COM REALITZEM JUDICIS MORALS?

Neurobiologia i desenvolupament
neuronal
Laura Gili Galbis

CENTRE INS Jaume Salvador i Pedrol

DEPARTAMENT Biologia
PROFESSOR TUTOR Isabel Tarjuelo
CURS ACADÈMIC 2015-2016
 Índex

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 3
2. OBJECTIUS ................................................................................................................................... 4
3. HIPÒTESIS .................................................................................................................................... 4
4. HISTÒRIA DE LA NEUROBIOLOGIA .............................................................................................. 5
5. DESENVOLUPAMENT NEURONAL ............................................................................................. 10
5.1 Descripció anatòmica i funcional......................................................................................... 10
5.2 Etapes del desenvolupament embrionari i post embrionari............................................... 15
5.3 RTPJ ...................................................................................................................................... 19
5.4 Degeneració neuronal en Alzheimer i demència ................................................................ 21
6. METODOLOGIA .......................................................................................................................... 24
6.1 Test 1 ................................................................................................................................... 24
6.2 Test 2 ................................................................................................................................... 25
6.3 Grups experimentals ........................................................................................................... 26
6.4 Realització dels tests............................................................................................................ 27
7. GRÀFICS I RESULTATS ................................................................................................................ 29
7.1 Resultats del Test 1 .............................................................................................................. 29
7.2 Resultats del test 2 .............................................................................................................. 33
8. DISCUSSIÓ DELS RESULTATS I CONCLUSIÓ................................................................................ 36
9. AGRAÏMENTS ............................................................................................................................. 40
10. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................................... 41
11. WEBGRAFIA ............................................................................................................................. 42

2
1. INTRODUCCIÓ

Aquest treball de recerca tracta sobre una branca de la biologia i de la neurociència, la

neurobiologia, que s’encarrega de l’estudi de les cèl·lules del sistema nerviós i l’organització
d’aquestes en els circuits funcionals que processen la informació i modelen el comportament.

Consta de dues parts: una part teòrica i una altra experimental.

En la part teòrica, es presenta una sèrie d’informació, necessària per poder entendre el treball i
realitzar posteriorment la part experimental. Consta d’una introducció històrica sobre
neurobiologia, d’una descripció anatòmica i funcional del cervell, d’una explicació de les
diferents etapes del desenvolupament cerebral embrionari i post embrionari, d’una descripció
detallada de la RTPJ i d’una explicació sobre la degeneració neuronal en Alzheimer i demència.

La part experimental del treball consisteix en realitzar dos tests a diferents grups d’edat per tal
de comparar l’evolució de l’RTPJ, encarregada de realitzar judicis morals; corroborar els estudis
de la doctora Rebecca Saxe i comprovar si, efectivament, aquesta àrea del cervell es degrada en
malalts d’Alzheimer i/o demència.

Des de sempre m’ha resultat molt interessant la psicologia i, en concret, l’estudi del cervell
humà. Així que quan va arribar el moment de triar un tema per al treball de recerca, tenia molt
clar sobre què el volia fer però no sabia cap a on enfocar-lo.

Vaig escollir aquest treball per tal de poder saber més coses sobre aquesta àrea del cervell,
anomenada RTPJ, que s’encarrega de controlar el judici moral, i que genera judicis sobre les
accions dels altres.

A més a més m’agrada molt treballar amb nens petits, i realitzar aquest treball significava haver
de fer tests de judici moral a nens d’entre 3 i 9 anys i entendre com respon el seu cervell davant
d’una determinada situació.

3
2. OBJECTIUS

Els principals objectius d’aquest treball de recerca són:

 Aprendre a recollir dades, a analitzar gràfics, a interpretar resultats i a desenvolupar

conclusions personals.
 Estudiar les diferents àrees del cervell humà i entendre el desenvolupament de la regió
del cervell que controla el judici moral.
 Dur a terme la part experimental amb grups de persones de diferents edats, tant amb
nens petits com amb adolescents i adults, i amb persones amb Alzheimer i/o demència.
 Esbrinar si aquest test serveix com a indicador del desenvolupament cerebral i l’aparició
de certes malalties degeneratives.
 Contrastar les hipòtesis inicials i resoldre els possibles dubtes que vagin sorgint al llarg
de la investigació.

3. HIPÒTESIS

Les hipòtesis que es pretenen contrastar i verificar al final d’aquest treball són les següents:

1.- L’àrea cerebral que controla el judici moral es va desenvolupant a mesura que ens anem
fent grans i el grau de desenvolupament no és complet fins a l’adolescència.

2.- Els nens de 3 a 5 anys presenten un grau de desenvolupament de l’àrea RTPJ incomplet, ja
que aquesta regió no es comença a desenvolupar fins als 7 anys i, per tant, fan valoracions
morals incorrectes.

3.- En malalts d’Alzheimer i/o demència aquesta àrea de l’escorça cerebral es degrada, afectant
a la seva capacitat de realitzar judicis morals correctes.

4.- A mesura que la malaltia avança, aquesta regió del cervell es veu cada cop més afectada.

4
4. HISTÒRIA DE LA NEUROBIOLOGIA

El cervell és l’estructura més complexa que l’home coneix avui en dia. És per això, que el seu
estudi ha interessat molt a les persones, des de les antigues civilitzacions fins a l’actualitat, i
que la percepció sobre aquest ha anat canviant al llarg de la història, segons els estudis que
s’han anat realitzant.

L’estudi del sistema nerviós i del cervell es remunta a l’antic Egipte. Els egipcis practicaven la
momificació i extreien el cervell del cadàver, entre d’altres òrgans. S’han trobat diversos
documents que daten de l’any 1700 a.C., com per exemple el Papir Edwin Smith. Es tracta d’un
antic document mèdic, escrit durant la Dinastia XVII d’Egipte, en el qual s’expliquen diferents
tractaments per guarir ferides de guerra i es realitzen algunes descripcions anatòmiques. Es
considera el primer coneixement escrit del sistema nerviós (Figura 1).

Figura 1. Papir Edwin Smith.

Abans, però, durant el Neolític ja s’havia practicat la trepanació cranial, una tècnica quirúrgica
que consisteix en perforar el crani, actualment per tal d’accedir a tumors cerebrals o
hematomes, però que antigament es realitzava per tal de guarir mals de cap, trastorns mentals
i alleujar la pressió cerebral. Tot i que s’han trobat diversos fòssils amb el crani perforat, encara
no se sap si la trepanació neolítica es feia amb finalitat mèdica o simbòlica (Figura 2).

5
 Figura 2. Crani amb trepanació frontal trobat a Tiahuanaco

Més endavant, filòsofs i científics grecs van fer grans aportacions a la neurociència. Alcmeón de
Crotona, l’any 500 a.C., va realitzar la primera dissecció d’un nervi sensitiu. Segons Alcmeón, la
ment es trobava en el cervell. En canvi, Aristòtil creia que l’òrgan de la intel·ligència era el cor, i
que el cervell només s’encarregava de refredar la sang i, Plató, anys més tard, va descobrir que
era en el cervell on es duia a terme el procés mental. Hipòcrates, pare de la medicina, va
escriure un postulat, basant-se en els estudis d’Alcmeón, en el qual explicava que en el cervell
residia la intel·ligència i, a més a més, va descriure l’epilèpsia1 com un disturbi del cervell.

En temps dels romans, Galè va descriure les circumval·lacions del cervell però encara no sabia
ben bé quin era el seu funcionament. Va disseccionar cervells de diversos animals i va descobrir
la importància del cerebel en relació amb la del cervell. També va suggerir que era el cervell el
que s’encarregava de rebre les sensacions i el cerebel de controlar els músculs.

Durant més de 1500 anys, no es va avançar gaire en l’estudi del cervell. Es van estudiar alguns
desordres neurològics i psiquiàtrics i es va descriure la fisiologia i l’anatomia del cervell. A
principis del segle XVIII ja es van adonar de l’existència d’una substància grisa i d’una substància
blanca que es trobaven comunicades amb els nervis de la resta del cos.

