Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
lboira
or a Albons
e l’artista, i amb seu a l’estudi on pintava
nsistori, un centre d’art a la rectoria vella
de l’església d’Albons ■ E.A.
secretari de la fundació, el
periodista figuerenc Jordi
Jordà, també va avançar
ahir el projecte d’un Espai
d’Art, en col·laboració
amb l’Ajuntament, a la
rectoria vella de l’església,
un immoble que el Bisbat
Vpe:
Vpe pàg.:
| Comarques Gironines | 25
Vpe portada:
ha cedit al municipi du-
rant els pròxims 25 anys.
Obrir-lo l’any vinent
L’alcalde, Josep Ramon
Llavero, compta que a fi-
nal d’any completaran la
reforma per obrir l’espai. I
el seu antecessor, Joan
Hostench, que havia dut
les negociacions en els
darrers temps, va agrair la
implicació de la Diputació
per completar els 55.000
euros de les obres. Però
consistori i fundació volen
que sigui un espai on, a
més d’exposicions de
l’obra del pintor, n’hi hagi
d’altres artistes, i organit-
zar tallers, conferències o
fins i tot una beca per a jo-
ves talents. Tot plegat, a
més, a tocar de l’església
amb l’absis del sant sopar
de Pujolboira. ■
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: PROVINCIA
319 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
pág: 4.903 € Difusión:
Difusió: 7.894
1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 6,51%
Pág: 25
Pàg.:
Reunió per
planificar
l’FP a la
demarcació
Redacció
GIRONA
La delegada del govern a
Girona, Laia Cañigueral;
el director general de For-
mació Professional, Àngel
Luis Miguel, i el director
dels serveis territorials
d’Educació, Adam Manyé,
es van reunir ahir amb el
sector empresarial gironí
per abordar i planificar el
futur de l’FP a la demarca-
ció. L’objectiu de la reunió
era conèixer les necessi-
tats “reals” de les empre-
ses per preveure els mò-
duls formatius que cal-
dran els pròxims cursos.
Cañigueral va explicar que
estan treballant perquè
“passin coses importants a
la demarcació, com per ex-
emple impulsar un cam-
pus de salut”. El president
de la Cambra de Girona,
Jaume Fàbrega, va remar-
car que les empreses estan
suportant un problema
“importantíssim” de falta
de personal tècnic. ■
 VIERNES 22 DE OCTUBRE DE 2021 | CORONAVIRUS 19
Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 5.043 Sección:
Secció: SALUD
Vpe: 87 € Tirada: 1.884 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.400 € Difusión:
Difusió: 1.441
Vpe portada: 2.400 € Ocupación:
Espai pàg.: 3,62%
Pág: 19
Pàg.:

demostra que Lleida té vuit

grups confinats
Sanitat i Madrid
s’enfronten per les

una infecció
i 309 alumnes
en quarantena
ilar a una grip
Les escoles lleidatanes te-
nen vuit grups confinats i 309
alumnes en quarantena, se-
gons el darrer balanç del De-
partament d’Educació. Això
vol dir que els grups afectats
es mantenen igual respecte el
dia anterior. Des de l’inici, han
donat positiu 467 alumnes i
43 professionals dels centres.
mascaretes als patis
La ministra de Sanitat, Carolina
Darias, va demanar ahir a la pre-
sidenta de la Comunitat de Ma-
drid, Isabel Díaz Ayuso ,que no
tregui la mascareta dels patis de
les escoles fins que no ho reco-
manin els experts. La ministra
de Sanitat va reaccionar així a
l’anunci de la presidenta madri-
lenya, segons el qual la mesura
es farà efectiva a partir de di-
lluns vinent.

Els morts podrien arribar als 10 milions

si la vacuna no es reparteix equitativament
La xifra oficial de persones que han mort per coronavirus a tot el
món és actualment de 4,9 milions, però sense un equitatiu reparti-
ment de vacunes als països on les taxes d’immunització encara són
baixes aquest nombre pot duplicar-se durant l’any 2022, segons va
advertir ahir l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
s persones passejant, amb mascareta, per Moscou
Les vacunes mantindran la seva eficàcia
SGlobal va analit- de salut pública. Els resultats
de temperatura mostren una correlació negativa
davant noves mutacions que apareguin
fase inicial de la entre la taxa de transmissió (Ro) La vacunóloga britànica Sarah Gilbert, que va liderar l’equip que va
irus a 162 països i la temperatura i humitat a nivell crear la vacuna d’AstraZeneca, no s’espera que les mutacions que
ents, abans que global: majors taxes de transmis- provoquen la malaltia facin necessari canviar la seva composició en
n canvis en el sió es van associar amb tempera- els pròxims mesos perquè ja han demostrat de ple que “funcionen
en les polítiques tures i humitat més baixes. amb totes les variants”, segons va explicar l’experta.
plica Georgina Comas, adjunt a la
gerència de TM Comas, una em- Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 15.690 Sección:
Secció: ACTUALIDAD
presa de Blanes que fa dos cursos
Vpe: 645 € Tirada: 6.237 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
va decidir apostar per formar els
seus propis treballadors creant el Georgina Comas amb un dels estudiantsVpe pág:
pàg.:
de Comastech 2.357
Centre €
PolitècnicDifusión:
Difusió:
Comas 4.483 PERE DURAN/NORDMÈDIA
Comastech Centre Politècnic Vpe portada: 4.242 € Ocupación:
Espai pàg.: 27,35%

«El que volen estudiar els jo

Pág: 2
Pàg.:
que, sense cap ajuda pública, ofe-
rir un doble grau superior en Fa-
bricació Mecànica i Mecatrònica
Industrial, a banda d’un gruix de
cursos de formació ocupacional

amb el que de veritat necessi

subvencionats per cambres de
comerç, consells comarcals, Creu
Roja o ajuntaments.
Al setembre, en plena polèmi-
ca per la manca de places per co-
brir la demanda de places a molts
cicles, el director de l’Institut Sal-
u Una empresa de Blanes del sector de metall, TM Comas, ofereix des de la seva pròpia escola un
vador Espriu de Salt, Xavier Ser-
ra, explicava en aquest diari els doble cicle en Fabricació Mecànica i Mecatrònica Industrial davant la dificultat de trobar personal
problemes que generaven que
molts estudiants no es poguessin alumnes que acaben quart d’ESO variant que no es tracta només de mas. «Els que decideixen les pla- preses necessitem de veritat», ex-
matricular als estudis volien. «La volen fer un cicle; i si no tenen planificar places que tinguin de- ces no coneixen el món de la me- plica Georgina Comas que apun-
demanda per estudiar cicles està plaça els estem enviant a fer uns manda sinó que es correspon- cànica, els d’FP que tenen més ta que el curs passat, en la seva
creixent, és una necessitat social batxillerats no desitjats», deia lla- guin amb els estudis que, real- demanda poden ser per fer de primera experiència amb el do-
i, per exemple, en instituts com el vors Serra en un plantejament ment, donen la formació que ne- discjòquei, però no correspon el ble grau de Fabricació Mecànica
nostre un 60 o un 70 per cent dels que Comas matisa introduint la cessiten empreses com TM Co- que el jove vol amb el que les em- i Mecatrònica Industrial, es tro-

Educació pregunta
M.VERDAGUER. GIRONA
n La manca de places als estudis
de Formació Professional més de-
manats i, posteriorment, l’ampli-
ació de les mateixes en cicles amb
alta demanda com, per exemple,
el de Sistemes Microinformàtics i
al sector empresarial
Xarxes o el de Cures Auxiliars
d’Infermeria va ser un dels grans
del Departament d’Educació
quins treballadors
necessitaran més
d’aquest darrer estiu. Les empre-
ses busquen treballadors formats
i, cada cop més, molts joves volen
estudiar FP. Ara només fa falta
que hi hagi places en els estudis
en què els futurs estudiants es vol-
u La delegada del Govern i el director general
drien matricular i, al mateix d’FP es reuneix amb el grup Impuls pel Girona
temps, que aquests estudis for-
min treballadors en les àrees que neral de Formació Professional, balladors necessiten les empreses
les empreses necessiten. Per in- Àngel Luis Miguel, es van reunir gironines i així poder planificar
tentar quadrar aquest cercle, la amb representants dels sectors millor els mòduls de formació
delegada del Govern a Girona, empresarials de la província per professional que es necessitaran
Laia Cañigueral, i el director ge- conèixer de primera mà quins tre- els pròxims cursos. La reunió amb els representants del Grup Impuls Girona. GENERALITAT

Un alumne de Comastech a les instal·lacions de Blanes
joves no correspon
ssitem les empreses»
u A banda del doble grau d’FP, totalment privat, Comastech Centre
Politècnic també ofereix cursos de formació ocupacional molt demandats
baven «amb alumnes que es ve-
nien a reciclar provinents d’altres
estudis».
Fer pedagogia sobre les sorti-
des laborals dels estudis de for-
mació professional o, més con-
Canyigueral i el director general d’FP van visitar l’institut Montilivi.
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
cretament en el sector del metall
sobre les seves nombroses sorti-
des o l’estabilitat laboral que
dona, és clau per, segons Georgi-
na Comas, acabar amb els vells
estigmes sobre l’FP. «Esperem
GENERALITAT
22/10/2021 Audiencia:
Audiència:
736 € Tirada:
2.828 € Difusión:
Difusió:
4.242 € Ocupación:
Espai pàg.:
que canvi. Encara ens hem trobat
amb gent que diu que si el noi no
se’n surt que vingui a l’FP, però el
nostre estudi és molt més pràctic,
però el seu nivell equival a l’uni-
versitari; és un grau superior d’FP
«Tal com va dir el conseller
Gonzàlez-Cambray, aquesta ha
de ser la legislatura de la Forma-
ció Professional, i el seu desple-
gament ha de respondre a les de-
mandes reals del sector produc-
tiu», va explicar ahir Laia Cañi-
gueral que, acompanyat també
pel director territorial d’Educa-
ció, Adam Manyé, es va reunir
amb representants del Grup Im-
puls per Girona que inclou les
Cambres de Comerç de Girona,
Palamós i Sant Feliu de Guíxols,
FOEG, PIMEC i Fòrum Carle-
many.
«Estem treballant perquè pas-
sin coses importants a comarques
gironines, com per exemple im-
pulsar un campus de salut, o al-
tres iniciatives potents que poden
requerir de nou personal», va dir
Cañigueral mentre, al seu torn, el
nostra formació és molt
15.690 Sección:
Secció: més pràctica, però de
ACTUALIDAD
6.237 Frecuencia: DIARIO
Freqüència:
PERE DURAN/NORDMÈDIA fet és el que volem les
4.483
empreses perquè són
que equival
26,04% als tres primers anys
d’un grau universitari», assegura treballadors que Pág: 3
Pàg.:
la promotora del Comastech coneixen millor la
Centre Politècnic que té clar la realitat del que és la
potència de la formació que es
indústria. Oferim dos
dona en centres com el seu:
«L’única diferència amb un grau títols de grau superior
universitari és que la nostra for- en només tres anys»
mació és molt més pràctica, però
GEORGINA COMAS
de fet és el que volem les empre- ADJUNT GERÈNCIA TM COMAS
ses perquè són treballadors que
coneixen millor la realitat del que
és la indústria». trobar feina en sectors com «d’en-
Cicles com els que s’ofereixen trada, lògicament, la fabricació
a Blanes, com per exemple Meca- mecànica, però qualsevol mena
trònica Industrial, no han estat de feina relacionada, evident-
mai els més demandats pels ment, amb la fabricació mecàni-
alumnes, ni els que s’ofereixen ca, però també manteniment de
més places en centres públics, qualsevol planta i d’instal·lacions
però, en canvi, Georgina Comas d’energies en plantes càrnies,
destaca que són una gran via per robòtica, 3D...»..
director general de Formació Pro-
fessional, Àngel Luis Miguel, va
«El desplegament de destacar la importància del con-
l’FP ha de respondre a tacte d’ahir per «per veure quines
les demandes reals del són les necessitats i les expectati-
ves de les persones, i així donar
sector productiu», resposta a les qualificacions
apunta Laia Cañigueral d’aquestes persones en els dife-
rents sectors a les comarques gi-
ronines».
Per part dels empresaris, el
president de la Cambra de Co-
«Les empreses patim un merç de Girona, Jaume Fàbrega,
problema molt va recordar que «les empreses pa-
important, que és la tim un problema molt important,
que és la falta de personal tècnic
falta de personal tècnic per incorporar a les empreses» i
per incorporar», diu es va mostrar esperançat que el
Jaume Fàbrega de la contacte d’ahir amb Educació «fa-
ciliti almenys en part, solucionar
Cambra de Comerç aquesta qüestió, que és una rei-
vindicació de les empreses en
aquests moments».
dalona en Comú, quatre; ERC, 3; Papers de Pandora i
Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 15.690 Sección:
Secció: AUTONOMIA
què
Badalona En Comú Podem, dos; caos
Junts, un.
entra en campanya Vpe:per 337 € Tirada: 6.237 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
ons d
D’aquí la complexa equació a les eleccions delVpe2023
Vpe pàg.:
pág:
portada:
2.357 €
4.242 €
Difusión:
Difusió:
Ocupación:
Espai pàg.:
4.483
14,28% ent d
Pág: 24
Pàg.:
per formar una nova estructura Rubén Guijarro en una fotografia d’arxiu. JORDI COTRINA mun

Puigdemont demana El Parlament insta el Govern El CSN investiga

al TC que pregunti
Europa sobre les
seves euroordres
ÁNGELES VÁZQUEZ. MADRID
n Les possibilitats que un recurs
de súplica prosperi en l’àmbit pe-
nal són tan ínfimes que un fiscal
de l’Audiència Nacional solia
comparar-lo amb la utilitat de la
pluja al mar. Tot i això, l’expresi-
dent de la Generalitat Carles
Puigdemont i els exconsellers que
’acompanyen en la seva fugida,
Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís
Puig, els utilitzen amb freqüència.
L’últim s’ha presentat contra la in-
erlocutòria del Tribunal Consti-
ucional que va avalar les euroor-
dres cursades en contra en una
mpugnació similar i planteja que
en el previsible cas que sigui re-
butjat de nou, es remeti una qües-
ió prejudicial al Tribunal de Jus-
ícia de la Unió Europea. Puigde-
mont sol·licita una vista a l’alt tri-
bunal per defensar verbalment
els seus arguments.
a garantir plaça pública sobreexposició a
gratuïta als nens de 0 a 3 anys nuclear de dos tr
u La cambra també
demana garantir l’accés
universal de l’alumnat al
servei de menjador escolar
ACN. BARCELONA
n El Parlament va instar ahir el
Govern a garantir plaça pública
gratuïta a tot l’alumnat que la
sol·liciti en l’etapa escolar dels 0 a
3 anys, posant a disposició els re-
cursos necessaris en el pròxim
exercici pressupostari. Ho va fer
arran d’una moció de la CUP so-
bre l’escola inclusiva i la lluita
contra la segregació escolar que
va tenir el suport del PSC, CUP, En
Comú Podem i PPC. ERC, Junts i
Cs es van abstenir i Vox hi va vo-
tar en contra. La cambra va recla-
mar a l’executiu que es garanteixi
a tot l’alumnat plaça en un centre metr
de titularitat pública en el seu en- u Ha obert un expedient a (68,8
torn de proximitat. anua
una empresa pels casos de
La cambra va demanar al go- de Ta
vern que emprengui les accions
dos empleats de la seva dioac
necessàries per assegurar els re- delegació a Tarragona La
cursos suficients per garantir a tot ològi
l’alumnat que la sol·liciti la plaça EFE. TARRAGONA va en
de P2 en centres de titularitat pú- n El Consell de Seguretat Nuclear afect
blica, municipals o del Departa- (CSN) ha obert un expedient, que una
ment d’Educació. podria acabar en sanció, a l’em- extra
El Parlament també va dema- presa OCA ICP, dedicada a la ins- direc
nar augmentar la dotació de re- pecció, control i prevenció d’in- sures
cursos destinats a la formació de fraestructures, per la sobreexpo- fer u
professorat, edició de materials, sició a radiació nuclear ionitzant treba
recerca i innovació per augmen- de dos dels seus treballadors a la sobre
tar l’ús social del català. També es seva delegació de Tarragona. ser so
van aprovar els punts de la moció Segons va informar el CSN, el versi
que demanaven garantir l’accés 16 de juliol de 2021, el Servei de que
universal de l’alumnat al servei de dosimetria personal contractat expo
menjador escolar i a les activitats per la instal·lació radioactiva zants
extraescolars «sense exclusions d’OCA ICP li va notificar una su- 0,9 G
per raons econòmiques». peració del límit de dosi del dosí- recom
 Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 323.099 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 9.842 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió: 92.314
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.: 46,38%
Pág: 25
Pàg.:

no és possible mantenir una

distància mínima d'1,5 metres
entre les persones". (Catalu-
nya, per exemple, va aprovar
un nou protocol pel qual les
mascaretes són obligatòries
per a nens de 6 o més anys, pe-
rò es permet prescindir-ne a
l'exterior i quan es pugui man-
tenir la distància mínima de se-
guretat i es facin activitats en
què no es pugui utilitzar: es-
port intens o tocar instruments
de vent).
La Comunitat de Madrid ho
sap. De fet, a començaments
d'aquest mes va enviar un co-
municat als centres educatius
de Madrid per recordar-los
que era obligatori portar mas-
careta en totel recinte escolar,
tant als espais interiors com
exteriors, i feia referència a
l'esmentada llei, tal com han
confirmat a aquest diari res-
La mascareta és obligatòria fora dels centres si no es pot mantenir la distància ponsables de centres educa-
tius. A aquesta norma s'hi su-
C. LÓPEZ / A. MARTIARENA
Madrid Sanitat frena que ma una altra, l'ordre de la mi-
nistra Carolina Darias per a les
escoles del juny i la Declaració

S'elimini la mascareta
d'Actuacions Coordinades,
Madrid protagonista una altra que assenyalen que l'ús de la
vegada d'una nova polèmica mascareta serà obligatori a

(l'enèsima) amb el Govern cen-
tral a causa de la covid. La pre-
sidenta de la Comunitat de
Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va
anunciar ahir, sense encoma-
nar-se a ningú, que dilluns po-
saria fi a l'ús de la mascareta a
les zones obertes de les esco-
les, incloent-hiel pati.
El conseller de Sanitat, Enri-
que Ruiz Escudero, va aclarir
poc després que es podran
treure sempre que es guardi
una distància mínima de segu-
retat entre estudiants d'1,5 me-
tres, compassa en totsels exte-
riors en general.
La justificació d'Ayuso
d'aquesta mesura va ser que
"devem moltals nens, a una ge-
neració marcada per la pandè-
infantil a l'esbarjo
Ayuso anuncia la mesura per dilluns i
la ministra respon quela llei l'hi impedeix
ia
mia", i, com a premi, adeu a
aquesta peça de roba.
La resposta del Ministeri de
Sanitat no es va fer esperar: no
ho potfer senzillament perquè
la llei no l'hi permet.
L'article 6 dela llei de mesu-
res urgents de prevenció, con-
tenció i coordinació per fer
front a la crisi sanitària del
març estableix que "les perso-
nes de sis anys en endavant
queden obligadesa l'ús de mas-
caretes en qualsevol espai tan-
cat d'ús públic o que sigui obert
al públic" i "en qualsevol espai
a l'aire lliure on per l'aglomera-
ció de persones no sigui possi-
ble mantenir una distància mí-
nima d'1,5 metres entre elles,
llevat de grups de convivents".
Esa dir, "amb el marclegislatiu
actual, durant l'esbarjo a l'aire
lliure cal fer servir mascaretasi
partir dels sis anys amb inde-
pendència de la distància in-
terpersonal o la pertinença a
un grup estable, assenyalen
fonts del Ministeri de Sanitat,
que recorden la necessitat no
només de complir la llei sinó
adoptar les mesures de manera
coordinada entre totes les co-
munitats.
Es important l'adopció
d'acords de manera coordina-
da i compartida. I que els òr-
gans col-legiats, tant d'Educa-
ció com de Sanitat, acordin els
passos que cal fer conjunta-
ment i no per separat trencant
la unitat d'acció que tan bons
resultats ha donat per mante-
nir les nostres aules obertes",
assenyalen aquestes fonts.e
 Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 323.099 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 16.821 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió: 92.314
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.: 79,27%
Pág: 26
Pàg.:

Croada de quatre famílies contra el bullying"

Drames que han acabat en suicidis o intents i que ara conflueixen amb un nexe comú

