Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de

la membrana

Parlarem de:

Aquests principis ajuden que el transport funcioni.

1
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

1. (MANTERNIR QUIMICA DIFERENT A INTERIOR I A EXTERIOR.)

Això es veu amb ions inorgànics (majoritàriament). Concentracions diferents a interior i a

exterior.
Sodi i clorur  concentracions baixes interiors, altes exteriors.  gràcies a proteïnes que
tenim a la membrana  pas selectiu de determinades substancies.  importació o
exportació de substancies.

2
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

2. BICAPES LIPIDIQUES

La velocitat de difusió de les substancies a traves de la membrana depèn de la vida de la

molècula que vol passar a traves de la membrana i les seves propietats de solubilitat.
Membrana  bicapa lipídica. Interior hidrofòbic. No afavorirà el pas de substancies
hidrofiliques.
Benze  apolars  poden a travessar perfectament a la membrana.
Tenim substancies polars que poden a travessar la membrana.  molècules petites com a
aigua.  es un dipol. Canals específics.
Etanol també pot passar la membrana i glicerol també.  un cert dipol.  al ser petites
poden passar.
Glucosa ja no pot a travessar a la membrana  per culpa de la mida  son grans.
Ions  tenen carga  tampoc poden passar a pesar de que son petits.

MOLECULES GRANS POLAR I IONS NO PASSAEN.

ES MOLT LENT AQUEST PAS.  NECESSITEM PROTEINES QUE ACTUIN COM A
TRANSPORTADORS.  ESPECIALITZATS.

3
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

3. PROTEINES DE MEMBRANA TRNASPORTADORES  DOS TIPUS:

Transportadors: proteïnes que tenen parts mòbils. Son com maquines moleculars.
Poden agafar una substancia del interior i treure-la al exterior.  proteïna s’enllaca amb
aquestes substancies  canvia la conformació (configuració tridimensional) per moure
una altra substancia.
Son molt especifiques.  s’han de enllacar amb el lloc actiu de la proteïna. No es cap
enzim. També de exterior a interior.

Canals: son proteïnes que formen un porus a la bicapa lipídica. A dintre tenim un medi
hidrofilic (aigua) i a la part de la proteïna, tenim els grups funcionals dels aminoàcids
hidrofòbics.  passar determinades substancies  en funció de la seva vida i de seva
carrega (ions positius i negatius).

La velocitat de difusió es més alta en canals que transportadors.  canvi de

configuració de proteïna.  específics (anions i cations).

4
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

No totes les substàncies poden creuar la membrana.

no totes les membranes cel·lulars son iguals.

Per cada tipus de substancies  transportador específic.

Orgànuls  diferents tipologies de transportadors  per exemple  lisosomes  on es

produeixen reaccions hidrolítiques  pH baix  es trobarem transportadors de protons
 des de citoplasma cap a lisosoma  per baixar el pH a dintre de lisosoma i afavorir
aquestes reaccions.  un medi àcid a dintre i a citoplasma el pH no varia  gracies a
transportador i membrana que separa interior de exterior.

Per exemple al mitocondri  transportadors del piruvat  relacionada amb evolució de

ATP  hi ha transportador de ATP (moneda energètica)  poder a travessar la membrana
 per arribar a altres orgànuls i cèl·lules.

Un mateix transportador que entri i surti dues molècules diferents  combinar en un

mateix temps.

Quan el moviment de una substancia es a un sentit  TRANSPORT UNIPORT.

Hi ha transportadors que poden transportar dues molècules a mateix temps diferents 
TRANSPORT SIMPORT.
Transportadors que mouen una substancia a un sentit i una altra substancia diferent al
sentit contrari TRANSPORT ANTIPORT.

5
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

El moviment de dins a fora i de fora a dins.

Els soluts creuen la membrana mitjançant dos tipus de transport:
- Transport actiu. Es el moviment en direcció diferent. Anem de una zona on la
concentració es baixa a una zona on la concentració es alta. En contra de gradient.
 no es un moviment natural  en contra de equilibri química  per tant hem de
aportar energia.  per poder moure una substancia en contra del gradient de la
concentració.

- Transport passiu. Es quan el moviment es a favor de gradient de concentració.