Al segle XIV, Andreas Vesal, fundador de l’anatomia moderna i autor d’un dels llibres més
influents en anatomia humana, De humani corporis fabrica, va disseccionar cadàvers per tal de
realitzar estudis basats en l’observació directa i va fer una de les majors aportacions a la
neuroanatomia amb la seva definició del sistema nerviós com el mitjà de transmissió de les

1
Epilèpsia: trastorn cerebral caracteritzat per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d’impulsos
nerviosos duts a terme per les neurones cerebrals.

6
sensacions i del moviment. Andreas creia que els nervis es trobaven en el cervell i que no
s’originaven al cor, com havia descrit anteriorment Aristòtil.

Un segle més tard, Thomas Willis, va establir definitivament el terme de neurologia. També, va
destacar les funcions del cervell dins del sistema nerviós, va anomenar moltes de les
estructures cerebrals i els va atribuir funcions cognitives precises i va establir les semblances
entre el cervell humà i el cervell d’altres mamífers.

Però no va ser fins al segle XIX, gràcies a la invenció del microscopi i de diverses tècniques de
tinció, que no es van dur a terme els descobriments més importants sobre el funcionament del
sistema nerviós.

Cal destacar un cas descrit per Paul Broca l’any 1861. Es tractava d’un pacient que havia perdut
la capacitat de parlar i que tan sols podia pronunciar la paraula Tan, però que era capaç
d’entendre. Després de morir, es va observar en la necròpsia2 que presentava una lesió en el
lòbul frontal esquerre degut a un atac cerebral.

L’any 1878, Paul Broca va descriure el lòbul límbic, zona vinculada a les emocions humanes i,
més endavant, va estudiar l’àrea responsable de la producció de la parla, que en el seu honor es
va anomenar Àrea de Broca. El descobriment de l’Àrea de Broca va significar l’existència de
funcions cerebrals específiques localitzades en zones molt precises del cervell.

Quan Broca va morir, estava realitzant un treball sobre anatomia cerebral, que va continuar el
seu alumne Karl Wernicke. Karl va distingir entre afàsia3 sensorial i afàsia motora segons l’àrea
del cervell afectada i les capacitats perdudes, i va descriure el síndrome de Wernicke-Korsakov,
conjuntament amb Sergei Korsakov (Figura 3).

2
Necròpsia: autòpsia, procediment científic a través del qual s’estudien les diferents parts d’un cadàver per
esbrinar les causes de la mort.
3
Afàsia: trastorn causat per lesions a les zones del cervell que controlen el llenguatge.

7
 Figura 3. Situació de l’Àrea de Broca i l’Àrea de Wernicke al cervell.

També és important per a la història de la neurologia conductual el cas de Phineas Gage. Gage
va patir l’any 1848 un accident mentre treballava a les obres dels ferrocarrils de Vermont,
Estats Units. Una explosió accidental va provocar que una barra de metall, d’un metre de
longitud i sis quilograms de pes, travessés el seu crani, penetrant per sota de l’ull esquerre i
sortint per la part superior del crani, després de travessar l’escorça cerebral anterior (Figura 4).
Sorprenentment, Gage va sobreviure a l’accident. La lesió física no va ser gaire rellevant, però el
seu caràcter va canviar per complet i es va tornar un home agressiu.

Figura 4. Representació de la trajectòria de la barra i lesió al crani de Phineas Gage.

Aquest cas suggeria que la lesió dels lòbuls frontals del cervell podia alterar aspectes de la
personalitat, l’emoció i la interacció social de les persones i descartava la idea que es tenia fins
aleshores segons la qual els lòbuls no tenien cap relació amb el comportament humà.

Gràcies al microscopi, l’any 1890 Camilo Golgi va poder utilitzar cromat de plata per observar
les estructures d’una sola neurona. Santiago Ramón y Cajal, va utilitzar aquesta mateixa tècnica

8
i va poder descriure les neurones com les unitats funcionals del cervell. L’any 1906, Golgi i Cajal
van compartir el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina pel seu estudi de les neurones.

Aquest mateix any, Charles Scott Sherrington, va inventar la paraula sinapsi per referir-se a la
transmissió d’impulsos nerviosos entre dues neurones i va publicar “L’acció integrada del
Sistema Nerviós”, on descriu la sinapsi i l’escorça motora. L’any 1932 Sherrington va rebre el
Premi Nobel de Medicina pel seu treball sobre el funcionament de les neurones.

L’any 1940, el doctor S. W. Ranson, va descobrir la relació entre la sacietat, la gana i l’hipotàlem
i, nou anys després, Donald Hebb va proposar “La Regla de Hebb”. Segons aquesta regla, si una
sinapsi és activada a la vegada que succeeix el tret d’una neurona postsinàptica, succeiran
canvis en l’estructura química de la sinapsi que la reforçarà.

Més endavant, Norman Geshwind va trobar una secció de l’escorça cerebral que era més gran
en el lòbul esquerre que en el dret en un 65% de la població i que els nens amb aquesta qualitat
mostraven una capacitat més gran durant l’aprenentatge del llenguatge. Finalment, durant la
segona meitat del segle XX, es van portar a terme els darrers avenços en neurociència.

Cal destacar el descobriment de les endorfines, l’any 1973, per Candence Pert; l’estudi de l’àrea
visual de l’escorça cerebral dut a terme per David Hubel i Torsten Wiesel, que van rebre el
Premi Nobel de Medicina l’any 1981; el descobriment del somni REM fet per William Dement
l’any 1990 i, un cop començat el segle XXI, la troballa de la relació entre l’escorça prefrontal i la
memòria, estudiada per la neurobiòloga Patricia Goldman - Rakic.

9
5. DESENVOLUPAMENT NEURONAL

5.1 DESCRIPCIÓ ANATÒMICA I FUNCIONAL

El sistema nerviós és el conjunt d’estructures que asseguren la recepció, la integració, la

transformació i la transmissió de la informació que prové del medi ambient i del propi
organisme. Està format per:

 El sistema nerviós central

 El sistema nerviós perifèric

El cervell juntament amb la medul·la espinal, el bulb raquidi i el cerebel formen part del sistema
nerviós central (Figura 5). Es troba situat a la part superior davantera de l’encèfal i també
s’anomena prosencèfal. Pesa al voltant d’uns 1.300 grams, té un volum d’uns 1.400 cm3 i en els
vertebrats es troba protegit pel crani.

Figura 5. Esquema de les parts principals del sistema nerviós central.

Controla i coordina les activitats de l’organisme i les funcions mentals (emocions, memòria,
aprenentatge, atenció...). També engloba els aparells sensitius primaris (vista, oïda, olfacte,
gust i tacte) i controla la transició entre els períodes de son i de vigília. Durant l’estat de son, el
cervell, s’encarrega de processar tota la informació que ha adquirit al llarg de l’estat de vigília.
Un insomni prolongat pot provocar certes malalties mentals.

El teixit nerviós és el teixit encarregat de la recepció i la transmissió d’estímuls. Està format per
tres estructures funcionalment diferents:

10
 1. Les neurones

Les neurones són les cèl·lules funcionals del teixit nerviós. Cada neurona consta d’un cos
cel·lular, també anomenat soma, i de diferents estructures ramificades entre les quals
distingim:

- Les dendrites, ramificacions curtes que reben els estímuls procedents d’altres
cèl·lules nervioses.
- Els axons, única prolongació de longitud variable que transmet els impulsos
nerviosos a altres neurones (Figura 6). Alguns axons es troben recoberts d’un
complex lipoproteic, anomenat mielina4.

Figura 6. Parts d’una neurona.

Segons la seva funció, distingim entre: neurones motores, si difonen l’impuls nerviós d’un
centre nerviós; neurones sensitives, si porten l’impuls nerviós a un centre nerviós; neurones
d’associació, si transmeten l’impuls d’una neurona a una altra; neurones secretores, si
responen produint neurosecreció i neurones pigmentàries si contenen grànuls de melanina.

Segons la seva morfologia distingim entre neurones unipolars, bipolars i multipolars.

La funció principal de les neurones és conduir la informació i transmetre l’impuls nerviós.

Cada neurona és única i no es reprodueixen.

2. La neuròglia

4
Mielina: sistema de bicapes fosfolipídiques, constituïdes per esfingolípids, que possibiliten la transmissió dels
impulsos nerviosos a les diferents regions corporals mitjançant un efecte aïllant.

