TEMA 3: EVOLUCIÓ DEL PENSAMENT I CONSTRUCCIÓ DEL

CONEIXEMENT

1. Factors que influeixen en la cognició: perspectiva bio-psico-social

Factors biològics en la cognició:

- Evolució del cervell

- Evolució de la intel·ligència

Factors individuals: experiència del subjecte

- Aspectes cognitiu → intel·ligència del subjecte

- Aspectes emocionals → intel·ligència emocional, interacció de les estructures racionals
i emocionals

Factors socials

QUINES ESTRUCTURES O QUIN TIPIS D’ORGANITZACIÓ CEREBRAL POSSIBILIEN L’APARICIÓ

DEL PENSAMENT: EVOLUCIÓ FILOGÈNETICA

- NO s’accepta la idea de l’evolució lineal: cadena filogenètica en la qual els humans

ocupen l’últim escaló
- Totes les espècies que conviuen estan igualment evolucionades
- Avui dia → evolució = arbre

Durant els anys:

- Increment progressiu en el tamany i complexitat del cervell (especialment : c. Anterior)

Intel·ligència: capacitat del cervell per fer construccions com el pensament

Quoficient d’encefalització: mesura relativa en funció del tamany o volum del cos

- Grandària del cervell d’un animal s’ha de mesurar en relació a la grandària del cervell
d’un altre animal de la mateixa grandària corporal

La grandària del cervell NO justifica el pensament i la intel·ligència:

- Els últims grups de sapiens tenien una capacitat cefàlica major que la de l’èsser humà
actual

Página 1 de 20
 - Mamífers → increment relatiu major en l’escorça cerebral

Neocortex: component de l’escorça cerebral que cobreix en els mamífers pràcticament tot el
cervell frontal

- El neocòrtex humà és el més extens i complex → en

aquesta característica anatòmica resideix la
singularitat intel·lectual
- Es desenvolupa proporcionant la base per a la
integració de processos sensorials i per a la formació
d’imatges o representacions multisensorials, la
manipulació de les quals constitueix el raonament i el pensament
- Encefalització o corticalització de les funcions (que eren controlades per regions mes
primitives passen a ser controlades per regions noves i complexes)

EVOLUCIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA EN PRIMATS

Factors que han permès el desenvolupament de la intel·ligència

Factors ecològics →Resposta a les necessitat d’alimentació en un context dispers:

- Aliments extractius: necessitat de tècniques de processament i coordinació;

desenvolupament d’habilitats
- Necessitat de mapes d’orientació: llocs on es troben les fruites, necessitat de planejar
rutes, etc.

Factors socials → Hº de la intel·ligència social

- Reptes de la vida social comporten conflictes i formes de relació diferenciada

(oportunitats d’afiliació, cooperació)

Tant les hipòtesis socials com les ecològiques reben algun tipus de sustentació.

Els reptes socials i els paràmetres ecològics van jugar un paper en l’evolució de les capacitat
cognitives dels primats (Guillen, 2005)

Página 2 de 20
 QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA

Definicions:

Hebb (1949): és le potencial d’un organisme per aprendre i adaptar-se al seu ambient

Berg i Stenberg (1999): explica les diferències que observem entre les persones quan estes
resolen problemes, raonen i/o prenen decisions

Gardner (1999): potencial biopsicològic de processament de la info que permet resoldre

problemes o crear productes valuosos en una comunitat o cultura determinada

Gottfresdson (1997): facultat mental que entre altres coses implica la capacitat de raonar,
planificar, resoldre problemes, pensar de mode abstracte, comprendre idees complexes,
aprendre ràpidament i aprendre de l’experiència

Inferim:

- La intel·ligència NO es exclusiva de l’espècie humana

- És un potencial que facilita l’adaptació, aprenentatge, planificació, la resolució de
problemes, raonament abstracte, presa de decisions, comprensió d’idees complexes i
creativitat de les persones
- Comportament que poden ser molt freqüents i valorats com ‘intel·ligents en un context
cultural determinat, poden no ser-ho en altres.

