Tema 2.

Concepte, tipologia i ús de les fonts

d’informació

Remei Perpinyà – Pilar Cid

1
Continguts de la sessió

1. Fonts d’informació: definició i tipologies

2. Fonts d’informació en Traducció i Interpretació
3. Aspectes legals dels documents: propietat
intel·lectual, llicències i drets.

2
1. Fonts d’informació:
definició i tipologies.

3
1. Fonts d’informació
Una font d’informació és un recurs que serveix per a satisfer una demanda
d’informació. Exemples:

CONFERÈNCIA

FONTS INSTITUCIONALS

El concepte ha canviat al llarg del temps

El concepte difereix d’acord amb cada disciplina o àmbit del coneixement.

4
 1. Fonts d’informació: Institucions

Associacions professionals de traductors

•APTIC (Associació Professional de Traductors i d'Intèrprets de Catalunya).

•Asetrad. (Asociación Española de Traductores, Correctores e Intérpretes).
•ATA (American Translators Association).
•FIT (Fédération Internationale des Traducteurs / International Federation
of Translators).
•MET (Mediterranean Editors and Translators): Associació de traductors i
correctors d’anglès
•Xarxa de Traductors i Intèrprets de la Comunitat Valenciana.

5
 1. Fonts d’informació: Institucions

Biblioteques i centres de documentació

Les biblioteques especialitzades en traducció solen estar lligades a les

universitats on s’imparteixen els estudis de traducció.
•A Catalunya:
•Biblioteca d’Humanitats de la UAB
•Biblioteca de la UPF

Institucions culturals vinculades a les llengües

RAE. Real Academia Española

IEC. Institut d’Estudis Catalans

6
 1. Fonts d’informació: Documents

Un document és una INFORMACIÓ fixada en un SUPORT i que ha estat fet amb

intenció de COMUNICAR.
Els documents són tan heterogenis (diferents suports, formes i naturalesa de la
informació) que no es pot fer una classificació a partir d’un únic criteri.

7
1. Fonts d’informació: Documents
Exemples de suports documentals:

A P P
R A E
G P R
I I G
L R A
A M
P I
A N
P O
E
R SUPORTS
SUPORTS MICROGRÀFICS MAGNÈTICS I
ÒPTICS
8
1. Fonts d’informació: Documents

Exemples de formats documentals

Rotlle
Volum

Disc

Microfitxa Microfilm

9
 1. Fonts d’informació: Documents
Tipologia de documents segons la naturalesa de la informació

Documents textuals: la informació hi és

representada en un sistema de signes alfabètics.
Cartogràfics: documents tècnics amb base
matemàtica per representar les superfícies de la
terra i l’espai.
Iconogràfics: la informació es presenta en
imatges: fotografies, gravats, dibuixos, estampes…
Documents audiovisuals: la informació es
reprodueix amb imatge en moviment
Sonors: la informació es reprodueix en so.
Multimèdia: conté tota naturalesa de la informació
(text, imatge i so) i és reproduïda per mitjans
informàtics

10
 1. Fonts d’informació: Documents

A efectes d’aquesta assignatura ens interessa destacar la classificació

segons les característiques intel·lectuals. D’acord amb això podem
distingir:
▪ Segons l’origen: Fonts primàries i secundàries.
▪ Segons el nivell i grau de complexitat de la informació.

11
 1. Fonts d’informació: Documents

Tipologia de documents segons l’origen de la informació:

Fonts primàries: Fonts secundàries:

Documents contemporanis de Textos que analitzen els períodes

l’època que s’està estudiant que històrics a través de fonts primàries
són testimoni del què s’esdevé. i són elaborats a posteriori.

Exemples: Exemples:

-Documents d’arxiu. - Assaigs.

-Publicacions oficials. - Manuals.

-Revistes de l’època. - Llibres de text.