11
 La neuròglia és un teixit sense funció conductora que uneix les neurones entre elles. Està
format per les cèl·lules glials. Distingim entre cèl·lules glials centrals, pròpies del sistema
nerviós central, i cèl·lules glials perifèriques, pròpies del sistema nerviós perifèric.

3. Les connexions neurals

Destaquen dos tipus diferents d’estructures:

- Les terminacions nervioses són estructures situades a la perifèria de les fibres

nervioses destinades a òrgans especialitzats.
- Les sinapsis són connexions que uneixen les neurones entre elles.

Els cossos cel·lulars de les neurones s’agrupen en determinats sectors del cervell i constitueixen
la substància grisa, encarregada d’intercanviar sinapsis. En canvi, la substància blanca està
formada per fibres nervioses recobertes de mielina.

La formació reticular és un teixit nerviós format per una barreja de substància grisa i blanca. És
molt rica en sinapsis, ja que posseeix nombroses vies ascendents i descendents amb un paper
funcional important.

El cervell es troba dividit en dues meitats simètriques: l’hemisferi esquerre i l’hemisferi dret,
que es troben separats per una esquerda longitudinal anomenada cissura interhemisfèrica,
però units per la part inferior gràcies a un conjunt de fibres nervioses que reben el nom de cos
callós (Figura 7). Alhora, una altra esquerda, anomenada cissura transversal, separa el cervell
del cerebel.

Figura 7. Hemisferis esquerre i dret, units pel cos callós. Diferència entre substància blanca i grisa.

12
Cada hemisferi cerebral controla la motricitat i la sensibilitat del costat oposat del cos. A més a
més:

- L’hemisferi esquerre controla el llenguatge i els mecanismes del pensament lògic,

matemàtic i analític.
- L’hemisferi dret controla la creativitat i l’anàlisi semàntica de la paraula.

Una capa de substància grisa d’uns 2 o 3 mm d’espessor recobreix el cervell i forma l’escorça
cerebral. En aquesta escorça es fan conscients les sensacions, es generen les activitats
voluntàries i es processen les funcions mentals superiors. És per això que l’escorça cerebral és
la part del cervell que més ens diferencia de la resta d’animals, la part que només els humans
han aconseguit desenvolupar.

La superfície del cervell és molt irregular i presenta una mena d’arrugues conegudes amb el
nom de circumval·lacions, esquerdes i solcs. Destaquen la cissura de Rolando i la cissura de
Silvio entre d’altres (Figura 8).

Figura 8. Cissura de Rolando i cissura de Silvio.

Les més profundes, anomenades cissures, divideixen cada hemisferi cerebral en quatre lòbuls i
el seu nom es correspon amb el nom de l’ós cranial que recobreixen: lòbuls frontal, parietal,
temporal i occipital (Figura 9).

13
 Figura 9. Lòbuls cerebrals.

Cada lòbul s’encarrega d’unes funcions determinades, entre les quals destaquen:

- Lòbul frontal: funcions d’atenció, memòria a llarg termini i capacitat de planificar la

pròpia acció.
- Lòbul temporal: oïda i parla, memòria a curt termini i és el responsable de l’equilibri.
- Lòbul occipital: coordina els estímuls visuals.
- Lòbul parietal: rep i integra els estímuls dels sentits i és el responsable de la manipulació
d’objectes i de les emocions bàsiques.

Sota l’escorça cerebral es troba la substància blanca formada pels axons de les neurones. Es
distingeixen tres tipus de fibres segons les zones que enllacen:

- Fibres d’associació: enllacen diferents zones d’un mateix hemisferi.

- Fibres de projecció: enllacen àrees de l’escorça amb les estructures encefàliques.
- Fibres comissurals: enllacen els dos hemisferis formant el cos callós.

En la zona més profunda del cervell existeixen uns cúmuls de cossos cel·lulars, separats per
bandes de substància blanca, que constitueixen els nuclis grisos de la base, entre els quals
destaquen el tàlem, el nucli caudat, el nucli lenticular i l’hipotàlem, per sota del qual penja la
hipòfisi. Aquests nuclis es troben separats entre ells per bandes de substància blanca.

Tres membranes superposades i concèntriques envolten el sistema nerviós central, amb la

funció de protegir-lo. Aquestes s’anomenen Duramàter, Aracnoide i Piamàter.

14
A l’interior de l’encèfal existeixen diverses cavitats plenes de líquid cefaloraquidi: els ventricles
laterals, situats dins dels hemisferis cerebrals; el tercer ventricle, pràcticament al centre del
cervell i el quart ventricle, situat entre el tronc encefàlic i el cerebel i comunicat amb l’anterior
a través de l’aqüeducte de Silvio.

El cervell, per tant, és l’òrgan més complex que es coneix avui en dia.

5.2 ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI I POST EMBRIONARI

El cervell es forma durant el període gestacional, continua desenvolupant-se durant la infància

i, finalment, madura al llarg de tota l’adolescència.

Durant les tres primeres setmanes del desenvolupament embrionari es produeix l’engrossiment
de l’ectoderma5, com a resposta de l’estimulació que exerceixen el notocordi i la mesoderma,
formant l’anomenada placa neural. Aquesta es corbarà adquirint forma d’ “O” i donarà lloc al
tub neural (Figura 10).

Figura 10. Esquema de la formació del tub neural.

5
Ectoderma: capa de cèl·lules més externa de l’embrió que donarà lloc al sistema nerviós i a la hipòfisi, entre
d’altres òrgans.

15
Les parets del tub neural s’engrosseixen i presenten:

- La capa marginal que més endavant donarà lloc a la substància blanca.

- La capa intermèdia que originarà la substància grisa.
- La capa ependimària.
- El conducte neural que forma les cavitats del sistema nerviós central.

La placa neural també origina la cresta neural que, més endavant, donarà lloc al sistema nerviós
perifèric i al sistema nerviós autònom.

L’encèfal es deriva de la part cranial del tub neural. Al final de la 4ª setmana de gestació ja s’han
format les tres vesícules cerebrals primàries (Figura 11):

- El prosencèfal o cervell anterior.

- El mesencèfal o cervell mig.
- El romboencèfal o cervell posterior.

Figura 11. Esquema de formació de les tres vesícules cerebrals primàries.

La resta del tub neural es converteix en la medul·la espinal.

A les cinc setmanes de gestació, les vesícules cerebrals primàries es divideixen i donen lloc a les
vesícules cerebrals secundàries:

- El prosencèfal es divideix en el telencèfal i el diencèfal.

- El mesencèfal es manté.
- El romboencèfal origina el metencèfal i el mielencèfal.

16
Cadascuna de les cinc vesícules secundàries es desenvolupa ràpidament per formar les
estructures presents en el cervell adult, de la forma següent:

- El telencèfal origina dues protuberàncies que esdevenen els hemisferis cerebrals

primitius.
- El diencèfal dóna lloc al tàlem, l’hipotàlem i l’epitàlem.
- El metencèfal i el mesencèfal es transformen en el propi mesencèfal, la protuberància
anular i el cerebel.
- El mielencèfal dóna lloc al bulb raquidi.

Al final d’aquest procés, la cavitat central del tub neural genera els quatre ventricles cerebrals
plens de fluids que constitueixen el cervell adult (Figura 12).

Figura 12. Etapes del desenvolupament embrionari del cervell.

En un principi el cervell està format només per matèria grisa. La maduració és el procés que
consisteix en transformar aquesta matèria grisa en matèria blanca. La matèria grisa està
formada per neurones que desenvolupen les seves connexions produint múltiples ramificacions
en busca d’altres neurones amb les que connectar-se per tal de transmetre la informació.
Alhora que s’estructura la sinapsi entre neurones, es recobreixen els axons de les neurones
amb una beina de mielina que millora la conducció de la informació. La falta d’aquest
recobriment impediria un funcionament normal.

17
El procés de mielinització s’inicia després del tercer mes de fecundació i continua lentament. En
el moment de néixer només algunes àrees del cervell estan mielinitzades, com per exemple, el
tronc cerebral. Després del naixement, l’encèfal creix com a conseqüència de la producció de
mielina i del desenvolupament de processos dendrítics. Els hemisferis cerebrals completen el
procés de mielinització bastant tard i, les àrees primàries motores i sensorials l’inicien abans
que les àrees d’associació.

