LÍNEA DEL

TEMPS
POESIA TROVADORESCA
PRIMERS TEXTOS EN ROMANÇ

El llatí es va estendre per tot l'imperi Romà

gràcies a la romanització. Cuant el imperi Romà S. XI-XII La poesia dels trobadors va ser
va caure s'accuentaren les diferencies entre el una forma literària i musical
llatí vulgar que es parlava en cada territori, popular en l'època medieval,
influït per les llungües autòctones de cada especialment a la regió
zona. Es un proces en cual el llatí vulagr va d'Occitània, en el sud de França
evolutcionar i origina les diferents llengües i es va caracteritzar per ser una
romàniques de l'actualitat. poesia lírica cantada, que

celebrava l'amor cortés i
Pero no serà fins al segle XIV que apareix la exaltava els ideals de la
denomincaió "Llengua Valenciana" per a referir- cavalleria.
se a la llengüa catalana des de la consciència

d'una llengüa comuna. Els primers textos en la Els trobadors eren poetes i
nostra llengüa són textos ütils, per a la vida músics ambulants que
quotidiana i el coneiximent dels quals era componien i cantaven els seus
important la societat. versos en les corts dels nobles i
en les places públiques. Les
seues cançons, eren escrites en
occità, una llengua vernacla de
RAMÓN LLULL la regió, i s'acompanyaven de
S. XIII música interpretada amb
instruments.
Ramon Llull va ser un filòsof, teòleg, místic i escriptor

nascut en el Regne de Mallorca l'any 1232. La temàtica principal de la

Llull va desenvolupar una vasta obra que va abastar poesia dels trobadors era
diversos camps del coneixement, com la filosofia, la l'amor, però també abastava
teologia, la lògica, la poesia i l'alquímia. El seu altres temes com la naturalesa,
pensament va estar marcat per la seua profunda fe la guerra i la religió. Els
cristiana i el seu desig d'utilitzar la raó per a trobadors expressaven els seus
demostrar la veritat de la fe i aconseguir la conversió sentiments i emocions de
dels no creients. manera refinada i elegant,

utilitzant una sèrie de

Va escriure diverses obres literàries, incloent-hi
convencions poètiques i
novel·les, poesies i tractats morals, en les quals
tècniques literàries, com la rima
expressava la seua visió del món i les seues
inquietuds espirituals. i la mètrica.

Al llarg de la seua vida, Ramon Llull va realitzar La poesia dels trobadors va

nombrosos viatges per Europa i el Mediterrani per a tindre una gran influència en la
difondre les seues idees i buscar suport per als seus literatura medieval europea i va
projectes. També va intentar establir un centre establir les bases de la poesia
d'estudis a Mallorca, conegut com a "Estudi General", lírica posterior. El seu llegat
que pretenia ser una institució d'educació superior perdura fins al dia de hui, sent
que abastara totes les branques del coneixement.
considerada una de les

tradicions literàries més

importants de l'Edat mitjana.

QUATRE GRANS
CRÒNIQUES S. XIII-XIV

Les Quatre Grans Cròniques Valencianes són

una recopilació de cròniques medievals que
relaten la història de la Comunitat Valenciana,
Aquestes cròniques són considerades una font
històrica important per a comprendre el passat
de la regió.

1. La Crònica de Jaume I:, És una obra escrita en

el segle XIII que narra les gestes del rei Jaume I .
Aquesta crònica relata la conquesta de València
per part de Jaume I i altres episodis rellevants del
seu regnat,.

2. La Crònica de Pere el Cerimoniós: Escrita en el

segle XIV per ordre del rei Pere el Cerimoniós,
L'obra se centra en la història de la Corona
d'Aragó, incloent-hi els esdeveniments
ocorreguts en el Regne de València.

3. La Crònica de Bernat Metge: Composta en el

segle XIV per Bernat Metge, aquesta crònica
abasta el període de la conquesta de Mallorca
per part de Jaume I fins a la mort de Pere III
d'Aragó, encara que el seu enfocament principal
és la història de Catalunya,.

