Humanisme i Renaixement

1 Transformacions econòmiques

2 Transformacions socials

3 Transformacions polítiques

4 Transformacions culturals

5 El Renaixement a Itàlia

6 El Renaixement a Europa
1. Transformacions econòmiques
Al llarg del segle XV, Europa es va recuperar de la terrible crisi del segle
anterior i les societats europees van viure una recuperació, associada a una
sèrie de transformacions importants.
Sector primari Sector secundari
• Augment de la producció agrària, a causa • A les ciutats, els gremis regulaven
de l’increment de població. els preus dels productes, les tècniques
• Absència d’innovacions tecnològiques. de producció i l’accés a la professió.
Es va mantindre el sistema de rotació triennal • En el medi rural, desenvolupament del sistema
amb guaret. domèstic: els comerciants proporcionaven
• Principals activitats econòmiques: agricultura instruments i matèries primeres a famílies als
(cultiu de cereals) i ramaderia. pobles, fora de l’abast dels gremis, i aquestes
• Reaparició de crisi de subsistència elaboraven els productes en acabar la seua
en els anys de males collites. jornada en el camp.

Comerç
• Revitalització de l’activitat comercial, gràcies:
— A l’augment de productes excedentaris, procedents dels sectors primari i secundari, que es venien en els
mercats de les ciutats.
— A la cerca de nous mercats, que va permetre establir rutes comercials terrestres i marítimes
que unien punts llunyans.
— A l’arribada a Europa de nous productes (metalls preciosos, aliments, espècies) arran dels viatges
d’exploració. L’entrada massiva de plata després de la conquista espanyola d’Amèrica va impulsar el comerç
europeu.
1. Transformacions econòmiques
Les finances: el naixement del capitalisme
• Creixement d’una economia capitalista, a causa
de l’augment de la productivitat general i del
comerç (sobretot de llarga distància), a la moneda
en circulació i al desenvolupament de nous
instruments financers:
— Banca: préstecs dels banquers
a mercaders, companyies comercials
i monarquies, a canvi de la devolució
de la quantitat prestada més un interés.
— Lletres de canvi: aparegudes en l’edat mitjana,
es van generalitzar en aquesta època.
Permetien viatjar sense portar diners
metàl·lics.
— Societats de responsabilitat limitada: feien
possible invertir en un negoci com a soci sense
arriscar més que una quantitat limitada.
— Assegurances: van permetre minimitzar els
L’emperador Carles V a casa de la família dels banquers Fugger, de Wilhelm Koller
riscos pel fet de garantir els béns o els vaixells,
en el cas de les rutes marítimes.
Per cobrir les despeses dels seus Estats, els
monarques també van demanar préstecs. Entre les
famílies de banquers més importants figuraven els
Mèdici a Florència i els Fugger a Alemanya.
2. Transformacions socials
El nombre més baix de guerres, la prosperitat econòmica, l’increment de la
producció agrícola, la millora en l’alimentació i la reducció de malalties va propiciar
l’augment de la població durant el segle XVI.
La societat continuava sent majoritàriament rural, però van créixer les ciutats i la
població dels nuclis urbans. L’estructura estamental medieval es va mantindre:

Estaments privilegiats
• Noblesa i clergat: grup social minoritari, eren propietaris de la major part
de les terres i podien accedir a càrrecs públics.
• No pagaven impostos i estaven sotmesos a tribunals especials.
• Grans diferències econòmiques dins de l’estament: gentilhomes pobres sense
terres enfront de nobles grans propietaris, la riquesa d’arquebisbes, bisbes i abats
enfront de la misèria de rectors i frares.

Estaments no privilegiats
• Resta de la població (estat pla): pagaven impostos i tenien menys drets.
• Integrat per grups amb diferències econòmiques:
— Llauradors: el més nombrós. Molt heterogeni: llauradors rics amb terres, serfs
d’un senyor feudal o d’un noble, jornalers.
— Població urbana: alta burgesia (grans comerciants, banquers, funcionaris
importants), baixa burgesia (petits comerciants, artesans), treballadors
assalariats, servents.
— Captaires i rodamons: marginats, vivien de la caritat.
 2. Transformacions socials
Canvis en la societat estamental
• Burgesia. Durant l’edat moderna es va enriquir a causa del creixement
del comerç. Malgrat això, tenia menys privilegis que els nobles, incloent-hi
els gentilhomes pobres. L’alta burgesia va intentar ennoblir-se mitjançant
matrimonis amb membres de la noblesa, compra de títols nobiliaris
o serveis especials als reis.
• Noblesa. Va perdre poder i influència social davant la riquesa generada
per la burgesia. Van conservar les terres i els privilegis, i va desaparéixer
la dependència feudal del llauradors.
• Llauradors. Es van alliberar de les càrregues feudals a canvi del pagament
anual d’una quantitat als nobles propietaris de les terres.