JAVIER RICOU
Barcelona

uatre famílies de Barce-

lona que han patit l'in-
fern de l'assetjament
escolar apleguen esfor-
ços per trobar una ex-
plicació al drama patit pels seus
fills. Són els pares de la Rira, de
15 anys i que es va suicidar al
maig: els pares de l'Oscar, mort el
2019 després detirar-se daltabaix
d'un penya-segat:la Pilar, la mare
d'una nena de 10 anys amb dos in- LA VANGUARDIA

tents de suicidi, i la Carmen, amb

unafilla de 14 anys que necessita
tractament psicològic pel bu-
Ilying, que assegura, va patir a l'es-
cola. Quatre històries en quècoin-
cideix un nexe comú: tots els
alumnes han estudiat en centres
de la congregació Pare Manyanet.
A l'escola de Sant Andreu a la de
les Corts. Coincidència2 Esel que
ara hauran d'aclarir les indagaci-
ons obertes pels Mossosi l'audito-
ria externa encarregada perla Ge-
neralitatalcentre de SantAndreu.
Des de la congregació assegu- LLIBERT TEIXIDÓ

ren que tots els casos investigats
per possible assetjament escolar
(vuit els últims tres cursos) s'han
anat arxivant i s'ha descartat el
bullying. Però la resposta més ex-
tensa a aquestes acusacions ha ar-
ribataquestmes en una revista del
centre de Sant Andreu. El seu di-
rector, Josep Maria Taulats, afir-
ma que sempre han actuat amb
celeritat davant sospites d'asset-
jament. Descarta que la Rira patís
bullying i sobre la resta de casos
retreu "que algunsd'aquellstesti-
monisrelatin la part dels fets que
els interessa". Taulats diu que
sent "molta indefensió".
El relat d'aquestes quatre famí-
lies enfonsades per aquest drama,
amb les quals ha parlat La Van-
guardia, és molt diferent.
"Mor, mor"
L'inquietant missatge quela
Hira va rebre després de suici-
dar-se
La menor de 15 anys es va tirar
daltabaix del terrat de casa seva.
Aquell dia es va acomiadar com
sempre dels pares, però ja no va
arribar a l'escola. La seva mort ha
estat el detonant que ha propiciat
launió d'aquestes quatre famílies.
Ara busquen respostes juntes. En
José Manueli la María José estan
La Generalitat ha ordenat una auditoria externa per aclarir les denúncies contra aquest centre
Andreu, al correu de la Fira.
"Mor, mor", deia. Els Mossos ho
investiguen.
L'Oscares va tirar per un penya-
segat
Cas reobert després de l'arrest
del seu professorde religió
La detenció d'un professor del Pa-
re Manyanet de Sant Andreu per
tinença de pornografiainfantil va
fer saltar totes les alarmes a casa
de José María Garcíai la Silvia.
Aquesta parella busca des de fa
LA VANGUARDIA dos anys una explicació al suicidi
del seu fill. Es deia Oscar, tenia
Vides robades pitjor dels in- 21 anysi el 2019 es vatirar per un
La Rira (a dalt), ferns. Els dos penya-segat a la Costa Brava.
l'Oscar i la filla de primers ja no ho El docentarrestata l'escola Je-
la Carmen van poden explicar i sús, Maria i Josep de Sant Andreu
patir, asseguren la tercera neces- havia estat professorde religió de
els pares, el sita ajuda. l'Oscar al centre que Pare Manye-
net té a les Corts de Barcelona.
Desprésde saltar la notícia, en Jo-
sé Maríai la Silvia van lligar caps.
Aquella detenció és un indici,
convençuts, per molt quel'escola afirmen, que quadra amb les seves
ho negui, queuna cosa molt greuli inicials sospites. Sempre han cre-
va passar a la sevafilla "perfer el gut queel seu fill hauria pogut ser
que va fer". Pensen arribar finsal víctima d'abusos en aquella esco-
final. Dies després de la mort va la religiosa. Però elsfaltavael fil
arribar un missatge, des d'un ser- que calestirar. Ara el tenen i no
vidor intern del centre de Sant pensen deixar-lo anar. Tot i que,
Els pares assenyalen
una congregació, que
es defensa i assegura
que ha activat sempre
els protocols
abans de denunciar per la via pe-
nal, "esperarem que els Mossos,
que ja estan al cas de les nostres
sospites, examinin aquell materi-
al pedòfil per confirmar si l'Oscar
surt o no en aquelles imatges",
anuncia José Maria García. L'Os-
car ja va explicar coses a una ami-
ga sobre aquell professor, ara as-
senyalat,
Dosintents de suicidi
MEts una merda", "Et matarem"
La Pilar és mare d'una nena de
14 anys que ha intentat suicidar-
se dues vegades. L'obsessió
d'aquesta donaés"fer visible l'in-
visible". Va denunciar que la seva
filla patia assetjamenta l'escola de
Sant Andreu, "però ningú no em
vafer casinitan sols van activar el
protocol, quan em van dir que sí
que ho havien fet". La sevafilla ja
és en un altre centre, però la Pilar
no oblida. Les coses van canviar,
assegura, després queel Síndic de
Greuges personal-
ment en el seu particular drama
després d'escoltar un enregistra-
ment de la mevafilla".
Patia amenaces, de vegades de
mort, al pati. l'agressions. A la Pi-
lar li tremola la veu quan recorda
les moltes vegades quela sevafilla
li repetia: "Mama,si això no s'atu-
ra, em mato",
Tres protocols oberts
4No els donaré el gust que sigui
la mevafilla la que se'n vagi"
La Carmen batalla amb l'assetja-
mentpatit per la seva filla des que
aquesta tenia 6 anys. Ara n'ha fet
10 i la menor necessita atenció
psicològica. El centre de Sant An-
dreu ha obert tres protocols amb
aquesta escolar i la crítica de la
Carmen "és que sempre diuen
que potser els problemesels te-
nim a casa". Aquesta dona no ha
tret la seva filla del centre. "Noels
donaréelgust. Hité les seves ami-
gues". Ara controla cada dia el que
hi passa. I la situació, després de
repetides queixes i denúncies,
sembla méstranquil-la.e

Toni Espinal, director general d'Ampans
Ampans mantéestable lafacturació en 40 milions durantla crisi i
inverteix 13 milions en nous centres per a persones amb discapacitat
La robustesa del pla social
BLANCA GISPERT
Barcelona
a fundació Ampans
està demostrant la
solidesa del seu pro-
jecte social durant la
pandèmia. Una de les
principals tasques consisteix a
donar resposta a les necessitats
de persones amb discapacitat
proporcionant serveis assisten-
cials, residencials i d'ocupació.
"Hem sortit relativament bé
de la crisi sanitària. Pràctica-
ment, no hemregistrat contagis i
no hemtingut baixes mortals ni
entre treballadors ni les 400 per-
sones que viuen a les residènci-
es", comenta Toni Espinal, di-
rector del'entitat, arrelada al Ba-
ges des del 1965.
L'impacte dela crisi en els re-
sultats econòmics tampoc no
s'ha fet notar. Els ingressos es
mantenen estables en 40 milions
d'euros, assegura Espinal. El
6026 procedeix de concerts pú-
blics que la fundació ha aconse-
guit per a la gestió de pisos, resi-
dències i escoles (els concursos
duren de 4 a 6 anys), mentre que
el 4026 procedeix dela prestació
Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència:
Vpe: 8.690 € Tirada:
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió:
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.:
de serveis de jardineria, bugade-
ria, neteja i restauració, així com
la comercialització de productes
d'alimentació. "En aquesta últi-
ma divisió hem compensatl'atu-
rada del restauranti els quioscos
amb la venda de productesd'ali-
mentació, com formatgesi vi, i
les aliances amb supermercats
Caprabo. Hem aconseguit tancar
l'exercici en positiu".
La fundació del Bages
ocupa916 persones,
249 deles quals
amb discapacitati
41 en risc d'exclusió
Defet, l'entitat ha seguit enda-
vant amb l'expansió pelterritori.
Acaba d'inaugurarla residènciai
escola Els Companys a Sant Frui-
tós del Bages destinada a adoles-
cents amb autisme severi tras-
torns de condueta. La inversió ha
estat d'uns 5 milions en un ter-
reny cedit pel municipi.
Així mateix, Ampans preveu
invertir un total de 8 milionsenla
construcció d'un centre multi-
323.099 Sección:
Secció: ECONOMIA
118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
92.314
40,95%
Pág: 51
Pàg.:
1
LLIBERT TEIXIDÓ
disciplinari a Manresa, que obri-
rà les seves portes d'aquí a dos
anys. "Entre altresactivitats, do-
narem formació a joves i assis-
tència als més envellits". Am-
pans també ha guanyat un con-
curs públic per ajudar la inclusió
dejovesambdificultats al mercat
laboral.
En el vessant més innovador,
Ampansestà preparant elllança-
ment d'una plataforma de co-
merç electrònic per a la venda
dels seus productes. També es-
tudia la comercialització mitjan-
çanttolens NFT deles obres dels
alumnesdeltaller l'Art de Viure.
Amb totaixò en marxa, lafamí-
lia d'Ampans cada vegada és més
gran. La fundació dona feina a
916 persones,de les quals 249 te-
nen discapacitati 41risc d'exclu-
sió. La xarxa de centres és exten-
sa: Ampans compta amb 35 equi-
paments residencials (pisos,
residències), 10 centres ocupaci-
onals i dues escoles. La fundació,
que està en mans de 22 patrons,
ha postergatla renovació del pa-
tronat fins al 2023 a causa de la
crisi. Espinal veu el futur de la
fundació igual d'arrelat al Bagesi
amb incursionsen altres comar-
ques a través d'aliances.e

4 | Tema del dia
L’evolució de la pandèmia
Els especialistes demanen mantenir la mascareta aquesta tardor i hivern
perquè hi haurà també casos de grip. Adverteixen de la possible aparició de
noves variants i criden a augmentar la immunització a tot el món: la vacuna
és la veritable artífex de la millora epidemiològica de països com Espanya.
Mascareta almenys
fins a la primavera
El control de l’epidèmia de Co-
vid-19 del qual presumeix Es-
panya des de fa setmanes, amb
aproximadament un 90% de la
població immunitzada, planteja
l’interrogant de quan deixarà de
ser obligatòria la mascareta en
interiors (en exteriors no és obli-
gatòria des de juny). De moment,
la presidenta de la Comunitat de
Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va
anunciar ahir que ja no s’haurà
d’utilitzar als centres educatius
durant el pati i a l’aire lliure a
partir de dilluns. A Catalunya, els
nens podran sortir al pati sense
portar-la si juguen amb el seu
grup bombolla. Però ¿què pas-
sarà amb la resta de la població?
Els experts criden a la pru-
dència. Demanen mantenir la
mascareta almenys aquesta tar-
dor i hivern. «És important que
es continuï utilitzant. Ara hi ha
un relaxament important perquè
part de la població està assumint
que aquesta pandèmia ja s’ha
acabat. Els mitjans de comunica-
ció transmeten missatges molt
optimistes i no seria recomana-
ble retirar la mascareta ara. Es-
panya hauria de baixar la seva
incidència del virus a 25 casos per
100.000 habitants», defensa
Joan Caylà, membre de la Socie-
tat Espanyola d’Epidemiologia.
Igual que Caylà, Juan Pablo
Horcajada, cap de Malalties In-
feccioses de l’Hospital del Mar, la
mascareta s’hauria de mantenir
en interiors «almenys fins a la
primavera», tenint en compte
que la tardor i l’hivern són temps
de circulació d’altres virus respi-
ratoris. «El gran problema que
tenim ara és que hi ha un estan-
cament en la baixada de nous
contagis. Si això continua estan-
cat, la tendència serà tornar a pu-
jar». Més optimista és Benito Al-
mirante, cap de Malalties Infec-
cioses de l’Hospital de la Vall
d’Hebron, ja que considera que
«la situació actual d’Espanya
s’assembla molt a la de països
com Dinamarca», que va retirar
l’obligatorietat de la mascareta
en interiors al setembre. «Dina-
BEATRIZ PÉREZ
Barcelona
marca tampoc té cap limitació
d’aforament i el seu nivell de va-
cunació és una mica inferior que
el d’Espanya», justifica Almi-
rante. «La meva opinió personal
és que potser ara no és el mo-
ment de retirar les mascaretes
perquè entrem a l’hivern, però a
principis d’any, en dos o tres
mesos, sí que es podria valorar».
El futur a curt termini
Tot i que és difícil fer pronòstics
de futur amb aquesta epidèmia,
Caylà creu que, atenent l’expe-
riència dels països de l’hemisferi
sud, que ja han passat l’hivern,
Espanya i Occident en general
Els experts creuen
que aquest any hi
haurà «molt pocs
casos de grip», com
l’hivern anterior
«No té sentit limitar
l’aforament de les
discoteques al 80%
si els bars obren al
100%», assenyalen
tornaran a tenir una tardor i hi-
vern amb «molt pocs casos de
grip». «Si segueix aquesta di-
nàmica, nosaltres també en tin-
drem pocs, però és molt recoma-
nable que la gent que es pot va-
cunar de la grip ho faci», precisa
aquest epidemiòleg.
Per la seva part, Horcajada
considera que el futur, ja sigui a
curt o mig termini, dependrà
molt de «la vacunació a nivell
mundial», perquè l’absència
d’immunitat «facilita l’aparició
de noves variants». «Podria
aparèixer una variant que gene-
rés noves onades epidèmiques i
Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: ACTUALIDAD
Vpe: 17.076 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 20.085 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 85,02%
Pág: 4
Pàg.:
Divendres, 22 d’octubre del 2021 |
Textos: Kelsey Álvarez i Samar al-Ansari
Fotos: Manu Mitru
SUSANA EVA
que retardés la desaparició de la u «Als espais tancats es conti- u «No em trauré la mascareta fins
pandèmia com a tal», apunta nuarà utilitzant la mascareta. Hi que no passi un temps. La socie-
aquest infectòleg de l’Hospital continua havent por, hi ha gent tat encara no acaba de ser del tot
del Mar. «A Espanya, la taxa de molt conscienciada que, mal- responsable. A les discoteques se
vacunació és tan alta que s’es- grat tot, se seguirà protegint» suposa que l’has de portar posa-
pera que [el virus] estigui da, però només pel fet de consu-
controlat i deixem de viure ona- mir ja te la pots treure»
des importants. Però és prema-
tur dir que s’ha acabat [la pan-
dèmia]», afegeix.
En aquest sentit, Caylà recor-
da que al Regne Unit ja s’està es-
tenent una nova variant que, pel
que sembla, pot ser més conta-
giosa que la delta. «De moment,
afecta el 6% de la població angle-
sa. Però d’aquí quatre dies la tin-
drem aquí. Si donem oportuni-
tats al virus permetent que con-
visqui amb nosaltres, la proba-
bilitat que hi hagi una variant que
s’escapi a les vacunes augmen-
ta», diu Caylà.
Són paraules que subscriu
JOSÉ MARÍA PILAR
també Almirante, que considera
«preocupant» que hi hagi països u «Des del mes de juliol no me u «La mascareta és molt segura,
amb percentatges de vacunació l’he tornat a posar. En porto una però ja fa un temps que no la por-
molt baixos. Tot i així, precisa sempre a sobre perquè és ne- to pel carrer. És una bona mesura
que «serà difícil que una nova cessària per entrar als comerços contra altres malalties i ens cos-
variant sigui totalment immune
a la vacuna», ja que «els virus no
però és imprescindible començar
a tornar a la normalitat»
tarà treure’ns l’hàbit»
canvien tant» i els anticossos de
les persones vacunades sí que
serviran per protegir, tot i que si-
gui parcialment.
Aquest infectòleg de l’Hospi-
tal de la Vall d’Hebron també
pensa que, a l’haver ampliat al
100% l’aforament dels bars, res-
taurants i gimnasos a Catalunya,
no té sentit mantenir la limitació
de públic al 80% en bars musi-
cals i discoteques. «Aquesta li-
mitació d’aforament té els dies
comptats perquè, si la gran ma-
joria d’establiments poden obrir
al 100%, no té sentit discrimi-
nar», justifica Almirante.
Més prudent es mostra Horca- JOAN JOSÉ LUIS
jada, que sosté que aquest aixeca-
ment de mesures «pot tenir un u «El temps tot ho cura, ara la u «En segons quines situacions
impacte negatiu», si bé «hi ha gent creu que portar la mascare- hem de continuar portant la mas-
molta gent vacunada». «L’apari- ta és positiu, però a la llarga careta. Al metro o als hospitals,
ció de brots pot tenir a veure amb s’acostumaran a anar sense. Jo en zones amb grans aglomera-
circumstàncies de zones concre- deixaré de portar-la quan ja no si- cions de gent, és on ens costarà
tes. Així es comporten les epidè- gui obligatòria» més treure’ns-la»
mies quan hi ha un gran avanç en
les vacunacions», conclou. n
 | Divendres,Data:
22 d’octubre
Fecha: del 2021
22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 190.106 Sección:
Secció: ACTUALIDAD
Vpe: 12.353 € Tirada: 69.355 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 25.603 € Difusión:
Difusió: 54.316
Vpe portada: 32.004 € Ocupación:
Espai pàg.: 48,25%
Pág: 5
Pàg.:

Malgrat el repunt de ca
i Drets Socials van retir
per usuari i la durada m

MARÍA ANTONIA
u «Crec que a la mascareta li
queda molt temps entre nosal-
tres. La gent té moltes ganes de
treure-se-la, però quan aixequin
la restricció crec que tardarem a
veure a tothom sense»
ALBERT
u «Estic vacunat però continuo
tenint por. No vaig a les discote-
ques, només vaig de casa a la fei-
na i viceversa i sempre porto la
mascareta. No crec que treguin la
restricció de portar-la»
ÁNGELA
u «Per poder treure les mascare-
tes és necessari que tota la po-
blació estigui vacunada. Per tant,
no crec que ens la traguem a curt
termini si no estem amb la nostra
bombolla»
ANTONIO
u «Això ha arribat per que-
dar-se, crec que l’hauríem de
continuar portant als llocs on
hi ha grans concentracions
de gent»
PEDRO PABLO
u «Tot i que ja estiguem gairebé
tots vacunats, hem de continuar
anant amb compte. Tot i que di-
guin que la Covid ja no existeix, jo
la continuo portant. Només me la
trec si no hi ha ningú pel carrer»
GIOVANNI
u «Els meus fills ja no porten
mascaretes a l’escola. És cert que
hem adoptat nous costums, so-
bretot de distància. Tinc una ne-
na petita que no l’ha de portar i no
vull que ningú se li acosti»
MOUSSANA
u «Actualment cal portar-la, pe-
rò quan ens permetin treure’ns-
la, deixaré d’utilitzar-la. Les per-
sones necessitem respirar i tor-
nar a la normalitat»
PATRICIA
u «Això va per llarg, però no crec
que triguin poc a treure les masca-
retes. Segurament en el futur el vi-
rus quedarà com una grip, però
moltíssima gent continuarà por-
tant-la per precaució»
JAIME
u «El virus no ha mort, així que
la gent hauria de continuar por-
tant la mascareta. La gent està
farta de portar-la, però convé
que aguantem una mica més»
Els gerià
catalans
les restri
EL PERIÓDICO
Barcelona
Tot i que ahir la velocitat
propagació de la Covid va to
nar a pujar a Catalunya per s
bre d’una Rt d’un i es va regi
trar un lleuger augment de l
infeccions, la Generalitat va c
municar a les residències l’a
torització perquè en les visit
als usuaris deixin de limitar
nombre de visitants i la durad
sempre en establiments lliur
de casos de Covid. Es manté,
no obstant, el sistema de
cita prèvia. El propòsit,
segons van assenya-
lar les conselleries
de Salut i de Drets
Socials en un co-
municat conjunt,
és donar «priori-
tat per recuperar la
normalitat convi-
vencial i les activi-
tats en els centres,
mantenint certes me-
sures de prevenció i
seguretat».
El repunt registrat ahir en e
contagis no s’ha traslladat enc
ra als hospitals, on hi va hav
menys ingressos i menys cas
en les ucis. La mortalitat tam
va ser menor que els dies anter
ors, amb dues persones mort
notificades des de dimecres i u
mitjana de dues morts al dia
l’última setmana.
Setmanes clau
Des del grup d’investigadors d
Biocomsc van explicar en un fi
Twitter que serà en les pròxim
setmanes quan es veurà si l’
nivell d’immunització, les ma
caretes en entorns de risc i
certificat Covid en l’oci noctu
són suficients per manten
l’actual escenari o comencem
patró de pujada lenta cap a inc
dències més altes vist en altr
països amb alta vacunació.
En aquesta línia, les autorita
sanitàries i els epidemiòlegs, q
segueixen de prop els indicado
epidèmics, encara en nivells
risc moderat de rebrot, ja pr

