1.

Una  afasia  de  conduccio  i  de  wernike  es  diferencien  fonamentalment  en:  
a. La  comprensio  
b. La  denominacio  
c. La  repeticio  
d. La  fluencia  
 
2. L’agnosognosia  es  
a. La  incapacitat  de  reconeixer  objectes  pel  tacte  
b. La  dificultat  per  reconeixer  cares  
c. La  incapacitat  per  reconeixer  el  dèficit  o  la  malaltia  
d. La  dificultat  en  el  reconeixement  de  sons  
 
3. Les  agnosies  
a. Son  causades  per  lesions  en  arees  primaries  o  secundaries  
b. Son  alteracions  del  reconeixement  
c. Acostumen  a  anar  associades  a  les  afasies  
d. Son  certes  b  i  c  
 
4. La  tomografía  per  emissio  de  positrons  (TEP)  
a. Es  una  técnica  estructural  metabolica  
b. S’utilitza  habitualment  a  nivel  clinic  
c. Analitza  les  taxes  metaboliques  regionals  de  glucosa  
d. Son  certes  a  i  c  
 
5. La  malaltia  dalzheimer  i  la  demencia  vascular  tenen  en  comu  
a. La  prevalencia  a  la  poblacio  general  
b. Linici  i  el  curs  de  la  malaltia  
c. La  presencia  de  la  síndrome  afaso-­‐apragtp-­‐agnosica  
d. Cap  de  les  anteriors  es  certa  
 
6. Una   lesio   al   fascicle   arquejat   dona   com   a   característica   un   trastorn   del   llenguatge  
consistent  en  
a. Alteracio  de  la  comprensio,  repeticio  i  llenguatge  no  fluent  
b. Llenguatge  fluent,  alteracio  de  la  repeticio,  bona  comprensio  
c. Llenguatge  no  fluent,  alteracio  de  la  denominacio  i  repeticio  
d. Llenguatge  fluent,  alteracio  de  la  comprensio  i  denominació  
 
7. En  els  accidents  vasculars  cerebrals  
a. Les  isquemies  apareixen  en  color  fosc  en  la  tomografía  computadoritzada  (TC)  
b. Es   preferible   utilizar   la   resonancia   magnética   (RM)   que   la   tomografía  
computarizada  
c. Les   hemorragues   es   manifesten   en   color   clar   en   la   tomogracia  
computadoritzada  (TC)  
d. Totes  les  anteriors  son  certes  
 

  1  
 8. La  incapacitat  per  duu  a  terme  moviments  previament  apresos  s’anomena  
a. Agnosia  
b. Dispraxia  
c. Apraxia  
d. Somatognosia  
 
9. Lalerta  es  defineix  com  la  capacitat  de  
a. Respondre  als  estimuls  del  medi  
b. Estar  atent  durant  un  periode  de  temps  
c. Estar  concetrat  durant  una  estona  
 
10. Mitjanzant  la  técnica  de  laudicio  dicótica  els  pacients  dretans  amb  seccio  de  cos  callos  
tenen  dificultats  per  dir  el  nom  dels  estimuls  
a. Presentats  per  loida  dret  
b. Preocesast  en  l’hemisferi  esquerre  
c. Presentats  per  loide  esquerre  
d. Processa  per  lhemisferi  contra  lateral  

(Discutible)  

11. La  ceguesa  cortical  p  central  es  dona  per  lesions  

a. Bitemporals  
b. Área  17  de  brodman  
c. Temporo  –  occipitals  bilaterals  
d. Área  18  i  19  de  brodman  
 
12. En  la  malaltia  de  parkinson  
a. Hi  ha  una  alteracio  de  la  capacitat  d’aprenentatge  
b. Hi  ha  un  deteriorament  de  tipus  cortaical  
c. Hi  ha  una  afectacio  del  llenguatge  
d. Cap  de  les  anteriors  
 
