Història dels orígens d'Europa

Nuria Verdet Martínez

E-mail: nuria.verdet@uv.es
Tutoria: Dimecres 10:00- 13:00
Curs 2018- 2019
Tema 6. Bases socioeconòmiques de l'Antic Règim
• Concepte i periodització de l'Edat Moderna
 L'Edat Moderna
• Edat Moderna:
– La caiguda de Constantinoble
(1453)
– Revolució Francesa (1789)

• Edat Moderna a Espanya:

– 1492: descobriment
d'Amèrica, conquesta de
Granada, expulsió dels jueus
– 1808: Guerra
d'Independència
 L'Edat Moderna
• L'inici: junt amb la caiguda de Constantinoble els historiadors fan
referència a un conjunt més ampli de processos històrics:
– Pla econòmic i social: els inicis de l'expansió colonial europea, la seua
arribada a Amèrica i Àsia i les conseqüències socials i econòmiques d'estes
grans exploracions
– Pla polític: es considera que el feudalisme propi de l'Edat Mitjana és substituït
pel naixement de l'estat modern
– Pla cultural i religiós: el Renaixement i la Reforma marquen la divisòria
 L'Edat Moderna
• En el punt final:
– La Revolució Francesa: la primera
etapa a Europa de la Revolució
Liberal
• Establiment d'un nou ordre polític basat
en la igualtat de tots els ciutadans davant
de la llei
– La Revolució Industrial, iniciada a
Anglaterra, que va suposar una
transformació de les formes
d'organització del treball i de les
relacions socials capitalisme
• Continuïtats i canvis econòmics
 Feudalisme tardà
• L'agricultura és la base de la
producció
• La major part de la població vivia
en el camp
• El model de producció imperant
a partir de la crisi baix medieval
era el feudalisme tardà (Kriedte):
– L'explotació familiar camperola
constituïa la unitat fonamental de
producció
– Els senyors feudals s'havien retirat
del procés productiu
 Feudalisme tardà
• En l'Europa occidental les
lluites del finals del s. XIV van
donar lloc a:
– L'alliberament del camperol de
la servitud: llibertat del
moviment
– Eliminació de la major part de
les corvees
– La transformació de la reserva
senyorial: es fragmenta i se
cedeix als camperols en lots o
s'arrenda
 Feudalisme tardà
• Què queda del sistema feudovasallático?
– Senyorius jurisdiccionals:
• Els atributs del senyor es limiten a la jurisdicció:
– Justícia: causes civils (mixt imperi) o causes civils i criminals (mer i
mixt imperi)
– Atribucions polítiques: control en el nomenament dels càrrecs
polítics municipals, capacitat de convocatòria dels consells de
veïns i la seua capacitat per a promulgar normatives, etc.
– Drets de monopoli sobre els principals mitjans de transformació i
comercialització de la producció agrària: molí, almàssera,
carnisseria, taverna, forn...
– Altres atribucions que impliquen una font d'ingressos: dret a
imposar duanes, peatges sobre el tràfic i comerç, controlaven els
pesos i mesures, etc.
 Feudalisme tardà
• Senyorius territorials:
– A més de la jurisdicció
– Tenen els drets derivats de la propietat feudal de la
terra:
• La terra es pot cedir en arrendament
• O parceria
• Però la forma més habitual de cessió és l'emfiteusi: la divisió
del domini de la propietat entre un propietari eminent i un
propietari útil
– El propietari eminent manté la propietat de la terra
– El propietari útil gaudeix de l’usufructe de la terra de forma
perpètua.
 Feudalisme tardà
• El propietari eminent té els següents drets:
– Renda: en espècie o en diners/ quantitat
fixa o proporcional. El més freqüent és que
el cens siga una quantitat fixa en diners i
que per tant estiga devaluada.
– Lluïsme: percentatge (10%) que rebia el
senyor per cada transmissió del domini útil
de la terra (herència o venda)
• Quindeni: cada 15 anys si la propietat cau en
mans d'una institució eclesiàstica
– Fadiga: dret preferent d'adquisició del
senyor directe quan el propietari útil la ven
les seues terres
– Dret de comís: dret del domini eminent de
reclamar la devolució de les terres al
propietari útil si este no compleix les seues
obligacions o descuida les terres
– Capbreu: dret a ser reconegut com a
propietari eminent davant de notari
 Feudalisme tardà
• El propietari útil també té
drets:
– A cultivar lliurement les
seues terres
– Tractar a la seua voluntat
eixe domini útil: pot
vendre-ho, infeudar-lo,
hipotecar-ho, transmetre-
ho en herència, etc.
 La segona servitud
• A Europa Oriental l'eixida de la crisi baix-medieval és distinta: “segona servitud de la
gleva”
• Rep este nom perquè hi ha dos onades de servitud:
– Europa occidental dels segles IX al XIV
– Europa oriental dels segles XV al XIX
• Ambdós tenen característiques distintes:
– El domini dels senyors sobre els vassalls:
• En l'Edat Mitjana en l'Europa occidental menys fort: fragmentació i complexitat en la distribució del
poder
• En l'Edat Moderna en l'Europa oriental molt més fort: ni tan sols hi ha interferència de les dèbils
monarquies
– El destí de l'excedent productiu:
• En l'Edat Mitjana en l'Europa occidental: es produeix en la reserva i es destina a abastir la casa
senyorial o al mercat local
• En l'Edat Moderna en l'Europa oriental: comercialització cap a l'Europa occidental a través del Bàltic i
els Països Baixos (a canvi de productes manufacturats de luxe)

