Professional Documents
Culture Documents
Recull Prensa 08-10-21
Recull Prensa 08-10-21
Recull Prensa 08-10-21
ensenyament instal·lacions
gestió participació
|
10 Nacional | EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DEL 2021
programacions en castellà
l’educació en espanyol le-
galment garantida”, i tam-
bé perquè els webs dels
centres solen oferir aques-
ta informació en català. La
a Una resolució de la GAIP obliga 2.500 centres educatius a enviar la documentació a l’entitat GAIP ha resolt finalment
que els centres enviïn a
Hablamos Español a Han d’enviar les programacions que estiguin en castellà i no traduir-ne cap l’entitat les programa-
cions didàctiques que tin-
Rosa M. Bravo programacions didàcti- pleguen el projecte educa- guin redactades en espa-
BARCELONA ques que estiguin en caste- tiu de cada centre en les di- nyol, i no admet que se
llà però no pas traduir les ferents matèries de cada n’hagi de traduir cap a
Tots els centres educatius que no estiguin en aquesta curs. Un volum ingent, aquest idioma “perquè
públics han d’enviar les llengua, com pretenia Ha- que podria arribar a les aquesta pretensió queda al
programacions didàcti- blamos Español. 100.000 programacions, marge del dret d’accés a la
ques que tinguin en caste- L’entitat va demanar, el impossible d’assumir pel informació pública”.
llà a l’associació Hablamos desembre passat, al depar- departament. Educació així ho ha
Español, tal com ha orde- tament d’Educació que li La GAIP va donar raó a transmès a les direccions
nat el Departament d’Edu- remetés, en format digital l’entitat espanyolista pel d’escoles i instituts perquè
cació després de la resolu- i en llengua espanyola, les que fa al seu dret a obtenir està obligat per llei a facili-
ció emesa per la Comissió programacions didàcti- informació, però li va reco- tar la informació, però in-
de Garantia del Dret d’Ac- ques d’escoles i instituts manar, vist el gran volum sisteix que en cap cas s’es-
cés a la Informació Pública que depenen del departa- de documentació, que se- tà demanant cap canvi als
(GAIP). Aquest òrgan, les ment, 2.500 en total. La leccionés un volum més centres educatius i recor-
resolucions del qual són petició va acabar arribant manejable, com un mos- da que el model de l’escola
d’obligat compliment per a al Defensor del Pueblo i a la treig aleatori. Establia catalana és en català. La
l’administració, dona la GAIP, que va demanar ex- també que els centres edu- Intersindical, al seu torn,
raó parcialment a la peti- plicacions a Educació. catius enviessin directa- demana al departament
ció de l’entitat espanyolis- Aquest va argumentar, el ment les programacions al que retiri aquesta ordre i
ta. Totes les escoles i insti- juliol passat, que cada cen- correu d’Hablamos Espa- considera que “si algú ho
tuts han d’enviar, abans tre pot tenir desenes de ñol, tot alertant del risc de Les escoles i instituts han d’enviar les programacions ha demanar, que sigui un
del dia 15 d’octubre, les programacions, que des- col·lapsar-lo. L’entitat es didàctiques abans del dia 15 ■ QUIM PUIG jutge”. ■
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: ECONOMIA
Vpe: 1.611 € Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: OTRAS
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
Vpe portada: 3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 61,27%
Pág: 10
Pàg.:
10 DIARI DE TARRAGONA
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DE 2021
Formación y empleo
Alumnos de FP Dual, en el
Institut Pere Martell de
Tarragona. FOTO: PERE FERRÉ
a las empresas
u oficio de la mano de los maes- desde los institutos y los docentes,
tros, con los que trabajaba codo al tejido empresarial y sus forma-
con codo. Las profesiones pasa- dores. También organismos como
ban así de generación en genera- las Cámaras de Comercio hacen
ción, celosas de sus secretos. En posible esta realidad.
los tiempos modernos, y tras unos La Formación Profesional Dual
años de vacío, esta figura se ha responde a una necesidad laboral
vuelto a recuperar al constatarse y su funcionamiento es sencillo.
sus bondades, tanto para el em- El estudiante recibe parte de su
presario como para el futuro pro- formación en el centro educativo
Este sistema pedagógico combina la preparación en el centro fesional. No se encuentra en todos en el que cursa. Mientras, la otra
los sectores, aunque se trabaja pa- parte la obtiene mediante las ac-
educativo y en la compañía, facilitando la inserción laboral
Formació Utilitza metodologies per a impulsar el treball en equip, la resolució de problemes o la creativitat
DIARI DE TARRAGONA
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DE 2021 11
Formació L’impuls de l’FP Dual i la relació amb les empreses, objectius claus del curs 21/22
L
’Institut de l’Ebre acull aquest curs Aquest curs 21/22 l’Institut de l’Ebre ha del centre.
21/22 al voltant de 1.300 alumnes superat les expectatives pel que fa a la FOTO: CEDIDA
que busquen en la Formació Profes- demanda d’estudis de Formació Profes-
sional créixer en l’àmbit personal i laboral. sional. Les dades de preinscripció eleva-
Per això, des del centre es treballa per in- des han generat un increment de places
crementar els vincles amb les empreses de disponibles del 10% en la majoria dels
l’entorn mitjançant la concreció dels pro- cicles de grau mitjà i grau superior. A
jectes que es treballen a l’aula, amb el més, s’ha creat un grup nou de Cures Au-
disseny de projectes d’Innovació i amb la xiliar d’Infermeria i de Farmàcia i Para-
creació de convenis de formació DUAL. farmàcia.
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 323.099 Sección:
Secció: OPINION
Vpe: 13.014 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió: 92.314
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.: 61,33%
Pág: 23
Pàg.:
Podeu enviarles vostres cartes a cartes La Van- l'adreçai eltelèfon. No es publicaran escrits firmats amb pseudònim inicials. La
guardia agraeixles aportacionsdels lectorsi tria per publicar aquells Vanguardia es reservaeldret de resumir-ne o extractar-neel continguti de publi-
textos que no superin els mil caràcters. Les cartes han d'anar firma- carels que consideri oportuns. No es mantindrà correspondència ni s'atendran
des amb nom i cognoms i hi ha de constar el DNI o el passaport, visites o trucades sobre originals no publicats.
Feina més que mai Els arbres modelats pel vent a Blanes
Manuela Rodes mostraels pins inclinats de S'Abanell a Blanes. Explica que, com
El món laboral recorda ca- que són a primera línia de mar, han adquirit aquesta forma a causa de la força del vent.
da 7 d'octubre la jornada Podeu compartir les fotos al correu participacionOlavanguardia.es
del Treball Decent. L'OIT i
els sindicats insisteixen en
el fet que, avui més que mai,
fan falta feines decents amb l'Escola Pia en fer els sis bio de nombre, contento va com és que els esportis-
retribucions dignes. Si anys. Per cert, començàvem porque el nombre de Franz tes ho fan tan sovint. Els ha-
abans de la crisi i del virus l'escola el dia 2 d'octubre Sehubert no estaba cogido. bitants del planeta desèrtic
ja hi havia persones en risc (per si algú no ho recorda,l'1 Creo que las orquestas de- Arralis, en escopir, cedei-
de perdre el seu lloc de tre- era festiu) i el nostre horari berian llevar implícito el xen el més preuat dels seus
ball o fent feines molt pre- lectiu anava des d'un quart nombre de la ciudad en la cossos, la humitat. Cal pen-
càries, avui són moltes més de nou fins a dos quarts de que residen como pasa con sar que els esportistes són
les afectades, sobretot en- dues i després hi tornàvem la Filarmónica de Bruselas, tan generosos que, després
tre les que fan les feines de les tres fins a dos quarts la de Viena, la de Londres, d'un gran esforç i pèrdua
més senzilles. de sis. Puc assegurar que no la de Berlín, la de d'aigua també ens cedei-
Per això és urgent millo- hi havia traumes. La Concertgeboumy de xen, com a senyal de reco-
rar les polítiques actives Ara parlem de desgavells, Amsterdam, una de las me- neixement, la seva humitat.
contra l'atur i la formació de problemesdels infantssi jores orquestas del mundo, Potser en alguns casos es
professionali ocupacional a no descansen prou... Doncs lleva el nombre de su sala podria recollir, fins i tot
tots nivells. Nomésaixíserà jo visc alllindar d'una plaça màs emblemàtica unido al subhastar-la.
possible que tothom pugui i a les onze del vespre els de la ciudad de proceden- Marià Cerqueda Bagués
viure i arribar a finals de nens i nenes en edat escolar cia. :No podríael Palau te- La Seu d'Urgell
mes en condicions dignes. estan corrent i jugant amb ner una orquesta propialla-
La covid ha portat moltes pilotes. Potser hauríem de mada Sinfónica o Filarmó-
desigualtats i es fa urgent començar per educarles fa- nica Palau de Barcelona Fascinante 'Gilgamesh'
un gran esforç de solidari- mílies juntament amb els in- Avelina Fenollosa Blasi
tati de fraternitat per crear fants, vet aquí la questió. Suscriptora Barcelona Meha encantado leer en La
feina decent. Xavier Farré Vanguardia sobre el poema
Ferran Pont Barcelona de Gilgamesh (Cultura/s, 2/
Subscriptor Terrassa Cessió d'humitat X/2021), una verdadera
epopeya narrada sobre ta-
Orquesta propia Després d'haver vist la blillas de arcilla hace casi
Educar els pares pel-lícula Dune, on un dels 5.000 afios. Contiene las
La Orquesta Simfònica Ca- habitants del planeta Arra- primeras nociones sobre el
He pogut saber en diferents mera Musicae se hace lla- his saluda la resta d'assis- vino, la cerveza, la taberna,
mitjans els canvis horaris mar ahora Franz Schubert tents d'una recepció tot es- el pan de cebada y el aceite
escolars i les queixes de co- Filharmonia. Esta orquesta copint, crec que puc res- de sésamo. jGracias, Sergio
mençaral matí a les vuit. Ja suele tocar con preferencia pondre a Antoni Vilanova Vila-Sanjuàn,porel relatot
fa 60 anys que, acabada en el Palau. El director To- ("Esportistes que escupen", Sara Castellví de Simón
l'etapa infantil, vaig entrar a màs Grau anuncia el cam- 4/X/2021), que es demana- Barcelona
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 323.099 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 15.340 € Tirada: 118.042 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 21.220 € Difusión:
Difusió: 92.314
Vpe portada: 24.890 € Ocupación:
Espai pàg.: 72,29%
Pág: 26
Pàg.:
La llengua castellana
ocuparà 840 hores
en tota l'etapa, quan
ara, amb el català,
en sumen 1.050
@olidecolze)
uitaire
in les discoteques, però
s un concert de veritat”
BONDIA
s (@Tnicasares)
la Sala Beckett
L’anglès, el Govern i el realisme
mir cultura, per evidenci-
l’administra i qui, ocasi- a mal de sentir que, en mental per al progrés de les per-
lacionar. La cultura, com
meix es perd. Participar
r un museu o llegir un lli-
r cultura, és FER-NE!”
(@PepPrieto)
F nom del realisme, el
govern de la Generali-
tat hagi decidit que el
nivell B2 d’anglès no
serà un requisit per tenir un títol
universitari. Fa mal pel que reve-
la del funcionament lax de l’ad-
sones i del conjunt de la societat,
com aconseguim que els millors
estudiants vagin a magisteri?
