Tema 7

13/4/2019
TEMA 7
Reaccions de substitució en alfa al grup carbonil
Descripció de continguts (Guia docent):
Acidesa dels hidrògens en alfa d'aldehids i cetones: ions enolat. Tautomeria ceto-
enòlica. Halogenación en alfa d'aldehids i cetones. Bromació en alfa d'àcids
carboxílics. Formació d'enolats: alquilació. Condensació aldòlica. Deshidratació de
aldoles: síntesi de enonas. Usos de la reacció aldòlica en síntesi. Condensació
aldòlica creuada. Condensació aldòlica intramolecular. Condensació de Claisen.
Condensacions de Claisen mixtes. Condensació de Claisen intramolecular: reacció
de Dieckmann. Enolització de compostos beta-dicarbonílics: estabilitat i reactivitat
dels anions enolat. Descarboxilació de beta-cetoàcids. Síntesi malònica i síntesi
acetilacètica
Reactivitat en  al grup carbonil: enols i enolats
 El carboni contigu al grup carbonil es designa com el carboni 
HO-
enols i enolats
tenen dobles enllaços
H+ rics electrònicament
amb H en 
 Aquesta posició pot experimentar reaccions de substitució electrofílica a

través d'ions enolat o enol
1
13/4/2019
Reactivitat en  al grup carbonil: enols

07:14:55
 Qualsevol compost carbonílic amb hidrògens en el carboni  està sempre

en equilibri amb el seu enol corresponent
 Els compostos que difereixen només en la posició d'un protó intercanviable

s'anomenen Tautòmers
Tautòmer ceto Tautòmer enol
 Els Tautòmers no són formes ressonants
 No confondre Tautòmers amb formes ressonants

 Les formes ressonants són representacions que contribueixen a descriure
una única estructura, cada forma ressonant no té existència real
formes ressonants
 Els Tautòmers si corresponen a estructures reals
Tautòmers
2
13/4/2019
 Enols: equilibri ceto-enòlic
 La forma tautomérica enólica està usualment present en el equilibri ceto-enòlic en

molt petita extensió i no pot ser aïllada
ciclohexanona acetona
 Tot i això, ja que l'equilibri ceto-enòlic és molt ràpid, hi ha moltes reaccions que
transcorren a través del enol com intermedi
 Equilibri ceto-enòlic: catàlisi
 L'equilibri ceto-enòlic està catalitzat per àcids i bases
a) Equilibri ceto-enol: catàlisi àcida
HO- / H+
1. .L'àcid HA protona l'oxigen i activa

la electrofília del carboni del C=O
 al C=O
2. :La base A─ abstreu un H en
per formar el enol i regenerar el
catalitzador HA
Tautòmer enol
3
13/4/2019
 Equilibri ceto-enòlic: catàlisi
 L'equilibri ceto-enòlic està catalitzat per àcids i bases
b) Equilibri ceto-enol: catàlisi bàsica

______________
ió enolat
1. .La base (-OH) Abstreu el H a  al

C=O per donar el ió enolat,
Estabilitzat per ressonància
2. :La protonació de l'ió enolat al
oxigen dóna l'enol i regenera la base
 Reactivitat de enols
 Els enols es comporten com nucleòfils i reaccionen amb

electròfils pel fet que es tracta d'un doble enllaç ric
electrònicament (en comparació amb altres doble enllaços)
causa de l'efecte electró donador mesomérico del grup ─OH
4
13/4/2019
 Enoles: mecanisme general de la reacció amb electròfils

 Quan un enol reacciona amb un electròfil (E+), el catió intermedi format perd
ràpidament el protó del ─OH (amb l'ajuda d'una base present en el medi, pe. X-) per a
donar un compost carbonílic substituït en 
enol
 Halogenació en  d'aldehids i cetones
 Aldehids i cetones poden halogenarse en posicions  per reacció

amb Cl2, Br2, o I2 en medi àcid
5
13/4/2019
 Halogenació en  d'aldehids i cetona: mecanisme

