Lectures Tema 4.

Els Conceptes Jurídics

Bàsics
Els Conceptes Jurídics Bàsics, Marisa Iglesias Vila

Pàg. 9 – Pàg. 22
Segons l'autor, la Personalitat Jurídica és l'Aptitud General per ser destinatari de les
Normes Jurídiques, com una Noció bàsica del Dret per identificar els Subjectes Normatius,
a qui es dirigeixe les Normes Jurídiques que estableixen Drets i Obligacions. Les Teories
de Personalitat Jurídica es basen en quines entitats són Subjectes de Dret, els humans
són Persones Físiques; aquests són els destinataris naturals de les Normes Jurídiques
(Idea que genera el concepte de Drets Humans, Raons Morals). Les Persones Físiques
poseeixen dues Ideas relacionades: la Capacitat Jurídica, es l'Aptitud de ser Subjecte de
Drets i Obligacions, i la Capacitat d'Obrar, l'Aptitud per dur a terme Actes Jurídics Vàlids;
diferent en Individus, determinat per la Maduressa i el Domini de la Voluntat.

Una Persona Jurídica o Entitat Col·lectiva és una Agrupació Organitzada d'Individus per obtenir
una Finalitat Col·lectiva, quan aquesta Entitat compleix les Condicions determinades en
l'Ordenament és un Subjecte de Dret. Existeixen Teories basades en Contradiccions en relació a
la naturalessa de les Entitats Col·lectives: les Realistes, assumeixen que les Entitats tenen
Independència, quan l'Ordenament atorga la Personalitat Jurídica només les reconeix (Ex: Pobles
i Nacions). Altres Teories, defensen que només són Construccions Jurídiques útils; Ficcions
(Savingny), Conjunt de Normes amb Unitat (Kelsen) o Estructures Conceptuals amb Funcions
(Hart), reduint les Enitats al propi Individu.

Existeixen Teories per tractar als Animals com Subjectes de Dret, atorgant Capacitat Jurídica.
Existeixen dues línies: Assimilacio amb Entitats Col·lectives, assignant Normes per Raons Morals,
i l'Assimilació amb Persones Físiques.

El Dret Subjectiu és una Noció per establir vincles en un Conjunt de Normes i la Protecció
d'Interessos, Necessitats o Eleccions del Subjecte amb Personalitat Jurídica. La Qüestió
Conceptual principal del Dret Subjectiu: distingir aquesta categoria d'altres Categories Jurídiques.

· El Dret Subjectiu reduït a altres Categories Jurídiques. L'Anàlisi de l'Ús del Llenguatge del Dret
Subjectiu indica que esta relacionat amb altres Categories Jurídiques. La Teoria Pura del Dret
(obra Kelsen), defensada per Kelsen i per Hohfeld, indica que un enunciat de Dret Subjectiu es
refereix a Normes que formen el Dret Objectiu; entén el Dret Subjectiu com Estructures
Normatives en relació al Sistema Jurídic.

Kelsen, distingeix 4 Sentits Bàsics del Dret Subjectiu: Dret Subjectiu --> Conducta NO prohibida
pel Dret Objectiu, Dret Subjectiu --> Permissió Administrativa (Autorització d'Òrgan Competent),
Dret Subjectiu --> Obligació dels altres sobre la teva Persona, i Dret Subjectiu --> Sentit Tècnic
(Poder Jurídic per Norma atrogada); Kelsen pretén explicar com el Llenguatge dels Drets tradueix
un Conjunt de Normes de Dret Objectiu. Rebutja les Teories Tradicionals del Dret Subjectiu: Teoria
de l'Interès --> Interès protegit per Ordenament Jurídic, i la Teoria de la Voluntat (Elecció) -->
Poders Jurídics de l'Individu, per prevaldre Voluntat i Eleccions. Hohfeld, distingeix 4 Situacions
Jurídiques dels Drets Subjectius: Deure, NO Dret, Subjecció o Incompetència; les Pretensions són
Drets Subjectius, són Situacions relacionades amb Deures Jurídics. Hohfeld mostra als Juristes
que les Relacions Jurídiques són una vinculació de Drets i Deures. Els Drets Subjectius com a
reflexe dels Deures Jurídics, traduïts al Llenguatge Jurídic; els Deures formen part del Dret
Subjectiu, Idea defensada per partidaris de NO tenir un Dret si NO existeix cap Norma que ho dicti
(Visió Positivista). En aquesta forma de entendre el Dret, existeix una Prioritat Lògica dels Deures
sobre els Drets, les Normes Primàries que reconeixen Drets no són Normes, ja que NO incorporen
Sancions.

