PRÀCTICA 3 Drets i Llibertats Fonamentals

LECTURA DE DUES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

1. La STC 8/2022 de 27 de gener, un recurs d’empara resolt pel Ple, que trobareu
publicada al BOE al següent link:

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2022-2923

1. Resum dels fets que donen lloc a la sentencia.

Els senyors Antonio Javier Rodríguez Naranjo i Máximo Pradera compartien una secció
en el programa de radio “Julia en la Onda” de l’emissora “Onda Cero” anomenada “Con
un par” en la qual exposaven i comentaven temes d’actualitat des de visions
ideològicament contraposades.

El dia 4 d'abril del 2014 el senyor Rodríguez Naranjo va publicar al seu diari “El diari
d’Alcalá” un article titulat “A propòsit d’Aguirre” en el qual expressava la seva opinió
personal sobre un incident de trànsit en què es va veure involucrada la senyora Aguirre,
en aquell moment presidenta de la Comunitat de Madrid. El mateix dia que es va
publicar, el senyor Pradera Sánchez va escriure en un grup de Whatsapp integrat pels
dos periodistes i la directora i subdirectora del programa, expressant el seu desacord
amb l’article i malestar amb el senyor Rodríguez Naranjo ja que deia que aquest havia
mentit sobre els fets.

El senyor Pradera Sánchez va publicar, tal com havia advertit, el dia 8 d'abril de 2014
un article, al seu bloc digital anomenat «El Blog de Max Pradera» escrit en un to irònic
sota el títol «Taronger rectifica» on l'autor es feia passar pel senyor Rodríguez Naranjo
en defensa de la senyora Aguirre. Addicionalment, es profereixen diverses amenaces
de mort, entre altres insults.

Finalment, els fets que determinen la condemna del recurrent, el senyor Antonio Javier
Rodríguez Naranjo, es donen el dia 7 de maig de 2014 quan aquest publica al seu
compte personal de Twitter un comentari on es deia: «He estat agredit físicament i
verbalment, amb testimonis i a l'estudi de "@Juliaenlaonda", per Máximo Pradera.
Després de tres setmanes d'assetjaments».

També, en l'ús de l’adjectiu «maltractador» per referir-se a Máximo Pradera a una

entrevista que donarà lloc, el mateix dia, a la publicació d’un article al diari Periodista
Digital titulat «Agressions fora de micro de Julia a l'Onda», amb el subtítol «Antonio
Naranjo acusa Pradera de "maltractador" per agredir-lo a Onda Cero amb el puny
enlaire», seguit del subtítol següent: «Atresmedia no hauria de tenir com a tertulià un
maltractador».
El senyor Máximo Pradera Sánchez va presentar demanda conforme a la Llei Orgànica
1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar
i a la pròpia imatge, contra el senyor Antonio Javier Rodríguez Naranjo, per intromissió
il·legítima a dret a l'honor. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Pozuelo
de Alarcón desestima la pretensió per sentència considerant que els fets es van produir
en el context de la tensa relació que mantenien els periodistes. Eventualment, el
recurrent apel·la la sentència i la Secció Dotzena de l'Audiència Provincial de Madrid va
estimar el recurs, va revocar la resolució d'instància i va declarar l'existència d'una
intromissió il·legítima en el dret a l'honor del demandant.

2. Objecte del recurs, parts que intervenen en el procés constitucional i la

posició de cadascuna d’elles front el recurs.

L’objecte del recurs d’empara Aquest recurs d'empara són les Sentències de 23 d'abril
de 2019, dictada per la Sala Civil del Tribunal Suprem i la de 30 de juny de 2017 de la
Secció Dotzena de l’Audiència Provincial de Madrid, a les quals se’ls atribueix la
vulneració del dret a la llibertat d’expressió.