 Aldehids i cetones poden halogenarse en posicions  per reacció amb Cl2,
Br2, o I2 en medi àcid (HX, per exemple: H-Br, HOAC, etc)
etapa lenta
• L'etapa limitant de la velocitat de la reacció és la formació del enol

• La velocitat és independent del electròfil i de la seva concentració v = k [cetona] [H+]
 Regioselectivitat de la halogenació a cetones
 La reacció de halogenació de cetones no simètriques es produeix

majoritàriament per la posició més substituïda
_________
 La justificació s'ha de buscar en el mecanisme de la reacció
 la etapa lenta és la formació del enol
 què
Per es forma
Es formarà mésmajoritàriament
ràpidament en enol -bromocetona
lamés més
substituït ja que és substituïda?
el que té el doble
enllaç amb més substituents estabilitzant el doble enllaç
 La bromació serà més ràpida a través del enol més ràpidament format, el que
està en més concentració
6
13/4/2019
 Regioselectivitat de la halogenació a cetones

 La reacció de halogenació de cetones no simètriques es produeix
majoritàriament per la posició més substituïda
minoritari majoritari
-Bromocetona menys substituïda -Bromocetona més substituïda

(Minoritari) (Majoritari)
 Deshidrohalogenació de -halocetonas
 Les -halocetones poden deshidrohalogenarse (eliminació de HX) per

tractament amb bases per obtenir cetones ,-insaturades
 Exemple: Deshidrobromacio d'una -bromocetona amb base
deshidrohalogenació
7
13/4/2019
 Halogenación en  al grup carbonil d'àcids carboxílics

 Contràriament a aldehids i cetones, els àcids carboxílics no reaccionen amb Br2 en
medi àcid per la posició contigua al grup carbonil
àcid heptanoic
 No obstant això, els àcids carboxílics si reaccionen per la posició  al grup carbonil
amb una barreja de Br2 i PBr3
àcid heptanoic 90%

àcid 2-bromoheptanoíc
 Es coneix com reacció de Hell-Volhard-Zelinskii
 Halogenación en  al grup carbonil d'àcids carboxílics
 PBr3 transforma -COOH a -COBr, El qual es enoliza i afegeix Br2
àcid carboxílic Bromur de l'àcid
8
13/4/2019
Acidesa dels hidrògens en a C=O d'aldehids i cetones
 IONS enolat
 La presència d'un grup carbonil veí incrementa l'acidesa d'un enllaç C─H per un
factor de 1040
feblement àcids
pKa (CH) = 19.3 pKa (CH) = 60
 La raó de la major acidesa de l'enllaç C─H cetónic es deu a la major estabilitat de la

corresponent base conjugada, el ió enolat.
a)
¿A què es deu aquesta diferència d'acidesa dels enllaços CH?
ió enolat
b)
carbanió
 IONS enolat: estructura

 el ió enolat és una espècie anàloga a un carbanió al·lílic, la càrrega negativa està deslocalitzada en
les posicions extrems del sistema conjugat de tres àtoms (O─C─C), però en l'anió enolat la major
densitat electrònica es deslocalitza sobre l'oxigen, l'àtom més electronegatiu
compost carbonílic ió enolat
9
13/4/2019
 IONS enolat: Formació, bases utilitzades

 Els hidrògens en  a C=O de cetona / aldehid són feblement àcids (pKa ≈ 20), menys
àcids que els hidrògens d'un grup OH d'alcohol (pKa ≈ 16-18).
 Els alcóxidos (RO-) Ionitzen parcialment aldehids i cetones en un procés reversible

Bases poc fortes
pKa (CH) = 19-20 pKa ≈ 16
pKa ≈ 19-20 < 0,1%

H feblement àcid
 Per a la formació irreversible l'ió enolat es requereixen bases més fortes