Página 3 de 20
TEORIES DE LA INTEL·LIGÈNCIA (tema 10 personalitat 2ndo)
Intel·ligència com 1 i que
dirigeix l’elaboració del
treball individual
Model unitari
Intel·ligència com una
estructura que depèn de 2
Model dicotòmic
tipus de capacitats
7 habilitats específiques
Model multifactorial
Combinen la naturalesa
unitària de la intel·ligència
Model jeràrquic amb explicacions
factorialistes
‘No existeix una intel·ligència
Model de la intel·ligència
unitària, sinó diversitat
Múltiple
d’intel·ligències’
Escales Wechsler (2011) en les últimes versions (WAIS-III, WISC-IV) → estructura interna d’1
factor general i 4 factors de segon ordre mitjançant ànalisi factorial confirmatori: comprensió
verbal, raonament perceptiu, memòria operativa i velocitat de processament
Spearman (1927): Capacitat
unitària denominada ‘g’
(intel·ligència general) que
seria l’essència del
comportament intel·ligent
(les correlacions dels test
que s’administraven eren
simple +)
Segons Horn (1985) i Cattell
(1967) → intel·ligència fluida
(resoldre problemes) i
cristal·litzada (educació,
cultura), ambdues
relacionades +
Thurstone (1938):
intel·ligència com conjunt de
factors primaris
independents
Critica el factor g però
reconeix la seua existència
Vernon (1964), Carroll (1993)
i Johnson i Bouchard (2005):
Factor g no explica tota la
variabilitat del
comportament intel·ligent →
ha der ser complementat
amb altres aptituds generals
Gardner (1983, 1999),
Sternberg (1999) → el
quocient intel·lectual és
insuficient
Página 4 de 20
Intel·ligència social-emocional:

- 90’s → importància relacions socials, aspectes motivacionals i emocionals

- Ross et al., 1990 distingeix:
o Cognició impersonal o general: pensament que tracta amb el món físic, el
temps, el moviment i l’espai
o Cognició interpersonal o social: pensament permet:
▪ Solucionar problemes interpersonals
▪ Posar-nos en el seu lloc
▪ Comprendre a altres persones
▪ Fer inferències respecte a les seves intencions i accions
▪ Entendre els fenòmens socials, polítics, econòmics i legals

Aquestes destreses han rebut diferents denominacions:

Gardner (1993): entén que la concepció d’intel·ligència ha de considerar-se com una habilitat
dinàmica, global i holística, que es pot fomentar des de l’educació; QI insuficient per explicar la
variabilitat de comportaments intel·ligents

- intel·ligència inter-personal: capacitat per comprendre a altres persones; reconèixer i

respondre de manera apropiada:
o Estats d’ànim
o Motivacions
o Desitjos
o Formes d’actuar
o Pensaments
- Intel·ligència intrapsíquica o intrapersonal: formació d’un model
precís i realista sobre un mateix
o Accedir als propis sentiments
o Discriminar-los
o Aprofitar-los per orientar la conducta

Salovey i Mayer (1990) i Goleman (1996) → intel·ligència emocional

Página 5 de 20
MODELS PER A MESURAR LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

- Models d’habilitat: estudi de les capacitats relacionades amb la intel·ligència

emocional (Model de Mayer i Salovey; Model d’Extremera i Fernández-Berrocal) →
instrument d’avaluació = mesura d’autoinforme TMMS; WLEIS
- Models mixtos: combinen trets estables de personalitat, capacitat d’automotivació o
habilitats de regulació d’emocions (Model de Bar-On; Model de D. Goleman) →
instruments d’avaluació = habilitats emocionals i socials

Com podem mesurar:

- Intel·ligència emocional tret: autoinformes sobre el que pensem sobre les pròpies
emocions i la capacitat per a regular-les (metaconeixement) (TMMS, WLEIS)
- Intel·ligència emocional habilitat: mesura de les capacitats cognitives relacionades
amb les emocions mitjançant proves de rendiment (MSCEIT).