El paper de les dones

La dona va continuar ocupant una posició d’inferioritat en l’escala social respecte de
l’home, si bé la seua situació variava segons l’estament a què pertanyia.
La seua funció principal era tindre fills (la mortalitat infantil era molt alta) i ocupar-se
de les faenes de casa.
Es va iniciar en aquesta època un debat sobre la capacitat intel·lectual i política de les
dones, anomenat la «Ciutat de les dones», que duraria segles.
Nombroses dones van exercir el poder en l’edat moderna (Isabel la Catòlica
a Castella, Elisabet I i Maria Tudor a Anglaterra o Catalina de Mèdici a França),
cosa que va afavorir el canvi de perspectiva sobre el valor i la capacitat de la dona.
Noces de llauradors, de Pieter Brueghel el Vell
Encara que la població continuava sent rural la major Les ciutats de l’edat moderna mantenien el plànol
part, a l’inici de l’edat moderna la societat urbana, cada irregular medieval. Mancaven d’aigua corrent i sistemes
vegada més important políticament i econòmicament, de sanejament i clavegueram, cosa que multiplicava les
va anar creixent. malalties infeccioses i els problemes d’higiene.

Catedral
Ajuntament

L’alta burgesia i els grans nobles vivien en

palaus urbans ricament decorats.

La baixa burgesia residia en habitatges

humils en cases d’unes quantes plantes.

Mercat
Taller d’artista
 3. Transformacions polítiques
En augmentar la riquesa disponible i la recaptació d’impostos, els reis van poder dur a terme
reformes per a consolidar la seua autoritat, controlar el poder de la noblesa, administrar amb
més eficàcia els recursos del regne i mantindre una posició forta davant d’altres sobirans.

La monarquia autoritària L’estat modern

Nou model polític en què els monarques van exercir Rep aquest nom la nova organització política
el poder en exclusiva. Van comptar per fer-ho amb: sorgida de les reformes empreses pels
• Una Administració reial, basada en una burocràcia monarques.
sòlida formada per una xarxa de funcionaris, per A principis de l’edat moderna, les monarquies
controlar el territori i cobrar impostos. La cort era el més poderoses van ser la hispànica, la
centre de l’Administració i va acabar instal·lant-se portuguesa, la francesa, l’anglesa i la russa.
permanentment en la capital.
• Un exèrcit reial, permanent, amb soldats professionals
a sou (mercenaris). El rei ja no depenia de la força
militar dels nobles i podia sotmetre’ls si s’oposaven a
les seues reformes.
• Un cos diplomàtic, que va permetre als reis establir
aliances amb altres estats o regnes.

Florència
3. Transformacions polítiques
Europa a la fi del segle XV
EUROPA OCCIDENTAL
• Monarquia hispànica. Va nàixer amb
la unió matrimonial dels Reis Catòlics.
A finals del segle XVI
s’hi va integrar Portugal.
• Monarquia francesa. Es va enfortir
després de la Guerra dels Cent Anys
(1337-1453). Al final del segle XVI va
arribar al tron la dinastia Borbó.
• Monarquia anglesa. Es va consolidar
després de la Guerra de les Dues
Roses. En el segle XVI va governar la
dinastia Tudor.

EUROPA ORIENTAL
• Imperi otomà (turc). Va conquistar
Constantinoble el 1453. Es va
expandir pel nord d’Àfrica i Europa
(els Balcans, Hongria) en el segle XVI.
• Monarquia russa. Es va expandir
amb les conquistes dels tsars Ivan III
(segle XV) i Ivan IV (segle XVI).
• Monarquia polonesa. Posseïa un
ampli territori, però va ser un regne
feble.

