Máster Universitario de Neuropsicología

PAC 3: Neuropsicologia de l’atenció, la

memòria y les funcions executives
Neuropsicologia de les funcions
executives
Noms i cognoms Noemí Arias Alabort

PREGUNTA 1 (2 punts).

Amb la revisió dels materials corresponents al mòdul d'aquesta pràctica heu après sobre
l'especialització funcional dels lòbuls frontals. Les persones amb dany cerebral adquirit i els
estudis de ressonància magnètica funcional han permès diferenciar àrees d'especialització de
la corfa frontal.

Descriu els principals processos cognitius dependents del funcionament de l' escorça
prefrontal dorsolateral, l'escorça orbitofrontal i l'escorça cingulada anterior. Inclou un
exemple de queixa subjectiva que podria assenyalar un familiar convivent d'una persona amb
afectació en aquests processos. Finalment, inclou el número de la regió que, segons la imatge
que trobes sota la taula, correspon amb l'escorça frontal abordada a cada fila. Fes servir la
taula per respondre.

Escorça Processos cognitius Exemple de queixa subjectiva Número

prefrontal (1,2 o 3)

L'escorça A nivell motor, ens “Abans era una persona molt 3

prefrontal permet sel·leccionar complidora i reponsable i ara,
dorsolateral aquella estratègia més d’un temps en aquesta part, hem
adient per fer un vist que s’oblida de cites
moviment en base a importants i no aconsegueix fer
l’experiència prèvia de tot allò que vol fer durant el matí.
la persona. A nivel És com si li costés organitzar-se.”
cognitiu ens permet
mantenir i manipular
de forma activa durant
un temps limitat una
quantitat d’informació

Neuropsicologia de l’atenció, la memòria y les funcions executives Semestre 2022_1

 Máster Universitario de Neuropsicología

també limitada, de
manera que la podem
utilizar en base a les
demandes de l’entorn.
(memòria de treball).
Lesions a l’escorça
prefrontal dorsolateral
poden afectar a
diferents funcions de
les funcions executives
com: planificació,
flexibilitat cognitiva i/o
memòria de treball.

L'escorça Es troba en una “Observem que el seu carácter 1

orbitofrontal posició que li permet ha canviat, està més irritable i és
integrar la informació més impulsiu, sovint diu coses a
per a modular la la gent del seu voltant que fan
conducta per mitjà mal, abans mai havia sigut així,
dels sistemes motors era molt prudent. Sovint, després
i viscerals. Per això té se sent malament, però ja ho ha
un paper important a dit”
les xarxes neurals
que están implicades
en el processament
de la informació
emocional i la
relacionada amb el
reforçament.

L'escorça Té un paper important “Darrerament observem que ha 2

cingulada en la motivació per a canviat, ja no l’interessa fer res,
anterior respondre a les ni allò que abans tant li agradava,
demandes, en iniciar com les seves aficions. És com si
les respostes i no tingués interés per res, no té
accions, en focalitzar iniciativa”
l’atenció i en l’activitat
d’explorar.

Neuropsicologia de l’atenció, la memòria y les funcions executives Semestre 2022_1

 Máster Universitario de Neuropsicología

PREGUNTA 2 (2 punts).

Imagina que PB arriba a la teva consulta Quins processos executius valoraries? Quines
proves faries servir? Tria només una prova per sistema executiu (la que creguis més
convenient per al cas) i indica la interpretació del rang del resultat esperat (consulta el
recurs 'Transformació i interpretació de les puntuacions'). Fes servir la taula per respondre.

Sistema executiu Prova Interpretació del rang

Test de la Torre de Hanoi

Planificació Puntuació molt per
sota de la mitjana.

Abstracció i conceptualització Wisconsin Card Sorting Test Puntuació a la mitjana.

(WCST; Berg 1948; Heaton,
1981)

Flexibilitat cognitiva Wisconsin Card Sorting Test Puntuació per sota de

(WCST; Berg 1948; Heaton, la mitjana.
1981)

Memòria de treball Subtest de dígits inversos i el Puntuació en el rang

subtest de nombres i lletres del inferior de la mitjana.
WAIS-IV (Weschler, 2008)

Control inhibitori Test Stroop (Golden, 1975) Puntuació per sota de

la mitjana.

Presa de decisions Iowa gambling task (IGT) Puntuació per sota de

la mitjana.

Neuropsicologia de l’atenció, la memòria y les funcions executives Semestre 2022_1

 Máster Universitario de Neuropsicología

Dèficits de funcions frontals Qüestionari DEX (Dysexecutive Puntuació molt per

en la vida diària Questionnaire) (BADS; Wilson et sota de la mitjana.
al. 1996)
Afegeixi-hi totes les files que necessitis.

PREGUNTA 3 (2 punts).