Durant la infància, el cervell arriba a la seva màxima grandària. Després es manté constant i no
varia la seva mida, però sí que ho fa la seva estructura. Aproximadament entre els 8 i els 18
anys, la substància grisa es va convertint en substància blanca afectant a totes les àrees del
cervell i es perfeccionen les facultats cognitives, la capacitat d’estudi, la lectura i la memòria.

Les regions filogenètiques més antigues maduren abans que les regions més recents. Per això,
els lòbuls parietals, encarregats de la coordinació del moviment, són els primers en madurar. A
continuació maduren les àrees que processen els estímuls sensorials (àrea visual, àrea auditiva i
àrea motora). El desenvolupament continua en àrees dels lòbuls frontal i temporal, encarregats
dels processos cognitius i emocionals. I, finalment, el procés arriba fins a l’escorça prefrontal
que es troba implicada en el control dels impulsos, el judici i la presa de decisions.

Es considera que l’asimetria cerebral és un bon indicador de la maduració cerebral ja que, en la

majoria dels casos, l’hemisferi esquerre madura abans que l’hemisferi dret, i que la complexitat
de l’escorça està directament relacionada amb el desenvolupament de conductes cada vegada
més elaborades.

Es troben diferències en la maduració entre el cervell de nois i noies ja que les hormones de la
pubertat es produeixen a diferents edats segons el sexe.

En les noies, maduren més ràpidament les regions de l’escorça frontal encarregades del
llenguatge, el control del risc, l’agressivitat i la impulsivitat i, en canvi, en els nois, maduren
primer les regions del lòbul inferior parietal que controlen les accions espacials. També
difereixen en el desenvolupament de l’hipocamp i l’amígdala cerebral, contribuint a les
diferències de progrés cognitiu i social durant l’adolescència.

18
Segons estudis recents, portats a terme per la neurocientífica Sarah-Jayne Blakemore en
l’Institut de Neurociència Cognitiva de Londres, el cervell continua desenvolupant-se i no és del
tot madur fins que no s’assoleixen els 30 anys d’edat i, de vegades, fins i tot els 40. Els resultats
suggereixen que l’escorça prefrontal, important per a funcions cognitives superiors com la
planificació i la presa de decisions i que té un paper força rellevant en el comportament social i
la personalitat, experimenta un procés de desenvolupament molt prolongat.

5.3 RTPJ

La unió temporoparietal (TPJ) és la regió del cervell on coincideixen els lòbuls temporal i
parietal, situada a l’extrem posterior de la cissura de Silvio (Figura 13). Es distingeix entre unió
temporoparietal dreta (RTPJ) i unió temporoparietal esquerra (LTPJ). Cadascuna d’aquestes
està relacionada amb diferents aspectes de les funcions cognitives, principalment amb la
percepció d’informació i el seu processament.

Figura 13. Situació de la TPJ.

La unió temporoparietal dreta (RTPJ) es troba implicada únicament en la realització de judicis

morals. Aquesta, per tant, és l’àrea del cervell que s’activa quan jutgem si les persones s’estan
comportant correcta o incorrectament, des d’una perspectiva moral. Aquesta capacitat es
desenvolupa amb l’edat, a partir dels 7 o 8 anys i, en els adults, ja és completa.

L’RTPJ està directament relacionada amb la “Teoria de la ment”. Aquest teoria va ser proposada
per Premack i Woodruf, l’any 1978, i es refereix a l’habilitat de comprendre i predir la conducta

19
d’altres persones, els seus coneixements, les seves intencions, les seves emocions i, també, les
seves creences.

L’RTPJ va ser descoberta i estudiada per un grup d’investigadors de l’Institut de Tecnologia de

Massachusetts (MIT), entre els quals es trobava la doctora Rebecca Saxe, que va treballar
conjuntament amb el professor de neurologia Pascual Leone en les seves investigacions sobre
aquesta àrea del cervell.

La tècnica utilitzada per la doctora Saxe i el seu equip va ser l’enregistrament d’imatges per
ressonància magnètica funcional (fMRI). Aquesta tècnica es basa en mesurar la resposta
hemodinàmica, o dels fluxos sanguinis del cervell, relacionada amb l’activitat neuronal per tal
de determinar quines àrees del cervell s’activen quan pensem en determinades coses.

Aleshores, van plantejar diverses situacions, que presentaven un dilema moral a un grup de
persones i, gràcies a aquesta tècnica, van identificar l’àrea del cervell que s’activa quan
intentem comprendre perquè la gent actua com actua. Van observar que la gent que
presentava poca activitat a l’RTPJ demanava càstigs més severs, mentre que les persones que
presentaven una activitat més alta, eren més tolerants.

Saxe va identificar per primera vegada, l’any 2003, aquesta regió i va basar la seva tesi de l’MIT
en aquest descobriment. Des d’aleshores ha estat analitzant la regió del cervell que s’activa
quan es demana a les persones que realitzin judicis morals sobre les intencions dels altres.

L’any 2009 va realitzar una xerrada a TED Talks6 i, l’any 2010, va informar de les seves
investigacions en el Proceedings de l’Acadèmia Nacional de Ciències. En els seus estudis, Saxe
va observar que els nens d’entre 3 i 5 anys realitzaven judicis morals incorrectes i que, per tant,
l’àrea del cervell encarregada de realitzar-los encara no es trobava del tot desenvolupada. En
canvi, els nens de 7 i 8 anys ja realitzaven judicis morals més semblants als d’un adult, per la
qual cosa va arribar a la conclusió que l’RTPJ es començava a desenvolupar a aquesta edat.

Estudis recents han demostrat que es pot inhibir aquesta regió del cervell i modificar els judicis
morals de les persones per tal que realitzin judicis morals en funció de les conseqüències i no

6
TED Talks: Organització no governamental que s’encarrega de difondre idees de diferents àmbits mitjançant
xerrades i conferències.

20
de la intenció. Durant aquest estudi, els investigadors del MIT van inhibir l’acció de la unió
temporoparietal dreta mitjançant la inducció d’un corrent al cervell amb un camp magnètic
(estimulació magnètica transcranial).

Aquesta no és la primera vegada que s’estudia l’activitat cerebral vinculada a processos de

cognició complexos. Fa uns anys, investigadors de la Universitat de California, van demostrar
que les neurones mirall7 del nostre cervell s’activen quan veuen una acció i quan intenten
reconèixer la intenció d’aquell que realitza l’acció.

5.4 DEGENERACIÓ NEURONAL EN ALZHEIMER I DEMÈNCIA

La demència és la pèrdua de la funció cerebral que ocorre a causa de certes malalties, afectant
a la memòria, el pensament, el llenguatge, el judici i el comportament. El tipus més freqüent de
demència és l’Alzheimer, però també es troba associada a altres malalties com el Parkinson,
l’Esclerosi múltiple i la malaltia de Pick.

L’Alzheimer és una malaltia progressiva i degenerativa del cervell caracteritzada per una
disminució de les funcions intel·lectuals de la persona, una pèrdua progressiva de la memòria i
un deteriorament del pensament.

Macroscòpicament, la malaltia de l’Alzheimer, comporta un encongiment de l’escorça cerebral,

una disminució del pes i del volum del cervell, una reducció de l’hipocamp i un augment dels
ventricles i de la profunditat dels solcs. L’atrofia neuronal afecta els lòbuls temporals, parietals,
frontals i a l’hipocamp (Figura 14).

Figura 14. Diferències entre un cervell sa i el cervell d’una persona que pateix Alzheimer.

7
Neurones mirall: neurones amb la facultat de descarregar impulsos, tant si el subjecte realitza una acció, com si el
subjecte observa a algú altre realitzar una acció.

21
Microscòpicament, les lesions fonamentals que es troben i que són responsables de la
degeneració neuronal són 3:

- Feixos neurofibrilars: estructures filamentoses, compostes per 5 proteïnes diferents, en

el soma neuronal i les dendrites.
- Plaques senils8 o amiloides: tenen un nucli central d’amiloide envoltat de neurites en
degeneració (Figura 15). Hi ha una estreta relació entre el grau de demència i la densitat
d’aquestes plaques.
- Pèrdua neuronal.

