SOM POBLE

CUP LA BISBAL

EIXOS DEL PROJECTE DE CIUTAT

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 4
I) CIUTAT DE DRETS 5
1) ACCIÓ SOCIAL 5
2) CIUTADANIA 7
3) HABITATGE 8
4) SALUT I BENESTAR 11
II) CIUTAT PLANIFICADA I GESTIONADA ÈTICAMENT 12
III) CIUTAT COHESIONADA 14
1) LLENGUA 14
2) INTERCULTURALITAT 15
3) PROJECTES DE DINAMITZACIÓ I MEDIACIÓ
COMUNITÀRIA 16
4) ESPORT COM A EINA D’INCLUSIÓ SOCIAL 18
IV) CIUTAT AMABLE 18
1) ESPAIS CONNECTATS 19
2) ESPAIS VERDS 20
3) ESPAIS SEGURS 20
4) ESPAIS NETS I RESPECTATS 20
V) CIUTAT SOSTENIBLE I RESILIENT 21
1) TRANSICIÓ ECOSOCIAL 21
2) RESILIÈNCIA 25
3) APLICACIÓ DE MESURES D’ADAPTACIÓ ALS EFECTES
DEL CANVI CLIMÀTIC 25
4) APLICACIÓ DE MESURES DE MITIGACIÓ DELS NOSTRES
IMPACTES 26
5) CAMPANYES D’EDUCACIÓ AMBIENTAL I D’AVALUACIÓ
D’IMPACTES 26
VI) CIUTAT PRODUCTIVA 27
VII) CIUTAT EDUCADORA 28

2
INTRODUCCIÓ

Com a gestors dels recursos públics, la CUP té com a objectiu que

tothom tingui l’oportunitat d’arribar tan lluny com sigui possible en el
desenvolupament del seu projecte de vida, que aquesta vida sigui
digna i que ningú es quedi enrere.
Per això, els objectius transversals que vertebren les nostres
propostes d’acció política són:
● Garantir els drets de la ciutadania.
● Fomentar la cohesió social.
● Articular la vida social de la Bisbal en torn de l’intercanvi i
enriquiment entre les diferents cultures que conviuen a la
Bisbal.
● La igualtat i equitat d'oportunitats en l'accés als recursos
municipals.
● La igualtat i equitat d'oportunitats en l'accés a la formació
i la feina de tots els bisbalencs i bisbalenques.

3
 I) CIUTAT DE DRETS

Articulem les nostres propostes en quatre blocs:

- Bloc 1: Acció Social
- Bloc 2: Ciutadania
- Bloc 3: Habitatge
- Bloc 4: Salut i benestar

1) ACCIÓ SOCIAL

DRET D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN L’ACCÉS ALS

RECURSOS MUNICIPALS

Des de la CUP, considerem que l’atenció a les persones és el tronc

de les polítiques municipals.

La nostra proposta principal se centra en la creació d’una Àrea

de SERVEIS A LES PERSONES que implementi polítiques
actives per garantir els DRETS BÀSICS de la ciutadania
articulada en dues línies:
● Línia 1: Les polítiques socials actives com a eina de
transformació social.
● Línia 2: La inversió social.

Línia 1: Les polítiques socials actives com a eina de

transformació social

OBJECTIUS:
● Recuperar protagonisme municipal participant en la
coordinació i gestió dels programes i projectes que incideixen

4
 en l’àmbit de la convivència de la ciutadania de la Bisbal
d’Empordà.
● Crear xarxes d'acció social (acollida, habitatge,
formació-inserció laboral, etc.) integrades per referents
naturals, entitats, organitzacions, institucions i agents socials
que comparteixin objectius en l’àmbit del BÉ COMÚ.
● Impulsar la participació i corresponsabilització de la ciutadania
en aquest àmbit.

Línia 2: La inversió social

DRET D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN L’ACCÉS A

L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ

Per a la CUP el nostre deure com a gestors és la

redistribució ètica i responsable dels fons públics, invertint
recursos materials, humans i socials per tal d’aconseguir
impactes positius en la nostra comunitat.

OBJECTIUS:
● Garantir el dret a la igualtat i equitat d’oportunitats de tots els
infants i joves en la cobertura de les seves necessitats
bàsiques, educatives, formatives i de lleure.
● Garantir l’atenció i acompanyament de les persones grans i
assegurar la seva salut, benestar i qualitat de vida.
● Garantir la seguretat alimentària de tota la ciutadania.