13. En   un   nen   que   ha   patit   una   macrolesio   a   lhemisferi   esquerre   i   presenta   una  
hemiplegia  dreta  d’espera  
a. Una  perdua  irreversible  del  llenguatge  
b. Una  perdua  irreversible  de  la  inteligencia  verbal  
c. Una  perdua  reversible  de  funcions  propies  de  lhemisferi  esquerre  
d. Una  perdua  reversible  de  les  funcions  visioperceptives  
 
14. En  el  síndrome  d’heminegligencia  
a. El   pacient   te   dificultat   per   atendre   els   estimuls   presentats   a   l’hemicamp  
visual  dret  
b. Hi  ha  afectacio  en  arees  visuals  primaries  
c. Pot  haverhi  una  reduccio  de  les  accions  motores  en  lhemicos  contralateral  a  la  
lesio  
d. Hi  ha  problemas  visioperceptius  a  l’hemicamp  visual  dret  

  2  
 15. Segons  la  teoría  de  la  funcio  cortical  proposada  per  luria,  les  arees  secundaries  de  la  
unitat  sensorial  
a. Elaboren  una  única  modalitat  sensorial  
b. Están  situades  devant  la  cisura  de  rolando  
c. Integren  informacio  de  diferents  Canals  sensorials  
d. Son  arees  d’associacio  polimodal  
 
16. Quan  focalitzem  l’atencio  a  un  estimul,  es  trcata  d’atencio  
a. Dividida  
b. Sostinguda  
c. Selectiva  
d. Focalitzada  
 
17. Una  de  les  tecniques  que  mes  s’utilitza  pel  diagnostic  de  l’epilepsia  es  
a. Audicio  dicótica  
b. Test  de  wada  
c. Electroencefalograma  coshi  
d. Tomografía  computadoritzada  TC  
 
18. Les  arteries  carotides  internes  formen  les:  
a. Arteries  cerebrals  anteriors  
b. Arteries  cerebrals  mitjanes  
c. Arteries  cerebrals  posteriors  
d. Son  certes  a  i  b  
 
19. La  tomografía  computoritzada  (TC):  
a. Dona  imatges  en  pla  sagital  
b. Te  major  poder  de  resolucio  que  la  resonancia  magnética  (RM)  
c. Es  una  técnica  lesional  o  estructural  
d. Dona  imatges  en  pla  coronal  
 
20. La  memoria  implícita  es  similar  
a. Memoria  declarativa  
b. Memoria  a  curt  termini  
c. Memoria  inmediata  
d. Memoria  procedural  
 
21. La  perdua  total  o  parcial  de  la  lectura,  escriptura  es  denomina  
a. Alexia  posterior  
b. Alexia  central  
c. Alecia  anterior  
d. Alexia  agnosica  
 
 
 

  3  
 22. Una  lesio  al  lobul  parietal  esquerre  en  persones  dretanes  pot  produir  apraxia:  
a. Ideomotriu  
b. Bucofacial  
c. Constructiva  
d. Central  
 
23. En  la  síndrome  d’hipercinesia  infantil  
a. Hi  ha  una  lesio  cerebral  demostrable  
b. Hi  ha  una  disminucio  d’atencio  
c. Hi  ha  sempre  un  CI  inferior  
d. Totes  les  anteriors  son  certes  
 
24. L’anomenat  “cntre  de  lectura  i  escriptura”  esta  localitzat  a:  
a. Área  40  brodman  
b. Área  38  brodman  
c. Girus  angular  
d. Girus  supramarginal  
 
25. Despres  d’un  traumatisme  crani  encefalic  
a. El  pacient  presenta  habitualment  perdua  de  consciencia  
b. Hi  ha  sempre  lesions  focals  i  difuses  
c. Poden  apareixer  trastorns  afasics  en  funcio  de  la  localitzacio  de  la  lesio  
d. Son  certes  a  i  c  
 
26. En  la  tomografía  computadoritzada  (TC)  
a. Els  ventricles  apareixen  en  color  clar  
b. Les  lesions  isquemiques  apareixen  en  color  mes  fosc  
c. El  crani  s’observa  en  color  fosc  
d. Una  hemorragia  cerebral  s’observa  en  color  mes  fosc  
 
