TEMA-5-LA-INTERPRETACIO-DELS-DRE...

marag

Drets Constitucionals i Drets Fonamentals

1º Grado en Criminología

Facultad de Derecho
Universidad de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 5 → LA INTERPRETACIÓ DELS DRETS (II): EL DRET A LA TUTELA JUDICIAL EFECTIVA

5.1. EL DRET A LA TUTELA JUDICIAL

La tutela judicial efectiva es un dels drets reconeguda amb el rang de fonamental per l’article 24.1 de la
Constitució Espanyola.

5.2. L’ ARTICLE 24.1 DE LA CONSTITUCIÓ

Anàlisi de l’article 24 de la CE
24.1 CE: incorpora el dret a la tutela judicial efectiva strictu sensu. Implica:
- El dret fonamental d’accedir a la jurisdicció
- El TC ha vist compresos dins del dret d’accedir als tribunals un segit de drets que integren: dret a obtenir
una resolució sobre el fons de l’assumpte, que la resolució sigui fonamentada en dret, que a què les
resolucions judicials siguin respectades i adjudicades, dret a interposar els recursos previstos per llei,
prohibició d’indefensió. Aquesta prohibició sí està recollida de forma expressa

Article 24.2 CE: hi ha uns drets o garanties aplicables a tot tipus de procés. Hi ha altres parts sí referides
específicament al procés penal.

REGULACIÓ DE L’ARTICLE 24.1 CE

Incorpora un seguit de drets i garanties:
- Dret d’accés a la jurisdicció: implica el dret a promoure l’activitat jurisdiccional amb la finalitat de demanar
la tutela de drets i interessos legítims i arribar a una decisió sobre les pretensions formulades
- Dret a obtenir una resolució sobre el fons de l’assumpte: el jutge o tribunal s’ha de pronunciar sobre les
pretensions plantejades
- Dret a una resolució fonamentada en dret: ha d’estar motivada, ha de contenir els criteris jurídics que
fonamenten la sentència o decisió judicial
- Dret a què les decisions judicials siguin respectades: ​un cop pronunciada, és invariable, no pot ser
modificada a no ser que s’utilitzin els procediments pertinents
- Dret a què les resolucions judicials siguin executades: ​el pronunciament judicial ha de produir efectes, ti
no la tutela jurisdiccional seria simplement declarativa
- Dret a utilitzar els recursos previstos per la llei: al ser un dret de configuració legal, quan un recurs està
creat per una llei, la seva denegació injustificada té com a conseqüència una violació del dret a la tutela
judicial efectiva
- Prohibició d’indefensió: estaria prohibit privar o limitar els mitjans de defensa processal. Es produeix
indefensió:
- Privació o limitació de mitjans de defensa processal
- Infracció d’una norma procesal
- Falta d’imputabilitat a la part processal
- Caràcter definitiu dels mitjans de defensa processal

REGULACIÓ DE L’ARTICLE 24.2 CE

Drets i garanties aplicables a tot tipus de processos:
- Dret a jutge ordinari predeterminat per la llei: ​aquest dret té dues dimensions
- Material:​ l’òrgan judicial ha d’haver estat delimitat normativament de forma prèvia al procés judicial
- Formal:​ hi ha una reserva de llei
- Dret a ser defensat i assistit per letrat: ​obliga a que tot el particular part en un procés judicial ha de ser
assessorat per una persona formada en dret
- Dret a un procés públic: ​és el dret a tenir accés a les actuacions judicials encara que no es tingui un dret o
un interès legítim relacionar amb l’objecte del procés

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6846557

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 - Dret a un procés sense dilacions indegudes: dret a què un procés judicial es resolgui en un termini
raonable, incloent-hi l’execució de la part dispositiva de la sentència
- Dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per la defensa: tota part en un procés ha de poder proposar
i practicar totes aquelles proves que siguin admissibles i pertinents

5.3. CONTINGUTS DE LA TUTELA I PROHIBICIÓ D’INDEFENSIÓ

Dret de la persona d’accedir a jutges i tribunals amb la finalitat que aquests, amb l’exercici de la funció
jurisdiccional protegeixen i emparin els seus drets i interessos legítims. La normativa internacional i europea es
distingeixen en dues fases:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Primera fase: ​els textos recollien drets o garanties davant de jutges o tribunals però referides
específicament o centrades en el procés penal (primeres declaracions dels drets)
- Segona fase: ​aquestes garanties s’amplien i incorporen el dret d’accés als tribunals. Parlem a partir de la
segona meitat del s. XX. A l’article 24 de la CE es reflecteixen dos apartats:
- Regula el dret d’accés als tribunals
- Regula garanties específiques que acompanyen en dret anterior. Algunes d’aquestes van referides
específicament al procés penal.