Les parts que intervenen en el procés constitucional són el senyor Antonio Javier
Rodríguez Naranjo i el senyor Máximo Pradera Sánchez al sorgir un conflicte entre els
dos. Els fets que determinen la condemna del recurrent, el senyor Antonio Javier
Rodríguez Naranjo, és el comentari publicat al seu compte personal de Twitter: «He
estat agredit físicament i verbalment, amb testimonis i a l'estudi de "@Juliaenlaonda",
per Máximo Pradera. Després de tres setmanes d'assetjaments». Així com l'ús de
l’adjectiu «maltractador» per referir-se a Máximo Pradera a una entrevista que donarà
lloc, a l’eventual publicació de diversos articles de diferents mitjans de comunicació, fent
referència a l’incident de la suposada agressió.

Segons el senyor Antonio Javier, recurrent en empara, en les sentències impugnades

de Tribunal Suprem i l’Audiència Provincial, no es duu a terme una adequada
ponderació dels drets en conflicte i argumenta la prevalença del seu dret a la llibertat
d’expressió per davant del dret a l’honor del senyor Máximo Pradera. Segons el senyor
Antonio Javier, les manifestacions del seu comentari tenen un caràcter subjectiu a les
quals no se’ls hi pit exigir veracitat, argumentant que, un sentiment no es pot prestar a
una demostració d’exactitud

L’altra part del procés constitucional, el senyor Máximo Pradera Sánchez, sol·licita la
desestimació del recurs d'empara sota l’argumentació que la interposició del recurs
d’empara del recurrent es basa en la llibertat d’informació, sent la veracitat, element
exigible en aquesta, absent. La fiscalia es pronuncia d’acord amb en senyor Máximo
Pradera, que interessa també la desestimació del recurs, segons el mateix argument;
s’incompleix el requisit de veracitat exigible per a gaudir de la protecció del dret de la
llibertat d’expressió.
 3. Drets fonamentals que entren en conflicte i tècnica interpretativa utilitzada
pel STC per decantar el conflicte.

Els drets fonamentals que entren en conflicte són el dret a l’honor i el dret a la llibertat
d’expressió/d’informació i el STC fa una ponderació dels drets esmentats a partir de la
qual s’ha de preferir un dret fonamental sobre un altre i donar-li plena eficàcia.

Per a fer tal ponderació, utilitza una tècnica interpretativa extensiva del dret de llibertat
d’expressió. El Tribunal Constitucional es proposa dilucidar sobre si ens trobem davant
del dret de llibertat d’expressió o el dret a la llibertat d’informació. Recull la STC
65/2015, de 13 de abril per a fer èmfasi en la distinció que fa la Constitució; entenent el
dret a la llibertat d’expressió com la facultat d’expressar i difondre lliurement
pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de
reproducció, i el dret de llibertat d'informació aquell que té per objecte la lliure
comunicació d'informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, orientat a la transmissió
del que es tenen per fets, susceptibles de contrast, prova o mèntides, mentre que el dret
a la llibertat d’expressió es basa en la manifestació de valoracions o judicis que queden
al marge de tota confirmació o desmentiment fàctics. Veiem aquesta interpretació
extensiva en el sentit que, sovint la pròpia opinió necessita recolzar-se en la narració de
fets i la seva veracitat degut a l’afectació que pot causar en tercers, sobretot en el nou
context de les xarxes socials.

4. En les sentències es reforcen els seus arguments utilitzats citant doctrina

jurisprudencial. Quin Tribunal es cita? Per quina raó creus que es fa? 

Es citen sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans per tal de mostrar la
concepció de l’exercici del dret de la llibertat d’expressió en el context de les xarxes
socials i la seva congruència amb la llibertat d’informació, ambdós drets que són definits
per la Unió Europea com a concepte genèric i conjunt basat en la comunicació.

Les sentències citades són les següents:

· La STEDH de 18 de desembre del 2012, assumpte Ahmet Yildirim c. Turquia, § 48, i

de 10 de març de 2009, assumpte Times Newspapers Ltd. c. Regne Unit (núms. 1 i 2), §
27: les llibertats de comunicació -llibertat d'informació i llibertat d'expressió- també
s'exerciten a través de les eines que facilita internet, com ho són les xarxes socials, i
són susceptibles de veure's limitades pel poder públic allà on es preveuen també límits
per a l'exercici d'aquestes fora del context d'internet.