COM HO FAREM?
Proposem aquestes accions:
- Millorar els recursos per a l’atenció de la infància en risc
augmentant el pressupost per a recursos normalitzats.
- Posar en marxa el Servei d’Intervenció Socioeducativa.
- Continuar millorant les beques d’ajuts a les famílies per a

5
 material escolar, sortides educatives, colònies, activitats
extraescolars, casals d’estiu, transport, formació
post-obligatòria…
- Implementar un sistema d’ajuts i bonificacions per a gent gran
que cobren pensions no contributives.
- Dissenyar i programar activitats enfocades a la salut i el
benestar de la gent gran.
- Incrementar els espais i projectes de trobada
intergeneracional i intercultural.
- Interpel·lar altres administracions (CCBE, Diputació de Girona,
Generalitat-AHC, Unió Europea) per coordinar plans i
projectes d’Acció Social al nostre municipi.

2) CIUTADANIA

CONVIVÈNCIA I COHESIÓ SOCIAL

La convivència s’ha d’articular mitjançant

estructures socials, noves i fortes, per fer de la
Bisbal un espai d’intercanvi i enriquiment mutu.

OBJECTIUS:
● Vetllar per garantir la igualtat drets i l’equitat de deures de la
ciutadania.
● Enfortir l'acció ciutadana com a agent del canvi social.
● Difondre els valors de la convivència i el Bé Comú.
● Articular espais de trobada i interrelació social.
● Difondre els deures de la ciutadania entorn els valors de la
bona convivència i el bé comú.
● Garantir la igualtat de drets i deures de la ciutadania per
enfortir l'acció ciutadana com a agent de canvi social.
● La participació de totes les persones en la vida social de la

6
 ciutat.
● Afavorir la comunicació i participació intercultural per generar
cohesió social i sentiment de pertinença.

COM HO FAREM?
Les nostres propostes en l’àmbit de la igualtat, la convivència i la
cohesió social són:
- Dinamització comunitària per a la creació i enfortiment de
xarxes ciutadanes a tots els nivells.
- Xarxa de referents comunitaris.
- La llengua com a eina de cohesió social i pertinença.
- Foment i acompanyament a les iniciatives d'emprenedoria
econòmica transversal que impliquin connectar diferents
actius del territori per obrir nous camins productius de KM 0.
- Foment i suport a les xarxes de comunicació locals.
- Foment, acompanyament i assessorament en la creació
d’associacions de barri.
- Recursos d’acompanyament, assessorament i mediació a les
comunitats de veïns en la resolució de problemes de
convivència (servei de mediació).
- Campanya per difondre els valors de la bona convivència i el
bé comú.

3) HABITATGE

DRET A UN HABITATGE DIGNE

L’habitatge compleix una funció social i és un dret bàsic.
Malauradament, competeix amb el fet que, per a molts, és
un bé de producció econòmica i una mercaderia subjecta a
especulació. És un àmbit complex i els ajuntaments tenen
una molt limitada capacitat d’acció però això no ens
impedeix lluitar-hi.

7
OBJECTIUS:
● Garantir el dret a l’accés a un habitatge digne lluitant amb
totes les eines al nostre abast per evitar situacions d’exclusió
residencial.
● Treballar per augmentar el nostre poder de decisió i
participació en el disseny de plans i accions en matèria
d’habitatge que incidiran, a curt, mig i llarg termini al nostre
municipi.
● Augmentar el parc d’habitatge social i assequible al municipi.

COM HO FAREM?
Sinergies:
- Establint sinergies amb ajuntaments veïns per enfortir o
mancomunar serveis o recursos municipals en matèria
d’habitatge.
- Establint sinergies amb ajuntaments veïns per dissenyar
projectes de territori en relació amb l’habitatge.
- Establint sinergies amb diferents administracions i agents del
territori per a la promoció d’habitatge assequible i habitatge
social.
Gestió municipal:
- Recuperant protagonisme en la gestió de polítiques en
matèria d’habitatge, exercint el nostre lideratge com a capital
de comarca.
- Reivindicant davant les administracions competents els
recursos i inversions que la Bisbal necessita i es mereix.
- Gestionant espais d’assessorament i acompanyament a la
ciutadania per tal de resoldre les diferents casuístiques i
connectar amb els recursos i serveis de qualsevol
administració amb competències en matèria d’habitatge.
- Establint canals de mediació i assessorament per a