14
Alumnes llegint amb
mascareta a l’Escola Virolai
de Barcelona. FRANCESC MELCION
GEMMA GARRIDO GRANGER
BARCELONA
Retirar la mascareta a les aules con-
fiant en la bona evolució epidemiolò-
gica o mantenir-la perquè els infants
són l’únic grup de població que falta
per vacunar. Aquest és el debat que
divideix famílies, pediatres i admi-
nistracions ara que la majoria de les
restriccions han desaparegut i es va
recuperant la normalitat progressi-
vament a tots els sectors socials. A
l’Estat ja han començat les primeres
maniobres a favor de la retirada i la
Comunitat de Madrid vol convertir-
se dilluns que ve en el primer territo-
ri on la mascareta deixarà de ser obli-
gatòria als patis de les escoles i els
instituts, segons va anunciar la seva
presidenta, Isabel Díaz Ayuso. Sense
concretar cap data, la Generalitat
també ha verbalitzat la seva intenció
que les escoles siguin el primer lloc
de Catalunya on es pugui prescindir
de la mascareta. Ara bé, en aquest de-
bat és l’Estat qui té l’última paraula,
i ara per ara el seu posicionament és
invariable: la mascareta continuarà
sent obligatòria a les escoles si els
menors tenen sis anys o més.
El ministeri de Sanitat va aprofi-
tar l’anunci d’Ayuso per recordar que
cap comunitat autònoma pot decidir
unilateralment la retirada de la mas-
careta als patis de les escoles perquè
hi ha una normativa en vigor que ho
veta. “Durant l’esbarjo a l’aire lliure
s’ha de fer servir la mascareta si no és
possible mantenir una distància mí-
nima d’1,5 metres entre les perso-
nes”, insisteixen fonts del ministeri.
Aquesta normativa beu de la declara-
ció d’actuacions coordinades en sa-
lut pública per al curs 2021-2022,
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
Societat
L’Estat manté les
mascaretes a
l’escola tot i la
rebel·lia d’Ayuso
El ministeri de Sanitat recorda que la llei no permet a les
comunitats actuar unilateralment, i Catalunya no es mulla
aprovada entre el govern espanyol i
les comunitats autònomes abans de
la cinquena onada, i fonts del depar-
tament de Salut admeten que, enca-
ra que es volgués canviar el protocol,
aquesta ordre preval, ja que és d’obli-
gat compliment per a tots els governs
autonòmics. A més, perquè la nor-
mativa canviï cal que passi de nou pel
Consell Interterritorial de Salut.
Ara bé, tot i que la mateixa minis-
tra de Sanitat, Carolina Darias, va
qüestionar ahir que l’anunci de Ma-
drid es pugui materialitzar, no va
voler entrar a valorar si “la mesura
està bé o malament”. “No s’hi val
que uns corrin més que altres. Faig
una crida a l’entesa perquè puguem
parlar-ne en el si de l’Interterritori-
al”, va dir. El que sí que han fet di-
verses comunitats és interpretar la
normativa i adaptar-la. Catalunya,
22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 51.124 Sección:
Secció: SOCIEDAD
3.174 € Tirada: 23.940 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO22 D’OCTUBRE DEL 2021 ara
DIVENDRES,
4.030 € Difusión:
Difusió: 14.607
1.500 € Ocupación:
Espai pàg.: 78,75%
Pág: 14
Pàg.:
PANDÈMIA
El covid-19 es
comporta com la grip
La transmissió del covid-19 és
estacional: es propaga millor a
l’hivern. Això és el que suggereix
un estudi de l’Institut de Salut
Global de Barcelona (ISGlobal),
que es va publicar ahir a la re-
vista Nature Computational Sci-
ence i que assegura que el SARS-
CoV-2 es comporta com la grip
i els refredats causats per altres
coronavirus.
Després de recollir les dades
de 162 països d’arreu del món
–entre els quals s’inclouen regi-
ons molt afectades com la Llom-
bardia–, l’estudi constata que, a
més de les restriccions, els con-
tagis de la primera onada van
anar de baixada quan van aug-
mentar la temperatura i la hu-
mitat, mentre que en el segon
embat van repuntar quan la
temperatura i la humitat havien
baixat. Per això, els investiga-
dors subratllen la necessitat
d’adoptar mesures que promo-
guin la “higiene de l’aire”, com
ara la ventilació dels espais.
estar emocional i l’aprenentatge
dels més petits”. Per als pares dels
menors de 12 anys, que encara no po-
den vacunar-se perquè l’Agència Eu-
ropea del Medicament no ho ha auto-
ritzat, hi ha una “anomalia o discre-
pància” entre el que passa als centres
educatius i el que passa al carrer. I un
dels arguments que fan servir és la
millora dels indicadors epidemiolò-
gics: la incidència acumulada a 14 di-
es se situa entorn dels 45 casos cada
100.000 habitants i, si bé puja fins als
60 casos en la franja d’edat dels 0 als
9 anys, cal tenir en compte que són
l’únic col·lectiu sense vacunar. No-
més hi ha 70 grups bombolla confi-
nats a tot el país.
“Amb la incidència que tenim no
és una mala iniciativa treure la mas-
careta als patis, sempre que això no
es tradueixi en la seva eliminació als
espais interiors”, afirma el pediatre
i epidemiòleg Quique Bassat, que
per exemple, permet als infants afegeix que fa més d’un mes que les
Pressió anar sense mascareta al pati si no hi escoles estan obertes i, malgrat la
Les famílies ha alumnes de diversos grups bom- falta de vacunació i l’hegemonia de
denuncien que bolla barrejats i si són patis grans on la variant delta, hi ha “poca trans-
es poden delimitar espais per man- missió” als centres educatius. “Sa-
les mesures a tenir els grups separats. En la majo- bent això, i que els adults poden anar
l’escola són ria dels casos, però, aquests criteris sense mascareta al carrer, és incohe-
“més dures” no es compleixen i els nens surten al rent mantenir-la en els infants”, afe-
pati amb mascareta. geix l’expert.
Per ara, la Generalitat sí que ha su-
Pocs contagis a les aules avitzat l’ús de la mascareta en el pro-
Per això les famílies pressionen per tocol dels grups d’activitats extraes-
treure aquest element de protecció colars si el grup forma una bombolla
als patis. “A l’escola s’apliquen res- estable, si hi ha prou distància míni-
triccions molt més dures que a la ma de seguretat i si es fan activitats
resta de la societat”, denuncia la per a les quals no se’n pugui portar o
presidenta de l’Associació de Famí- no sigui recomanable. “Treure la mas-
lies Federades d’Alumnes de Cata- careta a les extraescolars i mantenir-
lunya (aFFaC), Belén Tascón, enti- la als patis de les escoles no té cap sen-
tat partidària de retirar la mascare- tit; es relaxen les mesures per a la ter-
ta als cursos d’infantil i primària cera bombolla però no per al grup més
tant a les aules com al pati “pel ben- estable”, lamenta Bassat.e

El número de ingresos y muertes cae, pero
los epidemiólogos aconsejan prudencia
PABLO LINDE, Madrid
Desde que los contagios de covid
comenzaron a caer, a finales de
julio, los epidemiólogos han esta-
do pendientes del momento en el
que volverían a subir. Ninguno
asumía que el descenso sería con-
tinuo hasta la erradicación de la
enfermedad, algo descartado en
un futuro próximo. Tenía que lle-
gar un momento en el que los con-
tagios se estabilizasen, o incluso
comenzaran a repuntar. Y eso es
lo que ya ha sucedido. Ayer la inci-
dencia acumulada marcó 43,2
diagnósticos por 100.000 habitan-
tes en 14 días, 2,7 más que su sue-
lo tras la quinta ola (40,5), que se
registró el jueves pasado. En la
semana transcurrida desde enton-
ces la curva experimenta subidas
rio. La transmisión en la sociedad cuenta, según el investigador, es
se refleja luego
Fecha:
Data: en las aulas. Audiència:
22/10/2021 Audiencia: 40.159 Sección:
Secció: que el objetivo principal de las va-
SOCIEDAD
Vpe:Las predicciones en€la pande-
2.925 Tirada: 17.682 Freqüència: cunas
Frecuencia: DIARIOes prevenir formas graves
miapàg.:
Vpe han sido muchas
pág: 11.800veces
€ falli-
Difusión:
Difusió: 11.474 de la enfermedad y los falleci-
das y los expertos prefieren ser mientos. “En España, donde gran
Vpe portada:
cautos. 11.800
Nadie sabe €
con certezaOcupación:
Espai
có- pàg.: 24,79% parte de la población está comple-Pàg.:
Pág: 28
y bajadas muy ligeras, pero queda mo evolucionará la curva de con- la (75,6%), seguía hasta hace un tamente vacunada, veo más nece-
claro que la tendencia de caída se tagios. Y, más allá de que las com- mes una curva de contagios calca- sario centrar nuestra atención en
ha detenido por el momento. paraciones internacionales siem- da a la española, y empezó a cre- el número de ingresos hospitala-
¿Es preocupante? Los exper- pre han sido problemáticas por cer levemente hace dos semanas. rios y fallecimientos y no tanto en
tos consultados responden que, a las muchas singularidades de ca- La de Portugal (86,4% de vacuna- la incidencia acumulada”, agrega.
priori, no mucho. El riesgo sigue da territorio, hay pocos espejos dos) también dibuja un ligero re- Todos los consultados, inclui-
siendo bajo y “entraba dentro de en los que mirarse: España es hoy punte en los últimos días. do Jiménez, inciden en que el vi-
lo previsible”, asegura Ana María uno de los países del mundo que Lo que parece descartable es rus no va a desaparecer: va a se-
García, catedrática en Salud Públi- combina una menor incidencia una subida abrupta y una nueva guir circulando. Para el investiga-
ca de la Universidad de Valencia. con mayores tasas de vacunación ola similar a las anteriores. “Pue- dor, la “buena noticia” es el cam-
“Evidentemente, el virus sigue (el 80% de la población ha recibi- de seguir ascendiendo, pero no es- bio de escenario propiciado por
circulando y ahora, prácticamen- do la pauta completa). peramos que sea un crecimiento las vacunas: “Aunque el virus siga
te sin restricciones, es normal Países como el Reino Unido tie- rápido ni que repercuta en el siste- circulando, la probabilidad de en-
que crezca un poco. Pero es una nen los diagnósticos disparados ma sanitario. Ahora preocupan fermar gravemente y fallecer por
subida ligera que no tiene reper- (una incidencia de 753, según da- dos cosas: las personas no vacuna- covid-19 va a ser mucho menor”.
cusiones en cuanto a la gravedad tos del Ministerio de Sanidad), pe- das (un 10% de la población ma- Pero advierte que esto no signifi-
de los casos”, añade. ro el porcentaje de personas ino- yor de 12 años) y que la protec- ca que haya que olvidarse “com-
El crecimiento en la inciden- culadas es mucho menor (66,5%, ción de los pinchazos caiga, algo pletamente del virus”. “Si algo de-
cia con respecto a hace una sema- según la web Our World in Data). que no estamos viendo”, explica beríamos haber aprendido ya, es
na se produce, de forma leve, en Dinamarca, con una tasa de vacu- García. La situación hospitalaria que el virus siempre nos puede
todas las franjas de edad a partir nación más parecida a la españo- sigue mejorando. Ayer había sorprender”, sostiene.

Ayuso anuncia el fin de las mascarillas en el

la coordinación: “Pido a todas las
comunidades autónomas que si-
gamos yendo de la mano, no vale

recreo y luego matiza que solo si hay distancia
Sanidad recuerda a la presidenta de Madrid que carece de competencias para la decisión
ISABEL VALDÉS, Madrid
La presidenta de Madrid, Isabel
Díaz Ayuso, provocó ayer un en-
frentamiento con el Gobierno cen-
tral al anunciar que el uso de las
mascarillas dejará de ser obligato-
rio el lunes en los recreos de los
patios de los colegios de la Comu-
nidad de Madrid. Como esa dispo-
sición contraviene la legislación
vigente, el Ministerio de Sanidad
recordó al Ejecutivo autonómico
que no tiene competencias para
tomar esa decisión. Inmediata-
mente, los portavoces del Gobier-
no autonómico rectificaron a la
presidenta añadiendo un detalle
al anuncio que lo desvestía de
cualquier novedad: los niños de
colegios madrileños solo podrán
quitarse la mascarilla al aire libre
si se puede garantizar una distan-
cia mínima de 1,5 metros entre
ellos, que es, exactamente, la nor-
ma que está en vigor.
El anuncio de Ayuso se produ-
jo a primera hora y fue refrenda-
do por su gabinete de prensa sin
ningún matiz: “Díaz Ayuso anun-
cia que desde el próximo lunes las
mascarillas dejarán de ser obliga-
torias en los recreos de los cole-
gios”. Entonces, Sanidad le recor-
dó la legislación vigente: “Con el
marco legislativo actual, durante
el recreo al aire libre se debe usar
mascarilla si no es posible mante-
ner una distancia mínima de 1,5
metros entre las personas”. Fue
en ese momento cuando el Go-
bierno regional añadió ese matiz
a su anuncio: será necesario que
los alumnos estén separados al
menos por un metro y medio pa-
ra poderse quitar el tapabocas.
La ministra de Sanidad, Caroli-
na Darias, remarcó ayer a las
puertas del Congreso que la ley ya
establece que se pueda retirar el
tapabocas cuando existe distan-
cia de seguridad pero le puso inte-
rrogantes en el caso escolar: “Ima-
ginémonos un recreo de niños y
niñas, ¿entienden que puede ha-
ber distancia de 1,5 metros?”. Da-
rias insistió en la importancia de
que unas corran más que otras.
El modelo educativo ha sido un
modelo de éxito que, con olas im-
portantes, ha permitido tener so-
lo un 0,4% de las aulas [de todo el
país] cuarentenadas. Entre todos,
valoremos cuáles son las medidas
para todo el territorio nacional,
no se puede entender que en una
comunidad sí y en otra no”.
Según fuentes de Sanidad, se
está trabajando entre “los minis-
terios implicados y las comunida-
des en la valoración de las medi-
das para garantizar que las escue-
las sigan siendo un espacio segu-
ro”. Para ello, sostienen que “es
imprescindible tener una situa-
ción epidemiológica estable y con-
solidada”, un contexto que aún
no ha terminado de asentarse .

El Tsunami Veïnal, que ja havia manifestat el seu rebuig a la gestió de Colau, també va ser present a la plaça de Sant Jaume en l’acte d’ahir ■ ORIOL DURAN
Jordi Panyella
BARCELONA
Ciutadans declaradament
unionistes, barcelonins de
tendència independentis-
ta, gent gran, sobretot
gent gran, membres d’as-
sociacions empresarials,
del comerç i el turisme,
també cubans que consi-
deren que Ada Colau em-
para el règim castrista, i
així fins a 1.500 persones
–segons el recompte fet
pels Mossos d’Esquadra
del Palau de la Generali-
tat–, es van aplegar ahir a
la tarda a la plaça de Sant
Jaume seguint la convoca-
tòria de la plataforma Bar-
celona És Imparable. Ha-
via de ser un acte per recla-
mar una ciutat millor, no
personalitzat en la figura
de l’alcaldessa Ada Colau,
Fecha:
Data: 22/10/2021
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
però els ciutadans concen-
trats a la plaça van acabar
convertint la protesta en
un clam unànime de “Co-
lau, dimissió!”, pronun-
ciat així amb molta ràbia i
molta ira, perquè sembla
que la gestió de l’alcaldes-
sa ha aconseguit enervar, i
molt, ciutadans de tots els
costats. Molt enfadats, sí;
molts, potser no tant, per-
què en els 2.700 metres
Audiencia:
Audiència:
2.238 € Tirada:
9.095 € Difusión:
Difusió:
2.631 € Ocupación:
Espai pàg.:
quadrats de la plaça hi ca-
ben més persones que les
1.500 concentrades ahir.
Gerard Esteva, presi-
dent de la Unió Catalana
de Federacions Esportives
i un dels caps visibles de la
iniciativa, va tancar l’acte
en un parlament en què en
cap moment va citar el
nom de l’alcaldessa, si bé
va definir Barcelona com
un “nyap”, va convidar a
68.859 Sección:
Secció:
NACIONAL
27.691 Frecuencia:
Freqüència:
DIARIO
19.674
24,61%
dir “prou” i va acabar de-
manant que els presents
alcessin una cartolina que
se’ls havia donat per mos-
trar “targeta groga” a l’ad-
ministració. Esteva té la
voluntat de presentar Bar-
celona És Imparable com
un moviment ciutadà,
allunyat de partidismes i
personalismes, i per això
insisteix que el seu objec-
tiu és la defensa i millora
qué, va fer una crida a la
gent de la seva generació a
mobilitzar-se.
Els greuges
Els concentrats a la plaça
Pág: 6
Pàg.:
ensenyaven unes cartoli-
nes amb diverses frases
que eren el motiu de la se-
va presència a l’acte.
“Prou caos”, “Prou insegu-
retat”, “Prou brutícia”,
eren algun dels lemes im-
presos en aquests cartells
que després es repetien en
les argumentacions
d’aquells a qui se’ls pre-
guntava pel motiu de la se-
va presència en l’acte.
La brutícia era un dels
greuges més repetits, com
també el desacord amb la
política municipal de mo-
bilitat, que està posant l’ús
del vehicle privat contra
les cordes. Sobre les solu-
cions als problemes deri-
vats de l’incivisme, molts
responien que cal vigilar i
multar més. ■

Maragall i Artadi marquen perfil

en la negociació del pressupost
J.P.
BARCELONA
La negociació del pressu-
post de l’Ajuntament de
Barcelona per al 2022, que
pujarà a 3.400 milions
d’euros, ha començat amb
els grups d’ERC i Junts per
Catalunya marcant perfil i
anunciant la seva discon-
formitat amb la proposta
presentada per l’equip de
govern. Ernest Maragall,
en roda de premsa, i Elsa
Artadi, a través d’una no-
ta, tots dos van coincidir a
fer servir l’expressió “molt
lluny” per deixar clar el seu
desacord amb el planteja-
ment de sortida.
La proposta del govern
és la d’apostar per les te-
màtiques socials, la neteja,
la mobilitat i la seguretat,
que suposa prioritzar els
temes que més preocupen
els ciutadans i les línies
mestres de l’acció de go-
vern. Pel que fa a la inver-
sió hi ha previst 903,1 mi-
lions, sumant les empre-
ses municipals. El mante-
niment d’escoles rebrà 20
milions, la mateixa quan-
titat que es destinarà al
programa de superilles. Es
reserven 200 milions per
negociar amb l’oposició,
un fet que és criticat per
Junts, que no vol discutir
les petites obres sinó les lí-
nies generals. Maragall vol
que es prioritzin cinc
grans àrees començant pel
canvi de model econòmic
fugint del monocultiu del Un cartell de l’Ajuntament de Barcelona convidant la població
turisme. ■ a participar en la distribució del pressupost ■ JPF / ARXIU

|
8 Nacional | EL PUNT AVUI
Una campanya vol
defensar el català
a la universitat
a Diverses entitats animen a denunciar incompliments
quan no es respecti la llengua establerta als plans docents
Rosa M. Bravo
BARCELONA
La situació és freqüent i
coneguda a les aules uni-
versitàries. “En una assig-
natura anunciada en cata-
là en el pla docent, el pro-
fessor pregunta si algú no
entén el català i, en cas que
vegi una mà aixecada, can-
via automàticament al
castellà”. Així ho denun-
ciava ahir Diego Sola, de la
Plataforma per la Llengua,
que qualificava aquesta si-
tuació de “vulneració dels
drets lingüístics dels altres
alumnes”. Amb la voluntat
que els estudiants pren-
guin consciència dels seus
drets, la Plataforma per la
Llengua, el Sindicat d’Es-
tudiants dels Països Cata-
lans (SEPC) i la Federació
Nacional d’Estudiants de
Catalunya (FNEC) van
presentar ahir la campa-
nya La universitat, en ca-
talà! Una de les eines prin-
cipals és el web www.lau-
niversitatencatala.cat , en
el qual es pot trobar un for-
mulari perquè els estu-
diants escriguin les seves
queixes. Aquestes, allà on
es recullen les dades relati-
ves a la facultat i els estu-
dis, arribaran als serveis
lingüístics de cada univer-
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
sitat.
La campanya servirà
també per tenir una radio-
grafia de l’ús del català a les
aules. Segons les dades ofi-
cials recollides pels promo-
tors de la campanya, a les
universitats catalanes un
60% de les classes es fan en
català, un percentatge que
baixa a un 40% a la Univer-
sitat de València i a un 25%
a les Illes. La realitat de les
aules és difícil de quantifi-
car, ja que hi ha estudis en
què les classes en català po-
den arribar a un 80% i màs-
ters en què la presència és
d’un escàs 3%, segons Mi-
reia Arguijo, representant
22/10/2021 Audiencia:
Audiència:
3.765 € Tirada:
9.095 € Difusión:
Difusió:
2.631 € Ocupación:
Espai pàg.:
Els representants de la FNEC, la Plataforma per la Llengua i el SEPC, ahir ■ ACN
de la FNEC. Als estudis de
dret, per exemple, no s’ar-
riba a un 50%, segons van
alertar els promotors de la
iniciativa. Les organitza-
cions no creuen que la in-
ternacionalització dels es-
tudis en sigui la causa, ja
que, van precisar, no es fan
més classes en anglès i sí
en castellà. Com a exemple
del malestar que això pro-
voca, Sola va destacar que
el 2019 la Plataforma per
la Llengua va rebre tres
68.859 Sección:
Secció:
27.691 Frecuencia:
Freqüència:
19.674
41,4%
queixes en aquest sentit,
mentre que el 2020 van ar-
ribar a 66 i en el transcurs
d’aquest any ja en són 65.
La campanya pretén no
només conscienciar l’a-
lumnat dels seus drets i
alertar de la regressió del
català a la universitat, sinó
aconseguir millores. Re-
clamen als rectorats que es
facin polítiques per incen-
tivar el català a les aules,
amb l’objectiu d’augmen-
tar el percentatge d’assig-
NACIONAL
DIARIO
Pág: 8
Pàg.:
DIVENDRES, 22 D’OCTUBRE DEL 2021
natures ofertes en aquesta
llengua a un mínim del
60% en graus i màsters,
amb tendència a arribar al
80% en el cas dels graus.
També volen que s’exigeixi
un nivell mínim en la con-
tractació del personal uni-
versitari i que es doti amb
prou recursos els serveis
lingüístics per solucionar
qualsevol incompliment a
l’hora d’impartir una assig-
natura en la llengua oficial-
ment anunciada. ■
 volia dir per educació,
Fecha:
Data: 22/10/2021peròAudiència:
com una mi- 68.859
Audiencia: consell d’administració,
Sección:
Secció: i del reconciliat
CONTRAPORTADA sumpció
ca de
Vpe:pagès. No m’hi
1.040busqueu,
€ no. Si us 27.691
Tirada: de València, Felipe
Frecuencia:
Freqüència: González. Pesos pe-
DIARIO ta ell, fe
en Vpe
parlo és perquè
pág:
pàg.: llegeixo
2.631 € el que diuen 19.674
Difusión:
Difusió: sants tots ells, ja veieu, que no estan per Hisenda
lesVpe
cròniques,
portada: fins i tot€les del
2.631 Círculo
Ocupación:
Espai pàg.: romanços com el de les explicacions que
39,51% llar. El C
Pág: 32
Pàg.:

Tribuna Alba Alfageme Casanova. Psicòloga Raç

Violències masclistes actualitzades
P oques setma-
nes enrere, el
baròmetre de
joventut i gènere
(FAD) apuntava el
preocupant augment
de joves que negaven l’existència de la
violència masclista. Concretament as-
senyalava que 1 de cada 5 nois d’entre
15 i 29 anys considera que aquesta vio-
lència no existeix i que és un invent
ideològic. En aquest mateix sentit
aquesta setmana Save the Children, en
l’informe No es amor, aportava més da-
des que evidencien que no tan sols es
mantenen els plantejaments masclistes
entre la gent jove, sinó que també exis-
teix una elevada incidència d’aquestes
violències entre aquest col·lectiu. I és
que aquella fal·làcia que ens havien ve-
nut que les violències masclistes acaba-
rien desapareixent amb les noves gene-
racions s’ha esvaït de forma estrepitosa
davant la crua realitat. I és que aquestes
dades evidencien que les violències con-
tra les dones no són patrimoni exclusiu
d’unes generacions ja passades, sinó
que són patrimoni atemporal de la nos-
tra societat patriarcal.
L’INFORME DE L’ONG, que sorgeix de l’anà-
lisi de polítiques, estudis i dades exis-
tents a l’Estat espanyol sobre la violèn-
cia de gènere entre adolescents, alerta
de l’elevat nivell de violència, en què
destaca la psicològica i la de control, i fa
èmfasi en les conseqüències d’aquestes.
De fet una de cada quatre adolescents
de 16 a 17 anys pateix aquest tipus de
violència, segons les dades extretes de
la macroenquesta de violència de gène-
re del Ministeri d’Igualtat (2019). Per-
què les violències masclistes es cons-
trueixen sobre un pòsit social patriarcal
Carm
On
hi h
“Cal una forta inversió
pública perquè tan sols
des de l’ambició d’un canvi
dels homes sobre les dones. Més maqui-
llats, generalment de forma més subtil i
atractiva. Perquè en la forma la cosa
canvia però en essència seguim parlant
del mateix. De poder dels homes sobre
radical podrem eliminar les dones. Perquè el patriarcat és extre-
aquesta xacra madament metamòrfic. I davant –l’ago
d’aquest cal que les accions siguin glo- d’ulls t
bals, fermes i que generin un canvi ex- preníe
que s’ha alimentat, dia rere dia, amb els trem. En aquest sentit és imprescindi- menja
valors encara masclistes d’una societat ble incorporar l’educació afectivosexual ronja d
que de mica en mica ha après a identifi- com a continguts transversals, i no xer- l’Àfrica
car allò més observable, aquella violèn- rades o actes aïllats un cop a l’any. I no més la
cia física, per la impossibilitat de negar en l’adolescència, sinó des de l’inici de gle ben
l’evidència, i no tant per convenciment. l’etapa escolar per poder promoure con- viat? N
Però aquesta violència física és tan sols tra narrativa als masclismes que ens Despré
la punta de l’iceberg d’un sistema de de- ataquen per tots els fronts en forma ció con
sigualtat que ens ataca a les dones en d’estereotips de gènere, com podem ob- que pa
tots els àmbits de la nostra vida i en tots servar per exemple en les històries o dència
els moments vitals. Perquè l’augment contes infantils. Perquè aquí ja es on co- també
del negacionisme evidencia com n’es- mença tot. Cal una forta inversió públi- sar fi a
tem de lluny de la igualtat i d’identificar ca perquè tan sols des de l’ambició d’un 2030 d
les violències masclistes com una de canvi radical podrem eliminar aquesta tivame
les xacres més greus que tenim com a xacra, que, a diferència del que molts ta (en
societat. pensaven, no acabarà per si mateixa. human
ció). E
L’HERÈNCIA DELS MODELS PATRIARCALS PROPOSTA DE MODELS ALTERNATIUS a la panora
per part d’una part de joves s’ha produït masculinitat heteronormativa i hege- canvi c
per la banalització d’aquests i per con- mònica, formació per identificar la que la
vertir-los en productes atractius i desit- violència que una mateixa pot patir, mi- la guer
jables. Ens posem les mans al cap quan llorar del sistema judicial tenint en viem a
ens expliquen aquestes dades, però si compte la realitat del jovent, així com tar, qu
ens parem a pensar amb quins referents millorar el sistema de comunicació uti- trueixe
està creixent el nostre jovent, probable- litzant les xarxes de comunicació com de com
ment ens adonarem com els masclisme una oportunitat. Més recerca per am- cialme
es continua sentint entre aquests, nor- pliar el coneixement d’aquest fenomen que ca
malitzant conductes de control, posses- entre la gent jove i, és clar, molta pe- Global
sió o, per exemple, violència. I no obli- dagogia per a professorat i famílies per- 2021–
dem que en una societat tan adulcèntri- què el que és esperable i s’ha naturalit- sobre
ca com la nostra, la major part de con- zat en aquesta societat és la mirada pal con
tinguts que consumeixen estan creats, masclista. Les dades, doncs, evidencien retat a
alimentats i mercantilitzats per les per- que les violències masclistes no cessen una pa
sones adultes. I segueixen, sempre pre- perquè realment el patriarcat segueix bilitat
sents, els missatges de domini i poder en plena forma. Fatal c
projectes del 2020 a causa de la
El PSC assegura
Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 27.279 Sección:
Secció: LOCAL
pandèmia” i que això demostra
“el fort compromís de la Gene- Vpe: 1.043 € Tirada: 9.855
que són garantia
Frecuencia: DIARIO
Freqüència:
ralitat amb el municipalisme”. La consellera Laurà Vilagrà amb el director
pág:general de4.202
Vpe pàg.: Fira de
€ Lleida, Oriol Oró.
Difusión:
Difusió: 7.794 “de defensa del
Sobre Municipàlia, Vilagrà va
dir que és una fira “incompa- Vpe portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 24,81% territori”
JORDI ECHEVARRIA

rable i hem de felicitar els or-
ganitzadors per l’èxit”. Per la
seua part, el president del pa-
tronat de la Fira i de la Cambra
de Comerç de Lleida, Jaume
Saltó, va detallar que el certa-
men ha rebut “22.538 visitants,
un 18% més que el 2019, per la
qual cosa ha estat un èxit a tots
els nivells”. Al seu torn, Saltó va
instar que la Generalitat millori
els equipaments de la Fira “per
guanyar més pes internacional”.
Per la seua part, el president de
la Diputació, Joan Talarn, va dir
que Municipàlia “ha demostrat
amb escreix que és la fira del
municipalisme català, estatal
i europeu”. Finalment, l’alcal-
de de Lleida, Miquel Pueyo, va
recordar que al certamen han
vingut alcaldes i regidors de
“tretze països europeus i vuit
d’americans, a més de Corea del
Sud i Etiòpia”, posant èmfasi en
la internacionalització.
Pág: 8
Pàg.:
n El primer secretari del
PSC a les comarques de
Lleida, Pirineu i Aran, el
diputat al Parlament Òs-
car Ordeig, va assegurar
ahir durant la visita a Mu-
nicipàlia amb mig cente-
nar d’edils i alcaldes soci-
alistes que “només amb
ajuntaments socialistes
hi ha garantia que les al-
caldies defensaran el ter-
ritori”. És per això que
Ordeig es va fixar per a
les municipals del 2023
“recuperar les principals
alcaldies” de la província.
Per la seua part, el cap de
l’oposició a Lleida, Fèlix
Larrosa, va demanar a
la Paeria que convoqués
la comissió de seguiment
del Pla de Rodalies per a
Lleida perquè “el territori
Ahir al matí es va registrar una bona afluència de públic. té dret a manifestar-se”.

S.C.D.

Plafons que mesuren la qualitat de l’aire,

testejats en dos guarderies de Lleida
S.C.D.
❘ LLEIDA ❘ Uns plafons que infor-
men en un segon de la qualitat
de l’aire d’un recinte, de la tem-
peratura i dels decibels. Això és
el que ha presentat l’empresa
Vunkers a Municipàlia després
d’haver fet una prova pilot del
seu funcionament en dos esco-
les bressol de Lleida, la de la
Mitjana i la de Gardeny. La
directora d’atenció al client de
l’empresa, Helena Marquès, va
dir que aquests aparells “me-
El plafó que mostra la qualitat de l’aire i el comptador intel·ligent. suren el CO2, la temperatura,
les partícules de metall en sus-
pensió i els decibels i mostra si
aquests estan dins dels límits
recomanats”.
A les dos bressol lleidata-
nes que es van testejar aquests
enginys servien “per saber en
quin moment les professores ha-
vien de ventilar les aules i hem
notat un gran interès per part
dels ajuntaments per aquests
aparells a causa de la pandèmia
del coronavirus”. De fet, també
Municipàlia utilitzava aquests
sensors als pavellons 3 i 4 de
la Fira per mesurar la qualitat
de l’aire. D’altra banda, l’em-
presa Vunkers també oferia uns
comptadors d’aigua intel·ligents
que mostren a l’instant “la des-
pesa de cada comptador, si hi ha
una fuita d’aigua, detectar si un
client consumeix molta o poca
aigua, cosa que és molt útil per
als ajuntaments que gestionen
directament el servei d’aigües
de la ciutat”, va afegir Mar-
quès, que es va mostrar “molt
satisfeta” per com els ha anat
Municipàlia.
 Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 27.279 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 2.018 € Tirada: 9.855 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.202 € Difusión:
Difusió: 7.794
Vpe portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 48,03%

16 COMARQUES Pág: 16
Pàg.:

DOCÈNCIA POLÈMICA

Concentració contra el suposat

masclisme d’un professor a Tàrrega
Estudiants de l’Escola Ondara protesten contra un docent substitut || Educació
activarà el protocol de suport a l’alumnat en situació de violència
LAIA PEDRÓS
LAIA PEDRÓS
❘ TÀRREGA ❘ Un grup d’alumnes de
l’Escola Ondara de Tàrrega es
va concentrar dimecres i ahir
al davant de les portes del cen-
tre educatiu per mostrar el seu
rebuig dels suposats comenta-
ris “desafortunats, masclistes i
misògins” d’un professor subs-
titut de filosofia a classe. A la
concentració, que va comptar
amb el suport del Sindicat d’Es-
tudiants dels Països Catalans de
Tàrrega, van mostrar una pan-
carta amb el text “Ens volem
sentir segures a l’aula!”.
Algunes de les manifestants
van explicar que aquest profes-
sor “realitza comentaris mas-
clistes a alumnes menors abu-
sant del seu poder per exercir
assetjament”. Segons la seua
versió, “el professor s’ha justi-
ficat dient que era humor i que
nosaltres no tenim la capacitat
d’entendre aquestes bromes
misògines; diu que és el seu
humor i l’hem de respectar”.
Les manifestants van detallar
algunes coses del docent com Imatge de la concentració que van dur ahir a terme els estudiants.
«convidar una alumna menor a
sopar a casa i “al que sorgeixi”,
sent ell més gran i tenint una po- El centre educatiu busca una solució al conflicte
sició de poder sobre nosaltres,
o dir-li també que volia fer-li n Des de la direcció del cen- l’Escola Ondara de Tàrre- les temàtiques més recurrents
classes de llengua, comentaris tre van explicar que treballen ga és totalment contrària als seus projectes. Per exem-
amb connotacions sexuals que per buscar una solució des del als principis del centre, que ple, l’any passat, a l’assigna-
considerem molt desagrada- primer dia ja que no és una mitjançant els seus docents tura de Projectes Interdis-
bles, incòmodes i inadequats». situació desitjada. i els projectes, s’ha conver- ciplinaris de tercer curs del
També van lamentar que “pu- Precisament ahir va tenir tit en un referent a favor del Grau de Disseny, van portar
gui continuar fent classes amb lloc una reunió amb un ins- feminisme. a terme tres accions de guer-
tranquil·litat i sense cap con- pector que van valorar “posi- En aquest sentit, la pers- rilla com a forma de resposta
seqüència”. L’objectiu és que tivament”. Per la seua banda, pectiva de gènere és una de a problemàtiques de gènere
“se’ns escolti una vegada per des del departament van afir- treballades a l’aula des de les
totes i que Educació mogui un mar ahir a aquest diari que FEMINISME disciplines del disseny d’inte-
dit i no permeti que aquest pro- “la USAV [Unitat de Suport riors i gràfic. Eren: “Si calles,
fessor segueixi en contacte amb a l’Alumnat en situació de El centre s’ha convertit ets còmplice” (per visualitzar
alumnes menors i fent classes”. Violència] activarà el proto- en un referent a favor conflictes de gènere); “Bue-
Van avançar que seguiran fins col corresponent per tractar na, bonita y barata” (acció
que hi hagi una solució. El cen- aquest cas”. del feminisme amb al mercat de Torrefarrera),
tre i Educació estan buscant-la La situació amb la qual els seus projectes i “No és feminista” (per vi-
(vegeu el desglossament.) es troba aquestes setmanes sualitzar micromasclismes).

AGENTS RURALS

FAUNA RESCATS
Capturen una Ferit mentre
serp a Gavet practicava ràpel
 Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 453 € Tirada: 8.447 Entérate
Frecuencia:
Freqüència: al instante de todo
DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929 lo que pasa en tu ciudad.
Vpe portada: 3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 17,24%
Información local de calidad. Pág: 4
Pàg.:

www.diaridetarragona.com

El mirador

El profesor del diez ma de evaluación que no tiene sentido hoy. Yván

sostiene que los dieces que pone son merecidos, y
reta a sus detractores a demostrar lo contrario: «Si
un alumno se esfuerza y logra un gran avance, aun-

Y
ván Pozuelo es un profesor de un instituto de
Asturias con más de veinte años de experien-
cia que se enfrenta a una posible inhabilita-
ción por poner un diez a todos sus alumnos, por lo
que ha recibido el apoyo de un buen número de co-
legas, así como de antiguos alumnos y padres de los
mismos; incluso hay una campaña de recogida de
firmas en Change.org en su favor. Doctor en Histo-
ria por la Universidad de Oviedo, licenciado en His-
toria por La Sorbona de París, especialista en maso-
nería y editor de una revista de la Universidad de
ÁLEX SALDAÑA Costa Rica, este docente explica que su decisión de
alexs@diaridetarragona.com poner la máxima calificación a (casi) todos sus
alumnos era una protesta pacífica frente a un siste-
que no lo sepa todo, para mí merece un diez». Ade-
más, argumenta que «con el diez entrego toda mi
confianza al alumno, lo que he descubierto que es
un potente revulsivo para su aprendizaje». Pero la
del diez no es la única rebelión que ha puesto en
marcha este profesor: «No pongo libros de texto
porque ningún libro es capaz de sentir mi clase, no
pongo deberes porque el horario escolar no es de 24
horas y no hago exámenes porque cuando haces
exámenes, no das clases». No sé si el diez general es
la mejor solución, pero sí estoy convencido de que
el sistema de notas y exámenes con que evaluamos
a nuestros chavales –a todos igual, como si todos
fueran iguales– merece una profunda reflexión.

DIARI DE TARRAGONA
DIVENDRES, 22 D’OCTUBRE DE 2021
La Tribuna
Les famílies
i l’escola:
l’entrevista
amb el mestre
És fonamental la sinceritat,
ja que fa més autèntica
la informació i ajuda a
constatar que no hi ha una
única realitat, i sí moltes i
diferents, i compartir-les és
una bona pràctica per tots
En algunes situacions, a par-
tir de determinades edats, es
podria plantejar que a la part
final assistís, sobretot si hi
ha consens entre el mestre i
la família, perquè així l’infant
comprovaria l’acord entre
els seus adults de referència
JOSEP MARIA CORNADÓ
@Josepmcornado
Doctor en Ciències
de l’Educació
Josep Maria Cornadó és també
coordinador de la Prova d’Aptitud
Personal per a l’Accés als Graus de
Mestre del Consell Interuniversitari
de Catalunya i professor de la
Facultat d’Educació i Psicologia de
la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
Vpe portada:
A
l calendari de la
majoria dels pa-
res i mares hi ha
dates subratlla-
des... són dies
importants per
diferents motius. Alguns generen
bones expectatives, il·lusió i altres,
preocupació i incertesa: aniversa-
ris, proves mèdiques, viatges, den-
tista i, entre ells, el dia de l’entre-
vista a l’escola. Ara que acaba de
començar el curs, val la pena re-
flexionar.
Acostuma a ser un cop a l’any, i
sempre és enriquidor conversar
amb professionals que coneixen
els fills, és interessant contrastar
idees, expectatives i dubtes. Hi ha
pares i mares, però, que tenen una
visió «més o menys» ajustada a la
realitat i d’altres que potser no
tant. La interpretació de la realitat
és un concepte subjectiu i depèn
molt de la personalitat, educació,
creences, sexe, estil de vida i for-
mació de cada individu.
En general, la conducta de les
persones té diferents «versions» en
funció d’algunes variables i no és
igual com es comporta un infant
amb els de casa, els avis, els
amics, els pares dels amics, a l’es-
cola, etc., normalment s’actua
condicionat per l’entorn, pels al-
tres i per les expectatives.
A l’entrevista és clau la comuni-
cació, entesa com un procés en
què es comparteix informació,
idees i sentiments i, per la família,
«la reunió amb el mestre» ha d’es-
devenir una oportunitat per conèi-
xer millor els fills. Permet un con-
tacte directe i proper amb el pro-
fessional que n’està al càrrec. És
fonamental la sinceritat, ja que fa
més autèntica la informació i aju-
da a constatar que no hi ha una
única realitat, i sí moltes i dife-
rents, i compartir-les és una bona
pràctica per tots.
Després de la salutació de rigor i
de l’inici «més formal» en el qual
acostuma a portar el pes el mes-
tre, s’ha d’entrar en la fase més
important, l’intercanvi. És el mo-
ment de la conversa, ara parla el
Fecha:
22/10/2021 Audiencia:
Audiència:
2.155 € Tirada:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió:
3.072 € Ocupación:
Espai pàg.:
docent i escolten els pares, ara ho
fan ells i el que escolta és el pro-
fessor, i així tracten diferents te-
mes, exposen idees i, si és possi-
ble, arriben a acords. D’això va la
comunicació família-escola, d’opi-
nar, informar, escoltar, conèixer i
sobretot de compartir el que pen-
sa, valora i sent cada una de les
parts. És fonamental que la relació
sigui simètrica i oberta i no hi hagi
qui pensi que té la veritat absoluta
perquè aquesta no existeix.
Les entrevistes tenen un temps
limitat i cal aprofitar-lo bé. Val la
pena preparar-les amb anticipa-
ció, portar anotades les preguntes
que es volen fer o els temes sobre
els quals es vol incidir. Es pot de-
manar explicacions de quasi «tot»
si es fa de la manera correcta. És
més important el «com» que no
pas el «què», i cal ser respectuós i
prudent davant els professionals.
No totes les entrevistes són
iguals ni pels mestres ni per les fa-
mílies. Hi ha nens i nenes amb qui
són més senzilles, perquè ells així
ho faciliten, i en canvi hi ha que
són més complicades, perquè els
missatges que s’intercanvien tam-
bé ho són. Hi ha temes dolorosos
d’abordar, difícils d’acceptar i de-
cebedors. També puc entendre
que hi ha famílies que sempre re-
ben missatges més aviat negatius,
i això les posa a «la defensiva». En
aquests casos l’entrevista no hau-
ria de ser per jutjar ni sentenciar,
sinó per abordar les dificultats de
manera conjunta. En aquestes re-
unions escola-família es dona, pe-
24.251 Sección:
Secció: OPINION
8.447 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
6.929
81,93%
rò, una situació excepcional, el
protagonista principal no hi és,
no hi participa presencialment.
En algunes situacions, a partir de
determinades edats, es podria
plantejar que a la part final assis-
tís, sobretot si hi ha consens entre
el mestre i la família, perquè així
l’infant comprovaria l’acord entre
els seus adults de referència.
És necessari tenir clar que el
familiar i l’escolar són dos espais
educatius diferents i que és fona-
mental treballar de la forma més
col·laborativa possible, entenent,
que les interseccions mai no han
d’implicar intromissions. Està de-
mostrat que el mestre que comp-
ta amb el suport de la família és
més respectat i aconsegueix mi-
llors resultats en tots els aspec-
tes. Els infants, des de les prime-
res edats, detecten si a casa es
respecta el mestre, o si pel con-
trari es desconfia d’ell. El llen-
guatge verbal i el no verbal dela-
ten les persones en un sentit o en
un altre.
L’escola no ha d’entrar en les
qüestions familiars ni la família
en les escolars, és important tenir
clares les competències pròpies i
les de l’altre. El mestre ha d’actu-
ar de manera transparent i així
les famílies poden conèixer què hi
passa, com es fan les coses, per
què se’n prioritzen unes i no unes
altres i sobretot les valoracions
del centre educatiu.
Cada un ha de saber quin el seu
rol, i respectar, encara que s’esti-
gui en desacord, l’altre. Si s’està
Pág: 5
Pàg.:
opinió 05
en sintonia molt millor, tot i que
de vegades és difícil perquè les
qüestions afectives estan molt
presents, sobretot en els pares.
No es pot parlar de forma objecti-
va d’un ésser a qui s’estima tant
com un fill. El que sempre s’ha de
fer, independent del resultat, és
sentir-se part de la solució i impli-
car-se activament, estar oberts a
escoltar, respectar i, en resum, co-
nèixer una altra versió dels fills
que, per més que es vulgui no són
una extensió d’ells, sinó persones
independents que fan la seva vida
i prenen les seves decisions.
En definitiva, l’entrevista amb
el professional que educa l’infant
és una ocasió que sempre ha
d’aportar aspectes enriquidors i re-
forçar l’acompanyament en el pro-
cés educatiu i formatiu. Per més
que en algun moment els pares
puguin escoltar missatges que no
els agraden, ho han de prendre
com un aspecte que ajudarà a en-
tendre’ls millor i han de tractar-los
com a ells els agradaria que ho
fessin i això no vol dir educar en la
permissivitat, sinó en el respecte,
que és molt diferent. No hi pot ha-
ver educació si no hi ha respecte.
El valor del respecte està direc-
tament relacionat amb el diàleg,
imprescindible en tota relació hu-
mana, la comprensió, que facilita
l’aproximació al punt de vista de
l’altre i ajuda a entendre’l millor, i
la generositat, necessària per ser
tolerants davant de maneres de
ser i de pensar diferents. Així tot-
hom surt beneficiat.