Figura 15. Aparició dels feixos neurofibrilars i de les plaques senils al cervell.

En l’Alzheimer hi ha una intensa pèrdua de neurones i sinapsis i un gran deteriorament

cerebral. Encara no se sap la causa principal d’aquesta malaltia però de moment tot apunta cap
a l’acumulació excessiva d’una proteïna determinada (beta-amiloide) al cervell.

Els primers símptomes que presenten els pacients són petites i imperceptibles pèrdues de
memòria però, a mesura que avança la malaltia, es veuen afectades altres capacitats.

Depenent de l’etapa en què es trobi el pacient, els símptomes són diferents:

- Etapa lleu: les persones amb Alzheimer acostumen a ser menys enèrgiques i
espontànies. Mostren pèrdues de memòria mínimes i canvis d’humor freqüents i els

8
Plaques senils: dipòsits extracel·lulars de beta-amiloide en la substància grisa del cervell associats amb la
degeneració d’estructures neuronals.

22
 costa aprendre i reaccionar. Tenen dificultats a l’hora de relacionar-se, planificar-se,
organitzar-se i realitzen judicis morals pobres. Prefereixen l’ambient familiar i eviten els
llocs nous, s’aïllen. El rendiment professional disminueix i moltes vegades se senten
frustrats.
- Etapa moderada: els pacients necessiten ajuda per realitzar algunes tasques més
complicades, obliden els esdeveniments més recents i se senten desconnectats de la
realitat. Comencen a tenir problemes per reconèixer rostres familiars i ja no poden estar
sols. Augmenten els problemes referents a la parla, la comprensió, la lectura i
l’escriptura, i el seu humor canvia molt fàcilment.
- Etapa greu: els pacients ja han perdut la capacitat d’alimentar-se, vestir-se, reconèixer
persones i el control de les funcions corporals. Necessiten una atenció constant i són
propensos a d’altres malalties (Figura 16).

Figura 16. Àrees del cervell afectades per l’Alzheimer.

És cap al final de la primera etapa, que s’inicia el deteriorament de l’RTPJ ja que els pacients
comencen a realitzar judicis morals pobres i, a partir d’aleshores, continua progressivament fins
que no són capaços de realitzar-los correctament.

23
6. METODOLOGIA

En la part experimental del treball es realitzaran dos tests a set grups de persones d’edats
diferents i es faran un total de 10 tests com a mínim a cada grup. Per tal de poder-los dur a
terme, es compta amb l’ajuda de dues entitats de Sant Joan Despí, l’escola CEIP Joan Perich
Valls i la residència Sophos; i una altra entitat d’El Prat de Llobregat, l’Associació de familiars i
amics de l’Alzheimer. També s’ha demanat ajuda a amics i coneguts.

Les respostes a aquests tests donaran la mesura del grau d’evolució i desenvolupament de
l’àrea que controla el judici moral i observant les valoracions morals de cada grup, es podran
corroborar les hipòtesis inicials.

6.1 TEST 1

El primer test és una història sobre dos pirates. Primerament apareix el pirata Ivan amb el seu
sandvitx de formatge i el deixa sobre el cofre pirata. Quan marxa a buscar alguna cosa per
beure, una ventada tira el sandvitx a terra. Després arriba el pirata Àlex, que també deixa el seu
sandvitx sobre el cofre i, igual que el pirata Ivan, marxa a buscar una beguda. El pirata Ivan
torna (Figura 17).

Aleshores es preguntarà a la persona que està realitzant el test:

- Primera pregunta “Quin sandvitx creus que agafarà el pirata Ivan?”

- Segona pregunta “Per què?”

Tot seguit se li explicarà que el pirata Ivan agafarà el sandvitx del cofre pensant que era el seu.
A continuació es preguntarà a la persona:

- Tercera pregunta “Creus que ha estat dolent el pirata?”

24
 Figura 17. Realització del primer test on es veu un dels pirates.

La persona que està responent el test pot donar dues possibles respostes a la primera
pregunta. El pirata agafarà “el sandvitx del cofre” o bé “el sandvitx del terra”.

Les persones que responguin “el sandvitx del cofre” estaran realitzant un judici moral correcte
ja que comprendran que el pirata Iván s’equivoca a l’hora d’agafar el sandvitx pensant que és el
seu.

En canvi, les que responguin “el sandvitx del terra” estaran realitzant un judici moral erroni ja
que no entendran que el pirata Iván no sap que el vent ha tirat a terra el seu sandvitx, i creuran
que agafarà el seu sandvitx (el del terra).

La tercera pregunta ens indicarà el grau de maduresa de l’àrea encarregada de realitzar els
judicis morals. Quan la resposta sigui “sí, el pirata ha estat dolent al agafar el sandvitx del
cofre”, la persona estarà realitzant un judici moral incorrecte ja que no és conscient que el
pirata s’ha equivocat involuntàriament.

6.2 TEST 2

El segon test és una altra història que tracta sobre dues amigues que estan de visita en una
fàbrica de productes químics. Grace marxa a buscar un cafè i la seva amiga li demana si pot
portar-li’n un a ella amb sucre. Aleshores es plantegen tres situacions diferents.

25
 - En la primera, Grace veu un pot amb pols blanca i pensant que és sucre el diposita en
el cafè de la seva amiga. Efectivament, es tracta de sucre i quan l’amiga es veu el cafè no li
passa res.

- En una segona situació, la pols blanca que hi ha al costat de la màquina de cafè és verí
però la Grace no ho sap i, quan la seva amiga es veu el cafè, mor (es tracta d’una mort
accidental i inintencionada).

- En la tercera situació, Grace diposita la pols en el cafè pensant que és verí però en
realitat és sucre i, quan la seva amiga se’l veu, no li passa res (en aquest cas hi ha la
intencionalitat de fer mal).

Aleshores es demanarà a la persona que valori moralment la correcció o incorrecció de les

accions de la Grace en les tres situacions esmentades i puntuï de l’1 al 10 (1 més baix i 10 més
alt) el càstig que hauria de rebre Grace.

En aquest test es poden observar diferents maneres de valorar una mateixa acció “una amiga li
porta un cafè a una altra amiga, al que anteriorment li ha afegit una pols blanca que no sap
exactament què és”.

El que succeeix en la primera i en la tercera situació, en realitat, és exactament el mateix.

L’amiga de la Grace no pateix cap mal. És d’esperar que si la Grace pensa que la pols és sucre, i
la posa en el cafè de la seva amiga, la gent opini que no mereix cap càstig. Mentre que, si la
Grace creu que és verí i, tot i així la posa en el cafè de la seva amiga, la gent cregui que la Grace
hauria de ser castigada.

Però, la gent no es posa d’acord amb quin grau de càstig mereix la Grace ja que algunes
persones jutgen segons la intenció i altres, segons les conseqüències.

6.3 GRUPS EXPERIMENTALS

Els grups d’edat amb els quals es duran a terme els tests són els que es mostren en la taula
inferior.

26
 Grup Nom del Grup Edat Nombre d’individus
GRUP 1 P3 3-4 anys 15
GRUP 2 P5 5-6 anys 15
GRUP 3 1r 6-7 anys 15
GRUP 4 3r 8-9 anys 15
GRUP 5 Adolescents 15-17 anys 10
GRUP 6 Adults Adults > 60 10
GRUP 7 Malalts d’Alzheimer Adults > 60 10

6.4 REALITZACIÓ DELS TESTS

Per realitzar els tests als quatre primers grups d’edat, es va demanar ajuda a l’escola CEIP Joan
Perich i Valls. Els tests es van realitzar durant la primera setmana de juny, a la mateixa escola,
de 15:00 a 16:30 h. Es va dedicar una tarda a cada grup i només es va realitzar el primer test ja
que era suficient per mostrar l'evolució de l’RTPJ (Figura 18).

Figura 18. Realització del primer test a una nena de 7 anys (GRUP 3).