Movem una substancia des de una zona de gran concentració de subst. A la que hi
ha menys concentració de subst. De manera natural les substancies travessen la
membrana. DE CONC ALTES A BAIXES. No requereix energia.

GRADIENT DE LA CONCENTRACIÓ: com al motor que ens permet moure substancies a traves
de la membrana. Ens determinarà si necessitem gastar energia o no.

6
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

En el cas dels ions, es parla de gradient electroquímic.  ens fixarem en conc. I la carrega.
Generalment, hi ha un potencial elèctric a les dues bandes de membrana. Es a dir, a part
exterior la membrana es positiva i a part interior, la membrana es negativa.

7
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

Per exemple: cas A. ions positius a exterior. Sodi, potassi,... el moviment esta doblement
afavorit. Per que la conc es mes gran en exterior que interior. Carregues positives atretes
per la banda negativa de interior de la membrana.

GRADENT DE CONC. IMPORTANT PER SUBSTANCCIES NO CARREGADES.

GRADENT ELECTROQUIMIC  COMBINACIO DE CONCENTRACIO I DIFERENCIA DE

CARREGUES ENTRE ELS DOS COSTATS DE LA MEMRBANA  IMPORTANT PER SUBSTANCIES
CARREGADES.

Transport passiu:

Difusió simple: es el pas de substancies a traves de bicapa lipídica. Sense utilitzar cap
transportador  poden a travessar substancies que siguin solubles en la bicapa lipídica.
Certa selectivitat. Passaren la bicapa lipídica a favor de gradient. No la podem forcar la
difusió simple. També passaren a favor del gradient electroquímic. Passaren fins que la
concertació de dins i fora siguin la mateixa  equilibri químic.
Ex.: molt gasos que poden a travessar de la membrana oxigen, nitrogen,...

8
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

Difusió facilitada: es on hi ha proteïna el que ens ajuda el pas a traves de la membrana.

Poden ser canals o transportadors. A favor de gradient de concentració o electroquímic.
Aminoàcids carregues negatives o positives.
Ex.: porines (canals).

Ex.: (transportador).

9
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

Enllacen només D-glucosa. A favor de gradient de concentració.

Per mantenir el gradient, el organisme que fa?

Fosforila (afegeix un fòsfor a) la glucosa per tenir glucosa-6-fosfat. Ja no encaixa amb aquest
transportador i no pot sortir a fora.  emmagatzemem la glucosa-6-fosfat en forma de
glicogen.  polímer dins de la cèl·lula en forma de glucosa.

Quan la concentració de glucosa a la sang disminueix. Es fa aquest transport.

Fer esport  glicogen.

1. Els transportadors generalment son més ràpids que la difusió simple. Sobretot son
específics. La difusió simple no es especifica.
2. Uns s’arriben a saturar (els transportadors) i ja no pot anar més ràpid.

10
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

3. Certa competició en el cas de transportadors tipus proteïna.

4. Els podem activar o inactivar mentre que la difusió simple funciona fins a equilibri.
No la podem aturar. En canvi, els transportadors sí podem parar.

Osmosi: el que travessa la membrana, no es el solut sinó que es el dissolvent. Es dona quan
membranes que son permeables a un dissolvent de solució.  cèl·lules: dissolvent es aigua.
Aigua intenta equilibrar les conct. De exterior e interior de la cèl·lula.  aigua pot a
travessar la membrana. Fenomen natural. La cèl·lula lluita contra aquest fenomen de
osmosi.

11
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

Les cèl·lules animals  lo que fan es que treure ions del interior cap a exterior  mantenir
las conct, semblants i evitar la entrada massiva de aigua cap a dintre.
Les cèl·lules vegetals formen vacuoles a interior de la membrana plenes de aigua. Tenen
paret de cel·lulosa que també els permet que manté la forma de la cèl·lula (aigua).

Vacuoles: liposomes plens de aigua.

12
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

Fenomen biològic aplicat a la vida quotidiana però també a la industria:

Procés de osmosi inversa. si tenim dos basos que estan comunicats amb una membrana que
es permeable a aigua de manera natural aquest sistema tendeix a equilibrar les
concentracions i com que aquests soluts no poden travessar a traves de la membrana,
l’aigua a travessa aquesta membrana. De manera que arribaríem a un equilibri en la que
teníem dues alçades diferents. La diferencia de alçada es coneix com a pressió osmòtica.
La osmosi inversa lo que fa es que fa el procés al reves. Afegim energia. Pressió superior de
la pressió osmòtica (pressió una banca) per passar només aigua de canto més concentrat a
canto menys concentrat.  al final tindrem aigua totalment pura.