– La historiografia el va qualificar com a “relació colonial”: terme anacrònic, però que defineix la
relació de dependència d'una economia menys desenvolupada respecte d'una altra més
desenvolupada
 La segona servitud
• Les causes del desenvolupament de la segona
servitud:
• Noblesa que tenia un poder indiscutit en el món rural:
• Densitat de població molt baixa: la comunitat
camperola estava molt poc articulada i no tenia força
per a negociar amb el senyor
• A Europa oriental no va existir un món urbà
desenvolupat que moderara el poder de la noblesa.
• Monarquia dèbils: els senyors consideraven que tenien
un poder semblant al poder monàrquic
 Explotació agrícola- ramadera
• La petita explotació camperola
tenia com a objectiu
fonamental proporcionar
aliments que asseguraren la
subsistència de la població
• En conseqüència, el cereal
(blat, ordi, sègol i altres, amb
l'aparició de la dacsa a finals del
s. XVI) va tindre especial
protagonisme
• Este és un cultiu exigent que
desgasta molt la terra i
necessita adob pel que força a
l'explotació camperola a ser
agrícola- ramadera.
 Rotació de cultius
• El bon funcionament del sistema
requereix un equilibri de l'agricultura i
la ramaderia: els sistemes de rotació
• Biennal: cultivo/ guaret
• Triennal: cereals d'hivern, cereals
d'estiu, guaret
• A Europa s'han distingit dos grans
zones agrícoles:
• La plana centreeuropea : zona
temperada que es caracteritza per la
rotació triennal
• L'àrea mediterrània: rotació biennal
(pels condicionants climàtics)
• La producció de cereal es completava
amb cultius arboris: vinya i l'olivera
(trilogia mediterrània)
 La comunitat camperola
• Equilibri entre agricultura i ramaderia:
regulació del cultiu per part de la comunitat
camperola perquè el ramat poguera pasturar:
– Prohibició dels tancaments per a facilitar
l'entrada d'animals
– Calendari de sembra, cultiu i recol·lecció per a
estipular quan els animals podien entrar
• Junt amb este objectiu bàsic, es pretenia que
els camperols pogueren completar la seua
producció: espigolament i en les terres
comunals
• Sistema de regulació de l'explotació del medi
que estava controlat per l'aldea i que limitava
la llibertat dels llauradors
 La comunitat camperola
• Este sistema té els seus
avantatges :
– La solidaritat que existeix en l'aldea
i que atenua les diferències socials:
• Beneficia sobretot als llauradors més
pobres
• Quan sorgeixen grans diferències socials
(a finals de l'Edat Moderna) els
llauradors rics voldran desfer-se d'estes
traves i tancar les seues terres
• I inconvenients:
– Limita la llibertat dels camperols,
dificulta la introducció
d'innovacions i no augmenta la
productivitat
 Agricultura: model anglès
• Model de transformacions a llarg
termini: des de finals del s. XIV el camp
anglés s'esta transformant cap a una
agricultura capitalista
• Al llarg de l'Edat Moderna es va produir
la pràctica desaparició dels xicotets
camperols
• L'estructura agracia anglesa va començar
a descansar en la triada:
– Grans propietaris terratinents
– Arrendataris que explotaven les terres
amb mètodes capitalistes
– Jornalers assalariats que procedien del
camperolat empobrit
 Agricultura: model anglès
• Esta evolució va ser afavorida per:
• Peculiaritats del senyoriu anglès,
caracteritzat per la major precarietat de la
tinences camperoles:
– el camperol endeutat podia perdre fàcilment la
propietat de les seues terres (concentració de la
terra)
• Les terres comunals van ser privatitzades
(concentració de la propietat)
• Progressiu tancament de les propietats
agràries:
• La revolució de la segona meitat del s. XVII (1640-
1668) va accelerar el procés
• En el s. XVIII el Parlament (dominat pels grans
propietaris) exigeix el tancament de terres: els
xicotets camperols no tenen capacitat per a fer-ho i
venen les seues terres (concentració de la
propietat)
 Agricultura: model anglès
