1 MIGUEL MORERA ESCORTELL

ELS DESPOSORIS MÍSTICS DEL VENERABLE AGNESI

- Joan de Joanes, (1553 – 1558)

- Museu de Belles Arts de València

- 90 x 180 cms, oli sobre taula

1. Localització

L’obra que a continuació procedirem a analitzar és una obra pictòrica del representant del
Renaixement a la nostra terra valenciana, Joan de Joanes. Vicent Joan Macip (més conegut com a
Joan de Joanes), fill de Vicent Macip, va néixer a 1507 a València. Les seues primeres obres les
realitzà conjuntament amb el seu pare, cosa que segles després provocaria seriosos problemes per
identificar realment l’autoria de les obres, fins a 1550, data on va faltar Vicent Macip. Influenciat
pel Renaixement italià, gràcies a l’arribada de centenars d’obres al Regne de València, fou el
representant del Renaixement a la seua època, les seues obres tindran un caràcter iconogràfic
religiòs que posteriorment seguirà altres autors dècades posteriors considerant-los canònics.1
Destaquen de les seues obres religioses El Sant Sopar, la Immaculada Concepció o com és el cas de
l’obra que comentarem, Els Desposoris Místics del Venerable Agnesi.

Aquesta obra va ser pintada del 1553 fins a 1558, demanada pel comte d’Oliva de la família
Centelles en homenatge a Joan Baptista Agnesi, més conegut com “el venerable Agnesi”, a qui li
tenia especial apreci2. El Venerable Agnesi queda representat a l’obra com l’home de l’esquerra
posant l’anell del desposori a Santa Agnès, a la que aquest últim tenia especial devoció. El
destinatari original per la qual es va crear l’obra fos la capella de Sant Jordi, als comtessos d’Oliva i
marquessos de Nules, a la catedral de València, demanada per Francesc Gilabert de Centelles, que
va ser deixeble del Venerable Agnesi 3. Posteriorment, i per herència, va ser rebuda al ducat de
Gandia i fou dedicada a Sant Francesc de Borja4.

1. <https://es.wikipedia.org/wiki/Juan de Juanes>
2. <http://valenciaapedacitos.blogspot.com/2016/02/virgen-del-venerable-agnesio-juan-de.html>
3. SOLER, Carlos. Joan de Joanes (1579), València, 1979.
2 MIGUEL MORERA ESCORTELL

Actualment l’obra es pot visitar al Museu de Belles Arts de València, antic col·legi de Sant
Piu V. Com ja em comentat amb anterioritat, aquesta obra data de mitjans del segle XVI a València,
més concretament, va ser realitzada del 1553 fins a 1558, tenint lloc conjuntament al Renaixement.
Podem observar al context de la creació de l’obra uns casos realment importants al Regne de
València, les primeres problemàtiques amb els mudèjars. Un terci de la població al regne de
València era mudèjar i això provocava unes distincions grans amb la nova política de la monarquia
Hispànica, cosa que arribarà amb la intenció de batejar forçosament als mudèjars per transformar-
los al cristianisme, programa que no va tindre cap èxit i tensaria la situació fins a la solució final de
l’expulsió obligatòria dels moriscos, mudèjars que havien passat pel baptisme, de territori cristià a
la península5.

Un dels evangelitzadors d’aquest moment va ser el protagonista que dóna títol a l’obra, Joan
Baptista Anyes, o Agnesi, després de la llatinització del seu nom pel culte a Santa Agnès (Agnes en
llatí). Va estar donant la seua llavor a la predicació en Aiora, territori que era part del comtat
d’Oliva, amb qui Agnesi, com ja em dit abans, tenia molta relació. Aquesta adoctrinament de
moriscos per part del Venerable Agnesi, donaria lloc al fet que tinguera una gran relació amb la
noblesa i aristocràcia valenciana del moment. Aquesta obra, és un clar exemple d’aquesta relació
tan forta, que sobretot tenia amb el comte d’Oliva, que per a homenatjar al seu amic que havia
faltat, demanarà la creació d’aquesta obra a Joan de Joanes6.