El cinquè grup estava constituït per familiars, amics i coneguts; i els tests es van dur a terme
durant el mes de Juliol. Es va realitzar el primer test per demostrar que l’RTPJ estava totalment
desenvolupada i, a continuació, es va fer el segon test per observar i comparar diferents
maneres de jutjar una mateixa acció (Figura 19).

27
 Figura 19. Realització del segon test a una noia de 16 anys (GRUP 5).

Finalment, per dur a terme els tests al sisè i setè grups, es va comptar amb l’ajuda de familiars i
coneguts i de l’Associació de familiars i amics de l’Alzheimer. Els tests es van realitzar, igual que
al grup anterior, durant el mes de Juliol. En un principi es va realitzar el primer test i, si la
persona feia un judici moral totalment correcte, es realitzava el segon test per tal de veure si
era capaç de dur a terme un judici moral més elaborat. Així es podia observar de quina manera
es veu afectada l’RTPJ.

28
7. GRÀFICS I RESULTATS

A continuació es presenten els resultats obtinguts en la part pràctica d’aquest treball de

recerca. Les dades es presenten en forma de gràfics comparatius per als grups d’estudi en
cadascuna de les preguntes realitzades en els tests.

7.1 RESULTATS DEL TEST 1

El primer gràfic (Figura 20) mostra els resultats obtinguts per als 4 grups infantils (els quatre
primers grups) en la resposta donada a la primera pregunta del test 1: “Quin sandvitx creus
que agafarà el pirata Ivan?”

14

12

10
Nombre d'individus

8
Cofre
6 Terra

0
P3 P5 1r 3r

Figura 20. Gràfic dels resultats corresponents a la primera pregunta del test 1 (Quin sandvitx creus que agafarà el pirata
Ivan?) en els grups infantils.

Tal com es pot observar en el gràfic, la majoria dels nens del grup 1 (P3) i del grup 2 (P5)
responen que el pirata Ivan agafarà el sandvitx del terra, realitzant un judici moral erroni, ja que
no són conscients que el pirata s’equivoca sense voler. Quan se’ls demana el per què, les
respostes són força variades.

En quant als nens de P3, molts responen que el pirata agafarà el sandvitx del terra perquè és el
seu i ha caigut a causa del vent. Altres no saben perquè i, directament, no contesten. I uns
altres donen respostes sense sentit; com per exemple, que el pirata Ivan agafarà el sandvitx del
terra perquè se’l vol menjar, perquè l’altre pirata encara està bevent aigua, perquè tenia gana

29
o, fins i tot, perquè es vol menjar tres hamburgueses. També és molt curiosa la resposta d’una
nena que creu que agafarà els dos sandvitxos perquè se’ls ha trobat. Moltes d’aquestes
respostes han estat donades, segurament, perquè el nen/a no ha acabat d’entendre la història.

En quant als de P5, gairebé tots responen que agafarà el del terra perquè és el seu i només
quatre nens responen que agafarà el del cofre, perquè el del terra està brut o perquè el pirata
s’ha confós (judici moralment correcte).

En canvi, en els grups 3 (1r de primària) i 4 (3r de primària), la majoria dels nens responen, de
manera encertada, que el pirata agafarà el sandvitx del cofre. Això succeeix sobretot en el grup
4 (8-9 anys), on s’observa que pràcticament tots els nens han assolit un cert grau de
desenvolupament de l’RTPJ.

Quan es demana el per què, la majoria donen la mateixa resposta: perquè el pirata pensa que
és el seu (en el cas que haguessin respost a la pregunta anterior el sandvitx del cofre) i perquè
s’ha caigut (en el cas que haguessin respost el sandvitx del terra). Alguns pensen que agafarà el
del cofre, simplement, perquè el del terra està brut.

El segon gràfic (Figura 21) mostra els resultats corresponents a la resposta donada a la tercera
pregunta del test 1 (“Creus que ha estat dolent el pirata?”) en els 4 grups infantils.

14

12

10
Nombre d'individus

8
SÍ
6 NO

0
P3 P5 1r 3r

Figura 21. Gràfic dels resultats corresponents a la tercera pregunta del test 1 (“Creus que ha estat dolent el pirata?”) en els
grups infantils.

30
Els nens que responen “Sí” estan realitzant un judici moral incorrecte ja que culpen al pirata
Ivan d’haver tret el sandvitx a l’altre pirata quan ell pensa que és el seu. Com es pot observar,
són la majoria de nens, sobretot en el grup 1 (P3). A mesura que van creixent i l’RTPJ es va
desenvolupant, augmenta el nombre de nens que responen “No” a aquesta pregunta, fins que
tots assoleixen un desenvolupament complet d’aquesta àrea.

El tercer gràfic (Figura 22) mostra els resultats obtinguts per als 3 grups d’adults en la resposta
donada a la primera pregunta del test 1: “Quin sandvitx creus que agafarà el pirata Ivan?”

10

8
Nombre d'individus

Cofre
4
Terra

0
Adolescents Adults Malalts
d'Alzheimer

Figura 22. Gràfic dels resultats corresponents a la primera pregunta del test 1 (Quin sandvitx creus que agafarà el pirata
Ivan?) en els grups d’adults.

Tal com es pot observar en el gràfic, els adolescents d’entre 15-17 anys (grup 5) tenen
completament desenvolupada l’RTPJ i en els adults majors de 60 anys (grup 6) no es veu
afectada aquesta àrea. Realitzen un judici moralment correcte ja que entenen que el pirata no
ha vist com el seu sandvitx queia a terra i, en cap moment, dubten que agafarà el sandvitx del
cofre.

Quan se’ls demana el per què, la majoria responen que agafarà el del cofre perquè pensa que
és el seu. És molt curiosa la resposta d’un home gran que pensa que agafarà el del cofre perquè
és un pirata.

31
En canvi, en el grup 7 format per persones que pateixen Alzheimer les respostes són més
variades. En el gràfic es pot veure clarament com aquesta malaltia afecta la capacitat de jutjar
determinades accions. Quatre de les deu persones a les quals se’ls ha fet el test han respost
que el pirata agafarà el sandvitx del terra, realitzant un judici moral erroni, i sis han respost que
agafarà el del cofre. Aquesta diferència és deguda al grau de desenvolupament de l’Alzheimer,
ja que no totes les persones a les quals se’ls ha realitzat el test es troben en la mateixa etapa
d’aquesta malaltia.

Tot i que sis persones hagin respost correctament a la primera pregunta, la resposta que han
donat a la segona pregunta no era la que s’esperava. Algunes de les justificacions que han
donat al fet que el pirata agafi el sandvitx del cofre han estat que aquest sandvitx és més
tendre, que es trobava més a la vista i, fins i tot, hi ha hagut una persona que no sabia
respondre.

A més a més, es va realitzar aquest mateix test a 7 persones majors de 85 anys. Els resultats no
es troben inclosos en el gràfic però serveixen per tal de comprovar si l’RTPJ es pot veure
afectada no només per una malaltia, sinó també per la pèrdua de memòria deguda al propi pas
dels anys. La majoria han respost que el pirata Ivan agafarà el sandvitx del cofre, és a dir, han
realitzat un judici moralment correcte, exceptuant una persona que pensava que agafaria el del
terra perquè és el primer que va caure.

Això sí, en alguns casos ha calgut l’ajuda de la psicòloga de Sophos a l’hora de realitzar els tests,
ja que els avis enquestats es perdien a l’hora de les explicacions i calia repetir la història una
segona vegada simplificant-la.

Aquest quart gràfic (Figura 23) mostra els resultats corresponents a la resposta donada a la
tercera pregunta del test 1 (“Creus que ha estat dolent el pirata?”) en els 3 grups d’adults.

32
 10

Nombre d'individus
6
NO
4 SÍ

0
Adolescents Adults Malalts d'Alzheimer

Figura 23. Gràfic dels resultats corresponents a la tercera pregunta del test 1 (“Creus que ha estat dolent el pirata?”) en els
grups d’adults.

Com es pot observar, la majoria dels adolescents no creuen que el pirata Ivan hagi estat dolent
al treure el sandvitx a l’altre pirata ja que pensava que era el seu. Només dues persones han
respost que sí, però això és degut, segurament, al fet que no van arribar a entendre la història
molt bé. Tots les persones majors de 60 anys han realitzat un judici moralment correcte ja que
han respost que el pirata no ha estat dolent.