• Apressats per la pressió d'uns
propietaris que administraven amb
major eficàcia les seues hisendes,
els grans arrendataris van introduir
nous mètodes de cultiu
• La rotació de cultius:
• Cereals panificables, sobretot blat
• Tubercles (naps)
• Ordi (aliment per al ramat i per a les
persones)
• Plantes farratgeres (trèvol o alfals)
• Cereals (esta segon collita és més
productiva)
 Agricultura: model anglès
• Conclusió:
– En el s. XVIII el xicotet
camperolat ha desaparegut
– L'estructura social:
• Grans propietaris
• Els arrendataris
• Massa de jornalers
– El pas del feudalisme al
capitalisme es dóna al llarg
de 500 anys: transformació
lenta
– Enfront de la revolució
ràpida que caracteritza a
França
 Agricultura: evolució
• En el s. XVI es va produir un increment
de la producció agrària a Europa:
– Increment de la demanda interna d'una
població creixent
– Demanda externa d'Amèrica
• Increment dels preus agrícoles:
Revolución dels preus
• L'increment de la producció es va
realitzar per mitjà de l'extensió de l'àrea
cultivada
– Colonització de camps abandonats en
l'Edat Mitjana
• No va haver-hi avanços tècnic i millores
organitzatives que augmentaren la
productivitat (excepció d'Holanda i
Anglaterra)
 Agricultura: evolució
• A l'expansió del s. XVI va succeir per tota Europa
(excepte Holanda i Anglaterra) la crisi del s.
XVII:
– Descens de la producció:
• Descens generalitzat de les temperatures (Petita Edat de Gel)
• Descens dels rendiments de la terres: llei de rendiments
decreixents
– Descens de la població
– Abandó de terres
• El s. XVIII va suposar una nova etapa d'expansió
– Augment de la població
– Creixement agrícola: augments de la producció i de la
productivitat:
• Extensió de les terres cultivades
• Noves tècniques agrícoles (selecció llavors, millora adobs, etc.)
en tota Europa, encara que especialment a Anglaterra
 Indústria s. XVI
• Característiques de la indústria en el s. XVI:
– La producció manufacturera es trobava en la
ciutat (divisió de funcions camp- ciutat)
– La unitat de producció i comercialització
fonamental era el xicotet taller artesanal:
• Mestre (propietari)
• Oficials (assalariats)
• Aprenents (salari molt reduït)
– Les característiques del taller artesanal són les
següents:
• Caràcter rudimentari de l'utillatge i baixa inversió
requerida (el teler era molt assequible)
• Escassetat de divisió del treball: fragmentació d'oficis
• Objectius de producció molt limitats a causa del
caràcter precapitalista de la mentalitat imperant
(treballar per a cobrir necessitats bàsiques)
 Indústria s. XVI
• Els artesans estaven organitzats en gremis,
associacions obligatòries des del s. XV les
característiques dels quals són:
– Caràcter monopolístic (derivat de
l'obligatorietat)
– La reglamentació: regulaven minuciosament
l'activitat productiva a través d'ordenances:
• Mantindre la qualitat de la producció i el prestigi del
gremi
• Mantindre l'homogeneïtat social interna
– El caràcter privilegiat (privilegis de monopoli,
fiscals, per a abastir-se de matèries primeres,
de la capacitat de control -inspecciones- )
– La jerarquització tant interna com externa
• Jerarquització externa: gremis i col·legis/ gremis majors
i gremis menors
 Indústria s. XVI
• Jerarquització interna:
– Aprenent:
• La principal força laboral
• L'aprenentatge es desenvolupava durant l'adolescència (3 i 6
anys) : diversos mestres
• Contracte d'aprenentatge:
– El mestre havia d'allotjar-lo, alimentar-lo, vestir-lo i ensenyar-li (a
vegades alguna recompensa econòmica)
– L'aprenent havia de treballar per al mestre (pare, mestre, patró)
– Oficial:
• Mà d'obra assalariada del taller
• El període d'oficialitat no estava regulat per les ordenances
• Per a accedir al grau de mestre havien de fer un examen (obra
mestra)
– Inicialment, selecció de caràcter tècnic
– Va acabar per ser una selecció de tipus social i econòmic