27. En  l’envelliment  normal  hi  ha  
a. Preservacio  del  llenguatge  
b. Una  afectacio  de  les  funcions  frontals  
c. Una  devallada  global  de  les  funcions  superiors  
d. Son  correctes  a  i  b  
 
28. En  el  síndrome  confusional  cal  fer  diagnostic  diferencial  amb  
a. Afasia  wenike  
b. Demencia  
c. Síndrome  amnésica  
d. Totes  les  anteriors  son  certes  
 
 
 
 

  4  
 29. La  informacio  somatosensorial  es  processada  per:  
a. Girus  angular  
b. Lobuls  parietals  
c. Circumvolusio  precentral  
d. Áreas  primaries  i  secundaries  dels  lobuls  temporals  
 
30. En  el  desenvolupament  postnatal  del  nen,  les  arees-­‐secundaries:  
a. Maduren  durant  els  tres  primers  mesos  de  vida  
b. Tenen  una  maduracio  molt  lenta  i  una  elevada  pplasticitat  
c. Maduren  entre  els  3  mesos  i  els  5  anys  
d. Maduren  a  partir  dels  5  anys  
 
31. Els  meningiomes:  
a. Formen  a  part  de  les  meninges  
b. Tenen  un  mal  pronostic  
c. Son  tumors  benignes  a  diferencia  dels  gliomes  
d. Sinflinrtren  en  el  paranquimia  cerebral  
 
32. L’area  18  de  brodman  es  correspon  a:  
a. Área  visual  primaria  
b. Área  visual  secundaria  
c. Área  auditiva  primaria  
d. Área  somotasensorial  primaria  
 
33. Indica  l’afirmacio  correcta:  
a. El  “planum  temporal”  es  mes  gran  a  l’hemisferi  drent  que  a  l’esquerre  
b. La  circumvolucio  de  Heschl  correspon  a  l’area  auditiva  secundaria  
c. L’hemisferi  esquerre  te  un  funcionament  mes  analitic  que  holistic  
d. L’opercle  frontal  esta  mes  desenvolupat  en  l’hemisferi  dret  
 
34. La  dificultat  per  adquir  nova  informacio  despres  del  dany  cerebral  s’anomena:  
a. Amnesia  retrograda  
b. Amnesia  anterógrada  
c. Amnesia  remota  
d. Amnesia  global  
 
35. Els  lobuls  temporals  
a. Están  implicats  en  la  memoria  verbal  i  visual  
b. Están  situats  a  la  part  anterior  de  la  cissura  lateral  
c. Processen  informacio  auditiva  i  somatosensorial  
d. Totes  les  anteriors  son  certes  
 
 
 
 

  5  
 36. La  devallada  del  nivel  de  consciencia  es  caracteritza  de:  
a. El  síndrome  frontal  
b. La  demencia  vascular  
c. El  quadre  confusional  
d. La  malaltia  d’alzheimer  
 
37. Les  funcions  cognitives  del  lobul  frontal  es  localitzen  a  
a. Arees  4  i  6  de  brodman  del  cortex  prefrontal  
b. Cortex  premotor  i  prefrontal  
c. Cortex  orbitrofrontal  
d. Cortex  prefrontal  dorsolateral  
 
38. La  técnica  de  l’audicio  dicótica  
a. Es  una  técnica  funcional  
b. Es  la  técnica  mes  fiable  per  l’exploracio  la  lateralitat  del  llenguatge  
c. Permet  l’exploracio  de  la  lateralitat  auditiva  
d. Permet  que  s’anulin  les  vies  ipsilaterals  i  es  mantinguin  les  contra  laterals  
 
39. Un   pacient   Esquerra   contrariat   que   ha   patit   un   hematoma   a   l’hemisferi   dret   podrá  
presentar:  
a. Problemas  de  llenguatge  
b. Dificultats  en  l’expressio  verbal  
c. Problemas  en  la  comprensio  del  llenguatge  
d. Totes  les  anteriors  son  certes  

