Professional Documents
Culture Documents
Recull Premsa 25-11-2021
Recull Premsa 25-11-2021
80
l’Estat demanarà l’execució for- ra la Generalitat, és soci clau de le- pendent de la Generalitat– l’ha- l’ESO, el percentatge d’estudiants
çosa de la decisió. «El Govern no té gislatura, i la llengua s’ha provat bilitada per a això. que utilitzen sempre o gairebé
aquestes competències. Els jutges en material molt sensible. Educació recorda que la posi- sempre el català en activitats de
fan la seva feina i nosaltres exe- Per la seva banda, la Genera- són les famílies que, segons ció del Govern respecte als idio- grup ha passat del 67,8% el 2006
cutem», va despatxar per la seva litat considera que la providèn- la Generalitat, han sol·licitat des mes està perfectament recolli- al 21,4% el 2021.
part la portaveu de l’Executiu, cia del TS és un atac directe a la del 2014 l’escolarització en da en la nova llei educativa, la La xifra d’alumnes que s’adre-
Isabel Rodríguez, als passadissos immersió lingüística, un model Lomloe, més coneguda pel cog- cen al professor en català a l’aula
castellà per als seus fills.
del Congrés. d’èxit l’objectiu del qual és evitar nom de l’anterior ministra, Isa- sempre o gairebé sempre ha cai-
La plataforma Escola
la segregació social. El conseller bel Celaá. La norma obliga els gut del 56% al 39,4%. Així ma-
ERC i la derivada política Bilingüe eleva la xi-
d’Educació, Josep González Cam- alumnes a saber perfectament el teix, l’ús del català per part del
«La pilota és ara a la teulada del bray, va demanar per carta als di-
fra a 130. català i el castellà quan acabin professorat per adreçar-se als es-
TSJC. Quan expliqui com ha de fer rectors dels centres educatius que l’etapa secundària obligatòria. No tudiants ha passat del 63,7% al
complir la sentència, la Generali- no canviïn el seu projecte lingüís- és cap novetat. És una cosa que 46,8% en el mateix període. Per
tat haurà de complir-la en un ter- tic: «Volem que continueu treba- trasllada a les aules el mandat passa a les aules de Catalunya, la reconduir la situació, els departa-
mini de dos mesos. Si no ho fa, ja llant com fins ara». El responsable d’impartir, com a mínim, el 25% realitat del dia a dia. La Lomloe ments d’Educació i de Cultura van
es veurà. El Govern no hi entra ni de la política educativa a Catalu- d’hores en castellà. L’assumpte afegeix que si algun alumne té lla- presentar fa escasses setmanes
pot entrar-hi», reblen fonts de la nya va assegurar a RAC-1 que té és d’una complexitat bàrbara i el cunes en algun dels dos idiomes un pla de promoció de l’ús del ca-
Moncloa, que rebutgen, com va «garanties» que el Ministeri ministeri prefereix no entrar en haurà de tenir classes de reforç. talà a les aules que es posarà en
demanar ahir Pablo Casado, d’Educació no demanarà l’execu- «futuribles». «El Govern no concep la llengua marxa aquest mateix curs en 200
l’aplicació de l’article 155 de la ció de la providència. Educació recorda, a més, que com un element de confronta- escoles i instituts i que en quatre
Constitució en cas que el Govern De moment, el departament l’alta inspecció –que depèn del ció», ratifiquen per la seva part anys serà operatiu en els 3.500
no respecti la decisió. L’Executiu de Pilar Alegría, efectivament, ministeri– no té capacitat de vigi- des de la Moncloa. centres públics i concertats que hi
de Pedro Sánchez s’enfronta, no insta el TSJC que digui com es lància per comprovar el compli- La polèmica amb l’ús del caste- ha a tot Catalunya. N
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 12.259 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 25.603 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 47,88%
Pág: 17
Pàg.:
Manu Mitru
Pros i contres
si no insta a l’execució de la sentèn- d’Educació també diuen que són els Arribat aquest cas, el tribunal
MONTSE RIART / MARIA ORTEGA cia i el va animar a aplicar un 155 inspectors del departament els pri- Competència hauria d’avaluar si el marc legal vi-
BARCELONA educatiu a Catalunya per recuperar mers que haurien de detectar si El tribunal gent és el mateix que quan es va en-
les competències transferides a la s’està complint o no la sentència del cetar el procediment judicial. En
L’última estocada judicial del Tri- Generalitat en aquesta matèria en contenciós no
TSJC i, si no és així, fer-ho saber al aquell moment imperava la llei
bunal Suprem deixa en fals el model cas que es mantingui insubmisa. tribunal. pot vigilar si les Wert, que la nova llei Celaá va enter-
d’immersió lingüística amb què Cambray va assegurar a RAC1 sentències es rar. Ara bé, ¿aquesta llei blinda real-
quatre generacions de catalans han que té “garanties” de la ministra La llei Celaá, un blindatge? ment la immersió lingüística? La
materialitzen
crescut i estudiat. La providència de d’Educació, Pilar Alegría, que el go- En cas que més endavant els inspec- o no llei socialista elimina les referènci-
l’alt tribunal espanyol de dimarts fa vern espanyol no mourà peça, de tors d’Educació, el mateix ministe- es al castellà com a llengua vehicu-
bona la sentència del Tribunal Su- moment. Ara bé, fonts del ministe- ri o un tercer actor instés el tribunal lar a les aules, però estableix que
perior de Justícia de Catalunya ri especifiquen que no ho faran per- a ordenar a la Generalitat que com- Normativa tant la Generalitat com el ministe-
(TSJC) que fixava un 25% de caste- què entenen que el primer pas cor- plís la sentència, fonts judicials ex- La llei socialista ri “han de garantir el dret dels alum-
llà a les aules. Ara bé, l’execució respon a la Generalitat i no volen pliquen que aquesta ordre tampoc nes i les alumnes a rebre els ense-
d’aquesta sentència no és automà- entrar en un escenari d’insubmis- seria immediata. El TSJC hauria elimina les nyaments en castellà i en la resta de
tica i de moment cap de les dues ad- sió a la sentència per part del Go- d’escoltar els arguments de totes les referències al llengües cooficials”.
ministracions implicades en el cas, vern. “S’haurà d’anar veient com es parts per decidir si el més benefici- castellà com a Davant una eventual insubmis-
els governs català i espanyol, tenen va resolent el procediment d’exe- ós per a l’interès general és executar llengua sió del Govern a la sentència del
intenció de moure fitxa i obrir el cució de la sentència”, deia la mi- la sentència o si cal deixar les coses vehicular TSJC, el ministeri es continua re-
meló judicial i polític que suposa fer nistra de Justícia, Pilar Llop, a An- tal com estan per no causar un per- metent a aquesta premissa de la llei.
efectiu el manament judicial. tena 3. De fet, des del ministeri judici més gran. D’aquí que el president Aragonès,
Després de la providència del
Suprem, el TSJC haurà de decla-
rar ferma la sentència del 2020 i
instar el Govern a complir-la, tot
i que l’executiu català ja va deixar
clar dimarts que no ho faria. “El
català a l’escola no es toca”, van
repetir ahir el president Pere Ara-
gonès i el conseller d’Educació,
Josep González-Cambray. En la
pràctica, el Govern pot mirar cap
a una altra banda i no moure fit-
xa perquè el tribunal contenciós
no té entre les seves funcions vi-
gilar si les sentències es materia-
litzen o no. Per això el Govern va
tornar a enviar un missatge de
tranquil·litat i dona per fet que no
caldrà aplicar, de moment, cap
canvi a les aules. De fet, el conse-
ller d’Educació va enviar una car-
ta als equips directius de tots els
centres per demanar-los tran-
quil·litat i que no alterin res dels
seus projectes lingüístics.
Ara bé, l’article 104 de la llei re-
guladora de la jurisdicció contenci-
osa estableix que si en un termini
de dos mesos no s’ha executat la
sentència, la part que ha instat el
procediment judicial, el govern es-
panyol –aleshores liderat pel PP i
ara en mans del PSOE i Podem–,
pot instar el TSJC a fer que la Gene-
ralitat compleixi l’ordre. També ho
pot demanar un tercer, però abans,
diu la normativa, haurà d’acreditar
que té un interès legítim en la ma-
tèria. El termini també es pot es-
curçar si alguna d’aquestes dues
parts considera que el fet que no
s’estigui modificant res està cau-
sant un greu perjudici a l’interès Un grup d’alumnes en
públic. En aquest sentit, el líder del una escola de Barcelona.
PP Pablo Casado va advertir al go- FRANCESC MELCION
vern de Sánchez que “prevaricarà”
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 51.124 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 919 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.450 € Difusión:
Difusió: 14.607
Vpe portada: 1.500 € Ocupación:
Espai pàg.: 20,66%
Pág: 5
Pàg.:
Pablo Casado
propone un
“155 educativo”
El líder del PP, Pablo Casado,
ofreció ayer al presidente del
Gobierno, Pedro Sánchez, su
apoyo para aplicar de nuevo
en Cataluña el artículo 155 de
la Constitución —que permite
intervenir la autonomía— con
el fin de hacer cumplir la
sentencia que obliga a impar-
tir un 25% de clases en castella-
no. Se trataría de una aplica-
ción parcial de este artículo,
solo para el ámbito educativo,
afirmó el líder popular. “Le
ofrezco nuestros senadores pa-
ra que, si tiene que aplicar el
artículo 155 solo en este ámbi-
to educativo, lo haga”, dijo.
Casado descargó en Sán-
chez la responsabilidad de la
“rebeldía” de la Generalitat
ante la sentencia y le advirtió
de que tiene la obligación de
defender el fallo del Supremo
o “podría estar prevaricando”.
“Sánchez está obligado a hacer
El consejero catalán de Educación, Josep González-Cambray, ayer con la titular de Cultura, Natalia Garriga. / DAVID ZORRAKINO (EP) cumplir las sentencias de los
tribunales”, defendió. “Y si la
El PP i Cs s’ofereixen al PSOE
per aplicar un 155 educatiu
a Aragonès exigeix a Sánchez defensar la immersió i el conseller Gonzàlez-Cambray diu que La
Moncloa li garanteix que no executarà la sentència a El govern ho portarà al Consell d’Europa
J.A.