– Mestre:
• Rang superior de l'ofici: caps de taller
• Habilitava la persona a muntar un taller i a disposar d'un taulell
• Van acabar controlant la corporació gremial
 Indústria s. XVI
• Inicialment cada categoria es contempla com
provisional, al llarg de l'Edat Moderna açò
canvia
• Els mestres -que controlaven els gremis- van
tractar de restringir l'accés a la mestria per a
perpetuar les seues famílies en l'ofici:
– Exàmens
– Dispensar als fills de mestre de passar per l'escala
d'aprenent i oficial
– L'establiment d'unes taxes per drets d'examen distintes
• Les conseqüències:
– Les categories professionals de caràcter temporal
passen a ser permanents (els oficials es converteixen
en assalariats per a tota la vida)
– Diferències dins del taller entre capital i treball:
relacions de producció capitalistes
 Indústria s. XVI
• Un procés semblant es va experimentar externament:
– A pesar de la reglamentació gremial, se va anar marcant la
diferència entre mestres rics i pobres
– L'accés a mercats llunyans juga un paper fonamental
– A açò es va sumar la necessitat de coordinació del procés
productiu a causa de l'especialització de gremis
– Apareix dins del món artesanal la figura de l'artesà enriquit
(controla els artesans dels gremis vinculats al seu)
– Una cosa semblant va ocórrer amb els comerciants: treball
a domicili
 Indústria s. XVII
• A partir del s. XVII (sobretot a Anglaterra
y Holanda) :
– Es desenvolupa en l'àmbit rural la
indústria a domicili:
• Els comerciants proporcionaven als
treballadors les matèries primeres necessàries
per a elaborar el producte
• Els productors son els camperols que
compaginen les labors agrícoles amb les
industrials
• Una vegada elaborat el producte (de menor
qualitat i preu que el produït a la ciutat), els
comerciants s'encarregaven de la seua
comercialització
 Indústria s. XVII
• Per què s'implanta el sistema
en este moment?
– La crisi de la societat rural:
• La caiguda dels preus agraris va
alliberar recursos que la població va
poder destinar a l'adquisició de
manufactures: increment de la
demanda sobre articles de menor
qualitat i preu
• Polarització social: ampli sector de
camperolat empobrit que
necessitava obtindre recursos
complementaris per a subsistir
 Indústria s. XVII
• Per què s'implanta el sistema?
– Per evitar la reglamentació
gremial:
• La protecció dispensada pels gremis va
accentuar l'increment del valor real dels
salaris dels artesans
• Enfront d'això, va aparèixer en el món
rural una abundant mà d'obra disposada
a treballar a canvi d'una remuneració
inferior a la què s'abonava en la ciutat:
– La seua dispersió i desorganització els
col·locava a mercè dels empresaris
– El salari tenia el caràcter d'un mer ingrés
complementari dels recursos obtinguts en la
xicoteta explotació agrícola familiar
(L'empresari només assumia una part dels
costos de reproducció de la mà d'obra, la resta
requeia en el sector agrícola)
 Indústria s. XVII
• Per què s'implanta el
sistema?
– Per evitar la reglamentació
gremial:
• La reglamentació gremial
també preservava la qualitat
de la producció i dificultava
l'elaboració d'articles d'inferior
qualitat i preu (els que gaudien
d'una demanda en expansió)
 Indústria s. XVII
• Conseqüències del desenvolupament de la
protoindústria:
– A l'abaratir costos i estendre l'oferta productiva, va afavorir
l'acumulació de capital
– L'extensió en el món rural va implicar l'aparició d'una mà
d'obra no qualificada i la difusió de les relacions de
mercat
– Va accentuar la separació entre capital i treball