Models d’habilitat: Mayer i Salovey (1997, 2000, 2007): 4 habilitats bàsiques:

- Percepció emocional= habilitat de percebre i expressar emocions amb exactitud

- Habilitat per a comprendre emocions (pròpies i d’altres)
- Ús de les emocions o assimilació: habilitat per accedir i/o generar sentiments que
faciliten el pensament
- Habilitat per a regular les emocions promovent un creixement emocional e intel·lectual

Wong and Law’s Emotional Intelligence Scale (WLEIS; Wong & Law, 2002; adaptació
espanyola d’Extremera, Ray & Sanchez-Álvarez, 2019)

Instrument autoinformat compost per 16 ítems agrupats en 4 dimensions descrites per

Mayer & Salovey (2007):

1. Valoració i expressió de les pròpies emocions

2. Valoració i reconeixement de les emocions dels altres
3. Regulació emocional
4. Ús de l’emoció o assimilació

Página 6 de 20
Models mixtos: D. Goleman (1996, 2002)

Goleman → existeixen 2 intel·ligències semi-independents que interactuen per construir la

nostra vida mental: racional (pensa) i emocional (sent)

Intel·ligència emocional: capacitat per comprendre les pròpies emocions i les dels altres i
expressar-les de manera que resulten beneficioses per a un/a mateix/a i la societat a la qual
pertany.

Dominis i competències:

- Auto-coneixement o autoconsciència: reconèixer els

sentiments conforme van sorgint, estar atents als estats
interiors
- Govern de les emocions: capacitat de manejar les
emocions de forma apropiada per adequar-los a la
situació i al moment corresponents
- Auto-motivació, planificació de metes i auto-control: capacitat de concentrar-nos en
els objectius, auto-motivar-nos, aconseguir dominar les dificultats i resoldre
problemes. Autocontrol emocional com demora de la gratificació immediata per
aconseguir una meta
- Empatia: reconèixer les emocions dels altres, sintonitzar amb els desitjos i necessitats
d’altres persones
- Competència psicosocial: capacitat per comportar-se de forma adequada en les
relacions i situacions interpersonals

Neocòrtex permet un augment de la subtilesa i complexitat de la vida emocional PERÒ gran

part de la vida emocional controlada pel sistema límbic

- Emoció → paper extraordinari per influir en el funcionament global del cervell,

incloent el pensament

Página 7 de 20
FACTORS SOCIALS EN LA COGNICIÓ

Ps. del pensament contextualitzat (Domingo, 2005; Gabucio, 2005): psicologia sensible a
factors socials, històrics, simbòlics i/o culturals, són els principals responsables de la modulació
i estructuració del pensament humà.

- Objectius:
o Analitzar el pensament en el seu lloc de producció
▪ Com la gent pensa el que pensa?
▪ De quin mode ho fa?
o Destacar el caràcter socialment construït dels processos cognitius
o Buscar quins factors del context són pertinents en la modulació del pensament
(llenguatge, cultura, mites, ideologia, estereotips...)

Psicologia cultural (J. Bruner)

- Wundt, Vygotsky
- Ment → creadora de significats a través de la interacció amb el mitjà cultural
- Els signes (llenguatge) i el seu significat són el resultat d’un procés social, es
construeixen de forma conjunta, a través de l’acció de narrar
- El pensament es dialògic → quan ens comuniquem amb els altres o amb nosaltres,
conformem el nostre ‘jo’ i construïm i donem significat a les nostres accions i
experiències
- Maneres d’organitzar les experiències i construir significats: narració i argumentació

Paper del pensament narratiu en el procés de construcció del significat

Página 8 de 20
Bruner → 2 idees importants:

- Necessitat d’estudiar els contextos culturals → donen sentit a l’evolució del pensament
o ‘Què fa la gent en un context determinat’

Modalitat sintagmàtic-narratiu Modalitat paradigmàtica-argumentativa

- Ordenació espai-temporal d’objectes i - Pensament lògic o científic
esdeveniments - Ontogenèticament posterior al
- Utilització del coneixement de la vida pensament narratiu
quotidiana
- Desitjos, creences e intencions
- Construccions d’històries
- Ontogenèticament primari