8
 comunitats de veïns amb problemàtiques relacionades amb
l’habitatge.
- Explorant altres possibilitats de tinences d’habitatge (cessió,
cooperatives d’habitatge) i rehabilitació, masoveria urbana,
entre d’altres.
- Promovent projectes d’habitatge per a joves, cooperatives
d’habitatge…
- Promovent la rehabilitació i construcció d’habitatge social i
habitatge assequible.
- Realitzant projectes d’habitatge per optar a subvencions
europees com ara Next Generation.
- Establint línies d’ajuts per a la rehabilitació d’habitatges buits
de particulars per a la borsa municipal d’habitatge assequible i
habitatge social, oferint les garanties de la Borsa de Mediació
al lloguer i de programes de l’AHC com el Re-Allotgem.
- Promovent la construcció d’habitatge assequible, cedint
terrenys municipals.
- Establint subvencions per a petits propietaris que posin el seu
habitatge a la borsa de lloguer assequible.
- Rehabilitant habitatges al nucli antic.
- Promovent cooperatives d’habitatge per a joves.
- Explorant altres possibilitats de tinences d’habitatge (cessió,
cooperatives d’habitatge) i rehabilitació, masoveria urbana,
entre d’altres.
- Expropiacions temporals als grans tenidors d’habitatges buits
per garantir la funció social de l’habitatge.

Pressió fiscal i negociació.

- Interpel·lant a les entitats financeres i als grans tenidors amb
totes les eines legals al nostre abast, perquè tinguin cura de
les seves propietats i gestionin les seves incidències.
- Realitzant expropiacions temporals als grans tenidors que no
tinguin cura de la seva propietat.

9
 - Establint recàrrecs als impostos municipals de les entitats
financeres que tinguin habitatges buits o ocupats amb
conflictivitat.
4) SALUT I BENESTAR

DRET A LA SALUT I EL BENESTAR

OBJECTIU:
● Garantir l’accés a una atenció mèdica física i
psicològica de qualitat per a tota la ciutadania.

COM HO FAREM?
- Signant convenis amb els Serveis de Salut i entitats,
fundacions i empreses privades per la Prescripció Social
d’activitats i recursos que incideixin en la salut i el benestar de
les persones.
- Participant en la presa de decisions relacionades amb
l'assistència sanitària al nostre municipi.
- Exigint la nostra presència en els òrgans de participació i
decisió del CatSalut i dels serveis de Salut Integrats del Bé.
Especialment a les comissions de coordinació assistencial
amb veu i vot pel que fa a actuacions que incideixin en la salut
de les bisbalenques.
- Reivindicant el servei de Radiologia, Psiquiatria, Psicologia,
Ginecologia al Cap del nostre municipi.
- Creant un òrgan de participació ciutadana en els òrgans
supramunicipals que decideixen i planifiquen la nostra sanitat,
respectant els criteris de professionals i tècnics, seguint el
«Marc de la participació ciutadana en salut» de la Generalitat
- Reclamant un servei d'ambulàncies i urgències al CAP, proper
i identitari.

10
 II) CIUTAT PLANIFICADA I GESTIONADA ÈTICAMENT

DRET D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN L’ACCÉS ALS

RECURSOS MUNICIPALS

OBJECTIUS:
● Establir prioritats de gestió i inversió basades en l’ètica, la
responsabilitat i la justícia social.
● Optimitzar recursos i donar un servei de qualitat.
● Prioritzar infraestructures al servei de les persones.

ACCIONS PRIORITÀRIES:
- Creació d’una empresa municipal de gestió
En aquesta legislatura apostem i volem treballar definitivament per
la creació d'una empresa pública per gestionar tots els serveis
públics que ja s'estan prestant des de l'Ajuntament amb més
eficàcia, i paral·lelament, perquè sigui el mecanisme que faci
possible recuperar-ne la gestió d'altres. La creació d’una empresa
pública permet “compartir” tècnics en diferents serveis per
optimitzar-ne el valor.

- Municipalització de serveis bàsics

○ Aigua, gestió de residus.
○ Reivindicar, com a capital de comarca,
serveis de Salut Mental, Radiologia i
Ginecologia.
○ Continuar amb la implementació de
futurs serveis públics: gestió pública de
l’aigua a mitjà termini, porta a porta.