BARCELONA
Les frases
—————————————————————————————————
LA REVISTA
UNA CONFUSIÓN JAVIER CÁMARA «HAY POLÍTICOS CHAMPIONS El Madrid,
PA
DIARIA DE
EL MUNDO
SOCIEDAD
DEL 112 RETRASÓ 19 QUE ESTUDIAN MUCHO único equipo español ya
MINUTOS LA ASISTENCIA PERO SON IMBÉCILES en octavos; el Atlético se
PEL A CARMEN, QUE MURIÓ SIN APENAS EMPATÍA» los jugará en Oporto PÁG. 34
ELPMUNDO e Las lenguas tienen dos grandes enemigos, los que las imponen y los que las prohíben (Fernando Savater) e
JUEVES 25 DE NOVIEMBRE DE 2021
AÑO XXXIII. NÚMERO: 11.662.
EDICIÓN NACIONAL
PRECIO: 1,80 G
El TSJC: el
Gobierno debe
hacer cumplir
la sentencia
del español
Los jueces creen que no es su labor fiscalizar a
la Generalitat Z El Ministerio de Educación dice
que es el tribunal el que debe actuar de oficio
GERMÁN GONZÁLEZ BARCELONA
OLGA R. SANMARTÍN MADRID
Albares carga Los jueces dejan en evidencia al Go- ALBERTO DI LOLLI
la expectativa
de Cataluña (TSJC) sostiene que no
es su misión fiscalizar lo que hace la
Generalitat y considera que debe
Los barones se plantan ante
democrática»
POR DANIEL LOZANO / PÁGINA 24
ser el Ejecutivo central quien tiene
que instarle a la ejecución del fallo.
El Ministerio de Educación, por
la crisis del PP de Madrid
su parte, asegura que es el TSJC
el que debe actuar de oficio, por-
Dirigentes ‘populares’ amenazan con no asistir a más congresos de la
Sindicatos y que así viene recogido en la ley, y formación si Génova y el entorno de Ayuso no acaban ya con su pugna
confía en que la Generalitat acate
patronal pactan la providencia del Tribunal Supre- JUANMA LAMET MADRID cas en los barones territoriales y contrario, los barones amenazan
mo. Si no lo hace, el conseller de La irrupción del ex líder del PP entre los más veteranos de la for- con dejar de ir a los congresos de
poner fin a la Educación, Josep Gonzàlez-Cam- José María Aznar en la pugna en- mación, que ven al también ex la formación porque se ven eclip-
huelga en Cádiz bray, se expone a ser investigado
por un delito de desobediencia.
tre Génova y el entorno de Ayuso
por el control del partido en Ma-
presidente como el «hombre de
paz» que podría calmar las turbu-
sados por la polémica y, además,
no pueden eludir pronunciarse
POR CHEMA RODRÍGUEZ / PÁG. 29 PÁGINAS 6 Y 7 / EDITORIAL PÁG. 5 drid ha generado diversas répli- lentas aguas populares. En caso sobre el conflicto. PÁGINA 12
gado su supervivencia a ERC y Bildu. La in- 2006, Mas lo expresó sin tapujos: quienes cia: quien lo usa es el de fuera, el extraño, el
LIBRE DE MARCA sumisión se ha naturalizado en Cataluña. quieran estudiar en castellano «que monten extranjero. El separatismo, otra vez temporal-
Sánchez alza sus palmas y se justifica: «A un colegio en castellano para el que lo pa- mente pragmático, mientras obtiene regalías
JAVIER mí que me registren»; la persecución del cas- gue, igual que montaron uno en japonés». y se rearma, sigue la doctrina Pujol: la lengua
tellano no se inició ayer. Tuvo que brotar en Dijo «japonés» para subrayar que el espa- es el vehículo y pretexto de exclusión. El des-
REDONDO Cataluña una izquierda patriótica y liberal ñol debía convertirse en una excepción, is- tierro de la lengua común es el inicio soterra-
representada por Ciudadanos para que el la o anomalía en Cataluña. do de la proscripción.
El pinganillo resto de España adquiriera conciencia de lo
que ocurría. En 1983, la Ley de Normaliza-
La lengua hace nación. Lo expuso con so-
berbia lucidez la diputada popular Álvarez de
El hallazgo de Sánchez y su orfeón mediá-
tico consiste en hacernos creer que la virtud
de Sánchez ción motivó que «La lengua catalana es ele-
mento fundamental de la formación de Ca-
Toledo en TV3 hace pocos días: «El pingani-
llo da a entender que el castellano, lengua co-
del nacionalismo radica en su circunstancial
pragmatismo y en dejar que sus aspiraciones
talunya». Un catedrático andaluz de la peri- mún, es una lengua extranjera en Cataluña». de máximos sigan su cauce natural. Sánchez
El acuerdo de durabilidad que signó Sán- feria de Barcelona acabó repatriado en sus Ella habla catalán pero lo que quiere el sepa- se encoge de hombros ante la sentencia del
chez y que incluye los Presupuestos, incor- tiempos de profesor de instituto: «El inspec- ratismo es que los niños en Cataluña no en- Supremo; él no se llevó al Estado de Catalu-
pora desoír al Supremo. Sánchez piensa lo tor lingüístico me reprochaba que aspirara tiendan el castellano. El profesor Peña se re- ña. «Sólo el Ministerio puede instar a ejecutar
que Muñoz Seca –víctima del odio en Para- las eses cuando hablaba catalán». Corrían firió en Crónica Global a una tesis doctoral de esta sentencia y tengo garantías de la minis-
cuellos– respondió sobre su misiva a un mi- los años 90. En 1998, la Ley de Política Lin- 2003 de la filóloga Marta Prat que recoge has- tra de que no se hará», recuerda ufano el con-
nistro que le reprochó su estilo malsonante: güística sustituyó a la de normalización. ta 700 catalanismos empleados en lengua cas- seller Gonzàlez-Cambray. Sánchez no lo in-
«Tengo la sentencia del Supremo delante, en La Inquisición lingüística no ha dejado tellana, así como la raíz de quijote, que es terpreta como un desafío o chantaje –tampo-
breve la tendré detrás». Vencido el escrúpu- de extenderse y los nuevos escamots super- cuixot. Las lenguas unen cuando se unen. Sin co considera la sentencia un contratiempo–
lo inicial, todo es coser y cantar. Sánchez, visan con impunidad, cuando no con con- embargo el supremacismo catalán emplea la sino como una encomienda que le permite
que nunca mostró remilgo, sólo versión al- nivencia rectoral, patios, reuniones y actos suya como arma arrojadiza e instrumento de ofrecer una penúltima demostración de afec-
ternativa cuando procedió y convenía, ha li- públicos en colegios y universidades. En confrontación. Si hay pinganillo hay diferen- to y alcanzar la cimita de otro día más.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 1.761 € Tirada: 4.283 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 3.819 € Difusión:
Difusió: 2.013
Vpe portada: 3.819 € Ocupación:
Espai pàg.: 46,12%
Pág: 4
Pàg.:
EDITORIALES
U
N Gobierno que para mantener viva la legislatura a toda ces «inventan un problema donde no existe» porque en los últi-
costa consiente al independentismo imponer cuotas mos años solo ochenta familias han exigido la escolarización en
de catalán en plataformas televisivas extranjeras, y que castellano. Resulta entonces que es una cuestión cuantitativa, y
a la vez se niega a obligar a la Generalitat a ofrecer un no cualitativa, y que una democracia puede permitirse el lujo de
mínimo del 25 por ciento de su enseñanza en español, es un Go- vulnerar derechos esenciales de unos ciudadanos solo porque
bierno en pleno delirio político. Su protección del catalán es di- son muy pocos. Más ofensivo aún es escuchar a Ada Colau rei-
rectamente proporcional a su desprecio al castellano, y si la de- vindicar la escuela privada para quien quiera clases en español.
cisión firme del Tribunal Supremo y del Tribunal Superior de Precisamente una populista que consiente la usurpación de vi-
Justicia de Cataluña es que la Generalitat está obligada a respe- viendas privadas para la ‘okupación’ es quien dice a los padres
tar la legalidad, alguien debe hacer que se cumplan las resolu- que reclaman el castellano para sus hijos que recurran a la pri-
ciones judiciales. Resulta incomprensible que el Gobierno de Pe- vada. Es de suponer que el Ayuntamiento barcelonés dedicará
dro Sánchez alegue que como la ley de Educación del PP ya ha partidas presupuestarias para que lo paguen aquellas familias
sido superada por la ‘ley Celaá’, y que la que está en vigor es pre- que no puedan. El simplismo de reducir las libertades funda-
cisamente la que ha derogado que el español sea lengua vehicu- mentales a la nada es hiriente. Populismo autoritario.
lar en Cataluña, se pueda despreciar el cumplimiento de la nor- El mandato de los tribunales es nítido, y vulnerarlo no solo re-
mativa que protege un derecho y una obli- presenta una degradación política del Go-
gación de todos los españoles. Jurídicamente bierno, sino también una prevaricación
todo tiene sus cauces, pero la política no moral. Alguien tiene que encargarse de eje-
puede saltárselos a capricho y con esta in- El mandato de los tribunales cutar las sentencias. Y si no es el Gobier-
digna indiferencia del Ministerio de Edu- para respetar una cuota del 25 no ‘motu proprio’, tendrán que ser los jue-
cación. La ‘ley Celaá’ tiene visos de ser in- ces quienes se encarguen directamente. Y
constitucional en diversos aspectos, y uno por ciento de enseñanza en no por respeto a las resoluciones judicia-
de ellos es precisamente el que, por vía di- español es nítido, y vulnerarlo les, ni por mantener vigente el principio
recta y de cesión política, representa un supone otra degradación de autoridad en la separación de poderes,
ataque al castellano como nunca antes lan- sino por estricta legalidad. Si un Gobierno
zó ningún gobierno. Por tanto, a nadie debe política del Gobierno y una se salta la ley y se le corrige, y luego se nie-
sorprender el fallo de los jueces. prevaricación moral ga a ejecutar lo corregido desobedecien-
Es grave que el consejero de Educación do, sencillamente se sitúa al margen de la
catalán, Josep Gonzàlez-Cambray, haya di- democracia. Ayer Pablo Casado ofreció a
rigido una carta a los centros de enseñan- Sánchez aplicar un 155 educativo en Cata-
za exigiéndoles que incumplan la decisión del Supremo. Más gra- luña. La propuesta no es retórica y a estas alturas debería ser una
ve aún es que la Generalitat sostenga, por sí y ante sí, que la de- opción. Sin embargo, se la está ofreciendo a Sánchez, que es quien
cisión judicial «no es válida». Pero mucho más grave es que jalea el incumplimiento de la ley para no complicarse la vida con
presuma de tener el firme compromiso de la ministra de Educa- el separatismo. Los tribunales ya no pueden quedarse de brazos
ción, Pilar Alegría, de que el Gobierno no va a ejecutar la senten- cruzados esperando a que el Gobierno cumpla lo que anuncia
cia. Estamos acostumbrados a que los líderes separatistas deso- que no va a cumplir. Tampoco la Fiscalía, incluso por la vía pe-
bedezcan fallos y que solo los cumplan a la fuerza. Pero no lo es- nal. No basta con dictar sentencia y decir «ejecútese». Se tendrá
tábamos a que el Gobierno de la nación apunte a la insumisión que forzar su cumplimiento. Si no, la lengua volverá a ser la pri-
y presuma sin pudor de su falta inmediata de acatamiento. Si el mera pieza de la reconstrucción de otro ‘procés’ sedicioso. Y esta
«compromiso firme» de Alegría es humillarse ante la Generali- vez, con la complicidad cobarde y alarmante, del Gobierno.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 3.394 € Tirada: 4.283 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 3.819 € Difusión:
Difusió: 2.013
Vpe portada: 3.819 € Ocupación:
Espai pàg.: 88,86%
Pág: 16
Pàg.:
El Gobierno no forzará a la
Generalitat a cumplir la sentencia
·Moncloa y Justicia aseguran que se plícito llamamiento de la Generalitat a
la insumisión en los centros.