En l’ordenament espanyol, qui és titular del dret a la tutela judicial efectiva? Les persones específiques; espanyols
i estrangers, inclosos els que es troben en situació irregular. Les persones jurídiques, en la mesura que poden ser
part d’un procés, han de poder ser també titulars d’aquest dret. Pel que fa a les persones jurídiques públiques,
doctrinalment es distingeixen dos supòsits:
- Si l’administració és part d’un procés en que defensa actes administratius aprovats en exercici de potestats
exorbitants, l’administració seria titular de dos drets només:
- Dret d’accedir al procés
- Dret a no partir indefensió
- Quan l’administració acudeix a un procés desproveïda de les prerrogatives de poder públic, seria titular del
dret a la tutela judicial efectiva en totes les seves manifestacions

Això és el que podríem anomenar titularitat activa. Pel que fa la titularitat passiva, subjectes obligats, davant de
jutges i tribunals.

5.4. CLÀUSULES ESPECÍFIQUES DE L’ARTICLE 24.2

- Dret a jutge predeterminat per llei. Que amb anterioritat al cas una norma amb rang de llei hagi creat
l’òrgan i que el dret no s’afecti pel repartiment de casos.
- Dret a les garanties genèriques de tot el procés, amb diferents drets:
- Imparcialitat: ​que el jutge sigui neutral, distanciat de l’assumpte i no previngut
- Defensa i assistència lletrada: ​exigència d’igualtat d’armes que compren el dret a l’autodefensa, dret a
defensar-se amb un lletrat lliure d’elecció i dret a l’assistència jurídica gratuïta
- Procés públic amb transparència i publicitat de les activitats judicials però no sempre possible
- Procés sense demores indegudes, que els processos finalitzin en un termini raonable amb prohibició de
retards injustificats tenint en compte la complexitat del cas, el marge en processos semblants i sempre és
possible indemnització per funcionament anormal de la justícia.
- Utilitzar els mitjans de prova pertinents per la defensa, que siguin rellevants sinó seran desconegudes. Si la
prova negada és decisiva, hi ha indefensió.

5.5. LES GARANTIES GENÈRIQUES DE QUALSEVOL PROCÉS

Les garanties que tots els processos tenen són:
Imparcialitat del jutge: no és només necessari que el jutge estigui predeterminat, sinó també que actuï de
manera imparcial. La predeterminació és necessària però no suficient. No es demana que el jutge sigui imparcial

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6846557

si lees esto me debes un besito

 en el fons, sinó que, a més, no hagi tingut mai coneixement anterior al de la vista oral. La imparcialitat quedarà
compromesa si te contacte amb les parts. El fet d'un simple vincle l'inhabilita.
Publicitat del procés: ​els judicis són públics. Si el jutge limita les places i només deixa entrar periodistes, es
garanteix el principi de publicitat, ja que fa que arribi a més gent. El judici també es pot celebrar en un local d'una
presó sense vulnerar el principi de publicitat, però si que es podría vulnerar si no es deixen entrar ningú de fora la
presó per raons de seguretat. Si el jutge considera que el judici s'ha de celebrar a porta tancada sense vulnerar el
principi de publicitat, ha de tenir una raó o un dret fonamental ha de córrer el risc.
Assistència d'advocat: ​tothom té dret a l'assistència lletrada, fins i tot quan no és obligatòria. Si algú es vol
defensar a si mateix, ha de poder gaudir de les mateixes armes que tindria amb un advocat en un procés on es