· La STEDH de 10 de març de 2009, assumpte Times Newspapers Ltd. c. Regne Unit

(núms. 1 i 2), estableix que l'art. 10 CEDH «garanteix no només el dret a difondre
informació, sinó també el dret del públic a rebre-la (vegeu Observer i Guardian c. Regne
Unit, de 26 de novembre de 1991, § 59 (b), […] i Guerra i altres c) Itàlia, de 19 de febrer
de 1998, § 53, […]). El fàcil accés i capacitat d’emmagatzematge i difusió d’internet
contribueix a la facilitació i optimització de la comunicació de la informació. Tal com ho
formula el Tribunal d'Estrasburg, s’afirma que la doctrina constitucional al voltant de
l’art.20 de la CE es troba limitada en el sentit que es projecta a l'exercici d'aquests drets
quan es troben presents en la comunicació a través d'internet sense tenir en compte les
seves particularitats, concretament les de les xarxes socials.

· La STEDH de 16 de juny de 2015, assumpte Delfi AS c. Estònia, la Gran Sala del

Tribunal Europeu de Drets Humans, expressa aquest nou concepte de llibertat
d’expressió a través de les xarxes: «la possibilitat que els individus s'expressin a
internet constitueix una eina sense precedents per a l'exercici de la llibertat d'expressió.
Es tracta d'un fet indiscutible, com ha reconegut en diverses ocasions. Tot i això, els
avantatges d'aquest mitjà van acompanyats d'una sèrie de riscos. Continguts clarament
il·lícits, inclòs el difamatori, odiós o violent, es poden difondre com mai abans a tot el
món, en qüestió de segons, i de vegades romandre en línia durant molt de temps».
D’aquesta sentència s’extrau la conclusió que ara els usuaris de les xarxes tenen un
paper com el que coneixíem dels periodistes i fins i tot aquests mateixos difonen
contingut també, de manera addicional, a través de les xarxes amb perfils personals.
Aquesta intersecció provoca dificultat a l’hora d’examinar els límits del dret a la llibertat
d’expressió i d’informació i de diferenciació entre aquests dos drets, que sí es fa al
nostre sistema constitucional però no en el context del Consell d’Europa o de la Unió
Europea, que ho interpreta com un concepte genèric de llibertat d’opinió, la llibertat de
transmetre informació i la llibertat de rebre informació.

Conclusió: Un cop citades les sentències del TEDH i en relació amb la doctrina
constitucional, s’exigeix doncs examinar la fiabilitat i veracitat del comentari publicat pel
senyor Antonio Javier. El Ministeri Fiscal, rebutja les al·legacions del recurrent pel fet
que s'estaria formulant una opinió subjectiva degut a la utilització del vocable «física»
per qualificar la suposada violència exercida sobre la seva persona.

Pel que fa a l’ús de l’adjectiu “maltractador” utilitzat en l’entrevista que va donar lloc a la
publicació dels articles comentats anteriorment podria assimilar-se a una opinió o judici
de valor, no obstant, les característiques que implica aquest supòsit que parla d’una
suposada agressió, exigeixen que no es faci aquesta diferenciació formal entre dret de
llibertat d’expressió i de informació fent referència a la suficiència de la base fàctica en
què es recolzen el conjunt de les expressions utilitzades, tenint en compta, sobretot, que
es transmeten a través de les xarxes i suposen la correlació immediata a la difusió per
altres mitjans de comunicació. Per tant, l'ús d’aquesta expressió, que podria
considerar-se separadament una opinió, s'ha de valorar com a part de la narració dels
fets, dins dels paràmetres constitucionals que legitimen l'exercici de la llibertat
d'informació.

5. Elements més rellevants de la doctrina constitucional prèvia sobre els

drets fonamentals citats.