Bases molt fortes
 Bases com NaH (hidrur sòdic) o LDA (diisopropil amida de liti)
NaH
Acidesa dels hidrògens en a C = O d'aldehids i cetones
 IONS enolat: Formació irreversible
 Soluble en dissolvents orgànics

 Efectiva a temperatures baixes
 Incompatible amb dissolvents próticos  no nucleofílica
> 99,9%
10
13/4/2019
 IONS enolat: regioselectivitat de formació enolats no simètrics
 En el cas de cetones no simètriques poden formar-se 2 enolats regioisomérics. La

proporció
 En el cas ded'un o altreno
cetones depèn de les condicions
simètriques de reacció:condicions
poden formar-se d'equilibri o no
2 enolats regioisoméricos.
equilibri
cetona no simètrica enolat termodinàmic enolat cinètic

(Més substituït) (Menys substituït)
 A la Enolització amb bases poc fortes, com EtONa, s'estableix un equilibri entre els dos enolats
Lapredomina
en què formació elmajoritària
enolat mésd'un o altre depèn
substituït, que ésde lesestable
més condicions de reacció: (enolat
termodinàmicament
termodinàmic)
condicions d'equilibri o no equilibri (Enolització irreversible)
 En canvi amb bases fortes, com LDA, la desprotonació és irreversible (no equilibri), el lloc de
desprotonació ve determinat pel impediment estèric i predomina el enolat menys substituït
(enolat cinètic)
 IONS enolat: regioselectivitat de formació enolats no simètrics
Condicions d'Enolització irreversibles Condicions d'Enolització reversibles
Afavorit amb: Afavorit amb:
 Bases molt fortes i voluminoses  Bases més febles (Et3N, RO-)

 dissolvents apróticos  dissolvents próticos
 baixes temperatures  Temperatures més altes
 temps curts  temps llargs
11
13/4/2019
 IONS enolat: Regioselectivitat de formació enolats no simètrics

 Fins i tot amb bases fortes com HNa i dissolvents apróticos es pot obtenir el enolat
termodinàmic, més substituït
 Es requereix que puguin donar-se condicions d'equilibri
 Defecte de base, pot permetre la coexistència de la cetona i el enolat
 Temperatures no baixes
DME: dimetoxietà
24
Reactivitat en  al grup carbonil: enolats
 Reactivitat dels enolats: nucleòfils ambidentes

 Els àtoms d'oxigen i carboni d'un enolat són centres rics electrònicament
 L'àtom de carboni és un excel·lent nucleòfil, molt reactiu amb electròfils (els enols no
són tan reactius)
 L'àtom d'oxigen és també nucleofílic però més bàsic que el carboni
 La reacció per l'oxigen  La reacció pel carboni

dóna un derivat de enol condueix a un derivat -
substituït d'un compost
carbonílic
12
13/4/2019
 Reacció d'alquilació d'enolats: C-reacció
 Els enolats reaccionen amb halurs o sulfonats de alquil per l'àtom de

carboni a través d'una reacció SN2, formant un enllaç C─C i generant un
compost -alquil-carbonílic
Els halurs secundaris donen baixos rendiments i els halurs terciaris no

reaccionen a causa de que es produeix la reacció de eliminació E2
(Recordar que els enolats són també bases!; l'enllaç C─H té un pKa ≈ 20)
 Exemple reacció d'alquilació
enolat cinètic
cetona
enolat termodinàmic
13
13/4/2019
 Com més àcid és l'enllaç C─H en  al C=O, més febles poden ser les bases
utilitzades per a la formació del enolat
1,3-di C=O
pKa (EtOH) ≈ 17
pKa ≈ 11
Enolat de sodi compost C-alquilat

