Download as docx, pdf, or txt
Download as docx, pdf, or txt
You are on page 1of 12

Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i

classificació dels organismes

Que es la taxonomia?
Es una ciència que ve del segle XVIII que classifica els organismes. (Es la ciència
de la classificació, en aquest cas aplicada als organismes vius. Classificar vol dir
agrupar els organismes en grups o taxons.)
Serveix per classificar i podem aplicar en moltes coses.

- Un sistema binomial: cada tipus de organisme té un nom i un cognom.

La taxonomia té tres bases (apartats):


 Classificació: La classificació és l'organització dels organismes en grups o
tàxons, en funció de semblances mútues o del parentiu evolutiu.

 Nomenclatura: La nomenclatura és la branca de la taxonomia que


s'ocupa de l'assignació de noms a grups taxonòmics, de conformitat amb
normes establertes.

 Identificació: La identificació constitueix el costat pràctic de la taxonomia


que consisteix a establir que un organisme determinat pertany a un
tàxon reconegut.

Nomenclatura

Classificació

Identificació
Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

Els diferents estadis que es pot fer classificar un organisme el més general es el
DOMINI o super regne. I a partir de aquí va augmentant el numero de grups.
Els dominis han anat canviant amb el temps. En 1735 quan es va començar
(inventar) la taxonomia dels animals hi havia un sol domini  domini natural.

La classificació ha anat variant amb el temps, d’acord també amb els avenços
científics d'identificació i caracterització dels microorganismes (anàlisis ADN i
ARN). De fet la classificació dels organismes ha anat també evolucionant. Des
de l’inicial en el que hi havia només 1 domini, passant per 2, 3 o 5 dominis.
La classificació més utilitzada és la de Woese de 1990 que organitza als
organismes en 3 dominis
Acytota (acel·lular) es un dominio o imperio propuesto que agrupa plásmidos,
priones, transposones, virus y viroides. En 1990 desapareixen aquestes.
Nucleacuea: virus i viroids
Aminiacuea: prions
Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

Cada un d’aquests dominis esta subdividit en


- Domini, la categoria que separa els éssers vius per les seves
característiques cel·lulars. Per aquesta raó, hi ha dos sistemes de
dominis: el més antic (Prokaryota i Eukaryota), i el més recent (Archaea,
Bacteri i Eukarya).

- Regne: aquesta categoria divideix els éssers vius per la seva naturalesa
en comú. Archaea i Bacteria són tant regnes com dominis, per ser
unicel·lulars, procariotes i diferenciar-se en altres característiques
bioquímiques i biofísiques. El domini de Eukaryota es divideix al seu torn
en quatre regnes: Protista (organismes unicel·lulars i eucariotes com les
cèl·lules), Fungi (organismes heteròtrofs com fongs i llevats), Plantae
(organismes autòtrofs sense locomoció) i Animalia (organismes
heteròtrofs i locomotors)

- Filo o divisió en el cas de les plantes es parla de divisió en lloc de Filo. La


categoria que agrupa els éssers vius pel seu mateix sistema
d'organització. Exemple: en el regne animal, els bivalves, els
gasteròpodes i els cefalòpodes tenen el mateix tipus de teixits,
reproducció, òrgans i sistemes, per tant s'agrupen en el tall Mollusca.

- Classe. Els talls (o divisions) es divideixen en classes per les


característiques més comunes que hi ha entre ells, és a dir, per les
Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

semblances més grans que hi hagi entre els integrants d'un tall. En el tall
Mollusca, per exemple, hi ha milers de mol·luscs i alguns d'ells, per
absència de petxina, s'agrupen en la classe aplacòfor.

- Ordre. També aquesta és una divisió de la categoria anterior; l'ordre és


una divisió de la classe que també es basa en característiques comunes
d'alguns éssers vius dins d'una classe. Dins de la classe Mammalia, per
exemple, es troba l'ordre Primats, que conté a tots els éssers vius amb
cinc dits, un patró dental comú i una primitiva adaptació corporal.

- Família és una divisió de la categoria precedent. Una família és


l'agrupació d'éssers vius amb característiques comunes dins del seu
ordre. Exemple: l'ordre Primats inclou la família Hominidae, que
comprèn als primats bípedes.

- Gènere. És la categoria taxonòmica que agrupa les espècies relacionades


entre si per mitjà de l'evolució. De la família Hominidae, per exemple, el
gènere Homo comprèn a Homo sapiens i els seus antecessors més
pròxims.

- Espècie. És la categoria bàsica. És usada per a referir-se a un grup


d'individus que compten amb les mateixes característiques permetent la
descendència fèrtil entre ells. Exemple: un ésser humà actual (Homo
sapiens) pot relacionar-se amb un altre humà de sexe oposat i reproduir-
se, tenint descendència fèrtil.