· El Dret Subjectiu com una Categoria Jurídica Distintiva. La principal Crítica a Hohfeld és que
confon els Drets amb Tècniques de Protecció dels Drets, Laporta defensa que relacionar els Drets
i els Deures impedeix entendre les relacions d'un Ordenament Jurídic. Introduïr un Dret Subjectiu
a un Ordenament Jurídic es pot fer: reconeixent a nivell Legislatiu i una vegada es troba a
l'Ordenament, s'apliquen Tècniques de Protecció dels Drets. Laporta i la Concepció Jusnaturalista,
defensa que un Dret és una Facultat o Poder Moral que es troba abans de les Accions/Pretencions
i Poders Normatius, protegit per l'Ordenament Jurídic; NO troben distinció entre Drets Morals i
Drets Judicials. Per Raz, el Dret Subjectiu el defineix a partir dels Interessos que poden justificar
Deures Jurídics, encara que dona prioritat als Drets sobre els Deures. El Dret constitueix una Raó
Jurídica per reclamar Mecanismes de Protecció, afirmant que els Drets són Fonaments dels
Deures. Segons Raz, els Deures són generats per Drets, existint consideracions que limiten
aquests Deures; encara que depén dels Drets, Dret Fonamental o Dret de Decisió
Legislativa/Contracte.

>Segons Ferrajoli, aquesta confusió entre Drets i Tènciques de Protecció dels Drets genera
pràctiques Negatives en un Sistema Constitucional. La equiparació dels 2 conceptes enfonsaria
les conquestes Constitucionals: Internacionalització dels Drets Fonamentals i la
Constitucionalització dels Drets Socials, com es pot percebre, són Deures que requereixen de
Garanties a l'Ordenament Jurídic.

>Segons Dworkin, els Drets són “Triomfs” davant la Pressió de la majoria. El Dret Subjectiu ofereix
Raons Especials que prevalen als Interessos Col·lectius; un Dret pot ser vençut per un altre ne un
Balanç de Principis. El Discurs del Dret permet justificar les Tènciques de Protecció dels Drets,
defensant un Sistema on les decisions de les Autoritats estan sotmeses a un Esquema de
Principis.

· Conclusió. La Consideració de Drets Subjectius com Raons per l'Acció o Fonament de Deures,
afectant la visió de Dret com conjunt de Normes dictades per les Autoritats. La visió de Dworkin
agafa força amb Drets Fonamentals com Criteris de Validesa Jurídica, amb Drets que han estat
reconeguts per Principis Jurídics. L'existència d'una Constitució amb Drets Fonamentals protegits
per una Justícia Constitucional, afavoreix als Ordenaments Jurídics; si estiguessin en mans de les
mateixes Autoritats serien superflus com a Límits en l'Activitat Legilativa. La Implementació
d'aquests Drets implica Divisió de Treball dels Poders de l'Estat, una Raó per Acció Institucional.

La Funció del Dret Subjectiu és diferents depenent la Posició adoptada: la que redueix el Dret
Subjectiu a altres Categories Jurídiques o si el Dret Subjectiu és una Categoria Jurídica Distintiva.

Pàg. 37 – Pàg. 47
Segons l'autor, la Personalitat Jurídica és una Noció Fonamental per entendre la vinculació
de les Normes, els Destinataris i l'Ús del Poder per part de les Autoritats. Un Subjecte de
Dret NO pot rebre una Conseqüència Jurídica si NO es Responsable.

Seguint a Hart en l'Anàlisi del Concepte Responsabilitat trobem 4 Sentits:

1) Responsabilitat com a Causalitat; per definir qui ha causat un determinat Resultat (Ex: Llamp --
> Incendi), NO Implicació Jurídica o Valoració Moral i rellevant en la Responsabilitat Jurídica.

2) Responsabilitat com a Capacitat; Capacitat per dirigir la Conducta (Ex: Deficiència), rellevant en
la Responsabilitat Jurídica.

3) Responsabilitat com a Funció; els Deures associats a un càrrec (Ex: Educació Fills --> Pares),
Accions per Desenvolupar les Funcions.
4) Responsabilitat com a Reacció; Acció Jurídica o Moral davant un Acte, Reacció Negativa o
Positiva (Ex: Salvar a una persona), pot determinar les Conseqüències.

La Responsabilitat Jurídica, s'entén com una Persona o Entitat Juridicament Responsable aquella
que pot rebre Conseqüències Jurídiques dels seus Actes; Responsabilitat Moral, s'entén com una
Conducta reprovable per vulnerar un Principi Moral. L'Assignació de les Conseqüències Jurídiques
està basat en un Anàlisi de la Responsabilitat Jurídica, existint 2 tipus de Raons per justificar
l'Atribució de Responsabilitats Jurídiques: Mereixement --> Criteri que regeix el Model de la
Responsabilitat Subjectiva, i l'Equitat --> Base del Model de la Responsabilitat Objectiva.