Acetoacetat d'etil
 Major deslocalització de la càrrega negativa que si hi ha només un grup C=O
 Això es tradueix en una menor basicitat de l'enolat i una major nucleòfilia
 Millors resultats de la reacció d'alquilació (SN2) i menys competència de

l'eliminació (E2)
 Reacció d'alquilació d'èsters i nitrils
 Altres compostos carbonílics amb hidrògens en  al C=O menys àcids que els
aldehids i les cetones també es poden alquilar directament en aquesta posició
utilitzant un base forta per a la formació del enolat, per exemple LDA.
èster
lactona
nitril
14
13/4/2019
 Reacció amb altres electròfils: Halogenació en medi bàsic
 Aldehids i cetones reaccionen amb halògens en medi bàsic mitjançant el enolat
k1
Br─Br
 Reacció sense interès pràctic a causa de que el compost mono-halogenat, a causa del efecte
electrò-atraïent de l'halogen, forma un enolat més ràpidament que el compost carbonílic original, de
manera que no és possible aturar la halogenació en el compost monobromat
k2
Br
k2 > k1
 Halogenació en medi bàsic: Reacció del haloform

 Utilitzant excés de base i halogen, un metilcetona és trihalogenada
 A continuació, el medi bàsic produeix la seva fragmentació
La reacció es coneix com reacció de l'haloform

carbanió
estabilitzat
trihalocetona
Na+
 En funció de l'halogen utilitzat, Cl2, br2 o I2, La

reacció rep el nom del haloform format:
Na+
 CHCl3: Reacció del cloroform
Sal àcid
 CHBr3: Reacció del bromoform carboxílic
 CHI3: Reacció del iodoformo,
15
13/4/2019
 Reacció dels enolats amb altres electròfils: O-reacció
 Amb altres electròfils la reacció dels enolats es pot produir per l'àtom d'oxigen, el
centre del enolat amb major densitat electrònica.
Per exemple, amb els halurs de silici, com el clorotrimetilsilà
 El àtom de silici del clorotrimetilsilà és més electropositiu que el carboni d'un

halur d'alquil. Per aquest motiu el enolat, nucleòfil ambidente, reacciona per l'oxigen,
el centre més electronegatiu i amb major densitat electrònica
 Reacció de addició aldòlica
 Hem vist que els aldehids i cetones poden actuar com electròfils
(grup C=O) i com nucleòfils (a través enol o enolat)
Grup carbonil electrofílic Ió enolat nucleofílic

Reacciona amb nucleòfils Reacciona amb electròfils
16
13/4/2019
 Una reacció important és la que es produeix quan un aldehid o cetona (com

electròfil) reacciona amb un altre aldehid o cetona (com nucleòfil)
 Aquesta reacció s'anomena reacció d'addició aldòlica
 El acetaldehid reacciona en medi bàsic (NaOEt, NaOH, etc.) amb una altra
molècula d'acetaldehid
 És un exemple de reacció d'addició aldòlica
etanol reversible
 Es forma un -hidróxialdehid conegut pel nom

genèric de aldol (aldehid + alcohol)
17
13/4/2019

 La reacció d'addició aldòlica és reversible
 Només està afavorida la formació del producte d'addició amb aldehids
EtOH
EtOH
OH

 Reacció de addició aldòlica: mecanisme en medi bàsic
enolat
aldehid (1)
aldehid (2)
aldol
1. .El catalitzador bàsic, OH-, arranca el protó en  al C=O per donar un enolat
2. El enolat s'addiciona al C=O d'una segona molècula d'aldehid per formar un enllaç C-C i
generar un alcòxid intermedi tetraèdric
3. La protonació de l'alcòxid dóna el aldol i regenera el catalitzador
18
13/4/2019
 Reacció de addició aldòlica: condicions reacció

 Només es requereix una petita quantitat de base, No molt fort, per generar una
petita quantitat de enolat en presència del compost carbonílic
 Després de la reacció, el catalitzador es regenera
aldehid
base "catalítica"
Na+
CH3OH
Na+
aldehid "enolat"
 Com base sol utilitzar-se un alcòxid alcalí (NaOEt,