L’EUROPA DELS ESTATS MENUTS

• Sacre Imperi Romanogermànic (Imperi alemany). Abastava • Itàlia. Es va mantindre dividida en petits principats i repúbliques (Venècia, Florència,
multitud de territoris que els emperadors no van poder unificar. els Estats Pontificis, Nàpols). Els reis francesos i hispànics se’ls van disputar.
4. Transformacions culturals
El món del pensament i de la ciència va experimentar canvis importants a l’inici de l’edat moderna.
La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg (1440) i el desenvolupament de les universitats van
contribuir a la difusió ràpida d’aquestes transformacions.

L’humanisme
Moviment intel·lectual, sorgit a Itàlia, que es va difondre per Europa Principals humanistes
en els segles XV i XVI.
Idees fonamentals: • Erasme de Rotterdam. Va encoratjar
• Renaixement o recuperació de la cultura clàssica. una reforma moral. Va criticar la
• Antropocentrisme. L’ésser humà va ocupar el centre de la reflexió societat de la seua època en Elogi de la
filosòfica i de la creació artística. bogeria (1511).
• Optimisme i creativitat. • Thomas More. Va descriure en Utopia
• Desig d’aprendre. Els humanistes volien saber de tot (1516) un món ideal, en què impera
i convertir-se en Homo universalis. l’ordre, la igualtat i la justícia.
• Esperit crític. L’humanisme va intentar explicar els fenòmens • Nicolau Maquiavel. Va establir en
de la natura mitjançant la raó (reflexió personal), El príncep (1513) que els governants
la investigació (estudis més amplis) i l’experimentació han d’actuar per augmentar
(demostracions pràctiques). la prosperitat del seu poble, sense
tindre en compte cap mena de moral.
• Ús de llengües vernacles. Els humanistes van començar
a escriure les seues obres en les llengües que es parlaven als seus
països (Dant, Divina comèdia; Petrarca, Cançoner; Boccaccio,
Decameró).
4. Transformacions culturals
Avanços de la ciència i difusió de les noves idees
El gran avanç científic i tecnològic va comptar amb el suport
dels reis i alguns nobles:
• Teoria heliocèntrica de l’astrònom Nicolau Copèrnic:
la Terra fa voltes al voltant del Sol i no al contrari.
• Estudis anatòmics del metge Andreas Vesal: es va avançar
en el coneixement del cos humà.
• Aportacions a la mecànica, la física i l’aerodinàmica de
Leonardo da Vinci, model d’Homo universalis, amb els seus
invents: màquina voladora, grua, escafandre, paracaigudes…
A la difusió ràpida de les noves idees van contribuir:
• La fundació d’acadèmies, com les de Florència, Roma
i Nàpols, en què es van ensenyar ciències i arts.
• Moltes universitats, com les de Roma, Bolonya
o Pàdua, des de les quals es va propagar la nova filosofia
humanista.
• La impremta de tipus mòbils de Gutenberg va permetre
publicar un gran nombre de llibres i difondre les noves
idees a un nombre més gran de persones.

La impremta permetia fer infinitat de còpies. E 1455, Gutenberg va publicar el primer llibre amb el seu invent, la Bíblia.

1. Els tipus de lletra se 2. Els tipus s’unien en una caixa, 3. Els textos es cobrien de tinta,
seleccionaven un per un. formant frases i paràgrafs, per es col·locava un full de paper,
reproduir un original manuscrit. que es comprimia amb una premsa.
5. El Renaixement a Itàlia
L’humanisme va donar origen a Itàlia al Renaixement.
Aquest nou estil es va denominar així perquè va suposar la
recuperació de la cultura clàssica de Grècia i Roma, a causa
de l’arribada a Itàlia de grecs que fugien de Constantinoble
i portaven amb ells obres clàssiques i a la presència de restes
romanes a la península Itàlica.
El Renaixement italià es va desenvolupar des de finals de l’edat
mitjana al llarg de diverses etapes.
Els mecenes
La tasca dels mecenes, personatges rics de la
noblesa i la burgesia que protegien i pagaven
els artistes, va fer possible el desenvolupament
artístic del Renaixement. Els Mèdici a Florència,
els Sforza a Milà, els Gonzaga a Màntua o els papes
Juli II o Lleó X a Roma van impulsar el mecenatge
a la Itàlia renaixentista.

ETAPES DEL RENAIXEMENT A ITÀLIA

Trecento (segle XIV)

• A Florència, apareixen
els primers elements
renaixentistes en l’obra de
Giotto: interés per la perspectiva
i la representació de l’espai.
• A Siena, Simone Martini
s’interessa per la representació
de l’espai i el volum.