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
necessari, té dret a un advocat gratuït o d'ofici i efectiu. Relació confidencial entre advocat i client.
Prohibició de dilacions indegudes: terminis que preveuen les lleis processals per cada procés. Cada etapa té un
procés, i no tot retard en relació als terminis es considera dilació. S'accepta un retard habitual que no es pot exigir
tots els terminis. Hi ha 3 elements per decidir si en cas concret un retard suposa una vulneració:
- Complexitat de l'assumpte: si el cas és més complex es necessita més temps que un cas senzill. El Tribunal
Constitucional compararà el retard amb assumptes de temes de semblant complexitat. Com més senzill és
el tema, més injustificat serà el retard.
- Actitud: que no hi hagi negligència o obstruccionisme. La actitud determinarà també el retard. Si un mateix
és qui allarga el cas, no pot al·legar que el tribunal ha anat lent.
- Negligència: ​si algú actua amb negligència, no podrà després demanar que el procés sigui més ràpid.
Respecte la pròpia negligència del jutge, provoca dret a tutela judicial efectiva, ja que està sent molt lent el
procés. Si un jutge té una falta de diligència en relació als altres, pot ser considerat vulnerador del dret i
dona pas a responsabilitat, es pot demanar indemnització.
Ús de mitjans de prova: quan es demana una cosa ha de ser legal. Per tant, la pràctica de la prova ha de ser legal i
demandada d'una banda. Pot passar que el jutge considera que una prova no es pertinent. Si un advocat va
repetint la mateixa prova, el jutge pot considerar que es reiterativa i no aporta res de nou per al cas. En aquest
cas, no pot acceptar la prova.
El jutge és qui valora si les proves son rellevants o no per la decisió, i pot considerar irrellevant una prova. En
aquest cas, si el jutge es denega, el TC determina si una prova és pertinent o no. Ho fa valorant si el fet de no
tenir-la produeix indefensió.
La prova ha de tenir incidència en el resultar final. El jutge té un marge per acceptar les proves i la jurisprudència li
fa anticipar, es veu obligat a intentar determinar quines proves son decisives per al cas. Per tant, és complicat
anticipar i utilitzar com a criteri que una prova no és pertinent. Les que no sabem si són determinants no,
s'haurien d'admetre. El jutge pot denegar una prova, però ha de tenir justificació en que la prova no te incidència
directa.

5.6. LES GARANTIES ESPECÍFIQUES DEL PROCEDIMENT PENAL

Els processos penals compten amb les garanties anteriors més les garanties següents:
- Dret a ser informat de l’acusació: l’objectiu de la informació és comprovar si la detenció és legal i que no
s’hagin produit tortures. L’objectiu és preparar-se bé la defensa, i sense informació no seria possible. És
rellevant informar-se de l’acusació. El jutge només pot resoldre entre les dues decisions. Per tant, el jutge
està vinculat per les posicions.
- Sobre els fets: és important que siguin coneguts per l’acusat i a més els fets són els que es discutiran
en el judici. Els fets s’han de confirmar a la vista oral. S’han de discutir i confirmar en el judici
- Qualificació jurídica: admet que els tribunals la poden canviar en casos excepcionals vinculats amb el
que les parts hagin determinat
- Petició de pena: ​no té en compte la complexitat de la realitat que no pot abastar per desconeixement
tècnic. Només té en compte allò que es prova. En la segona instància no es poden trobar els fets de la
primera instància, a no ser que hi hagi una altra vista i la part contradictòria hi pugui participar

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6846557

si lees esto me debes un besito

 - Dret a no confessar-se culpable: ​si hi ha silenci d’algú sense més proves, no se’l pot condemnar. Només es
podrà acusar algú quan hagi proves indiciàries o de càrrec. Per tant, hi ha d’haver proves de càrrec decisives
que permetin la resolució del cas. En canvi, pot ser que siguin proves indiciàries. Un indici no té la força
d’una prova de càrrec, per si sol no és suficient, sinó que s’han d’encaixar tots per acabar de configurar un
últim relat possible, i els inicis no han de ser capaços de tenir sentit en cap altra explicació.
- Dret a la presumpció d’innocència: ​no és una garantia general, sinó del procés penal. En un procés no
penal, ell haurà d’aportar elements si vol guanyar el cas. L’acusat en un procés penal té una posició de
partida més favorable que el que l’acusa. La càrrega de la prova recau en l’acusació.