NaOMe, etc.) en l'alcohol corresponent com a
dissolvent (EtOH, MeOH, etc.)
Na+
 No s'utilitzen temperatures elevades
aldol
 Reacció de addició aldòlica: deshidratació del aldol
 Els productes -hidroxicarbonílics es poden deshidratar per formar

compostos carbonílics -insaturats (enones conjugades)
-hidroxi-cetona compost carbonílic α,β-insaturat

-hidroxi-aldehid (Conjugat)
 Globalment considerada, la reacció d'addició aldòlica més la deshidratació es

coneix com condensació aldòlica
 El terme condensació fa referència a la combinació de 2 molècules i la pèrdua d'una
més petita (pe. H2O)
19
13/4/2019
 Reacció de deshidratació de aldoles: mecanisme catàlisi
Catàlisi bàsica: mecanisme E1cB

catàlisi bàsica
enolat
catàlisi àcida
Catàlisi àcida: protonació OH + (E1 o E2)
enol
 la deshidratació es produeix millor en medi àcid, pel fet que el grup -OH no és un
bon grup sortint
 Reacció de condensació aldòlica: condicions de reacció
 Les condicions de la reacció de condensació aldòlica (addició + deshidratació) són

anàlogues a les de la reacció d'addició aldòlica
 La principal diferència és la temperatura.
 En el cas dels aldehids la reacció es pot aturar al aldol a baixa temperatura

(Només addició aldòlica), especialment amb catàlisi bàsica
25ºC
Fenilacetaldehid aldol aldehid  -insaturat
(Aïllable a baixa temperatura)
 No obstant això, a temperatura més elevada, Normalment a reflux del dissolvent

utilitzat (pe. etanol), es produeix la reacció de deshidratació per donar el compost
carbonílic -insaturat
20
13/4/2019
 Reacció de condensació aldòlica: condicions de reacció
 Per a les cetones l'equilibri amb el aldol és desfavorable i normalment la reacció es

realitza a temperatura elevada per afavorir el desplaçament de l'equilibri, la reacció de
deshidratació, i la formació del compost -insatura
desfavorable
(92%)
aldol
(no aïllable)
 El producte de condensació també s'afavoreix desplaçant l'equilibri cetona-aldol amb la

eliminació contínua de l'aigua que es genera en la reacció de condensació
 Reacció de condensació aldòlica mixta
 La condensació aldòlica mixta entre 2 aldehids (o cetones) similars condueix a

una barreja de quatre productes de condensació
 No es tracta d'una reacció útil des del punt de vista sintètic
21
13/4/2019
 Reacció de condensació aldòlica mixta
 Si un dels dos compostos carbonílics no conté hidrògens en  i el grup

carbonil no està impedit estèricament, és un bon electròfil per reaccionar amb
enolats en reaccions de condensació aldòlica mixtes sintèticament útils
 Aldehids amb aquestes característiques són benzaldehid i formaldehid
Exemple de condensació aldòlica mixta
 Reaccions aldòliques mixtes dirigides

També, les reaccions aldólicas creuades procedeixen de manera molt eficaç quan una cetona
es desprotona primer de forma controlada amb una base com LDA i després s'afegeix
l'aldehid lentament sobre el enolat
cetona
1. Formació del enolat de liti amb LDA a
baixa temperatura (-78ºC)
2. el aldehid s'afegeix lentament sobre la

-78oC
dissolució del enolat a baixa temperatura aldehid
3. Quan la reacció ha finalitzat s'afegeix aigua, que

protona el alcòxid de liti inicialment format -78oC
producte d'addició
aldòlica creuada
entre cetona i
aldehid
22
13/4/2019
 Condensació aldòlica intramolecular
El tractament de certs compostos dicarbonílics amb base produeix compostos cíclics

a través d'una reacció de condensació aldòlica intramolecular
 Regioselectivitat de la condensació aldòlica intramolecular

 Tots dos, el anió carbonílic, donador nucleofílic, i el carbonil, acceptor electrofílic,
estan en la mateixa molècula
 Es forma el producte menys tensionat (Anell més estable) a causa de que la reacció de
condensació és reversible
23
13/4/2019
 Utilitat sintètica de la condensació aldòlica
 En principi, qualsevol molècula que contingui tant un grup

