1 MIGUEL MORERA ESCORTELL

RECENSIÓ CRÍTICA: LA FABRICACIÓ DE LLUIS XIV

2 MIGUEL MORERA ESCORTELL

Lluís XIV, rei de França al segle XVII i representant més característic de la monarquia
dèspota i absolutista francesa, va ser representat en centenars de pintures i gravats, medalles,
tapissos escultures i bronzes, als quals hem d'afegir les desenes d’obres teatrals, balls, festes al
palau, òpera entre altres esdeveniments culturals que anaven al voltant de la imatge del rei borbó.
En el llibre que tractarem, Peter Burke, un historiador destacat, analitzaria aquesta imatge formada
durant 70 anys del regnat de Lluís XIV i la seua eficiència com a propaganda de exhaltació al rei,
donant-li una aura de perfecció i divinitat que l’envoltaria des del coronament fins a la seua mort,
donant també una imatge d’una monarquia, com a sistema inalterable.

1. REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Autor: BURKE, Peter

Data: 1995
Títol: La Fabricació de Lluis XIV
Lloc de publicació: Londres
Editorial: Nerea.
Nombre de pàgines: 230 pàgines

2. INFORMACIÓ SOBRE L’AUTOR

Peter Burke, l’autor del llibre que comentarem a

continuació, és un historiador acadèmic
especialitzat a l'Edat Moderna i a la Història
Cultural i escriptor anglés que va nàixer a 1937 en
Stanmore, Regne Unit. Ell va traure el doctorat a St.
John’s College d’Oxford, i actualment és catedràtic
a la universitat de Cambridge.

Peter Burke
3 MIGUEL MORERA ESCORTELL

La seua extensa obra és de gran importància per a entendre la situació sociocultural del moment
estudiat per Burke, entre els quals, destaquen el renaixement italià i el pròpiament europeu, així
com l’obra: La cultura popular en l'Europa moderna. El cas de l’obra que estudiarem nosaltres, La
Fabricació de Lluís XIV, com explicarem posteriorment amb major argumentació intenta fer
entendre al lector la relació tan forta entre la monarquia d’aquest dèspota francés i la seua imatge
representada en les obres artístiques. Junt amb aquestes obres, ha estudiat les funcions socials del
llenguatge, les funcions de les imatges o la difusió de Castiglione al s. XVI, amb altres obres més
teòriques definint la Història Cultural com a mena de coneixement i d’estudi. La seua obra ha sigut
traduïda a 33 idiomes diferents, i és una figura importantíssima i d’autoritat en aquests temaris que
s’ha especialitzat com a historiador.

3. RESUM D’IDEES PRINCIPALS

L'obra La Fabricació de Lluís XIV, com ja em presentat amb anterioritat, destaca la

presentació d’una relació molt important entre l’art com a imatge de l’autoritat i el rei com a la
cosificació d’aquesta mateixa. Aquesta relació és molt més destacable en el protagonista del marc
d’estudi, Lluís XIV, rei de França que va ser coronat a 1643, amb 4 anys i va estar amb la corona de
l’estat francés fins a 1715.

L’estudi se centra en la imatge pública del rei, la imatge que tenia qualsevol persona del
segle XVII, quant parlaven del rei Sol. Una propaganda política basada en una imatge col·lectiva
imaginària de Lluís XIV, que en la gran majoria d’ocasions era enganyosa i que comportava una
imatge de superioritat política, d’autoritat i de perfecció i divinitat a una persona que a ulls de la
realitat no era més que una petita ombra del que s’havia creat.

El llibre s’estructura en dotze capítols on estudiarà aquesta temàtica durant tota la vida del
rei. El primer capítol, Burke l’utilitza com a manera d’introducció al personatge històric i al context
històric que va viure, a continuació, al segon capítol s’entra als termes de l’estudi, comentant els
mitjans, gèneres, temàtic i estils artístics que utilitzaren per a representar a Lluís XIV amb un
objectiu específic d’admiració i profunda devoció cap al monarca. Posteriorment, ja en el tercer
capítol, s’explica com aquesta visió del rei en les obres culturals on es representa són des d’un inici
amb un objectiu similar, aquesta preocupació per part dels artistes, escultors i pintors s’incrementà a
la arribada al tron francés als 4 anys, representant a Lluís infant ja amb emblemes monàrquics i de
poder i el caràcter diví que durant tota la seua vida se li personificarà a la seua persona i a la seua
4 MIGUEL MORERA ESCORTELL

