DILEMA MORAL

La base tècnica d’un dilema moral és: una situació d’importància moral molt gran en la vida
d’una persona amb una dificultat o impossibilitat de decidir entre dos cursos d’acció. Hi ha una
avaluació de les conseqüències dels dos cursos i es veu que els dos comporten conseqüències
negatives i tot i això l’individu ha d’actuar.

En la vida d’una persona la importància moral d’un dilema és molt gran ja que el que hi ha en
joc són dos valors o principis ètics, dos valors importants als quals no es vol renunciar però
triant un dels dos cursos d’acció es renuncia a un o a l’altre. Aporta dos valors als quals no es
vol renunciar, les conseqüències son negatives o els dos cursos són poc desitjables. Es triï el
que es triï causa perjudicis importants i això paralitza al subjecte. L’individu es veu sense
mitjans deliberatius i reflexius suficients per actuar, però tot i això s’ha d’actuar. No actuar ja
és actuar en si mateix. Aquesta impossibilitat de decisió acaba provocant paràlisi, confusió,
incomoditat, remordiments, etc.

Ètica pràctica: Els dilemes morals estan presents en el dia a dia de molts treballadors, l’ètica
pràctica ( aplicada) utilitza aquests ja no només per posar als treballadors en situacions
extremes per tal de poder arribar a conclusions útils en els seus oficis, sinó que moltes vegades
ens trobem en aquestes situacions inversemblants i difícils de decidir.

- Exemple: El metge a l’hora de decidir en relació a l’eutanàsia es troba davant un

dilema moral. El seu jurament està compost per la preservació del valor a la vida
humana, i evitar el dolor o patiment innecessari. ( cursos d’acció: valor a la vida/ valor
al patiment humà). Tant si tria un o l’altre, els valors morals d’aquest es veuen afectats
per la decisió.

Utilitat de l’ètica: Aquells que es dediquen a l’ètica, busquen dilemes morals i observen les
decisions de cada teoria ètica, posen les teories ètiques al límit per veure fins a quin punt són
valides.

- Trolleyproblem (trollogy): la teoria del tramvia ( explicat a classe, exposa una situació
on una persona ha de decidir canviar el curs del tramvia per salvar a 5 persones, però
fent que aquest atropelli a una persona, les diferents teories decideixen i argumenten
diferents solucions, “utilitarisme = 5 millor que 1”)
- En educació: El dilema de l’amic que roba en una tenda (explicat a classe, es pregunten
als infants de diferents edats que farien si un amic seu ha robat en una tenda i
l’enxampen a ell en lloc de a l’amic. “ els nens menors e 15 anys prefereixen la lleialtat
a la justícia. A partir dels 15 la cosa canvia”)

BATMAN

- En els propis còmics Batman ja és un personatge que ell mateix es converteix en un

dilema moral. Batman és una anomia ja que és aquell que està fora de la llei però que
combat el crim.
- En Batman, el Joker ( element rupturista) trenca l’equilibri entre la legalitat i la
il·legalitat de Gotham. Joker representat com a bufó, és una metàfora de la burla, la
trampa, el desordre, etc... Aquest no té cap tipus de motivació, trenca amb les normes
 establertes pel simple fet de fer-ho, ( caos pel caos). Ell mateix a la pel·lícula
s’anomena agent del caos ( aquell que treballa pel caos, exposant que caos al cap i a la
fi té vida pròpia). El Joker a la pel·lícula prepara situacions previstes ( no arbitraries) en
les que s’ha de decidir entre dos cursos d’acció, i aquesta decisió porta a la
responsabilitat i per tant a la culpa, per tant el Joker amb aquestes situacions està
buscant que la població, fent coses dolentes, deixi de creure en el bé.

Pel·lícula ( Batman el Caballero oscuro)

- Conversa en el restaurant [18:45]

Dilema del propi Batman ( personatge que lluita per la justícia / fora de la pròpia
justícia) ( és valida la justícia al marge de la llei o no). ( és lícit fer una cosa dolenta per
una finalitat més bona? “el fi justifica els mitjans?”
1- En moments de crisi, un individu s’ha posat al capdavant sense que l’hagi triat
ningú i l’han aplaudit sense pensar si allò és legítim. ( J. Cesar)
2- És legítim fer alguna cosa que és bona en contra de la llei? Qui decideix què és bo?
- Els dos vaixells [ 1:56:43]
1- Basat en el dilema de teoria de jocs ( àmbit de la matemàtica aplicada que estudia
procediments de decisions de les persones davant determinades situacions “
còmput estadístic” útil en psicologia, sociologia, etc.
2- Dilema del presoner: delatar al company i ell no et delata = tu 0 anys de presó, ell
8 anys. Cap dels dos delaten a l’altre = els dos 1 any de presó. Els dos es delaten
mútuament = els dos 5 anys de presó.
- Final de Batman decideix ser el dolent [ 2: 14: 00]
1- Quin camí seguim: El que ens mereixem com a ciutadans ( la veritat) / el que
necessitem com a societat ( la mentida). És realment legítim mentir quan això
porta a una situació més bona que la veritat?
2- Batman es culpa a si mateix per tal de fer que la ciutadania segueixi tenint fe en el
bé i la justícia. A canvi ell serà perseguit i castigat.

Conclusions i idees diverses de la pel·lícula

- Quan es fa front a un problema, no hi ha mal enfocament sinó diferents punts de vista.

Mirar-ho d’una manera o altre va en relació als principis d’educació, gènere, societat,
etc.
- És la llei justa? [Aristòtil al llibre 5, al concepte segon de justícia] quan ens preguntem
sobre la justícia podem fer dues classes de preguntes: Hi ha actes que en diem justos
perquè s’adapten a la llei?, Quan la llei és justa?
- Podem anar contra la llei? Estem legitimats a anar contra la llei? ( Antígona: està
legitimada Antígona per apel·lar a una llei conscient que era superior a una llei
positiva? Tenim o no aquesta legitimitat, o el nostre horitzó de referencia ha de ser
simplement la llei positiva? Transcendim la positiva per apel·lar a alguna altre ·llei
natural, llei dels deus, etc.” O alguna per sobre de la civil.
- Ens poden imposar el què és bo? ( podem deixar que aquell que ha vist les idees de
Plató ens governi ja que és el que coneix el bé? Ens poden imposar el bo encara que no
el votem?
- Els dilemes morals poden representar dilema per uns i no per altres.
- La concepció de la naturalesa humana ( Hom egoista per exemple per Mandevile,
egoista altruista pels emotivismes) la decisió egoista no te perquè ser la moralment
errònia si pensem que l’home és egoista per naturalesa. ÉS a dir, segons la concepció
del propi esser humà, farà que una certa decisió pugui no ser dolenta no pel seu valor
moral, sinó perquè la humanitat és així de per si.