sidenta de la Asamblea por una Escue-
la Bilingüe (AEB), Ana Losada.
tiene que ejecutar el fallo del TSJC, pero La piedra está ahora en el tejado del
Gobierno, siendo la Abogacía del Esta-
La Generalitat se escuda en la nueva
ley educativa (Lomloe), que elimina los
Educación insiste en que no hará nada do la que debe reclamar la ejecución de porcentajes de lengua, para instalarse
la sentencia si, transcurrido el plazo le- en el incumplimiento. «Esto no va de
·Casado ofrece un pacto a Sánchez gal marcado de dos meses, ésta no se
ejecuta, algo que la Generalitat da por
porcentajes, va de pedagogía. La escue-
la en Cataluña, en catalán», sentencia
para aplicar el artículo 155 de hecho. Las asociaciones en defensa del
castellano tampoco esperan que, tras
el Govern. Las entidades constituciona-
listas replican y recuerdan que la sen-
la Constitución solo a nivel educativo años de desoír los fallos judiciales –la tencia del Tribunal Superior de Justicia
Generalitat ha incumplido sistemática- de Cataluña (TSJC) avalada por el Su-
V. R.ALMIRÓN / E. ARMORA
sino que «corresponde al propio órga- mente todas las sentencias lingüísticas premo reconoce que el castellano en el
J. G. STEGMANN no sentenciador darle el impulso», por- excepto las que afectan a casos particu- sistema educativo «es residual» y que
MADRID/ BARCELONA que «los procedimientos de ejecución lares sobre el 25 por ciento–, el Gobier- la propia ley socialista emplaza a cum-
tienen sus fases, hay que esperar a ver no catalán respete ahora la ley. Por este plir el marco constitucional en el que
E
l entendimiento entre el Go- cómo se van resolviendo». motivo están armando un plan b. «Si el las dos lenguas son oficiales. «Si el con-
bierno central y la Generalitat, El Gobierno se quería limitar este Gobierno no mueve ficha porque está sejero no quiere hablar de porcentajes,
en esencia entre PSOE y ERC, miércoles a esas dos ideas. Sin polemi- compinchado con la Generalitat y le per- que hable de asignaturas. El alto tribu-
se sustenta en un frágil equili- zar más y evitando hacer «futuribles», mite incumplir la sentencia, nosotros nal catalán dice que debe haber una más
brio de intereses: ambos se necesitan. fuentes oficiales del Ejecutivo sí trasla- reclamaremos el cumplimiento por otra en castellano», señala José Domingo,
Unos para gobernar en Madrid y otros daban que «el Gobierno siempre espe- vía igual de legal», avanza a ABC la pre- presidente de Impulso Ciudadano.
para su nueva estrategia de consolidar ra que cualquier administración respe-
su recién adquirido poder a través de te las resoluciones judiciales». Para am-
las concesiones que le arranca poco a plificar el mensaje pero limitar la pre-
poco al Gobierno. Cualquier alteración sencia del Gobierno, fue el portavoz de
en el clima de equilibrio pone en riesgo la Ejecutiva del PSOE, Felipe Sicilia, el
el intercambio que ambos vienen fra- que durante una comparecencia en el
guando desde las elecciones generales Congreso señalaba lo siguiente: «Con-
de noviembre de 2019. fiamos en que la Generalitat cumpla con
La enmienda del Tribunal Supremo la sentencia, que es a lo que todos esta-
a la inmersión lingüística en Cataluña mos obligados, a respetarla y acatarla
es disruptiva en ese sentido porque ac- (…) El PSOE confía en que se pueda de-
túa sobre el pilar independentista en su sarrollar la ley educativa, una ley que lo
proyecto de construcción nacional: la que hace es garantizar el conocimien-
lengua y la marginación del castellano. to del castellano y el catalán». A la vez,
Y sitúa al Gobierno en una situación po- criticaba al presidente del PP, Pablo Ca-
lítica compleja. La Generalitat catalana sado, que ayer brindaba a Pedro Sán-
ya promueve la insumisión al fallo ju- chez sus senadores para aplicar un ‘155
dicial, y el Gobierno, de momento, se li- educativo’ en Cataluña para hacer «cum-
mita a esperar. En una fase en la que los plir la ley». «El señor Casado se está po-
Presupuestos Generales del Estado es- niendo ya muy por delante de lo que
tán encarrilados pero todavía no apro- pueda acontecer, dejemos el tiempo que
bados, el Gobierno necesita que esta la sentencia da a que la Generalitat cum-
cuestión no eclipse el entendimiento pla», apuntó el portavoz socialista.
con la mayoría que sustenta a Sánchez.
Por eso ayer el Gobierno se aferró a El Govern alardea
un equilibrio y a los plazos procesales La contención del PSOE contrasta con
para evitar un choque abierto con la Ge- la posición del Gobierno catalán, que
neralitat. En primer lugar fue la minis- por boca de su consejero de Educación,
tra de Justicia, Pilar Llop, quien apun- Josep Gonzàlez-Cambray (ERC), alar-
taba que «hay que ejecutar esa senten- deaba en una entrevista radiofónica de
cia». Pero el Ministerio de Educación tener la complicidad del Ejecutivo cen-
apuntaba a que ni éste «ni nadie tiene tral para instalarse en el desacato. «Ten-
que intervenir en este momento proce- go garantías de que el Gobierno no exi-
sal». Ganar tiempo. El Gobierno presen- girá la ejecución de la sentencia sobre
ta ambos planos como compatibles. Por- el 25 por ciento», dijo el consejero. Poco
que lo que Llop señaló también es que antes de presumir de apoyo político, el
el Gobierno no tiene nada que hacer, mismo Gonzàlez-Cambray abría la vía
de la desobediencia enviando una car-
ta a los directores de centros de Catalu-
ña exigiéndoles que no hagan cambios
El consejero catalán del en sus proyectos lingüísticos por moti-
ramo insta a los centros vo de la sentencia. En la misiva les re-
a no cumplir la sentencia cordaba que «el departamento está y
ante el silencio del estará siempre a vuestro lado». No hubo
Ejecutivo de Sánchez respuesta por parte del Gobierno al ex-
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 2.350 € Tirada: 4.283 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 3.819 € Difusión:
Difusió: 2.013
Vpe portada: 3.819 € Ocupación:
Espai pàg.: 61,53%
Pág: 17
Pàg.:
Editorial
Inaceptable desacato
al Tribunal Supremo
E
n un Estado demo- mo de Cataluña, Josép González
crático y de derecho, Cambray, admonizando a los
como es España, las responsables de los centros edu-
sentencias de los tri- cativos para que no den cumpli-
bunales se cumplen. miento a una sentencia firme,
Y lo mismo sucederá en Cataluña bajo la peregrina argumentación
con el fallo del Tribunal Supremo de que se trata de un «grave ataque
que establece el porcentaje lectivo a los fundamentos del modelo de
en castellano que debe aplicar la escuela catalana, hecho desde un
Generalitat. El procedimiento le- tribunal alejado y desconocedor
gal para ejecutar la sentencia, con- de la realidad sociolingüística de
tenido en la Ley de Jurisdicción los centros educativos», como si el El submari
Contencioso Administrativa, está Supremo y el Tribunal Superior de
tasado y no ofrece dudas. Será el Justicia de Cataluña fueran entes Rita Maes
Tribunal Superior de Justicia cata- que toman sus decisiones al albur. erre que e
lán quien vele por la ejecución de En realidad, nos hallamos ante un
la sentencia. Hasta aquí, el Gobier- retorno a las viejas dinámicas de La portavoz
no central poco tiene que hacer, los independentistas catalanes, Madrid pu
administrativamente hablando, no por avisado menos grave, que una semana
salvo alertar a la Abogacía del Es- juegan con la ventaja de un Go- pintoresca
tado para que actúe en su momen- bierno en minoría parlamentaria atacar la ge
to a instancias del Ministerio de y en el trance de la aprobación de Ayuntamient
Educación. Así que, al menos, en los Presupuestos Generales. Cíni- Tras la intent
este tiempo procesal, están fuera camente, podemos entender que da usando
de lugar las apelaciones al artículo los distintos representantes gu- unidad de la Po
155 de la Constitución, por más bernamentales se hayan puesto de Municipal
que entendamos la indignación perfil, en la confianza de que unos su moment
que producen las muestras reite- trámites procesales que pueden Manuela Car
radas de desprecio a las decisio- alargarse meses diluyan la pre- errejonista la lio
nes de los tribunales de quienes sión sobre las cuentas públicas. una imagen
representan al Estado en el Prin- Pero, sin duda, no lo percibe así Arenal criticando
cipado y están más obligados a una opinión pública que, desde la presencia de v
cumplir y hacer cumplir la ley. De mera racionalidad, entiende que que, curiosamen
ahí, que si en el plano jurídico le las familias que viven en Cataluña estaban en
asiste a La Moncloa una excusa tienen el derecho a exigir que sus descarga labo
plausible para la inacción, desde hijos sean enseñados, también, en
el punto de vista de la responsa- la lengua común de todos los es-
bilidad política e institucional pañoles. Y que nadie aduzca que RAÚL
es, sencillamente, inaceptable la se pide un imposible. Para cumplir
pasividad mostrada ante un des- la sentencia del Supremo, bastaría
acato tan desvergonzado, incluso, con que la Generalitat programa-
ratificado por escrito, como el que ra una asignatura más castellano,
ha protagonizado el consejero de que es la lengua materna de mu-
Educación del gobierno autóno- chos catalanes.