- Imprescindible anar + enllà de l’estudi paradigmàtic (tradicional) → investigació

sintagmàtic (narratiu)

L’ estudi de la ment humana és tan complex que no es pot limitar a les formes de
pensament desenvolupades a partir de la lògica formal i proposicional

2. De quin mode es relacionen pensament i llenguatge?

Llenguatge: sistema per a combinar símbols (paraules) de manera que es puga fer un nombre
il·limitat de significats amb el pròposit de comunicar-se amb els altres

- Impulsa el nostre pensament i ajuda a navegar pels nostres records; coneixement

conscient amb gran dependència d’una ‘veu interior’ (sist. 2)
- Accions i comportaments influenciats per càlculs no conscients, resultats del
pensament del sist 1.
o Decisions ràpides e intuïtives es prenen sense molta / cap influència de la veu
interior

Página 9 de 20
3 enfocaments tèorics:

- Pensament anterior al llenguatge → llenguatge depèn del nivell de desenvolupament

cognitiu individual (Piaget)
o Visió tradicional i + popular
o Llenguatge = conseqüències del desenvolupament de la intel·ligència
o 1ra parla = egocèntrica
o Gradualment la parla es va socialitzant
- 1ra etapa del desenvolupament, pensament i llenguatge independents → es
desenvolupen per separat fins a un punt en que s’uneixen i es desenvolupen junts
(Vigotsky)
o ‘El desenvolupament del pensament és una construcció social, que es fa
possible a través de la interacció amb el mitjà que ens envolta, després és un
processament mitjançant un llenguatge egocèntric (llenguatge dels infants) per
a finalment construir un llenguatge interioritzat (Zegarra & García, 2016)
- El llenguatge és anterior al pensament → el pensament depèn del llenguatge (Sapir-
Whorf). Hº:
o Determinisme lingüístic → llenguatge determina el pensament
o Relativitat lingüística → parlants de llengües diferents pensen de diferents
maneres

VIGOTSKY: 3 ETAPES EN LA RELACIÓ ENTRE LLENGUATGE I PENSAMENT

Pensament i llenguatge són capacitats mentals superiors que tenen arrels genètiques diferents:
es desenvolupen independentment PERÒ es relacionen e influeixen mútuament.

1. No relacionats (0-2 anys)

a. Pensaments en la infància NO requereixen l’habilitat del llenguatge
b. La parla en la infància consisteix en un ‘balboteig prelingüístic’ i no està
relacionada amb l’expressió de pensaments
2. Es connecten (2-6 anys)
a. De manera progressiva
b. Allò que l’infant/a diu està vagament relacionat amb el que fa per resoldre
problemes; els comentaris verbals es segueixen l’acció amb la qual es
relacionen
c. Avança l’etapa → verbalitzacions (parla egocèntrica) apareixen abans que les
accions i son descripcions cada vegada més precises.

Página 10 de 20
 i. Parla egocèntrica: autoverbalitzacions, parla privada, no social, per
regular la conducta i el pensament, en veu alta
3. Els pensaments complexos fan ús d’un mitjà lingüístic (7 anys -)
a. Parla egocèntrica → ‘parla interna’
b. El pensament NO NOMÈS es parla interna
i. Parla interna: pensaments, possibles per l’ús del mitjà lingüístic (en
veu baixa)
c. Balboteig prelingüístic → parla social (per comunicar-nos)

EL LLENGUATGE ÉS ANTERIOR AL PENSAMENT

‘La forma en què descrivim les coses i com parlem d’elles pot influir en com pensem sobre elles’
(Minda, 2020)

Versions de la Hº del determinisme lingüístic (Sapir-Whorf):

- Forta: el llenguatge determina el pensament -→ afecta a tota la cognició;

o NO evidència empírica
- Moderada: el llenguatge fa que algun tipus de pensament es donen + que altres
o SÍ recolzament empíric → les diferències lingüístiques van acompanyades de
les culturals (Borodisky, 2017)