2. Anàlisi formal

L’obra que estem analitzant està creada amb oli sobre una taula de 90 x 180 cm. Aquests
materials i el suport eren els més utilitzats pels primers italians renaixentistes pel temps de duració
de la humitat a l'oli que proporcionava molta facilitat a l’hora de mesclar diversos pigments i colors.
Joan de Joanes utilitzarà una pinzellada clàssica i breu en aquesta obra i en la gran majoria de les
seues obres personals, que dóna proporciona molts detalls. La seua obra recordarà a la cultura
antiga, tal com es caracteritza el Renaixement, amb el seu dibuix i la iconografia que posteriorment
tractarem. Podem observar una estructura formal geomètrica d'estructura piramidal i jerarquitzada a
Els Desposoris Mítics del Venerable Agnesi, on hi apareixen dos romboides als laterals: a la banda
esquerra, el que forma Santa Agnès i el mateix Venerable Agnesi, i a la banda dreta, el que formen

4. GOERLICH, D. Lectura Iconográfica de “Los Desposorios Místicos del Venerable Agnesio” de Juan de Juanes,
València, 1995.
5. <https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_los_moriscos>
6. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Any%C3%A9s>
3 MIGUEL MORERA ESCORTELL

la Santa Dorotea i el Sant Teòfil. Al centre de l’obra, podem observar un triangle isòsceles format
per la Verge Maria, el seu fill Jesús, i a la base Joan Baptista al costat dels Sants Innocents i Sant
Joan Evangelista. Aquesta estructura potencia una jerarquització on les dues santes i la Verge
lideren l’obra i és, sota elles, on es crea tot el sistema que podem apreciar. Té una composició com
hem analitzat senzilla, totes les figures estan a la mateixa distància amb una composició clarament
simètrica, les quals tenen com a centre el triangle que forma la Verge i els xiquets.

Predominen els colors blanquinosos i pastels a tota la pintura, els pigments rossejats tenen
una gran importància dintre de l’obra que potencien una idealització de les figures que són
representades, provoquen un sentiment d'innocència, joventut i dolçor, i en definitiva bellesa
sobretot a les tres figures més importants: Santa Agnès, Santa Dorotea i la Verge Maria. Aquests
colors estan molt profundament relacionats amb el mateix dibuix, existeixen forts límits on el color
no desapareix progressivament sinó de forma brusca, que comporta una visió més realista de la
representació. D’aquesta dualitat, tot i que, el dibuix limita completament el moviment del color, és
predominant el color que aquest primer, no s’observa cap resta de dibuix interior de la pintura i els
pigments de colors no deixen lloc a cap esborrany ni límit del dibuix. Profunditzant a la lluminositat
de l’obra podem observar una llum artificial amb una procedència focal que reflecteix davant de les
figures que les il·lumina a totes per igual, hi existeix una petita ombra que dóna més voluminositat
però que no presenta un contrast realment important davant la llum exposada, aquesta llum
homogènia és donada per totes les figures per igual7. Com ja hem esmentat en anterioritat, la
modelació de les figures representades és voluminosa, acte que potencia el petit ombrejat que
presenten.

A l’hora d’analitzar la perspectiva podem observar de primera ullada l’obra una

representació espacial molt clara, aquesta representació espacial produeix una sensació de
profunditat8. A aquesta obra diferenciem quatre capes de profunditat (de més proper a més llunyà):
la capa més propera són les mateixes representacions dels personatges que estem estudiant en
aquest comentari, posteriorment, l’arbre del lateral esquerre i les columnes del lateral dret. A
continuació, podem observar ja de forma més llunyana unes ruïnes d’una estructura clàssica, al
costat d'una piràmide i Sant Jordi acabant amb el drac, i finalment, acabem observant una ciutat
llunyana i les muntanyes al voltant.