Ex.:
Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

Aquests tres dominis son:


  
• Eucariotes: Animals, plantes, fongs i protistes (la resta) ... Podem
distingir organismes multicel·lulars i unicel·lulars. Els multicel·lulars
tenen una gran diferenciació de cèl·lules i teixits.
• Arqueobacteris: metanogènics (produeixen metà), halobactèries
(ambients salins), termòfils … amb una composició química
característica. Els Arqueobactiris habiten en molts ecosistemes, però
també en llocs extrems com fonts tèrmiques àcides, profunditat dels
oceans, llacunes laobres ... Zones que poden ser semblants als primers
ambients a la terra.
• Eubacteris: la majoria dels bacteris, amb una composició química similar
a la dels eubacteris.
Els bacteris i arqueobacteris s'agrupen dins els procariotes.

Els arqueas i els bacteris (eubacteris) son organismes procariotes. Son cèl·lules
que no tenen nucli, al contrari de eucariotes. Les eucariotes tenen una
estructura eucariota. Aquestes cèl·lules tenen un nucli dintre en el qual hi ha
DNA protegida. DNA es el material genètic que esta protegida per una
membrana mentre que les procariotes el tenen lliure en el interior de la
cèl·lula, en el citoplasma.  DNA sense cap protecció.
Tenim procariotes abans de pinyol. El pinyol es refereix al nucli. La procariota
es un organisme més senzill.
Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

Les arqueas son organismes pot ser més primitius  ambients actuals
semblants a fa milions de anys (a prop de volcans, zones a aigües acides). 
tenen una composició química diferents amb els bacteris i procariotes.
Les arqueà no tenen nucli, son estructures procariòtiques.

*Gènere i espècie: la primera lletra de gènere en majúscula i espècie tot en


minúscula. Han de ser en cursiva o subratllat. ESCRIURE CORRECTAMENT UN
ORGANISME.
- Gènere: o intentar explicar la forma de organisme o referencia a una
persona el que va descobrir. Per exemple: Bacillus, Sarcina: forma de
paquet, Bordetella: Jules Bordet.
- Especie: generalment fa referencia a origen, el color del microorganisme
(principalment).
Entre gènere i espècie s’intenta explicar d’on ve el microorganisme.

Ex.: Estreptococcus mutants causa caries. Es un bacteri.


- La classificació:
Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

Regne: Bacteria
Filo: Firmicutes
Classe: Bacilli
Ordre: Lactobacillaes
Família: Streptococcaceae
Gènere: Streptoccocus
Espècie: Estreptoccocus mutans

Més exemples:
 Reinococcus radiodurans: resistent a la radiació
 Candidatus chloracidobactorium: té clorosomas i produeix clorofil·la.
Transforma la llum en energia química
 Desulfurococcus fermentans: produeix fermentació
 Starmerella bombicola: aïlla de de ruscs de borinots/abellots
(bumblebees)

Als bacteris els podem classificar, també, en funció de la seva forma

o Altre exemple que podem encontrar: Enterococcus sp


Starmerella bombicola ATCC 22214
Starmerella bombicola  NBRC 10243
Escherichia coli ATCC  25922
Escherichia coli ATCC  11229

(Referint a tota la espècie Enterococcus.) A vegades trobareu: XXXX sp. Es


refereix a tots els microorganismes del gènere Enterococcus
Els microorganismes muten molt ràpid. El el microorganisme acompanyat
d’un numero:
- Correspon a la soca. Es a dir un cultiu aïllat d’un microorganisme.
- Son les mateixes però de col·leccions diferents.
Starmerella bombicola ATCC 22214
Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

Starmerella bombicola  NBRC 10243


Mateixa col·lecció soques diferents
Escherichia coli ATCC  25922
Escherichia coli ATCC  11229
ATCC American Type Culture Collection
NBRC NITE (National Institute of Technology and Evaliation) Biological
Resoruce Center del Japó
CECT Colección Española de Cultivos Tipo (València)

Més característiques dels microorganismes que ens permeten caracteritzar-


los:
Hem vist taxonomia que es la caracterització més oficial.
Altres característiques no taxonòmicament que ens permeten agrupar els
diferents microorganismes en les seves diferents característiques:
- Per la forma

- Bacteris aerobis / anaerobis:


Consum d’oxigen

Microorganismes + matèria orgànica

+ O2 O2
(Aerobis) (Anaerobis)

CH4
CO2 CO2
H 2O H 2S
microorganismes H2O
I els facultatius ....
energia microorganismes
energia
Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

Organismes en terra hi ha de dos tipus:


- Els que consumeixen oxigen: aerobis
- Els que no necessiten oxigen per viure: anaerobis

Nosaltres som aerobis però hi ha bacteris que poden viure sense oxigen, no
només poden viure sinó que si hi ha oxigen, aquest oxigen es tòxic.  un grup
de arqueas per exemple.
Les reaccions químiques que fan els microorganismes es consumir matèria
orgànica. Consumir oxigen i com a resultat es donen CO2 i aigua en cas de
aerobis, els microorganismes consumeixen substrats per poder dividir-se i
reproduir-se  microorganismes nous i energia que s’allibera. A vegades
utilitzem aquesta energia i a vegades la perdrem en forma de calor.
El procés d’un bacteris de un microorganisme aerobi es diferent: metà (biogàs,
gas principal) per una banda, CO2, sulfhídric, hidrogen, aigua i microorganismes
perquè estan dividint.