(Discutible)  

40. En  el  síndrome  confusional  es  pot  trovar  alterada  

a. L’atencio  
b. La  memoria  
c. El  nivel  de  consciencia  
d. Totes  les  anteriors  son  certes  
 
41. La  memoria  a  curt  termini  
a. Fa   referencia   al   material   que   es   recorda   inmediatament   despres   que   s’ha  
presentat    
b. Te  una  capacitat  ilimitada  
c. Es  la  memoria  que  ens  permet  recordar  fets  recents  
d. Son  certes  a  i  b  
 
42. La   probabilitat   que   una   persona   esquerrana   presenti   afasia   despres   d’una   lesio   a  
l’hemisferi  Esquerra  es  del:  
a. 96%  
b. 15%  
c. 25%  
d. 70%  

  6  
 43. Quin  d’aquests  trastorns  no  s’observara  despres  d’una  lesio  a  l’area  44  de  brodman  
a. Alteracio  de  la  repeticio  
b. Reduccio  de  la  fluencia  
c. Dificultats  en  la  comprensio  
d. Alteracio  de  l’escriptura  
 
44. La   disminucio   o   reduccio   del   flux   sanguini   cerebral   que   produeix   necrosi   o   mort   del  
teixit  cerebral  s’anomena  
a. Aneurisma  
b. Isquemia  
c. Angioma  
d. Anoxia  
 
45. La  circumvolucio  post  central  processa  informacio  
a. Visual  
b. Somatosensorial  
c. Motora  
d. Auditiva  
 
46. La  malaltia  d’alzheimer  
a. Te  un  inici  agut  i  un  curs  progressio  
b. A  diferencia  de  la  malaltia  de  pick  es  una  demencia  cortical  
c. Es  pot  diagnosticar  definitivament  amb  la  resonancia  magnética  (RM)  
d. Es  una  demencia  degenerativa  primaria  
 
47. Lalteracio  del  reconeixement  de  cares  es  denomina  
a. Autopagnosia  
b. Prosopagnosia  
c. Astereognosia  
d. Anosognosia  
 
48. La  capacitat  de  dibuixar  es  una  manifesta  de  la:  
a. Praxi  constructiva  
b. Praxi  ideatoria  
c. Praxi  simbolica  ideomotriu  
d. Praxi  gestual  
 
49. El  subtest  de  semblances  del  WAIS  
a. Es  una  mesura  del  raonament  abstracte  
b. Pot  representar  una  devallada  significativa  a  la  malaltia  d’alzheimer  
c. Es  una  mesura  de  la  memoria  lógica  
d. Son  certes  a  i  b  

  7  
 50. Una  disfasia  es  
a. Una  perdua  parcial  del  llenguatge  en  el  nen  deguda  a  una  lesio  cerebral  
b. Una  dificultat  en  larticulacio  del  llenguatge  en  el  nen  
c. Una  dificultat  del  llenguatge  en  el  nen  amb  lesio  cerebral  
d. Una  dificultat  en  ladquisicio  del  llenguatge  en  el  nen  
 
51. El  sistema  nervios  central  (SNC)  esta  format  per:  
a. El  cervell  i  els  nervis  espinals  
b. La  medulla  espinal  I  lencefal  
c. La  medulla  espinal  I  els  nervis  cranials  
d. Lencefal  I  els  nervis  cranials  
 
52. El  subtest  de  digits  de  l’escala  WAIS  
a. Es  una  mesura  de  la  memoria  a  curt  termini  
b. Es  una  mesura  del  “span”  del  subjecte  
c. Es  similar  a  la  proba  de  cubs  de  Crosli  pero  a  nivel  verbal  
d. Totes  son  certes  
 
53. La  malaltia  de  Pick  
a. Cursa  amb  alteracio  bifrontal  
b. Acostuma  a  anar  lligada  a  la  presencia  de  deteriorament  del  llenguatge  
c. Es  una  demencia  degenerativa  primaria  
d. A  i  c  son  correctes  
 