-Memòries, autobiografies i escrits - Articles científics.

personals. - Articles de divulgació.
-Documentació oral de testimonis. - Enciclopèdies.
12
 1. Fonts d’informació: Documents

Tipologia de documents segons el nivell i grau d’informació:

Obres acadèmiques/científiques, Obres de referència:

segons el nivell d’informació:
-Enciclopèdies.
-Obres de divulgació.
-Diccionaris.
-Manuals.
-Atles.
-Assaigs.
-Anuaris.
-Articles en revistes especialitzades.
-Repertoris biogràfics.
-Llibres de text.
-Directoris i guies.
-Tesis doctorals.
-Cronologies.
-Catàlegs de biblioteques.
-Bibliografies.

13
2. Fonts d’informació en
Traducció i Interpretació.

14
 2. Fonts d’informació en Traducció i
Interpretació

En aquest apartat presentem els recursos classificats segons la seva utilitat

per resoldre les necessitats genèriques dels traductors i els intèrprets.
Directoris
Bibliogràfiques i institucionals
Lingüístiques
Temàtiques
Jurídiques
Tècniques
Biogràfiques
Geogràfiques
Estadístiques
Hemerogràfiques
Patrimonials
15
 DIRECTORIS
Exemples:
Llistes de recursos
d’informació seleccionats
sobre un tema determinat.
•Directori de Bases de dades i altres recursos
Es fan servir per a localitzar electrònics. UAB.
altres fonts d’informació.
•Biblioteques de la UAB. Guies temàtiques.
Exemples: Traducció, Interpretació Asia Oriental.
- Llista de recursos en línia •Tremedica. Glosarios
-Directoris de bases de •Sales, D. (Dir.). Recursos en línea para la
dades. Traducción y la Interpretación.
-Directoris de diccionaris i
glossaris.

16
DIRECTORIS

17
BIBLIOGRÀFIQUES
Aquests fonts inclouen
repertoris de documents. Es fan
servir per a cerques
bibliogràfiques.
Exemples:
-Catàlegs de biblioteques.
-Bases de dades bibliogràfiques
generals.
-Bases de dades bibliogràfiques
especialitzades.
-Buscadors acadèmics.
-Directoris de revistes
científiques i culturals.
Exemples:
•Cercador de les bibilioques de la UAB
•Library of Congress Online Catalog.
•Base de datos de libros editados en España.ISBN
•MLA International Bibliography.
•TDX.
•Google acadèmic.
•Dialnet.
•Directorio of Open Access Journals (DOAJ).
•RACÓ: revistes catalanes d’accés obert.
18
 LINGÜÍSTIQUES
Exemples:
S’utilitzen per a obtenir informació
sobre les veus i expressions d’una •Diccionario de la Lengua Española. RAE
llengua, ja sigui general o
especialitzada.
•Linguee.
Exemples: •Corpus de referencia del español actual (CREA).
-Diccionaris monolingües: generals, •Nueva gramática de la lengua española. RAE.
normatius, d’ús.
•Libro de estilo del diario El Mundo.
-Diccionaris bilingues i multilingües.
•Nomenclatura de la UAB.
-Enciclopèdies.
-Corpus.
•TERMCAT.
-Gramàtiques.
-Llibres d’estil.
-Nomenclatures.
-Centres de terminologia.
19
 TEMÀTIQUES
Exemples:
Són obres que ens permeten
conèixer amb més o menys
profunditat un tema. •Britannica Oline Encyclopaedia
Exemples: •Manual de traducción chino-castellano.
-Enciclopèdies. •Información y documentación digital [ [Monografia
especialitzada].
-Manuals. •La professió del traductor jurídic i jurat. Descripció sociológica
…[tesis doctoral].
-Monografies especialitzades.
•XLIFF and the Translator: Why Does it Matter? [Article].
- Assaigs.
-Tesis doctorals.
-Articles de revistes
acadèmiques i científiques.
20
 TÈCNIQUES
Contenen especificacions
tècniques sobre un producte, Exemples:
una marca, un procés, etc., amb
finalitats tecnològiques i
empresarials. •Oficina española de patentes y marcas.
Exemples: •WIPO. World Intellectual Property
-Patents. Organization.
-Marques. •UNE. Normalización espanyola.
-Normes tècniques. •ISO. International Organization for
Standardization.