COM HO FAREM?
- Prioritzant les despeses en infraestructures que beneficiïn al

11
 màxim al major nombre de persones.
- Fent una gestió eficient i apostant sempre pel servei públic
com a sinònim de qualitat. (Si s’externalitza el servei hi ha un
peatge a pagar en forma de benefici de l’empresa privada. Per
això tenim un capítol 1 del pressupost municipal (destinat a
personal) tan elevat, perquè els treballadors municipals
permeten fer un bon servei. També s’ha de tenir en compte
l’augment a causa de l’increment salarial provinent de l’Estat.
- Recuperant la relació amb municipis veïns per mancomunar
serveis i recursos. (Com a ciutat amb menys de 20.000
habitants, hem delegat al CCBE la gestió de serveis bàsics
com ara serveis socials, recollida de residus o habitatge,
impedint que es generi la gestió mancomunada d’aquests
serveis entre municipis veïns).
- Buscant les vies per ostentar la sobirania sobre aquests
assumptes i saltar-nos aquestes limitacions.
- Recuperant el nostre lideratge com a capital de comarca per a
establir sinergies amb els municipis de la zona d’influència de
la Bisbal.
- Apostant decididament per la Inversió social com a garantia
de futur dels infants i joves de la Bisbal.
- Fent una aposta valenta per invertir i buscar finançament per
les infraestructures que necessitem: Nou pavelló, Geriàtric,
Centre Cívic.
- No al projecte de l’Aigüeta. Els més de 7 milions d’€ que
costaria, es podem invertir en altres necessitats prioritàries
com ara el Geriàtric, el Centre Cívic, infraestructures
educatives o fer inversions en els diferents sectors comercials
apostant per la reconversió comercial del centre.
- Invertint en la millora dels serveis públics que gestionem;
geriàtric, llar d’infants, recollida de residus sòlids urbans
(RSU).

12
 III) CIUTAT COHESIONADA

Articulem les nostres propostes en quatre blocs:

- Bloc 1: Llengua
- Bloc 2: Interculturalitat
- Bloc 3: Projectes Comunitaris
- Bloc 4: Esport com a eina d’inclusió social

1) LLENGUA

La LLENGUA és un dels eixos principals d’acció política i cohesió

social de la CUP per aquestes eleccions municipals.
Parlar en català sempre no és només important per a la
supervivència de la llengua sinó per a una inclusió real de les
persones migrades a la nostra ciutat.

OBJECTIUS:
● Defensem la llengua catalana com a llengua d'acollida i
relacional del nostre municipi.
● La llengua, juntament amb la cultura, ha de ser una eina
de cohesió social i inclusió.
● Motivar l'arrelament de les persones que venen a viure la
Bisbal.

COM HO FAREM?
- Fent campanyes transversals.
- Dinamitzar el carrer Ample i els diferents barris de la
Bisbal, amb activitats per a nens i adults fetes
exclusivament en català. És bo donar vida al centre,
però no podem oblidar barris com el Convent o el
Bosquetet. La Bisbal és una ciutat per viure en català;
facilitem-ne l’ús.

13
 - Organització d’activitats transversals en català per part
de l’Ajuntament.
- Activitats a la biblioteca per fomentar l’ús del català com
a eina de coneixement i cultura.
- Organitzant trobades pels diferents barris amb les
associacions culturals de la Bisbal per motivar als no
catalanoparlants a formar-ne part, i així, alhora que
gaudeixen de totes les activitats que s’hi fan, practiquen i
utilitzen el català.
- Organitzant jornades de tot un dia durant un parell de
cops a l’any dedicades exclusivament a la llengua
catalana, organitzades amb la cooperació de l'Oficina
de Català, l’Ajuntament i totes les entitats esmentades.
- Promocionant l’esport alhora que promovem l’ús de la
llengua.
- Engegar una campanya al món de l'esport bisbalenc com
ara: El català és viu a l'esport.
- Píndoles de mainada i jugador@s del bàsquet, futbol,
patinatge, entre d’altres, defensant l'ús del català.

2) INTERCULTURALITAT

Per treballar la cohesió social hem d’articular propostes d’Acció

Intercultural per donar veu a les diferents cultures que conviuen a la
nostra ciutat.

OBJECTIUS:
● Consolidar els vincles entre veïns i veïnes amb
activitats comunitàries d’acollida, per fomentar la
coneixença mútua.

14
 ● Treballar per un model cultural de proximitat.
● Crear xarxa entre les propostes de les diferents cultures.

COM HO FAREM?
- Donant rellevància als artistes locals de totes les disciplines
impulsant programes per fer-los destacar i on puguin mostrar
les seves habilitats i virtuts.
- Treballant una oferta cultural consensuada amb altres
col·lectius culturals.
- Dissenyant un pla per tal d’enfortir i enriquir la cultura popular
bisbalenca amb la integració d’altres cultures bisbalenques
d’origens diversos.
- Interpel·lant als diferents col·lectius culturals per fer-los
particeps i que puguin prendre la iniciativa fent propostes
culturals.
- Creant espais de trobada interculturals i intergeneracionals.
- Elaborar una ordenança d’art al carrer. Ordenança
d'expressions artístiques i ambientació cultural a l'espai de
domini públic.
- Posant fil a l’agulla per tal que, amb recursos municipals, can
Formatger compleixi la normativa per posar-lo a disposició de
l'Associació del barri del Convent.