– Va contribuir al desenvolupament del capitalisme

 Indústria s. XVIII
• Durant la major part del s. XVIII continua el
desenvolupament de la indústria a domicili
• A mesura que el segle s'acostava al seu fi augmentaven
els indicis que el sistema començava a arribar als seus
límits
• Les contradiccions internes del sistema protoindustrial es
van aguditzar, sobretot a Anglaterra:
– La tendència inherent a l'economia domèstica protoindustrial de
reduir la producció en les èpoques d'auge, ja que en elles
augmentava l' ingrés per unitat de producte i, per tant, podia
assegurar-se la subsistència de la família amb menor treball
– Com més s'estenia el radi d'acció de l'empresa de treball a domicili,
més pujaven els costos marginals per unitat de producte
– El desequilibri existent entre la producció del fil i la seua
manufactura -eren necessaris pels menys 5 torns de filar per a
abastir un teler-
 Indústria s. XVIII
• L'alternativa a la crisi del sistema protoindustrial:
– la mecanització del procés productiu
– centralització
• La primera branca que la va posar en pràctica des de
finals de la dècada del seixanta va ser la indústria del
cotó (pionera de la primera fase de la industrialització)
• La màquines filadores a l'instal·lar-se en fàbriques,
van permetre:
– Superar el desequilibri entre la producció de fil i manufactures
– Solucionar un dels problemes fonamentals de la
protoindústrialización, el control del procés de producció
• Els productors es veien enfrontats a exigències de
comportament fins llavors desconeguts: se'ls va
imposar una disciplina de temps i treball incompatible
amb el caràcter de la vida anterior
• Només amb el capitalisme industrial el treball passa a
mesurar-se en unitats de temps: es va declarar la
guerra a l'irregular ritme de treball preindustrial
 El comerç
• L'Edat Moderna es caracteritza per l'expansió del comerç i
canvi de les rutes comercials, en part pel descobriment
d'Amèrica
 Descobriments geogràfics
• Causes del descobriment d'Amèrica:
– Causes econòmiques:
• Pal·liar l'escassetat de metalls preciosos de l'Europa del s. XV
• Com a conseqüència de l'expansió turca, la ruta mediterrània de les
espècies i la seda d'Orient es va veure obstaculitzada: establir noves rutes
i anar a comerciar directament amb Orient