En quant als deus malalts d’Alzheimer enquestats, sis han respost que sí ha estat dolent i
quatre que no. Veiem que el nombre de persones que realitza un judici moralment erroni
s’incrementa en relació amb la pregunta anterior.

Finalment, si tenim en compte les respostes a la tercera pregunta que van donar les persones
majors de 85 anys trobem que totes van respondre d’una forma apropiada, exceptuant la
persona que anteriorment havia dit que el pirata agafaria el sandvitx del terra, que en aquesta
tercera pregunta creu que el pirata no ha estat molt bo.

7.2 RESULTATS DEL TEST 2

Aquest únic gràfic referent al test 2 (Figura 24), mostra els resultats obtinguts al realitzar el
segon test als tres grups d’adults. Les dades es mostren en forma de mitjana aritmètica del grau
de culpabilitat assignat per a cadascuna de les tres situacions.

33
 10

Mitjana del grau de culpabilitat

8

6
1ª situació

4 2ª situació
3ª situació
2

0
Adolescents Adults Malalts
Alzheimer

Figura 24. Gràfic dels resultats corresponents a la mitjana del grau de càstig atorgat a la Grace en cadascuna de les tres
situacions en els grups d’adults.

Tal com es pot observar en el gràfic, les respostes entre els tres grups no varien gaire. Tant
adolescents, com adults i malalts d’Alzheimer coincideixen en què si la Grace pensa que la pols
blanca que porta el cafè és sucre i realment es tracta de sucre, no hauria de rebre cap càstig.

Això si, en alguns casos, les persones enquestades li atorgaven un petit càstig, tot i que fos
mínim, perquè al trobar-se en una fàbrica de productes químics la Grace hauria d’haver vigilat
més.

En quant a la tercera situació, les respostes també són similars. Moltes persones valoren més la
intenció de la Grace (enverinar a la seva amiga) que les conseqüències, i li atorguen el càstig
màxim.

Realment el que succeeix en la primera i la tercera situació és el mateix. L’amiga de la Grace no

pateix cap mal. És lògic que si la Grace pensa que la pols és sucre, i la posa en el cafè de la seva
amiga, la gent opini que no mereix cap càstig. Mentre que, si la Grace creu que és verí, i tot i
així la posa en el cafè de la seva amiga, la gent cregui que la Grace hauria de ser castigada.

Però la gent no es posa d’acord sobre quin és el càstig que hauria de rebre la Grace en la
segona situació, quan la seva intenció no era matar a l’amiga però sense voler ho ha fet. La
majoria creu que hauria de ser més castigada en el cas d’intent fallit de perjudici que en aquest

34
cas. Tal com es veu en el gràfic, els adolescents li atorguen un càstig menor que els adults que,
alhora, li atorguen un càstig menor que els avis que pateixen Alzheimer. Però el càstig que
atorguen a la Grace en aquesta segona situació té més a veure amb cada persona i la seva
forma de ser que amb el grup al qual pertany.

Cal dir que la mitjana aritmètica dels malalts d’Alzheimer s’ha fet sobre vuit respostes en
comptes de sobre deu ja que dues persones no van ser capaces de valorar i respondre quin
càstig mereixia la Grace. Entenien que en la primera situació no hauria de ser castigada i que en
les altres dues sí, però no sabien en quina mesura.

És a dir, les persones que es troben en les primeres etapes de la malaltia, són capaces de
castigar de l’1 al 10 a la Grace. Les persones que es troben en etapes més avançades responen
això està ben fet i això altre no. I, finalment, les persones que es troben en etapes greus, no
saben com valorar cadascuna de les tres situacions.

És molt curiós el cas d’un avi que patia Alzheimer i que castigaria més la segona situació, a la
qual li posaria el càstig màxim, que la tercera.

Respecte als tests realitzats a persones majors de 85 anys, la majoria no entenen el segon test a
causa de la seva complexitat. De vegades no es pot saber si responen erròniament perquè
verdaderament és el que pensen o perquè no han acabat d’assimilar la història. Cal dir que,
quan la psicòloga repetia la història per segona vegada (aquest cop en primera persona), els
donava algunes pistes i, aleshores, la majoria rectificava.

Aquest segon test és més difícil de valorar perquè a més de tenir en compte si l’RTPJ està
desenvolupada o no, s’hauria de tenir en compte la situació personal de cadascú i les vivències
que l’han portat a valorar d’aquesta manera.

35
8. DISCUSSIÓ DELS RESULTATS I CONCLUSIÓ

L’estudi realitzat pretenia demostrar que l’RTPJ es desenvolupa a mesura que ens anem fent
grans, esbrinar a partir de quina edat comença a desenvolupar-se aquesta i veure si es troba
afectada per certes malalties degeneratives.

Arran d’un vídeo que vaig veure sobre una xerrada de TED Talks, titulat “How we read each
other’s minds?”, vaig decidir corroborar els estudis de la doctora Rebecca Saxe.

Mitjançant la recerca bibliogràfica vaig obtenir més coneixements sobre el sistema nerviós
central i la malaltia de l’Alzheimer i vaig aprofundir teòricament en l’àrea del cervell que volia
estudiar.

Vaig imitar a petita escala el mètode que havia fet servir aquesta doctora per tal d’observar si
obtenia els mateixos resultats que ella. Vaig escollir dos tests diferents i vaig determinar set
grups d’interès segons l’edat. Un cop vaig haver realitzat els tests, vaig elaborar uns gràfics per
tal de veure quines conclusions podia extreure’n.

Després de tot el treball fet, es poden afirmar o rebutjar les hipòtesis inicials:

1.- L’àrea cerebral que controla el judici moral es va desenvolupant a mesura que ens anem
fent grans i el grau de desenvolupament no és complet fins a l’adolescència.

De l’estudi realitzat es pot concloure que aquesta hipòtesi és correcta ja que només el 13,3 %
dels nens de 3 anys responen encertadament a la primera pregunta tot i que la majoria creguin
que el pirata ha estat dolent. En canvi, un 93,3 % dels nens de 8 anys raonen adequadament i
només el 66,7 % creuen que ha actuat malament. A més a més, el 100 % dels adolescents
realitzen un judici moralment correcte.

Les dades corroboren que a mesura que es desenvolupa el cervell, a través de l’edat, els judicis
morals realitzats són més correctes.

2.- Els nens de 3 a 5 anys presenten un grau de desenvolupament de l’àrea RTPJ incomplet, ja
que aquesta regió no es comença a desenvolupar fins als 7 anys i, per tant, fan valoracions
morals incorrectes.

36
En aquest cas, l’estudi realitzat verifica parcialment la hipòtesi inicial. És cert que entre 3 i 5
anys no tenen aquesta àrea del cervell desenvolupada. En canvi, no es pot afirmar que en tots
els casos es comenci a desenvolupar a partir dels 7 anys. Tal com he pogut observar, hi ha nens
que comencen abans i altres que comencen després.

Al estar dividits per cursos i no per edats, la diferència d’edat dins d’un mateix grup pot ser de
gairebé un any i això comporta que hi hagi individus amb diferents graus de maduresa. Atès
que es tracta de grups reduïts, no s’ha pogut fet una valoració general. Es necessitaria realitzar
una mostra superior d’aquest grup per tal de corroborar l’edat exacta en què es produeix
aquest canvi. També caldria verificar si altres factors socials, econòmics, educatius... poden
afectar al seu desenvolupament.

3.- En malalts d’Alzheimer i/o demència aquesta àrea de l’escorça cerebral es degrada,
afectant a la seva capacitat de realitzar judicis morals correctes.

Aquest supòsit és cert ja que el 100 % dels individus sense cap malaltia degenerativa responen
de manera encertada al primer test i, en canvi, només un 60 % dels adults que pateixen la
malaltia realitzen un judici moralment correcte.

4.- A mesura que la malaltia avança, aquesta regió del cervell es veu cada cop més afectada.

Arran dels resultats obtinguts en el segon test, es verifica aquesta hipòtesi. La mitjana
aritmètica del grau de culpabilitat que atorguen els malalts d’Alzheimer a la Grace es va haver
de realitzar sobre vuit respostes en comptes de sobre deu, com la resta de grups, ja que dues
persones no van ser capaces de valorar en quina mesura devia ser castigada la Grace.