Una altra classificació important de microorganismes es en funció de la seva


temperatura optima de creixement.
Si agafem un cultiu de qualsevol Escheria coli i agafem reactors diferents, cada
reactor té una temperatura diferent, veurem que en cada un de aquests
reactors, la velocitat de creixement dels organismes venia en funció de la
temperatura. Hi ha uns òptims de la temperatura de creixement i podem
classificar per elles.

Temperatura optima de creixement:


Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

Psicròfils, els trobem a oceans, aigües permanentment congelades, aliments


refrigerats.
Hipertermofils (>80°C), els trobem a zones volcàniques, fonts hidrotermals.
Hi ha microorganismes que viuen a temperatures per sobre de la temperatura
de vaporació d’aigua. Hi ha altres que viuen pràcticament a la temperatura de
congelació d’aigua.

La altre forma de classificar els organismes seria en funció de la font de carboni


que utilitzen. La vida de la terra es basa en carboni. Tots els organismes i
microorganismes han de tenir de una forma carboni, han de menjar el carboni
de alguna manera.

Origen de la font de carboni:

 Heterotròfics: organismes que obtenen la font de carboni a partir de


matèria orgànica. Nosaltres som heteròtrofs. Mengem matèria orgànica i
de aquesta matèria orgànica, obtenim carboni per produir
macromolècules noves.
 Autotròfics: organismes que obtenen la font de carboni a partir de fonts
de carboni inorgàniques (CO2; carbonats…). Les plantes son de aquest
grup. Agafen CO2 de atmosfera i el transformen a molècules orgàniques
perquè puguin créixer. Les plantes en general no agafen matèria orgànica
sinó que el carboni que utilitzen ve principalment de CO2.

La ultima forma de classificar els organismes seria en funció de la font de


energia. Tots necessitem energia per créixer, dividir-nos.

Origen de la font d’energia:

 Fototròfics: organismes que obtenen l’energia a partir de la llum.


Capaços de convertir la llum en font de energia per fer processos
metabòlics (plantes, alguns microorganismes).
 Quimiotròfics: organismes que obtenen l’energia a partir de compostos
químics reduïts i els utilitzen com a donadors d’electrons en el
metabolisme respiratori:
Litòtrofs: utilitzen compostos inorgànics.
Organòtrofs: utilitzen compostos orgànics.
Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

Exemples:

Quimiotrofics: bactèries del sofre, bactèries del nitrogen, bactèries del ferro,
bacteries de l’hidrogen.
Las bacterias del hidrógeno son quimioautótrofas facultativas capaces de
utilizar hidrógeno molecular como fuente de energía:
1H2 + ½O2 → H2O + 57 kcal/mol

Los organismos quimiótrofos o quimiosintéticos son aquellos capaces de


utilizar compuestos inorgánicos reducidos como sustratos para obtener
energía y utilizarla en el metabolismo respiratorio. Es una facultad conocida
con el nombre de quimiosíntesis. Estos pueden ser quimioautótrofos o
quimioheterótrofos.
Al igual que los fotoautótrofos (como algas y plantas) los quimioautótrofos
utilizan el CO2 como fuente principal de carbono, pero a diferencia de ellos, no
utilizan la luz como fuente de energía sino que la obtienen por oxidación de
compuestos inorgánicos reducidos, tales como NH3, NO2-, H2, formas
reducidas del azufre (H2S, S , S2O3-) o Fe2+. Su carbono celular deriva del CO2
y es asimilado mediante las reacciones del ciclo de Calvin, de modo análogo a
las plantas. Como resultado de su capacidad distintiva de crecer en medios
Biologia i bioquímica general Tema 1: Taxonomia i
classificació dels organismes

estrictamente minerales, en ausencia de luz, estos organismos son


denominados con frecuencia quimiolitótrofos (de lithos, roca).
Por el contrario, los organismos quimioheterótrofos (o simplemente
heterótrofos), como los animales y los hongos, oxidan moléculas orgánicas
reducidas, como la glucosa (vía glucólisis), los triglicéridos (vía beta oxidación)
o los aminoácidos (vía desaminación oxidativa) para obtener energía
metabólica (ATP) y poder reductor; además, son incapaces de usar del CO2
como fuente de carbono.

You might also like