Confluència conflictiva entre els drets a la llibertat d’informació i el dret a l’honor està
prevista a l'Article 20.4 Constitució Espanyola que estableix que la llibertat d'informació
té el seu límit en el especial respecte al dret a l'honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a
la protecció de la joventut i de la infància.
Dret a l'honor: «un concepte jurídic la precisió del qual depèn de les normes, valors i
idees socials vigents a cada moment» que garanteix, en termes positius, «la bona
reputació d'una persona, protegint-la davant d'expressions o missatges que el facin
desmerèixer en la consideració aliena en anar en el seu descrèdit o menyspreu o que
siguin tingudes en el concepte públic per afrentoses» i proscriu el «ésser escarnit o
humiliat davant seu o davant dels altres», projectant-se també sobre la vida professional
del subjecte, «vessant aquesta de l'activitat individual que no podrà ser, sense mal per
al dret fonamental, menyspreada sense raó legítima, amb temeritat o per caprici».

Impacte de les xarxes socials en els drets de la personalitat: «[en aquest context és
innegable que alguns contorns dels drets fonamentals a l'honor, a la intimitat i a la
pròpia imatge (Article 18 Constitució Espanyola), garants tots ells de la vida privada dels
ciutadans, poden quedar desdibuixats i que la utilització massificada d'aquestes
tecnologies de la informació i de la comunicació, unida als canvis en els usos socials
que han suscitat elles mateixes, afegeixen nous problemes jurídics als ja tradicionals»
(FJ 3), però també ho és «que els usuaris continuen sent titulars de drets fonamentals i
que el seu contingut continua sent el mateix que a l'era analògica» Aquesta identitat de
contingut no impedeix que es tinguin en compte les particularitats que presenten les
xarxes socials a l'hora d'avaluar com actuen els drets de la personalitat en tant que
límits de les llibertats de comunicació.

Transcendència de la llibertat d'informació: el lliure exercici del dret a comunicar o rebre

lliurement informació veraç, consagrat a l'Article 20 Constitució Espanyola, garanteix la
formació i existència d'una opinió pública lliure, per tant la llibertat d’informació és
necessària per a l'exercici d'altres drets inherents al funcionament d'un sistema
democràtic, convertint-se aquesta en un dels pilars d'una societat lliure i democràtica. El
paper essencial que exerceix la llibertat de comunicar o rebre informació per al
funcionament de la democràcia determina que l'objecte de protecció de l'Article 10.1
Conveni Europeu dels Drets Humans, com assenyala el Tribunal Europeu de Drets
Humans, abasti no només l'essència de les idees i la informació expressada, sinó també
la manera com es transmeten; protecció que arriba a internet.

Dret a la llibertat d’informació (límits): No és un dret absolut, ja que està subjecte a límits
interns, relatius al seu propi contingut: la veracitat i la rellevància pública; i a límits
externs, que es refereixen a la seva relació amb altres drets o valors constitucionals
amb què pot entrar en conflicte: els drets dels altres i, en especial i sense ànim
d'exhaustivitat, el dret a l'honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la
joventut i la infància (Article 20.4 Constitució Espanyola).

Veracitat/interès o rellevància pública de la informació: condicionaran la seva protecció

constitucional. «És reiterada doctrina, sintetitzada a la STC 52/2002, de 25 de febrer, FJ 5,
que "no suposa l'exigència d'una rigorosa i total exactitud en el contingut de la informació,
de manera que puguin quedar exemptes de tota protecció o garantia constitucional les
informacions errònies o no provades, sinó que cal privar d'aquesta protecció o garantia els
qui, defraudant el dret de tots a rebre informació veraç, actuïn amb menyspreu de la
veracitat o falsedat del comunicat, comportant-se de manera negligent i irresponsable, en
transmetre com a fets veritables simples rumors sense tota contrastació o meres invencions
o insinuacions" […]» [STC 172/2020, FJ 7 B) d)]. En relació amb el requisit de la rellevància
pública de la informació: «aquest tribunal ha declarat que una informació reuneix aquesta
condició “perquè serveix a l'interès general en la informació, i ho fa per referir-se a un
assumpte públic, és a dir , a uns fets o un esdeveniment que afecta el conjunt dels
ciutadans".