7. <http://cossio.net/actividades/pinacoteca/p_02_03/luz_pintura.htm>
8. <http://www.cossio.net/actividades/pinacoteca/p_02_03/perspectiva.htm>
4 MIGUEL MORERA ESCORTELL

Joan de Joanes està clarament influenciada, com hem comentat a la introducció, pel
Renaixement italià i aquesta obra segueix la seua pròpia temàtica sent d’aquest mateix estil. El
Renaixement es caracteritzava per l’acostament de l’individu a la natura, el desenvolupament de la
perspectiva i el retorn als clàssics 9, trets que estan també presents a Els Desposoris Místics del
Venerable Agnesi. El mateix Joan de Joanes té unes característiques destacables que suporten tota la
seua obra i que són presents en la representació que estem comentant: la utilització d’oli i de colors
clars i de to pastel, la utilització d’una llum artificial i homogènia, representació de la natura dintre
de l’obra, el desenvolupament d’una perspectiva pròpia del Renaixement i la temàtica principalment
religiosa.

3. Anàlisi Iconogràfic

L’obra representa a la Nostra Senyora dels Desemparats, acompanyada del xiquet Jesús,
Joan Baptista i Sant Joan Evangelista i dos Sants Innocents, juntament amb els laterals Santa
Dorotea i Sant Teòfil i Santa Agnès i el Venerable Agnesi corresponent a una conversació mística de
diversos Sants amb la Verge i el seu Fill, tema molt freqüent a la Itàlia renaixentista. L’obra té una
figura protagonista que és la mateixa Verge Maria, com a centre important, i la mateixa composició
de l’obra segueix eixa mateixa intenció. La mateixa iconografia de la Nostra Senyora dels
Desemparats es va quedar fixada dogmàticament a 1426, sempre representada amb un ram de lliris
(que fa referència al seu caràcter immaculat i verge) i una creu 10. Aquesta tipografia tan específica
produí que les representacions de la Nostra Senyora dels Desemparats amb aquests trets
característics s’anomenaren “verges de la cofradia”11. Aquesta figura de Maria és del tipus
misericordiós, ja que mostra una intimitat entre la relació de mare i fill, el Fill abraça junt amb la
creu a la seua pròpia mare, ja no sols com símptoma de tendresa sinó també, com explica Steinberg,
l'elecció voluntària de Jesús que siga sa mare, la Verge Maria, l'esposa de Déu com a representació
de la comunió carnal i espiritual d’aquesta amb Ell 12, i també d’estil de la Verge del Perpetu Socors,
on observem una Maria absorta en els seus pensaments recordant el destí del seu fill sacrificat amb
dolors i la mort per al perdó de tots els pecats, aquesta presentació queda amb més força amb la
representació de la creu que porta el xiquet, que simbolitza el seu destí i la representació del camí

9. <http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/11/01/l%E2%80%99art-del-renaixement/>
10. PERTEGÀS, J. R. Historia de la Antigua y Real Cofradía de los Inocentes Mártires y Desamparados, de la venerada
imagen y de su capilla, València, 1922.
11. FERRANDO, C. “Evolución tipológica y atributos del icono féretro: la Virgen de los Desamparados” en Estudios
dedicados a Juan Peset Aleixandre, València, 1982
12. STEINBERG, L. La sexualidad de Cristo, Madrid, 1989.
5 MIGUEL MORERA ESCORTELL