Hi ha un segon debat, a propò-
sit de l’anglès. El problema de l’en-
senyament de les llengües a Cata-
lunya comença amb l’ensenya-
c de sèries ministració (perquè això ve del ment del català i el bon ús (l’ús es
h guanya el Nobel de lite- 2014) i del nostre sistema d’ense- dona per descomptat) del castellà.
premi de recerques a nyament, perquè aquest és el ni- Com volem que els alumnes tin-
piular sobre el tema” vell que els estudiants haurien de guin un bon anglès si no tenen un
tenir no a l’acabar la universitat bon català i un bon castellà, és a
sinó abans d’entrar-hi. dir, una expressió fluïda i correc-
I en aquest sentit, i per buscar ta, tan gramaticalment com sin-
més solucions que no pas culpa- tàcticament? Una llengua mal ad-
bles, sembla de sentit comú que si quirida és un problema per a la
volem trencar la dinàmica de pro- resta d’assignatures i per a la vida
fessors mal preparats en anglès mateixa: és difícil pensar ordena-
que preparen malament l’anglès ment si no sabem expressar-nos.
dels alumnes, sí que caldria exigir El Govern diu que ha fet mar-
el nivell B2, almenys, als estudi- xa enrere per realisme, però com
ants de les facultats d’educació. que se suposa que aquesta reali-
La qual cosa ens torna a posar tat li fa la mateixa vergonya que
JORDI BEDMAR / EFE sobre el debat de quines compe- a tothom, precisament pel prin-
tències i coneixements s’exigei- cipi de realitat ha de treballar per
ya (@osuanya) xen a Catalunya als futurs revertir la situació amb un pla
i antropòloga mestres dels nostres fills. amb dates i objectius. Si no, la
ami com a expressió Sembla que sigui tabú par- notícia serà un altre copet cap
a un etern finalista lar-ne, però formulem-ho avall al llistó d’autoexigència
ha popularitzat?” així: si l’educació és fona- de la societat catalana.
Ciencias naturales y
de la vida”. nomías se dan 90 minutos sema-
Religión ya no tendrá una nales de Religión (en Castilla y
asignatura espejo que deban León, por ejemplo, en los tres pri-
PUNT DE VISTA
Vpe pàg.:
pág:
Vpe portada:
4.108 €
1.187 €
Difusión:
Difusió:
Ocupación:
Espai pàg.:
7.894
14,99%
El Punt Avui expressa la
en els editorials. Els arti
Pág:dels
Pàg.:
opinions 2 seus autor
La foto
anar en bicicleta és perquè quan tenia
cinc o sis anys ningú es va dedicar a
anar a una plaça o a qualsevol altre lloc,
va treure les rodetes de la primera bici,
va aguantar el selló fins que va patir de
lumbàlgia, va anar corrent al costat del
seu plançó per evitar males caigudes i
finalment va celebrar que la criatura
agafés el control i llisqués sobre dues
rodes. Molts pares d’avui –d’avui i de fa
deu anys– no estan disposats a perdre
l’estona. Potser per mandra, per egois-
me, perquè quin pal que em foti mal la
ronyonada, perquè ja n’aprendrà tot sol.
Quina merda de pares s’estalvien d’en-
senyar a nedar o a pedalar als seus fills?
Segurament els mateixos que no saben
canviar les seves prioritats quan pro-
creen, perquè tenen fills de la mateixa
manera que compren un iPhone o llo-
guen un apartament a la costa. Pares i
mares disfuncionals sense carnet. Gen-
tussa que hauria de passar un psicotèc-
nic abans de formar famílies. Dinovè dia. L’erupció del Cumbre Vieja, a la Palma, vista
del Paso, a l’albada del dinovè dia d’activitat ■ CARLOS DE S
Keep calm
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DEL 2021 | Nacional | 5
L’APUNT Amb l’inici del curs escolar, han tornat els confina-
ments de classes per positiu d’un alumne, professor o
confinats continuaran anant a treballar fora de casa,
els transports públics continuaran plens com bars i
Confinaments tutor. Això vol dir una quarantena de deu dies a casa
per a nens que el curs passat, en molts casos, ja van
restaurants –aquí sense mascareta– i discoteques i
sales de festa s’ompliran de gent. L’una cosa no excu-
escolars de nou haver de fer-ne dues o tres o quatre per diferents posi-
tius durant l’any. És el protocol per minimitzar el risc
sa l’altra, però val la pena pensar-hi un moment. L’es-
cola fa la profilaxi d’una societat que ha tornat a la in-
Xavier Miró de contagis a més famílies. Però molts dels pares dels teracció total frenètica?
T
A més de diputada, tam- blanc. Havíem de fer una
é intenció de fer bé és l’alcaldessa de l’Albi trobada, però se’ns va
una carrera llarga des del 2015. Quin càrrec inundar el poble i no va
en política? és més gratificant? poder ser. Quan ho anà-
Jo no he tingut Soc la primera dona a l’al- vem a reprendre el març
mai cap intenció de res. caldia de l’Albi, i crec que següent va esclatar la
Em van passant les coses. ser alcaldessa és, sens pandèmia, i encara no
Vaig entrar en política a
l’època de la Convergèn-
dubte, més gratificant.
Treballes directament pel
l’hem pogut fer. Ara tam-
bé farem un reconeixe- Anna Feliu i Moragues
cia del tripartit. Em vaig teu poble, per la gent que ment als voluntaris que
fer militant i, a partir coneixes. Pots canviar co- van ajudar a netejar les Nascuda el 1979 a l’Albi, Anna
d’aquí, no sé com, vaig ses de manera més direc- cases i el poble, que tam- Feliu és llicenciada en
acabar a la candidatura ta i ràpida. Al Parlament poc vam poder fer per cul- traducció i interpretació i va
municipal, i ara fa sis tot és molt més lent i no pa de la pandèmia. exercir de professora d’anglès
anys que vaig sortir esco- només depèn de tu. Com
llida alcaldessa. Una cosa a diputada, la nostra feina Té presents els proble-
en un institut. A més de
ha anat portant a l’altra. és incidir, però tampoc mes del món rural en la diputada, també és alcaldessa
Quan em vaig fer militant acabes decidint. En canvi, seva acció política? de l’Albi des del 2015.
no tenia intenció de dedi- en la política municipal, Un dels motius pels quals
❝ ❝
car-me a la política. Ho fe- sí. A més, jo estic en un soc aquí és per incidir en
ia com una manera de do- poble petit i la meva feina tot allò que fa referència
nar suport. com a alcaldessa no té res al món rural, perquè s’es-
a veure amb la d’un alcal- tà despoblant. Transver-
Hi havia precedents a la de d’una ciutat gran. Tant salment, segurament des
seva família?
No solíem parlar de políti-
jo com la resta de l’equip
de govern hi som per a
de molts departament es
poden fer moltes coses
La taula de diàleg no va Ser alcaldessa és més
ca, més enllà de quatre tot: per repartir coca per per ajudar el món rural. enlloc. No es pot parlar gratificant que ser
coses quotidianes. Però sí Sant Joan, parar i despa- Hi ha serveis que són bà- amb un interlocutor que diputada. Canvies coses de
que vaig tenir un besavi, rar taules en un sopar, es- sics als quals cal donar su-
en Cosme Moragues, re- combrar... L’alcalde d’un port, com ara les llars t’està fent el que t’està fent manera més directa i ràpida
publicà, que durant la dic- poble petit hi és per a tot d’infants, perquè si no les
tadura de Franco va estar perquè no té prou recur- famílies joves no vindran
tancat a la presó. Ell sí sos. La veritat és que o marxaran. A les Garri- Els ajuts al món rural be- qüent, i és gràcies al pagès tora del Departament de
que hi estava posat, tot i m’agrada i m’ho passo bé, gues tenim unes carrete- neficien el país sencer? que aquell que surt de Governació a Lleida i te-
que a casa no se’n parlava. i tinc la sort de tenir un res que fan misèria i que Sens dubte. Si hi hagués l’àrea urbana troba un nia com a consellera Me-
Ell mateix deia als seus bon equip, que és molt im- provoquen que una part més pastors que pogues- territori ben cuidat. ritxell Borràs. Que la teva
tres fills que no es poses- portant. de la comarca estigui gai- sin viure de la ramaderia consellera hagi de marxar
sin mai en política i que rebé desconnectada de tindríem els boscos més Ha tingut experiències a Brussel·les i després tor-
miressin com havia aca- El seu poble té res a veure l’altra. No pots anar d’un nets i menys risc d’incen- decebedores en política? ni i la posin a la presó és
bat ell, tancat a la presó. amb l’Albi d’Occitània? poble a l’altre sense que di forestal. El territori és La veritat és que no. Sem- dur. Veus tot el gabinet
El meu padrí [l’avi] quan La veritat és que no, però se’t talli la cobertura del com és i perquè hi ha gent pre he procurat treballar desmantellat, el delegat
tenia dotze anys anava a hi ha la coincidència que mòbil. Això ens deixa en- que el cuida. I qui el cuida per la meva terra i he fet del govern destituït.
veure el seu pare a la pre- vam iniciar l’agermana- rere. Tampoc tenim bona són els pagesos i els rama- el que he pogut. Tinc la Aquell moment sí que va
só i aprofitaven el viatge ment amb un poble al cos- connexió d’internet. Cal ders; molts cops són les consciència tranquil·la. ser trist. Anava a treballar
per fer estraperlo d’oli tat d’aquest Albi. Però el una discriminació positi- víctimes de moltes quei- Però sí que hi ha mo- i no hi havia ningú, ni sa-
d’oliva. En aquella casa, 22 d’octubre del 2019 va perquè necessitem xes. Sembla que el pagès a ments tristos. Quan es va bies com acabaria aquella
en aquella època, es va vam tenir els aiguats que més ajuda que els altres. vegades sigui un delin- aplicar el 155 jo era direc- situació.
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe:
Vpe pàg.:
pág:
1.785 €
4.903 €
Tirada:
Difusión:
Difusió:
9.705
7.894
Frecuencia:
Freqüència: DIARIO www
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 36,4%
Pág: 13
Pàg.:
972
A LA CASA Com va viure l’1 d’octu- TEATRE DE
GRAN DE LA bre?
UNIÓ A les Garrigues hi vam
tenir la visita de la Guàr-
LLORET
EUROPEA. dia Civil, tot i que no van OFERTA 2X1
La diputada ha triat
venir a l’Albi. Tothom LIMITADA
del seu arxiu perso-
estava molt alerta per si
nal una foto que es
venien. Fins i tot teníem
va fer al Parlament
una urna amb paperetes
Europeu, a Brussel-
falses. Va ser molt bonic
les, la casa que re-
perquè vam aconseguir
presenta els més de
que tothom pogués votar
400 milions de ciu- ELS GOSSOS
i es pogués fer el recomp-
tadans de la Unió amb Mercè Arànega
te. Va ser un dia molt Teatre de Lloret,
Europea. Com a al-
tens, però va sortir tot divendres 8 d'octubre,
caldessa de l’Albi, Per
bé. a les 20 h
representa els poc Preu de l'entrada:
més de 700 habi- 18 euros
En quin punt creu que es
tants que té aques-
troba el procés?
ta població de la co-
La gent hi és. Que la moti-
marca de les Garri-
vació s’ha perdut? Segur.
gues.