Puntazos
¿Adiós al dinero alemán?
Socialdemócratas, verdes y liberales alemanes han hecho público
su acuerdo para formar gobierno. El programa de los socios implica
inversiones masivas. El nuevo gabinete elevará el salario mínimo,
adelantará el abandono del carbón con una apuesta por las
renovables, con onerosas actuaciones en las regiones afectadas,
hará un esfuerzo extraordinario en infraestructuras, impulsará la
agricultura orgánica con potentes apoyos financieros, entre otros
planteamientos con el denominador común del gasto. Todo ello en
un contexto en el que se aliviará fiscalmente «a la gran mayoría» sin
crear «cargas adicionales». No más impuestos. Como la izquierda
exprimirá los recursos germanos, los números no cuadran en una
Alemania que es primer contribuyente neto de la UE. No hay panes
y peces para tanto y es previsible que su prioridad sea Baviera y no
Andalucía. Un porvenir de inestabilidad inquietante.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 56.000 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 3.879 € Tirada: 23.500 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.375 € Difusión:
Difusió: 16.000
Vpe portada: 4.375 € Ocupación:
Espai pàg.: 88,67%
Pág: 10
Pàg.:
Moncloa no
obligará a
Cataluña
a cumplir
la sentencia
del castellano...
► Educación se lava las manos y el Govern
confirma que la ministra Alegría le ha dado
«garantías» de que no ejecutarán el fallo
01 02 03 04 05 06
“La sentència del “El català és una “Ens hem de posar “Volen imposar “Cal garantir la “Hem de passar
Suprem deixa la eina de cohesió i ara les piles en la línia un model d’escola a seguretat jurídica dels laments a
immersió en fals” està en retrocés” contrària” cop de sentència” de les docents” l’acció decidida”
EDUARD VALLORY FRANCINA MARTÍ ISMAEL PALACÍN IOLANDA SEGURA TERE ESPERABÉ SERGI PERELLÓ
CENTRE UNESCO CATALUNYA ROSA SENSAT FUNDACIÓ BOFILL USTEC CCOO INTERSINDICAL-CSC
“Encara que ara puguem pa- “No podem deixar de tre- El director de la Fundació La USTEC, el sindicat majo- Un altre sindicat, CCOO, el La millor defensa és un
rar el cop, aquesta sentèn- ballar pel català, hi hagi la Bofill, Ismael Palacín, de- ritari al sector educatiu, ha segon amb més represen- bon atac. Amb aquesta
cia deixa la immersió en llei que hi hagi”, afegeix la fensa la necessitat d’anar fet una crida a desobeir la tació des de les eleccions màxima, la Intersindical-
fals”, sentencia Eduard Va- presidenta de Rosa Sen- més enllà del que entenem decisió del Tribunal Su- sindicals del 2019, s’ha unit CSC –tercera força sindical
llory, expert en educació i sat, Francina Martí, que re- com a model d’immersió lin- prem d’obligar els centres a al front comú en defensa a l’educació– proposa pas-
president del Centre Unes- marca que Catalunya no güística, que ara, diu, no fer una quarta part de les del model lingüístic de l’es- sar “dels laments a l’acció
co de Catalunya, que veu en pot renunciar al català com s’està aplicant i queda no- hores lectives en castellà. cola catalana, alhora que decidida per la llengua”
aquesta decisió del Tribunal a llengua vehicular a les més com un marc teòric: En aquest sentit, la porta- lamenta la judicialització per fer front a l’impacte
Suprem d’imposar un 25% aules perquè per a molts “Ens hem de posar les piles veu del sindicat, Iolanda d’aquesta qüestió. que pugui tenir la decisió
de classes en català una infants aquest és l’únic lloc en la línia contrària del que Segura, rebutja que es vul- En un comunicat, la del Tribunal Suprem de
mostra més que des de dife- on conviuen amb l’idioma i, recull l’última sentència” gui imposar un model d’es- central sindical rebutja tombar la immersió.
rents àmbits s’està inten- per tant, limitar-los això del Tribunal Suprem. cola “a cop de sentència” i, “ingerències” tant políti- El sindicat independen-
tant “minoritzar” el català, seria atemptar contra els En aquest sentit, asse- per contra, defensa que el ques com judicials per aca- tista apunta que contràri-
fer-lo “marginal”. seus drets. nyala que encara que l’últim model lingüístic actual aju- bar amb un model que des ament als que volen aca-
Que una sentència pugui Per a la responsable cop judicial del Tribunal Su- da a igualar les oportuni- dels anys 80 del segle pas- bar amb la immersió, la
determinar el nombre d’ho- d’aquest moviment de re- prem no acabi tenint conse- tats de cara al futur dels sat ha format generacions presència del català a les
res que cal fer d’una matè- novació pedagògica, ara qüències a les aules, el risc alumnes no catalanopar- amb plenes competències aules és més necessària
ria és “un insult a la pedago- per ara el català a l’esco- és que en puguin venir més. lants i que d’altra manera de català i castellà. En que mai, ja que actualment
gia”, segons Vallory, que hi la té una importància cab- Per tant, sosté aquest ex- no aprendrien la llengua. aquest sentit, la federació és una llengua que està
veu una “desconsideració dal en la construcció de pert, cal reforçar el català a Per evitar que hi hagi que dirigeix Tere Espera- “en retrocés generalitzat”.
enorme del sistema judicial país, ja que és “una eina l’aula: “És una aberració que malentesos i la responsabi- bé fa una defensa tancada En un comunicat, el sin-
respecte al sistema educa- de cohesió social i ara ja des dels tribunals es vulgui litat recaigui en les direcci- perquè el català continuï dicat avisa que si s’apli-
tiu”: “La nostra reacció no està en retrocés”, defen- imposar un determinat ons o els claustres d’esco- sent la llengua vehicular, qués la sentència del Su-
és en cap cas una guerra sa, i apel·la a la “respon- nombre d’hores per a una les i instituts, la USTEC exi- ja que només d’aquesta prem, “convertiria els cen-
contra el castellà, que està sabilitat” dels mestres matèria –el castellà– i no es geix al Govern i a la conse- manera –afirma– es pot tres escolars en centres
sent instrumentalitzat, si- per continuar treballant jutgin les competències que lleria d’Educació que garantir la cohesió social i trilingües de facto”, i “difi-
nó contra aquells que són perquè el català sigui acaben assolint els alum- modifiqui l’actual normati- la igualtat d’oportunitat cultaria en bona mesura la
al·lèrgics a la diversitat”. llengua “comuna, utilit- nes, que és el que hauria de va, de tal manera que el de tot l’alumnat, indepen- visibilitat i progrés social”
El responsable del Cen- zada i estimada”. comptar”. model d’immersió quedi dentment de quin sigui del català, “que ja té una
tre Unesco sempre ha rei- I això últim, defensa, La Fundació Bofill reforça blindat i tots els centres l’idioma que parlen a casa. presència prou marginal” ,
vindicat la realitat del plu- passa per no ensenyar-lo els seus arguments amb les tinguin més clares les indi- Pel que fa a què cal fer a matisen.
rilingüisme a les aules cata- com una imposició. Martí dades recollides en un estu- cacions. En declaracions a partir d’ara, el sindicat Per al sindicat, la de-
lanes i, en aquest sentit, re- es dirigeix, també, a l’ad- di de Somescola que mostra- l’ACN, Segura tem que la s’adreça al departament fensa a la immersió s’ha de
butja les acusacions que ministració perquè faci ven que els alumnes cata- decisió del Suprem animi d’Educació, al qual recla- sumar a la llista de reivin-
asseguren que l’escola ca- complir la legalitat que lans se situaven en la mitja- algunes famílies a presen- ma que “garanteixi la se- dicacions que sindicats
talana arracona el castellà o consagra el model de la na espanyola de competèn- tar denúncies en contra de guretat jurídica de les do- del sector públic han con-
que es pretén adoctrinar els immersió i, per tant, ga- cies en llengua castellana si la immersió però també cents” i reforci la formació vocat per al 30 de novem-
nens fent servir el català ranteix el paper vehicular es miraven les proves de pri- subratlla que la Lomloe en català i els recursos per bre en favor de la plantilla
com a llengua vehicular. del català. mària i de segon d’ESO. “avala” l’actual model. poder aplicar el seu model. d’interins.
CÈLIA ATSET
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 40.159 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 1.593 € Tirada: 17.682 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 11.800 € Difusión:
Difusió: 11.474
Vpe portada: 11.800 € Ocupación:
Espai pàg.: 13,5%
Pág: 16
Pàg.:
per a dos
Baix Mitjà-baix Mitjà-alt
FONT: CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL
Alt Mitjana SISTEMA EDUCATIU / GRÀFIC: EL PUNT AVUI
22% 21,6%
Llengua catalana 74,1
terrats
12,9% 43,5%
20,1% 27,2%
Llengua castellana 77,9
11,9% 40,8%
DIFERÈNCIA · La Generalitat i Ministeri d’Educació discrepen 20,5% 26,4%
sobre qui ha d’executar la sentència contra la immersió Llengua anglesa 74,7
CLAM · Entitats i sindicats criden a desobeir la resolució 11,1% 41,9%
35,2% 26,9%
Matemàtiques 70,2
Teresa Márquez
BARCELONA
Les frases
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
14,7% 23,2%
L’execució de la sentència “Només el ministeri “Els equips directius 22,9% 20,3%
ferma del Tribunal Supe- pot instar el tribunal a no han de fer res,
rior de Justícia de Catalu- obrir un incident estan coberts i no se’ls Cientificotecnològica 63,5
nya (TSJC) sobre la impo- d’execució, d’ofici el pot exigir res per part
sició del 25% de classes en 16,6% 40,1%
tribunal no pot del tribunal”
castellà a les escoles cata- 50% 40% 30% 20% 10% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Emili Bella
BARCELONA
quim Arenas, veu en perill el model “Imaginar que es pot segregar la “La sentència no forma rada estrictament de lleis. El model
d’escola catalana, que inclou la im- qüestió de la llengua d’aquest procés part d’un debat pedagògic pedagògic ha estat referendat cien-
mersió, que és l’aprenentatge espe- de l’aprenentatge i establir-hi pro- o lingüístic sinó d’una tíficament, socialment i pedagògi-
cífic per a als alumnes que no tenen porcions numèriques em sembla cament. El sentit comú ens farà po-
per llengua familiar el català. “No que és un mena de món paral·lel. Els provocació política”, diu Cardús sar sobre la taula les evidències que
—————————————————————————————————————————————
s’havia vist mai que els jutges dicta- jutges no sé si no hi entenen o són calguin per reduir les pors i temen-
minessin sobre els espais de dedica- monolingües que viuen en un país mostra perplex i preocupat per la ces d’aquells que creien que no s’es-
ció a la llengua i el seu aprenentat- que no coneixen el nostre, no sé ex- sentència: “És enormement xocant taven assolint determinats objecti-
ge, és una decisió política i de quina actament què s’imaginen que deci- que des d’una mirada juridicolegal us”, observa.