54. Son  afasies  no  fluents  
a. Afasia  de  broca  i  afasia  motora  transcortical  
b. Afasia  de  wernike  i  afasia  de  conduccio  
c. Afasies  transcorticals  
d. Cap  de  les  anteriors  es  certa  
 
55. Els  lobuls  parietals  
a. Processen  informacio  auditiva  
b. Están  situats  a  la  part  anterior  de  la  cissura  de  Rolando  
c. Processen  informacio  somatosensorial  
d. Son  certes  b  i  c  
 
56. Les  funcions  motores  i  premotores  del  lobul  frontal  es  localitzen  a:  
a. Circumvolucio  postcentral  
b. Cortex  prefrontal  dorsolateral  
c. Arees  4,6,  i  8  de  brodman  
d. Cortex  prefrontal  orbital  
 
 
 
 

  8  
 57. La  isquemia  
a. Es   la   disminusio   de   flux   sanguini   cerebral   que   produeix   necrosi   del   teixit  
cerebral  
b. Produeix  sempre  trastorns  afasics  
c. Es  visualitza  amb  imatges  clares  a  la  tomoggrafia  computaritzada  (TC)  
d. Son  certes  a  i  b  
 
58. El  trastorn  mes  caracteristic  de  la  síndrome  confusional  es  de  
a. Ranament  
b. Atencio  
c. Inteligencia  
d. Llenguatge  
 
59. Una  lesio  al  girus  angular  de  l’hemisferi  esquerre  afectara  
a. La  lectura  i  comprensio  auditiva  
b. La  capacitat  de  prediccio  
c. La  lectura  i  escriptura  
d. La  fluencia  verbal  
 
60. Quines  d’aquestes  patologies  cursen  amb  deteriorament  de  tipus  subcortical  
a. La  malaltia  de  pick  
b. La  malaltia  de  parkinson  
c. La  corea  de  hungtinton  
d. Son  certes  b  i  c  
 
61. La  circumvolucio  precentral  correspon  a:  
a. L’area  motora  primaria  
b. L’area  somatosensorial  primaria  
c. L’area  4  de  brodman  
d. Son  certes  a  i  c  
 
62. La   principal   característica   que   permet   fer   el   diagnostic   diferencial   entre   el   quadre  
confusional  i  la  demencia  es  
a. La  reversibilitat  i  l’afectacio  global  de  funcions  cognitives  
b. La  devallada  del  nivel  de  consciencia  
c. Lafectacio  del  llenguatge  
d. Totes  les  anteriors  son  certes  
 
63. La  cissura  de  rolando  
a. Delimita  la  part  anterior  i  posterior  del  cortex  
b. Es  trova  entre  els  lobul  frontal  i  parietal  
c. Delimita  el  lobul  temporal  
d. Son  certes  a  i  b  
 
 

  9  
 64. Latencio  selectiva  fa  referencia  a  la  capacitat  per:  
a. Atendre  dos  estimuls  al  mateix  temps  
b. Focalitzar  latencio  en  un  estimul  
c. Mantener  atencio  durant  un  determinat  periode  de  temps  
d. Cap  de  les  anteriors  es  certa  
 
65. Una  lesio  en  el  fascicle  arquejat  provoca:  
a. Problemas  de  fluencia  verbal  i  dificicultats  en  la  repeticio  
b. Dificultats  en  la  repeticio  i  preservacio  de  la  fluencia  verbal  
c. Problemas  de  comprensio  verbal  i  alteracio  de  la  repeticio  
d. Dificultats  en  la  denominacio  i  preservacio  de  la  repetició  
 
66. Son  afasies  fluents  
a. Afasia  de  broca  i  afasia  de  conduccio  
b. Afasia  de  wernike  i  afasia  de  conduccio  
c. Afasia  de  conduccio  i  afasia  motora  transcortical    
d. Afasia  motora  transcortical  i  afasia  de  wernike  
 