PROVES DE CÀRREC
Poden ser testimonis o pràctiques pericials, documents o atestats. En el dret es jutja la realitat jurídica, el que es
pugui provar en la vista oral. En un procés penal, l'advocat juga a la defensiva.
El jutge a vegades pot rebutjar proves de càrrec. Ha de motivar per què es rebutja, ja que si en rebutja una de
determinat per al cas, es podria vulnerar l’article 24. En el cas d’un judici per jurat, el jurat haurà de motivar la
seva decisió. Es pot anul·lar la sentència si no està ben motivada la decisió del jurat.

PROVES INDICIÀRIES
No demostren una evidència plena. Requisits de les proves indiciàries:
- Els indicis han de ser provats
- Els indicis no proven la culpabilitat, però si que tenen una relació amb el que s’està jutjant. Hi ha d’haver un
vincle entre els indicis i les conseqüències
Les proves indiciàries són molt complicades de defensar, ja que cal enllaçar tots els fets i no hi pot haver cap
contraargument o justificació.

PROVES DE REFERÈNCIA
Hearsay: ​he sentit que algú ha dit, testimoni de referència. En el common law no té cap valor.
A Europa s’admet si no hi ha testimonis.

DRET A NO DECLARAR QUAN ES TRACTI D’UNA RELACIÓ DE PARENTIU O SECRET PROFESSIONAL

La relació de parentiu significa que si hi ha un vincle de segon grau, hi ha la possibilitat de no declarar
contra aquesta persona. El secret professional també és una possibilitat de declarar en contra d’un client
per part dels professionals com advocats, metges, capellans, psicòlegs, etc.
Si un advocat defensor descobreix que el seu client es culpable, pot deixar el cas. El secret fa que en aquest
cas l’advocat pugui dir que no plantejarà res en contra del client. Si ho fes, el client podria al·legar que
vulnera el secret professional.

--------------------------------

És la conseqüència que l’estat té el monopoli de l’ús de la força.

- Titularitat: DF que tienen “todas las personas”
- Se reclama en la mayoria de los casos ante el órgano judicial
- Ámbito material de ejercicio

NATURALEZA DEL DERECHO

- Derecho de prestación: el estado debe crear los instrumentos necesarios para que pueda
ser ejercido.
- Derecho de configuración legal: sólo puede ejercerse en la forma prevista por la ley
- Norma de cabecera de todo el derecho procesal

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6846557

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 La tutela judicial como derecho a la jurisdicción:
- Acceso al sistema judicial
- Condiciones de inadmisión
- Derecho a los recursos previstos en las leyes
- Derecho al fallo judicial (fin del proceso)
- Derecho a la ejecución dela sentencia
- Noo pothaver arbitrarietat

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La prohibición de indefensión:
- Definición
- Diferencia entre indefensión legal e indefensión constitucional
- Comunicación procesal (citaciones)
- Motivación
- Congruencia
- Reformatio in Peius

GARANTIAS GENERALES DEL 24.2

1. El juez predeterminado por la ley
2. Asistencia letrada
- derecho a elegir abogado
- derecho a ser asistido en todo proceso por un abogado (en el proceso penal desde la
detención)
- supone presencia real y efectiva del letrado
- Asistencia legal gratuita cuando sea necesario
- Demostrar insuficiencia de medios
- Comprende la asisencia previa, consultas sobre la conveniencia de inicias un proceso judicial
se organiza a través de los colegios de abogados.
3. Derecho al intérprete
4. Derecho a la prueba

- no es un derecho a que se practiquen todas las pruebas que se soliciten en el

proceso, solo las pertinentes
- la valoracion de la prueba es competencia del tribunal ordinario, excepcionalmente el
TC cuando la valoracion implica la interpretacion de los derechos findamentales.
pruebas de paternidad
- nulidad de las pruebas inconstitucionales

5. Derecho a un proceso sin dilaciones indebidas

Para que exista una dilacion indebida deben cumplirse los siguinetes requisitos:
- que la causa no se resuelva en periodo razonable
- Inacividad del juez o tribunal. Se evalua con relacion a la conducta de los litigantes y
a la complejidad de l proceso
- El reconocimiento de dilaciones indebidas por parte del TC puede dar origen a
Responsabilidad de la Administraciión

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6846557

si lees esto me debes un besito