dictat per Déu.13 Juntament amb la postura de la Verge també cal esmentar la importància dels
colors elegits per a les seues prendes, segons Quenot, la sobre túnica de color roig representa el
caràcter terrestre, està relacionat profundament amb la sang, amb la vida i la passió, a la vitalitat
humana, a l’amor i al sacrifici, damunt d’aquesta, podem observar un mantell blau, representant de
la veritat, l'espiritualitat, la immortalitat divina i la trascendència 14. Aquesta dualitat recorda com ja
em parlat amb anterioritat a la comunió carnal i espiritual que podem percebre en la Verge.
Posteriorment, podem observar que la Mare porta dos objectes: la creu on estan abraçats el Fill,
Joan Baptista i els Sants Innocents i a l’altra mà, una corona de flors. La creu representa, com ja em
esmentat, el sacrifici i el dolor i a la vegada la paraula de Déu, mentre que la corona de flors
representa la salvació i la victòria celestial, tot allò és explicat en el text en llatí que lidera l’obra:
“CRUX EST INNOCUIS AD STEMMATA FLORIDA TRAMES”, que es traduiria com “la creu és
per als innocents senda que condueix a la corona de flors”, que els xiquets estiguen abraçats a
aquesta creu implica l'acceptació de la paraula divina i del dolor que això comporta. L'elecció de
cada flor a la corona té un significat propi: la lliri blanca representa, com ja hem comentat, a la
puresa i immaculació, junt amb les campanelles violetes blavoses que evoquen profunditat, una
disfòria de llum i obscuritat que acaba aclarint-se i fent-se visible, com a premi diví aquí segueix la
paraula15. La mirada de Crist a la corona expressa la visió de l’objectiu de la salvació eterna amb el
seu sacrifici, com a corder de Déu i mans, que és representat al costat de la creu, amb aquesta
simbologia i acompanyant a Joan Baptista, relació profunda amb l’animal en totes les obres
artístiques en les quals apareix aquest personatge. Els sants Innocents que abracen a la creu
representen els nens que foren sacrificats per demanda d’Herodes16, però també podem prendre en
conter la situació històrica del moment i entendre als sants Innocents com el pensament del
Venerable Agnesi cap al convertiment obligatori i forçat als mudèjars al cristianisme. Ell estava
totalment en contra de la política que suportava el sector eclesiàstic cap al baptisme forçat, Agnesi
suportava l’adoctrinament voluntari d’aquests i alguns autors defineixen la representació d’aquests
sants Innocents als xiquets moriscos perseguits per la Inquisició. A l’altra banda podem observar a
Sant Joan Evangelista escrivint el seu Evangeli postrat a una àguila, el seu emblema iconogràfic,
que l’utilitza com a faristol. A mà dreta podem observar la imatge de Santa Dorotea al costat de
Sant Teòfil, Santa Dorotea va viure a l’Imperi Roma a finals del segle II, i va ser torturada i
sacrificada per les seues creences l'any 304, al negar-se a acceptar les deïtats paganes.

13. DONADEO, M. Iconos de la Madre de Dios, Madrid, 1989.

14. QUENOT, M. El Icono, Bilbao. 1990
15 CIRLOT, J. E. Diccionario de los Símbolos, Barcelona, 1978.
16. MATEO, La Sagrada Biblia, 2:16, Belén . 1 d.C
6 MIGUEL MORERA ESCORTELL

La relació amb Sant Teòfil és realment personal, ja que el mite conta com abans de ser
assassinada, es trobà a Teòfil, advocat pagà de Saprici, i li va dir amb to burló: “Oh, tú, esposa de
Crist, porta'm roses i granades del paradís del teu espòs”, posteriorment, abans de ser degollada, va
pregar i un àngel li va entregar a Teòfil els productes demanats. Aquest posteriorment, va començar
a llegir els escrits sagrats, es convertí al cristianisme i acabaria sent assassinat per les creencies 17.
Aquest mite és representat a l’obra de Joan de Joanes amb l'entrega de Santa Dorotea a Sant Teòfil
de les granades i les flors que ell demanà. Al ramell, les roses són de colors distints: per un costat hi
ha 3 roses de color roig (representant de l’amor i el sacrifici) i una altra més de color blanc
(representant de l’ascensió, la llum i el perdó); l’autor afegiria uns lliris com a representació de la
virginitat i puresa de la Santa. Les granades representen per un costat la unitat de l’Univers i per un
altre costat la unitat del cos i ànima. La figura de Sant Teòfil és, en comparació de les Santes i el
mateix Venerable, de mida menor, podem entendre aquesta característica com una elecció conscient
de Joan de Joanes a l’hora de crear l’obra, ja que per un costat, la importància de l’obra es basa en
les tres dones Santes i per destacar i glorificar al venerable Agnesi al que l’artista tenia un tracte
profund18.