Quan vam votar l’1-O tots
■ CEDIDA
els sobiranistes anàvem
junts, fossis del partit que PROMETEU
fossis. Però la gent es des- Agrupación Señor Serrano.
moralitza quan veu que Espectacle sense adults, només infants.
|
16 Nacional | EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DEL 2021
Daniella Tilbury
“Fan falta més
estratègies de canvi”
Ure Comas senyar menys el que és el corrent d’ara, i ges o desavantatges d’entendre les coses màtica, tenim els joves que tenen molta
GIRONA ser més un far, il·luminar camins alter- de manera diferent, resultarà un canvi i ansietat climàtica, que se’n van als car-
natius, diferents, donar imaginació, es- això no és així. Canviar el món és molt rers a protestar, però protestant sí que
E
perança, i crear maneres diferents de re- complex i s’han de pujar escales per po- s’augmenta el coneixement, però no can-
ncara no fa un mes, la gibraltare- lacionar-nos en el nostre món i amb les der canviar, però també hi ha moltes via el món; fan falta més estratègies de
nya Daniella Tilbury era investida persones. serps que fan relliscar i llavors hem de canvi, entendre com es poden canviar les
doctora honoris causa per la Uni- preparar els estudiants perquè enten- professions, les feines, les comunitats, i
versitat de Girona (UdG) per la Com es fa això? Formant professionals o guin el joc del canvi. aquest estudi de canvi no està incorporat
seva trajectòria com a acadèmica i inves- com? a les carreres i això és el que jo demano.
tigadora en l’educació per al desenvolu- Sí, bé, des de ben petits; des de ben petits En la seva intervenció, precisament, ha
pament sostenible, i per l’excel·lència de tenen experiències en el món natural, comentat que s’han de veure els resul- També comenta que els models de nego-
la seva recerca i lideratge internacional. se’ls parla molt de reciclatge, dels proble- tats del canvi. ci han de canviar.
Actualment, és la primera comissionada mes de transport, però no se’ls donen Sí, que es participi en coses petites que Sí, s’ha de deixar d’utilitzar diners inver-
de Desenvolupament Sostenible i Gene- gaires oportunitats perquè imaginin puguin canviar, que aprenguin com es fa tits a finançar, és a dir, desinvertir, les
racions Futures del govern de Gibraltar, com seria el món d’aquí a 20 anys si po- un canvi, quines són les estratègies de indústries de combustibles fòssils. Parlo
un càrrec de nova creació per planificar, guéssim viure millor. canvi, com podem millorar-les, planejar- de les pensions acadèmiques. Les univer-
a llarg termini, una cultura de responsa- les millor, com s’han d’entendre contex- sitats públiques tenen els seus fons que
bilitat, sostenibilitat, emprenedoria i Aquesta és una de les preguntes que tos, motivacions... estan invertits per tenir els campus i
educació per a tota la població. Impulso- se’ls hauria de fer? moltes coses, i aquests fons s’inverteixen
ra de canvis en l’educació per al desenvo- Sí, visions per al futur. Per al procés edu- Per exemple? en bancs, en fons d’inversió, alguns dels
❝ ❝
lupament sostenible reconeguda inter- quals donen suport a les indústries de
nacionalment, va estar en el grup que va combustibles fòssils. Així, mentre ense-
crear, l’any 2007 a Austràlia, l’anomena- nyem i practiquem reciclatge als cam-
da L’hora del planeta, la iniciativa inter- pus, si els nostres diners encara servei-
nacional que cada any, a finals de març, xen per invertir en aquestes indústries
promou una apagada elèctrica als domi-
cilis particulars, empreses o comunitats
Estar dret en una classe L’educació ha de ser menys fòssils, hi ha una contradicció màxima.
Això ha de canviar. Hem de tenir una
per conscienciar sobre l’escalfament glo- ensenyant els problemes un mirall, ha de reflectir comptabilitat i transparència de les fi-
bal i per l’estalvi energètic, entre d’altres. del canvi climàtic ja no és menys el que és el corrent, i nances universitàries, on van, què pa-
El discurs de Tilbury a l’aula magna de la guen, i on és la inversió en carboni. Així
UdG va fer especial èmfasi en la necessi- suficient, s’ha de tractar ser més un far i il·luminar que només tenint contenidors de reci-
tat d’impulsar el canvi. d’una manera diferent camins alternatius clatge als campus ja no n’hi ha prou. Es-
tar dret en una classe ensenyant els pro-
En aquest context de crisi climàtica, blemes del canvi climàtic ja no és sufi-
quin ha de ser el paper de l’educació? catiu, escolar en particular, s’han de En aquest programa de Future Makers, cient, s’ha de tractar d’una manera molt
És una pregunta molt important perquè crear visions per al futur que són dife- un dels professionals que hi havia volia diferent. Hem de fer el que diem. Practi-
crec que no s’entén bé, això. Es treballa rents de les que tenim ara, i no només introduir un sistema de transport soste- car el que diem.
molt per donar dades, per parlar d’esce- educar-los per comprendre els proble- nible i ho tenia tot molt ben marcat, ho
naris actuals, dels problemes, d’engan- mes que tenim. Però quan parlem de ni- havia investigat, ho havia finançat, ho De fet, la desinversió universitària ja es-
xar nens en el que s’anomena resolució vell universitari és un altre tema. Crec tenia tot a punt, era qüestió de poder tà en marxa, segons va dir.
de problemes i intentar solucionar els que és molt important que tots els pro- convèncer les autoritats que ho adoptes- La desinversió universitària es pot consi-
problemes del moment, però no per com- grames educatius tinguin elements asso- sin. La seva visió era que presentaria el derar com un primer pas en la transició
prendre que cal canviar de rumb, que ciats amb el canvi. Llavors, una cosa és projecte, amb tota la informació, al mi- de l’educació superior a nous models de
s’ha de canviar la manera com vivim, saber que hi ha problemes, saber que vo- nistre encarregat d’això i que el ministre negoci, ja que l’estigmatització de les em-
com treballem, la manera com ens rela- lem una alternativa, però una altra cosa ho adoptaria, i això no és així. El minis- preses de combustibles fòssils causada
cionem. I tot això té a veure amb un can- és quin rol té l’individu, el grup, el profes- tre ho aplaudiria, diria que és molt bona per la desinversió pot provocar una com-
vi de xip i de crear visions alternatives sional a l’hora de fer aquells canvis. I ara idea, però per poder-ho adoptar de ma- pressió permanent dels múltiples comer-
del nostre món. I no s’està capacitant els mateix no estem desenvolupant les habi- nera sistemàtica es necessita entendre cials. Té el potencial de representar una
joves, els graduats, per pensar de mane- litats o les experiències que són adequa- com es fan canvis polítics, d’on vindrà el amenaça de gran abast per a les empre-
ra diferent. S’utilitzen les ciències, les des per poder realitzar aquests canvis. finançament de tot això, quins argu- ses de combustibles fòssils, ja que moltes
ciències socials per comprendre el nos- Per exemple, jo ara tinc un programa ments es necessiten, quina participació, universitats s’han unit a Stanford, Cam-
tre món, i s’equipen molt bé per poder que es diu Future Makers, que són perso- quin finançament, quin context social..., bridge, Oxford, Durham, Glasgow, Bath
encaixar en el món d’ara, però no per nes que ho han fet molt bé en l’àmbit i la universitat no prepara per a aquestes Spa, Hawaii, la Universitat Nacional
pensar com canviar-lo, com crear ca- acadèmic, advocats, professors, doctors, realitats de canvi, però sí que els dona les d’Austràlia i la Universitat de Tecnologia
mins diferents per a la nostra societat, però que quan els asseiem en una aula i motivacions. de Chalmers a l’hora de desinvertir i as-
perquè tinguem un futur diferent del els parlem del futur i els parlem de crear senyalar el compromís amb l’acció climà-
que estem emprenent. Llavors jo parlo canvis per a un futur diferent no saben Motivacions que després fan que apare- tica. Segons la meva opinió, la COP26,
de miralls i de fars, i que l’educació ha de com començar. Pensen que tenir una guin moviments com Fridays for Future. que tindrà lloc a Glasgow el proper mes
ser menys un mirall, ha de reflectir o en- discussió amb algú, explicar els avantat- Sí, per això tenim aquesta ansietat cli- de novembre, i amb la qual estic involu-
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 27.629 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 4.013 € Tirada: 9.705 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.903 € Difusión:
Difusió: 7.894
Vpe portada: 1.187 € Ocupación:
Espai pàg.: 81,85%
Pág: 17
Pàg.:
EL PUNT AVUI
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DEL 2021 | Nacional | 17
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
14a legislatura Anna Feliu Moragues Protagonistes Daniella Tilbury
Diputada de JxCat Nacional. Planes 12 i 13 Investigadora Nacional. Planes 16 i 17
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
1,20€
DIVENDRES · 8 d’octubre del 2021. Any XLVI. Núm. 15868 - AVUI / Any XLIII. Núm. 14738 - EL PUNT
NACIONAL. Plana 10
El director de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, i la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, ahir durant la presentació dels actes commemoratius ■ ACN
anys de
al fons de riscos pandèmia
del govern El primer cas de
sida a Catalunya
es va detectar
Dona suport al projecte de llei per certificar la a l’hospital Vall
concessió d’avals a servidors públics, com els d’Hebron el 1981
perseguits pel Tribunal de Comptes
NACIONAL. Plana 11
NACIONAL. Planes 4 i 5
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 27.279 Sección:
Secció: LOCAL
Vpe: 375 € Tirada: 9.855 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 4.202 € Difusión:
Difusió: 7.794
Vpe SEGRE
portada: 4.202 € Ocupación:
Espai pàg.: 8,92%
Divendres, 8 d’octubre del 2021 Pág: 9
Pàg.:
LAIA PEDRÓS
ssociació
esidència
ntregar ahir els
sociació Plançó
t una residència
GERARD HOYAS
a
da El Grup Alba presenta un calendari d’advent solidari interactiu
El Grup Alba de Tàrrega presen- Alba, que atén nens i joves amb cada casella, entre el dia 1 i el
elebrar ahir un ta per segon any consecutiu el dificultats especials. 24 de desembre, tindrà un arru-
tal a la plaça de seu calendari d’advent solidari La principal novetat d’aques- gat de xocolate, així com un joc
causa i comprar per recaptar fons per a les acti- ta edició és que es tracta d’un amb pistes i també una sorpresa
is a La Marató. vitats dels alumnes de l’escola calendari interactiu en el qual final.
02 DIARI DE TARRAGONA
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DE 2021
Formación y empleo
«Hemos escuchado a
la empresa, y por eso
acabamos de presentar
la primera experiencia
dual universitaria»
Ferran Mañé
Director del Observatori de
l’Ocupació de la URV
Empresas
y sector
formativo
acercamiento e interlocución entre
empresa y formación.
Ignasi Garreta, director de
Recursos Humanos de Grup
mejoran su
Pintaluba, empresa de Reus del
sector de la nutrición animal, lo
RAFAEL SERVENT describe así: «Hay un cambio posi-
TARRAGONA tivo: la empresa y el mundo edu-
cativo empiezan a estar alinea-
entendimiento
Las empresas y el sector formativo dos». La Formación Profesional
mejoran su entendimiento. Es la Dual, primero, donde las comarcas
principal conclusión de la mesa del sur de Catalunya fueron pione-
redonda en remoto organizada por ras, y la formación universitaria
el Diari de Tarragona y titulada dual, ahora, donde nuevamente la
Atracció i retenció de talent: els can- demarcación de Tarragona es pio-
vis que ens ha dut la pandèmia, nera (junto a otra experiencia en
donde participaron representantes Lleida), con la Universitat Rovira i
del tejido económico y formativo Virgili (URV) en cabeza, crean este
del Camp de Tarragona y Terres de marco de entendimiento.
La formación profesional dual, primero, y la formación l’Ebre, que debatieron sobre las Esta buena sintonía es la que
grandes tendencias en el mercado permite, en opinión de Ignasi Ga-
universitaria dual, como novedad de este curso, ponen laboral, aceleradas con el estallido rreta, que las empresas puedan
en sintonía el mundo empresarial y los centros formativos de la pandemia de Covid-19. «contratar gente joven y ofrecerles
Se consolidan los formatos híbri- un plan de desarrollo» en ellas.
dos de jornada laboral, el trabajo «Para mí -añade Garreta-, la for-
en remoto y por objetivos o la ne- mación dual es un éxito, y celebro
cesidad de contar con competen- que por fin la empresa y el mundo
cias digitales, a la vez que crece la educativo estén más alineados».
demanda de competencias ‘blan- Eso exige, sin embargo, «ser cohe-
das’ o ‘soft skills’ (flexibilidad, crea- rentes entre lo que damos interna-
tividad, capacidad de trabajo en mente a nuestros empleados y la
equipo, comunicación, resiliencia, marca que proyectamos hacia fue-
«Hay un cambio positivo: pensamiento crítico...). ra, el employer branding», añade.