aña de
viario
aparcamiento de
oras de antelación
ma semana y se alargarán hasta el
dad, como la generación de oxí-
geno, la absorción de contami-
nantes y la regulación de tempe-
ratura. La campaña también se
aprovecha para talar árboles
muertos, secos, o que presentan
alguna problemática y para resol-
ver las peticiones ciudadanas en
este sentido.
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
Sociedad
Cambrils promueve
el voluntariado entre
alumnos de institutos
REDACCIÓN
CAMBRILS
Las primeras sesiones se
han implementado en las
clases de 4º de ESO del
Vidal i Barraquer
El Punt del Voluntariat de Cam-
brils ha iniciado las sesiones in-
formativas en los institutos de
Cambrils con el objetivo de con-
cienciar al alumnado de la im-
portancia de participar en pro-
yectos locales.
Las charlas se enmarcan en la
línea de sensibilización en los
centros educativos, que se puso
en marcha en 2017 con motivo
de la implementación de la asig-
natura curricular de Aprendiza-
je y Servicio Comunitario.
Las primeras sesiones se im-
partieron ayer a las clases de 4º
de ESO del Colegio Vidal y Ba-
rraquer y próximamente se pro-
gramarán a otros institutos cam-
brilenses.
El concejal de Participación,
Juan Carlos Romera, ha afirma-
do que el voluntariado es una
manera de implicarse en la
22/10/2021 Audiencia:
Audiència:ciutats 21
24.251 Sección:
Secció: PROVINCIA
491 € Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 18,68%
Pág: 21
Pàg.:
construcción de la sociedad y de
ser parte activa en su transfor-
mación.
En este sentido, el Punt del
Voluntariat es un servicio muni-
cipal para promover la partici-
pación ciudadana, y que trabaja
para vincular a las personas que
quieren hacer voluntariado con
alguna asociación del municipio
que haga proyectos que les inte-
resen y les gusten.
En estas sesiones los institutos
también informa al alumnado
de la plataforma «Conéctate al
voluntariado», que permite en-
contrar la actividad de volunta-
riado ideal y al mismo tiempo,
simplifica y automatiza la bús-
queda de nuevos voluntarios a
las entidades sin ánimo de lu-
cro.
Esta herramienta funciona con
una tecnología que combina di-
ferentes parámetros para gene-
rar mejores recomendaciones de
voluntariado.
La plataforma analiza las pro-
puestas de voluntariado y reco-
mienda aquellas que mejor se
ajustan al perfil y las preferen-
cias de cada persona, en este
caso para Cambrils.

22 ciutats
Costa. Reportaje
Vila-seca. Cuatro profesores de esta escuela viajaron a Florencia para realizar cursos
de formación en metodologías pedagógicas y conocer otras realidades educativas
Los maestros de La
Canaleta valoran su
estancia Erasmus+
GUILLERMO MORENO
VILA-SECA
La escuela La Canaleta, en Vila-
seca, ha podido finalmente iniciar
las actividades previstas como
parte del programa de Erasmus+
para el que fue seleccionada el
año pasado gracias a la presenta-
ción del Proyecto Smile. La pan-
demia fue posponiendo los viajes
de los profesores, planificados pa-
ra que los profesores del centro
puedan realizar cursos que mejo-
ren sus capacidades docentes, así
como para compartir conocimien-
tos, metodologías y experiencias
con profesores de toda Europa.
La Canaleta es, desde su naci-
miento, una escuela en la que se
educa desde métodos pedagógi-
cos alternativos. «Se potencia su
creatividad, son autónomos en el
espacio educativo y así aprenden
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
Vpe portada:
experimentando, trabajando en-
tre ellos y manteniéndoles moti-
vados. Son metodologías basadas
en el descubrimiento, para que
sean autónomos y críticos», expli-
ca Paula Morralla, maestra de La
Canaleta. También emplean me-
todologías de evaluación conti-
nuas, extensas y basadas en la
valoración del conocimiento ad-
quirido más allá de una nota final
numérica
Así, cuatro profesores de este
colegio del Tarragonès viajaron,
en julio, a la ciudad de Florencia
(Italia) para realizar una serie de
cursos organizados por el centro
Europass. A través del programa
Erasmus+, la Unión Europea sub-
venciona estas formaciones, que
permiten mejorar a los partici-
pantes mediante el aprendizaje
de técnicas y metodologías inno-
vadoras, así como el intercambio
Fecha:
22/10/2021 Audiencia:
Audiència:
2.309 € Tirada:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió:
3.072 € Ocupación:
Espai pàg.:
de conocomiento con otros do-
centes.
El Diari habló con una de las
maestras que visitaron la ciudad
italiana, Georgina Miralles. La
profesora, que realizó el curso
‘Soluciones de Gestión de Clases
para Profesores: Nuevas Metodo-
logías, Motivación Efectiva, Coo-
peración y Estrategias de Evalua-
ción’ describió la experiencia co-
mo «súper enriquecedora». Mira-
lles explicó que, al principio, cada
participante expuso, en una pre-
sentación, los métodos que em-
pleaba en su escuela: «se ve como
se trabaja en otros países y eso
abre la mente a investigar sobre
lo que hace el resto y cómo apren-
den en otros lugares». Por otra
parte, remarcó que, a nivel de
contenido, «nuestra escuela ya
está muy avanzada», razón por la
que descubrió que, prácticamente
24.251 Sección:
Secció:
8.447 Frecuencia:
Freqüència:
6.929
87,8%
todo lo que se enseñó en el curso
ya se aplica en La Canaleta. Aún
así, remarca que «me sirvió mu-
cho, principalmente para saber
que aquí vamos por el buen cami-
no, y también me quedé con el
trabajo de varios autores, así co-
mo con métodos para potenciar la
creatividad».
El primer paso
A pesar de que el programa Eras-
mus+ se aprobó hace más de un
año, la situación de pandemia im-
pidió, durante meses, la realiza-
ción de las actividades previstas.
La formación de estos profesores
en Florencia fue, debido a esta
sitaución, la primera actividad
realizada. En un futuro cercano se
espera que cuatro docentes más
visiten escuelas de otros países, lo
que les permitirá conocer de pri-
mera mano conocer la realidad
del entorno educativo del lugar
visitado: «es ahí donde ves real-
mente el día a día. La teoría es
muy bonita, pero quiero ver cómo
se aplicay cómo funciona en un
entorno real», comenta Miralles.
Concretamente, los maestros
viajarán a Finlandia, Islandia, Ita-
lia y Suecia. No obstante, Mamen
Ferreira, coordinadora del progra-
ma Erasmus+ en la escuela, afir-
ma estar «teniendo problemas»
debido a la Covid. «En septiembre
ya tendría que haberse hecho la
visita a Finlandia», lamenta, «pero
no quieren recibir visitas y están
aplazando las movilidades». El
plan actual es ir en febrero, mar-
zo, abril y septiembre.
PROVINCIA
DIARIO
Pág: 22
Pàg.:
DIARI DE TARRAGONA
DIVENDRES, 22 D’OCTUBRE DE 2021
Georgina Miralles y Mónica
Moreno fueron dos de las
docentes participantes. FOTO: CEDIDA
A raíz de los cursos realizados
en Italia, la escuela llevará a cabo
una formación interna para que
los participantes expongan lo que
han aprendido a sus compañeros
y, así, realizar propuestas para im-
plementar en el centro.
Una vez realizadas las activida-
des previsras, La Canaleta prevé
presentar un nuevo proyecto y
mantenerse dentro del programa
Erasmus+. La coordinadora ase-
gura que, «al principio, no todos
los profesores lo apoyaban». Esta
situación, no obstante, se ha re-
vertido con la primera experien-
cia y, al ver la valoración positiva
que ha recibido por parte de los
Tras estos cursos, los
docentes viajarán a
escuelas de otros países
para conocer su sistema
participantes, hay más docentes
interesados.
Otra ambición de cara al futuro,
según explica Miralles, es la posi-
bilidad de realizar actividades que
impliquen la movilidad del alum-
nado. En la encuesta realizada al
profesorado, la mayoría decidió
mantener la línea actual, con mo-
vilidad y cursos para los docentes.
Sin embargo, Miralles asegura
que, «a pesar de las dificultades -
burocráticas, logísticas, viajar con
menores...- es algo que podría ser
muy enriquecedor, que vale la pe-
na intentar».
 Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 299.698 Sección:
Secció: SALUD
Vpe: 41.777 € Tirada: 119.662 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 48.600 € Difusión:
Difusió: 85.628
Vpe portada: 146.730 € Ocupación:
Espai pàg.: 85,96%
Pág: 17
Pàg.:

EL MUNDO. VIERNES 22 DE OCTUBRE DE 2021 17

i SALUD

Varios niños hacen cola para entrar en la Escola Catalonia de Barcelona al inicio de las clases este curso, en el mes de septiembre. ENRIC FONCUBERTA / EFE

Sin mascarilla y separados al patio

L La medida de la Comunidad de Madrid choca con Sanidad L Pediatras y expertos en Salud Pública marcan
las normas: «Patios amplios sin techar, que no haya aglomeraciones y en caso de catarros nunca prescindir de ella»
LAURA G. IBAÑES / ELENA QUESADA
OLGA R. SANMARTÍN / MADRID
Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la
Comunidad de Madrid anunció ayer
que «las mascarillas dejarán de ser
obligatorias en los patios de los co-
legios a partir de este lunes, en los
recreos y al aire libre. Es mucho lo
que les debemos a los niños, a una
generación marcada por la pande-
mia, y hay que seguir su ejemplo».
Pero, este paso tiene ‘letra pequeña’,
ya que hoy el Boletín Oficial de la
Comunidad de Madrid matiza que
se podrá estar sin ella respetando la
distancia de un metro y medio.
prescindir de él en el exterior y
cuando se pueda mantener la dis-
tancia mínima de seguridad y se ha-
gan actividades en las que no se
pueda usar: deporte físico o tocar
instrumentos de viento.
Si se compara el texto nacional
con estas nuevas normas se aprecia
que no hay diferencia entre lo que lo
que reza en el RD 13/2021 y el resto:
«Eliminación del uso obligatorio de
mascarillas en la vía pública y en es-
pacios al aire libre. (...) Se mantiene,
Edad límite para
ración de Actuaciones Coordinadas
en Salud Pública frente al Covid-19
para centros educativos durante el
curso 2021-2022, aprobada en con-
ferencia sectorial entre Gobierno y
comunidades, determina que su uso
sea obligatorio a partir de los seis
años de edad, con independencia
del mantenimiento de la distancia
interpersonal o la pertenencia a un
grupo de convivencia estable.
Sin embargo, hace tan sólo unos
días (el 11 de octubre) Sanidad pu-
blicó un documento oficial de pre-
guntas y respuestas sobre medidas
anti-Covid en los colegios. En él de-
la Comunidad de Madrid: «No tiene
sentido que unas comunidades co-
rran más que otras. La ley ya se mo-
dificó en abril para retirar las masca-
rillas al aire libre siempre que se res-
petase la distancia de seguridad». La
ministra también explicó que «la Po-
nencia de Alertas revisa el docu-
mento sobre contagios y contactos
en colegios», y añadió que existe un
grupo de trabajo sobre las medidas
adoptadas en los centros escolares.
Los expertos en Salud Pública y
Un documento del
te de la Asociación Española de Pe-
diatría de Atención Primaria (AE-
Pap), añade que «hay que tener en
cuenta que esos mismos niños entre
6 y 11 años, que no tienen acceso a
la vacuna, que en el patio van con
mascarillas es posible que fuera del
colegio, en el parque, compartan los
espacios abiertos con compañeros
de clase sin ellas. Hay que ser pru-
dentes y usar el sentido común».
Por su parte, Jonay Ojeda, vocal
de Sociedad Española de Salud Pú-
blica y Administración Sanitaria
(Sespas) sostiene que en cualquier
caso «lo ideal es que los patios sean

Esta distancia es la que está con-
tenida en la normativa nacional vi-
gente, Real Decreto-ley 13/2021, de
24 de junio. También se encuentra
en la modificación que el País Vasco
hizo hace 15 días, en el protocolo de
medidas preventivas frente a la Co-
vid-19 en centros educativos de la
Comunidad Autónoma Vasca para
el curso 2021/22. En el mismo, se
permite a los alumnos de ESO, ma-
yores de 12 años que tienen acceso
a la vacuna, a permanecer en el pa-
tio sin la mascarilla. Este martes, la
Generalitat catalana aprobó un nue-
vo protocolo por el que estos dispo-
sitivos son obligatorios para niños
de seis o más años, pero se permite
11
vacunar. Los
pediatras prestan
especial atención a
los niños que no se
pueden inmunizar.
no obstante, la obligatoriedad del
uso de la mascarilla al aire libre,
cuando se produzcan aglomeracio-
nes y no se pueda mantener una dis-
tancia mínima de 1,5 metros de dis-
tancia entre personas».
Pese a ello, los ministerios de Sa-
nidad y Educación han elaborado
un argumentario sobre los peligros
que este paso supone. Según el Mi-
nisterio de Carolina Darias, la decla-
jaba la puerta abierta a la elimina-
ción de las mascarillas en activida-
des al aire libre sin especificar si és-
tas debían ser clases o momentos de
recreo, pero exigiendo en cualquier
caso el respeto de 1,5 metros de dis-
tancia. «El uso de la mascarilla será
obligatorio en el cole para todas las
personas a partir de seis años de
edad, incluso si se mantiene la dis-
tancia interpersonal de 1,5 metros o
si se forma parte de un grupo de
convivencia estable. En actividades
al aire libre en las que se respete la
distancia de 1,5 metros se podrá va-
lorar no usar la mascarilla durante
esa actividad».
Darias valoró ayer la iniciativa de
Ministerio de Darias
abre la puerta a ser
flexible en su uso
pediatras avalan la flexibilización
con una serie de condicionantes bá-
sicos: mantener grupos burbuja en
los patios, que no sean frecuentes
las aglomeraciones, que los patios
sean amplios y no estén techados y
que en caso de que los niños y ado-
lescentes tengan síntomas de res-
friados u otras infecciones virales,
aunque leves, no se las quiten.
Pedro Gorrotxategi, vicepresiden-
grandes y no se apelotonen los ni-
ños. Si bien es cierto que todavía hay
reglas en cuanto a los grupos burbu-
ja. Por eso resultaría ideal que no se
mezclasen niños de diferentes eda-
des». Gorrotxategi añade una caute-
la extra: «Debemos tener en cuenta
que será necesario su uso cuando los
niños estén resfriados, con tos y mo-
cos. Las mascarillas son una medida
preventiva que contiene la disper-
sión de los virus y debe mantenerse
en este sentido». Desde Sespas, otro
vocal, Manuel Franco, concluye que
«los niños han sufrido mucho y son
muy duras las condiciones en las
que tienen que estar en el colegio.
Que se elimine su uso es positivo».
conmina a acatar un regla-
mento por el que, si no lo
alquila a alguien necesitado y
a un precio establecido por la
Generalitat, el piso se le
puede requisar. Está muy
claro que es un atentado
contra la propiedad privada.
Uno no puede hacer con su
propiedad lo que le parezca
mejor, las leyes de ahora te
hacen pasar por un coladero,
so pena, si no cumples, de
quitarte tu piso o vivienda.
Este país, nuestra España, se
parece cada día más a una
dictadura, como la venezola-
na.
Primero fue la ley que
favorecía a los okupas de
pisos, vacíos o no, y ahora
esta ley represiva para
apropiarse de viviendas con
en las terrazas
Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció: OPINION
España sigue siendo el Vpe: 941 € Tirada: 4.283 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
estanco de Europa. El
Vpe pàg.:
pág: 3.819 € Difusión:
Difusió: 2.013
Vaticano, en situación
parecida, cerró hace ya Vpe portada: 3.819 € Ocupación:
Espai pàg.: 24,63%
Pág: 6
Pàg.:
algún tiempo sus estancos.
En España, la ley antitabaco
dejó demasiada libertad a
las terrazas, lo que se ha
agravado con la pandemia,
pues los aerosoles transmi-
ten la epidemia. Debe salir
pronto una ley que cierre ese
hueco dañino; las quejas de
la hostelería ante la anterior terrazas, esa norma podría donde empieza la nariz de
Pueden dirigir sus cartas y preguntas
ley se han mostrado, como resultar incluso más los demás. El humo no al Director por correo: C/ Josefa Valcárcel,
en otros países, infundadas; rentable para los hosteleros. molesta, sino que enferma. 40B, 28027 Madrid, por fax: 91 320 33 56
hoy, cuando el 80 por ciento En todo caso, como el No es de recibo que la gente o por correo electrónico: cartas@abc.es.
ABC se reserva el derecho de extractar
de la ciudadanía no fuma y derecho a estirar tu brazo fume en una terraza con o reducir los textos de las cartas cuyas
hasta el 40 por ciento de los termina donde empieza mi niños o adultos al lado. dimensiones sobrepasen el espacio
fumadores están por nariz, tu derecho a emitir FERMÍN ESPINOSA ROMEO destinado a ellas.
prohibir fumar en las humo cancerígeno termina MADRID

EL OASIS CATALÁN cultura del esfuerzo relativizando la memorización
de los contenidos, suprimiendo los deberes en casa
y facilitando la superación –’low cost’ académico–
MIQUEL del curso académico. Tanto es así que con un par de
PORTA PERALES materias suspendidas se pasa de curso y aquí no ocu-
rre nada, porque lo que importa son los valores –eco-
logía, feminismo, solidaridad y consciencia nacio-
Educación nal– y no unas notas clasistas.
Por otro lado, la Generalitat ha hecho todo lo po-
sible para integrar a los alumnos –y alumnas, por
en donde con 10 años se preguntó qué podía hacer
él por Cataluña. Añadan el cancionero infantil ‘pro-
pio’, los coros y danzas del ‘país’, y los castellers que
definen la identidad nacional. Al respecto de la in-
tegración de los alumnos –sí, también alumnas– en
la escuela, la Generalitat de Cataluña está redoblan-
do ahora mismo sus esfuerzos. Primer redoble: no
renovar el régimen concertado a la educación que
bautiza como segregada, esto es, a la educación téc-
nicamente conocida como diferenciada que no apues-

L
a política educativa de la Generalitat de Ca-
taluña se ha caracterizado siempre por la in-
cansable búsqueda de la calidad y la integra-
ción. Por ello y para ello, la Generalitat nun-
ca ahorra ningún esfuerzo.
Por un lado, la Generalitat ha hecho todo lo posi-
ble –ríanse ustedes de Isabel Celaá– para diluir la
supuesto– procedan de donde procedan. La receta:
una educación en lengua y contenido catalanes. Es
decir, monolingüismo catalán y contenidos catala-
nes que se extienden del neandertal de Bañolas al
referéndum del 1-O y el ‘exilio’ de Carles Puigdemont
pasando por 1714, la Renaixença, Lluís Companys o
la ascensión de Jordi Pujol al pico del Tagamanent
ta por la coeducación en el aula. Segundo redoble:
ampliar el programa extraescolar de Lengua Árabe.
Resumo: por un lado, se encarece la libertad de
elección de centro para quienes deseen educar a sus
hijos en la diferenciada: por otro lado –no tengo nada
que objetar al estudio de la Lengua Árabe– , se sigue
vetando el castellano. La inquisición que no cesa.