Les dues respostes que no van poder ser valorades corresponien a persones que es trobaven en
estats més avançats de la malaltia.

Quant als objectius, crec que s’han acomplert la majoria.

- Aprendre a extreure conclusions personals a partir d’un treball realitzat.

- Adquirir coneixements sobre el cervell humà i l’RTPJ.
- Realitzar tests a diferents grups d’edat.

37
 - Esbrinar si el test serveix com a indicador del desenvolupament cerebral i l’aparició
d’algunes malalties degeneratives.
- Contrastar les hipòtesis inicials i resoldre els problemes sorgits durant la investigació.

Després de la realització dels tests a cada grup, m’he adonat que el primer test permet obtenir
una idea més precisa sobre l’estat de l’RTPJ que el segon ja que els resultats obtinguts són més
exactes. En canvi, en el segon test els resultats es poden veure influïts per altres factors, com
ara les experiències viscudes per cada persona.

Durant el desenvolupament del treball vaig trobar-me amb diversos problemes que vaig haver
de superar.

Per començar, volia realitzar un mínim de 15 tests per a cada grup. En els primers grups va
resultar fàcil ja que a l’escola hi havia molts nens que complien les característiques necessàries.
Però no va ser tan fàcil trobar població que formés part de l’últim grup i, per això, vaig reduir el
nombre d’individus dels tres darrers grups.

A més a més, vaig cometre un error a l’hora de triar els grups experimentals ja que no vaig
adonar-me’n que entre el segon i el tercer grup hi havia només un curs de diferència i, com a
conseqüència d’això, els resultats obtinguts per a aquests dos grups varen ser força similars.

També vaig endarrerir-me una mica quan vaig haver de realitzar els tests als pacients de Sophos
perquè no complien les característiques que en un principi buscava però, després, els tests que
havia fet em van ajudar a observar que potser l’edat també influeix en les respostes de les
persones grans quant a comprensió de la història.

Finalment, cal afegir que la realització dels tests durant l’estiu va dificultar la investigació ja que
els responsables d’algunes entitats a les quals vaig demanar ajuda es trobaven de vacances. Per
exemple, vaig voler contactar amb el Casal de Gent Gran de Sant Joan Despí per realitzar els
tests del sisè grup i no vaig obtenir resposta fins al setembre. Així que vaig decidir buscar gent
gran pel meu compte per no haver de retardar la investigació.

Crec que en un futur es podria millorar tot aquest estudi realitzant els tests a escala més gran ja
que amb tant poques respostes és difícil extreure uns resultats precisos i potser m’agradaria

38
anar un pas més enllà i, com va fer la doctora Saxe, inhibir l’acció d’aquesta àrea del cervell per
tal de veure si es modifiquen les respostes.

També m’agradaria estudiar amb més deteniment com es veu afectada l’RTPJ en malalts
d’Alzheimer. Crec que he obtingut resultats més clars i precisos per als quatre primers grups i
estaria bé continuar realitzant els tests a adults amb Alzheimer en diferents estats per acabar
de corroborar la quarta hipòtesi.

Finalment, i com a valoració personal, crec que aquest tipus de treball de recerca m’ha ajudat a
ser una mica més independent. El fet d’haver de demanar ajuda a associacions i de parlar amb
professionals m’ha ajudat a créixer com a persona. Abans hauria triat un tema que requerís una
part experimental al laboratori perquè de vegades el treball de camp pot resultar una mica
pesat, però ara penso que realment no vaig equivocar-me quan vaig triar aquest tema.

39
9. AGRAÏMENTS

Volia mostrar el meu agraïment a tots aquells que m’han ajudat durant la realització d’aquest
treball.

Per començar, donar les gràcies a totes les persones que desinteressadament van contestar el
test i a l’escola Joan Perich Valls, a l’Associació de Familiars i Amics de l’Alzheimer, a Sophos i al
Casal de Gent Gran per la predisposició que em van mostrar i la seva ajuda a l’hora de fer la
part pràctica d’aquest treball.

També volia agrair a la meva tutora del treball de recerca, Isabel Tarjuelo, tot l’esforç i les hores
de dedicació que ha emprat en la tutoria i correcció d’aquest treball, i donar-li les gràcies per
guiar-me a l’hora de dur-lo a terme.

Finalment, agrair a la meva família que m’ha ajudat a resoldre alguns dubtes que m’han anat
sorgint al llarg de la investigació, a concretar les entrevistes amb les associacions i que sempre
m’ha mostrat el seu suport.

40
10. BIBLIOGRAFIA

El gran libro del cuerpo humano. Badalona: Parramón, 2012.

Enciclopedia del cuerpo humano. Madrid: Espasa Calpe, 2003.

PIERRE, Kamina. Anatomia general. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 1997.

PREMACK, WOODRUF. Teoria de la ment. 1978.

SAXE, Rebecca. How we read each other’s minds? TED Talks, 2009.

SCOTT, Charles. L’acció integrada del sistema nerviós. 1906.

VESAL, Andreas. De humani corporis fabrica. Basilea, 1543.

41
11. WEBGRAFIA

Adide
<http://www.adide.org/revista/index.php?option=com_content&task=view&id=447&Itemid=7
2>, (02.05.15)

Alzheimer’s Association <http://www.alz.org/espanol/about/el_alzheimer_y_el_cerebro.asp>,

(30.05.15)

Bright Focus Fundation <http://www.brightfocus.org/espanol/alzheimer-sintomas.html>,

(06.05.15)

Conocimiento <http://www.slickpalm.com/que-es-la-temporoparietal-junction/>, (20.05.15)

Dailymotion <http://www.dailymotion.com/video/xvvk6r_juicios-morales-y-cerebro-tms-
union-temporoparietal-derecha-saxe-pascual-leone_school>, (20.05.15)

Desarrollo del cerebro antes de nacer <https://www.youtube.com/watch?v=bSqtGUUPN-g>,

(17.05.15)

Historia de la Neurologia <http://www.hipocrates.tripod.com/historia/neurologia.htm>,

(02.05.15)

Historia y humanidades <http://www.neurologia.com/pdf/Web/3809/q090886.pdf>, (02.05.15)

Javeriana
<http://www.javeriana.edu.co/Facultades/Ciencias/neurobioquimica/libros/neurobioquimica/
Alzheimer.htm>, (30.05.15)

Massachusets Institute of Tecnology

<http://web.mit.edu/9.s915/www/classes/slides_saxe.pdf>, (30.05.15)

Medline Plus <http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000739.htm>,

(30.05.15)

42
Neurocognición y aprendizaje
<http://neurocognicionyaprendizaje.blogspot.com.es/2013/05/historia-de-los-estudios-sobre-
el.html>, (02.05.15)

Neurobiologia <https://thorpey.wordpress.com/2008/03/28/hola-mundo/>, (04.07.15)

Neurologia <http://www.iqb.es/neurologia/a002.htm>, (02.05.15)

Neurologia <http://neurologia.com/pdf/web/4408/x080479.pdf>, (20.05.15)

Psicología Médica <http://medicinapsicologica.blogspot.com.es/2013/01/maduracion-y-

desarrollo-del-cerebro.html>, (17.05.15)

Sabelotodo <http://www.sabelotodo.org/anatomia/cerebro.html>, (17.05.15)

Seminaris de genètica clínica

<http://web.udl.es/usuaris/e4650869/docencia/segoncicle/genclin98/temes-
seminaris/semi_alzhe.html>, (30.05.15)

Scielo <http://www.scielo.org.co/scielo.php?pid=S1692-
715X2003000100005&script=sci_arttext>, (17.05.15)

Tendencias científicas <http://www.tendencias21.net/Determinan-el-area-del-cerebro-que-se-

activa-cuando-juzgamos-a-los-demas_a2292.html>, (20.05.15)

Terapia filosòfica <http://www.terapiafilosofica.org/2011/04/luces-de-la-neurociencia-para-

la.html>, (20.05.15)

Universitam <http://universitam.com/academicos/?p=202>, (20.05.15)

43