3. Com canvia cognitivament l’individu en relació amb el seu creixement?

Pensament i desenvolupament cognitiu. Evolució ontogenètica de la cognició

PERSPECTIVA DE PIAGET

- Estructures mentals internes són la substància dels processos cognitius

- Antecedents:
o Idea d’esquema de Bartlett
o Idea d’organització de la Gestalt
- Objectius:
o descriure el pensament en els seus diversos estadis
o definir els esquemes i les operacions que s’utilitzen en la solució de problemes

Página 11 de 20
Esquemes: estructures mentals internes o representacions, en continu creixement i
desenvolupament

- Funció adaptativa

Operacions: maneres en què les manipulem al pensar

El coneixement nou ha de ser relacionat amb l’existent x poder seguir processant

adequadament

Funcions bàsiques de les estructures cognitives:

- Adaptació
- Organització

Mecanismes de balanç:

- Assimilació: quan una info de l’exterior es pren i s’incorpora (ajustant-se a l’esquema

existent)
- Acomodació: quan es canvia l’estructura interna existent per adequar la info assimilada
- Equilibri: procés de balanç entre assimilació i acomodació; produeix creixement
cognitiu

Direcció del desenvolupament

- D’allò intra-psíquic a allò social

o Pensament egocèntric → pensament socialitzat
- D’allò concret a lo abstracte

Página 12 de 20
 - Canvis en l’estructura cognitiva són progressius i segueixen una seqüència invariant
- Els estadis es basen tant en les estructures (esquemes) com en les operacions (accions)
- Estadis són qualitativament diferents
- Transició entre estadis és brusca
- Comprensió limitada per l’estadi

Diversos autors → existència d’un pensament post-formal per adaptar-nos a una realitat
complexa

- Formes + sofisticades que les operacions formals

- Serveix per a resoldre problemes de la vida diària més pràctica i de manera + eficaç
- Relatiu i flexible
- Integra raó i emoció
- Consciència que els problemes tenen normalment + d’una causa i d’una solució
- Reconèixer algunes solucions comporten un altre conflicte

Crítiques:

- Tª massa generals
- Mètode no té bon control experimental
- Com es produeixen els canvis?

TEORIA DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ SOBRE EL DESENVOLUPAMENT

Objectiu= explicar de manera precisa les representacions i els processos utilitzats en la infància
quan es raona; intenta especificar:

- A quina info s’atèn

- Quines representacions i processos utilitzen
- Com les limitacions de la memòria poden restringir l’ús d’aquestes representacions i
processos

Canvis evolutius en el raonament s’expliquen mitjançant canvis en el sistema cognitiu

Enfocaments:

- Avaluació de Regles de Siegler (1998, 2006)´

- Enfocament neopiagetià (Case, 1992)

Página 13 de 20
Avaluació de Regles de Siegler (1997, 2006)

- Canvis en el sistema cognitiu = desenvolupament cognitiu → adquisició de regles

cada vegada + complexes per solucionar problemes
- Metodologia: conjunts de problemes pels quals les diferents regles (adquirides)
produeixen diferents respostes

Xiquets poden formular 4 regles:

- Regla 1 (1 decisió) = Tenint en compte el pes total a cada costat e ignorar la distància
- Regla 2 (2 decisions)= Igual que 1, però quan el pesos son iguals, prediu que el costat
en el qual els pesos estan mes lluny desendirà
- Regla 3 (3 decisions) = es considera tant el pes com distància
- Regla 4 (4 decisions) = pes i distància en conflicte → calcular i comparar

Resultats:

- La majoria de xiquets/es de 5 anys utilitzen la regla 1; als 9 anys, la 2; de 13-17 la 3;

poques utilitzen la 4.
- Les persones de 17 resolen pitjor alguns problemes que els de 5

Página 14 de 20
Siegler proposa conjunt de regles:

- Complexitat per resoldre un problema = increment en nº de decisions que s’han

interrelacionar
- Recursos de processament augment amb l’edat i a mesura que ho fan es fan possibles
formes + complexes de raonaments i de solució de problemes