Una aplicació de això es la eliminació de alcohol a la cervesa.  membranes que son

permeables a alcohol. Hem de portar energia. Procés de osmosi inversa.

El darrer tipus de transport passiu es: diàlisi (ultrafiltració).

13
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

Altre sistema de transport a favor de gradient. En el cas de la diàlisi, hi ha moviment de

dissolvent i solut a traves de una membrana.
Membrana permeable en determinats tipus de compostos. Aquests compostos a travessen
a la membrana de una zona més concentrada a una zona menys concentrada.
Certa pressió hidrostàtica.

Ex.: ronyons. Codificar la sang  diàlisi.

Quan apliquem pressió a aquest sistema  codificar aigua  industries.

A FAVOR DE GRADIENT  TRANSPORT PASSIU

TRANSPORT ACTIU  EN CONTRA DE GRADIENT DE CONCENTRACIO O EN CONTRA DE
GRADIENT ELECTROQUIMIC.
 necessitem algun tipus de energia que ajudi en fer el transport.
Energia que pot ser en forma de ATP o be energia obtinguda a partir de la llum. 
aconseguir moure una substancia a traves de la membrana en contra de la seva gradient.
El tipus de transport actiu que consumim energia (química o lluminosa)  BOMBES.

14
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

Transport actiu primari (bombes).

Transport actiu secundari (o transport acoblat): aprofitar un gradient de concentració de
fora cap a dintre (per exemple per moure un solut de interior cap a exterior) en contra de
gradient energia. El motor del transport: gradient de concentració.

Ex.:

15
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

En el diagrama, estem davant de una proteïna integral transmembrana que es la proteïna

que fa un transport actiu simport. Es una proteïna antiportador  sodi i potassi.  movent
en contra de la seva gradient. Sodi en contra de gradient electroquímic cap a exterior i
potassi en contra de gradient de concentració. Potassi va de una zona positiva a una zona
negativa. El sodi al reves. Aquest tipus de proteïna es coneix amb el nom de longa.
Consumim energia  ATP passa a ADP.

Part fora  aminoàcids hidrofilics. Si ha carbohidrat, també estarà en la part exterior.

Part que atravessa la bicapa lipídica  aminoàcids hidrofòbics.
Centre actiu (lloc de unió)  transporten ions  aminoàcids hidrofilics i segurament
carregats.  si la zona es positiu, aminoàcid es negatiu.

A la part interior  ambient aquos  aminoàcids hidrofilics. Tindrem un altre lloc de unió
 obtenció de energia de ATP a ADP.

DE QUE SERVEIX AIXO? Normalment aquestes bombes de transport estan acoplades amb
una altra proteïna de transport actiu secundari.  la cèl·lula genera un gradient

16
Biologia i bioquímica general Tema 3: Transport a traves de
la membrana

electroquímic de sodi (exemple de adalt).  el sodi es creu per fora  molt sodi de exterior
i a interior.  altres proteïnes secundaries  aprofitar el gradient de concentració que hem
generat per entrar el sodi a favor de gradient i crear una substancia en contra de gradient 
gastar-se energia. La bomba gasta energia per generar gradient de concertació per fer un
altres transports.

QUINS PASOS HI HA EN EL TRANSPORT DE SODI I POTASSI?

La bomba esta en una configuració en la que es capaç de unir el sodi que hi ha a dintre de
cèl·lula. Per fer la unió, necessita un cert consum de energia. afegeix fosfat a proteïna i això
fa que la proteïna canvia la configuració tridimensional i exposa un sodi a exterior. Canvia el
lloc actiu i surt cap a exterior. Sodi cap a exterior  consumim energia.  centre actiu
capaç de enllacar amb potassi que esta al exterior.

ES UN PROCES ANTIPORT.

Endocitosi i exocitosi

Les cèl·lules poden fer endocitosi i exocitosi.  Importar o exportar determinades

substancies.

17