3) PROJECTES DE DINAMITZACIÓ I MEDIACIÓ

COMUNITÀRIA

En el marc de la convivència i el bé comú hem de ser proactius i

treballar per generar xarxes comunitàries d’interrelació i
coneixença.

OBJECTIUS:
● Articular projectes de dinamització i mediació comunitària que
promoguin la inclusió, la cohesió social i la coneixença entre

15
 les persones que vivim a la Bisbal.
● Fomentar la mediació com eina de resolució dels possibles
conflictes de convivència.
● Fomentar la gestió comunitària de recursos col·lectius.
● Fomentar comunitats actives i organitzades amb formes
democràtiques de governança, entorn uns interessos i
necessitats comunes, així com uns recursos i valors
compartits.

COM HO FAREM?
- Continuant desenvolupant projectes de dinamització
comunitària als diferents barris amb associacions veïnals.
- Continuant amb els projectes de referents naturals.
- Donant suport i assessorament tècnic a col·lectius,
associacions i entitats per a generar punts de trobada,
formació, creació i autoorganització comunitària.
- Fomentant espais horitzontals i transparents de interrelació i
suport mutu.
- Fomentant, acompanyant i donant assessorament tècnic per a
la creació de xarxes d’interrelació (xarxes de referents) de
suport.
- Creació d’un Servei de mediació comunitària per acompanyar
i assessorar particulars i comunitats en la resolució de
conflictes de convivència.

4) ESPORT COM A EINA D’INCLUSIÓ SOCIAL

OBJECTIUS:
● Treballar l’esport com a eina d’inclusió i cohesió social.
● Treballar valors i actituds positives (esforç, perseverança,
treball en equip…)

16
COM HO FAREM?
- Apostant i treballant per poder tenir un pavelló nou i que les
entitats esportives puguin dur a terme la seva activitat al
municipi.
- Vetllant de forma activa per tenir unes instal·lacions esportives
en condicions.
- Dinamització esportiva dels patis escolars i els parcs de la
ciutat.
- Oferta d’activitats esportives mancomunada amb Ajuntaments
de l’Àrea d’Acció Social de la Bisbal.
- Promocionant l’esport femení i esports per a persones amb
diversitat funcional.

IV) CIUTAT AMABLE

Articulem les nostres propostes en quatre blocs:

- Bloc 1: Espais connectats
- Bloc 2: Espais verds
- Bloc 3: Espais segurs
- Bloc 4: Espais nets i respectats

1) ESPAIS CONNECTATS

MOBILITAT
La mobilitat ha esdevingut un dret. L’emergència climàtica, la crisi dels
combustibles fòssils, la saturació de cotxes i vehicles al dia a dia de la
ciutat, ens obliga a actuar.

Així mateix, moltes de les activitats culturals i d’oci (fires artesanals,

17
Fira de Circ, Festa Major…) passen pràcticament i exclusivament al
centre de la vila.

OBJECTIUS:
● Incidir en la mobilitat interna i externa sostenible de la Bisbal.
● Mobilitat més pacífica i amable pels vianants.
● Dissenyar itineraris alternatius de bicicletes ja que algunes
zones de principal activitat comercial, cultural o d’oci estan
separades per grans avingudes o s’ha de recórrer vàries
cruïlles de carreteres i semàfors per arribar-hi.
● Treballar un Pla de Mobilitat General del municipi per planificar
la mobilitat de la ciutadania reforçant opcions de mobilitat
sostenible.

COM HO FAREM?
- Estudiant un pla de viabilitat per un circuit ciclista que connecti
els principals punts de la ciutat en bici.
- Establint indicacions i vetllar per un recorregut per tal d’obtenir
siguin camins segurs perquè els estudiants puguin
desplaçar-se segurs a l’escola.
- Potenciant la descentralització i distribució d’actes i activitats
concretes en espais allunyats del centre i propers a les
ciutadanes dels barris.
- Com a capital de la comarca del Baix Empordà, impulsant una
Pla de mobilitat sostenible comarcal amb gestions amb l’ATM i
altres prestadors de Serveis de Transport públic.
- Apostar per la implementació del Tren-Tram Costa Brava per
tal de millorar la mobilitat interurbana de la comarca permetent
a les persones que hi viuen moure’s de forma econòmica i
sostenible.

18
2) ESPAIS VERDS

A la Bisbal tenim poques zones arbrades (Parc 8 de Març, plaça

Nova o Passeig) on les persones poden passar les estones,
sobretot a l’estiu. En canvi, les principals places són de pedra o
formigó (plaça Major, Castell, …). Això fa que els desplaçaments a
les èpoques de calor, que cada cop se succeiran més seran
delicats.