«La FP Dual ha aprendido Aumenta también la demanda «En perfiles más jóvenes -explica
la empresa y el mundo a hablar el lenguaje de de empresas que cuiden a sus em- Garreta-, lo que la gente busca son
educativo empiezan a estar las empresas» pleados con programas para su empresas que tengan un propósito
alineados» Enric Roda
bienestar con los que se gana com- y un sentido. Quieren proyectos
Ignasi Garreta promiso y se mejora la productivi- ilusionantes, no venir a pasar el
Director de Recursos Humanos de
Director de RRHH de Grup Pintaluba dad. Y destaca, sobrevolando to- rato ocho horas al día, y que per-
Indústries Teixidó
dos estos elementos, un mayor mitan conciliar su vida».
Enric Roda, director de Re-
cursos Humanos de Indús-
tries Teixidó, empresa de Riude-
cols dedicada a la fabricación de
piezas mecanizadas de alta preci-
sión, coincide en «felicitar o agra-
decer que haya opciones formati-
vas como la FP Dual» o, mucho
más recientemente, la formación
universitaria dual, donde la URV
acaba de introducir este curso una
primera experiencia en el Grado
de Química.
Sobre ello, Enric Roda asegura
que «se trata de una noticia con
una trascendencia que no pode-
mos ni imaginar, y que veremos
plenamente de aquí a unos años
como una experiencia de éxito, tal
y como sucede hoy con la forma-
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: ECONOMIA
Vpe: 1.668 € Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: OTRAS
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
Vpe portada: 3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 63,44%
Pág: 3
Pàg.:
DIARI DE TARRAGONA
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DE 2021 03
a las empresas
u oficio de la mano de los maes- desde los institutos y los docentes,
tros, con los que trabajaba codo al tejido empresarial y sus forma-
con codo. Las profesiones pasa- dores. También organismos como
ban así de generación en genera- las Cámaras de Comercio hacen
ción, celosas de sus secretos. En posible esta realidad.
los tiempos modernos, y tras unos La Formación Profesional Dual
años de vacío, esta figura se ha responde a una necesidad laboral
vuelto a recuperar al constatarse y su funcionamiento es sencillo.
sus bondades, tanto para el em- El estudiante recibe parte de su
presario como para el futuro pro- formación en el centro educativo
Este sistema pedagógico combina la preparación en el centro fesional. No se encuentra en todos en el que cursa. Mientras, la otra
los sectores, aunque se trabaja pa- parte la obtiene mediante las ac-
educativo y en la compañía, facilitando la inserción laboral
Formació Utilitza metodologies per a impulsar el treball en equip, la resolució de problemes o la creativitat
Un alumno del Institut formación continuada de sus oportunidad y no nos podemos l’Ebre o el INS Montsià en Ampos-
Comte de Rius. alumnos. permitir que las personas de ta. Se da la circunstancia de que
FOTO: ALBA MARINÉ
nuestro país no se cualifiquen no son estudios cerrados, sino que
Salidas profesionales en la formación que más pueden variar de un año para
En este contexto, en Tarragona es oportunidades profesionales otro en función de la demanda
indiscutible el papel de la indus- ofrece, por ser la mejor laboral real de la sociedad.
tividades que realiza en la empre- los trabajadores que se van jubi- tria petroquímica y su entorno, alineada a las necesidades de Todo ello ha acabado con el es-
sa, donde su participación se divi- lando y contribuyen a la política donde existe un considerable las empresas». Por ello reclama tigma que durante mucho tiempo
de en dos fases. En un primer empresarial de responsabilidad margen de crecimiento de perso- «soluciones urgentes y que acompañó a los estudios de FP. Y
momento, el alumno accede en social corporativa. nal procedente de la FP. Una de den respuesta a todos». aunque todavía hoy algunas fami-
calidad de prácticas y al finalizar Por otro, los estudiantes mejo- las compañías que ha sido pione- lias relacionan el éxito formativo
este periodo, en un alto número ran su curriculum; desarrollan sus ra apostando por esta formación con la Universidad, los números
de casos, se inicia la estancia re- competencias profesionales en un es Repsol, lo que ahora se consi- del mercado laboral hablan por sí
munerada, ya sea en modo de entorno laboral real y se incorpo- dera un ejemplo de éxito. De he- solos.
beca o de contrato, período en el ran al mercado como aprendices cho, empezó implementando una Si bien la FP Dual requiere, so-
que completa su cualificación. cualificados. De igual manera, formación dual no reglada en bre todo, de llegar a un mayor
Los beneficios a largo plazo son formar parte del proyecto de una 1997, que posteriormente se re- número de empresas, lo cierto es
recíprocos para todas las partes. empresa desde antes incluso de gularía en Catalunya en 2012. Por que actualmente es una de las
Por un lado, las empresas incor- finalizar el grado formativo, supo- su parte, Dow y BASF son otras modalidades efectivas contra el
poran personal cualificado, for- ne un plus en la implicación del de las firmas que apuestan por la paro juvenil. No hay que olvidar
mado por ellas mismas y, por lo trabajador en la industria. FP Dual para sus nuevos emplea- que la tasa de desempleo en Cata-
tanto, de acuerdo a sus necesida- Finalmente, los centros incre- dos. lunya alcanzó a principios de año
des; captan talento de entre los mentan y mejoran su relación con Por lo que respecta a los grados el 27,3% en el colectivo de entre
jóvenes; crean una cantera de el tejido empresarial; están al día a cursar en los diferentes institu- 16 y 29 años, agravada por la
aprendices con los que sustituir en tiempo real; intercambian y tos y centros, destacan los ciclos pandemia.
Formació L’impuls de l’FP Dual i la relació amb les empreses, objectius claus del curs 21/22
L
’Institut de l’Ebre acull aquest curs Aquest curs 21/22 l’Institut de l’Ebre ha del centre.
21/22 al voltant de 1.300 alumnes superat les expectatives pel que fa a la FOTO: CEDIDA
que busquen en la Formació Profes- demanda d’estudis de Formació Profes-
sional créixer en l’àmbit personal i laboral. sional. Les dades de preinscripció eleva-
Per això, des del centre es treballa per in- des han generat un increment de places
crementar els vincles amb les empreses de disponibles del 10% en la majoria dels
l’entorn mitjançant la concreció dels pro- cicles de grau mitjà i grau superior. A
jectes que es treballen a l’aula, amb el més, s’ha creat un grup nou de Cures Au-
disseny de projectes d’Innovació i amb la xiliar d’Infermeria i de Farmàcia i Para-
creació de convenis de formació DUAL. farmàcia.
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: ECONOMIA
Vpe: 1.986 € Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: OTRAS
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
Vpe portada: 3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 75,53%
Pág: 14
Pàg.:
14 DIARI DE TARRAGONA
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DE 2021
Formación y empleo
La Universidad, entre la modalidad
dual y el aprendizaje continuado
La URV pone en marcha el primer grado de Química del Estado, en el que los alumnos se formarán tanto en la
facultad como en las empresas. Mientras, el programa de la UOC se dirige tanto a estudiantes como a profesionales
DIARI DE TARRAGONA
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DE 2021 15
DIARI DE TARRAGONA
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DE 2021 17
Entrevista Enric Roda és el director de Recursos Humans d’Industrias Teixidó i ens parla del futur laboral
en un món globalitzat on creu que la clau és una bona formació i tenir il·lusió
Formación y empleo
La vertiente social GLORIA AZNAR
TARRAGONA
ting digital. Y en el programa
45+, dirigido a aumentar la ocu-
pabilidad de personas de entre 45
de las Cámaras de
Formación a medida para las em- y 60 años, el grueso de la forma-
presas, cientos de cursos en abier- ción es esencialmente en compe-
to para toda la población, subven- tencias digitales». En este sentido,
cionados por el SOC o dirigidos mientras en las Terres de l’Ebre
Comercio
especialmente a los jóvenes, infor- son centrales los sectores agroali-
mación y asesoramiento... Las mentario, el embalaje, las coope-
Cámaras de Comercio son un ac- rativas o el del mueble, en Valls lo
tivo indiscutible en el impulso la- es la logística, entre otros. Tal es
boral del territorio en ambos la- así que la Cambra vallense se ha
dos del mercado, en el de la ofer- especializado en el sector y ha
ta y en el de la demanda. Si bien creado hace ya un par de años la
la formación, tanto de empleado- Escola de Logística, impulsada
res como de empleados, es uno junto a la Fundación ICIL y la
de sus distintivos, también lo es Universitat Rovira i Virgili (URV).
Son garantes del talento y toman la temperatura al tejido empresarial. su papel social. Son garantes del Una entidad que ha empezado a
talento, toman la temperatura del caminar con tres patas principa-
Forman a los dos bandos del espectro laboral, informan y asesoran tejido empresarial y acompañan les, tal como explica Josep Maria
los primeros pasos de las trayec- Rovira, su presidente: un labora-
torias profesionales. A grandes torio de logística donde todos los
términos, estos son los rasgos que interesados tienen a su alcance
comparten estas entidades, aun- los simuladores de Software de
que después, cada una de ellas los programas más prestigiosos
tiene peculiaridades específicas. del mundo; un foro Supply Chain
Talent Network, en el que comen-
tar y dialogar y finalmente, un
Los cursos varían en espacio de consultores, previo pa-
función de la necesidad go de una cuota. Todo a disposi-
ción de las empresas, pero tam-
real del mercado, desde bién de los estudiantes del Institut
hostelería a logística Jaume Huguet de Valls, en el que,
por otra parte, este año se ha ini-
ciado el módulo superior de logís-
Las Cámaras disponen de su tica y transporte.
propio programa de garantía ju- «Paralelamente, como escuela
venil PICE que en la práctica son de logística ofrecemos como míni-
planes de formación para jóvenes mo cuatro webinars al año dirigi-
de entre 17 y 29 años. «Son per- dos a estudiantes y profesionales
sonas que, en un momento deter- que trabajen en logística en la ac-
minado, ni trabajan ni estudian. tualidad, que tratarán cuestiones
Pueden cursarlo jóvenes que han de problemática real como puede
terminado una carrera universita- ser el Brexit, la última milla o la
ria, pero que no encuentran tra- importación de materias primas»,
Curso de jardinería del PICE bajo y se forman en otra discipli- sostiene Rovira, quien asegura
en Cunit, impartido por la na», comenta Josep Oriol, director que «la logística es transversal en
Cambra de TGN. FOTO: CEDIDA de formación de la Cambra de Ta- las empresas de nuestras comar-
rragona. Así, los objetivos en los cas, pero también en todo el mun-
diferentes municipios son dos. do».
