Inici  1  
Era   fosc   i   hi   havia   una   mà   que   aguantava   un   ganivet.   El   mànec   del   ganivet   era   d’os   negre  
polit  i  la  fulla,  més  fina  i  esmolada  que  una  navalla.  Ho  era  tant,  d’esmolada,  que  et  podia  fer  
un  tall  sense  que  te  n’adonessis,  si  més  no,  de  seguida.  
El   ganivet   gairebé   havia   fet   tota   la   feina   que   havia   de   fer   a   la   casa   i   ara   tenia   la   fulla   i   el  
mànec  humits.    
La   porta   del   carrer   encara   era   oberta,   només   una   mica;   era   la   mateixa   porta   per   la   qual  
havien  entrat  el  ganivet  i  l’home  que  el  portava,  i  ara  s’hi  esmunyien  uns  fils  de  boira  que  
lliscaven  i  es  cargolaven  dins  la  casa.  
 
Inici  2  
En  els  contes  de  fades,  les  bruixes  porten  sempre  uns  barrets  negres  ridículs,  i  capes  negres,  
i  van  muntades  sobre  pals  d’escombra.  
Però  aquest  no  és  un  conte  de  fades.  Aquest  tracta  de  bruixes  de  veritat.  
El  més  important  que  heu  de  saber  de  les  bruixes  de  debò  és  el  següent.  Escolteu  amb  molta  
atenció  i  no  oblideu  mai  el  que  ara  ve.  
Les  bruixes  de  debò  es  vesteixen  amb  roba  corrent  i  s’assemblen  molt  a  les  dones  corrents.  
Viuen  en  cases  corrents  i  fan  feines  corrents.    
És  per  això  que  són  tan  difícils  d’enxampar.  
 
 
Inici  3    
En  Bradley  Chalkers  seia  al  seu  pupitre  al  fons  de  la  classe:  l’últim  seient  de  l’última  fila.  Ni  al  
pupitre  del  costat  ni  al  del  davant  seu  no  hi  havia  ningú.  Era  en  una  illa.  
Si  hagués  pogut,  hauria  segut  dins  de  l’armari.  I  hauria  tancat  la  porta,  per  no  haver  de  sentir  
la  senyora  Ebbel.  No  creia  que  a  ella  li  hagués  sabut  greu.  Potser  s’ho  hauria  estimat  més.  
Com  la  resta  de  la  classe.  En  general,  li  semblava  que  tothom  seria  més  feliç  si  ell  segués  a  
l’armari,  però  per  mala  sort  el  seu  pupitre  no  hi  cabia.    
 
Inici  4  
En   Tobi   feia   un   mil·∙límetre   i   mig.   Per   l’edat   que   tenia,   no   era   alt.   Del   forat   de   l’escorça  
només   en   sortia   la   punta   dels   peus.   No   es   bellugava   gens.   La   nit   l’havia   cobert   com   una  
galleda  d’aigua.    
En  Tobi  mirava  el  cel  esquitxat  d’estrelles.  No  havia  vist  mai  cap  nit  més  negra  o  més  brillant  
que  la  que  apareixia  per  bassals  entre  les  enormes  fulles  rogenques.    
Quan  la  lluna  no  hi  és,  les  estrelles  ballen.  Vet  aquí  el  que  es  deia.  També  es  repetia:  “si  hi  ha  
cap  cel  al  paradís,  és  menys  profund,  menys  emocionant,  sí,  menys  emocionant...”.  
En  Tobi  es  calmava  pensant  tot  això.  Estava  estirat,  amb  el  cap  sobre  la  molsa.  Els  cabells,  a  
prop  de  les  orelles,  i  notava  el  fred  de  les  llàgrimes.    
En  Tobi  era  en  un  forat  d’escorça  negra,  amb  una  cama  malferida,  talls  a  les  espatlles  i  els  
cabells  empastifats  de  sang.  Les  mans  li  bullien  del  foc  de  les  espines  i  ja  no  notava  la  resta  
del  cos,  adormit  de  dolor  i  de  fatiga.    
 

 
 Nom: Data:

Comparem els quatre inicis

Característiques Fragment Evidències

Inici 1

Inici 2

Inici 3

Inici 4

Hi ha un nen al lavabo de les nenes 1 Sessió 1 Activitat 1