38
SOCIEDAD
Ayuso reta a Sanidad
y anuncia el fin de las
mascarillas en el recreo
∑Darias apercibe a la presidenta
madrileña por adelantarse: «No vale
que unos corran más que otros»
∑Asturias, Aragón o Comunidad
Valenciana amagaron con adoptar una
medida similar sin ponerle fecha
S. MEDIALDEA / E. MONTAÑÉS
MADRID
D
e nuevo un anuncio de la pre-
sidenta madrileña Isabel Díaz
Ayuso ha destapado la caja de
los truenos. En este caso, su
intención de eliminar las mascarillas
en los recreos de los colegios a partir del
próximo 25 de octubre chocó con el Mi-
nisterio de Sanidad. La medida la lleva-
ban tanteando otras regiones desde hace
semanas, como las socialistas Aragón,
Asturias y Comunidad Valenciana, pero
la presidenta madrileña fue la primera
en ponerle fecha. Y eso no gustó en el
Gobierno, que replicó pronto: es una ley
estatal y «no vale que unos corran más
que otros», dijo Carolina Darias a la sa-
lida de una jornada sobre vacunación
en el Congreso de los Diputados.
No obstante, el anuncio –realizado
durante el pleno de la Asamblea madri-
leña– no vino acompañado por una co-
municación más clara sobre los deta-
lles de su aplicación, lo que provocó una
reacción inmediata –en apenas unas
horas– del Ministerio de Sanidad, que
avisó de que la ley actual (la 2/2021, de
29 de de marzo) obliga al uso de las mas-
carillas a partir de los 6 años y con «el
marco normativo actual» nadie puede
saltársela por su cuenta.
Quejas en Sol
Una llamada de atención directa hacia
Madrid que –se quejaban fuentes del
Ejecutivo regional– no habían hecho a
otras comunidades, algunas de las cua-
les habían aprobado normas similares:
por ejemplo, el Gobierno de Asturias lo
anunciaba el 9 de octubre en su web ofi-
cial; y según la Consejería madrileña de
Sanidad, el pasado martes, la Generali-
tat catalana aprobó un nuevo protoco-
lo que pretendía prescindir de las mas-
carillas en el exterior «cuando se pue-
da mantener la distancia mínima de
seguridad y se hagan actividades en las
que no se pueda usar», como «deporte
físico o tocar instrumentos de viento».
Ponían otro ejemplo más: «El proto-
colo del País Vasco actualizado a 7 de
k#c
Fecha:
Data: 22/10/2021
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
octubre para centros docentes permite
retirar la mascarilla en recreos al aire
libre para mayores de 12 años, a partir
de la ESO, siempre que guarden 1,5 me-
tros». Es, insisten, lo mismo que va a in-
cluir Madrid en una orden de Sanidad
que se publicará hoy mismo: prescin-
dir de mascarillas desde el lunes en los
patios escolares siempre que los niños
respeten la distancia social. Igual que
ocurre ya hace semanas en varias au-
tonomías como Madrid, recuerdan, con
las actividades deportivas de los niños
en exteriores: se pueden hacer sin la
protección si están supervisados.
En el Ministerio de Sanidad insistían
ayer en que este tipo de iniciativas tie-
nen que tomarse en el seno de la Comi-
sión de Salud Pública, por acuerdo co-
ordinado de todas las comunidades.
«Hace mucho tiempo que ninguna au-
tonomía habla de mascarilla en este
foro; el tema principal sigue siendo la
Galicia espera un informe
jurídico que avale la medida,
mientras Murcia, Castilla y
León y Andalucía la
descartan por el momento
Los expertos no acuerdan si es el
mejor momento para la medida
ÁLVARO G. COLMENERO MADRID
Las medidas de relajación de las res-
tricciones contra el Covid-19 rara vez
han encontrado unanimidad en la opi-
nión de los epidemiólogos. La retirada
de las mascarillas de los patios escola-
res no podía ser una excepción. La Co-
munidad de Madrid anunció ayer que
regresan las sonrisas a los recreos de
los colegios a partir del próximo lunes,
aunque el Ministerio de Sanidad ad-
virtió que la mascarilla sigue siendo
obligatoria en dichos espacios. Según
los expertos consultados por ABC, es
Audiencia:
Audiència: 7.045
3.368 € Tirada: 4.283
3.819 € Difusión:
Difusió: 2.013
3.819 € Ocupación:
Espai pàg.: 88,18%
vacuna», dicen fuentes asistentes a este
comité, donde están representados téc-
nicos y expertos de todas las autono-
mías. Al mismo tiempo, la ministra de-
mandaba a Madrid contención y pidió
a Díaz Ayuso que «vaya de la mano del
Gobierno en esta pandemia».
Los que no han soltado la mano son
las autoridades de comunidades como
Castilla-La Mancha y Aragón. Pese a
haberlo tanteado, ayer la comunidad
de Javier Lambán aseguraba no plan-
tearse aún levantar la obligatoriedad
de la mascarilla en los recreos. El Go-
bierno aragonés considera que no ha
llegado el momento, indicaron fuen-
tes de la Consejería de Sanidad, que
mantiene la mascarilla obligatoria en
las instalaciones al aire libre de los co-
legios, «salvo en actividades regladas
de educación física», indican desde el
departamento, informa Roberto Pé-
rez. El mismo mensaje que repitieron
los ejecutivos castellano-manchego y
el balear, que no contemplan «de mo-
mento» suprimir dicha obligación.
Cataluña aseguró ayer que no tiene
previsto decidir sobre el uso de mas-
carillas sin coordinarse con el Minis-
terio, informa Àlex Gubern.
El amago de Puig
En la Comunidad Valenciana han ama-
gado. El pasado fin de semana el con-
sejero de Educación, Vicent Marzà,
anunció el protocolo de medidas de se-
guridad en los colegios, ratificada pos-
teriormente por el líder del Ejecutivo,
Ximo Puig. La hoja de ruta propuesta
por los técnicos es mantener la obliga-
toriedad de la mascarilla en los patios
de los centros escolares hasta compro-
bar que el repunte de casos en la Comu-
un riesgo que se puede correr con una
incidencia acumulada por debajo del
umbral de riesgo (ayer fue de 43,2 ca-
sos por 100.000 habitantes en los úl-
timos 14 días), aunque otros especia-
listas aprecian que no es el momento
óptimo con el otoño de virus que se
presenta y una nueva subvariante (Del-
ta plus) rondando por Europa.
Con los expertos consultados sí coin-
ciden tanto los padres como los profe-
sores: «Avalado por criterios sanita-
rios, es positivo ir volviendo a la nor-
malidad», abundan desde las entidades
Sección:
Secció: SOCIEDAD
Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Pág: 38
Pàg.:
ABC
VIERNES, 22 DE OCTUBRE DE 2021
Díaz Ayuso, presidenta de Madrid,
asistió a la apertura de curso en un
colegio de Arroyomolinos // EFE
nidad Valenciana se estabilice, escena-
rio que podría alcanzarse gracias a la
inmunización completa frente al Co-
vid-19 del 90% de la población diana,
según indican los expertos sanitarios.
No obstante, desde la Consejería con-
firman que se sigue evaluando la posi-
bilidad de suprimir la obligación de uti-
lizar la mascarilla y que, hasta el mo-
mento, «no hay ninguna decisión
tomada», informa David Maroto.
Del lado de los populares, el más pró-
ximo a Ayuso que sí planteó la medida
fue Alberto Núñez Feijóo. En Galicia, el
debate en el entorno escolar está sobre
educativas, que catalogan la medida
como «muy esperada» siempre que se
haga con seguridad.
Madrid no es la única región que
planteó el debate para fomentar cier-
ta relajación de esta medida. De hecho,
la Comunidad Valenciana anunció el
pasado 18 de octubre que va a llevar
próximamente la eliminación de la obli-
gatoriedad de portar la mascarilla du-
rante el recreo de los alumnos, pro-
puesta también por Asturias o Aragón.
Madrid sí reaviva el debate de si es el
mejor momento para hacerlo. Para José
María Ordóñez, experto de la Sociedad
Española de Salud Pública, retirar la
mascarilla en ese ámbito es una medi-
da razonable, teniendo en cuenta que
quienes han tomado la decisión «son
 Fecha:
Data: 22/10/2021
ABC VIERNES, 22 DE OCTUBRE
Vpe: DE 2021 1.220 €
Vpe pàg.:
pág: 3.819 €
Vpe portada: 3.819 €
la mesa. La Xunta ve con buenos ojos
que deje de ser obligatoria, pero antes
de tomar una decisión estudiará si es
«viable», tanto sanitaria como jurídi-
camente. Lo explicó ayer el vicepresi-
dente primero Alfonso Rueda, infor-
ma Jesús Hierro.
No se adscriben a esta línea ni Mur-
cia, ni Andalucía, ni Castilla y León. En
la primera, el presidente Fernando Ló-
pez Miras descartó seguir la estela de
Madrid, al asegurar que la mascarilla
dejará de ser obligatoria en los patios
de los centros educativos cuando así
lo recomienden los profesionales sa-
nitarios y expertos en Epidemiología
y Salud Pública que integran el Comi-
té de Seguimiento Covid-19. El respon-
gente profesional que cuenta con ar-
gumentos sólidos». Ordóñez defien-
de que el beneficio de que los niños
realicen actividades al aire libre sin
tanto agobio es mayor que el riesgo
que corren. «Se puede asumir», dice.
También la considera «razonable»
el epidemiólogo y pediatra Quique
Bassat: «Los epidemiólogos tendemos
a ser muy cautos a la hora de levan-
tar medidas, pero creo que es un buen
Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció:
Tirada: 4.283 Frecuencia:
Freqüència:
Difusión:
Difusió: 2.013
Ocupación:
Espai pàg.: 31,94%
sable andaluz de Salud y Familias, Je-
sús Aguirre, afirmó ayer que teme que
este año haya una incidencia de la gri-
pe mayor que el pasado y «más inci-
dencia» en virus respiratorios, por lo
que «el uso de la mascarilla va a estar
muy recomendado durante todo el in-
vierno hasta la primavera».
Desde Castilla y León, su vicepresi-
dente, Francisco Igea, insistió en la po-
sición regional de que este tipo de me-
didas «se adopten a nivel nacional» y
en el Consejo Interterritorial de Salud.
«Era, es y será nuestra postura» y aho-
ra es «más prudente» conservar la mas-
carilla. «No voy a comentar las deci-
siones de otro gobierno», concluyó
Igea, informa Clara Rodríguez.
otoño sea una época propicia para los
catarros no es razón suficiente para
mantener esta medida, porque «en-
tonces, no avanzaríamos nunca». Eso
sí, Bassat advierte que no se debe pen-
sar en extender la eliminación de las
mascarillas a los interiores: «Ahí de
momento hay que seguir con ellas».
No valora la medida anunciada por
Isabel Díaz Ayuso con tanto optimis-
mo el epidemiólogo Joan Caylà, que
SOCIEDAD
DIARIO
Pág: 39
Pàg.:
El coron
infecció
asociad
y simila
∑ Si se queda entr
nosotros, el
SARS-CoV-2 ser
virus de inviern
ESTHER ARMORA
BARCELONA
¿Se está comportando o se
rá el SARS-CoV-2 como un
cional similar al virus de l
transmitirá con la misma i
lo largo de todo el año? Un e
rado por el Instituto de Salu
Barcelona (ISGlobal), cent
do por la Fundación La Cai
ciona evidencia «sólida» d
ronavirus es una infección
asociada a temperaturas y
humedad bajos. Los result
cados en ‘Nature Computat
ce’, subrayan la considerab
ción del clima a la transmi
rosoles y la necesidad d
medidas que promuevan la
aire». Trabajos anteriores h
tado ya el «efecto moderado
diciones meteorológicas en
sión de la enfermedad, aun
na investigación hasta ah
reportada sobre una mues
plia, por eso sus resultados
yor solidez», subraya a AB
gador del ISGlobal Alejan
primer autor del estudio.
Un trabajo realizado en
la pandemia con modelos t
girió que el clima no era un
portante, dado el gran núm
sonas susceptibles sin inm
via contra el virus. Sin emba
observaciones sugerían qu
gación inicial del SARS-CoV
ocurrió en una latitud con
les de humedad y temperatu
tión de si el Covid-19 es un
dad realmente estacional se
vez más importante, con im
para la implementación de i
nes efectivas», explica Xavi
rector del programa de Cli
de ISGlobal y coordinador
Para contestar esta pregun
po analizó en primer lugar la
de temperatura y humeda
inicial de la propagación d
ad, que mientras Murcia, Castilla y por los técnicos
Fecha:
Data: es mantener
22/10/2021 laAudiència:
obliga-
Audiencia: Del lado de
7.045 los populares,
Sección:
Secció: el más pró-
SOCIEDAD
021, de León y Andalucía la toriedadVpe:
de la mascarilla687en€ losTirada:
patios ximo a Ayuso
4.283 que sí planteó
Frecuencia:
Freqüència: DIARIO la medida
as mas- de los centros escolares hasta
€ compro- fue Alberto Núñez Feijóo. En Galicia, el
con «el
descartan por el momento Vpe pàg.:
bar que elVpe
pág:
repunte
3.819 Difusión:
Difusió: 2.013
portada:de casos
3.819 €en laEspai
Comu-pàg.: debate
Ocupación: 18%en el entorno escolar está sobre
Pág: 38
Pàg.:
e puede

a hacia
Los expertos no acuerdan si es el educativas, que catalogan la medida
como «muy esperada» siempre que se
tes del
hecho a mejor momento para la medida haga con seguridad.
Madrid no es la única región que
as cua- planteó el debate para fomentar cier-
milares: ÁLVARO G. COLMENERO MADRID un riesgo que se puede correr con una ta relajación de esta medida. De hecho,
urias lo Las medidas de relajación de las res- incidencia acumulada por debajo del la Comunidad Valenciana anunció el
web ofi- tricciones contra el Covid-19 rara vez umbral de riesgo (ayer fue de 43,2 ca- pasado 18 de octubre que va a llevar
leña de han encontrado unanimidad en la opi- sos por 100.000 habitantes en los úl- próximamente la eliminación de la obli-
enerali- nión de los epidemiólogos. La retirada timos 14 días), aunque otros especia- gatoriedad de portar la mascarilla du-
rotoco- de las mascarillas de los patios escola- listas aprecian que no es el momento rante el recreo de los alumnos, pro-
as mas- res no podía ser una excepción. La Co- óptimo con el otoño de virus que se puesta también por Asturias o Aragón.
se pue- munidad de Madrid anunció ayer que presenta y una nueva subvariante (Del- Madrid sí reaviva el debate de si es el
ima de regresan las sonrisas a los recreos de ta plus) rondando por Europa. mejor momento para hacerlo. Para José
s en las los colegios a partir del próximo lunes, Con los expertos consultados sí coin- María Ordóñez, experto de la Sociedad
deporte aunque el Ministerio de Sanidad ad- ciden tanto los padres como los profe- Española de Salud Pública, retirar la
iento». virtió que la mascarilla sigue siendo sores: «Avalado por criterios sanita- mascarilla en ese ámbito es una medi-
l proto- obligatoria en dichos espacios. Según rios, es positivo ir volviendo a la nor- da razonable, teniendo en cuenta que
o a 7 de los expertos consultados por ABC, es malidad», abundan desde las entidades quienes han tomado la decisión «son
 lo recomienden los profesionales sa- ra es «más prudente» conservar la mas-
Fecha:
Data: 22/10/2021
nitarios y expertos en Epidemiología
Vpe:
412 €
y Salud Pública que integran el Comi-
Vpe pàg.:
pág:
3.819 €
té de Seguimiento Covid-19. El respon-
Vpe portada: 3.819Igea,
gente profesional que cuenta con ar-
gumentos sólidos». Ordóñez defien-
de que el beneficio de que los niños
realicen actividades al aire libre sin
tanto agobio es mayor que el riesgo
que corren. «Se puede asumir», dice.
También la considera «razonable»
el epidemiólogo y pediatra Quique
Bassat: «Los epidemiólogos tendemos
a ser muy cautos a la hora de levan-
tar medidas, pero creo que es un buen
momento para eliminar las mascari-
llas en los recreos; ya toca». En su opi-
nión, aunque en los recreos no se man-
tenga la distancia social, entiende que
es lógico suprimirlas; de hecho, ve «una
incongruencia que los adultos no las
lleven ya muchas veces en exteriores,
y los niños tuvieran que hacerlo». Que
k#c
portante, dado el gran númer
Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció: SOCIEDAD
carilla.
«No voy a comentar
Tirada: 4.283
las deci-
Frecuencia:
Freqüència:
sonas susceptibles sin inmuni
DIARIO
siones
de otro gobierno»,
Difusión:
Difusió: 2.013
concluyó via contra el virus. Sin embargo
€ pàg.: Clara10,8%
informa
Ocupación:
Espai Rodríguez. observaciones sugerían que l
Pág: 39
Pàg.:
gación inicial del SARS-CoV-2
ocurrió en una latitud con ba
les de humedad y temperatura.
otoño sea una época propicia para los tión de si el Covid-19 es una e
catarros no es razón suficiente para dad realmente estacional se vu
mantener esta medida, porque «en- vez más importante, con impli
tonces, no avanzaríamos nunca». Eso para la implementación de inte
sí, Bassat advierte que no se debe pen- nes efectivas», explica Xavier R
sar en extender la eliminación de las rector del programa de Clima
mascarillas a los interiores: «Ahí de de ISGlobal y coordinador del
momento hay que seguir con ellas». Para contestar esta pregunta,
No valora la medida anunciada por po analizó en primer lugar la as
Isabel Díaz Ayuso con tanto optimis- de temperatura y humedad e
mo el epidemiólogo Joan Caylà, que inicial de la propagación del
cree que «no es el momento más opor- 162 países de los cinco contine
tuno» para quitar la mascarilla en los tes de que se implementaran
recreos, porque «puede empezar la en las políticas de salud públic
temporada gripal y otros virus respi- «Realizamos un primer estu
ratorios que afectan a niños». «La mas- liminar analizando el compor
carilla protege frente a esta situación, to del virus en las dos primera
puede llegar a pasar que llegue otra nas de pandemia en cada lugar
ola epidémica», argumenta. lo observamos de manera gen
 Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 2.538 € Tirada: 4.283 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 3.819 € Difusión:
Difusió: 2.013
Vpe portada: 3.819 € Ocupación:
Espai pàg.: 66,47%
ABC VIERNES, 22 DE OCTUBRE DE 2021
SOCIED
Pág: 43
Pàg.:

Crean una web para denunciar EN EL CONGRESO

ERC acuerda
a profesores que cambian PSOE blinda
protestas
el catalán por el castellano independent
en las univer

∑ Los estudiantes de S.S. MADRID

las universidades
catalanas podrán
exponer sus quejas
E. ARMORA
BARCELONA
Con la intención de promover las que-
jas de aquellos universitarios que de-
tectan un cambio no anunciado del ca-
talán al castellano en la lengua de uso
docente o que perciben una baja pre-
sencia del catalán en las clases de gra-
dos, postgrados y másteres, Platafor-
ma per la Llengua, entidad dedicada
a la promoción del catalán y polémi-
ca por la realización de estudios de
usos lingüísticos de incógnito en los
patios de los colegios, ha habilitado
una página web a través de la cual los
estudiantes podrán exponer sus que-
jas y derivarlas a las universidades
para que los servicios lingüísticos to-
men nota y resuelvan la situación.
La intención es, según exponen los
promotores de la iniciativa, «fomen-
tar el uso de la lengua autonómica en
las universidades, especialmente en
algunos estudios y en los másteres,
donde el castellano ha ido ganando te-
rreno en los últimos años». La web
https://www.launiversitatencata-
la.cat/se enmarca en la campaña «La
universidad, en catalán», adelantada
ayer por este diario y en la que partici-
pan también la Federación Nacional
de Estudiantes de Cataluña (FNEC) y
el Sindicato de Estudiantes de los Paí-
ses Catalanes (SEPC). Así, los estudian-
tes que tengan una queja y acudan a
esta web deben rellenar un formulario
en el que, en un primer paso, se les ins-
ta a identificarse con nombres y ape-
llidos, correo electrónico y universi-
dad; en una segunda fase se les pide la
Facultad en la que se han producido
los hechos, los estudios afectados y el
tipo de queja, y, por último, se les diri-
ge al apartado de su universidad en el
que deben formalizar su denuncia.
«Caza de brujas»
«El nombre del profesor no se les pide
pero pueden llegar a él sabiendo los
estudios y la Facultad. Estaremos aten-
tos a lo que sucede para que no haya
caza de brujas», precisan en declara-
ciones a este diario docentes consti-
tucionalistas.
En la web puede leerse un comuni-
cado en el que las entidades firman-
tes constatan con cifras la situación
del catalán en los campus y además
de pedir a los alumnos que denuncien
cambios en la lengua docente, les ins-
tan también a que denuncien «una fal-
Pruebas de acceso a la Universidad de Barcelona // ADRIAN QUIROGA
ta de oferta de asignaturas en catalán
en los estudios de grado o de máster».
Conciencia lingüística
Igualmente instan a los rectores que
refuercen su compromiso con el cata-
lán tras constatar «una relajación en
la conciencia lingüística del personal
universitario y una inacción perpetua-
da de los equipos de gobierno de las
universidades». En este sentido, los
impulsores del manifiesto piden que
«se lleven a cabo políticas para incen-
tivar el catalán en las aulas, con el ob-
jetivo de aumentar el porcentaje de
asignaturas ofertadas en esta lengua,
de manera que todos los grados y más-
teres ofrezcan un 60 por ciento de gru-
pos de docencia en catalán, priorizan-
do un 80 por ciento para los grados».
«Sabemos que la internacionaliza-
ción es importante, pero no vemos que
ésta haya incrementado el número de
asignaturas en inglés. En los últimos
años se han disparado el número de
horas impartidas en castellano, y es-
tamos convencidos de que esto, lejos
de ser consecuencia de la globaliza-
ción, es más bien un reflejo de la socie-
dad catalana actual, donde el catalán
ha quedado relegado a un segundo
puesto en casi todas las competencias
de la vida cotidiana», afirma Diego Solà,
portavoz de la Plataforma per la Llen-
gua.
Los defensores del catalán recla-
man, asimismo, «un nivel mínimo de
entrada a la contratación del personal
universitario para asegurar una com-
pleta comprensión y comunicación en
catalán del Personal Docente e Inves-
tigador (PDI) y el Personal de Admi-
nistración y Servicios (PAS)».
La campaña de la ONG del catalán,
de la que informaba ayer este diario,
pretende, según afirman fuentes de la
entidad, «sensibilizar a los estudian-
tes de los derechos de los catalanopar-
lantes en Cataluña, las Islas Baleares
y Comunidad Valenciana».
Catalán, lengua hegemónica
La Generalitat, con la complicidad de
los rectores de las universidades pú-
blicas, ha perfilado un plan para con-
vertir el catalán en la lengua hegemó-
nica en las universidades (se use en el
80 por ciento de los grados y estudios
de posgrado). Hace unas semanas, la
consejería y las doce universidades
públicas aprobaron también que se
controlara por primera vez el uso de
las lenguas en la docencia universita-
ria. En concreto, propusieron realizar
un seguimiento semestral para garan-
tizar que se acaba impartiendo la asig-
natura en la lengua que consta en el
plan de docencia. Esta nueva ofensi-
va para ‘catalanizar’ los campus coin-
cide con la orden del Govern de no re-
clamar la exigencia del nivel B2 de in-
glés a los estudiantes de grado.
Esquerra Republicana
que ha cerrado un acue
nisterio de Universi
PSOE y con Unidas P
permitirá proteger las
tudiantiles independe
universidades catalan
se ha alcanzado en el m
va Ley de Convivencia
una de las normas que
lamentario de Gabriel
maba algunos cambio
la negociación sobre lo
tos Generales del Esta
Desde la tribuna de
diputada republicana M
anunció que, como con
este acuerdo, su grup
mienda de totalidad qu
trado al proyecto de le
por Manuel Castells.
ayer su primer trámi
del Congreso al rechaza
da de devolución que d
por lo que proseguirá s
en la Cámara Baja. Seg
acuerdo cerrado con U
«blinda la autonomía
y los derechos de mo
estudiantado», estab
«los derechos de reun
tación, asociación y hu
rantizados siempre, p
principio superior que
convivencia universit
forma –resaltó la diputa
ve también el problem
cio, podría producirse
yecto del Gobierno no c
ta a «la persecución de
Cuatro décadas d
Los diputados rechazar
da a la totalidad del P
tos en contra y 145 a fa
la votación, el ministr
dades, Manuel Castells
su proyecto derogará
vigente. «La norma lle
so con cuatro década
aseguró el ministro, q
sorpresa por que el rég
nario vigente sea regid
creto de 1954 dado en e
rás», que tachó de «pr
nal e inconstitucional
Por su parte, la dip
María Jesús Moro afe
que «la ley reformula
convivencia en el ám
tario» y cuestionó a C
futuro modelo se bas
guen las universidad
Para ello, citó varios c
pello» de la Generalit
tes y profesores que se
bierno independentis
mente defienden la C