manera. No li toca”, censura. Per deixen, però el que hi ha a l’origen es pugui designar un currículum De fet, segons Riera, en l’ecosis-
Arenas, la necessitat del model im- de tot això és gent que pretén crear obligatori quant a ús de llengües en tema educatiu l’aula és només un
mersiu és plenament vigent. malestar i divisió aprofitant la qües- un país en què hi ha hagut una dels subsistemes i, en aquest con-
Per la seva banda, el sociòleg Sal- tió de la llengua”, reflexiona. “La enorme cohesió al votant del model text, calcula que ja es dona el 25%
vador Cardús constata que la im- sentència no forma part d’un debat pedagògic.” En aquest sentit, reme- en castellà si se sumen tots els es-
mersió ja estava molt qüestionada pedagògic o lingüístic sinó d’un des- mora el consens al voltant de la llei pais que no son estrictament l’aula:
abans de la intrusió del tribunal. afiament o una provocació política d’educació de Catalunya (LEC) i té “Sembla que l’ús del castellà gau-
“No sé si la sentència encara pot que troba una resposta afirmativa la convicció que la majoria política, deix de molta salut. Ja es deu com-
empitjorar la situació, però en tot als tribunals espanyols perquè com- social i cultural que va generar la plir el 25%, i més.” ■
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 68.859 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 455 € Tirada: 27.691 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 9.095 € Difusión:
Difusió: 19.674
Vpe portada: 2.631 € Ocupación:
Espai pàg.: 5%
Pág: 4
Pàg.:
¡QUIA!
ARCADI
ESPADA
Por la obediencia,
desobediencia
UNA página de ayer de El País –de la que es
improbable que el periódico saque consecuen-
cias editoriales– da cuenta del estado de la
cuestión. Un primer subtítulo dice, a propósito
de la decisión del Supremo de avalar un
porcentaje de lengua castellana en las escuelas
de Cataluña: «El Govern pide a los centros que
no acaten la sentencia». A pie de página otra
noticia: «Un 87% de los municipios catalanes
incumple la ley de banderas». Lo primero a decir
es que no solo el Gobierno sanchez es el
causante de tal situación, que afecta a casi todos
los gobiernos españoles que han sido. Lo que
sanchez aporta de particular es su alianza
política con los delincuentes. Dada la improbabi-
lidad de que acabe con ella cabría exigirle al
presidente, por pura decencia democrática, que
cambie las leyes. Pero no lo hará. Para que el
desacato lingüístico del Gobierno de la Generali-
dad fuera de curso legal habría que modificar la
Constitución y no está en sus manos la mayoría
para hacerlo. Sí podría cambiar la ley de
banderas, pero no le saldría electoralmente a
cuenta. Además, sus aliados prefieren –salvo
cuando corren el riesgo de ir a la cárcel– el
desacato a la ley, porque les permite seguir
criando con mala leche cachorros.
De modo que los ciudadanos, principalmente
catalanes, pero también el resto de los españo-
les, no tienen otro remedio que pasar a la acción
y poner en práctica alguna forma de desobe-
diencia civil. Será conceptualmente llamativa,
se dice que «las administraciones CUP e incluso los diputados del PSC. guladora de la Jurisdicción Con- contencioso-administrativo: una alumnos castellanohablantes.
cular en la que aprenden sus hijos. púzcoa, denuncian algunos padres, gua vehicular de las escuelas, sino presión del castellano para que la exigencias de ikastolas y de EH Bil-
Una oferta teórica porque durante no hay ni un solo centro público que que recoja la necesidad de ambien- formación sea únicamente en euske- du para promocionar el euskera se
los últimos 40 años el Gobierno vas- ofrezca la enseñanza en castellano. tes reales de práctica de la oralidad ra. «Un modelo único de inmersión produce tras constatarse, según in-
co ha primado el modelo D, con to- Pese a esta matriculación mayori- del euskera entre los alumnos», sos- que sea más eficaz para la creación formes del Gobierno vasco, que ni si-
das las asignaturas en euskera me- taria en euskera, las ikastolas y EH tienen las ikastolas en su inmediata de vascoparlantes plurilingües». Las quiera los alumnos del modelo D lo-
nos la de Español, en el que se en- Bildu abogan por la desaparición del reacción a la sentencia del Supremo. gran acreditar un nivel de conoci-
cuentran el 68,8% de los alumnos, castellano de las aulas pero también Una posición compartida por EH miento y uso de la lengua vasca
mientras que en el modelo A (clases
en castellano con una asignatura de
de los patios escolares e, incluso, del
entorno de los colegios para que la
Bildu, que recoge en el documento
Hacia un sistema público soberano, Piden euskera más cuando finalizan sus estudios. Tam-
poco los del modelo D logran com-
Euskera) son sólo el 13% del total. inmersión en el euskera sea total. sus prioridades en la negociación allá de las aulas, petencia en castellano. Un enorme
La elección del aprendizaje exclu-
sivamente en euskera se dispara
«Será importante que en estas le-
yes esté regulado el modelo de in-
que inició en septiembre con el con-
sejero de Educación, Jokin Bilda-
«en ambientes reales varapalo para la educación pública
más cara de España que, además,
hasta el 84% entre los alumnos más mersión lingüística y que no se limi- rratz, para abordar la reforma edu- de la práctica oral» obtiene resultados mediocres en las
pequeños, y en provincias como Gui- ten a establecer el euskera como len- cativa. Su propuesta se basa en la su- pruebas de evaluación internacional.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 34.163 Sección:
Secció: EDUCACION
Vpe: 9.010 € Tirada: 14.332 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 10.300 € Difusión:
Difusió: 9.761
Vpe portada: 21.900 € Ocupación:
Espai pàg.: 87,48%
Pág: 43
Pàg.:
CATALUÑA
La Generalitat desafía al Supremo y envía
espías para censurar las clases en castellano
Carmen García MADRID. de Cataluña que, en diciembre de determine, que no podrán ser infe- nidades. Sin embargo, Casado ha cativos catalanes que no cambien
2020, ordenaba al Govern a garan- riores al 25% en uno y otro caso”. ofrecido a Sánchez sus votos en el su proyecto lingüístico docente:
El Govern se revela otra vez y ofre- tizar que el castellano se imparta, El texto también analizaba la nor- Senado para aprobar el artículo 155 “Queremos que sigáis trabajando
ce las herramientas necesarias pa- como mínimo, en el 25% de las ho- mativa sobre las lenguas vehicula- de la Constitución con el objetivo exactamente como hasta ahora”.
ra obstaculizar el uso del castella- ras escolares. El fallo pasa ahora a res y, de acuerdo con la informa- de hacer cumplir la sentencia del También aseguró que la ministra de
no en las aulas. El presidente de la ser firme y ejecutable. ción de la Conselleria de Educa- Supremo en Cataluña. El líder del educación, Pilar Alegría, le ha dado
Generalitat, Pere Aragonés, lo tie- El Supremo confirma la resolu- ción, señalaba que la media de ho- PP avisaba de esta forma al presi- garantías de que no ejecutará la de-
ne claro: a pesar de todo “el catalán ción de la Sección Quinta de la Sa- ras de uso del castellano en los dente del Gobierno que está “obli- cisión del Tribunal Supremo.
en la escuela no se toca”, aunque la del Contencioso Administrativo centros de enseñanza es del 18% gado” a hacer cumplir ese fallo y le En esta misma línea se situó Pe-
eso signifique enviar espías a las del TSJC declaraba “la obligación en el caso de Primaria, del 19% en advertía de que si no lo hace “po- re Aragonés, calificando de “inje-
clases en las que se sospeche que el de la Generalitat de adoptar las me- los centros de ESO y del 26% en el dría estar prevaricando”. rencia” y “falta de respeto a los do-
castellano es protagonista. El Tri- didas necesarias para que garanti- Bachillerato. Las reacciones del Govern no se centes” esta decisión judicial. “El
bunal Supremo ha dado un golpe ce que todos los alumnos reciban El Gobierno se desentiende y afir- han hecho esperar y son inflexibles: modelo de inmersión lingüística
mortal a la inmersión lingüística al de manera efectiva e inmediata la ma que el Ejecutivo no tiene las ni un paso atrás. El conseller de Edu- que tenemos es una garantía de
no admitir el recurso que la Gene- enseñanza mediante la utilización competencias para ejecutar la sen- cación de la Generalitat, Josep Gon-
ralitat presentó contra la sentencia vehicular normal de las dos lenguas tencia del Supremo ya que la Edu- zàlez- Cambray, ha pedido por car-
del Tribunal Superior de Justicia oficiales en los porcentajes que se cación está en manos de las comu- ta a los directores de los centros edu- Pasa a la página siguiente >>>
LUIS MORENO
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 34.163 Sección:
Secció: EDUCACION
Vpe: 1.928 € Tirada: 14.332 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 8.850 € Difusión:
Difusió: 9.761
Vpe portada: 21.900 € Ocupación:
Espai pàg.: 21,78%
Pág: 44
Pàg.:
X Casado ofrece
sus votos en el
Senado para aprobar
el 155 y hacer
cumplir la sentencia
Amenaza de denuncia
A partir de ahora la responsabili-
dad de aplicar o no este 25% de cas-
tellano será directamente de los di-
rectores de los centros, que podrían
llegar a cometer un delito si opta-
ran por no cumplir la decisión del
TSJC, tal y como les pide su conse-
jero. En este punto, serán las fami-
lias afectadas las que, una vez más,
tengan que instar a la ejecución de
la decisión judicial y amenazan con
denunciar. La Asamblea por una
Escuela Bilingüe celebró el fallo y
pidió cambiar el modelo educativo,
que “discrimina a miles de alum-
nos por razón de lengua”. Los da-
tos son claros. Fuera de la escuela,
la mayoría de la población catala-
na tiene el castellano como lengua
materna (el 52,7% frente al 31,5%,
según los datos del Instituto de Es-
tadística de Cataluña, de 2019).