-hidroxicarbonílic o grup enona podria provenir d'una reacció de
addició o condensació aldòlica
productes aldólicos
reactants aldólicos
 Utilitat sintètica de la condensació aldòlica
 La utilitat de l'addició / condensació aldòlica no es limita a la potencial preparació de

compostos amb aquests dos grups funcionals, ja que els mateixos poden posteriorment
transformar-se en altres grups funcionals
 Per exemple, L'agrupació enona pot transformar en un alcohol saturat, tal com es mostra en
l'exemple següent
24
13/4/2019
Compostos dicarbonílics: 1,3-dicarbonílics

 Compostos orgànics que presenten dos grups carbonil de qualsevol tipus
 Diferents tipus en funció de la posició relativa dels grups
 En aquesta part del tema ens centrarem en el els 1,3-dicarbonílics per

ser els de química més variada i de major utilitat sintètica.
 Ions enolat de compostos -dicarbonílicos
 Quan un àtom d'hidrogen està flanquejat per dos grups carbonil, la seva
acidesa s'incrementa notablement
2,4-Pentanodiona
pKa (C-H) = 9
pKa (C-H) = 19.3
 En aquest enolat, la càrrega negativa esta molt més deslocalitzada que en el

enolat d'un compost monocarbonílic, el enolat és més estable
25
13/4/2019
Acidesa dels compostos β-dicarbonílicos
pKa de compostos carbonílics, dicarbonílics i anàlegs
compostos monocarbonílics
Facilitat de formació d'enolats de compostos -dicarbonílicos acidesa
Donada l'acidesa dels hidrògens en  dels compostos -dicarbonílicos no cal emprar

bases molt fortes per formar els corresponents enolats
Bases del tipus dels alcóxids alcalins són suficients per desplaçar gairebé
completament l'equilibri àcid-base feia el enolat
Na+ -OtBu Na+ -OEt
t
BuOH + + EtOH
pKa = 17.2
Enolats poc bàsics però bons nucleòfils pKa = 15.9
26
13/4/2019
Tautomeria ceto-enòlica en compostos -dicarbonílicos
(pKa = 10.7) (pKa = 13.3)
Acetoacetat d'etil Malonat de dietil
La Enolització està afavorida ¡ La Enolització no

sempre és
per formació d'un pont
geomètricament
d'hidrogen intramolecular
possible !
¡ no acidesa
detectable del
enllaç C-H !
(pKa > 50)
Síntesi de compostos -dicarbonílicos
Condensació de Claisen: Síntesi de -cetoésteres
El acetat d'etil experimenta una condensació de Claisen al tractar-lo amb NaOEt
1 2
Acetat d'etil -cetoéster
Sal sòdica acetoacetat Acetoacetat d'etil

d'etil (76%)
El pentanoat d'etil experimenta una reacció anàloga
"reacció anàloga a la condensació aldòlica però amb èsters "
Pentanoat d'etil (77%)
-Cetoéster
27
13/4/2019

La condensació de Claisen implica globalment la pèrdua d'un hidrogen en  al C=O d'una
molècula d'èster i la pèrdua del grup alcòxid de l'altra
(R pot ser també H) 1 -cetoéster
Mecanisme
El mecanisme segueix el procés general de addició nucleofílica-eliminació
enolat del èster

Etapa 1: formació enolat
pKa = 25 pKa = 16

Etapa 2: addició-eliminació
addició nucleofílica intermedi tetraèdric eliminació
Etapa 3: àcid-base Producte final de la reacció de Claisen