4. La Crònica de Pere el Cerimoniós: Aquesta

crònica, va ser escrita en el segle XIV per un
autor anònim sota la supervisió del rei Pere IV
d'Aragó. L'obra cobreix la història del Regne de
València des de la seua fundació fins a l'època
del mateix Pere IV.
 LÍNEA DEL
TEMPS S. XIII-XIV
CANCELLERIA REIAL CANCELLERIA REIAL (BERNAT METGE)

Les cancelleries reials, també conegudes com a A partir de l'any 1381, aproximadament, comença
cancilleria reial o secretaria reial, eren institucions a aparèixer en els documents de la Cancelleria un
administratives de l'antiga monarquia europea. nou estil, que podem anomenar clàssic o
Aquests organismes exercien funcions humanista: els escrivans s'alliberen de l'esclavitud
relacionades amb l'escriptura, la redacció de dels formularis i s'inspiren directament en els
documents oficials, la correspondència, la clàssics llatins, Ciceró principalment, i en els
renaixentistes italians, per tal d'embellir la llengua
diplomàcia i altres tasques administratives en nom
vernacla amb els recursos del llatí. Açò donà lloc a
del monarca.
una prosa catalana flexible i madura, que
Les cancelleries reials eren responsables de
incorpora cultismes en gran proporció, però que
redactar, registrar i emmagatzemar els documents s'ajusta amb mesura i gust a la sintaxi llatina, amb
oficials, com ara cartes, decrets, privilegis, tractats, la tendència al període llarg i amb extensió de la
concessions i altres instruments legals. També cadència a tota frase, sense limitar-se a les
s'encarregaven de la correspondència oficial entre clàusules darreres. El principal exponent
la monarquia i altres governs, nobles, diplomàtics i d'aquesta nova etapa és Bernat Metge, i també
altres entitats importants. destacaren Bartomeu Sirvent i Pere Margall.
El rei Pere III va crear un cos de traductors i va
organitzar la cancelleria reial. Per mitjà d’aquests
organismes va entrar l’esperit humanista a la
corona d’Aragó: la Cancelleria va ser un centre de
recepció de la cultura europea i un nucli
aglutinador d’escriptors laics, ja que fins aleshores
l’alta cultura només havia estat una prerrogativa
dels clergues. Va fer una tasca decisiva, sobretot
pel que fa a la llengua catalana: va crear un model
de prosa acurada, precisa i elegant que es va
imposar per tots els territoris catalanoparlants.

LITERATURA D'IDEES S. XIII-XIV BERNAT METGE

La literatura de idees, o "literatura de ideas" en
castellà, és un gènere literari que tracta principalment
de qüestions filosòfiques, polítiques, socials i
intel·lectuals. Aquesta forma de literatura es centra en
explorar i debatre temes importants i idees abstractes
mitjançant la narrativa, el diàleg o altres formes
literàries.
A més de tractar qüestions filosòfiques i polítiques, la
literatura de idees també pot abordar temes com la
naturalesa humana, la moralitat, l'existència de Déu, la
llibertat individual i col·lectiva, i altres qüestions
profundes sobre la condició humana.
En el català de l'época podem trobar diferents autors
famosos com Anselm Turmeda, Sant Vicent Ferrer,
Bernat Metge o Francesc Eixemenis.
FRANCESC EIXEMENIS
"Lo Somni" és una obra literària escrita per Bernat
Metge, un escriptor i filòsof català del segle XV. L'obra
és una novel·la alegòrica i filosòfica que tracta sobre el
tema de l'amor cortès i l'amor idealitzat.
L'obra és notable per la seva combinació de literatura
cortesana, filosofia i retòrica, reflectint els ideals i valors
de l'amor cortès que eren prevalents en l'època
medieval. Metge utilitza el somni com a vehicle per a
explorar qüestions més profundes sobre l'amor i la
naturalesa humana.
"Lo Somni" és considerada una de les obres més
importants de la literatura catalana medieval i és un
exemple destacat de la prosa filosòfica i alegòrica de
l'època. L'obra mostra la mestria literària de Bernat
Metge i la seva habilitat per a combinar elements
narratius, filosòfics i simbòlics en una obra de gran
riquesa i profunditat.