67. L’amnesia  anteriograda  es  defineix  com:  
a. Dificultat  per  aprendre  material  nou  despres  del  trastorn  neurologic  
b. Dificultat  per  recordar  situacions  anteriors  a  l’estat  de  coma  
c. La  dificultat  en  recordar  fets  anteriors  a  un  traumatisme  crani-­‐encefàlic  
d. Cap  de  les  anteriors  
 
68. Les  arees  secundaries  de  la  unitat  sencorial  
a. Son  arees  d’associacio  polimodal  
b. Processen  basicament  estimuls  somatosensorials  
c. Elaboren  una  única  modalitat  sensorial  
d. Integren  la  informacio  de  diferents  Canals  sensorials  
 
69. Una  lesio  al  lobul  temporal  esquerre  pot  provocar  
a. Afasia  de  broca  amb  dificultats  en  la  repeticio  
b. Afasia  de  wernike  amb  reduccio  de  la  fluencia  verbal  
c. Llentguatge  fluent  amb  parafrasies  i  alteracio  de  la  repeticio  
d. Dificultats  en  la  repeticio  amb  preservacio  de  la  comprensio  
 
70. Lafasia  motora  transcortical  i  afasia  sensorial  transcortical  tenen  en  comu  
a. Déficit  de  comprensio  
b. Reduccio  de  la  fluencia  
c. La  relativa  bona  capacitat  de  repeticio  
d. La  relativa  bona  capacitat  de  comprensio  
 
 
 
 

  10  
 71. La  figura  complexa  de  A.  Rey  permet  avaluar  
a. La  memoria  visual  inmediata  
b. Les  funcions  visioperceptives,  visioespacials  i  visiocontructives  
c. La  memoria  visual  a  llarg  termini  
d. Son  certes  b  i  c  
 
72. Lesions  temporals  dretes  poden  produir  en  persones  dretanes  
a. Alteracions  en  la  memoria  a  curt  termini  
b. Alteracions  en  la  memoria  verbal  
c. Déficits  en  la  memoria  verbal  inmediata  
d. Cap  de  les  anteriors  es  certa  
 
73. En  la  sindeome  confucional  cal  fer  diagnostic  diferencial  amb  
a. La  demencia  
b. Lafasia  de  Wernicke  
c. La  síndrome  amnésica  
d. Totes  les  anteriors  son  certes  
 
74. La  perdua  total  o  parcial  de  la  lectura  i  escriptura  es  denomina  
a. Alexia  central  
b. Alexia  posterior  
c. Alexia  anterior  
d. Alexia  agnosica  
 
75. L’apraxia  ideomotriu  en  dretans  s’associa  correntment  a  lesions:  
a. L’hemisferi  esquerre  
b. Frontals  bilaterals  
c. A  l’hemisferi  dret  
d. Temporals  drets  
 
76. Indica  l’afirmacio  correcta  
a. Els  dretans  poden  tenir  una  presentacio  bilateral  del  llenguatge  
b. Un  30%  dels  esquerrans  tenen  el  llenguatge  en  l’hemisferi  dret  
c. Els   esquerrans   poden   tenir   una   representacio   del   llenguatge   en   els   dos  
hemisferis  
d. La   probabilitat   de   tenir   el   llenguatge   a   l’hemisferi   dret   en   un   Esquerra   es  
superior  a  la  de  tenir-­‐lo  a  l’hemisferi  esquerre  
 
77. Els  pacients  amb  seccio  del  cos  callos  pel  tractament  d’epilepsia  
a. Tenen   dificultats   per   dir   el   nom   dels   estimuls   verbals   presentats   per   l’oide  
dret  en  l’audicio  dicótica  
b. Presenten   extincio   dicótica   per   l’oida   esquerre   quan   es   presenta   material  
verbal  
c. Poden  procesar  estimuls  verbals  ammb  mes  facilitat  que  els  no  verbals  
d. Son  certes  a  i  c  