La situación no será fácil porque
precisamente la Generalitat no es-
tá allanando el terreno, lo que aler-
ta a la comunidad educativa y le im-
pide poder ejercer su labor sin pre-
siones.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 323.099 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 11.304 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió: 92.314
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.: 53,27%
Pág: 25
Pàg.:
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 323.099 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 6.672 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió: 92.314
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.: 31,44%
Pág: 28
Pàg.:
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 7.980 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 25.603 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 31,17%
Pág: 17
Pàg.:
Manu Mitru
«Model flexible
i compensat»
OLGA PEREDA
Madrid
Editorials
Immersió: Espanya
no s’ho pot permetre
El Tribunal Suprem no ha fet cap pronuncia- més arguments jurídics a favor de les seves tesis. La
ment aquests dies sobre la immersió lingüís- decisió del Tribunal Suprem sí que deixa la immersió
tica. Simplement ha resolt no admetre a trà- en un caos jurídic gairebé indesxifrable. La sentència
mit un recurs de la Generalitat contra una es va dictar en temps de vigència de la LOMCE,
sentència del Tribunal Superior de Justícia de l’anomenada llei Wert, mentre que s’haurà d’execu-
Catalunya (TSJC) que exigeix a les escoles im- tar quan és vigent la llei Celaá que no estableix per llei
partir almenys el 25% de les classes en caste- orgànica l’ús de les llengües vehiculars com sí que
llà. I ha desestimat l’assumpte per un defecte feia l’anterior. Caldrà esperar a les instruccions que
de forma. Per tant, abans d’escandalitzar-se emeti el TSJC en l’execució de la sentència per saber
per un altre «atac» del Suprem, els defensors si provoca els efectes perniciosos o miraculosos que
del model lingüístic de l’escola catalana hau- auguren uns i d’altres.
rien de ser crítics i exigents amb la mateixa Però més enllà d’aquest episodi, utilitzat per en-
institució. De la mateixa manera, els que sen- coratjar el victimisme o per buscar una barroera apli-
ten animadversió per aquesta «immersió lin- cació de l’article 155 de suspensió de l’autonomia ca-
güística» tampoc haurien de llançar les cam- talana, el cert és que la immersió lingüística ha for-
panes al vol, perquè en el dia d’avui no tenen mat part del consens català de la mateixa manera que
la llei d’amnistia ho forma del conjunt d’Espanya. La
immersió és una proposta pedagògica sorgida en els
El principi anys 70 del segle passat des de l’esquerra per garantir
de submergir els la igualtat d’oportunitats. Es basa en el principi, que
alumnes en l’ús de s’ha mostrat eficaç, de submergir els alumnes en l’ús
de dues llengües per garantir que al final de l’educa-
dues llengües per ció obligatòria les dominen per igual. Aquest principi
garantir la igualtat encara avui té un aclaparador consens social i polític a
d’oportunitats té Catalunya. És veritat que en la seva aplicació, a alguns
governs de la Generalitat els ha faltat sensibilitat per
un aclaparador atendre certs col·lectius, com el de les famílies que re-
consens a sideixen temporalment a Catalunya. I és veritat,
Catalunya també, que alguns han vinculat la immersió a la su-
pervivència del català o a la generació d’una
identitat que justifiqués aventures com la de
la independència. I, de la mateixa manera,
tothom sap que, reglaments al marge, s’han
de comptar amb els dits de la mà les escoles
que no utilitzin el castellà en el 25% de les
classes. Però la justícia mai ha qüestionat al-
tra cosa que l’encaix del model lingüístic es-
colar amb les competències de la Generali-
tat, la preservació dels drets individuals i el
respecte a les lleis orgàniques vigents en ca-
da moment. Més enllà de l’oportunisme
d’alguns, tothom sap que la solució al tema
català és que els ciutadans vegin respectades
les dues llengües per igual, no només des de
la Generalitat sinó des de totes les instituci-
ons de l’Estat. El contrari és el que no es pot
permetre Espanya. N
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 3.899 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 20.085 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 19,41%
Pág: 34
Pàg.:
Immersió
En castellà,
també
viuen menys que els de Pedralbes
Joaquim Coll
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
BONDIA
Estrangera i enemiga
C
al alguna prova més taris caldria situar avui en dia
que l’estat espanyol al voltant del 83 per cent del
ataca la llengua ca- Parlament. Tot ha sigut pu-
talana perquè la blicar-se la sentència del Tri-
considera estran- bunal Suprem sobre el 25 per
gera i enemiga de la identitat cent del castellà a l’escola i el
nacional espanyola? 43 anys franquista Pablo Casado no
després de l’aprovació de la ha trigat a banalitzar el tema
Constitució, redactada durant invocant l’aplicació de l’arti-
la primavera fraternal de la cle 155.
Transició, el català no és objec- La justícia, els principals
te de l’especial respecte i pro- partits, el discurs dels mitjans
tecció a què té dret per mandat espanyols han aconseguit con-
constitucional (article 3) sinó vertir el català en una llengua
que és objecte de tot el contra- connotada i sospitosa, i aques-
ri, d’especial menyspreu i per- ta pluja àcida persistent, que
secució. En matèria de català, ve des del fons dels segles, no
es pot dir que amb Espanya no hi ha autoestima que la pugui
hi ha res a fer. entomar.
Tant se val que s’invoqui la Per sort, per fer servir el ca-
necessitat de mantenir la co- talà en la immensa majoria
hesió social, de no dividir els dels nostres intercanvis comu-
alumnes per raó de llengua, nicatius no ens cal el permís de
de corregir el desequilibri de cap jutge. Si com a societat no
la història, la demografia i el reaccionem ara amb un ús tan
mercat, de respectar el ferm com serè de la nostra
consens sobre l’ensenya- llengua a tot arreu, els cata-
ment en català a l’escola, lans del futur podran dema-
que en termes parlamen- nar-nos comptes amb raó.
ANTONI BASSAS
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 51.124 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 2.469 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.030 € Difusión:
Difusió: 14.607
Vpe portada: 1.500 € Ocupación:
Espai pàg.: 61,27%
Pág: 30
Pàg.:
✦
DEBAT CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
✦
E
ls especialistes en tempestes, timar l’escola. Pareu compte, tan sols, en
en crear-les i mantenir-les, les diferències entre l’escola infantil i la
són feliços aquests dies: la tor- secundària. Els petits estimen, fan servir,
nem a tenir ben carregada a tracten de dominar el català (tot i que pot-
propòsit del català. Podríem ser no és la llengua de casa) perquè és com
passar i esperar la calma, però és que parla la senyo que s’estimen, el vehicle de
aquests meteoròlegs lingüístics obliden la la seva felicitat d’aprenents. Aneu a mirar
realitat de les persones que, a sota dels nú- a l’ESO i comprovareu (salvant els bons
vols carregats, es mullen. JAUME FUNES amics profes de català que ho fan molt bé)
Els jutges, analfabets de pedagogia, que bona part de les confrontacions ado-
pensen que la vida escolar pot tenir par- lescents amb l’escola passen pel català (o
PSICÒLEG, EDUCADOR I PERIODISTA
cel·les de llengües. Els pares que reclamen com a mínim aquest serveix de para-
castellà maltracten els seus fills sotme- llamps). Odiar l’escola passa per odiar la
tent-los a la singularització estranya de natures, no fem servir llibres de text, inte- seva llengua. Com a mínim, caldria mirar
la batalla idiomàtica, que no és la seva ni grem matèries i l’alumnat cerca a internet de fer anar junts una bona tutoria (un bon
la dels seus amics. Els que reclamen el po- en la llengua que tingui el web; eduquem acompanyament en clau adolescent) i el
der per imposar el català com a llengua de ciutadanes i ciutadans que saben relaci- català.
país obliden que la llengua de la vida no onar-se, comunicar-se i aprendre en les Quant a la llengua en què el professorat
és mai l’idioma oficial. Molts dels pole- llengües de Catalunya”. (divers) dona les classes, podem acordar
mistes babèlics desconeixen com va la co- Seguir mirant els núvols i no la terra que ho fan com poden, sovint amb la llen-
municació educativa en una aula. Uns i al- que es mulla és oblidar que la llengua de gua en què dominen la matèria, la que té el
tres pensen que el català no té res a veu- l’escola s’estima quan s’estima l’escola. material que fan servir, dintre de climes
re amb els esforços per renovar l’escola i L’alumnat pot estimar el català si pot es- de claustre molt diversos i classes en per-
adaptar-la al món en manent situació de dificul-
què vivim. Obliden la tat comunicativa. La vida
desigualtat (sempre dels equips educatius, la
traduïda en l’ús d’una llengua que parlen entre
llengua), la barreja vi- ells, pot ajudar molt a la
tal dels patis, la pro- normalització del català
funda segregació del com a llenguatge educatiu i
sistema escolar. didàctic, facilitant que do-
Per no discutir del mini el clima escolar. La vi-
que no cal, deixem clar da de l’aula és la seducció
que la llengua bàsica de permanent perquè l’alum-
comunicació a l’escola, nat mantingui el desig
a Catalunya, és el cata- d’aprendre i el plaer d’haver
là. Igualment, que, en après, i això vol dir tenir en-
acabar l’educació obli- tre les habilitats didàcti-
gatòria (escola i altres ques la de barrejar idiomes,
entorns educatius), els recollir les expressions que
adolescents haurien de fan servir, ajudar a desco-
tenir dominades les brir maneres més adients
competències lingüís- de fer-ho. I això significa
tiques bàsiques per po- tornar a repetir que el pro-
der fer servir el català i fe o la profe de mates també
el castellà en els dife- es preocupa de la llengua i
rents àmbits de la vida. que els que s’ocupen de les
Pactat això, parlem de llengües accepten les defor-
l’escola que ho intenta macions quotidianes de la
fer possible. vida infantil i adolescent i
A final de l’escolarit- ajuden a apropiar-se de la
zació, el repte educatiu llengua, no a dominar la
d’avui no és ni el cata- morfologia i la sintaxi.
