DELS 70 FINS A L’ACTUALITAT

HISTÒRIA

A partir dels anys setanta la producció editorial creix exponencialment: de 600 títols el 1975 es
passa a 3 500 el 1985 i a 11 900 l’any 2010.

Un dels factors que propiciaren aquest canvi de tendència va ser la normalització lingüística:
l’augment de l’ús públic de la llengua (mitjans de comunicació, activitats culturals...) i la
presència del català a l’ensenyament.

A partir dels anys vuitanta i noranta es consolida la producció literària. Hi ha un creixement en

l’interès per la literatura, l’ofici d’escriptor es professionalitza, es creen premis literaris (com
ara els premis Octubre, Serra d’Or, Sant Jordi de novel·la, etc.), augmenten el nombre d’obres
traduïdes i se’n millora la qualitat.

Actituds estètiques

A partir de la segona meitat del segle XX i sobretot en el començament del segle XXI, les
actituds estètiques predominants es desdibuixen:

• Les tendències literàries s’universalitzen: la llibertat d’opció, l’exigència formal, la

transgressió dels límits establerts, la revisió dels clàssics... Cada escriptor esdevé una veu
pròpia que beu de diferents fonts i té referents diferents.

• Els gèneres literaris es difuminen (prosa poètica, poesia narrativa, poesia dramàtica, etc.).

• L’oferta literària creix pel que fa a gèneres i subgèneres, i els best-sellers s’imposen.

Els primers anys del segle xxi, la literatura catalana s’ha vist projectada per un doble
reconeixement internacional. L’any 2004 fou la cultura convidada a la Fira Internacional de
Guadalajara (Mèxic), la més important de l’Amèrica Llatina, i el 2007, a la Fira del Llibre de
Frankfurt, la més important del món.

AUTORS

Jesús Montcada

De ben jove va combinar l’afició per narrar històries amb el dibuix i la pintura. Per poder
dedicar-se a la literatura i a la pintura, es va traslladar a Barcelona i va començar a treballar en
el món editorial.

En la seva obra recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l’antiga
població de Mequinensa –ara soterrada sota les aigües del riu Ebre–. És autor dels llibres de
contes Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites
(1999), així com de les novel·les Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1991) i
Estremida memòria (1997).
Montserrat Roig

Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la

Universitat de Barcelona. Va treballar en diferents feines editorials. Va guanyar alguns premis
literaris, però no va ser fins el 1970, quan va guanyar el premi Víctor Català, que va poder
començar a publicar les seves obres.

La seva primera obra va ser Ramona, adéu (1972) i va continuar amb El temps de les cireres
(1976), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). Va ser una
escriptora compromesa amb la societat del seu temps. A El cant de la joventut (1989), recull de
vuit narracions, recrea la joventut perduda i al-hora exalça la bellesa i la crueltat de l’existència
humana. A Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991), exposa, a manera de
memòries, les seves impressions sobre la literatura i la condició d’escriptora, fent un repàs de
la seva producció.

Jaume Cabré

És escriptor i guionista. Ha publicat diverses novel·les, amb títols com La teranyina (1984), Fra
Junoy o l’agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L’ombra de l’eunuc (1996), Les veus del
Pamano (2004) i Jo confesso (2011), entre d’altres.

Les seves novel·les gaudeixen d’una gran projecció internacional, amb traduccions a una
vintena de llengües i amb constants reedicions. Ha publicat els assajos El sentit de la ficció
(1999) i La matèria de l’esperit (2005). També ha debutat en teatre amb l’obra Pluja seca
(2001).

Carme Riera

Narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia Hispànica i exerceix de professora

universitària. Autora d’una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu
primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla col·loquial
mallorquina amb destresa i sense prejudicis. És autora de les novel·les Una primavera per a
Domenico Guarini (1980), Joc de miralls (1989), Dins el darrer blau (1994), La meitat de l’ànima
(2004), Temps d’innocència (2013) i La veu de la sirena (2015), entre d’altres.

Maria-Mercè Marçal

Poeta, traductora i narradora. Llicenciada en Filologia Clàssica, va exercir de catedràtica de

Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.

Es va donar a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba
1976). A partir d’aleshores, va publicar diversos poemaris, l’últim del quals, Desglaç, recull
l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. També va escriure la novel·la La passió segons Renée
Vivien (1994), que obtingué diverses distincions de la crítica.
L’any 1973 va ser cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de pren-dre part
activament en la vida literària catalana, va participar en la política i en moviments cívics com el
feminista, que no abandonà mai.

Quim Monzó

Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la

literatura catalana contemporània.

L’any 1976 va publicar la seva primera novel·la, L’udol del griso al caire de les clavegueres
(premi Prudenci Bertrana). Aviat, però, va destacar en el terreny de la narrativa breu, amb
obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de
Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) o Guadalajara (1996). En el terreny de la
novel·la, també va escriure Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989).

Té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El dia del senyor (1984),
Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre
(1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El
tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papa-nates (2010) són una mostra
de la mirada lúcida de l’autor.