Fugida a Egipte, de Giotto Retrat eqüestre de Gidoriccio da Fogliano (detall),

de Simone Martini
5. El Renaixement a Itàlia
ETAPES DEL RENAIXEMENT A ITÀLIA
Quattrocento (segle XV)

Florència s’erigeix en el centre de l’art. Es consoliden les innovacions Arquitectura: Brunelleschi i Alberti.
del Renaixement:
Pintura: Masaccio, Fra Angelico i Botticelli.
• Respecte a la proporció, la simetria i l’harmonia.
Escultura: Ghiberti i Donatello.
• Cerca de la bellesa ideal i la perfecció del cos humà.
• Interés per aconseguir profunditat i volum a través de la perspectiva.

Portes del paradís, de Ghiberti El naixement de Venus, de Sandro Botticelli David, de Donatello
5. El Renaixement a Itàlia
ETAPES DEL RENAIXEMENT A ITÀLIA
Cinquecento (segle XVI)
Roma es converteix en el centre de l’art renaixentista gràcies al
mecenatge dels papes.
• Domini de la tècnica, les formes i els materials.
• Apareixen els grans mestres del Renaixement:
Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Raffaello Sanzio.
A Venècia s’inicia un nou estil pictòric amb artistes com
Giorgione i Ticià.
• Importància del color, el detallisme i la riquesa de teles
i objectes.
• Protagonisme del paisatge en les composicions.
Manierisme
El 1530 sorgeix el manierisme, un nou estil que donarà pas
al barroc:
• Formes corbes, postures forçades i colors que no
reflecteixen la realitat.
• Abandó de l’harmonia i la proporció renaixentistes.
Arquitectura: Palladio.
Pintura: Bronzino i Pontorno (florentins),
Tintoretto i el Veronés (venecians).
Escultura: Cellini i Giambologna.

Pietat, de Miquel Àngel La Mare de Déu i el nen en un Les noces de Canà, del Veronés Rapte de les Savines,
paisatge, de Giorgione de Giambologna
5. El Renaixement a Itàlia 3

1
L’arquitectura
Es caracteritza per la cerca de l’harmonia, la senzillesa
decorativa, la preferència per espais oberts i diàfans,
i la simetria d’elements i formes.
• De l’art grec i romà incorpora:
— Cúpules (catedral de Florència [1], de
Brunelleschi; basílica de Sant Pere,
de Miquel Àngel).
— Columnes amb capitell clàssic i entaulaments
(elements horitzontals sobre les columnes).
— Arcs de mig punt i sostres de cassetons 4
(església de Sant Llorenç [2], de Brunelleschi).
— Frontons triangulars, frisos, decoració
geomètrica i volutes (façana de Santa
2
Maria Novella *3+, d’Alberti).
— Plantes longitudinals i centrals:
circular (templet de Sant Pere [4],
de Bramante); quadrada (Villa
Rotonda, d’Andrea Palladio); en forma
de creu grega (projecte per a la
basílica de Sant Pere, de Bramante).
5. El Renaixement a Itàlia
Arquitectura civil renaixentista
A causa de l’enriquiment de la burgesia, l’arquitectura civil va experimentar un enorme creixement.
Entre els exemples més destacats figuren:
• Palaus urbans. A Florència, els de Pitti [1], de Brunelleschi;
4
Mèdici, de Michelozzo Riccardi; i Rucellai, de Leon Battista
Alberti.
• Ajuntaments i places. Plaça del Capitoli, de Miquel Àngel (Roma).
• Hospitals. Hospital dels Innocents, de Brunelleschi (Florència).
• Teatres. Teatre Olímpic *2+, d’Andrea Palladio (Vicenza).
• Biblioteques. Entrada a la Biblioteca Laurenziana [3], de Miquel
Àngel (Florència).
• Vil·les rurals. Villa Rotonda *4+, d’Andrea Palladio (Vicenza).