  11  
 78. L’hemisferi  dret  en  subjectes  dretans  
a. Te  major  pes  especific  que  l’hemisferi  esquerre  
b. Esta  implicat  en  les  funcions  visioperceptives  
c. Te  un  funcionament  mes  analitic  que  holistic  
d. Son  certes  a  i  b  
 
79. La  ceguera  central  es  dona  per  lesions  
a. Temporals  bilaterals  
b. Parieto-­‐occipitals  bilaterals  
c. Occipitals  bilaterals  
d. Parietals  bilaterals  
 
80. La  malaltia  d’alzheimer  i  la  demencia  vascular  es  diferencien  en  
a. Una  prevalença  a  la  poblacio  general  
b. L’edat  d’inici  de  la  malaltia  
c. L’inici  i  el  curs  de  la  malaltia  
d. Son  certes  a  i  c  
 
81. La  técnica  mes  fiable  per  a  coneixer  la  lateralitat  cerebral  del  llenguatge  es  
a. El  test  de  Wada  
b. El  taquistoscpopia  
c. L’audicio  dicótica  
d. La  palpitacio  dihaptica  
 
82. Despres  d’un  traumatisme  craniencefalic  el  pacient  pot  presentar  
a. Dificultats  d’atencio  
b. Alentiment  en  el  processament  mental  
c. Un  quadre  confucional  durant  un  periode  de  recuperacio  de  la  consciencia  
d. Totes  les  anterios  son  certes  
 
83. Indica  l’afirmacio  correcta  
a. La  circumvolucio  de  Heschi  correspon  a  l’area  auditiva  primaria  
b. El  planum  temporal  es  mes  gran  a  l’hisferi  dret  que  al  esquerre  
c. L’hemisferi  esqueerre  es  mes  gran  que  el  dre  
d. L’opercle  frontal  esta  mes  desenvolupat  a  l’hemisferi  dret  
 
84. L’afasia  de  broca  i  de  wernike  es  diferencien  fonamentalment  en:  
a. La  comprensio  i  la  repeticio  
b. La  denominacio,  la  lectura  i  l’escriptura  
c. La  comprensio  i  la  fluencia  verbal  
d. La  fluencia  verbal,  la  lectura  i  l’escriptura  
 
 
 
 

  12  
 85. L’afasia  de  broca  esta  provocada  per  una  lesio  
a. 44  de  brodman  en  el  lobul  frontal  
b. Área  22  brodman  lobul  temporal  
c. Área  44  brodman  lobul  parietal  
d. Área  22  brodman  lobul  frontal  
 
86. En  el  llenguatge  
a. Hi  están  implicats  de  forma  discreta  el  talem  i  hipotalem  
b. Hi  ha  una  implicacio  basicament  subcortical  
c. Hi  esta  implicat  fonamentalment  el  cortex  cerebral  
d. Cap  de  les  anteriors  es  certa  
 
87. La  memoria  procedural  
a. Es  la  capacitat  per  adquirir  coneixements  i  fets  que  son  directament  accesibles  
al  coneixement  conscient  
b. Es   la   capacitat   d’adquirir   coneixements   i   fents   que   no   son   directamnet  
accesibles  al  coneixement  consicent  
c. Es  un  tipus  de  memoria  declarativa  
d. Tipus  de  memoria  explicita  
 
88. La  disfasia  es  
a. Una  perdua  del  llenguatge  deguda  a  una  lesio  cerebral  
b. Una  dishabilitat  especifica  de  l’aprenentatge  del  llenguatge  
c. Una  dificultat  en  l’adquisicio  del  llenguatge  deguda  a  una  lesio  cerebral  
d. Una  dificultat  en  larticulacio  del  llenguatge  
 
89. L’apraxia  constructiva  pot  avaluar-­‐se  amb:  
a. Dibuix  
b. Els  cubs  de  corsi  
c. Els  cubs  de  WAIS  
d. A  i  c  son  certes  
 