21
 JURÍDIQUES
Exemples:
Inclouen informació
generada pels òrgans •Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado.
legislatius i judicials.
•EUR-Lex.
Exemples:
•Notícias jurídicas
-Butlletins oficials.
-Bases de dades
jurídiques
-Portals jurídics.

22
 BIOGRÀFIQUES I
INSTITUCIONALS
Es fan servir per obtenir dades
relatives a persones i entitats.
Exemples:
-Biografies.
-Enciclopèdies.
-Diccionaris biogràfics.
-Bases de dades de biografies.
-Directoris de persones.
-Webs d’entitats i institucions.
- Webs personals.
Exemples:
•Vida de Miguel de Cervantes Saavedra [Biografia
individual].
•Diccionario biográfico de parlamentarios andaluces
(1876-1923).
•Associació d’escriptors en llengua catalana [conté una
base de dades de biografies dels autors/res].
•Who’s who and who was who.
23
 GEOGRÀFIQUES
Exemples:
Es fan servir per a obtenir dades
referents a llocs (països, regions,
localitats): informació •CIA The World Factbook.
cartogràfica, toponímica,
•ShowWorld.
Exemples:
•Worldmapper. (cartogrames: modificació del tamany dels territoris segons el tema)
-Mapes.
-Plànols.
-Anuaris geogràfics (recullen
dades diverses sobre un territori
o el món sencer en un període
concret).
-Servidors d’informació
geogràfica.
24
 ESTADÍSTIQUES Exemples:

Contenen dades •INE, Instituto Nacional de Estadística

estadístiques, normalment (España).
recollides i analitzades per •Eurostast: your key to European statistics.
organismes oficials
especialitzats. •Google data publiexplorer.
Exemples: •Statista. Portal de estadístiques
-Bases de dades
estadístiques.
-Publicacions estadístiques.

25
 Exemples:
HEMEROGRÀFIQUES

Permeten accedir a les •El Quiosc. Cercar diaris i reviste per

publicacions periòdiques àrea geogràfica. Servei de
de caràcter general. Biblioteques UAB.

Exemples: •La Vanguardia. Hemeroteca.

-Hemeroteques dels
diaris.
-Bases de dades de
publicacions periòdiques.

26
 PATRIMONIALS Exemples:

Contenen documents de molt diversa

índole (impresos, manuscrits, •Memòria Digital de Catalunya (MDC).
partitures, arxius audiovisuals,
mapes, cartells, fotografies,
•Hispana.
correspondència, etc.), de qualsevol •Europeana.
data, que formen part del patrimoni
bibliogràfic i documental d’un país. •PADICAT.
Els béns del patrimoni cultural són
objecte de protecció i preservació
especial, tant per a usuaris actuals
com per a les generacions futures.
Exemples:
-Dipòsits digitals patrimonials.
-Dipòsits digitals de pàgines web

27
3. Aspectes legals dels
documents: propietat
intel·lectual, drets i llicències.

28
3.1. Ètica de la informació

✓ La Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides inclou el

dret a la llibertat d'expressió, l'accés universal a la informació (en
particular la de domini públic), el dret a l'educació, el dret a la privacitat i
el dret a participar en la vida cultural.
✓ El debat internacional al voltant de la informació aborda els aspectes
ètics, legals i socials de l'ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació.
✓ La Unesco col·labora estretament amb els estats membres per donar
suport i promoure les dimensions ètiques de la Societat de la informació;
constitueix una de les prioritats de l'organització, en el seu esforç global
per aplicar les decisions de la Cimera Mundial sobre la Societat de la
Informació (CMSI).
✓ L'accés lliure i sense obstacles a la informació a través de les xarxes
interactives és un objectiu clau i planteja diverses qüestions ètiques que
mereixen l'atenció de la comunitat internacional.

29
3.1. Ètica de la informació

L' ètica de la informació abasta nombrosos aspectes. En aquesta lliçó ens referirem específicament als
criteris establerts per la societat en relació amb el respecte a les creacions intel·lectuals i artístiques
dels creadors i les creadores, desterrant el plagi.
Plagi: Copiar en el substancial obres alienes, donant-les com a pròpies.