Deures i responsabilitats de la llibertat d’expressió (segons l'Apartat 2 de l'Article 10 de la

Convenció Europea dels Drets Humans): Es requereixen motius especials per dispensar els
mitjans de comunicació de la seva obligació ordinària de verificar les afirmacions de fet que
són difamatòries per als particulars. L'existència d'aquests motius depèn, en particular, de la
naturalesa i el grau de la difamació en qüestió i de la mesura que els mitjans de
comunicació puguin considerar raonablement que les seves fonts són fiables pel que fa a
les al·legacions.

Més enllà de l'excepció de veracitat, el dret a l'honor com a límit exigeix ​tenir en compte els
següents elements: les xarxes socials tenen una capacitat d’influir en la opinió publica
exponencialment superior a la resta de mitjans de comunicació tradicionals, l’autoria de les
manifestacions i els destinataris potencials i receptors finals és un element a tenir en compte
a l’hora de formular un judici de proporcionalitat de les limitacions de l’exercici de les
llibertats comunicatives degut a l’efecte en la imatge pública del titular del dret a l’honor i la
percepció d’aquesta imatge per les persones; una projecció més pública del titular comporta
un afectament més intens, el marge d’apreciació ampli a l’hora de restringir el dret a la
llibertat d’expressió així com la no protecció de l’Article 10 del Conveni Europeu dels Drets
Humans en el sentit de protecció d’atacs personals en línia que sobrepassin el marc de
debat sobre idees.

6. Preveu la Constitució una protecció especial dels drets fonamentals front a

la societat digital? 

A la Constitució Espanyola, degut a la seva antiguitat, no es fa referència explícita pel que fa

a les xarxes socials així que els drets i principis generals s’apliquen eventualment a l’àmbit
de les xarxes socials de la Constitució Espanyola comporta a la no referència explícita de
les xarxes socials. Diríem doncs que la protecció dels d’aquests drets es troba regulada en
els articles següents: dret a la intimitat (Article 18 de la Constitució Espanyola, recull també
el dret a l’honor), dret a la llibertat d’expressió (Article 20 de la Constitució Espanyola, regula
també els seus límits) i dret a la protecció de dades (Article 18 Constitució Espanyola).

2. La STC 93/2021 de 10 de maig de la Sala primera amb un vot particular. També
disposeu de la publicació al BOE al link:

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-10006

1. Resum dels fets que donen lloc a la sentencia.

La senyora Piedad Ángeles Peris García realitza un seguit de publicacions en la red
social Twitter, referits a la mort del professional de la tauromaquia Victor Barrio durant
un espectacle de bous a Terol. La senyora Piedad constitueix regidora de l’Ajuntament
de Catarroja a València

Entre les quals es troben: «Podemos tratar de ver el aspecto positivo de las noticias
para no sufrir tanto [...] Ya ha dejado de matar».

Degut a les publicacions, els senyors Raquel Sanz Lobo, Esther Hernanz Romero y
Joaquín Barrio Águeda interposen una demanda per protecció dret a l’honor i la intimitat
(Article 18 de la Constitució Espanyola) al Jutjat de Primera Instància i Instrucció Únic
de Sepúlveda. En aquest jutjat, es condemna a la senyora Piedad, motivant la
Sentència en la tauromaquia com una professió lícita i que es troba dins de
l’ordenament jurídic, i que les publicacions constitueixen un atac a l’honor del difunt. Les
declaracions d’”asesino” no equivalen amb l’Article 137 del Codi Penal que tipifica
l’assassinat de manera estricta, per tant aquestes publicacions no es troben dins de la
llibertat d’expressió.