«En primer lugar, que encuentren
trabajo y para ello intentamos ver
qué sector es prioritario en la zo- Imparten formación
na. Y en segundo lugar, si no lo a la carta en las
logran, que los jóvenes que han
dejado de estudiar se puedan re- empresas, en función
enganchar al mundo educativo». de sus necesidades
También Francesc Minguell, ge-
rente de la Cambra de Tortosa,
destaca el plan PICE. «Los escu- Asimismo, en el marco de la FP
chamos y los orientamos. Les Dual, la Cambra de Tarragona tie-
ofrecemos una primera formación ne en marcha una prueba piloto
genérica para encontrar el primer junto a las de Madrid, Sevilla y
empleo, para saber hacer una en- Navarra. «Se trata de los embaja-
trevista, un curriculum, etc., y si dores de la FP Dual. Es decir, jó-
aquella persona tiene muy claras venes que han cursado esta for-
las ideas, vamos hacia una forma- mación imparten charlas a los
ción específica». colectivos de garantía juvenil que
Los sectores a los que se dirigen están un poco más perdidos, para
las Cámaras son muy diversos y intentar reorientarlos. De esta
siempre en relación con la de- manera no se quedan estanca-
manda real de la sociedad, para dos», dice Josep Oriol.
lo cual estas entidades están en Pero los jóvenes son solo una
estrecha relación con los centros parte de los destinatarios. Tam-
educativos y la FP Dual. Como bién desempleados de todas las
destaca Jordi Just, presidente de edades o los ciudadanos en gene-
la Cambra de Reus, «atendemos a ral. Por ello, con el objetivo de
la diversidad. Nos adaptamos a llegar al mayor número de capas,
cada alumno según su perfil y sus la Cámara de Reus también traba-
necesidades. Es decir, en PICE po- ja en colaboración con diversas
demos encontrar desde un curso entidades, con centros de acogida
presencial de operarios de alma- de inmigrantes y otros de forma-
cén hasta otro online de Marke- ción ocupacional.
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: ECONOMIA
Vpe: 1.080 € Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: OTRAS
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
Vpe portada: 3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 41,06%
Pág: 19
Pàg.:
DIARI DE TARRAGONA
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DE 2021 19
Empresa La compañía ubicada en Reus ha triplicado su facturación en los últimos tres años
y su plantilla de profesionales se ha visto incrementada en un 40% en dos años
T
ECNOL estrenará nuevas oficinas es- las de ‘coworking’, ‘open spaces’, ocio y zo- briendo todas las necesidades del negocio
ta próxima primavera 2022. 10.000 nas verdes. y del entorno. En los próximos 6 meses, se
m² de instalaciones que contarán TECNOL es una empresa de Reus con 25 abrirán hasta 20 nuevas posiciones, y se
con la certificación LEED Gold. Esta certifi- años de experiencia, que en estos últimos prevé un incremento del 20% de la plantilla
cación asegura que la nave es un proyecto tres años ha triplicado su facturación. Su en los departamentos de logística, IT e in-
sostenible que cumple con los estándares plantilla de profesionales se ha visto incre- novación, de cara a 2022.
de ecoeficiencia, contribuyendo a la Agen- mentada en un 40% en estos últimos dos TECNOL es líder en la fabricación y distri- @tqtecnol TECNOL
da 2030 de la ONU. Las nuevas oficinas años. Durante este periodo de adaptación a bución de productos técnicos para la cons-
tendrán espacios dedicados al trabajo cola- los cambios externos, TECNOL ha amplia- trucción, equipamiento urbano y de mate- @TQ_TECNOL @ info@tecnol.es
borativo fomentando la creatividad con sa- do y creado nuevos departamentos, cu- rial sanitario.
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DE 2021
Economía
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: ACTUALIDAD
Vpe: 1.735 € Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
Vpe portada: 3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 65,96%
Pág: 2
Pàg.:
AGENCIAS ro–, que inicia ahora su andadura tos presentan 12.550 millones de millones. Las becas contarán en
MADRID parlamentaria con el objetivo de euros en medidas para jóvenes, este presupuesto con 2.199 millo-
entrar en vigor el próximo 1 de más de un 80% por encima de los nes, una cifra histórica que bene-
Más inversión pública, mucho enero. de este 2021. Destaca el bono de ficiará a 808.517 estudiantes y
más gasto social y partidas histó- Las cuentas partían de un te- 250 euros para facilitar el alquiler abarcará también a aspirantes a
ricas destinadas a los jóvenes. El cho de gasto récord de 196.142 a los jóvenes. Montero detalló que juez, fiscal o abogado del Estado.
Gobierno ha dejado claro que su millones de euros, una cifra que la medida tendrá un coste de 200 La formación profesional estará
án plan para salir de la pandemia pa- engloba 27.633 millones de fon- millones de euros y dará 250 eu- dotada con 2.075,9 millones.
no sa por seguir ‘enchufando’ recur- dos de la UE, destinados princi- ros a los jóvenes de entre 18 y 35
sos a la economía, confiando en palmente a industria y energía años con salarios inferiores a Gasto social récord
tura que la propia recuperación impi- (19,8%), investigación, desarro- 23.725 euros. Asimismo, dijo que El gasto social seguirá siendo
os da que el déficit se dispare duran- llo y digitalización (19,6%) e in- se limitará a los alquileres que prioritario para sostener a las fa-
te los próximos meses. fraestructuras y ecosistemas resi- ronden los 600 euros. Sin embar- milias, con una cifra nunca vista
En efecto, los presupuestos de lientes (17,4%). go, desde el Ministerio matizan de 240.375 millones de euros,
2022 contarán con un gasto ré- En concreto, los componentes que ese es el límite de las ayudas que supone más de la mitad del
es cord gracias a la inyección de los con mayor dotación serán política incluidas en el Plan Estatal de Ac- gasto nacional, que ascenderá a
fondos europeos y la recupera- industrial (3.184 millones), reha- ceso a la Vivienda 2022-2025. Un 431.300 millones de euros sin
os ción económica, que permitirán bilitación de vivienda (2.839), límite que puede ampliarse, en contar los fondos europeos. Mon-
incrementar la dotación de prác- movilidad sostenible (2.185), im- función de las circunstancias has- tero destacó que se trata de una
ticamente todas las políticas y pulso a la pyme (2.140) y moder- ta 900 euros. «El bono no estará cifra récord que supera en un
an a hacer guiños a jóvenes y a las nización de las Administraciones limitado por el precio del arren- 3,6% la de 2021 y que supone
o de rentas bajas. Públicas (1.795). damiento», aseguran. «seis de cada diez euros del pre-
, El Consejo de Ministros aprobó Y es que las políticas de juven- supuesto nacional».
rio, ayer el proyecto del Ley de Presu- Apuesta por los jóveness tud han concentrado buena parte El gasto en políticas de vivienda
ica- puestos Generales del Estado para Este alza tiene mucho que ver con de los grandes anuncios de estas crece un 33,9%; en servicios so-
s. 2022 –calificado como «de la re- el papel protagonista que la ju- cuentas, como el bono cultural de ciales, un 20,3%; y en pensiones,
cuperación justa» por la ministra ventud ha tomado en las cuentas 400 euros para jóvenes de 18 un 4,8%, mientras que baja el
de Hacienda, María Jesús Monte- públicas. En total, los Presupues- años, que tendrá un coste de 210 gasto en desempleo –un 10,2%,
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: ACTUALIDAD
Los sindicatos piden más ambición
Vpe: en vivienda.
1.255 € Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO Catalunya espera inve
Constantí. Es
reprèn el projecte
‘Centcelles, el
nostre objectiu’
Representants dels centres Un moment de la jornada
ó en la Audiencia de Tarragona. FOTO: DT educatius de Constantí: l’escola celebrada ahir. FOTO: DT
Mn. Ramon Bergadà i Centce-
lles, el col·legi Turó i l’Institut de presencial quan la situació ho
do negó los he- pueda comunicarse ni acercarse a Constantí, el MNAT i el Centre permeti. La ponència principal va
ía la versión de menos de 300 metros de la vícti- de Recursos Pedagògics del anar a càrrec de Margarita Palau,
ma. Y fija la responsabilidad civil Tarragonès van participar en cap de l’àrea de qualitat sanitària
Fiscalía solicita- en 6.000 euros. Y que durante 13 una jornada per tal de generar de les aigües i Riscos Ambien-
ado ocho años y años no pueda ejercer profesión y nous contextos d’aprenentatge tals del Ministeri de Sanitat. Fou
Pero al final del oficio que comporte contacto con per al projecte ‘Centcelles, el l’encarregada de presentar la
s conclusiones y menores de edad. nostre objectiu’ d’aquest curs ponència ‘Nova Directiva Aigües
del Código Pe- El abogado defensor, Tomàs Gi- 2021-2022. El programa es de Consum. Projecte nou Real
ás la pena y que labert –quien también fue conce- reprèn aquest curs i arriba a la Decret, context, tràmit i princi-
ocho y los doce jal del Ayuntamiento de Reus–, seva vuitena edició, després pals novetats’. Una ponència
afirmó ayer al Diari que «estoy que la pandèmia obligués a amb molta acollida amb una
cal solicita que absolutamente convencido de la interrompre’l l’any 2020. quarantena d’oients.
nte 11 años, no inocencia del acusado».
Baix Penedès
resa de Campaña
sobre la
a las calles prudencia
al volante
REDACCIÓN
L’ARBOÇ
oncentraciones se ha distribuido
ector dedicado a la automoción El objetivo es que los
jóvenes reflexionen sobre
las imprudencias a la hora
de circular
, Cubelles y Vi-
a sus playas.
nit, Jaume Ca-
mbién el man-
espigones para-
han configura-
laya en forma
igones son un
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: PROVINCIA
Vpe: 164 € Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
EN BREU
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
Vpe portada: 3.072 € Ocupación:
Espai pàg.: 6,23%
Pág: 27
Pàg.:
ultori mèdic
abonant aquestes conces- millorar i facilitar a la ciutadania
sionàries i que ascendeix a uns el correcte reciclatge d’aquest
170.000 euros, el 10% del residu, tan comú a les llars. El
en una botiga
pressupost de l’Ajuntament. En nou sistema de recollida és tan
concret, s’han actualitzat les senzill com posar l’oli vegetal
taxes per les llicències d’obertu- usat en ampolles de plàstic
ra d’establiments, la taxa de tancades i dipositar-les als
conservació del cementiri, la contenidors específics. Des-
taxa de recollida d’escombraries prés, una empresa externa en
un 4%, els preus del menjador farà la gestió i el posterior
escolar i els preus de l’ús del aprofitament. Aquest mes
onany, hi ha sis persones que estan pavelló, gimnàs i de la piscina. d’octubre, també s’habilitaran
punts de recollida de càpsules
el qual s’han de redactar les bases
L’Arboç. Servei de cafè per donar una millor
gestió a aquests residus.
d’atenció a les
abans de la Co- passi per ella es pugui parar a persones més L’Espluga de F.
a no funcionava comprar. grans de 75 anys Represa dels clubs
e desplaçar fins L’alcalde assegura que aquesta L’Arboç posa en marxa aquest
ar al metge. botiga és un servei més que es do- mes d’octubre un nou servei de lectura d’adults,
ma que s’ha de naria a la població, que ara ha d’atenció a les arbocenques i als infantils i juvenils
ra i un dels dos d’agafar el cotxe i anar fins a Pla arbocencs majors de 75 anys La Biblioteca Municipal Mossèn
vertiran en boti- de Manlleu o Pontons per com- per vetllar pel seu benestar. Ahir Ramon Muntanyola de l’Espluga
patx, en un ma- prar queviures. Però no solament es va fer la presentació d’aquest de Francolí ha reprès els tres
vendria aquests, sinó que l’objec- servei amb la participació de clubs de lectura actius; l’adult,
donaria servei tiu, recalca Pijoan, és que també totes les institucions implicades. l’infantil i el juvenil. L’objectiu és
al centenar de pugui oferir productes que es fan Aquest servei anomenat ‘Bon reforçar la comprensió lectora i
Ranxos i a Can al mateix municipi. dia’ serà totalment gratuït, i crear un entorn de convivència
al centenar més La previsió de l’alcalde és que consistirà en que totes les entre els lectors. Els clubs es
Mas Bermell. A les bases es puguin aprovar a la persones interessades rebran desenvolupen en un dels espais
a prop de la ca- Junta de Govern del proper mes com a mínim una trucada a la de la Biblioteca Municipal.
que la gent que de novembre.