Francesc Eiximenis va ser un escriptor i religiós català

nascut al voltant de 1330 a la ciutat de Girona, en la ANSELM TURMEDA
Corona d'Aragó, i mort en 1409 a Perpinyà, França. És

considerat un dels escriptors més importants de la

Anselm Turmeda, també conegut com Abdallah al-
literatura catalana medieval.
Tarjuman, va ser un escriptor i filòsof mallorquí nascut al
Eiximenis era membre de l'orde franciscà i va dedicar
voltant de 1355 i mort després de 1436. És considerat un
gran part de la seua vida a l'estudi i l'escriptura. Les
dels escriptors més destacats de la literatura catalana
seues obres abasten una àmplia gamma de temes,
medieval.Turmeda va ser un clergue cristià que es va
incloent-hi teologia, filosofia, política i moralitat.
convertir a l'islam en algun moment de la seua vida.
"Lo Crestià" és una obra extensa i complexa que consta
Una de les seues obres més conegudes és el "Llibre del
de diversos volums. En ella, Eiximenis aborda temes com
gentil i els tres savis". Aquest llibre, escrit en prosa i vers,
la virtut, la moralitat, el govern just, la caritat i la pobresa.
és una adaptació del "Calila e Dimna". Turmeda va afegir
També discuteix qüestions relacionades amb la vida
la seua pròpia interpretació i estil a les històries, i la seua
monàstica i ofereix consells pràctics per a viure una vida
obra es va convertir en una de les més populars i difoses
piadosa i devota.
en la literatura catalana de l'època.