-ceto-èster ió etòxid etanol
pka ~ 9-11 anió del -cetoèster pKa 16
posteriorment, durant el processat aquós de la reacció ........
ràpida
(Forma ceto) -ceto-èster (Forma enol)
28
13/4/2019
Algunes puntualitzacions sobre la Condensació de Claisen
El alcòxid usat com a base deu tenir el mateix grup alquil que el grup
alcoxil (OR) de l'èster (COOR)
L'ús d'un alcòxid diferent resultaria en la formació d'una barreja de productes a

causa de la reacció de transesterificació que es produiria
base utilitzada
transesterificació Productes de
condensació
Tot i que la base intervé com a catalitzador, perquè la reacció progressi

cal utilitzar almenys un equivalent de la base
Els èster amb un sol hidrogen en  no experimenten reaccions de

condensació de Claisen
Es necessari un segon hidrogen en  per a que es done la desprotonació en la
etapa 3, ja que esta desprotonació es la que desplaça els equilibris anteriors,
termodinàmicament desfavorits, cap el producte de reacció.
només un hidrogen en 
aquest èster no experimenta
condensació de Claisen
2-metilpropanoat de metil
29
13/4/2019
Els cetoésteres, i altres compostos -dicarbonílicos sense

hidrògens en  al C=O experimenten una reacció retro-Claisen al
tractar-los amb base (alcòxid)
No hidrògens en 
fragmentació via
retro-Claisen
Condensació de Claisen intramolecular (Dieckmann)
Només poden preparar d'aquesta manera anells de 5 i 6 membres

addició
intramolecular de
l'enolat sobre l'altre
base carbonil
1 2
enolat èster
eliminació de l'H
eliminació àcid que
de l'anió desplaça els
etòxid equilibris
-cetoéster cíclic
processat: L'addició ràpida d'àcid

aquós dóna el producte final
30
13/4/2019
Condensacions de Claisen creuades
 La condensació de Claisen entre dues èsters enolizables diferents dóna mescles de

productes (de la mateixa manera que ocorre amb la condensació aldòlica creuada)
 Poden conduir a un producte majoritari si un dels dos èsters no té hidrògens en

al carbonil
(60%)
Sense hidrògens en  Benzoilacetat d'etil
(65%)
carbonat de
Fenilacetat d'etil
dietil
Fenilmalonat de dietil
sense hidrògens en 
Condensacions de Claisen creuades
Èsters no enolizables més utilitzats en condensacions de Claisen creuades

REACTIVITAT
31
13/4/2019
Condensacions de Claisen creuades entre cetones i esters
Exemples de condensacions creuades
En aquest exemple, únicament la cetona és enolizable
 
carbonat de dietil
En aquest altre exemple no es produeix auto-condensació del heptanoat d’etil amb si

mateix perquè el carbonil l'oxalat de dietil és més electròfil que el de l'èster lineal
Heptanoat d'etil Oxalat de dietil
Alquilació de compostos 1,3-dicarbonílics
 Els enolats resultants de la enolització de compostos 1,3-dicarbonílics són bons

nucleòfils però poc bàsics i es alquilen de manera molt eficient.
 En emprar bases menys fortes s'eviten alguns dels problemes comuns en l'alquilació
d'enolats de compostos monocarbonílics
32
13/4/2019
Alquilació de compostos 1,3-dicarbonílics
 Entre els compostos 1,3-dicarbonílics més útils cal destacar els èsters dels
àcids malònic i acetilacètic
 Els seus enolats experimenten molt fàcilment reaccions d'alquilació
61%
Malonat de dietil
Alquilació
61%
Acetoacetat d'etil
 Aquesta reacció d'alquilació de acetoacetat d'etil i malonat de dietil són la base d'un
procediment molt important per a la síntesi d'àcids carboxíl·lics i metilcetones
Compostos -dicarbonílicos com intermedis sintètics
Els àcids -ceto-carboxíl·lics perden fàcilment CO2 en escalfar a

temperatures moderades (100-150ºC)
calor
R = alquil: un-ceto-àcid cetona
R = OH: un-diàcid àcid carboxíl·lic
 La pèrdua de CO2 es produeix a través d'un procés concertat que