DIARI DE TARRAGONA
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 24.251 Sección:
Secció: SOCIEDAD
DIVENDRES, 8 D’OCTUBRE DE 2021
Vpe: 1.474 € Tirada: 8.447 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Sociedad
Vpe pàg.:
pág: 2.630 € Difusión:
Difusió: 6.929
LA MARATÓ
DERRIBA ESTIGMAS
Preguntas a u
El apunte
Exposición ‘30 anys
de la teva Marató’
¿Perjudica c
La edición de este año también
calmantes?
es especial en tanto que el
programa solidario celebra 30 n
años. Por ello, se han diseñado Opinión l
acciones especiales y partici- Esta sección se publica c
pativas, como la exposición ‘30 todos los viernes p
anys de la teva Marató’. «La p
muestra será itinerante y viajará E
por toda Catalunya, ya que u
pretende ser un homenaje a t
todo lo que ha logrado la q
ciudadanía en estos 30 años», s
Imagen de la presentación de la trigésima edición de La Marató de destacó Lluís Bernabé en n
TV3 y Catalunya Ràdio, centrada en la salud mental. FOTO: CEDIDA declaraciones a ‘Catalunya c
Ràdio’. De hecho, la exposición v
viajará por diferentes centros
culturales hasta abril de 2022. u
S. F. / AGENCIAS mentales más habituales son la Ayer se inauguró la muestra, p
TARRAGONA ansiedad, la depresión y las adic- que se podrá visitar hasta el 30 JOSEP MARIA BERTRAN q
Médico
ciones. Todos nos quitan muchos de octubre en el Teatre Nacio- g
«Hay días en los que debes hacer años de vida plena, de bienestar y, nal de Catalunya. Por otro lado, R
I
un gran esfuerzo para salir y abrir- por lo tanto, se deben tratar con habrá que esperar hasta ngerir cualquier sustancia, u
te al mundo, porque te sientes urgencia». noviembre para tener el disco y sea natural o fruto de inves- s
cansado e insatisfecho de todo. La prioridad del programa soli- el libro, que conmemorarán las tigación, sin estar indicada f
Superado, superado por el día a dario, cuyo eslogan es La Marató tres décadas del proyecto por prescripción facultativa, c
día. Hay días en los que te sientes que trenca murs, es divulgar y sen- solidario, y también se pondrá aumenta la probabilidad de t
demasiado diferente, que no enca- sibilizar sobre la salud mental, a la venta una camiseta padecer efectos nocivos para la c
jas en ningún lugar… y que has para contribuir a la normalización solidaria con una ilustración salud. Para ejercer medicina se t
perdido el interés por todo y por y visibilización social. Al respecto, que ha hecho el diseñador exige acreditar grado y espe- h
todo el mundo. Y hay otros en los Lluís Bernabé, director de la Fun- Jordi Labanda. cialidad MIR: una media de
que te sientes invisible. Cuando lo dació La Marató de TV3 recono- entre nueve y once años de es- M
único que querrías es volver a te- cía, en declaraciones a Catalunya tudios y prácticas. Ya en el d
ner ganas de vivir. ¿I tú, te has Ràdio, que «la estigmatización ejercicio profesional, antes de f
sentido alguna vez así?». Los acto- provoca la discriminación y el si- prescribir una medicina a un r
45%
res Biel Duran y Mireia Oriol lencio de aquellas personas que la paciente se tiene muy en cuen-
muestran en un vídeo divulgativo, sufren». Él mismo hizo hincapié ta su historia clínica, para evi-
que también cuenta con las refle- en que «para trabajar contra la es- tar cualquier incompatibilidad
xiones de la psiquiatra Montserrat tigmatización desde La Marató o reacción indeseable a medi-
Dolz y la psicóloga clínica Àurea aportamos conocimiento, a través camentos. Cada persona es dis-
Moreno, además de la colabora- de la divulgación y la sensibiliza- de las personas con algún tinta.
ción musical de Lildami, como se ción». Así, incidió en la importan- problema de salud mental La automedicación es muy
convive con un trastorno mental. cia de dedicar una Marató a los no pide la ayuda que peligrosa, y es irresponsable A
Y de acuerdo con esta realidad, problemas de salud mental des- necesitaría aconsejar una substancia a un c
La Marató de TV3 y Catalunya pués de la pandemia: «La Covid familiar, un amigo o un vecino, m
Ràdio centrará su trigésima edi- nos ha enseñado que somos más sin tener los conocimientos y h
ción en la salud mental, resaltan- vulnerables de lo que pensamos, pericia médica. Es cierto que ci-
do el impacto social, sanitario y en que la investigación salva vidas y vilizaciones amazónicas, aun
a
la calidad de vida de las personas que juntos somos más fuertes. Es- sin contacto con la civilización, l
afectadas y su entorno. Así, el 19 te es el espíritu de La Marató». que todo el mundo puede tener sobreviven gracias a sus tradi- c
de diciembre se celebrará el pro- uno a lo largo de su vida, porque ciones y conocimiento de la na- n
grama solidario, cuyos detalles se la prevención en la infancia y la turaleza; pero ¡ojo!, la mediana c
dieron a conocer ayer. Al respecto, Esta será la tercera vez juventud es esencial, porque debe- de su esperanza de vida al na-
d
la vicepresidenta de la Corporació que La Marató se mos aprender a reconocer sus sín- cer es 20 años menor que la
Catalana de Mitjans Audiovisuals, tomas y porque solo así se acabará media de todos los países del
Núria Llorach, resaltó que «nos
dedicará a la salud rompiendo el estigma que todavía mundo.
hace mucha ilusión que la temáti- mental acompaña estos trastornos», des- En 1897, Félix Hoffman, de m
ca de la salud mental coincida con tacan desde la organización. Bayer, perfiló la Aspirina (de e
el 30 aniversario de La Marató. Por ello, la sensibilización dirigi- Spiraea ulmaria, flor donde se d
Pocos proyectos pueden decir que, Por ello, La Marató 2021 recu- da a los jóvenes resulta más nece- encuentra el ácido acetil salicí- d
año tras año, salen reforzados gra- perará las tradicionales sedes tele- saria que nunca, y entre el 18 de lico). Se consume una media t
cias a la confianza, el esfuerzo y la fónicas, adoptando las medidas octubre y 19 de diciembre, La de 40.000 toneladas anuales, s
implicación de la gente». sanitarias vigentes. Al respecto, las Fundació estima llevar a cabo al- hasta 120.000 millones de g
sedes situadas en el Port de Tarra- rededor de 5.500 sesiones divul- comprimidos al año. El éxito es c
‘Trencar murs’ gona y la Universitat de Lleida gativas en los centros educativos por su triple efecto: analgésico,
Una de cada cuatro personas ten- acogerán dos turnos de volunta- de secundaria, bachillerato y ciclos antiinflamatorio, antipirético. o
drá algún problema de salud men- rios, desde las 9 hasta las 21 h; la formativos, así como en otras en- Ahora también se utiliza como c
tal a lo largo de su vida. El 45% de sede del Palau de Congressos de tidades sociales, educativas y cul- antiagregante plaquetario; ad- m
las personas con algún problema Girona, tendrá tres turnos, desde turales de toda Catalunya. Todo ministrada poco después de un t
de salud mental no pide la ayuda las 10 hasta las 01.00 h; y la Fira ello contribuirá a que cerca de infarto agudo de miocardio dis- d
que necesitaría. La salud mental de Barcelona un total de 8 turnos, 200.000 jóvenes conozcan de cer- minuye el riesgo de muerte, y a m
todavía arrastra estigmas y mitos a partir de las 14 h y hasta las ca los trastornos mentales de la dosis pequeñas previene la for- e
que hay que romper. El conoci- 01.30 h. Asimismo, «La Marató mano de 400 profesionales, ya mación de coágulos y quizá v
miento es la vía más eficaz para por la salud mental será un pro- que, como destaca el actor Biel otras enfermedades graves. Pe- t
conseguirlo. Por ello, la psiquiatra grama lleno de belleza y sensibili- Duran en el vídeo divulgativo ela- ro, ¡ay!, puede causar perfora- c
y directora de l’Institut de Salut dad, que contribuirá a la divulga- borado para esta campaña «sin ción de estómago y hemorragia «
Mental del Hospital Clínic, Fina ción sobre estos trastornos a través una buena salud mental, no existe digestiva. La llegada de meta- «
Castro, dijo que «los trastornos del arte como hilo conductor. Por- una buena salud completa». mizol (Nolotil®, Neo-Melubri- p
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 299.698 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 32.023 € Tirada: 119.662 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 48.600 € Difusión:
Difusió: 85.628
Vpe portada: 146.730 € Ocupación:
Espai pàg.: 65,89%
Pág: 11
Pàg.:
i ESPAÑA
80% de catalán en las universidades
con políticas propias para garanti-
zar los derechos lingüísticos de la
comunidad universitaria». Fuentes
de esa comunidad universitaria te-
Los rectores firman un acuerdo para blindar la lengua incluso en doctorados y posgrados El colectivo de profesores Univer-
sitaris per la Convivència –que tra-
baja contra la vulneración
VÍCTOR MONDELO BARCELONA de la libertad ideológica
La extensión de la inmersión lin- en los campus catalanes–
güística a las universidades catala- se declara «muy preocu-
nas toma cuerpo. Los rectores de los pado» con que «se traten
ocho centros universitarios públicos de adoptar medidas de
de Cataluña han rubricado un docu- control lingüístico propias
mento por el que se comprometen a de otros tiempos feliz-
«garantizar el catalán como lengua mente pasados». «En
vehicular de las universidades, fijan- nuestras aulas conviven
do la cifra de un mínimo del 80% de las dos lenguas a diario
catalán en la docencia de cada gra- con total normalidad y se-
do, posgrado o máster como hito a ría lo deseable que conti-
alcanzar». Según los datos de la Ge- núe siendo así. Es inaudi-
neralitat, actualmente se imparten to que la Asociación Cata-
en catalán algo más del 50% de las lana de Universidades
asignaturas de las carreras. Públicas (ACUP) se pres-
Esta hoja de ruta, a la que ha teni- te a este tipo de presio-
do acceso EL MUNDO, fue suscrita nes», añade.
el pasado 30 de junio por los rectores Esta asociación duda de
de la Universitat de Barcelona (UB), la legalidad de la exten-
la Universitat Autònoma de Barcelo- sión de la inmersión a las
na (UAB), la Universitat Politècnica universidades, pues consi-
de Catalunya (UPC), la Universitat dera que «para implantar
Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de forma efectiva un 80%
de Girona (UdG), la Universitat de de docencia en catalán ha-
Lleida (UdL), la Universitat Rovira i bría que modificar la ley
Virgili (URV) y la Universitat Oberta de política lingüística que
de Catalunya (UOC). La iniciativa establece que en nuestros
partía de la agrupación estudiantil de campus alumnos y profe-
corte independentista Sindicat d’Es- sores podemos expresar-
tudiants dels Països Catalans, pro- nos en la lengua que pre-
motora del denominado Compromi- firamos». Y que, a la vez,
so contra la Crisis Educativa, donde «este porcentaje vulnera-
exige a las universidades «parar la ría seguramente las pre-
regresión que sufre el catalán en la El presidente de la Generalitat, Pere Aragonès, acompañado del vicepresidente, Jordi Puigneró. QUIQUE GARCÍA / EFE visiones que establecen
docencia y la investigación». muchas memorias de
Los rectores de las universidades Se da la circunstancia de que el to al estipulado inicialmente por la grado y que se han de respetar pa-
agrupadas en la Asociación Catala- tercero de los compromisos en ma- universidad, es decir, que fiscaliza- ra pasar las evaluaciones que regu-
na de Universidades Públicas teria lingüística asumido por los rá tanto a los profesores que deban Los rectores también larmente realiza la Agencia Nacio-
–ACUP– también asumen como rectores catalanes a través de la fir- impartir su clase en catalán y lo ha- quieren exigir catalán nal de Evaluación de la Calidad y
compromiso «implantar progresiva-
mente» y «fijar los mecanismos para
ma del documento acaba de empe-
zar a ser aplicado por la Generali-
gan en castellano como viceversa.