Europa es va trobar amb dos

alternatives:
-Portugal: vorejar la costa
d'África cap al sud i navegar cap
a l'est, a través de l'oceà Índic,
fins a arribar a Àsia
-Colom: aconseguir Àsia
navegant cap a l'oest (esfericitat
de la Terra: Toscanelli)
 Descobriments geogràfics
• Causes del descobriment d'Amèrica:
– Causes tècniques:
– 1. Aplicació de la geografia i l'astronomia
en els problemes pràctics de navegació:
• A través de la relectura dels escrits grecs
s'admet l'esfericitat de la Terra
• Es desenvolupa la cartografia (portolans:
mapa que representa els accidents costaners
i ports)
• Es perfecciona la brúixola i altres
instruments de navegació, com l'astrolabi
(utilitzat per a calcular l'altura, la localització
i el moviment dels astres)
 Descobriments geogràfics
• Causes del descobriment d'Amèrica:
– Causes tècniques:
• 2. El perfeccionament del transport
marítim:
– La caravel·la:
» Es va formar a manera de la síntesi
entre les experiències dels mariners de
l'Atlàntic i del Mediterrani: fusió de la
galera del Mediterrani i de les coques
de l'Atlàntic
» Combina vela nòrdica quadrada (per a
anar vent en popa) amb veles llatines
triangulars (per a navegar amb el vent
en contra)
» Al començament tenia dos pals, però
prompte va tindre tres -vaixell ràpid,
inclús amb vents adversos, i lleuger
(no superava les 150 tones)
 Descobriments geogràfics
• Causes del descobriment d'Amèrica:
– Causes demogràfiques:
• Època de recuperació demogràfica:
població jove amb escasses esperances de
benestar econòmic
– Causes polítiques:
• Noves monarquies del Renaixement com
la monarquia hispànica i Portugal: gran
autoritat en l'interior i això els facilita
bolcar-se a l'exterior
– Motivacions de caràcter religiós:
• El desig de la cristiandat de lluitar contra
l'infidel, especialment en els països que
han patit la reconquista
 Descobriments geogràfics
• Precedent: illes Canàries:
– Tractat d'Alcaçovas- Toledo (1479) : Castella
– Estratègica posició geogràfica:
• escala obligada de les expedicions cap a Amèrica
• taller de reparacions navals i punt d'aprovisionament per als viatges transoceànics
– Es van assajar fórmules de colonització que després es van aplicar en el
Nou Món
• Els descobriments portuguesos:
– Conquista de Ceuta en 1415
– Exploració de les illes Madeira, Açores i Cap Verd, i arribada al golf de Guinea (1415-
1472)
– Bartolomeu Dies va doblegar el cap de Bona Esperanza en 1487
– Vasco de Gama va arribar a Calicut (Índia) en 1498
– En 1500, una expedició al comandament de Pedro Álvares Cabral va descobrir terra a
l'oest de les illes de Cap Verd, poc de temps després aquell lloc es va denominar Brasil.
• Colom:
– Fracàs de les seues negociacions amb el rei Joan II de Portugal
– Va aconseguir entrar al servici de la Corona de Castella.
– Capitulacions de Santa Fe (Granada) : Almirall de la Mar Océana i virrei i governador
de les terres que descobrira, així com la desena part dels guanys que obtinguera
– El 3 d'agost de 1492 Colom va partir del port de Pals i en sis dies van aconseguir les
illes Canàries.
– Van solcar l'oceà Atlàntic i el 12 d'octubre de 1492 van tocar terra en l'illa Guanahaní
(Sant Salvador) .
 Descobriments geogràfics
• Conseqüències del descobriment d'Amèrica:
– El comerç a llarga distàncies adquireix un protagonisme decisiu quan
es va configurant una “economia- món”
– Les rutes comercials van patir importants modificacions, sobretot les
de llarga distància, i amb això també els centres de comerç europeu:
• Les rutes mediterrànies -ja amb dificultats per l'expansió turca- perden
protagonisme a favor de les atlàntiques
• Els centre comercials italians perden força a favor dels Països Baixos
– Este procés s'ha denominat “gir atlàntic”
 El “gir atlàntic”
• Principals beneficiats del “gir atlàntic”:
– La Monarquia hispànica: la Casa de Contractació de Sevilla (1503) exercia el monopoli
sobre el comerç amb Amèrica
• El sistema colonial espanyol es basava en l'explotació minera per mitjà de la utilització de mà d'obra forçosa
indígena// Amèrica demandava productes manufacturats europeus
• Al s. XVII la catàstrofe demogràfica experimentada per aquesta i l'esgotament dels filons més rics i
accessibles va incrementar els costos d'explotació.
• Encara que la producció de metalls preciosos no va retrocedir, una proporció cada vegada major es va
quedar a Amèrica per a fer front als costos d'administració i defensa.
• L'economia americana es va fer més autosuficient, disminuint la seua dependència de l'abastiment de
productes europeus.