là ni el castellà sinó el No puc acabar sense re-
gran dèficit lector, PERE VIRGILI
cordar que la injustícia, la
l’enorme buit en la desigualtat i la segregació
comprensió i les dificultats d’expressió existeixen i són profundament significa-
oral o escrita. Necessitem joves que llegei- tives a l’escola. Si en algun aspecte és pa-
xin, entenguin i facin servir bé les llengües Uns i altres pensen que tent la desigualtat d’origen és en l’ús de les
per lligar, continuar estudiant o entendre el català no té res a veure llengües i, singularment, de la de l’esco-
la societat en què estan. Enfadar-se per si amb els esforços per renovar la. Si volem defensar el català com a llen-
unes assignatures han de ser en una llen- l’escola i adaptar-la al món gua de convivència i d’aprenentatge,
gua o altra és acceptar que l’escola ha de aquest s’ha de viure com a possibilitat de
funcionar per assignatures. La resposta en què vivim formar part, de pertinença a la comunitat,
als jutges hauria de ser: “No tenim assig- i com a llengua que també és dels pobres.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 51.124 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 1.092 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.450 € Difusión:
Difusió: 14.607
Vpe portada: 1.500 € Ocupación:
Espai pàg.: 24,54%
Pág: 31
Pàg.:
Les quotes
del català
SEBASTIÀ ALZAMORA
ESCRIPTOR
La ejecución queda en
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 527 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.108 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 12,83%
Pág: 2
Pàg.:
De set en set
Eva Pomares
Un nou acord
pel català
L’ emergència que
viu la llengua ca-
talana en el sistema
educatiu no és res més
que un reflex de la si-
tuació al carrer i en la
resta d’àmbits. El Suprem dona l’esto-
cada a un model d’immersió lingüística
que, des de fa anys, no garanteix el ca-
talà com a llengua vehicular a les aules
tal com obliga la llei. De fa anys, el go-
vern n’ha permès l’incompliment dels
projectes lingüístics dels centres, de-
semparant així els drets d’alumnes i do-
cents a aprendre i usar el català. El focus
no pot estar sols sobre la comunitat
educativa, perquè és evident que si hem
arribat fins aquí és a causa d’un conjunt
de factors. Entre ells, els reiterats atacs
del sistema judicial i polític de l’Estat a la
que és la segona llengua més parlada al
seu territori. Un idioma cooficial el qual
es va obligar a protegir i fomentar quan
va signar la Carta Europea de Llengües
Minoritàries.
La immersió ha estat clau per assolir
èxits inabastables per a d’altres llengües
minoritàries. Com ara que l’entenguin
un 94% dels ciutadans d’una Catalunya
on conviu amb 200 llengües més. Al
contrari d’altres models, el català ha
permès integrar i cohesionar noves ge-
neracions en unes mateixes aules. Fos
quin fos l’origen o nivell econòmic, com
a factor d’igualtat d’oportunitats. Un tre-
sor nacional. Són fonaments que hau-
rien de permetre impulsar un consens
social tan ampli com el que va possibili-
tar la llei de fa quaranta anys. Un pacte
que possibiliti implantar-ne plans de re-
cuperació i impuls, efectius i adaptats a
les noves realitats. Un acord que pres-
sioni per alliberar-la del tacticisme parti-
dista almenys a Catalunya, que també
l’escanya.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 633 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.903 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 12,92%
Pág: 3
Pàg.:
Creure en un model
D e tots les reaccions, a favor i en
contra, de la imposició via justí-
cia del 25% de les classes en cas-
tellà a l’escola catalana, la del PSC crec
“ En el congrés
que el PSC va
veuen cada dia quin ús se’n fa, del cata-
là, a les escoles i instituts? Quan fa qua-
tre dies s’han presentat dades indiscu-
tibles sobre com la llengua està perdent
que ha estat la més significativa i la que presència en favor d’un castellà que ho
diu més de la transformació que està
patint la formació. El seu líder, Salva-
celebrar el 2019 es acapara tot? Perdre mig milió de par-
lants en només quinze anys sembla que
dor Illa, en una entrevista a la SER, va va posar en qüestió no és motiu suficient per posar en perill
dir ahir que no li semblaria malament
que s’impartís una segona matèria en la immersió per un model que, això sí, els socialistes
diuen que defensen. En el congrés que
castellà, i que ell creia que aquesta con-
cessió no posava en dubte el model d’es-
primer cop el PSC va celebrar a finals del 2019 es
va posar en qüestió la immersió lingüís-
cola en català. Va afegir que la immer- tica per primer cop i es va afegir el sem-
sió lingüística no estava en risc i que ell pre perillós terme “flexibilitzar” en vir-
defensava el català com a llengua vehi- tut de no sé quina aposta plurilingüe.
cular a l’escola. Tot aquest discurs, amb Potser era el primer avís de com ani-
clares contradiccions, sense ni despen- país i atreure els vots d’aquells que no rien les coses.
tinar-se i fent-lo pocs dies després que volen integrar-se, però les raons del La llengua d’un poble no entén de
es conegués l’estat preocupant de l’ús PSC per comprar part d’aquest discurs percentatges, ni de sentències injustes,
social de la llengua a Catalunya. se m’escapen. Com poden donar valor a i quan en un partit s’imposen els dubtes
Puc entendre que partits de dreta, una sentència que es basa en una situa- a l’hora de defensar-la per evitar que es
ultradreta i variants, s’apuntin al carro ció irreal quan ells, principalment els perdi és perquè, potser, ja se la conside-
d’atacar la llengua per desestabilitzar el seus alcaldes de l’àrea metropolitana, ra estranya.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 439 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.903 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 8,96%
Pág: 5
Pàg.:
in dan
una
a ley, y
Sebreli «ES UN grave ataque a los fundamentos cidio lingüístico), etcétera. Como escribió tellano como una lengua extranjera que
bedien- de la escuela catalana». Así se refirió el Joaquim Coll hace unas semanas, en la in- amenaza su lengua propia. Lo que siem-
eron, consejero de Educación de Cataluña al cri- mersión todo es mentira; pero se trata de pre ha sido incoherente es la postura de
terio del Tribunal Supremo, según el cual una mentira que ha causado daño real en quienes, no considerándose nacionalis-
a zona el 25% de clases en esa comunidad se de- vidas reales. Sobre todo, en las de quienes tas, han dado por buenos los argumentos
mante- be impartir en español. El consejero men- se han expuesto al estigma social y la hos- del nacionalismo o han preferido ignorar
e le tía, pero solo a medias. Los fundamentos tilidad administrativa al reivindicar el de- el asunto. Se trata de una desidia que es
nerali- del sistema educativo catalán no se ven recho de sus hijos a ser parcialmente edu- muy anterior al actual Gobierno y que
atacados. No, desde luego, si entendemos cados en castellano. está especialmente integrada en la cultu-
que el objetivo de ese sistema es transmi- La ratificación del 25% es también, y ra política del PSOE. Es más, ha sido el
o. Las tir conocimientos, y no únicamente consa-
as y grar el uso de una de las dos lenguas ofi-
vención ciales de Cataluña. Pero la resolución del CIUDAD ABIERTA
Supremo es, desde luego, un grave ata-
que. Es un ataque a un modelo que siem- DAVID JIMÉNEZ Grave ataque
ueda pre ha sido injusto y que se ha defendido TORRES
Ya solo habitualmente con falacias: «lo piden muy
pocos» (si es un derecho, da igual cuántos
ad que lo pidan), «nunca ha habido problemas» sobre todo, un ataque a la indiferencia. gran apoyo histórico de la inmersión, al
elitos (los hay desde hace décadas, como mues- La de los partidos, los gobiernos, la ad- fomentar el desacato por parte de la Ge-
nte tra la larga historia que va del manifiesto ministración y todos aquellos ámbitos neralitat y de la comunidad educativa ca-
de los 2.300 a organizaciones actuales co- que se han desentendido históricamente talana. La pregunta ahora es: ¿se repon-
mo la Asamblea por una Escuela Bilin- de este asunto. Porque, pese a la hojaras- drá esa indiferencia de este grave ata-
unto güe), «hay que defender el catalán» (con- ca tramposa de su argumentario, la pos- que? Por supuesto que sí. Pero a esa
vir sagrar un 75% de clases en ese idioma no tura de los nacionalistas catalanes es indiferencia se debe oponer otra de cariz
parece exactamente un proyecto de geno- muy coherente: ellos consideran el cas- distinto: la de la Justicia.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 299.698 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 20.772 € Tirada: 119.662 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 48.600 € Difusión:
Difusió: 85.628
Vpe portada: 146.730 € Ocupación:
Espai pàg.: 42,74%
Pág: 7
Pàg.:
P&R
El falso mito de que la ‘ley
Celaá’ blinda la inmersión
OLGA R. SANMARTÍN MADRID tencioso-Administrativa precisa de ellas, en 2015, es el origen del
La Generalitat no cambiará su mo- que, transcurridos dos meses a fallo conocido el pasado martes.
delo lingüístico para garantizar al partir de la comunicación de la
menos un 25% de clases en caste- sentencia, cualquiera de las partes ¿Qué soluciones propuso el PP?
llano, como obliga el Tribunal Su- y personas afectadas en la causa Tanto José Ignacio Wert como Íñi-
premo, porque dice que ya no está podrá instar su ejecución forzosa. go Méndez de Vigo advirtieron en
vigente la ley Wert, que dio origen su día de la dificultad de tomar me-
al recurso del Gobierno del PP en ¿Qué va a hacer la Generalitat? didas contundentes en defensa
2015. Pero la ley Celaá no blinda la Ha reafirmado que no va a cum- del castellano en las escuelas de
inmersión lingüística, por mucho plir. De hecho, ha puesto en mar- Cataluña. Wert ideó un mecanis-
que ERC así lo considere. cha un plan para reforzar el cata- mo para escolarizar en escuelas
lán en los colegios y vigilar a los privadas a las familias que pidie-
¿Qué dice la ‘ley Celaá’? La dispo- profesores que dan clases en cas- ran más español y descontarle el
sición adicional 38ª de la Lomloe tellano. La Administración insta a coste a la Generalitat, deducién-
es menos protectora con el caste- los docentes a delatar a los colegas doselo de la financiación autonó-
llano que la Lomce: deja en manos que no enseñen en catalán. La pla- mica. Pero el Tribunal Constitu-
de la Generalitat la vigilancia de taforma Som Escola se va a movi- cional anuló esta alternativa.
los usos lingüísticos en las escue- lizar en contra de la sentencia.