OBJECTIUS:
● Planificar l’urbanisme futur de la ciutat incloent plantes,
arbres, fonts…
● Remodelar els espais urbans “durs” amb elements verds.

COM HO FAREM?
- Pacificant amb arbres i zones verdes o ombreres grans places
i zones de joc del poble per tal de baixar la temperatura a
l’estiu.
- Realitzant un cens d’arbres monumentals de la nostra ciutat.

3) ESPAIS SEGURS

La ciutat ha de ser un espai de convivència i esbarjo inclusiu i amb

condicions de seguretat.

OBJECTIUS

● Detectar espais urbans on calgui actuar, ja sigui per

qüestions de seguretat o segregació urbanística.

19
 ● Urbanisme inclusiu (perspectiva de gènere, accessibilitat,
perfil generacional…)
● Garantir que tots els espais urbans tinguin unes
condicions de seguretat òptimes per a totes les persones.
● Garantir un urbanisme inclusiu que tingui present la
perspectiva de gènere, les diversitats funcionals (visuals,
auditives, de mobilitat reduïda…), les diferents edats…

COM HO FAREM?

- Estudiant i treballant un pla d’urbanisme participat sobre els

punts de la població on les persones se senten insegures.
- Dissenyant les actuacions pertinents per tal de fer accessibles i
inclusius els accessos als equipaments de serveis a la
ciutadania.
- Actuant en els espais improbables de relació per revertir la
segregació que pateixen determinades zones de la Bisbal.

4) ESPAIS NETS I RESPECTATS

RESPECTE DELS ESPAIS PÚBLICS

L’espai públic és un espai compartit que pertany a tots els bisbalencs
i bisbalenques. És responsabilitat de totes les persones la seva
conservació i netedat.
OBJECTIUS:
● Conscienciar la ciutadania dels deures respecte a l’ús de
l’espai públic.
● Fomentar els valors del civisme, la bona convivència i el bé
comú en relació a la cura de l‘espai compartit.
COM HO FAREM?

- Campanya pedagògica activa adreçada a la ciutadania sobre

civisme i netedat dels nostres carrers.

20
 - Instal·lant grups de cubells de recollida selectiva al centre per
evitar que la gent llenci brossa a terra i, a més, facilitar el
reciclatge de les petites deixalles i i que no vagi tot a una sola
paperera.
- Fomentant accions comunitàries als espais comuns d’edificis i
barris.

V) CIUTAT SOSTENIBLE I RESILIENT

Articulem les nostres propostes en cinc blocs:

- Bloc 1: Transició ecosocial.
- Bloc 2: Resiliència.
- Bloc 3: Aplicació de mesures d’adaptació als efectes del canvi
climàtic.
- Bloc 4: Aplicació de mesures de mitigació dels nostres
impactes.
- Bloc 5: Campanyes d’educació ambiental i d’avaluació
d’impactes.

BLOC 1. TRANSICIÓ ECOSOCIAL

● Transició ecosocial i racionalitat ecologista

Les conseqüències d'un canvi climàtic molt ràpid en els últims anys
són més que evidents i nosaltres no farem veure que no ens
interpel·la a totes.
Tenim a sobre una crisi ecològica, una crisi energètica i una crisi
social. A la CUP volem fer una aposta valenta, per avançar-nos a
les conseqüències inevitables d’aquesta crisi multisistèmica i
apostem, alt i clar, pel decreixement, entès com una acció individual
i col·lectiva en positiu.
Perquè pensem que és millor com a forma de vida per a tothom, i
també perquè sabem que el creixement és finit i ja estem al límit, ja

21
no ens hi acostem, ja hi som, com demostren les crisis cícliques.
Pensem que és intel·ligent avançar-nos, liderar nosaltres el canvi,
no esperar a arribar al límit i que siguin els altres els que ens
imposin com ha de ser aquesta transició.

OBJECTIUS:
● Liderar el canvi i la transició ecosocial.
● Fomentar accions en positiu, individuals i col·lectives, envers
la transició ecosocial
● Estudiar les possibilitats de decreixement del nostre territori.
● Avançar-nos i no esperar a arribar al límit i que siguin altres els
qui ens imposin com ha de ser aquesta transició.
● Implementar accions per afrontar la crisi multisistèmica.