Posteriorment, la part recorrent en el recurs d’empara interposa un recurs d'apel·lació

contra la resolució del Jutjat de Primera Instància i Instrucció Únic de Sepúlveda, recurs
que és desestimat per l’Audiència Provincial de Segovia. Seguidament, la part recorrent
presenta un recurs de cassació a la Sala Civil del Tribunal Suprem, el qual desestima
aquest recurs, motivant-se en que el torer Victor Barrios no constitueix una figura de
rellevància pública en la societat espanyola actual; les declaracions no contenen crítica
política, sino que només es tracta d’una ofensa al torer difunt en un succés tràgic.

2. Objecte del recurs, parts que intervenen en el procés constitucional i la

posició de cadascuna d’elles front el recurs.

L’objecte del recurs d’empara constitueix la Sentència del Tribunal Suprem. La part
recorrent (Piedad) indica que les seves publicacions es troben dins de la llibertat
d’expressió recollida en l’Article 20.1 de la Constitució Espanyola, i que exerceix de
manera adequada com a activista anti-taurina i defensora dels drets dels animals. Per
altra part, trobem els senyors Raquel Sanz Lobo, Esther Hernanz Romero y Joaquín
Barrio Águeda (defensors del dret a l’honor i la intimitat de Victor Barrio) i el Ministeri
Fiscal, els quals defensen que la llibertat d’expressió és secundària, degut a que les
publicacions es realitzen els dies posteriors a la mort del torer i que lesionan l’honor del
difunt Victor Barrio, per tant, s’acullen a l’Article 18 de la Constitució Espanyola.

A la Sentència del Tribunal Suprem sobre la qual s’interposa el recurs d’empara, i en els
altres tribunals que han intervingut judicialment en aquest cas, destaca la repercussió
de Victor Barrio respecte a la societat com a figura de reconeixement i rellevància
pública, per la defensa de la part recorrent en la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de
protecció civil dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
 3. Drets fonamentals que entren en conflicte i tècnica interpretativa utilitzada
pel STC per decantar el conflicte.

Segons, s’expressa en la mateixa Sentència del Tribunal Constitucional, s’utilitza una

ponderació de drets fonamentals, amb l’objectiu de dictar sentència. Els drets
fonamentals que es ponderen són: dret a l’honor i la intimitat el qual s’al·lega per part
dels senyors Raquel Sanz Lobo, Esther Hernanz Romero y Joaquín Barrio Águeda amb
l’objectiu de defensar l’honor del seu familiar difunt, recollit en l’Article 18 de la
Constitució Espanyola. I per altra banda, trobem el dret a la llibertat d’expressió, , el qual
s’al·lega per la part recorrent (Piedad), recollit en l’Article 20.1 de la Constitució
Espanyola.

4. En les sentències es reforcen els seus arguments utilitzats citant doctrina

jurisprudencial. Quin Tribunal es cita? Per quina raó creus que es fa? 

En les Sentències dels Tribunals que intervenen en aquest cas i en el Vot Particular de
Maria Lluisa Balaguer, es troben Sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans
(STEDH). Es cita amb l’objectiu de donar legitimació a la motivació de les Sentències
dels Tribunals, al constituir la Institució Jurídica Supraestatal amb major importància i
rellevància a l’ordenament jurídic espnayol (entre d’altres ordenaments jurídics
europeus en que té efectes la jurisprudència del TEDH).

Els tribunals utilitzen: STEDH asunto Otegui Mondragón i STEDH asunto Arribas Antón,
per motivar les seves Sentències en la ponderació de drets en que es troben el dret a
l’honor i a la imatge, i per altra banda, el dret a la llibertat d’expressió

5. Elements més rellevants de la doctrina constitucional prèvia sobre els

drets fonamentals citats.

En primer lloc, trobem l’Article 18 de la Constitució Espanyola referent al dret a l’honor i

a la imatge del qual deriven.

