Aquest tema podria estar anomenat ‘Relacions i funcions’, s’anomena ‘Teoria
de conjunts’ perquè li venia de gust al professor: de totes maneres, una relació
no és més que un conjunt de parells ordenats, així com ho és una funció. i. Repàs de teoria de conjunts Un conjunt és una col·lecció d’objectes. Els objectes que són a aquesta col·lecció s’anomenen elements: aquests pertanyen al conjunt. Als conjunts els hi pot pertànyer qualsevol tipus d’objecte, incloent conjunts d’objectes. Els objectes es poden classificar en conjunts i en objectes que no són conjunts: aquests s’anomenen objectes primitius. Fem servir majúscules per a representar conjunts, i minúscules per a referir-nos a objectes, siguin o no conjunts. El símbol E indica la pertinença a un conjunt. És habitual les primeres lletres de l’alfabet (a, b, c...) com a paràmetres o constants, que denoten objectes concrets; i les darreres (x, y, z...) com a variables, que poden denotar qualsevol objecte del domini. Si A i B són dos conjunts tals que tot element d’A pertany a B i tot element de B pertany a A, llavors A=B; això expressa que el que determina un conjunt són els seus elements, i no com el definim (dues propietats diferents amb la mateixa extensió determinen el mateix conjunt). Per referir-nos a propietats emprarem majúscules gregues. Segons el principi de comprensió, qualsevol propietat determina el conjunt dels objectes que tenen aquesta propietat: aquest conjunt rep el nom d’extensió de la propietat. El principi de comprensió duu a la paradoxa de Russell, que porta a pensar que si acceptem de forma estricta el principi de comprensió, la teoria de conjunts és contradictòria. Es presenta l’axioma de separació: s’ha de substituir el principi de comprensió per l’axioma de separació. Ens podem referir als conjunts tant per comprensió com per enumeració. A la diapositiva 32 del PowerPoint hi ha un error: on posa ‘parells’ hi hauria de posar ‘senars’. Es presenten les fórmules obertes i les fórmules tancades: les fórmules obertes expressen propietats (seria interessant repassar aquest concepte). Presentem la inclusió de conjunts, i distingim entre inclusió i inclusió pròpia. El conjunt sense elements s’anomena conjunt únic; un conjunt d’un sol element s’anomena singletó; un conjunt amb només dos elements, s’anomena parell. Es defineix el conjunt potència, també anomenat conjunt de les parts: es tracta del conjunt els elements del qual són tots els subconjunts d’un conjunt determinat. Si un conjunt té n elements, el seu conjunt potència tindrà 2 elevat a n elements. El conjunt buit està inclòs a qualsevol conjunt. Es presenten els conceptes d’unió, intersecció i diferència. Diem que dos conjunts són disjunts quan la seva intersecció és el conjunt buit. Es presenten diverses propietats a operacions entre conjunts.