autoritat. El cardenal Mazzarino va ser la figura principal, durant aquests primers anys de regnat de
Lluís XIV, organitzadora de les obres elaborades en aquell moment. Justament ell, fòs el
responsable de l'educació del monarca i de la importància de l’art a la política del rei, com a forma
de propaganda al servici de la glorificació de Lluís XIV. A la mort del cardenal, a 1661, el monarca
declarà la intenció de governar sense Primer Ministre al cap del govern, exemplificació molt clara
de la célebre cita del mateix rei: “Jo sóc l’Estat”, el capítol quart es basa sencerament en aquests
esdeveniments després de la mort de Mazzarino. El seu assessor Colbert, antic ajudant del cardenal
Mazzarino, supervisaria la creació d’una imatge pública del rei, com a rei culte, intel·ligent, poderós
i magnànim (cosa que provocaria moltes comparacions, junt amb les seues primeres victòries
militars, amb Carlemany en la seua joventut). Aquesta imatge s’aniria desenvolupant cap a una
imatge del rei dedicat amb els assumptes de l’Estat i el benestar dels seus súbdits, provocat per
l’esclatament a 1667 de la Guerra de Devolució, La victòria en aquesta guerra amb la Guerra contra
Holanda a la dècada següent, constataria una imatge d'heroi victoriós de França, obviant les derrotes
comeses al territori holandés, i magnificant les victòries en batalla. El sèptim capítol analitzarà la
dècada de 1678 fins a 1688, dècada de relativa tranquil·litat i pau a França, on es commemoraren
esdeveniments com dues victòries navals, triomfs diplomàtics i la millora del dèspota d’una
malaltia. Burke explicarà al octau capítol “l’Ocàs” del sistema, l'envelliment produirà una minoria
de les aparicions públiques del rei, aquest procés s'ajuntarà amb la decadència econòmica, militar,
cultural i política de França. Les representacions victorioses honorificant a Lluís XIV van anar
disminuint a les guerres de la Lliga d'Augsburg, els conflictes al continent americà o la guerra de
Successió espanyola. Burke als següents capítols analitza les diferències entre la figura social de
Lluís XIV i la figura real del rei, les diferències físiques, ocultisme d’esdeveniments que pogueren
afectar a la reputació de l’estat i del mateix rei i la commemoració de fets inventats. Aquesta
representació honorífica del rei, tenia una contrapart, com Burke anomena al dècim capítol, existeix
un “revers de la medalla”: molts súbdits es burlaven del rei i enemics de Lluís XIV utilitzaven
irònicament imatges del rei per a desprestigiarlo encara més. Les representacions del rei tenien un
públic concret al qual anaven dirigides, les classes privilegiades del territori francés i les autoritats
internacionals, per a pretendre una representació d’autoritat completa de Lluís XIV a França, la
imatge d’un estat poderós que poguera provocar devoció i lleialtat per part dels privilegiats i temor
als enemics de França. Per últim, Burke compara a Lluís XIV, amb governants contemporanis,
antics i actuals, l’autor conclou, gràcies a aquesta comparació, que existeix una evolució de la
representació del líder, un tipus més de retòrica en la qual es basa per legitimar la seua autoritat.
5 MIGUEL MORERA ESCORTELL

4. VALORACIÓ CRÍTICA

Per últim, analitzar de forma crítica l’obra, i és que Burke fa una anàlisi profund d’una
imatge de Lluís XIV, representat com a líder absolut de França, per a legitimar una autoritat de
forma clara cap als enemics que vulguen desfer-se d’ell, no és sorprenent entendre la direcció que
portava aquesta propaganda i és que anava dirigida sobretot cap a les capes socials més poderoses,
les classes privilegiades i els altres estats, justament, els elements importants que podrien desbancar
l'autoritat del rei sinó el suporten, o en el cas d’altres estats, atacar-los si veuen debilitat en la
direcció que pren el regne. La propaganda política dintre de l’obra artística de Lluís XIV és clara i
contundent, no va ser el primer personatge històric que va emprar l’art com a ferramenta política ni
tampoc l’últim, però podem entendre millor el context de la França del segle XVII si observem qui
era el seu líder i amb qui anava acompanyat. Una autoritat divina, poderosa, elegant, perfecta, al
punt de considerar-se miraculosa com a l’obra pintada a 1690 per Jean Jouvenet, Luís milagrero.

L'evolució del sistema polític i socioeconòmic ha comportat una transformació d’una propaganda
política que canvia de conjunt de classe a la que va dirigida. Lluís XIV tenia el poder basat per un
atorgament diví, el poble no tenia cap tipus de poder polític i per tant, no era necessari fomentar a
uns “votants”. Els mitjans de comunicació per part del govern, no eren mitjans de comunicació de
massa sinó, en canvi, eren mitjans elitistes i molt dirigit a un grup concret de gent, i per tant davant
d’aquests dirigents i classe poderosa que podia acabar amb ell, devia tindre una imatge poderosa,
ungida per Déu. La situació a l'actualitat és completament distinta, segles després de la mort de
Lluís XIV, la propaganda política es basa en uns principis completament distints, i per tant, el seu
modus operandi és distint. Al segle XX, com Burke esmenta a l’últim capítol, podem observar uns
trets que, evitant les distàncies i anacronismes, podem observar en comú en líders com Mussolini,
Hitler, Roosevelt o Stalin: el mite de l'heroi que està destinat a ser la llum del país, que està fet per a
la victòria contra el mal i el caos, la imatge del líder que treballa dia i nit a favor dels seus
ciutadans. L’obra de Burke em pareix de gran interés per a entendre aquesta evolució, bassada
juntament, amb l'evolució de la història del sistema polític hegemònic, la temàtica del llibre em
pareix especialment curiosa i interessant i recomanaria la investigació més profunda d’aquesta
temàtica, pense que qualsevol persona que tinga algun interés cap a la història, l’art o les ciències
polítiques podria gaudir del llibre, encara que, al meu paréixer, la lectura era pesada i una estona
avorrida per la forma d’escriure de l’autor. Buscaré més informació per a interpretar l'esmentat al
llibre i crear una opinió pròpia d’un tema que pense que no ha sigut visible i que és de vital
importància a l’hora d’entendre la funcionalitat de la política i l’autoritat.