƵŝůĂƉƌŽƉŽƐƚĂĂů ƋƵĞŶŽƐſŶƉŽƐŝƟƵƐ͘sĂŶĞdžƉůŝĐĂƌ
Consell Interterritorial per poder
aquest mes ƋƵĞĐĂůƋƵĞŶŽŵĠƐĞůƐĞƐƚƵĚŝĂŶƚƐ
adaptar els protocols dels centres ƋƵĞƚĞŶĞŶĐŽƌŽŶĂǀŝƌƵƐĨĂĐŝŶƋƵĂ-
ĞĚƵĐĂƟƵƐ͞Ăů͛ĂĐƚƵĂůƐŝƚƵĂĐŝſĚĞůĂ ƌĂŶƚĞŶĂ͕ũĂƋƵĞĞůĐŽŶĮŶĂŵĞŶƚĚĞ
ƉĂŶĚğŵŝĂ͘͟ ŽǀŝĚ͞ŶŽƐ͛ŚĂŐŝŶĚĞƋƵĞĚĂƌĂĐĂ- ƚŽƚĂƵŶĂĐůĂƐƐĞĂĨĞĐƚĂůĂĚŽĐğŶĐŝĂ
Ŷ ĂƋƵĞƐƚ ƐĞŶƟƚ͕ ůĂ ƉŽƌƚĂǀĞƵ ƐĂ͟ŝƉƵŐƵŝŶĂƐƐŝƐƟƌĂůĞƐĐůĂƐƐĞƐ ŝŐĞŶĞƌĂ͞ĂŶŐŽŝdžĂ͟ĞŶƚƌĞĞůƐĂůƵŵ-
ǀĂĂƉƵŶƚĂƌƋƵĞĂŵď͞ůĂĚĞƐĂĐĐĞ- ͞ĂŵďŶŽƌŵĂůŝƚĂƚ͘͟ ŶĞƐ͘ ͞EŽ ĠƐ ŝŵƉŽƐƐŝďůĞ͕ ƉĞƌž ĠƐ
ůĞƌĂĐŝſ͟ ĚĞ ůĂ ƐŝƐĞŶĂ ŽŶĂĚĂ͕ Ăŝdžş ^ĞŐŽŶƐ WůĂũĂ͕ ƐĞƌŝĂ ƵŶ ͞ĞƐĐĞ- ŵŽůƚĐŽŵƉůĞdž͕͟ǀĂŶůĂŵĞŶƚĂƌ͘sĂŶ
ĐŽŵ Ăŵď ůĂ ƌĞƟƌĂĚĂ ĚĞ ůĂ ƌĞƐƚĂ ŶĂƌŝ ŝĚŽŶŝ͟ ƋƵĞ ĂƋƵĞƐƚĂ ĨŽƐ ƵŶĂ ĚĞŵĂŶĂƌƋƵĞĞůƐĐĞŶƚƌĞƐƉƵŐƵŝŶ
ĚĞŵĞƐƵƌĞƐƌĞƐƚƌŝĐƟǀĞƐƚĂŵďĠĠƐ ŵĞƐƵƌĂ ĐŽŶũƵŶƚĂ ĞŶ ƚŽƚ ů͛ĞƐƚĂƚ ƉĂƌƟĐŝƉĂƌ ĚĞ ů͛ĞůĂďŽƌĂĐŝſ ĚĞůƐ
͞ŶĞĐĞƐƐĂƌŝ͟ŵŽĚŝĮĐĂƌůĞƐƋƵĂƌĂŶ- ĞƐƉĂŶLJŽů͕ƉĞƌžƐŽƐƚĠƋƵĞƐŝƐ͛ĂĐĂ- ƉƌŽƚŽĐŽůƐƉĞƌůĂƉĂŶĚğŵŝĂŝ͞ƋƵĞ
ƚĞŶĞƐ͘ŝdžş͕ůĂ'ĞŶĞƌĂůŝƚĂƚǀŽůƋƵĞ ďĂĚĞƐĞƐƟŵĂŶƚ͕ĞůŐŽǀĞƌŶĐĂƚĂůă ĞƐ ƋƵĞĚŝŶ Ă ĐĂƐ ĞůƐ ƉŽƐŝƟƵƐ Ž ůĂ
ĞůƐ ŝŶĨĂŶƚƐ ƋƵĞ ŶŽ ƟŶŐƵŝŶ ƐşŵƉ- ƚĠůĂ͞ĐĂƉĂĐŝƚĂƚƉĞƌŵŽĚŝĮĐĂƌĞůƐ ŐĞŶƚƋƵĞƚĠƐşŵƉƚŽŵĞƐŝůĂƌĞƐƚĂ
ƚŽŵĞƐŝƋƵĞŶŽƐŝŐƵŝŶƉŽƐŝƟƵƐĞŶ ƉƌŽƚŽĐŽůƐ͘͟dŽƚŝĂŝdžž͕ůĂƉŽƌƚĂǀĞƵ &KdK͗EͬhŶŐƌƵƉĚ͛ĂůƵŵŶĞƐĚ͛ƵŶĂĞƐĐŽůĂĚĞůĞƐ'ĂƌƌŝŐƵĞƐ ƋƵĞƉƵŐƵŝĂŶĂƌĂĐůĂƐƐĞ͘͟
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 5.043 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 350 € Tirada: 1.884 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.400 € Difusión:
Difusió: 1.441
Vpe portada: 2.400 € Ocupación:
Espai pàg.: 14,57%
Pág: 5
Pàg.:
/DZ^Ϯ&ZZϮϬϮϮ
vern d’eliminar les quarentenes a les aules perquè només les facin
ĞůƐĂůƵŵŶĞƐƋƵĞĞƐĐŽŶƚĂŐŝŢŶŝĞůƐƋƵĞƟŶŐƵŝŶƐşŵƉƚŽŵĞƐ͘ŶĐĂƌĂ ƚĞŵƉƐƚĂŶĐĂƚƋƵĞŽďĞƌƚĚĞƐĚĞůŵĂƌĕĚĞůϮϬϮϬ͘>͛ĂůƚƌĞ͕ĞůĚĞů͛ĞƐĐŽůĂ͕
ƋƵĞĞůŽǀŝĚĐŽŶƟŶƵĂĐŽůƉĞũĂŶƚĂŵďĨŽƌĕĂŝůĂŵĂůĂůƟĂƐ͛ŚĂĚ͛ĞŶĐĂ- que ha viscut tot aquest temps funcionant amb protocols estrictes,
ƌĂƌĂŵďƌĞƐƉĞĐƚĞĠƐĞǀŝĚĞŶƚƋƵĞĂƋƵĞƐƚĞƐĚŽƐŶŽơĐŝĞƐ͕ĐŽŵƵŶŝĐĂ- ŐƌƵƉƐďŽŵďŽůůĂ͕ĐŽŶĮŶĂŵĞŶƚƐĚĞĐůĂƐƐĞƐŝĐƵƌƐŽƐƐĞŶĐĞƌƐŝƋƵĂƌĂŶ-
ĚĞƐĞůŵĂƚĞŝdžĚŝĂ͕ŝŶĚŝƋƵĞŶƋƵĞůĂƐŝƐĞŶĂŽŶĂĚĂũĂǀĂĂůĂďĂŝdžĂ͘/ĠƐ ƚĞŶĞƐŝŶĂĐĂďĂďůĞƐ͘ƉŽĐĂƉŽĐ͕ĚŽŶĐƐ͕ƐĞŶƐĞůůĂŶĕĂƌůĞƐĐĂŵƉĂŶĞƐ
ŵĠƐ͘ŽŵĞŶĐĞŶĂĚŝďƵŝdžĂƌƵŶĞƐĐĞŶĂƌŝƋƵĞůĞƐĂĚŵŝŶŝƐƚƌĂĐŝŽŶƐũĂ ĂůǀŽů͕ƐĞŵďůĂƋƵĞůĞƐĐŽƐĞƐƉŽĚƌĂŶĂŶĂƌƚŽƌŶĂŶƚĂůƐĞƵůůŽĐ͘ ůƵŵ
ĐŝŽ
ŵĞ
ƋƵĂ
ĚĞů
ƐĞƚ
ŵĂ
ů͛ŚƵ
ĨƵŐ
ƐŽƐ
ƉůĂ
Ğ
ƉŽƚ
ƋƵĞ
ĐĂƐ
ĂƉğ
ƚĂƚ
ĠƐ
ƌĂǀ
ƌĂ
ĂƚŽ
ĚĂ
ĐĂƐ
ƐĠ
ƋƵĞ
ĨĂǀ
Ë®ÄËãçÙÄ
ĞŶĂŐƵĞƐƚĞŶƚŽƌŶăĞƐƚĂƚƵŶĚĞƐŐƌĂŶŝƉƌŽƚĂŐŽͲ
ĚĞĮŶŝƟƵ Ğ ŶŽŶ ƚŽƌŶĂƌͲƐĞ Ă ǀğŝƌ ƉĞƌũƵĚŝĐĂƚ ƉĞƌ
ĚĞĐŝƐŝŽŶƐĚ͛ĞĨĞĐƚĞƐĐŽůĂƚĞƌĂƵƐŵğƐƋƵĞƉĞƌĐŽŶͲ ŽƌŐĂŶŝƚnjĂƟƵƐ͘ dĂŶďĞŶ Ă ĞƐƚĂƚ ƵŶ ƉƵŶƚ Ě͛ĂŵĂƐͲ
ğƐ͕ ĐĂůĞƌă ǀğŝƌ Ă ƉĂƌƟƌ ƐĂĚĂĂůƚĞƌŶĂƟǀĂƚĂŵďĐŽŶƐƵŵƐĂůƚĞƌŶĂƟƵƐƋƵĞ
ƐĞďĞŶƉĞƌƵĂďĂŶĚĂă
ĞƐƚĂƚ ƉŽƐŝƟƵ ƉĞƌ ĂƵƚĞ
ĞŶĐĂůĞƌăǀğŝƌĞƐĐŽŶƐĞͲ
Fecha:
Data: 02/02/2022 Audiencia:
Audiència: 15.690 Sección:
Secció: AUTONOMIA
Vpe: 1.573 € Tirada: 6.237 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.828 € Difusión:
Difusió: 4.483
Vpe portada: 4.242 € Ocupación:
Espai pàg.: 55,62%
Pág: 23
Pàg.:
Según la responsable del exitoso Programa KiVa «si se interviene desde el origen, el 80% de los casos de acoso se paran» // ABC