18-05-2023.

ELS CICLES BIOGEOQUÍMICS

- Cicles biogeoquímics:
Els cicles biogeoquímics representen els canvis que experimenten els elements químics que
constitueixen els éssers vius en el seu recorregut cíclic per la biosfera. En ells hi participen tots els
organismes presents en els diferents nivells tròfics. Els més importants són el cicle del carboni, nitrogen,
sofre i fòsfor.

Cicle del Nitrogen:

El nitrogen està present en el medi ambient en diverses formes incloent la del nitrogen orgànic
(proteïnes i àcids nucleics), amoni (NH4+), nitrit (NO2-), nitrat (NO3-), i gas nitrogen (N2).

Les activitats humanes com són la combustió de combustibles fòssils, l'ús de fertilitzants artificials
nitrogenats i l'alliberament de nitrogen en les aigües residuals han alterat molt el cicle del nitrogen.

El nitrogen es mou principalment entre l'atmosfera, el sòl i els éssers vius i inclou els processos de la
fixació del nitrogen, la mineralització i la desnitrificació:

El principal magatzem d’aquest element és l'atmosfera, on el nitrogen ocupa prop del 78% del volum
total. Però, amb l'excepció de certs bacteris, en el procés anomenat fixació de nitrogen, el nitrogen
atmosfèric no pot ser absorbit directament pels organismes i això representa un factor limitant del
desenvolupament forestal.

El nitrogen atmosfèric ha de ser fixat per a poder ser usat per les plantes. Part de la fixació ocorre per
llamps però la majoria la fan bacteris simbiòtics que tenen l'enzim nitrogenasa que combina el gas
nitrogen amb hidrogen per produir amoni. D’aquests bacteris en són un exemple els Rhizobium que
viuen en els nòduls de les lleguminoses. Azotobacter, en canvi, és un exemple de bacteri de vida lliure

També existeix la fixació industrial que es fa a grans pressions i temperatures d'uns 600ºC per fer
fertilitzants i explosius.

Les plantes poden assimilar el nitrogen mitjançant els pèls de les seves arrels absorbint nitrits i nitrats
dissolts a l'aigua. Un cop organitzat a la fitomassa, el nitrogen és transferit als organismes heteròtrofs,
com els animals, mitjançant la cadena tròfica. Quan mor una planta o un animal, o un animal excreta
residus, la forma inicial de nitrogen és l'orgànica. Els bacteris, o els fongs en certs casos, converteixen el
nitrogen orgànic dins les restes a amoni (NH4 +), a aquest procés s'anomena amonificació o
mineralització.

La descomposició o putrefacció de les restes orgàniques retorna al sòl l'element, que pot tornar a
l'atmosfera gràcies a l'acció d'alguns bacteris especialitzats que realitzen la desnitrificació creant gas
nitrogen (N2) i completant el cicle del nitrogen.

Cicle del Sofre:

El sofre forma part de proteïnes i entra a la cadena tròfica mitjançant les plantes i altres productors
primaris que l'obtenen en la seva forma d'ió sulfat (SO4)-2 Els organismes que ingereixen aquestes
plantes l'incorporen a les molècules de proteïna, i d'aquesta manera passa als organismes del nivell
tròfic superior.

En morir els organismes, el sofre derivat de les seves proteïnes passa al sòl on es transformat pels
descomponedors en H2S. En aquest moment pot tornar a transformar-se en ió sulfat i tornar a la cadena
tròfica o formar part de roques o magma.

El sofre en la seva forma H2S o pels volcans torna a l’atmosfera com a SO2, en oxidar-se i reaccionar
amb l’aigua torna al sòl. La contaminació atmosfèrica procedent de l'activitat humana representa una
introducció d'aquest element de gran importància.
Cicle del Fòsfor:

Al sòl, les roques fosfatades es meteoritzen i alliberen fosfats, PO43-. Aquests fosfats són absorbits pels
productors i inclosos a la cadena tròfica. Quan aquests moren o excreten, els descomponedors actuen
tornant a produir fosfats al sòl. L’activitat humana allibera fòsfor en produir fertilitzants a partir de
roques que contenen fosfat. Una part d'aquests fosfats són arrossegats per les aigües al mar, en el
qual el prenen les algues, peixos i aus marines, les quals produeixen guano, el qual s'usa com a adob
en l'agricultura ja que allibera grans quantitats de fosfats. Les restes dels animals marins donen lloc al
fons del mar a roques fosfatades, que afloren per moviments orogènics (formació de serralades) El
cicle del fòsfor difereix respecte al del carboni, nitrogen i sofre en un aspecte principal. El fòsfor no
forma compostos volàtils que li permetin passar dels oceans a l'atmosfera i des d'allà retornar a terra
ferma.