Exemples de plagi:
-Apropiar-se d' idees, paraules o frases de qualsevol document sense esmentar-lo.
-Copiar paràgrafs i fer petits canvis per "disfressar" la còpia (substituir algun verb, adjectiu, usar
sinònims).

30
3.1. Ètica de la informació

Principis ètics de l' ús d' informació:

Fer una selecció ètica de les fonts d' informació.

No plagiar.
No citar fonts sense haver-les llegit.
Respectar la propietat intel·lectual dels autors, la qual cosa suposa l'obligació de citar les fonts
consultades.
Citar les fonts d' informació a partir de normes de citació internacionals, perquè siguin fàcilment
reconeixibles i usables pels usuaris.
Respectar la integritat de la informació que difonem (no falsificar, fabricar dades, manipular idees i
continguts) i responsabilitzar-nos de les opinions emeses.

31
3.2. Propietat intel·lectual i drets d’autor
✓ Sempre que volem reproduir una informació cal esbrinar de
qui és la propietat intel·lectual. És l‘anomenat «dret
d'autor».

✓ Permet a l’autor tenir el dret sobre la seva obra i comprèn la

facultat per a permetre la reproducció i distribució i els pot
transferir al hereus El seu símbol és l’anomenat Copyright.

✓ En conseqüència, no podem reproduir cap document

(imatge, música, text) si no està lliure de drets o tenim
autorització per a fer-ho.

32
3.2. propietat intel·lectual i drets d’autor

2
 3.2. propietat intel·lectual i drets d’autor

Quan el fotògraf David Slater prenia fotos en una reserva d'Indonèsia el 2011, aquest simi anomenat Naruto li
va prendre la càmera i es va fer selfies. Slater les va compartir a Wikipedia. Però l'èxit que tingueren, Slater
reclamà els seus drets d'autor l'agost de 2014. La justícia nord-americana els negà. La situació es complicà
en intervenir l'Associació de Persones pel Tracte Ètic dels Animals (PETA) i demandar a Slater per infringir la
propietat intel·lectual de Naruto. El 2016 un jutge donà la raó al fotògraf. Tot i això, aquest i la PETA assoliren
un acord per donar part dels diners drets de la «selfie del mono» a defensar l'hàbitat d'aquest tipus de simi.
Finalment, la Cort d'Apel·lació dels EE.UU. desestimà la demanda de PETA. (ABC, 26/IV/2018). 2
3.2. Propietat intel·lectual i drets d’autor
1. Propietat intel·lectual
Les creacions intel·lectuals estan protegides per les lleis de propietat intel·lectual.
La llei distingeix:

- Drets d’autor (conjunt de drets d'una persona natural sobre la seva obra literària, artística o científica; les
persones jurídiques també poden ser titulars de drets en determinats supòsits). Inclou els drets morals i els
drets d’explotació
- Drets connexos o afins, s’atorguen a persones naturals o jurídiques, que malgrat no siguin autors,
contribueixen a la seva difusió (protegeixen les interpretacions, les gravacions originals i la radiodifusió de
les obres).

2. Drets morals

Són els drets d’autoria de contingut no patrimonial, irrenunciables i inalienables. Cada jurisdicció reconeix
diferents drets morals (o ser pràcticament inexistents). Els més comuns són:
-Reconeixement o paternitat: dret a ser identificat com autor/a d’una obra.
-Integritat (dret a oposar-se a qualsevol canvi en l’obra que la distorsioni o la mutili de manera que perjudiqui
l’honor o la reputació de l’autor/a).
En la legislació espanyola aquests dos drets no s'exhaureixen quan l’obra passa a ser de domini públic.
3.2. Propietat intel·lectual i drets d’autor

3. Drets d’explotació
Solament els autors, o les entitats o persones delegades pels autors, poden autoritzar o determinar
les condicions d’explotació d'una obra. Comprèn el dret de reproducció, el de distribució, el de
comunicació púbica i el dret de transformació. Per a l’explotació de l’obra cal l’autorització de l’autor
o titular dels drets. Per indicar la titularitat dels drets d’explotació es fa servir el signe de copyright:
©.

Els terminis de vigència venen determinats per la legislació dels països.