COM HO FAREM?
- Dissenyant processos participats per estudiar les respostes a la
crisi i les opcions de decreixement més adients per a la Bisbal.
- Recollint les propostes i aportacions de ciutadania, entitats,
agents socials i experts sobre accions de decreixement progressiu
al nostre territori.
- Fent una auditoria energètica de les necessitats del municipi i
dissenyar un pla de comunitats energètiques.
- Creant un PPA (Power Purchase Agreement) en què l’Ajuntament
produeix energia fotovoltaica per abastir el consum elèctric dels
edificis municipals: Inversió: 200.000 €. Estalvi anual: 270.000 €

- Creant Comunitats energètiques. Una comunitat es

genera quan una cooperativa o entitat no té suficient
liquiditat per dur endavant una inversió o projecte. Per això
sol·licita als socis una col·laboració prèvia en forma
d’inversió per construir o gestionar una infraestructura.
Aquesta inversió es retorna al soci en forma de

22
compensació econòmica o de prestació un cop la infraestructura
està en marxa.
Quan es gestiona energia, sigui fotovoltaica, eòlica o calorífica –
energia a la fi i al cap – en diem una comunitat energètica.
No només és això. Una comunitat energètica també és
l’empoderament d’un grup de persones organitzades, mitjançant
l’Economia Social i Solidària i/o Economia circular per tal de
buscar una manera de viure sense la dependència directa de les
grans empreses o organitzacions del capital. Un grup de
persones que busquen el camí cap a la transició energètica i cap
a un sistema de vida, més compatible amb la natura i
l’emergència climàtica.

Què pot fer un Ajuntament amb una economia pobra com el de

la Bisbal?
● Potser no pot fer una gran inversió o despesa, però sí que pot
ser-ne partícip proactivament d’una, fer-ne la gestió, o que les
persones, un cop fet, hi participin.
● Per exemple, col·laborant amb comunitats de mobilitat es
podria utilitzar una plaça de garatge pública, instal·lar-hi un
endoll de paret i allà guardar el cotxe que utilitzarà
l’Ajuntament per a les seves necessitats. Després els veïns en
podran fer ús d’una manera molt econòmica a través de la
cooperativa.
● L’Ajuntament també pot intervenir, gestionar i proposar la
creació de comunitats, col·laborant i facilitant-ne la burocràcia.

Altres mesures complementàries, que serveixen a favor de la

transició eco-social serien:
● Creació d’una ATM en l'àmbit comarcal o dels municipis entre
Girona-la Bisbal-Palamós per tal de facilitar l’accés al
transport públic a la ciutadania. La Bisbal li tocaria una
aportació de 33.000,00€ anuals pel nombre d’habitants que té.
● Apostar pel Tren-Tram en el format anella de les Gavarres per

23
 connectar amb un transport públic que utilitza energia més
neta des de Girona fins a Blanes voltant tot el massís.
Evidentment, s’hauria de veure l’estudi per minimitzar
l’afectació al territori.
● En la mobilitat particular que no es pogués resoldre amb els
altres dos casos tindríem el cas de SomMobilitat, que
permetria compartir el cotxe. Això aportaria més economia
familiar, ja que depenent del cas es pot estalviar un cotxe que
no s’amortitza i afavorir l’economia local perquè les persones
es quedarien comprant al centre lluny del consumisme a les
grans superfícies.
● La mobilitat en bicicleta i la seva preferència per les carreteres
limitades a 30km/h o l’adaptació dels carrers planificats en
aquest sentit seria el colofó final per una xarxa ciclista i
saludable per una població on moure’s en bici és perfectament
possible. El carrer nou seria un gran primer candidat a ser una
via ciclista tant de pujada com de baixada evitant les
principals carreteres ocupades pels automòbils.

BLOC 2. RESILIÈNCIA

A partir dels fets de l’agost passat necessitem tenir present

l’escenari present i futur en relació amb el canvi climàtic i plans de
resiliència i protocols en casos de desastres ecològics.

COM HO FAREM?
- Creant plans de resiliència i protocols en casos de desastres
ecològics.
- Dissenyar un protocol de comandament i gestió, per tal de que
ningú es quedi aïllat, actuacions de minut 0 i a curt i mig

24
 termini.
- Planificar accions de decreixement realistes i coherents amb
l’escenari actual i previsible.

BLOC 3. APLICACIÓ DE MESURES D’ADAPTACIÓ ALS

EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

COM HO FAREM?
- Renaturalitzant i connectant les zones verdes.
- Plantant d'espècies arbòries autòctones comestibles a curt
termini, ja que trigaran anys a fer ombra i donar fruit.
- Cedint a entitats els petits espais verds que tenen a prop
perquè els puguin gestionar.
- Recuperant de llavors i races autòctones.