Mecanismes pels quals es produeix el desenvolupament:

- Automatització: els processaments mentals es fan cada vegada + automàtics amb la

pràctica, de forma gradual s’utilitzen – recursos
- Codificació: aspectes d’una situació que reben atenció
- Generalització: capacitat de fer generalitzacions a partir de l’evidència
- Construcció d’estratègies: desenvolupen estratègies més sofisticades per resoldre
problemes i comprovar hº

Com es produeix el canvi? → xiquets/es disposen varies estratègies i algunes es fan +/-
dominants amb el desenvolupament

COMPARACIÓ ENTRE ELS DOS ENFOCAMENTS

Semblances:

- Intenten identificar les limitacions que té la capacitat cognitiva en les diferents edats
- Intenten explicar com es desenvolupen maneres + avançades d’entendre el món
- Intenten identificar els conceptes que els/les xiquets/es de diferents edats entenen i
els que no

Diferencies:

Enfocament piagetià Proc. Informació

Desenvolupament cognitiu = procés
discontinu
Estadis qualitativament diferents, cadascun
amb el seu propi conjunt d’estructures
cognitives
Mètode = observacions i explicacions que
donaven de com resolien els problemes
Desenvolupament cognitiu = continu
NO hi ha diferències qualitatives entre el
pensament adult e infantil
Mètode = experiments controlats per obtenir
una anàlisi ajustada de l’actuació en tasques
particulars

Página 15 de 20
ENFOCAMENT NEOPIAGETIÀ

- Intent de reconciliar els 2 enfocaments anteriors

- R. Case (1985): Desenvolupament = adquisició d’estructures cognitives cada vegada +
complexes
- 4 estadis que es caracteritzen pels tipus de representacions mentals i per operacions
mentals que es posseeixen en la infància
o Operacions sensoriomotriu(0-2 anys)
▪ Representacions = input sensorial
▪ Accions = moviments físics
o Operacions representacionals (2-7 anys)
▪ Representacions = imatges internes + duradores (concretes)
▪ Accions = ús de representacions per produir noves representacions
o Operacions lògiques (7-11 anys)
▪ Representacions = estímuls + abstractes
▪ Accions = inclouen accions sobre les seues representacions, poden
realitzar transformacions simples
o Operacions formals (11-17 anys)
▪ Representacions = estímuls cada vegada + abstractes
▪ Accions = capacitat per realitzar transformacions + complexes
- Xiquets/es es desenvolupen adquirint estratègies + complexes
- Adquisició d’estratègies limitada per:
o Experiència
o Capacitat de memòria operativa
- A mesura que el xiquet/a creix → - espai a les operacions bàsiques

Página 16 de 20
Segons les teories del processament de la info i les investigacions neuropsicològiques actuals
→ els processos cognitius com el pensament es desenvolupen en paral·lel al desenvolupament
neuropsicològic i del sistema nerviós, que permet que les persones adquireixen habilitats o
capacitats superiors en funció de les seues experiències (Gavilán, 2019)

Canvis que destaquen:

- Augment de la velocitat de processament

- Desenvolupament dels circuits atencionals relacionats amb altres processos cognitius
- Desenvolupament de la memòria operativa o de treball, relacionada amb les funcions
executives, té a veure amb la manipulació de la info

4. Cognició moral

Raonament moral: procés mental que permet a una persona jutjar el valor de les coses,
determinar allò correcte i allò incorrecte. Implica un qüestionament sobre l’essència i les
conseqüències de les accions

- Kohlberg → procés cognitiu que, en situació de conflicte, permet reflexionar sobre els
valors i ordenar-los en una jerarquia lògica

Valors: constructes psicològics que fan referència a creences generals que posseeixen un
important component motivacional i regulador del comportament humà i serveixen de criteri
per jutjar mals i bons comportaments

- Apresos socialment (família, escola, context social i cultural)

- Marganto (1994) → la internalització dels valors implica desenvolupament cognitiu i
moral

Conducta prosocial: comportament voluntari dirigit a beneficiar als altres, que implica
compartir, cuidar, consolar, ajudar.