Es reconeix per part del Tribunal Constitucional la rellevància i la importància de la

tauromaquia en diversos sectors de la societat espanyola, en l’actualitat constitueix una
elevada font d’ingressos i activitat econòmica; també es reconeix com a cultura del
poble espanyol, per tant, deriven que les declaracions “asesino” i altres difamacions
proferides per la recorrent. Es considera que dins del dret de la llibertat d’expressió de la
recorrent per expressar la seva posició anti-taurina no estava justificada l’insult i les
expressions despectives cap a Victor Barrio. Fent referència al dret fonamental a la
dignitat, recollit en l’Article 20.1 de la Constitució Espanyola.

Finalement, el Tribunal Constitucional desestima el recurs d’empara, motivant en

aquests drets fonamentals i la seva ponderació, generant jurisprudència i interpretació
de la Constitució Espanyola. Encara que a la pròpia Sentència del Tribunal
Constitucional trobem el Vot Particular de la Magistrada Maria Lluisa Balaguer, la qual
es troba en desacord amb desestimar el recurs d’empara.
 6. Preveu la Constitució una protecció especial dels drets fonamentals front a
la societat digital? 

A la Constitució malauradament no trobem una protecció especial dels drets

fonamentals a les xarxes socials i altres pàgines web d’Internet, en les quals es pot
difosar i proclamar publicacions i missatges dolosos per a individus. En aquest cas, tant
el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Únic de Sepúlveda i el Vot Particular que
formula la Magistrada Maria Lluisa Balaguer destaquen la necessitat d’establir legislació
dins de l’ordenament jurídic que tingui la capacitat de defensar i afavorir els drets
fonamentals a la societat digital, entre els quals trobem els drets que es trobaven en
ponderació: dret a l’honor i a la imatge (Article 18 de la Constitució Espanyola) i el dret a
la llibertat d’expressió (Article 20.1 de la Constitució Espanyola). Inclús diferents juristes
demandes una reforma de la Constitució Espanyola per garantir la seva adaptació a la
societat actual.

LECTURA DE SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL SUPREM

1. STS 310/2015 de 27 de maig:

https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/629e3d6ad0ee53e5/2015060
4

1. Es pot difondre una imatge i/o vídeo publicat per una altra persona en les
seves xarxes socials? Que precisaries per tal de fer difusió de la imatge
d'un tercer obtinguda de xarxes socials? 

No es pot difondre una imatge o vídeo publicat per una altra persona en les teves
xarxes socials sense el permís explícit d'aquella persona. Sense aquest consentiment,
fer difusió de la imatge podria violar els drets de privadesa i drets d'autor de les
persones involucrades. És important respectar la privadesa i els drets individuals en l'ús
de les xarxes socials. En el moment que la persona afectada per la publicació no
constitueix una figura d’interès públic i la difusió de la seva imatge no complementa de
manera necessària una notícia de rellevància pública, garantida per la llibertat
d’informació recollida en l’Article 20 de la Constitució Espanyola.

Amb l’objectiu de fer difusió de la imatge d'un tercer obtinguda de les xarxes socials
requereix el consentiment i autorització de la persona que va publicar originalment la
imatge o, en alguns casos, el consentiment de la persona que apareix a la imatge. El
dret a l’honor, la intimitat i la imatge constitueix un dret fonamental recollit en l’Article 18
de la Constitució Espanyola.

2. Enumera els fets que porten a la STS que has llegit. Identifica la jurisdicció
que la dicta i les parts que intervenen en el procés.
Primerament, la víctima Rita es realitza a si mateixa unes gravacions eròtiques que
emmagatzema al seu ordinador. Amb posterioritat, la víctima tracta d’eliminar aquestes
gravacions i les deposita en la “paperera de reciclatge” de l’ordinador. En el moment que
l’ordinador es troba en una empresa per la incorporació d’una gravadora de CDs totes
les dades i material multimedia, un dels treballadors recupera aquestes gravacions
eròtiques, les emmagatzema pel seu ús personal i realitza diverses còpies que
distribueix als coneguts i habitants de la petita localitat d'Ordes a la provinica de La
Coruña mitjançant CDs.