Pero el compromiso suscrito por para poder cursar Acreditación (ANECA), adscrita al
Ministerio de Universidades».
que las personas que cursen estudios tat, pues pedía «garantizar que se los rectores de Cataluña precisa un máster en inglés «Por otro lado, pretender que los
de posgrado, máster y doctorado en utiliza efectivamente la lengua pre- que esta fiscalización va encamina- estudiantes que vienen a realizar
castellano e inglés tengan también vista en el plan docente de cada da a «parar la regresión que sufre estudios en español o inglés acre-
conocimientos tanto de catalán co- asignatura». Bajo este pretexto, ha el catalán en la docencia», lo que litar que los estudiantes denuncien diten conocimientos de catalán
mo sobre el catalán». Esto es, impo- ordenado la Generalitat a las uni- deja a las claras las verdaderas in- a los profesores que cambien de nos parece sencillamente deliran-
ner el aprendizaje del catalán inclu- versidades catalanas elaborar infor- tenciones de la Generalitat. idioma en clase y así poder elaborar te. No vendrán. Este modelo difí-
so a aquellos alumnos llegados des- mes semestrales sobre «incidencias Tal y como ayer publicó EL MUN- los informes lingüísticos que les so- cilmente atraerá a profesores del
de otras comunidades o países para lingüísticas» en las aulas. Defiende DO, varias universidades catalanas, licita la Generalitat. Con los datos resto de España o de otros países,
completar su formación universita- el Gobierno catalán que vigilará como la de Lleida y la de Girona, es- recabados, asegura el Departamen- con el empobrecimiento intelec-
ria con estudios superiores. cualquier cambio de idioma respec- tán habilitando «buzones» para faci- to de Universidades, que «incidirá tual que eso implica», vaticinan.
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 299.698 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 25.956 € Tirada: 119.662 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 43.800 € Difusión:
Difusió: 85.628
Vpe portada: 146.730 € Ocupación:
Espai pàg.: 59,26%
Pág: 12
Pàg.:
ESPAÑA i
Educación EL NUEVO HORARIO ESCOLAR DE PRIMARIA
Para alumnos de 6 a 12 años HORAS TOTALES CURSO
LOE1 (2006) LOMLOE2 (2020)
HORAS SEMANALES POR CURSO
LOMLOE
casi el mismo
Matemáticas 560
2,8
545
Conocimiento del Medio 490
2,3
Natural, Social y Cultural 480
Educación Artística
385
365
315
360
1,7
1,7
Alegría quita horas de Religión en Primaria Educación Física
315
1,4
para que no pierdan Matemáticas o Ciencias 300
315
Religión 1
210
OLGA R. SANMARTÍN MADRID de Zapatero (2006), pero el proble-
50
La Educación Artística tendrá casi el ma es que la Ley Celaá ha cedido Educación en Valores 1,43
50
mismo peso que el Inglés en la nue- competencias curriculares a las au-
va Primaria. La ministra Pilar Ale- tonomías: el Estado ya sólo puede (1) La Lomloe reduce un 5% respecto a la LOE el horario obligatorio (2) Se complementarán con lo que determinen las CCAA
gría promoverá la Música y la Plásti- disponer sobre un 50% del horario (3) Se da en un solo curso
ca entre los alumnos de seis a 12 en las CCAA con lengua cooficial y
años al tiempo que reduce en un ter- un 60% en las restantes, mientras FUENTE: Ministerio de Educación J. Aguirre / EL MUNDO
cio las horas obligatorias de Religión que con la LOE los porcentajes eran
para poner más en valor estas ense- el 55% y el 65%. Eso supone, en la a las otras materias de la siguiente Educación Artística, marginada en o la creatividad tienen un efecto
ñanzas artísticas y reforzar también práctica, que el Ministerio tiene manera: 60 horas para Educación la LOE. Es la única de las materias beneficioso para el cerebro de los
las Ciencias, las Matemáticas y la 3.150 horas en toda la etapa cuando Artística; 15 horas para Conoci- que gana más horas que las que te- niños, pero los expertos también
Lengua Castellana y Literatura. antes tenía 3.305. Son 155 horas me- miento del Medio Natural, Social y nía con la ley de 2006: se pasa de insisten en la importancia de los
Así está recogido en el proyecto nos que obligan a apretarse el cintu- Cultural (así se vuelven a llamar 315 a 360 horas, a pesar de la ce- idiomas. ¿Qué debe prevalecer en
de real decreto de currículo, al que rón. No hay que olvidar que los con- ahora las Ciencias); 10 horas para sión competencial a las autono- el currículo? ¿Qué debe ser extra-
ha tenido acceso EL tenidos que fija el Go- Matemáticas y cinco horas para escolar? El debate está servido.
MUNDO, que Alegría bierno en el currículo Lengua Castellana y Literatura. También es reseñable el apoyo a
envió ayer a las se tienen que dar obli- Ahora Religión va a tener una ho- Lengua Castellana. El equipo de
CCAA. Ha atendido a gatoriamente en todos ra obligatoria a la semana por curso, Al ceder la Lomloe Alegría quería reforzarla para pa-
sus sugerencias y ha los territorios. Y las ho- frente a los 90 minutos semanales competencias, bajan liar la falta de español en las escue-
suavizado algunas ex-
presiones polémicas,
ras mínimas también:
hay un blindaje estatal.
que había con Zapatero. Las CCAA
podrán poner más tiempo, eso sí, o las horas obligatorias las de Cataluña, donde todas las
materias menos ésta se imparten
pero se mantienen el Luego las CCAA pue- usar su banco de horas para dejar la en todo el Estado en catalán. Lengua es la asignatu-
«sentido socioemocio- den completar temario cosa como estaba. Los obispos ten- ra con más horas (840 en total), pe-
nal» y la «perspectiva y horas. Van a tener drán que ir negociando con cada go- ro sólo gana cinco horas totales de
de género» en las Ma-
temáticas y siguen sin
más de 2.100 para dis-
poner a su antojo.
bierno regional para no perder in-
fluencia en el currículo de Primaria.
Siguen la perspectiva las que se arrancan a Religión. Con
menos de una hora por curso al
estar las reglas de ¿Qué ha hecho Ale- Actualmente (en la escuela sigue de género y el sentido año poco se puede hacer en Cata-
tres, los números ro- gría? Quitar un tercio este curso la Lomce de Wert), el pe- «socioemocional» luña, aunque al menos se blinda-
manos o el dictado.
La novedad ahora es
de horas a Religión
para intentar compen-
so de la Religión va desde los 45 mi-
nutos semanales que se imparten en en las Matemáticas rán cuatro horas obligatorias a la
semana: ahora se hacen sólo tres.
el tiempo que va a de- Pilar Alegría. A. HEREDIA sar el déficit del 5% en Aragón y Canarias a las dos sesiones Conocimiento del Medio y Mate-
dicar el Gobierno a ca- las materias que ve semanales que llegó a fijar en Nava- máticas salen más beneficiadas
da asignatura. Esto es muy relevan- más importantes. Los técnicos del rra. Entre medias está el resto de re- mías. Habrá, por tanto, 1,7 horas que Lengua, mientras que Educa-
te porque el horario escolar refleja Ministerio han puesto de aquí y han giones, con una hora (Galicia) o ho- semanales obligatorias a la sema- ción Física se queda igual. Otra no-
las prioridades de los gobernantes. quitado de allá durante cuatro me- ra y media semanales, como Madrid, na como mínimo. vedad es que vuelve Educación pa-
José Ignacio Wert no quiso fijar un ses para finalmente cerrar un sudo- que anoche expresó su intención de Es lo mismo que tiene Lengua ra la Ciudadanía (se llamará Edu-
número mínimo de horas para cada ku que, extrapolando el reparto de «mantener las horas de Religión que Extranjera, que pasa de 385 horas cación en Valores Cívicos), que
materia y dejó que cada CCAA pu- la LOE a la Lomloe, coge 90 horas se imparten en la actualidad». en la LOE a 365 en la Lomloe: 1,7 sólo se da en un curso y tiene ga-
siera las que considerara. Alegría se totales de las que teóricamente co- ¿Qué ocurre con el resto de las horas a la semana. Nadie discute rantizado un hueco fijo semanal de
ha basado en la estructura de la LOE rresponderían a Religión y se las da asignaturas? La gran triunfadora es que tocar un instrumento musical 1,4 horas. Igual que con Zapatero.
la denuncia de Arcuri
Las manifestaciones que Arcuri que defender a Juana Rivas».
entiende como vejatorias las reali- Abundó a renglón seguido: «Tam-
zó Montero en un acto público en bién hay que defender a Juana Rivas
El ex marido de Juana Rivas amenaza a la ministra Zaragoza el pasado 21 de junio,
donde señaló textualmente, de una
cuando el movimiento feminista di-
ce ‘Juana está en mi casa’, cuando el
con una querella de 80.000 € por daños a su honor mujer condenada por la Justicia movimiento feminista sale a prote-
por secuestrar a sus dos hijos por ger a Juana Rivas. Existe una justicia
espacio de varios meses, haciendo patriarcal que penaliza y criminaliza
QUICO ALSEDO MADRID presentación de una querella por in- caso omiso a las solicitudes de los a las madres que están defendiéndo-
Irene Montero, ministra de Igualdad jurias y calumnias, al entender que tribunales de que compartiera el se a sí mismas y sobre todo a sus hi-
del Gobierno de España, ha sido ci- Montero quebrantó sus derechos al cuidado con su padre: «No hay pa- jas de la violencia machista ejercida
tada el próximo 27 de octubre, en un tratarle públicamente como un mal- labras para explicar el sufrimiento por su pareja o ex pareja».
juzgado de Collado Villalba (Ma- tratador, y al obviar que su ex mujer de Juana Rivas. Qué se puede ha- Arcuri también actúa contra Íñigo
drid), para celebrar un acto de conci- ha sido condenada a dos años y me- cer para evitar estos asesinatos ma- Errejón, a quien pide 60.000 euros
liación con Francesco Arcuri, ex ma- dio de cárcel por secuestrar a los hi- chistas, esta violencia contra las en una conciliación similar. Si ni él ni
rido de Juana Rivas, según ha podi- jos de ambos entre 2016 y 2017. mujeres. Pues yo quiero dejarlo Montero, dentro de la previsible, se
do saber EL MUNDO. El italiano Arcuri ha pedido en dicha conci- muy claro: para evitar que los mal- avinieran a personarse en el acto de
solicitó el mes pasado dicha concilia- liación a Montero una cantidad de tratadores sigan asesinando y ejer- conciliación, Arcuri tendría vía libre
ción, obligatoriamente previa a la 80.000 euros por daños y perjuicios ciendo violencia contra los niños y La ministra Montero en el Senado. POOL para querellarse contra ellos.
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 7.045 Sección:
Secció: SOCIEDAD
Vpe: 1.748 € Tirada: 4.283 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 3.819 € Difusión:
Difusió: 2.013
JESÚS G. FERIA
Educación quiere
menos Religión y
más Lengua
y Matemáticas
► La reduce a una hora semanal en Primaria
pero estudia que compute en Bachillerato
Esparreguera fa
ora
col·lectiu.