Dissenya una activitat de rehabilitació neuropsicològica per al cas P.B. amb l'objectiu de
millorar un dels processos més febles del perfil executiu. Lliura l'activitat tal com la presentaries
en la sessió de rehabilitació. Ha de ser específica, controlada (en temps i errors) i perseguir
l’estratègia de rehabilitació que proposis per al cas. La tasca ha d'estar dissenyada mitjançant
algun programa de presentació de diapositives i els materials han de ser originals (de creació
pròpia). Sobre l'activitat que proposis has de respondre:

• A quin procés va dirigida.

• Estratègia de rehabilitació neuropsicològica.
• Instruccions per a P.B.
• Instruccions per al professional.
• Execució esperable de P.B. en la tasca (temps, errors i evolució).
• Material necessari per a l'execució de la tasca. (S'adjuntarà com un fitxer PowerPoint
independent al full de resposta)

PREGUNTA 4 (2 punts).

Extreu de la informació que tens del cas, cinc frases que facin referència a una interferència
a la seva vida derivada dels problemes d' anticipació, elecció d'objectius, planificació, selecció
de la conducta, autocontrol, flexibilitat cognitiva o control inhibitori. Assenyala a quin procés
executiu principal fa referència la frase. Fes servir la taula per respondre la pregunta.

Frase extreta de la informació del cas clínic Procés

“Sol tenir errors en les tasques de què es responsabilitza i li

costa complir els temps de lliurament, sovint oblida reunions Planificació
o cites rellevants”

“Se sent sobrepassada quan ha de canviar àgilment d’una

tasca a una altra” Flexibilitat cognitiva

“Reconeix que és impulsiva i sovint fa o diu coses que no deu

perquè són feridores per als altres i després se’n penedeix.” Autocontrol

Neuropsicologia de l’atenció, la memòria y les funcions executives Semestre 2022_1

 Máster Universitario de Neuropsicología

“Amb freqüència es distreu amb facilitat amb pensaments no Control inhibitori

relacionats amb la tasca i s’hi pot quedar absorta durant un
temps llarg”

“A més de la dificultat inicial amb les taules de multiplicar, Memòria de treball

assenyala que no és hábil amb l’aritmètica en general i que
les matemàtiques sempre han estat difícils per a ella”

PREGUNTA 5 (1 punt).

Tria una prova per avaluar les dificultats d'entesa social en aquest cas i explica breument en
què consisteix la prova.

Per avaluar les dificultats d’entesa social en aquest cas,i optant per la dimensió de l’empatia,
trio fer servir la prova: BarOn. Inventario de Inteligencia Emocional: versión para jóvenes (EQ-
i:YV; Baron i Parker, 2000; Bermejo et al. 2018). Aquesta prova és un inventari per mesurar la
intel·ligència emocional en nens/es i joves de 7 a 18 anys. Segons BarOn la intel·ligència
emocional és un factor important per determinar la capacitat d’èxit a la vida i influeix amb el
benestar emocional.
El BarOn EQ-i: YV mesura les habilitats que formen els factors principals de la intel·ligència
emocional, a més, pot ser emprat com a eina de cribatge en diferents àmbits: escoles, centres
de menors, centres juvenils, etc. Els principals camps d’aplicació són la Psicologia, la
Pedagofia, el Treball Social, etc.
El BarOn EQ-i: YV està format per 60 ítems distribuits en 4 escales de les quals s’obté una
puntuació total (intel·ligència emocional total). Les escales són:
- Intel·ligència emocional total: Informa sobre si les persones gestionen de manera
favorable els seus problemes emocionals diaris. S’obté a partir de la puntuació de 4
escales:
o Intrapersonal: Autoconeixement i l’expressió emocional de la persona avaluada.
o Interpersonal: Es refereix a la consciència social i la relació interpersonal.
o Adaptabilitat: Capacitat de gestionar el canvi.
o Maneig de l’estrès: Maneig i autorregulació de les emocions en situacions
estressants.
- Estat d’ànim general
- Impressió positiva
- Inconsistència
L’inventari es respon en base a una escala Likert de 4 punts: “mai em passa” a “sempre em
passa.”

PREGUNTA 6 (1 punt).

Neuropsicologia de l’atenció, la memòria y les funcions executives Semestre 2022_1

 Máster Universitario de Neuropsicología

Per respondre aquesta pregunta hauràs de veure la xerrada TEDx del neuròleg, neurocientífic i
escriptor Facundo Manes titulada “Lo que nos hace humanos: secretos del lóbulo frontal”. La
pots trobar al següent enllaç: https://bit.ly/3FdcUEl

Com relaciona aquest autor el paper del lòbul frontal en la conducta social i la presa de
decisions?