Aquells que reben aquestes còpies de les gravacions eròtiques continuen amb la difusió
del material als habitants i coneguts de la localitat. Existeix una concatenació de difusió
del material de manera gairebé massiva, fins que la víctima descobreix gràcies a les
seves amigues la víctima descobreix la difusió del material multimedia sense el seu
consentiment. Finalitzant, amb la denúncia a la Guàrdia Civil i posterior Procediment
Abreujat al Jutjat d’Instrucció número 1 d’Ordes.

L’Audiència Provincial de La Coruña Secció Primera, condemna a Silvio, treballador i

primer difusor del contingut multimedia, com a autor responsable d’un delicte de
revelació de secrets amb una pena d’un any i nou mesos de presó, juntament amb una
indemnització de 15.000 euros a la víctima. A una part dels acusats els condemnats a
set mesos de presó, una multa de 1.800 euros i una indemnització de 3.000 euros a la
víctima; altra part dels acusats són condemnats a onze mesos de presó, una multa de
1.800 euros i una indemnització de 5.000 euros, la qual es diferencia de l’anterior part
dels condemnats per la pujada del material multimedia a pàgines web d’Internet.

En última instància, els acusats Romeo, Samuel, Jose María, Carlos Ramón, Sergio,
Victorio, Tomás, Luis Andrés, Jesús Luis Juan Ignacio, Pedro Francisco, Marco Antonio
y Agustín, mitjançant la seva representació jurídica presenten un recurs de cassació que
arriba a la Sala Penal del Tribunal Suprem.

3. Quina és la ratio decidendi de la Sentència del Tribunal Suprem? En altres

paraules, quin és l’argument principal que utilitza el Suprem per dictar la
resolució?

L’argument principal del Tribunal Suprem per la desestimació del recurs de cassació és
el compliment del dret a la tutela judicial efectiva (recollit en l’Article 24 de la Constitució
Espanyola), el qual consideren vulnerat els condemnats Romeo, Samuel, Jose María,
Carlos Ramón, Sergio, Victorio, Tomás, Luis Andrés, Jesús Luis Juan Ignacio, Pedro
Francisco, Marco Antonio y Agustín.

Juntament, amb el compliment de la condemna aplicada per l'Audiència Provincial de La

Coruña, aplicant l’Article 197.3 del Codi Penal.

4. Aporten les xarxes socials cap element diferenciador front la protecció de

drets fonamentals?  Existeix alguna diferència significativa entre la
 possible vulneració de drets fonamentals en l’era analògica o en l’era
digital (amb les xarxes socials)?

Les xarxes socials han tingut un impacte significatiu en la manera en què s'exerceixen i
protegeixen els drets fonamentals. Si bé no existeix una diferència inherent entre l'era
analògica i l'era digital en termes de drets fonamentals, l'ús generalitzat de les xarxes
socials ha plantejat nous desafiaments i oportunitats per aquests drets.

Una de les principals diferències entre l'era analògica i l'era digital és l'acceleració de la
comunicació i la difusió d'informació. Les xarxes socials permeten una connexió
instantània i global, cosa que pot ser beneficiosa per a la difusió de notícies i la defensa
dels drets fonamentals. Les persones poden comunicar-se i organitzar-se ràpidament
per a la defensa de causes socials i denunciar violacions dels drets humans. Les xarxes
socials han jugat un paper important en les protestes socials i els moviments de canvi a
nivell mundial.

No obstant això, les xarxes socials també presenten desafiaments en la protecció dels
drets fonamentals. Algunes de les preocupacions clau són les següents:

En aquest cas, indicant la importància de la privadesa. Les xarxes socials solen

recopilar gran quantitat de dades personals dels usuaris. Això planteja qüestions sobre
la privadesa i el control sobre la informació personal. Les empreses de xarxes socials
han estat criticades per les seves pràctiques de recopilació i ús de dades, així com per
les filtracions de dades que poden comprometre la privadesa dels usuaris.