1 2 3
5. El Renaixement a Itàlia
L’escultura i la pintura
Van incorporar també la nova mentalitat que els artistes van reflectir en el nou estil:
• Idealisme i serenitat, que es percep en els rostres i els cossos perfectes de Botticelli, Rafael
(Madonne o marededeus de rostre angelical) i Leonardo da Vinci. Miquel Àngel, en canvi,
va mostrar en les seues obres la terribilità (força i sentiments intensos).
• Interés per l’anatomia del cos humà. Es recupera el nu.
• Cerca de l’equilibri i la proporció per a establir un ordre que orientara
la mirada de l’espectador (ús freqüent de la composició triangular).
• Utilització de la perspectiva per a donar profunditat i volum a les escenes, els objectes
i els personatges.

En el Moisés, de Mquel
La Mare de Déu
Àngel, escultura exempta
de la cadira,
feta en marbre, es
de Rafael, és un dels
percep la terribilità en la
màxims exemples
mirada intensa
de la bellesa ideal
renaixentista
5. El Renaixement a Itàlia
Els escultors i els pintors van utilitzar noves tècniques i materials:
• Escultura. Ús de materials més cars (marbre). El relleu perd
protagonisme en favor de les escultures exemptes.
• Pintura. Ús de tècniques antigues (fresc en els murs
i tremp en taules de fusta) fins a l’adopció de la tècnica
de l’oli (colors dissolts en oli sobre llenç de tela).
Es van adoptar nous temes:
• Relacionats amb la religió cristiana i amb l’antiguitat clàssica
(mitològics).
• Retrats encarregats per nobles, clergat i alta burgesia. Retrats
eqüestres. La primavera, pintura feta al tremp sobre taula per Sandro
• La natura, els paisatges i els edificis, marc de referència Botticelli

de totes les composicions.

La Venus d’Urbino, pintura a l’oli sobre tela de Ticià Crist lliurant les claus del cel a sant Pere, fresc de Perugino
5. El Renaixement a Itàlia
La perspectiva en el Renaixement italià
Els artistes renaixentistes italians van aconseguir representar els objectes en una superfície plana de manera que
apareguen en la forma i la disposició en què es mostren en la realitat.
2
En la pintura, la sensació de profunditat s’aconseguia mitjançant:
• La disposició de les figures en diversos plans, amb els paisatges o elements arquitectònics
en el pla més allunyat (el fons).
• La perspectiva lineal: els elements es disposen respectant unes línies imaginàries que
convergeixen en un punt de fuga al fons (L’escola d’Atenes [1], fresc de Raffaello Sanzio).
• La perspectiva aèria: es difumina el fons perquè semble més llunyà i es creen
clarobscurs per aconseguir volum (La Gioconda [2], de Leonardo da Vinci).
En l’escultura, la perspectiva s’aconseguia fent relleus a diferent profunditat (Portes
del Paradís [3], de Lorenzo Ghiberti).
1
6. El Renaixement a Europa
El Renaixement italià es va estendre a altres zones d’Europa, on va rebre les influències de cada territori.

Flandes
• La pintura va experimentar un notable desenvolupament
degut a la demanda d’obres d’art de la burgesia.
• Difusió de la tècnica de la pintura a l’oli a partir
que Jan van Eyck va començar a usar-la. Consisteix a
mesclar els colors amb oli: la pintura s’asseca lentament,
cosa que permet fer correccions i tractar minuciosament
els detalls.
• Temes principals: religiosos i retrats, amb fons de paisatges
i edificis molt realistes.
• Pintors destacats:
— Pieter Brueghel el Vell: paisatges i escenes realistes
de la vida quotidiana i els costums populars.
— El Bosch (Hyeronimus Bosch): al·legories, mons
fantàstics i éssers estranys.
— Jan van Eyck: retrats de gran realisme.
— Joachim Patinir: paisatges.
— Roger van der Weyden: pintura de temes religiosos.

El Jardí de les delícies (detall), d’El Bosch Matrimoni Arnolfini, de Jan van Eyck
6. El Renaixement a Europa
Alemanya
• Pintors destacats:
— Matthias Grünewald: pintures de tema religiós.
— Albrecht Dürer: va utilitzar la tècnica del gravat, que consisteix
a fer el dibuix sobre una superfície rígida, com la fusta, creant
relleus en eliminar parts d’aquest material. Després d’això,
s’impregna de tinta i s’estampa el dibuix en un full.
França
Va tindre molta importància l’arquitectura.
• Es van construir grans castells (châteaux),
utilitzats com a luxoses residències.
• Incloïen elements decoratius renaixentistes
(columnes, arcs, etc.) integrats en l’entorn natural.
Castell de Chambord, França