Facundo Manes ens explica que el lòbul frontal és l’àrea del cervell que ens relaciona amb la
nostra identitat, és la que ens diferencia de les demés persones i de la resta d’espècies. Quan
esdevenen lesions en zones més posteriors del cervell hi han una sèrie d’alteracions
relacionades amb la percepció del món, però continuem sent nosaltres mateixos. Això no és
així quan la lesió es produeix al lòbul frontal, deixem de ser qui érem, canvia la nostra
personalitat.
El lòbul frontal acaba de madurar quan arribem als 20-30 anys i té una funció important en
diferents funcions cognitives i intel·lectuals (planificació, presa de decisions, memoria,
llenguatge, interacció social…) I és aquesta interacció social la que canvia el nostre cervell.
Segons aquest expert, no podem entendre el cervell humà com quelcom únic, sino que l’hem
d’entendre com una interacció entre dos cervells donat que el cervell és un òrgan social.
Afegeix també que part de la complexitat del cervell humà s’explica per la complexitat social
que ha assolit l’espècie humana.
Un aspecte important que també destaca és el fet que vivim prenent contínues decisions i, per
aquest motiu, el cervell ha desenvolupat un mecanisme de presa de decisions automàtic que
incorpora el context i que permet adaptar-se en base als canvis d’aquest. Això és degut també
a que el procés de presa de decisions humà no és un procés lògic ni computacional sino que
està mediat per les emocions. En el cas de pacients amb lesions frontals són coneixedors del
que és correcte i del que no però escullen la recompensa immediata (Facundo Manes parla de
“miopía de futur”) això estaría molt vinculat amb problemes actuals com l’obesitat, les
addiccions i el joc patològic.
L’enfocament de la raó en el control del comportament humà ha generat la idea equivocada de
que ens movem per la raó i, segons l’expert, la historia humana contradiu el fet de que som
éssers completament racionals.

Bibliografia:

Bruna et al. (2011) Rehabilitación neuropsicológica: intervención y práctica clínica. Elsevier

Masson. Recuperat de https://discovery.biblioteca.uoc.edu/discovery/fulldisplay?
context=L&vid=34CSUC_UOC:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&tab=Everything&docid=al
ma991000729395806712

Cambridge, MA, (2023). Función ejecutiva y la tarea de clasificación de tarjetas de cambio

dimensional. JoVE. Recuperat de https://www.jove.com/v/10085/executive-function-and-the-
dimensional-change-card-sort-task

de Noreña D, González B, Muñoz Marrón E. (2019) Guía práctica para la elaboración de

informes neuropsicológicos. Editorial UOC. Recuperat de
https://protected-content.ftp.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/epub/9788491804628.pdf

de Noreña D, Ríos-Lago M, Bombín-González I, Sánchez-Cubillo I, García-Molina A, Tirapu-

Ustárroz J. (2010)Efectividad de la rehabilitación neuropsicologica en el daño cerebral adquirido

Neuropsicologia de l’atenció, la memòria y les funcions executives Semestre 2022_1

 Máster Universitario de Neuropsicología

(I): atención, velocidad de procesamiento, memoria y lenguaje. Rev Neurol.51(11):687-98.

Recuperat de https://protected-content.ftp.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/
M0269_M0369/86258.pdf

Doebel, S. (2020) How your brain's executive function works - and how to improve it [video en
línea]. Disponible a : https://www.youtube.com/watch?v=qAC-5hTK-4c

Marron, N. (2015) Lessons of the brain: The Phineas Gage story [video en línea]. Disponible a:
https://news.harvard.edu/gazette/story/2015/10/lessons-of-the-brain-the-phineas-gage-story/

Fernández Gonzalo, S; Jodar Vicente, M; Muñoz Marrón, E; Redolar Ripoll, D; Tirapu-Ustárroz,

J; Turon Viñas, M. (2020). Neuropsicologia de les funcions executives [recurs d’aprenentatge].
Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. Recuperat de
https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00278024/pdf/PID_00278024.pdf

G. Lucio, C. (2020) El cerebro de Phineas cambió la ciencia. El Mundo. Recuperat de

https://protected-content.ftp.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/
M0269_M0369/86260.pdf

Lezak M.D. (1995)Neuropsychological Assessment. Oxford University Press. Recuperat de

https://discovery.biblioteca.uoc.edu/discovery/fulldisplay?
context=L&vid=34CSUC_UOC:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&tab=Everything&docid=al
ma991000722247706712
Muñoz Marrón, E. i González Rodríguez, B. (2021) Repositori de tasques d’estimulació i
rehabilitació cognitiva [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta
de Catalunya, aula virtual. Recuperat de http://tasques-neuropsicologia.aula.uoc.edu/

Muñoz, E. (2020) Aspectes clau en la rehabilitació neuropsicològica [Recurs d’aprenentatge].

Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. Recuperat de
https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00277962/

Neuropsicologia de l’atenció, la memòria y les funcions executives Semestre 2022_1