las y ya no hace mención a que el ¿Qué se imparte ahora en caste-
castellano es una lengua vehicular ¿Qué supone el 155 educativo llano? Por lo general, una asigna-
junto al catalán. Pero el Gobierno que pide el PP? Con la aplicación tura: Lengua Castellana. El TSJC
asegura que, aun así, se ha arrojado algo más de
garantiza la vehiculari- luz pues en su sentencia
dad, porque hay una re- señala, citando datos
ferencia a la Constitu- aportados por la Gene-
ción: «Las administra- ralitat, que el uso del
ciones educativas ga- castellano es del 18% en
rantizarán el derecho de Primaria, del 19% en la
los alumnos y las alum- ESO y del 26% en Bachi-
nas a recibir enseñanzas llerato. Indica que ape-
en castellano y en las de- nas un 2% de los centros
más lenguas cooficiales de Primaria y un 12% de
en sus respectivos terri- Bachillerato imparten el
torios, de conformidad 25% del horario en cas-
con la Constitución, los tellano. Según una en-
estatutos de autonomía cuesta del Govern, sólo
y la normativa aplica- cinco de los 184 centros
ble». Este párrafo escue- que se han analizado
ce a los nacionalistas. cumplen con la Justicia.
zarán el derecho
cibir enseñanzas ¿Qué supone el 25%? El Tras décadas de inmer-
as demás lenguas 25% equivale al menos a sión, ¿cómo de compe-
spectivos territo- una asignatura más en tentes son los alumnos?
d con la Constitu- castellano, además de Según el Gobierno y la
y la normativa Lengua Castellana y Li- Generalitat, los alum-
n su opinión, no teratura. El TSJC expli- nos terminan la educa-
r el blindaje de la cita que tiene que ser Pilar Alegría recoge la cartera de Isabel Celaá. E. PRESS ción básica con un «do-
Marisa troncal, no lingüística y minio pleno y equivalen-
n es «regresar al curricular. Es decir, no valen Aje- del artículo 155 de la Constitu- te» de castellano y catalán. Es un
E socialista», ex- drez o Religión. Tendrá que ser ción, en octubre de 2017, el Go- misterio cómo lo consiguen con
ergi Miquel, para Historia, Ciencias o Matemáticas. bierno del PP envió requerimien- apenas tres horas en castellano a
a de nada el com- tos a la Generalitat –hasta tres, el la semana. Según un estudio de
de no exigir cam- ¿Cuándo debe realizarse el cam- último, ya en junio de 2018–. Tam- los profesores de Economía de la
educativa catala- bio? El TSJC dice que debe hacer- poco fue más allá. Han sido muy Universidad de Barcelona Jorge
era que su inicia- se de manera «efectiva» e «inme- contadas las veces en las que el Calero y Álvaro Choi, la inmer-
por JxCat, ERC, diata». El artículo 104 de la Ley re- Ministerio ha interpuesto recurso sión lastra el rendimiento de los
putados del PSC. guladora de la Jurisdicción Con- contencioso-administrativo: una alumnos castellanohablantes.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 1.237 € Tirada: 4.283 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 3.819 € Difusión:
Difusió: 2.013
Vpe portada: 3.819 € Ocupación:
Espai pàg.: 32,39%
Pág: 5
Pàg.:
IGNACIO
CAMACHO
La lengua
de los metecos
La clave de la inmersión no es
cultural sino demográfica. La
enseñanza en español estorba el
proyecto de mayoría identitaria
L
OS nacionalistas saben que la lengua es
una patria. Quizá la más irrenunciable de
todas; más honda que la emocional, la po-
lítica, la territorial o la ideológica. Y por
eso, desde los tiempos de Pujol, han diseñado la
inmersión lingüística como una estrategia de
construcción identitaria que funciona con regu-
laridad minuciosa. Se trata, por supuesto, de un
proyecto de autoafirmación teñido de xenofobia
porque su objetivo final consiste en borrar cual-
quier traza española que entorpezca o perturbe
la conciencia de una cultura propia. El mecanis-
mo está pensado como el de una bomba de tiem-
po, destinada a estallar cuando las últimas gene-
raciones de inmigrantes educadas en castellano
hayan muerto y dejen paso a una mayoría demo-
gráfica crecida en el adoctrinamiento. En ese mo-
mento, que no está ya lejos, la independencia de-
bería caer por su propio peso. El ‘procès’ sólo fue
un intento impaciente de acelerar los aconteci-
mientos, y falló porque sus propios promotores
cayeron presos –en sentido literal– de un ataque
de vértigo.
El Estado, o sus responsables, rara vez se han
dado cuenta de que el designio secesionista es in-
separable del control de la escuela, que a su vez
se asienta sobre la imposición de la lengua. Y si
se han apercibido da igual porque nunca han ac-
tuado en consecuencia preservando el bilingüis-
mo no ya como un patrimonio inmaterial de enor-
me riqueza sino como el método más efectivo de
fomentar la convivencia. Los únicos que se han
esforzado en resistir la exclusión han sido algu-
nos constitucionalistas que han emprendido lar-
gas batallas legales, por lo general victoriosas pese
a la lentitud de la justicia, cuyas resoluciones han
sido sistemáticamente desoídas por las autorida-
des educativas. Y pinta que lo volverá a ser la úl-
tima sentencia del Supremo ante la expresa vo-
luntad de desobediencia del nacionalismo respal-
dada de hecho por la inhibición de un Gobierno
para el que este pleito es un asunto ajeno.
La rebeldía de la Generalitat, que ha dado or-
den de ignorar el veredicto, incurre de lleno en
un supuesto de aplicación del Artículo 155. Pero
tendrán que ser de nuevo las familias y asocia-
ciones reclamantes las que insten a los tribuna-
les el cumplimiento efectivo de un fallo que no
debería tener ya otro recorrido que el de su apli-
cación inmediata y sin casuismos. La política no
les va a dar amparo. No será desde luego Sánchez
el que comprometa sus pactos parlamentarios
para garantizar la tutela de los derechos de unos
ciudadanos tratados como metecos en un país
extraño por intentar que sus hijos estudien –el
25 por ciento de las asignaturas, ojo– en el idio-
ma oficial del Estado. Que acudan a la escuela
privada, dice Ada Colau en un gesto de condes-
cendencia con esa gente tan rara. Ésta es la ano-
malía normalizada por la sociedad catalana: con-
siderar una extravagancia que unos españoles
quieran hablar español en España.
Fecha:
Data: 25/11/2021 Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 1.185 € Tirada: 4.283 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 3.819 € Difusión:
Difusió: 2.013
Vpe portada: 3.819 € Ocupación:
Espai pàg.: 31,04%
Pág: 5
Pàg.:
mientos,
cayeron presos –
de v
LIBERALIDADES to, y además es expansivo: sus competencias no han
dejado de crecer. dado cuenta de q
Lo que no tiene sin embargo Cataluña es un Po- separable del co
JUAN CARLOS der Judicial propio. En efecto, solo uno de los tres se asienta sobre
poderes del Estado es único. Es esta la razón, y no se han apercibid
GIRAUTA otra, de que ningún título de la Constitución se de- tuado en consec
nomine «Del Poder Ejecutivo» o «Del Poder Legis- mo no ya como u
lativo» (que son múltiples) y sí exista uno, el sex- me riqueza sino
Tierra de barbarie to, que se llama «Del Poder Judicial». Por eso ante fomentar la con
una sentencia del Tribunal Supremo no hay con- esforzado en res
Ante una sentencia del Supremo no flicto de competencias que valga. Hay que acatar- nos constitucion
la y punto. Ningún representante público o juris- gas batallas legal
hay conflicto de competencias que ta que se respete, o que esté cuerdo, puede defen- a la lentitud de la
valga. Hay que acatarla y punto der lo contrario. sido sistemática
No se respetan o no están cuerdos, por tanto, los des educativas. Y
miembros del gobierno catalán al anunciar que no tima sentencia d
H
AY un lugar en Europa donde de verdad acatan la sentencia del Supremo que establece la luntad de desobe
se pone a prueba la fuerza del Derecho, y obligatoriedad de impartir en lengua española o cas- dada de hecho p
ese lugar no es Hungría ni Polonia. Tam- tellana el 25% de las clases en los centros educati- para el que este
poco es el no-país que acoge instituciones vos. Tampoco se respetan, o no están cuerdos, los
internacionales para no desmembrarse, la Bélgica juristas que avalan, plenamente o con matices, tal den de ignorar e
que ayer protegía etarras, que hoy mima a golpistas desobediencia. Las sentencias judiciales son de obli- un supuesto de
y que siempre recela del Reino de España porque si- gado cumplimiento para todos, también para los po- tendrán que ser
gue torturándose con pretéritos agravios que solo deres públicos, y si estos no se atuvieran a dicho pre- cione
ellos recuerdan. cepto constitucional –básico en un Estado democrá- les el cumplimi
Hay un lugar en Europa donde se demuestra algo tico de Derecho– deberían ser forzados al acatamiento debería tener ya
que aprendí en una lejana mañana barcelonesa de por quienes pueden invocar la cláusula de cierre del cación inmediat
un catedrático de Derecho Natural: las leyes se cum- artículo 155 de nuestra Carta Magna, un trasunto de les va a dar ampa
plen en general porque la gente las acepta; si no fue- la Constitución alemana (vía coactiva federal), como el que comprom
ra así, el poder coactivo del Estado no sería ni de le- tantos otros preceptos. para garantizar
jos suficiente para que el Imperio de la Ley existie- Pero todos sabemos que en Cataluña no se aca- ciudadanos trat
ra un día más. tará la sentencia del Supremo, y que el Gobierno de extraño por inte
Ese lugar al límite es Cataluña. La Generalitat no España no recurrirá al 155. No lo admitirían los so- 25 por ciento de
es solo Administración Pública. Es también un Po- cios de Sánchez ni tampoco sus compañeros del PSC. ma oficial del E
der Ejecutivo y un Poder Legislativo. Es más, las re- Parafraseando a mi viejo catedrático, en Cataluña privada, dice Ad
laciones de las normas que aprueba el Parlament las normas jurídicas no se cumplen porque la ma- cendencia con e
con aquellas que emanan de las Cortes no es jerár- yoría de quienes allí hablan y votan no las aceptan, malía normaliza
quica sino competencial. De modo que el poder de y los que exigen su respeto no contarán con el po- siderar una ext
la Generalitat es enorme, como lo es su presupues- der coactivo del Estado. quier