A l’altra banda podem observar a Santa Agnès i al Venerable Agnesi, fent el desposament
místic. L’humanista era un gran devot d’aquesta Santa perque pensava que descendia d’ella per
l’origen genovés de la seua família paterna, al punt de modificar el seu cognom al llatí, Agnesi.
Agnès de Roma fos una xica que va nàixer a Roma al segle V, va ser condemnada a viure en un
prostíbul, on miraculosament, va eixir verge. L’únic home que va voler abusar d’ella es quedà cec, i
gràcies a les plegaries de la mateixa Agnès, va millorar la seua visió, fos assassinada per les seues
creences i el seu amor incondicional a Crist19. Joan de Joanes representa a l’obra l’escena que
Agnesi somnià i on Santa Agnès li aparegué amb un anell amb l’objectiu del cast desposori 20. En el
moment de la creació de l’obra, el Venerable ja havia faltat i per tant, l’autor li donà uns retocs d’un
retrat que ja va fer d’ell a El Baptisme de Crist, per a envellir-lo i col·locar un toc a la seua pell més
blanquinosa. La visió d’adoració per part del Venerable cap a Agnès de Roma no fa més que
recordar aquesta gran devoció que ell mostrava cap a la Santa, junt amb la visió resignada però
acceptadora del desposori místic que l’humanista li entrega amb l’anell. La representació d’un
corder agafat per Santa Agnès, és especialment notòria, ja que el nom llatí d'Agnès, Agnès, significa

17. <https://www.aciprensa.com/santos/santo.php?id=452>
18. DOTOR, A. “Gloria y malaventura de Juan de Juanes”, Madrid, 1944.
19. <https://es.wikipedia.org/wiki/In%C3%A9s_de_Roma>
20. FRANCO, B. Releyendo la obra de Joan de Joanes. Nuevas aportaciones en torno al Bautismo de Cristo de la
Catedral de Valencia y la conversión morisca, Valencia, 2013
7 MIGUEL MORERA ESCORTELL

“corder”, junt al mateix Venerable Agnesi amb qui té el mateix nom. Junt amb els personatges
representats, podem veure arquitectures clàssiques en voltant de l’obra, tret característic
renaixentista, podem observar columnes clàssiques grecoromanes a l’extrem dret, al fons, observem
un edifici clàssic de planta circular en ruïnes, anomenat “Tholo”, al costat d'ell, una piràmide
edificada a Roma, que continua existent, la piràmide de Cesti. Per últim, esmentar a la iconografia
de l’obra, de l’escena de lluita entre Sant Jordi i el drac representada a l’escenari del fons, que es
podria explicar per la demanda original de l’obra a Joan de Joanes que anava a ser col·locada a la
capella de Sant Jordi a la catedral de València.

Per acabar el comentari d’aquesta obra magnífica representant del renaixement valencià,
buscarem el motiu de l’obra pròpia dintre del seu context. Podem observar una obra de gran bellesa
i puresa, la Nostra Mare dels Desemparats es base d’una imatge de mare protectora i del mateix
perdó que posteriorment el seu Fill farà present per tots els cristians. Entenguen la problemàtica
morisca del moment i el pensament del mateix Venerable Agnesi, al que s’homenatja en l’obra,
podem entendre l’obra com una mena d’adoctrinament i evangelització, exactament com
l’humanista va fer en vida. La preciositat de l’obra, la meticulositat als detalls, la idealització i
devoció a les tres Santes provoquen a l’espectador un sentiment de familiaritat i tendresa cap a
l’obra i als seus representants que potenciaren aquesta intenció evangelitzadora per part de la
comunitat cristiana catòlica i del mateix Venerable.