- Tota conducta social + amb o sense motivació altruista

Altruisme: motivació a incrementar el benestar d’altra persona

- S’oposa a l’egoísme: sense buscar beneficis externs e immediats, encara que sí que
poden donar-se recompenses internes

Página 17 de 20
TEORIA DEL RAONAMENT MORAL DE L- KOLHBERG (1927-1987)

Antecedents = proposta cognitivista de Piaget

- La moralitat és un procés

Heteronomia: absència d’autonomia de la voluntat, que es regeix per un poder o una llei
externa

Supòsits bàsics:

- Una persona resol la seua vida d’acord al seu nivell de raonament moral
- Raonament moral = procés unitari articulat en 3 nivells successius
- Diferenciats per la perspectiva social adoptada pel subjecte
- Cada nivell es divideix en 2 estadis que impliquen diferències qualitatives en
raonament moral
- Nivells i estadis son invariables, jerarquitzats i universals
- Estadis paral·lel al desenvolupament cognitiu
- El canvi es dona gràcies al conflicte

Els nivells i estadis:

- Nivell preconvencional: perspectiva individual → no es comprén significaat i funció de

les normes per a la vida social. S’orienta a la satisfacció de les necessitats
o Estadi 1 = Obediència i por al castic
o Estadi 2 = Afavorir els propis interessos
- Nivell convencional: les normes i convencions socials són necessàries per a mantenir
l’ordre social
o Estadi 3 = expectatives interpersonals
o Estadi 4 = normes socials establertes

Página 18 de 20
 - Nivell postconvencional: l’individu assumeix les lleis socials PERÒ sempre que
aquestes no violen els ppis morals que estan sobre elles. Les normes del contracte
social han de salvaguardar els ppis de justícia i drets bàsics (la llibertat o la dignitat)
o Estadi 5 = drets prioritaris i contracte social
o Estadi 6 = ppis ètics universals

Metodologia → Entrevistes

- Kohlberg va entrevistar i gravar 72 homes nord-americans de 10-17 anys de classe

social mitjana i baixa
- Per estimar l’estadi de desenvolupament moral
o Plantejar dilemes morals (10)
o Preguntar quina seria la millor solució i perquè → + important el raonament
per justificar la seua elecció
o Presa de decisió
o El raonament permet extraure conclusions sobre la seua vertadera manera de
pensar

QUÈ SÓN ELS DILEMES MORALS

Def. Relats de situacions hipotètiques o reals que presenten un conflicte de valors, així com
l’exigència de prendre una decisió davant d’ell

- Ha de ser una qüestió ‘vivible’ per l’afectat

- Implica
o Un personatge en una situació difícil
o L’ elecció entre 2 valors en conflicte
- Lleis, normes, dictats de les autoritats i obligacions formals → centrals

MORALITAT DE LA CURA (Gilligan)

Kohlberg = biaix adrocentrista

- Pitjors resultats dones → Kohlberg interpreta com flaquesa moral

- Moral de la cura / vinculacions afectives
- Per damunt del compliment abstracte de deures i de l’exercici de drets

AFECTE MORAL (Hoffman, 1990)

El desenvolupament moral es caracteritza pel cultiu d’un afecte moral o empatia

Página 19 de 20
RAONAMENT MORAL PROSOCIAL (Eisenberg)

Plantejament integrador → inclou components afectius i cognitius

Analitza el raonament sobre conflictes en els qual la persona ha de triar entre satisfer els seus
propis desitjos o necessitats i els desitjos o necessitats dels/de les altres en contextos en els
quals les autoritats, les lleis, les obligacions formals, els càstigs i altres criteris externs són
irrellevants o no clarament especificats

5 categories formades x tipus específics de raonaments codificats separadament d’altres tipus

similars de raonament

- Raonament hedonista
- R. Dirigida a l’aprovació
- Interès per les necessitats d’altres
- R. Estereotipat
- R. internalitzat

Importància dels components afectius:

‘ els elements empàtics són el determinant principal en el raonament moral prosocial’

Página 20 de 20