Commuta la taula de continguts.

Estadi de Mestalla
L'Estadi de Mestalla és un camp de futbol
situat a la ciutat de València, entre l'avinguda Estadi de Mestalla
d'Aragó i de Suècia. Propietat del València CF,
va ser inaugurat el 1923. El seu nom es deu a la
Séquia de Mestalla, que antigament passava
junt al camp.

Amb una capacitat de 49.430 espectadors i

unes dimensions de 105x68 metres,[1]l'estadi
està classificat entre els més intimidatoris i
respectats d'Europa, juntament amb altres
estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de
Roma.[2] En el rànquing europeu, és el 34è
estadi amb més capacitat.[3]
Dades
Història Tipus Estadi
Arquitecte Francisco Almenar Quinzá
Construcció 20 maig 1923
Obertura 20 maig 1923
Cronologia
Mundial de Futbol 1982
Localització geogràfica
Entitat territorial València
administrativa

L'estadi poc després de la seua

inauguració l'any 1923

Després d'haver jugat durant quatre anys jugant

al Camp d'Algirós, i en no tenir aquest la
capacitat i les mesures necessàries, el club va
decidir construir un estadi nou. Els terrenys de
Mestalla van ser els escollits i comprats per
316.439,20 pessetes. La redacció del projecte
va ser encarregada a l'arquitecte i soci del club
Francisco Almenar Quinzá, mentre que les
obres de construcció van ser adjudicades al
també soci Ramon Ferrer Aguilar. Mestalla
tenia en els seus inicis una capacitat per a
17.000 aficionats.
 39° 28′ 29″ N, 0° 21′ 30″ O
Activitat
L'Estadi de Mestalla va ser inaugurat el dia 20 Propietat de València CF
de maig de 1923. El primer partit que va Gestor/operador València CF
albergar va ser contra el Llevant FC i va Capacitat 50.000
finalitzar amb la victòria del València 1-0 amb Club València CF
gol de Montes. Ja el 1925 va albergar el primer Lloc web valenciacf.com… (https://www.
partit de la selecció espanyola a València. El valenciacf.com/es/club/facilitie
1927 es van dur a terme importants reformes, s/mestalla)
projectades per les mateixes persones que
s'encarregaren de la seua construcció, que constituïen un salt de qualitat i mostraven la intenció del València
d'estar a l'avantguarda del futbol espanyol i europeu. Es va realitzar la primera ampliació de la graderia, que
augmentà la capacitat del recinte de 17.000 a 25.000 places, i es va construir una tribuna coberta recolzada
sobre unes bigues que li donava a l'estadi un aspecte anglés.[4] Així mateix, també el 1927 se sembrà per
primera vegada gespa al camp, ja que fins aleshores es jugava en terra.

La temporada 1931-32, tres anys després de crear-se la lliga espanyola de futbol, el València va disputar el
seu primer partit de primera divisió a Mestalla. Va ser contra el Real Unión de Irún i va acabar amb victòria
local per 5-1. A la Guerra Civil espanyola va ser utilitzat com a camp de concentració i va quedar molt
deteriorat, amb la qual cosa va haver de ser reconstruït totalment.[5]

Als anys 50 es va ampliar novament fins a arribar a una capacitat de 45.000 espectadors, però poc després
va quedar molt afectat a causa de la gran riuada de 1957. El 1959 es van fer algunes millores, com ara la
llum artificial, que es va estrenar en un partit amistós entre el València CF i el Stade de Reims francés, que
acabà amb victòria del València per 2-1.

El 1969 el president Julio de Miguel va proposar canviar el nom de l'estadi pel nom del president Lluís
Casanova Giner. Els socis aprovaren per majoria la proposta i Mestalla passa a denominar-se Estadi Luís
Casanova. Aquest nom fou oficial fins al 1994, quan el mateix Lluís Casanova demanà per escrit que es
restituïra el nom original de l'estadi. El rètol de la façana de l'avinguda de Suècia no es va modificar fins a
la temporada 1999-00.[4]

Després de les últimes reformes l'estadi té una capacitat de 55.000 seients.