· Model de Responsabilitat Subjectiva. Un dels Fonaments Bàsics de l'Atribució de

Responsabilitat en el Dret, quan es rep s'apliquen Reaccions Jurídiques Negatives;
Responsabilitat merescuda. Les Característiques són:

> És una Responsabilitat Directa. Les Persones són Agents Morals que actuen lliurement, amb
Sentit de Justícia i Conscients dels Efectes dels Actes, per tant, podem atribuir Obligacions. La
Responsabilitat Subjectiva és Personal, només aquells que han realizat una Conducta Reprovable
poden respondre.

> És una Responsabilitat per Danys a Tercers. El Mereixement d'una Reacció Negativa a un fet
que provoca un Dany. 1r Només es poden reben Conseqüències Jurídiques pels Actes (NO
Pensaments), NO es pot rebre Conseqüències Jurídiques per un Caràcter Personal. 2n S'ha de
constituir una Afectació Il·legítima als Drets protegits de Tercers.

> És una Responsabilitat Intencional o per Culpa. Es mereix una Reacció Negativa quan hi ha una
Connexió Psicològica entre Subjecte i Acte. L'Expressió Jurídica mens rea, indica que un Subjecte
és culpable si la ment ho és, NO només els Actes; es troba en Facultats.

El Model de Responsabilitat Subjectiva és el que regeix als Estats Liberals, maximitzant les
Llibertats fins que interfereix en la dels altres. Als Ordenaments Jurídics de l'Estat Modern, trobem
consideracions Perfeccionistes, Moralistes o Paternalistes; Conseqüències Jurídiques per
Pensament o Caràcter.

· El Model de la Responsabilitat Objectiva. Existeixen situacions de Danys Socials en els quals

NO es rep Conseqüència Jurídica, i es pot Distrubir els Costos d'aquests Resultats. L'Equitat com
Principi de Justícia Social, busca un Equilibri entre Càrregues i Beneficis, anomenada
Responsabilitat Equitativa. La Responsabilitat Objectiva NO fa Valoració Negativa d'una Conducta,
NO determina una Reacció Negativa, sino una Assignació dels Costos. Existeixen 3 opcions en la
Distribució dels Costos Socials:

> Distribució Natural del Dany. NO-Intervenció si és Producte de l'atzar, Opció Imparcial utilitzada
en Costos Socials de poca importància (Ex: Ceràmica trencada). En el cas de Costos Socials de
major importància, una Càrrega important posaria una Situació de Desavantatge poc Equitativa.

> Desplaçament de Costos a Tercers. Assignar la Responsabilitat a un Tercer de qui ha rebut el

Resultat Lessiu (Ex: Fabricants a la Compra/Venta i Assegurances).

> Redistribució Universal dels Costos. Redistribuir els Costos a tota la Societa és l'opció Equitativa
davant de Costos Socials elevats, mitjançant l'Estat que es finança amb impostos; els quals han
de ser progressius per augmentar l'Equitat.

La Responsabilitat Objectiva és una Responsabilitat Equitativa que Distribueix els Costos Socials,
basat en una Estructura de Cooperació Social que Equilibra les Càrregues i els Beneficis.

· Supòsits de Responsabilitat Difícils d'ubicar. Els 2 Models són el Fonament de l'Atribució de

Responsabilitat als Estats Liberals. Encara que existeixen casos en els quals NO es poden aplicar
aquests Criteris, ens centrarem en 2 Supòsits:
> Responsabilitat per Negligència. Segons Kelsen, una Situació que ha produït Danys a Tercers
fruit de Negligència, fora de la Responsabilitat Subjectiva, degut a que queden exclosos aquestes
on NO hi ha Connexió Psicològica, mens rea; encara que, es pot considerar l'existència d'un
Vincle Psicològic Potencial en la Previsió.

> Responsabilitat Indirecta i Vicària. L'Assignació de Responsabilitat d'Actes d'altres NO vinculada

a un Judici de Mereixement. La Responsabilitat Subjectiva és Directa, en alguns Supòsits de
Responsabilitat Indirecta trobem un Judici de Mereixement: cupla in vigilando i culpa in eligendo.
Per tant, existirà una Responsabilitat Subjectiva Indirecta pels actes d'un Tercer sobre el qual es té
un Deure de Cura que no s'ha satisfet de la manera adequada.