Legislació a Espanya (estatal i autonòmica), vegeu:

Registro de la Propiedad Intelectual. Legislación - Registro de la Propiedad Intelectual | Ministerio
de Cultura y Deporte
3.2. Propietat intel·lectual i drets d’autor

4. Dret de cita
És el permís legal per a incloure o copiar en obres de caràcter cultural, científic o didàctiques,
fragments d'obres protegides alienes, sempre i quan es mencioni la seva font (títol i autor).
En el marc educatiu hi ha una excepció: en determinats casos es pot reutilitzar una obra completa
per a la docència.
3.3. Domini públic

Una obra passa al domini públic quan els seus drets han expirat.
Una obra de domini públic pot ser explotada lliurament respectant-ne
l’autoria i la integritat.

El termini de protecció dels drets d’explotació a Europa té una

durada de tota la vida de l’autor i setanta anys més després de la
mort. En el cas d’Espanya també s’ha de tenir en compte que els
autors morts abans del 7 de desembre de 1987 tenen uns drets
d’explotació sobre les seves obres que duren tota la seva vida i
vuitanta anys més.
3.4. Drets d’imatge

És la facultat que té cada persona física de difondre i publicar la seva pròpia

imatge, així com d’impedir l’obtenció, la reproducció o la publicació de la dita
imatge per part d’un tercer, sigui quina sigui la finalitat perseguida per qui la
capta o difon.

Aquet dret també està recollit a les legislacions de cada país.

Les persones que apareixen en les imatges poden limitar la seva reproducció.
També passa amb marques comercials, logos, edificis singulars, etc.
 3.5. Accés Obert

“Entendemos como acceso abierto (Open Access) la disponibilidad gratuita

en la red, permitiendo a cualquier usuario la lectura, la descarga, la copia, la
distribución, la impresión, la búsqueda o el uso para cualquier propósito legal,
sin ningún tipo de barrera económica, legal o técnica.. (Budapest Open Access
Initiative, 2002)”
CRAI de la UB

En molts casos l’OA inclou l'eliminació de les barreres legals per usar el text
(reproducció, distribució, comunicació pública i fins i tot transformació –
exemple: una traducció-) sempre i quan es reconegui l’autoria i es mantingui la
seva integritat.
3.5. Llicències Creative Commons
Llicències Creative Commons:
Creative Commons és una entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu de promoure l’accés i
l’intercanvi cultural.
Per a això ha desenvolupat una sèrie d'instruments jurídics, gratuïts i estandarditzats, de domini
públic, que permeten als autors (persones o institucions) concedir permisos de drets d'autor per a
les seves obres de creació i acadèmiques, garantint l'atribució adequada.
Contràriament al copyright, on "tots els drets són reservats", les llicències CC estableixen "alguns
drets reservats", en els termes i condicions que els creadors triïn.

Una llicència CC no comporta retribució econòmica.

SEMPRE proporcionen el dret de: Copiar i distribuir lliurement

SEMPRE amb la següent restricció: Atribució > obligació d'atribuir l'obra al seu
autor (citar). Amb les següents restriccions opcionals: No per a ús comercial /
Sense obra derivada / Distribuir amb la mateixa llicència.
3.5. Llicències Creative Commons

BY – Reconeixement: requereix la
referència a l’autor original
NC – No comercial: no es pot fer un ús
comercial de les obres derivades
SA – Compartir igual: permet obres
derivades, s’ha de difondre amb la mateixa
llicència que l'obra original.
ND – Sense Obra Derivada: no permet
modificar l’obra.
Per saber més

Ministerio de Cultura y Deporte (España).

-La Propiedad Intelectual. La Propiedad Intelectual | Ministerio de Cultura y
Deporte
-Registro de la Propiedad Intelectual. Registro de la Propiedad Intelectual |
Ministerio de Cultura y Deporte

Ministerio de Industria, Comercio y Turismo (España).

-Oficina Española de Patentes y Marcas. ¿Qué es la Propiedad Industrial? Oficina
Española de Patentes y Marcas - Propiedad industrial (oepm.es)

UAB. Servei de Bilioteques. Propietat Intel·lectual i accés obert.

UB. Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació. Propietat Intel·lectual.