k#c
 Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 56.000 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 3.801 € Tirada: 23.500 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.375 € Difusión:
Difusió: 16.000
Vpe portada: 4.375 € Ocupación:
Espai pàg.: 86,87%
Pág: 30
Pàg.:

30 Viernes. 22 de octubre de 2021 • LA RAZÓN

SOCIEDAD
EFE

Alumnos de un colegio de la Comunidad de Valenciana esperan en el patio a que comiencen las clases

► Sanidad rechaza el anuncio de Madrid de que los cubrebocas dejan escolares se tome a nivel nacional,
dentro del Consejo Interterritorial
de ser obligatorios en el patio incluso sin distancia de seguridad de Salud. Aunque no quiso valorar
la decisión de Madrid, Igea recordó

«Guerra» por el uso de

que los niños de 12 años aún no han
sido vacunados, y que ahora mismo
son el grupo que registra una mayor
incidencia por coronavirus (54 ca-

la mascarilla en el recreo
Ana Abizanda. MADRID
lo que se debe a los niños, que serán
«una generación marcada por la
pandemia», y destacó que «hay que
conjunta nos ha permitido ser fuer-
tes, un modelo de éxito. No vale que
unos corran más que otros. Tene-
los centros educativos, que fue apro-
bada por el Gobierno central y las
autonomías, establece que el uso de
sos por 100.000 habitantes).
En esta misma línea se pronunció
Fernando López-Miras, presidente
de Murcia, quien declaró que su
región esperará las indicaciones de
los profesionales sanitarios y exper-
tos en Epidemiología y Salud Públi-
ca que forman parte del Comité de
Seguimiento Covid-19. «Lo vamos

E
l anuncio de la presi-
denta de la Comunidad
de Madrid, Isabel Díaz
Ayuso, de que las mas-
carillas dejarán de ser
obligatorias en los colegios de la re-
gión durante el recreo y al aire libre
a partir del próximo lunes desató
ayer un terremoto de reacciones a
favor y en contra de la medida. Tras
comunicar la noticia, Díaz Ayuso
destacó en el Pleno de la Asamblea
de Madrid de ayer que «es mucho»
seguir su ejemplo».
Pero la respuesta desde el Minis-
terio de Sanidad no tardó en llegar.
La ministra, Carolina Darias, pidió
a la Comunidad de Madrid que no
se adelante a otras comunidades
con la retirada de la mascarilla en el
patio, e insistió en la necesidad de
alcanzar un acuerdo conjunto entre
el Ministerio y las comunidades en
este aspecto. «Pido a las comunida-
des autónomas que sigamos yendo
de la mano, porque esta actuación
mos el Consejo Interterritorial, la
Conferencia Sectorial de Educa-
ción... Hago una llamada a la unidad
de acción, que nos ha permitido que
nuestros entornos escolares sigan
siendo seguros», indicó Darias antes
de participar en la III Jornada Anual
de Concienciación sobre la Vacuna-
ción celebrada en el Congreso.
Según recordaron fuentes de Sa-
nidad, la declaración de Actuacio-
nes Coordinadas en Salud Pública
frente a la covid para este curso en
cubrebocas sea obligatorio en los
colegios a partir de los seis años de
edad, con independencia de que
haya o no distancia de seguridad o
que se pertenezca a un grupo de
convivencia estable.
Representantes de las comunida-
des se manifestaron ayer en relación
a esta polémica. Entre ellos, el vice-
presidente de la Junta de Castilla y
León, Francisco Igea, quien defen-
dió que medidas como la elimina-
ción de la mascarilla en los patios
a hacer así porque ha funcionado»,
como demuestra que su comuni-
dad se haya convertido «en un ejem-
plo en la gestión de la pandemia».
Por su parte, el consejero de Salud
de la Junta de Andalucía, Jesús Agui-
rre, declaró que la incidencia de la
gripe y otros virus respiratorios será
mayor este año, con lo que «el uso
de la mascarilla va a estar muy reco-
mendado todo el invierno hasta la
primavera».
El Gobierno de Castilla-La Man-

procesadores. Por otro la-
y evidencia de que los ho-
han concentrado su gasto
rvicios, particularmente
e contienen un alto conte-
doméstico: restauración,
entretenimiento, etc. El
con tarjeta de crédito en
nales de punto de venta
VA muestran que, en por-
e, la participación de los
ios ha crecido de un 50%
5% entre el segundo y el
trimestre. Dado que se
a que el consumo privado
vanzado de manera simi-
e en el segundo (4,6% vs.
, la mayor demanda por
ios producidos domésti-
nte debería llevar a un
r PIB por cada unidad de
realizado por las familias.
portamiento atípico
rcer lugar, el comporta-
o de la productividad por
rabajada ha sido también
o. Siguiendo la relación
ica entre las horas traba-
y el PIB, un crecimiento
% trimestral como el que
odujo en el segundo tri-
e debería haber ido acom-
omportamiento
ariables anticipan
recimiento en el
estre del año
o de un aumento del PIB
dor del 3% (en línea con
mera estimación del INE).
ólo se hubiese dado un
e del 1,1% implicaría que
abajadores habrían sido
orporados a la actividad
los ERTE ante la pers-
a de un repunte de la de-
a que no tuvo lugar, o bien
eficiencia de los nuevos
jadores hubiese caído.
ién es posible que la falta
umos haya impedido la
cción. En todo caso, lla-
atención que los empre-
pudieran haber renun-
a las ayudas sin haber ob-
do una recuperación de la
nda de sus bienes y servi-
no hubieran estado pre-
os para el regreso de sus
adores. Como el empleo
uido en ascenso en el ter-
imestre y el número de
nas en ERTE ha dismi-
es de suponer que, junto
información de gasto, la
ctividad por hora haya
ntado fuertemente.
atípico comportamiento
tintas variables, junto a la
nuación de la recupera-
del consumo (particular-
en servicios) y el empleo,
pan un fuerte crecimiento
ercer trimestre.
BBVA Research
Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 81.854 Sección:
Secció: ECONOMIA
Vpe: 6.515 € Tirada: 36.228 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 12.400 € Difusión:
Difusió: 23.387
Vpe portada: 22.400 € Ocupación:
Espai pàg.: 52,54%
Pág: 46
Pàg.:
‘NextGeneration EU’:
objetivos para España en 2026
te de un mínimo de 175.000 habitantes, mejorando la eficien-
cia. En lo referido a la transición energética, nuestra econo-
Juan Pablo mía deberá acreditar, en diciembre de 2023, un aumento de
Riesgo la capacidad de producción acumulada de energía renovable
de al menos 8.500 MW adjudicados y la creación de al menos
dos clústers (o valles) de hidrógeno renovable financiados
C
on razón, mucho se ha hablado de los recursos que la para la integración sectorial.
Unión Europea va a destinar a la ejecución del Plan
de Recuperación y Resiliencia; más de 140.000 millo- Modernización y digitalización del tejido productivo
nes de euros. Sin embargo, menos atención se ha dedicado a En materia de modernización y digitalización del tejido in-
los empleos a los que se dedicarán estos fondos. La efectiva dustrial y de la pyme, recuperación del turismo e impulso a
implementación de las reformas y ejecución de las inversio- una España nación emprendedora, al menos 800.000 pymes
nes comprometidas permitirá a España dar un salto extraor- deberán haber recibido apoyo del Programa Digital Toolkit
dinario en el camino de su transformación digital, transición en diciembre de 2023. En esa misma fecha, 9.000 centros de
energética y mejora de capital humano y, en definitiva, en su referencia y servicios públicos, como centros de salud, cen-
desarrollo económico y social. tros de educación y formación y centros de I+D públicos de-
Tras el desembolso por parte de la Comisión el pasado 17 berán haber alcanzado una velocidad de conectividad de un
de agosto de los primeros 9.000 millones de euros en concep- gigabit. Y deberán, asimismo, haber sido concedidos al me-
to de prefinanciación, el desembolso semestral de los restan- nos 125.000 bonos de conectividad para personas o familias
tes ocho tramos estará supeditado a una decisión de la Comi- “vulnerables”, y al menos 11.000 bonos de conectividad para
sión para cada uno de ellos. pymes. Igualmente, en di-
En ella se acreditará que Es- ciembre de 2024, al menos
paña ha cumplido, satisfac- 3.000 empresas, al menos
toriamente, los hitos en ma- 2.500 de ellas pymes, deben
teria de reformas e inversio- haber participado y comple-
nes que han sido compro- tado proyectos de apoyo a la
metidos por nuestro país. internacionalización.
Por lo que respecta al des- En lo referido a educación
pliegue de las 102 reformas y conocimiento, formación
estructurales comprometi- continua y desarrollo de ca-
das, cuyo impacto en el PIB, pacidades, antes de diciem-
según BBVA Research, po- bre de 2022 España deberá
dría ser hasta cinco veces haber dotado 50.000 nuevas
superior al de las inversio- plazas de FP, frente a las
nes, ya se ha analizado con existentes a finales de 2020,
profundidad la economía que deberán llegar a 135.000
política y financiera de su más en diciembre de 2024. A
ejecución. Ésta requerirá de su vez, se deberá acreditar la
la aprobación de cerca de 60 concesión, antes de diciem-
normas con rango de Ley en bre de 2023, de 2.600 becas y
la parte final de la legislatu- subvenciones para estudian-
ra, con unas Cortes con ele- tes de postdoctorado, profe-
vada fragmentación y que sorado auxiliar e investiga-
–a diferencia de Italia– no dores. A su vez, en diciembre
han participado en la defini- de 2025 debería estar com-
ción del Plan. Un reto ambi- pletada la formación de 2,6
cioso que esperemos sea su- millones de ciudadanos en
perado con éxito. Destaca competencias digitales, y la
sobre ello, en el corto plazo, dotación con dispositivos di-
la aprobación de los hitos en gitales conectados a los cen-
materia de reforma laboral y tros públicos o financiados
de pensiones. con fondos públicos para
Sin embargo, menos se ha colmar la “brecha digital”, y
escrito sobre los objetivos el equipamiento de un míni-
de inversión comprometidos por España como condición pa- mo de 240.000 aulas. A estos objetivos se unen otros en mate-
ra la liberación de los fondos, cuyo cumplimiento contribuirá ria de modernización de la Administración, economía de los
a que nuestro país dé un importante salto adelante, de la ma- cuidados, impulso de la industria de la cultura y el deporte y
no de las instituciones comunitarias. Merece la pena, en con- modernización del sistema fiscal para un crecimiento inclu-
secuencia, revisar siquiera de forma testimonial y no exhaus- sivo y sostenible que deberían asegurar una transformación
tiva algunos de estos objetivos llamados a transformar, junto inédita. En total, 112 inversiones de extraordinario calado
con las reformas en cumplimiento de las recomendaciones que, si llegan a buen fin, contribuirán a mejorar España.
europeas, nuestro país. La ausencia de un proceso de coordinación y comunica-
En materia de agenda urbana y rural, lucha contra la des- ción con las comunidades autónomas en la fase previa de ela-
población y desarrollo de la agricultura, España deberá haber boración del Plan de Recuperación, Transformación y Resi-
conseguido en diciembre de 2023 al menos 238.000 vehícu- liencia español supone un importante desafío de cara al cum-
los eléctricos y puntos de recarga subvencionados; un míni- plimiento de estos objetivos de inversión, en la medida en que
mo de 200 km de líneas ferroviarias de cercanías actualiza- buena parte de su despliegue es competencia autonómica. De
das; al menos 23.000 actuaciones de renovación de viviendas la misma manera que ocurre con las reformas a sustanciar en
completadas en no menos de 160.000 viviendas únicas, con forma de Ley, que han de ser aprobadas por las Cortes.
una reducción media de, mínimo, un 30% de la demanda de España tiene una oportunidad histórica de dar un paso ha-
energía primaria (acumulada). Y al menos 5.000 explotacio- cia adelante en el impulso de su transformación si es capaz de
nes deberán haber completado proyectos relacionados con la fraguar consensos en torno a ello y ejecutarlo con eficacia y
agricultura de precisión, la eficiencia energética, la economía eficiencia. Hay tiempo para fraguar aquellos que aún no se
circular y el uso de energías renovables en el segundo trimes- han alcanzado. Europa da un paso histórico en la integración
tre de 2026. de su política económica, endeudándose hasta 2058, para im-
En materia de infraestructuras y ecosistemas resilientes, pulsar esta transformación de España en 2026. No hay tiem-
España deberá acreditar en el segundo trimestre de 2023 la po que perder para conseguirlo.
puesta en funcionamiento de infraestructuras de tratamiento Socio responsable de EY Insights,
de aguas y aguas residuales que presten servicio al equivalen- exsecretario de Estado de Empleo
 Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 15.690 Sección:
Secció: ACTUALIDAD
Vpe: 1.370 € Tirada: 6.237 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.357 € Difusión:
Difusió: 4.483
Vpe portada: 4.242 € Ocupación:
Espai pàg.: 58,14%
Pág: 2
Pàg.:

2 3 DIVENDRES, 22 D’OCTUBRE DE 2021

TEMA DEL DIA

MARC VERDAGUER. GIRONA

n Falten treballadors. Ara ma-
teix, aquest és el problema amb
què es troben moltes empreses
de les comarques gironines. Des
de negocis del sector del metall,
de la mecànica industrial fins a la
restauració passant pel món de
les cures a persones dependents
o la informàtica. Tothom busca
treballadors, però aquests han
d’estar formats. I, entre el des-
prestigi que durant anys va arros-
segar la formació professional a
Catalunya, i la descoordinació
entre les places que s’oferien, les
que demandaven els estudiants i
les que realment necessitava el
mercat laboral, s’ha arribat a una
situació aparentment contradic-
tòria: un atur juvenil desbocat i
moltes empreses buscant treba-
lladors. «Vam decidir fer-ho, per-
què com a empresa del sector de
metall quan intentàvem trobar
personal, sobretot jove i una mica
format, no ho aconseguíem», ex-
plica Georgina Comas, adjunt a la
gerència de TM Comas, una em-
presa de Blanes que fa dos cursos
va decidir apostar per formar els
seus propis treballadors creant el Georgina Comas amb un dels estudiants de Comastech Centre Politècnic Comas PERE DURAN/NORDMÈDIA
Comastech Centre Politècnic

«El que volen estudiar els jo

que, sense cap ajuda pública, ofe-
rir un doble grau superior en Fa-
bricació Mecànica i Mecatrònica
Industrial, a banda d’un gruix de
cursos de formació ocupacional

amb el que de veritat necessi

subvencionats per cambres de
comerç, consells comarcals, Creu
Roja o ajuntaments.
Al setembre, en plena polèmi-
ca per la manca de places per co-
brir la demanda de places a molts
cicles, el director de l’Institut Sal-
u Una empresa de Blanes del sector de metall, TM Comas, ofereix des de la seva pròpia escola un
vador Espriu de Salt, Xavier Ser-
ra, explicava en aquest diari els doble cicle en Fabricació Mecànica i Mecatrònica Industrial davant la dificultat de trobar personal
problemes que generaven que
molts estudiants no es poguessin alumnes que acaben quart d’ESO variant que no es tracta només de mas. «Els que decideixen les pla- preses necessitem de veritat», ex-
matricular als estudis volien. «La volen fer un cicle; i si no tenen planificar places que tinguin de- ces no coneixen el món de la me- plica Georgina Comas que apun-
demanda per estudiar cicles està plaça els estem enviant a fer uns manda sinó que es correspon- cànica, els d’FP que tenen més ta que el curs passat, en la seva
creixent, és una necessitat social batxillerats no desitjats», deia lla- guin amb els estudis que, real- demanda poden ser per fer de primera experiència amb el do-
i, per exemple, en instituts com el vors Serra en un plantejament ment, donen la formació que ne- discjòquei, però no correspon el ble grau de Fabricació Mecànica
nostre un 60 o un 70 per cent dels que Comas matisa introduint la cessiten empreses com TM Co- que el jove vol amb el que les em- i Mecatrònica Industrial, es tro-

Educació pregunta
M.VERDAGUER. GIRONA
n La manca de places als estudis
de Formació Professional més de-
manats i, posteriorment, l’ampli-
ació de les mateixes en cicles amb
alta demanda com, per exemple,
el de Sistemes Microinformàtics i
al sector empresarial
Xarxes o el de Cures Auxiliars
d’Infermeria va ser un dels grans
del Departament d’Educació
quins treballadors
necessitaran més
d’aquest darrer estiu. Les empre-
ses busquen treballadors formats
i, cada cop més, molts joves volen
estudiar FP. Ara només fa falta
que hi hagi places en els estudis
en què els futurs estudiants es vol-
u La delegada del Govern i el director general
drien matricular i, al mateix d’FP es reuneix amb el grup Impuls pel Girona
temps, que aquests estudis for-
min treballadors en les àrees que neral de Formació Professional, balladors necessiten les empreses
les empreses necessiten. Per in- Àngel Luis Miguel, es van reunir gironines i així poder planificar
tentar quadrar aquest cercle, la amb representants dels sectors millor els mòduls de formació
delegada del Govern a Girona, empresarials de la província per professional que es necessitaran
Laia Cañigueral, i el director ge- conèixer de primera mà quins tre- els pròxims cursos. La reunió amb els representants del Grup Impuls Girona. GENERALITAT