BLOC 4. APLICACIÓ DE MESURES DE MITIGACIÓ DELS

NOSTRES IMPACTES

COM HO FAREM?
- Creant dipòsits d’aigua de pluja a prop de les zones verdes.
- Afavorint i acompanyant la creació de comunitats
energètiques locals.
- Realitzant una Campanya d’autocompostatge i
vermicompostatge.
-

25
BLOC 5. CAMPANYES D’EDUCACIÓ AMBIENTAL I
D’AVALUACIÓ D’IMPACTES

OBJECTIUS:
● Conèixer per estimar, aprendre a mirar el nostre entorn
natural d’una altra manera.
● Difondre els valors ambientals del medi natural més
proper.

COM HO FAREM?

1) Campanya de coneixement dels elements interpretatius

del Passeig del Daró:
- Elaborar amb els centres educatius/geriàtric/associacions de
la Bisbal els elements interpretatius del passeig (codi QR que
enviï a vídeos, làmines, àudios penjats al web de
l’Ajuntament). Els vídeos podrien estar en diferents idiomes i
explicar els diferents elements: natura, història i la vida
cultural, amb missatges de bones pràctiques a l'hora de fer el
passeig.
- Instal·lar jocs per a la mainada amb educadors socials
ambientals als carrers i places.
2) Campanya porta a porta:
El porta a porta implicarà un canvi en els hàbits de les veïnes,
en relació als residus. Cal explicar per què
es fa, què guanyem com a poble i què
guanya cada veí.
3) Horts comunitaris:
Facilitar l’ús de solars buits com a
jardins/horts comunitaris.

26
VI) CIUTAT PRODUCTIVA

DRET A LA FEINA

OBJECTIUS:
● Trobar nous camins productius posant en valor el
producte local de proximitat i d’altíssima qualitat.
● Promoure aliances entre l’empresa pública i l’empresa
privada.
● Interpel·lar a l’empresa privada per trobar camins
productius que beneficiïn, tant a la població com a les
empreses.

COM HO FAREM?

- Desenvolupant xarxes de producció local basades en la

valorització i suport als productes locals.
- Planificant a nivell productiu el suport als productors locals.
- Creant aliances i xarxes de producció local amb municipis
propers.
- Establint programes d’inserció laboral connectats a sectors
productius locals.
- Elaborant un catàleg de productors/artesans amb producte
local on també s’expliquin els beneficis “ecosistèmics” que ens
proporcionen.
- Adaptant el model francès de centres d’interpretació-botigues
de producte local. Al Baix Empordà no n’hi ha cap i de fet els
programes que s’han intentat posar en marxa d’aquest tema
s’han trobat amb el problema de la distribució. Un centre on
puguis trobar mel de les Gavarres, arròs de Pals, oli local, les
herbes per fer la ratafia, ceràmica bisbalenca…
- Creant i dinamitzant un laboratori d’emprenedoria.
- Suport a l’establiment d’emprenedors a la ciutat.

27
 - Emprenedoria social i sostenible
- Potenciant un turisme cultural i familiar.

VII) CIUTAT EDUCADORA

DRET D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN L’ACCÉS A

L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ

OBJECTIUS:
● Garantir una educació 360 oferint experiències
d’aprenentatge en el marc de contextos socials de
col·laboració, promoció i participació dels agents socials i
cívics de la ciutat.

COM HO FAREM?

- Establint aliances escola, família, recursos públics i privats,

mitjançant projectes configurats en el marc d’una xarxa
dinàmica de contextos, serveis i recursos, relacionats amb
les diferents identitats, interessos, necessitats i
motivacions.
- Elaborant una oferta de ciutat d’activitats educatives i de
lleure organitzades des dels diferents àmbits (municipal, AFA,
entitats, empreses privades).
- Donant suport a infants i joves en l’accés als recursos
educatius reglats i de lleure.
- Connectant programes de formació per a joves i adults amb
els sectors de producció local.

28
 - Potenciant el paper del Consell d’infants com a plataforma
d’acció cívica dels infants de la Bisbal, donant visibilització i
suport a les seves propostes.
- Creant el Consell de Gent Gran per posar en valor la
importància de la seva experiència i aportacions.
- Articulant espais de trobada intergeneracional entre el
Consell d’infants i el Consell de gent gran.

Aquestes són les propostes de Som Poble - CUP La Bisbal. Les

volem fer realitat i les defensarem amb un equip humà de persones
capaces, compromeses i coherents. Lluitant des de dins de
l’Ajuntament per fer polítiques realistes, necessàries i valentes.
Tot això evidentment sense oblidar la causa nacional ja que només
assolint la plena sobirania amb municipis forts i valents
aconseguirem l’independència dels Països Catalans.
Perquè tothom arribi tant lluny com pugui i ningú es quedi enrere!

El 28 de maig vota…

29