• Reducció del tràfic hispanoamericà

– Portugal: la Casa da Inda e da Guiné de Lisboa, es va convertir en el centre de

distribució de les espècies i productes exòtics
 El “gir atlàntic”
• Ambdós monopolis es van veure erosionats de forma creixent per l'activitat dels
comerciants d'altres potències europees, especialment holandesos i anglesos
• Durant el s. XVI i la major part del s. XVII els principals beneficiaris del “gir atlàntic” són
els Països Baixos (primer Amberes i després Amsterdam)
– Al s. XVII Amsterdam es va convertir en el centre del sistema econòmic europeu gràcies
al desenvolupament del seu sistema comercial
– La base del seu sistema comercial: especialització en el comerç de productes
voluminosos que es va derivar del seu control de tràfec bàltic
– A partir d'ací va a establir relació amb la península ibèrica i es va introduir en el comerç
mediterrani: hegemonia sobre el comerç europeu
– Després van controlar el comerç mundial
» 1602: Companyia d'Índies Orientals: reunia en una sola institució les diverses
companyies y va organitzar les expedicions i la política d’expansió per Àsia (va
desplaçar violentament als portuguesos)
» A partir de la segona meitat del s. XVII: importació de tèxtil (indianes) i inclús la
matèria primera (cotó) per a ser transformada a Europa
» En el continent americà el seu èxit fou menor (Companyia d'Índies Occidentals)
 Comerç triangular
• A finals del s. XVII són substituïts pels anglesos que dominaran el comerç
internacional en el s. XVIII
• També es van a introduir en Àsia (India) mitjançant la creació de la
Companyia Britànica de les Índies Orientals
• Des de el s. XVII s’està configurant el denominat comerç triangular entre:
– Les metròpolis europees
– África
– Amèrica
• El més important dels nous elements apareguts en el sistema colonial en
el s. XVII: plantacions explotades amb treball esclau a Brasil i les illes de
les Índies Occidentals
– Els esclaus són desplaçats des d'África a Amèrica
– Estos produeixen productes reclamats pel mercat mundial (sucre, tabac i cotó)
– Es transforma en Gran Bretanya i es distribueix en el mercat mundial
Comerç triangular
 Comerç triangular
• El punt de partida per a l'ocupació com a força de treball
d'esclaus portats d'África va ser, tant a Brasil com en les illes de
les Índies Occidentals, l'aparició de les plantacions de canya
de sucre
• Quan la població indígena va ser delmada per les malalties o
pels ritmes de treball, els propietaris de les plantacions van
recórrer a esclaus africans (des de començaments del s. XVII)
• La lògica de l'economia de les plantacions consistia en el
següent:
– El treball esclau era remunerat molt per davall dels seus costos de
reproducció
– Les expectatives de vida eren molt baixes i la seua reproducció generativa
impossible
– La seua reproducció era externalitzada, és a dir, traslladada a les societats
africanes
– El reclutament de cada nova generació d'esclaus estava lligat al comerç
d'esclaus a través de l'Atlàntic.
– Produeix grans beneficis
• Es va evidenciar la creixent coordinació funcional de les
diferents regions de producció i de venda de la zona
econòmica atlàntica i la seua dominació per part de les
metròpolis europees