SANT VICENT FERRER

Fou considerat sant en vida, i a causa de la seua àmplia

influència en tot el territori valencià aprofità per a
redactar els seus sermons, per tal d'estendre la seua
paraula a tota la gent possible, ademés de que coneixia
diversos idiomes. Aprofitava per a introduir paràboles,
faules referències biblíques als seus sermons escrits.
També té diferents obres escrites, basats en els textos
d'Eixemenis, en "l'art de predicció al poble". Per a
massacrar amb missatges en contra de l'erudició.
 LÍNEA DEL
TEMPS
NARRATIVA SEGLE XV
La narrativa valenciana del segle XV s'emmarca dins
d'un període conegut com el Segle d'Or valencià, que
abasta des del segle XIV fins a mitjan segle XV. Durant
aquesta època, la ciutat de València va experimentar
una florida cultural i literària notable.
La narrativa valenciana del segle XV es caracteritza
principalment per la producció de novel·les de
cavalleries i novel·les sentimentals. Aquestes obres
solien estar escrites en valencià, una llengua romanç
derivada del llatí que es parlava a la regió.
La narrativa valenciana del segle XV es caracteritza per
la producció de novel·les de cavalleries i novel·les
sentimentals escrites en valencià. Aquestes obres
reflecteixen el context cultural i literari de l'època, i han
deixat un llegat significatiu en la literatura en llengua
catalana i en la literatura europea en general.
JOANOT MARTORELL
Joanot Martorell (1413-1468) va ser un escriptor
i cavaller valencià conegut principalment com
l'autor de "Tirant lo Blanc", una de les obres
literàries més destacades de la literatura
cavalleresca en llengua catalana.
Martorell va nàixer a Gandia, València, Espanya,
en 1413, en una família noble. Va tindre una
educació adequada per al seu estatus social i es
va convertir en un cavaller. Va servir en la cort de
Joan II d'Aragó i va participar en diverses
campanyes militars al Mediterrani.
lo que podem dir que ell es el que sintetitza la
La seua obra més famosa, "Tirant lo Blanc", va
ser escrita entre 1460 i 1464. Es tracta d'una
novel·la de cavalleries que relata les aventures
del cavaller Tirant lo Blanc, un valent i virtuós
guerrer. L'obra combina elements de la tradició
cavalleresca amb elements de la vida quotidiana
de l'època, i es considera una de les primeres
novel·les modernes d'Europa.
"Tirant lo Blanc" va ser publicada per primera
vegada en 1490, dos anys després de la mort de
Martorell. Al llarg dels segles, l'obra ha sigut
reconeguda com una de les més importants de
la literatura catalana i ha influït en altres
escriptors, com Miguel de Cervantes, autor de
"El Quixot de la Manxa".
solen reflectir un profund sentit de melancolia i angoixa
Joanot Martorell va morir en 1468 a València,
deixant un llegat literari significatiu amb "Tirant
lo Blanc", que continua sent benvolgut i estudiat
en l'actualitat.
LÍRICA SEGLE XV
La lírica valenciana del segle XV és una part
S. XV fonamental de la tradició poètica a la Comunitat
Valenciana durant l'època medieval. Durant aquest
període, la lírica valenciana va experimentar una
florida important, influenciada pels corrents literaris i
culturals de l'època, així com per les característiques
pròpies de la regió.
La influència de la poesia provençal va ser molt
important per a la lírica valenciana del segle XV. La
regió de Provença, en el sud de França, va ser
reconeguda per la seua tradició poètica i la seua
poesia de temàtica amorosa. Els trobadors
provençals van exercir una gran influència en els
poetes valencians de l'època, tant en termes d'estil
com de temes tractats.
La lírica valenciana del segle XV es caracteritza pel
seu refinament estilístic, el seu enfocament en l'amor
cortés i l'amor entre amics.
JORDI DE SANT JORDI
Jordi de Sant Jordi (València, finals del XV - 1424)
va ser un cavaller de la cort del rei Alfons el
Magnànim. Va ser nomenat cavaller i se li va
concedir l'alcaidia de la Vall d'Uixó. Va ser
presoner en les campanyes militars. Ahi va
escriure poemes, i a partir del seu rescat es ficà
a escriure.
Es conserven divuit poemes de Jordi de Sant
Jordi escrits per a ambients, sobretot pensant en
dames. Seguix el cànon de la lírica trobadoresca,
raó per la que s'anomenava l'últim trobador. Per
lírica trobadoresca.
AUSIÀS MARCH
Ausiàs March va ser un destacat poeta i cavaller valencià
nascut en 1400 i mort en 1459. És considerat un dels
principals representants de la literatura medieval en la
llengua valenciana i un dels grans poetes de l'època.
March va pertànyer a una família noble i va participar
activament en els conflictes militars i polítics del seu
temps.
L'obra d'Ausiàs March està composta principalment per
poemes lírics i es caracteritza per la seua intensitat
emocional i la seua exploració de temes com l'amor, la
mort, la soledat i la condició humana. Els seus versos
existencial.
Malgrat la seua mort prematura, Ausiàs March va deixar
un llegat poètic durador i la seua influència es va estendre
més enllà de la seua època. El seu estil innovador i la seua
capacitat per a expressar les emocions humanes de
manera poètica li han valgut el reconeixement com un
dels grans poetes de la literatura catalana i de la literatura
espanyola en general.
La seua obra la podem dividir en 28 poesies amb més de
10.000 versos: -To ímtim -Temàtica amorosa -Reflexons
filosòfiques -Concepció de l'estimada -Mètrica
JOAN ROÍS DE CORELLA
Joan Roís de Corella va ser un destacat poeta i polític
valencià que va pertànyer a una família noble i va
rebre una educació humanística. Es va destacar com
a poeta i escriptor en llengua valenciana. La seua
obra abasta diversos gèneres literaris, com la poesia
lírica, la poesia didàctica i el teatre.
En la seua poesia lírica, Roís de Corella va abordar
temes com l'amor, la naturalesa i la reflexió moral. Els
seus poemes es caracteritzen per la seua elegància i
sofisticació estilística, així com pel seu profund
coneixement de les formes poètiques i retòriques de
l'època.
Els seus temes principals, encara que va conseguir un
estil propi amb prosa elegant foren: La temàtica
religiosa i profana.