Un alumne de Comastech a les instal·lacions de Blanes
joves no correspon
ssitem les empreses»
u A banda del doble grau d’FP, totalment privat, Comastech Centre
Politècnic també ofereix cursos de formació ocupacional molt demandats
baven «amb alumnes que es ve-
nien a reciclar provinents d’altres
estudis».
Fer pedagogia sobre les sorti-
des laborals dels estudis de for-
mació professional o, més con-
Canyigueral i el director general d’FP van visitar l’institut Montilivi.
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
cretament en el sector del metall
sobre les seves nombroses sorti-
des o l’estabilitat laboral que
dona, és clau per, segons Georgi-
na Comas, acabar amb els vells
estigmes sobre l’FP. «Esperem
GENERALITAT
22/10/2021 Audiencia:
Audiència:
1.668 € Tirada:
2.828 € Difusión:
Difusió:
4.242 € Ocupación:
Espai pàg.:
que canvi. Encara ens hem trobat
amb gent que diu que si el noi no
se’n surt que vingui a l’FP, però el
nostre estudi és molt més pràctic,
però el seu nivell equival a l’uni-
versitari; és un grau superior d’FP
«Tal com va dir el conseller
Gonzàlez-Cambray, aquesta ha
de ser la legislatura de la Forma-
ció Professional, i el seu desple-
gament ha de respondre a les de-
mandes reals del sector produc-
tiu», va explicar ahir Laia Cañi-
gueral que, acompanyat també
pel director territorial d’Educa-
ció, Adam Manyé, es va reunir
amb representants del Grup Im-
puls per Girona que inclou les
Cambres de Comerç de Girona,
Palamós i Sant Feliu de Guíxols,
FOEG, PIMEC i Fòrum Carle-
many.
«Estem treballant perquè pas-
sin coses importants a comarques
gironines, com per exemple im-
pulsar un campus de salut, o al-
tres iniciatives potents que poden
requerir de nou personal», va dir
Cañigueral mentre, al seu torn, el
15.690 Sección:
Secció:
6.237 Frecuencia:
Freqüència:
4.483
58,98%
PERE DURAN/NORDMÈDIA
que equival als tres primers anys
d’un grau universitari», assegura
la promotora del Comastech
Centre Politècnic que té clar la
potència de la formació que es
dona en centres com el seu:
«L’única diferència amb un grau
universitari és que la nostra for-
mació és molt més pràctica, però
de fet és el que volem les empre-
ses perquè són treballadors que
coneixen millor la realitat del que
és la indústria».
Cicles com els que s’ofereixen
a Blanes, com per exemple Meca-
trònica Industrial, no han estat
mai els més demandats pels
alumnes, ni els que s’ofereixen
més places en centres públics,
però, en canvi, Georgina Comas
destaca que són una gran via per
«El desplegament de
l’FP ha de respondre a
les demandes reals del
sector productiu»,
apunta Laia Cañigueral
«Les empreses patim un
problema molt
important, que és la
falta de personal tècnic
per incorporar», diu
Jaume Fàbrega de la
Cambra de Comerç
ACTUALIDAD
DIARIO
Pág: 3
Pàg.:
Diari de Girona
CORREU ELECTRÒNIC
PERE DURAN/NORDMÈDIA
« Vam decidir fer els
nostres propis
cicles de formació,
perquè com a empresa
del sector de metall
quan intentàvem trobar
personal, sobretot jove i
una mica format, no ho
aconseguíem».
« L’única diferència
amb un grau
universitari és que la
nostra formació és molt
més pràctica, però de
fet és el que volem les
empreses perquè són
treballadors que
coneixen millor la
realitat del que és la
indústria. Oferim dos
títols de grau superior
en només tres anys»
GEORGINA COMAS
ADJUNT GERÈNCIA TM COMAS
trobar feina en sectors com «d’en-
trada, lògicament, la fabricació
mecànica, però qualsevol mena
de feina relacionada, evident-
ment, amb la fabricació mecàni-
ca, però també manteniment de
qualsevol planta i d’instal·lacions
d’energies en plantes càrnies,
robòtica, 3D...»..
director general de Formació Pro-
fessional, Àngel Luis Miguel, va
destacar la importància del con-
tacte d’ahir per «per veure quines
són les necessitats i les expectati-
ves de les persones, i així donar
resposta a les qualificacions
d’aquestes persones en els dife-
rents sectors a les comarques gi-
ronines».
Per part dels empresaris, el
president de la Cambra de Co-
merç de Girona, Jaume Fàbrega,
va recordar que «les empreses pa-
tim un problema molt important,
que és la falta de personal tècnic
per incorporar a les empreses» i
es va mostrar esperançat que el
contacte d’ahir amb Educació «fa-
ciliti almenys en part, solucionar
aquesta qüestió, que és una rei-
vindicació de les empreses en
aquests moments».

La
guna i
cuacions
n desenes de cases,
es portes de l’església
guna. REUTERS
Els d’ahir van arribar per complir
els pronòstics més pessimistes.
La colada número 8 havia arribat
l’estació de Disa, de la qual s’ha-
via retirat l’aigua amb la qual es va
substituir el combustible dels
tancs per evitar possibles explo-
sions. La 10 havia transitat per
darrere amb rapidesa pel Cami-
no Cumplido i el Camino de la
Cruz fins minorar el seu ritme a la
porta d’entrada de l’escola de La
Laguna, que finalment va acabar
engolint.
SORTEIG Llista acumulada de les quantitats que han correspost als números premiats,
83
21
4 5
Núm. € Núm.
Fecha:
Data:
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
Sanitat renya Ayuso
per treure les
mascaretes dels
patis de les escoles
u Li recorda que la llei
estableix l’ús obligatori en
espais a l’aire lliure on no es
pugui mantenir la distància
DdG. MADRID
n Poc va tardar el Ministeri de Sa-
nitat en corregir ahir Isabel Díaz
Ayuso per anunciar que les mas-
caretes deixaran de ser obligatò-
ries als centres educatius de la
Comunitat de Madrid als esbar-
jos i a l’aire lliure a partir de di-
lluns. El ministeri que dirigeix
Carolina Darias va advertir Ayu-
so que no pot decidir unilateral-
ment la retirada de la mascareta
als patis de les escoles perquè la
llei en vigor des del 29 de març es-
tableix l’ús obligatori a espais a
l’aire lliure on no sigui possible
mantenir una distància mínima
de 1,5 metres.
A més, segons recull la decla-
ració d’Actuacions Coordinades
en Salut Pública davant la CO-
VID-19 per a centres educatius
durant el curs 2021-2022, aprova-
da en conferència sectorial entre
Govern i autonomies, l’ús de la
mascareta serà obligatori a partir
de 6 anys d’edat amb indepen-
classificats per la seva xifra final
Aquests premis caduquen passats tres mesos,
comptat a partir del dia següent del sorteig.
6 7
€ Núm. € Núm.
22/10/2021 Audiencia:Diari de
Audiència: GironaSecció:
15.690 Sección: NACIONAL
477 € Tirada: 6.237 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
2.357 € Difusión:
Difusió: 4.483
4.242 € Ocupación:
Espai pàg.: 20,25%
Pág: 26
Pàg.:
dència del manteniment de la
distància interpersonal o la per-
tinença a un grup de convivència
estable.
Fins ara a la Comunitat de Ma-
drid, les activitats esportives a
l’aire lliure -a l’hora d’Educació
Física- als centres educatius es
poden realitzar sense mascareta,
sempre que es facin amb l’auto-
rització i supervisió dels profes-
sors responsables en aquell mo-
ment del grup d’alumnes.
En la seva intervenció al ple de
l’Assemblea de Madrid, on va
anunciar la mesura, Ayuso va
destacar que «una de les capitals
més castigades per la pandèmia
està sortint amb més força que
mai» per l’«esforç» dels madri-
lenys per aconseguir-ho, en con-
cret, dels nens, «una generació
marcada per la pandèmia». «Cal
seguir el seu exemple», va desta-
car.
Els consellers d’Educació, Ci-
ència i Universitats i portaveu del
Govern autonòmic, Enrique Os-
sorio, i el de Sanitat, Enrique Ruiz
Escudero, ja havien desgranat, en
els últims dies, que aquesta era
una mesura que volien prendre
quant fos possible i que es troba-
va en estudi.
8 9
€ Núm. € Núm. €
les instal·lacions.
A la vegada, però, Maria
Arnó, que havia estudiat
un cicle d’auxiliar de vete-
rinària, va participar en les
activitats d’atenció a les
tortugues que arriben al
centre, situat en una antiga
piscifactoria adaptada, on es
poden recuperar per poder
tornar al Mediterrani. La
idea va sorgir de Borja Ale-
gria, professor de l’Emad de
la Garriga, que va organitzar
un concurs entre els alumnes
del cicle formatiu per optar a
fer aquesta col·laboració.
“La Daniela i tots els
voluntaris estan focalitzats
al cent per cent en l’atenció a
les tortugues” que va fer una
primera estada a Lampedusa
entre el 12 i el 27 de juliol.
Al matí, els voluntaris que
fan estades al centre van a
Granollers constitueix el
Fòrum de les Adolescències
Granollers
EL 9 NOU
Aquest dimecres s’ha cons-
tituït l’Arrel-Fòrum de
les Adolescències del curs
2021/2022, format per una
trentena de nois i noies de 12
a 16 anys procedents d’esco-
les i instituts de la ciutat.
L’objectiu és incorporar
les vivències de la població
adolescent a les polítiques
públiques per afavorir la visi-
bilització del col·lectiu i la
Maria Arnó amb una de les tortugues rescatades amb una amputació a l’aleta “Ja els he fet arribar una
comprar peix per alimentar
les tortugues i fan la neteja
de les banyeres, el control
veterinari i activitats per a la
recuperació física dels ani-
mals. “Cal controlar banyera
per banyera que no hi hagi
restes de plàstic que hagin
pogut ingerir i que els provo-
quin problemes a l’estómac”,
explica Arnó a EL 9 NOU.
També s’ha de revisar que
no hagin ingerit hams o fils
de pescar. Al matí, també és
quan poden arribar noves
tortugues capturades de
manera accidental pels pes-
cadors. “Normalment, que-
den atrapades pels hams. Hi
ha molt bona col·laboració
amb els pescadors.”
Maria Arnó va aprofitar
l’estada per fer “moltes fotos
intervenció dels nois i noies
en els debats, propostes,
suggeriments i queixes sobre
qualsevol actuació munici-
pal. En aquesta edició, l’al-
calde, Josep Mayoral, els va
fer l’encàrrec fer una mirada
crítica al Pla d’Infància i
Adolescència de Granollers
(2018-2024) i participar en
el tercer Pla Estratègic de la
ciutat 2030, treballant en el
disseny de les propostes d’ac-
cions per imaginar la ciutat
que volen per al 2030.
de concentració de França,
Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 31.503 Sección:
Secció: PROVINCIA
proposta amb un croquis”, com Arglers i Rivesaltes.
Vpe:
i molts vídeos”360
amb€la ideaTirada: explica. Abans
11.190d’arribar-hi,
Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Als arxius d’aquests camps
Vpede generar continguts
pág:
pàg.: 1.678 € “i Difusió:
Difusión:però, els turistes
9.001 entren a només s’inclouen els noms i
Vpeestar molt actius”
portada: 1.678a €
les xar- unes piscines
Ocupación:
Espai pàg.: 21,44%buides on tam- els cognoms de les persones
Pág: 14
Pàg.:
xes socials i que això permeti bé troben explicacions sobre internades sense especificar
donar a conèixer l’activitat les tortugues: com viuen, què el seu lloc de procedència.
del centre. “La part visual mengen, com es reproduei- Aquest fet dificulta que es
és la que estem treballant xen o les problemàtiques que puguin localitzar persones
més.” De fet, des de casa, afecten l’espècie i la tasca d’un municipi concret. És
ja ha estat elaborant petits que es fa per recuperar els per aquest motiu que també
vídeos per explicar els entre- exemplars que arriben al cen- es fa una crida als familiars
naments que es fan a les tre i que, sovint, tenen ampu- de persones que hagin pogut
tortugues per poder tornar al tacions de part d’alguna de estar en algun camp de con-
mar, els moments dels allibe- les potes. També hi ha un centració fugint de la Guerra
raments un cop recuperades quiròfan amb material antic. Civil.
o la tasca del centre. La jove de Lliçà d’Amunt Les persones interessades
assegura que l’experiència en el projecte de recuperació
VISITES IMPORTANTS li ha encantat i ressalta que oral com els familiars de per-
es va sentir “com una més”. sones internades en camps
Les visites dels turistes “Continuaré treballant per a poden posar-se en contacte
són importants perquè els ells per allò que necessitin”, amb l’Ajuntament al correu
permeten aconseguir part assegura. “Per afinar la pro- electrònic comunicació@
dels recursos que financen posta i continuar parlant de lesfranqueses.cat o al telèfon
l’activitat del centre. D’al- més coses.” 662 179 820.
AJUNTAMENT DE GRANOLLERS
Els membres del Fòrum a les portes del Gra amb l’alcalde i el regidor d’Educació, Francesc Arolas
 Fecha:
Data: 22/10/2021
Vpe: 333 €
Vpe pàg.:
pág: 1.678 €
Vpe portada: 1.678 €
EL 9 NOU
Tres unces d’educació
Sabers
inútils
Agnès Boixader
Mestra jubilada
aboixad1@xtec.cat
Nuccio Ordine diu que la funció prin·
cipal de l’escolarització ha de ser for·
mar ciutadans cultes, solidaris, dotats
de sentit crític i consciència civil.
L’autor de La utilitat de l’inútil (2013.
Barcelona: Quaderns crema) està con·
vençut que els sabers sense benefici
(econòmic) són d’allò més útils per
formar el tipus d’humanitat que neces·
sitem si volem continuar poblant la
Terra. “Si deixem morir el gratuït, si
renunciem a la força generadora de l’in·
útil, si només escoltem el mortífer cant
de sirenes que ens impel·leixen a perse·
guir el benefici, tan sols serem capaços
de formar una col·lectivitat malalta i
sense memòria, que extraviada, acabarà
per perdre el sentit de si mateixa i de
la vida.” Sé que molts docents d’ESO i
Molts adolescents
pateixen una forta
pressió per obtenir
les millors notes
Batxillerat s’entesten, alguns fins i tot
hi deixen la salut, a aconseguir que ado·
lescents i joves es preocupin més per
aprendre que per obtenir bones notes.
No cedeixen al desànim i preparen a
consciència estratègies d’ensenyament
que facilitin aprenentatges sòlids, enca·
ra que aquests semblin inútils a ulls de
mentalitats mercantilistes. Són docents
capaços d’hipotecar el seu prestigi pro·
fessional, que pot quedar en dubte si el
rendiment acadèmic del seu alumnat
no és l’esperat; poden témer, per exem·
ple, el resultats a la selectivitat però
continuen resistint-se a cedir-ho tot a
la lògica del mercat. Són conreadors del
gust per la música, l’art, la literatura, la
filosofia, la història o les llengües clàs·
siques, convençuts que la fermesa que
posen en la transmissió de sabers inú·
tils deixarà un pòsit humà inesborrable
en la ment de molts joves, i els perme·
trà entendre més fàcilment el sentit de
l’existència humana.
La nota té una utilitat concreta i
mesurable, per això el desig de bones
notes sol anar en augment amb l’edat
de l’infant fins que pot prendre tints
de psicopatia en arribar a Batxillerat.
Molts adolescents pateixen una forta
pressió per obtenir les millors notes,
saben que faciliten l’entrada a estu·
dis de major prestigi social o de més
demanda en el mercat. Cerquen la uti·
litat d’un guany econòmic que potser
mai arribarà, encara que s’hi deixin els
millors anys de vida, la pell i el seny.
I tot plegat potser per descobrir, anys
després d’exercici professional, que no
era aquesta la seva vocació ni aquest
l’esclavatge que cercaven. Potser per
acabar pensant com feia Ovidi “res no
és més útil que les arts inútils”.
Audiencia:
Audiència: 31.503 Sección:
Secció: OPINION
OPINIO
Tirada: 11.190 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Difusión:
Difusió: 9.001
Ocupación:
Espai pàg.: 19,85%
Divendres,
Pág: 23
Pàg.: 22
Brown Sugar: l’epíleg
dels Rolling Stones
Ramon Font vida impossible, una vida
pau i la serenitat que la ma
Advocat
llibertat per collons. Res m
www.ramonfont.cat
Tot i això, però, potser e
el meu amic Jordi, que opi
rhythm and blues de la hi
Després de 52 anys i 1.296 concerts, uns Rolling Stones
que vam pensar que eren, q
el cuquet de creure en “la
que ja no estan per a gaires esforços ni per a massa rebel· capdavall, sempre només h
lies han decidit deixar de tocar un clàssic entre els clàs· màrqueting ben travada, u
sics: Brown Sugar. producte que fa patxoca. I,
Keith Richards, un dels dos únics components que que· amb aquesta autocensura
den de la banda original, diu que “no volen embolics amb que és ser el diable.
aquesta merda de la correcció política”. Keith, el rebel, La rebel·lia és fer en cad
ara resulta que als seus 78 anys i amb una fortuna incal· sobretot, no vendre’s a cap
culable, no vol embolics. Viure per veure, que deia aquell. has negociat bé.
La cançó, per als qui no la coneguin, la van gravar inicial· Però tinc la sensació que
ment el 1969 i la van començar a comercialitzar el 1971
i, tot i que al meu entendre ho fa de manera maldestra i
molt desmanegada, tracta sobre l’esclavitud, el sexe amb Els Stones tam
una negra, el sadomasoquisme i, en general, sobre molts el que vam pe
dels temes que produïen les ments psicodèliques típiques
de l’època. Res d’especial. L’únic que ara hi ha de diferent quan a molts, e
és que ells mateixos l’han vetat “per si de cas”. Tot i que
no és la primera vegada que ho fan, això d’autoimposar-se
el cuquet de creu
la censura. Anteriorment ja ho van fer quan li van canvi· del d
ar el títol original. Es deia Black Pussy (‘vagina negra’).
Aleshores, a aquells rebels de pa sucat amb oli, creats per
l’establishment, ja els devia semblar que era políticament mai per aquí. Al meu ente
poc correcte. del nadó que fa ganyotes
Però, evidentment, el que ha passat ara és molt pitjor. netes, però que, finalmen
Perquè, malauradament, el nou puritanisme contempora· Només que, en aquest cas
ni que ens ha tocat viure és encara més avorrit que el tra· farinetes. Parlem de culler
dicional, en el qual, almenys, tot es feia per por d’alguna deien a la sèrie de princip
cosa transcendent. Ara tot es fa per por que un imbècil et aquí com a Bajo escucha, i q
digui a Twitter que això que dius és ofensiu cap a algú o tat, no va tenir gaire èxit),
cap alguna cosa. Millor témer Déu que témer una manada una vegada i una altra, in
de gent obtusa, que tenen molt temps lliure i massa com· mants tasses de fina porce
plexos. de la política, crec que tam
I és que, avui dia, als nous guardians de la moral ja no l’univers del rock.
els cal repartir hòsties. Simplement t’expliquen el que Ara, la tassa de porcellan
has de fer, pel teu bé, i si no combregues amb la seva “lli· correcció política i la de no
bertat”, viuràs en el caos i en la desesperació. Viuràs una destinats a menjar-hi. Fins
EL MÉS VIST DE LA SETMANA A EL9NOU.CAT
1 Doble intervenció 2 Desmantellat un 3 L’Hospital de 4 Granollers
policial en dos bars grup que blanque· Granollers estrena transformarà e
de Granollers amb java diners a través una sala d’espera per rer Castella en
cinc detinguts d’una botiga de tele· a persones en tracta· vial de platafo
fonia de Granollers ment de càncer única
 OMIA
Fecha:
Data: 22/10/2021 Audiencia:
Audiència: 31.503 Sección:
Secció: ECONOMIA
Vpe: 163 € Tirada: 11.190 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Divendres, 22Vpe
d’octubre
pág:
pàg.: de€ 2021
1.678 Difusión:
Difusió: 9.001
Vpe portada: 1.678 € Ocupación:
Espai pàg.: 9,73%
Pág: 34
Pàg.:

upera part del Formació i

innovació,

t per la Covid protagonistes

del Dia de la
ue la creació d’empreses Cambra
Granollers
La delegació del Vallès
Oriental recupera el Dia
de la Cambra, que tindrà
lloc l’11 de novembre al
Circuit de Montmeló. Serà
una jornada en la qual la
innovació i la formació
professional tindran el
màxim protagonisme. El
ponent de la jornada serà
el director executiu de
l’empresa QEV Technolo·
gies, Joan Orús, que refle·
xionarà sobre els beneficis
que generen a la comarca
les innovacions de la
indústria del motor.
Durant la diada es lliu·
raran per primer cop els
Premis Futur, que distin·
giran sis projectes (tres
de guanyadors i tres fina·
listes) fets per alumnes
J.C.A.

d’FP en centres del Vallès

l, durant la presentació de l’informe Oriental. També es distin·
giran tres empreses que
ment sostingut litzats suposen el màxim a la hagin destacat pel suport a
ar el 2012”, comarca des de 2008, mentre la Formació Professional.
que els 181.000 afiliats resi· “Volem prestigiar l’FP”,
xit empresa· dents actuals suposen la dada diu Jaume Aragall.
radament, el més elevada des de 2012. “Hi Ni la tria del lloc per
o fa de mane· ha menys empreses, però més celebrar la diada, el Cir·
da. Tant en persones ocupades i això vol cuit, ni el protagonisme
de treball dir que, si bé hi haurà hagut que es donarà a la forma·
uades a la tancaments, altres empreses, ció professional són casu·
upera en un han crescut en treballadors”, als. El desenvolupament
via el setem· apunta Aragall. No obstant d’activitat econòmica a
m en el total això, cal tenir present que l’equipament i la promo·
esidència a estimacions de la Cambra ció de la formació són els
està un 3% situen encara en 2.500 els tre· dos eixos estratègics de
peren els balladors afectats per ERTO i la Cambra del Vallès Ori·
ndèmics. Els encara s’ha de determinar si ental.
e treball loca· conservaran la feina.

te per Pimec defensa que s’apliqui

un certificat Covid per accedir
ACM al lloc de treball
catalanes
Granollers Per això suggereix que es
, les entitats faci obligatori un certificat
btenir un EL 9 NOU que acrediti la vacunació,
a factura equi· La patronal de la petita i mit· que el treballador ha passat