Actualment, La Lliga està més
viva que mai, ja que en sis anys, i accions de formació
gràcies al compliment dels objec-
tius que es va posar la nova Junta
per millorar la
pel que fa al foment de la partici- convivència
amb un castell pació, ha passat de tenir 200 per- REDACCIÓ. ESPARREGUERA
previst a les 9 de sones associades a 1.270 socis i n El Servei Municipal de Media-
sòcies, cosa que es tradueix en ció d’Esparreguera està reforçant
galment «La Lli- unes 700 famílies que donen su- les accions formatives per millo-
ustrial i Agríco- port i participen de les iniciatives rar la convivència i fomentar el di-
els vilatans com proposades per l’ateneu. àleg i la gestió col·laborativa dels
dels espais soci- La Lliga forma part de la Fede- conflictes entre ciutadans. Un dels
de Capellades, ració d´Ateneus de Catalunya àmbits que actualment està tenint
m2 i amb apro- (FAC), que es va crear l’any 1983 i més participació en aquestes for-
0 habitants. La acull al voltant de 180 entitats cul- macions és l’educatiu. Aquest
ndada el dia 12 turals de tot Catalunya. curs s’està impartint formació en
amb la voluntat La programació que ha prepa- cercles de diàleg i mediació esco-
ltural i de lleure rat l’entitat per a la celebració del lar entre iguals en tres centres
es societats, ate- 120è aniversari aplegarà una qua- educatius del municipi, les esco-
imeres agrupa- rantena d’actes i activitats gratuï- les Estel i Montserrat i l’institut El
eren els únics tes de setembre de 2021 a gener Cairat. Hi participen professors i
entreteniment de 2022. alumnes.
ors, va subratllar bertat, però acaba quan comença municat,
Fecha:
Data:
“també explorarAudiència:
08/10/2021
l’obli-
Audiencia: 5.043 Sección:
Secció: ACTUALIDAD
el debat cal po- la del costat” i “a la gent li hauria gatorietat
Vpe:
de la vacunació
104 € Tirada:
als 1.884 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
a taula“. d’avergonyir posar en perill a al- centres de treball”
Vpe pàg.:
pág: per
2.400 € talDifusió:
de “fer
Difusión: 1.441
ari -de la vacuna- tres“. prevaldre l’interès
Vpe portada: general
2.400 € i la pàg.:
se-
Ocupación:
Espai 4,33%
Pág: 4
Pàg.:
perquè s’ha de- Per la seva banda, Foment del guretat sanitària”.
de Serrallarga la Bordeta
Vpe: 458 € Tirada: 1.884 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.400 € Difusión:
Difusió: 1.441
Vpe portada: 2.400 € Ocupación:
Espai pàg.: 19,07%
La Paeria ha licitat la contracta- La companyia e-distribución L’INEFC Lleida ha dut a terme la primera fase de la reforma ció i també s’ha precol·locat Pàg.:
un 12
Pág:
ció de l’obra de desamiantat de realizarà avui uns treballs de integral de l’aparcament del complex de la Caparrella, que sistema de reg a les jardineres.
la coberta de l’edifici polivalent manteniment i millora de la ha permès ampliar-lo fins a les 145 places. En la segona fase de l’actuació
al parc ambiental de Serrallar- xarxa de distribució a la Borde- urbanística, es posaran en xarxa
ga mitjançant contracte menor ta de les 7.30 a les 8.30 h. i de Lleida espais per guanyar més places els llums i es plantaran diferents
amb publicitat al perfil del con- les 18.30 a les 20 h. per tal d’in- XAVIER NADAL d’aparcament, augmentar la se- arbres d’espècies resistents per
tractant, per un import màxim crementar la qualitat del ser- L’aparcament disposa ara de 105 guretat dels usuaris, habilitar tal que l’aparcament tingui zona
de 41.741,87 euros i pel pe- vei electric. Per aquest motiu, places destinades als usuaris en carrils de circulació interior més d’ombra.
ríode d’octubre de 2021 fins al la companyia es veu obligada general i una zona delimitada amples i permetre l’aparcament L’aparcament del complex de
de novembre de 2021. L’àmbit a interrompre temporalment amb 40 places reservades per als marxa enrera per facilitar una la Caparrella estava molt deterio-
de la coberta amb fibrociment el subministrament d’energia professors i la resta de treballa- millor visibilitat a l’hora de des- rat, amb desnivells en el sòl i dife-
és de 269,77 m2, mesurats en elèctrica en trams de les avin- dors de l’INEFC. Per controlar l’ac- ocupar la plaça. A més, s’han in- rents clots després de la tala dels
projecció horitzontal i 277,44 gudes d’Artesa i Pla d’Urgell; cés a aquesta àrea, s’ha instal·lat crementat els espais destinats als arbres que es va fer, per evitar
m2 de superfície real. Degut els carrers Alcanó, Alfés, Extre- una barrera. vehicles de les persones amb mo- que poguessin caure sobre els ve-
al pas dels anys i a l’exposició madura, Isern, Metge Mercè, Un tècnic de l’INEFC va apun- bilitat reduïda i s’ha construït un hicles o les persones, i l’elimina-
a la intempèrie s’ha produït un Miquel Serra, Ponts, Puigverd, tar que les obres de millora del accés lateral al pàrquing. ció de les seves arrels. Feia més
deteriorament i una minva del Sifó, Solsona, i les travesseres pàrquing han consistit en la re- D’altra banda, s’ha dut a terme de 20 anys que no es feia una re-
conjunt de la coberta. Extremadura i Sant Jordi. organització i l’optimització dels la preinstal·lació de la il·lumina- forma tan important.
AXTERPLASTIC,
Andrés
como la gestión de los Administradores.
Lectura del informe de Auditores.
Tercero.- Creación página web de la so-
FOTO: Aj. Torres de Segre / Han començat per l’entorn de l’escola ciedad e inscripción de la misma en el
Registro Mercantil, siendo el nombre de
la página web https://www.axterplastic.net
farcit de praliné i caramel de lli- Cuarto.- Modificación art. 18 de los Esta-
mona. També ofereixen un nou Torres de Segre inicia el Pla tutos Sociales.
Quinto.- Ruegos y preguntas.
Sexto.- Redacción, lectura y aprobación
torró de polvoró, elaborat amb
praliné d’ametlla amb un toc de
canela i cobertura de xocolata
Local per la mobilitat segura del acta de la Junta.
Se pone a disposición de los señores ac-
cionistas, en el domicilio social, toda la
documentación relativa a las cuentas anu-
de caramel, juntament amb el L’Ajuntament de Torres de Segre tat les primeres mesures com la ales y a la aplicación del resultado corres-
torró de macadàmia amb vaini- ha iniciat l’execució del Pla Local constitució d’una zona d’espera pondiente al ejercicio 2020, así como el
Informe de Gestión y el Informe de los Au-
lla Bourbon, que completa les de Seguretat Viària (PLSV) i és a a la calçada, l’ampliació de vore- ditores de Cuentas sobre dicho ejercicio.
novetats alimentàries d’aquest l’entorn sensible de l’escola i la res i la creació de nous passos de Agramunt, 5 de Octubre de 2021.- El Ad-
ministrador solidario, Rafael Vadillo Ruiz.
any. llar d’infants on s’han implan- vianants.
Fecha:
Data: 08/10/2021 Audiencia:
Audiència: 15.690 Sección:
Secció: LOCAL
Vpe: 655 € Tirada: 6.237
Diari de
Frecuencia:
Freqüència:
Girona
DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 2.357 € Difusión:
Difusió: 4.483
Vpe portada: 4.242 € Ocupación:
Espai pàg.: 27,81%
Pág: 14
Pàg.:
s nya.
L’objectiu és que aquestes perso-
nes millorin la seva ocupabilitat
ció, inclosa al Pla amb l’adquisició de les aptituds i les
forçarà la millora competències derivades de la pràc-
comercial dels tica laboral, facilitant-los la possibi-
la instal·lació de litat d’incorporar-se al mercat labo- Els 5 joves en pràctiques que ha contractat Blanes. AJUNTAMENT DE BLANES
ensada, reduint la ral de manera estable i amb una ma-
ncidències vincu- jor duració. Els beneficiaris i bene- Treball Social al Departament d’Ac- va d’Ocupació Juvenil/Fons Social
stema i les neces- ficiàries són joves de 18 a 29 anys, i ció Social, i finalment una tècnica Europeu per reduir l’atur juvenil.
niment. treballaran durant sis mesos a jor- en integració social al Departament Totes cinc persones que s’han in-
enen un termini nada completa. de Participació Ciutadana com a di- tegrat a l’Ajuntament de Blanes han
24 mesos i s’han Les cinc persones nou contrac- namitzadora comunitària. hagut d’acreditar que tenen un títol
orari nocturn, per tades són tres noies i dos nois que Durant els sis mesos en què es- universitari, formació professional
ls serveis de mer- s’han incorporat a la feina en cinc taran treballant als respectius de- de grau mig o superior que els habi-
dependències diferents del consis- partaments, rebran acompanya- litin per a l’exercici professional.
fegeixen a les que tori blanenc. Dues persones auxili- ment a la inserció, així com orienta- També havien de ser beneficiàries
enovació integral ars administratives ho han fet d’una ció laboral de cara al seu futur. El del Sistema Nacional de Garantia
t mateix tram, de banda a Hisenda i de l’altra a Es- programa de Garantia Juvenil a Ca- Juvenil i estar inscrites com a de-
de longitud, i que ports. Un llicenciat en Ciències Am- talunya està cofinançat pel Servei mandants d’ocupació que encara
a inversió superi- bientals ho ha fet al Departament de d’Ocupació de Catalunya (SOC), la no ho estiguin (DONO) al Servei Pú-
s d’euros. Residus i Neteja; una graduada en Generalitat de Catalunya i Iniciati- blic d’Ocupació de Catalunya.
Caldes evita
l’abandonament Granollers recupe
prematur de
l’educació de 21 joves Popular per la Sal
Caldes de Montbui Es farà el 17 d’octubre en el marc de
Caldes ha aconseguit evitar
l’abandonament escolar pre-
matur de 21 joves, d’entre Granollers al de la Salut Me
15 i 18 anys, dels centres de la presentació d
Secundària, gràcies al progra- EL 9 NOU TOC y yo unidos
ma EDINS, un projecte soci- Granollers recuperarà el 17 de Judith Monts
oeducatiu iniciat a mitjan d’octubre la Caminada Popu- es farà al restau
2019 per millorar l’èxit esco- lar per la Salut Mental, que bana, a Cardede
lar dels alumnes amb dificul- celebrarà la seva sisena edi-
tats d’aprenentatge. El darrer ció després d’haver-se hagut
curs, el projecte va atendre de suspendre l’any passat a El Dia M
25 joves, dels quals 21 el causa de la pandèmia. L’acte de la S
van completar amb èxit. El s’emmarca en els actes que
programa es fa de la mà de la han organitzat ajuntaments Ment
Fundació Main. Les restricci-
ons imposades per la Covid-
i entitats de la comarca en el
marc del Dia Mundial de la
comme
19 han permès potenciar les Salut Mental, que es comme- aquest di
trobades individuals amb morarà aquest diumenge. La
els educadors socials, que caminada sortirà a les 10 del
han treballat aspectes com matí de la plaça Maluquer i dissabte a les 12
l’autoestima, la gestió emoci- Salvador, i les inscripcions ja D’altra banda, e
onal, els valors i les habilitats es poden formalitzar a través bre, el teatre El
socials. El programa del curs del web de l’Ajuntament. la Garriga acolli
2021/2022 començarà la set- Altres activitats destacades cle de dansa Los
mana vinent. amb motiu del Dia Mundi- la realidad, rela