90. En  la  tomografía  computadoritzada  (TC)  
a. Els  ventricles  apareixen  de  color  clar  
b. El   crani   apareix   en   el   mateix   color   que   en   la   sequencia   t2   de   la   resonancia  
magnética  (RM)  
c. Una  hemorragia  apareix  en  color  mes  clar  
d. Son  certes  b  i  c  
 
91. En  la  tomografía  computodaritzada(tc):  es  difereint  a  l’anterior  
a. Els  ventricles  apareixen  en  color  clar  
b. Les  lesions  isuemiques  apareixen  color  mes  fosc  
c. El  crani  s’observa  en  color  fosc  
d. Una  hemorragia  cerebral  sobserva  en  color  mes  fosc  
 

  13  
 92. Son  tecniques  funcionals  
a. L’audicicio  dicótica  i  la  presentacio  taquitoscopia  
b. La  tomografía  per  emissio  de  psoitrons  i  la  tomografía  compuadoritzada  
c. La  tomografía  computadoritzada  i  els  potencials  evocats  
d. Cap  de  les  anteriors  es  certa  
 
93. Les  funcions  intelectuals  regulades  pels  lobuls  frontals  son  propies  de  les  arees  
a. Premotores  dorsolaterals  
b. Prefrontals  dorsolaterals  
c. Orbitrofrontals  
d. Bifrontals  
 
94. Indica  l’afirmacio  incorrecte  
a. La   resonancia   magnectica   (RM)   dona   imatges   en   el   pla   sagital,   coronal   i  
horitzantal  
b. La  tomografía  per  emissio  de  positrons  (TEP)  es  una  técnica  funcional  
c. El  test  de  WADA  permet  mesurar  el  metabolisme  cerebral  
d. La  tomografía  computaritzada  te  menor  poder  de  resolucio  que  la  resonancia  
magnètica  
 
95. Els  subtest  de  Digits,  Claus  i  aritmetrica  del  WISC  i  WAIS  tenen  en  comu  
a. Que  medeixen  la  memoria  
b. Que  formen  part  de  la  part  manipulativa  del  test  
c. Que  exigeixen  sobretot  atencio  i  concentracio  per  part  del  subjecte  
d. Que  no  es  veuen  alterars  quan  hi  ha  un  alesio  a  l’hemisferi  dret  
 
96. Un   Esquerra   constrariat   que   ha   patit   una   hematoma   a   l’hemisferi   dret   podrá  
presentar  
a. Problemas  visuoespacials  
b. Dificultats  en  l’expresio  verbal  
c. Problemas  de  comprensio  del  llenguatge  
d. Totes  les  anteriors  son  certes  (Raquel  dudosa)  

(Discutible)  

97. Les  funcions  intelectuals  regulades  pels  lobuls  frontals  son  propies  de  les  arees:  
a. Premotores  dorsolaterals  
b. Prefrontals  dorsolaterals  
c. Orbitofrontals  
d. Bifrontals  
 
98. Despres  d’un  traumatisme  crani  encefacil  
a. El  pacient  presenta  habitualment  perdua  de  consciencia  
b. Hi  ha  sempre  lesions  focals  i  difucses  
c. Poden  apareixer  trastorns  afasics  en  funcio  de  la  localitzacio  de  la  lesio  
d. Son  certes  a  i  c  

  14  
 99. Mitjançant   la   técnica   de   l’audicio   dicótica,   els   pacients   dretans   amb   seccio   del   cos  
callos  tenen  dificultat  per  dir  el  nom  dels  estimuls  
a. Presentats  per  l’oida  dret  
b. Processats  a  l’hemisferi  esquerre  
c. Presentats  per  l’oida  esquerre  
d. Processats  a  l’hemisferi  contra  lateral  
 
100. La  informacio  somatosensorial  es  processada  per  
a. Girus  angular  
b. Lobuls  parietals  
c. Circumvolucio  precentral  
d. Arees  primaries  i  secundaries  dels  lobuls  temporals  
 
101. L’area  17  brodman  correspond  a  l’area  
a. Somatosensorial  
b. Visual  primaria  
c. Somatosensorial  primaria  
d. Auditiva  primaria  

  15