implica un Estat de Transició de sis membres
33
13/4/2019
 Descarboxilació d'àcids 3-oxocarboxíl·lics ( -cetoàcids)
Transferència de H
calor
un -cetoàcid un enol una cetona
 Descarboxilació de  -diàcids
OH calor OH OH
un  -diàcid Un enol àcid Un àcid carboxíl·lic
compostos -dicarbonílicos com intermedis sintètics
Síntesi acetilacètica: Síntesi de metil-cetones
l'halur de
alquil
metilcetona
Etapes
es basa en una reacció de alquilació i una altra de

descarboxilació per transformar el acetoacetat d'etil
1. alquilació enolat
en metilcetones
2. hidròlisi
èster
metilcetona 3. descarboxilació
34
13/4/2019
Síntesi malònica: Síntesi d'àcids carboxíl·lics -sustituidos
àcid acètic -
halur de
substituït
alquil
Etapes
es basa en una reacció de alquilació i una altra de

1. alquilació enolat
descarboxilació per transformar el malonat de dietil en
2. hidròlisi
àcids acètics monosubstituïts o disustituidos
èster
àcid acètic
-monosubsttuït
3. descarboxilació
35

Tema 7

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Tema 7

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 7

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

13/4/2019

Reaccions de substitució en alfa al grup carbonil

Descripció de continguts (Guia docent):

Reactivitat en  al grup carbonil: enols i enolats

 El carboni contigu al grup carbonil es designa com el carboni 

 Aquesta posició pot experimentar reaccions de substitució electrofílica a

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Qualsevol compost carbonílic amb hidrògens en el carboni  està sempre

 Els compostos que difereixen només en la posició d'un protó intercanviable

Tautòmer ceto Tautòmer enol

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Els Tautòmers no són formes ressonants

 No confondre Tautòmers amb formes ressonants

 Els Tautòmers si corresponen a estructures reals

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Enols: equilibri ceto-enòlic

 La forma tautomérica enólica està usualment present en el equilibri ceto-enòlic en

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Equilibri ceto-enòlic: catàlisi

 L'equilibri ceto-enòlic està catalitzat per àcids i bases

a) Equilibri ceto-enol: catàlisi àcida

1. .L'àcid HA protona l'oxigen i activa

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Equilibri ceto-enòlic: catàlisi

 L'equilibri ceto-enòlic està catalitzat per àcids i bases

b) Equilibri ceto-enol: catàlisi bàsica

1. .La base (-OH) Abstreu el H a  al

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Els enols es comporten com nucleòfils i reaccionen amb

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Enoles: mecanisme general de la reacció amb electròfils

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Halogenació en  d'aldehids i cetones

 Aldehids i cetones poden halogenarse en posicions  per reacció

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Halogenació en  d'aldehids i cetona: mecanisme

• L'etapa limitant de la velocitat de la reacció és la formació del enol

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Regioselectivitat de la halogenació a cetones

 La reacció de halogenació de cetones no simètriques es produeix

 La justificació s'ha de buscar en el mecanisme de la reacció

 la etapa lenta és la formació del enol

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Regioselectivitat de la halogenació a cetones

-Bromocetona menys substituïda -Bromocetona més substituïda

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Les -halocetones poden deshidrohalogenarse (eliminació de HX) per

 Exemple: Deshidrobromacio d'una -bromocetona amb base

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Halogenación en  al grup carbonil d'àcids carboxílics

àcid heptanoic 90%

 Es coneix com reacció de Hell-Volhard-Zelinskii

Reactivitat en  al grup carbonil: enols

 Halogenación en  al grup carbonil d'àcids carboxílics

 PBr3 transforma -COOH a -COBr, El qual es enoliza i afegeix Br2

àcid carboxílic Bromur de l'àcid

Acidesa dels hidrògens en a C=O d'aldehids i cetones

pKa (CH) = 19.3 pKa (CH) = 60

 La raó de la major acidesa de l'enllaç C─H cetónic es deu a la major estabilitat de la