El Nou Mestalla
El club està en procés de construcció del nou estadi: el Nou Mestalla, el disseny avantguardista del qual va
ser presentat en públic el divendres 10 de novembre de 2006 i la seua ubicació final serà l'Avinguda de les
Corts Valencianes. Com curiositat, cal dir que per aquests nous terrenys adquirits discorre la séquia de
Mestalla, el cabal de la qual de les seues aigües servia per a moure els queixals del desaparegut "molí de la
Marquesa", a Campanar. La seua construcció es va iniciar l'1 d'agost de 2007 i es preveia la seua
finalització per a maig del 2009, i tindrà, quan s'acabi, una capacitat per a 75.000 espectadors. La greu crisi
econòmica del València  CF, que no va poder vendre les parcel·les del vell Mestalla al preu previst, van
crear un enorme forat en les arques valencianistes i, de retruc, van provocar que es paressin les obres a mitja
construcció, sense conèixer-se la data de represa de l'estadi. Aquesta situació límit es va veure complicada
amb l'esclat de la bombolla immobiliària a Espanya i la crisi global del 2008/09. De moment, temporada
2020/21, el VCF juga els partits al vell Mestalla.

Esdeveniments
Va ser seu de la selecció espanyola a la Copa del Món de Futbol de 1982 i als Jocs Olímpics de
Barcelona'92. També ha estat l'escenari de diverses finals de Copa del Rei de futbol i camp del Llevant UE
durant un breu període, a causa que aquest havia venut el seu estadi per construir un nou.
A la fi dels anys 70 i principis dels 80 es duu a terme l'adequació de l'estadi per a acollir trobades de la fase
final de la Copa Mundial de Futbol de 1982 que es va disputar en Espanya. L'estadi va ser la seu dels tres
partits que va disputar la Selecció espanyola de futbol en la primera fase de grups contra Hondures,
Iugoslàvia i Irlanda del Nord.

En l'estiu de 1992 va ser una de les quatre seus que acollien partits de futbol en els Jocs Olímpics de
Barcelona 1992, i novament va acollir els partits del grup de la selecció Olímpica de futbol d'Espanya com
ja ho va fer en el Mundial 1982. Espanya es va enfrontar a Colòmbia, Egipte i Catar. A més, també es van
disputar partits del grup C com el Marroc-Corea del Sud, Paraguai-Corea del Sud i Paraguai-el Marroc. Els
quarts de final entre Espanya i Itàlia i la semifinal d'Espanya contra Ghana també es van disputar en l'Estadi
Luis Casanova.

Vista panoràmica

Vista panoràmica de l'estadi de Mestalla durant un partit de la Selecció valenciana de futbol

Referències
1. «Valencia CF – Información al espectador (https://files.la A Wikimedia Commons (ht
liga.es/pdfs_estadios/estadio-de-mestalla.pdf)» ( PDF) tps://commons.wikimedia.
(en castellà). La Liga, n.d. org/wiki/P%C3%A0gina_pr
2. «XI at 11: Great European grounds (https://web.archive.o incipal?uselang=ca) hi ha
contingut multimèdia
rg/web/20080804184959/http://www.sports.setanta.com/
relatiu a: Estadi de
Templates/News/NewsArticle.aspx?id=38622&epslangu
Mestalla
age=EN)». Arxivat de l'original (http://www.sports.setant
a.com/Templates/News/NewsArticle.aspx?id=38622&ep
slanguage=EN) el 2008-08-04. [Consulta: 16 octubre 2008].
 3. Top 75: Highest Capacity (http://www.stadiumguide.com/capacityspecial.htm), en
stadiumguide.com (anglès)
4. «Histórico Mestalla (http://www.marca.com/2013/05/20/futbol/equipos/valencia/1369045078.
html)» (en castellà). Marca, 20-05-2013.
5. Història del Mestalla (http://www.sentimentche.com/tag/mestalla)

Vegeu també
València CF
Nou Mestalla
Llista d'estadis dels Països Catalans amb més capacitat

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estadi_de_Mestalla&oldid=31711148»

Commuta la limitació d'amplada del contingut